Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Widerkehr J.C.M.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Widerkehr J.C.M.. Mostrar tots els missatges

dilluns, 18 d’abril del 2022

WIDERKEHR, Jacques (1759-1823) - Simphonie Concertante (c.1800)

Abraham Ignace Bolkman (1704-1772) und Jacques de Lajoue (1686-1761) - Bolkman und Lajoue Elegante Gesellschaft


Jacques Widerkehr (1759-1823) - Simphonie Concertante (en Do majeur) pour Cor et Basson (c.1800)
Performers: Pеtеr Arnοld (horn); Ebеrhаrd Buschmаnn (bassoon); SWR Rundfunkorchester Kаiserlаutern

---


Alsatian composer and cellist. According to Choron and Fayolle he was a pupil of F.X. Richter. In the title-pages of his works his name appears as J. Widerkehr l'aîné and in his six violin duos opp.3 and 4 (c.1794) he identified himself as the pupil of Dumonchau, professor of the cello in Strasbourg and father of the pianist Charles-François Dumonchau. Choron and Fayolle maintained that Widerkehr came to Paris in 1783 as cellist of the Concert Spirituel and the Concert de la Loge Olympique; however, the absence of his name among the cellists in Les spectacles de Paris (1794-1800) and other almanacs implies that he never held a regular post in a major Parisian orchestra. He probably made his living as a teacher, occasionally as a performer, and as a composer of instrumental works, which appeared regularly from the early 1790s. Widerkehr achieved considerable fame as an instrumental composer, above all for his symphonies concertantes for several wind instruments, of which Fétis, seconding the opinion of Choron and Fayolle, wrote: ‘These works and those of Devienne were for many years the best of that genre known in France’. Around 1800, when most of Widerkehr's works in this form were written, the symphonie concertante was more popular than the symphony itself on French concert programmes. Widerkehr's 12 to 15 essays in this genre were written for a variety of solo combinations, predominantly two or three wind instruments; they were performed by outstanding virtuosos in several Parisian concert halls and ‘chez le Premier Consul’. No.4 in F was ambitiously orchestrated for clarinet, flute, oboe, horn, two bassoons and cello as solo instruments, with an orchestra of strings, two oboes and two horns. The few extant examples of these works are melodious, well-wrought and light in mood. Widerkehr’s chamber works, written mainly for the large amateur market of the time and frequently allowing for the substitution of instruments, were likewise successful. His ten string quartets are tuneful and show the hand of an experienced string player; the two quintets have rather demanding first violin parts, but the other parts are simple and purely accompanimental. The Mercure de France (August 1794) described his Trois duo concertants op.4 as delighting both amateurs and artists alike, and one of his Trois duos pour piano et violon ou hautbois was quite favourably received in Germany (G.L.P. Sievers: ‘Musikalisches Allerley aus Paris, vom Monate July’ AMZ, xx, 1818, cols.641–6, esp.642). Widerkehr is sometimes confused with Philippe Widerkehr le jeune (fl. Paris, 1793-1816), a trombonist, composer and teacher who may have been his brother. The name appears several times in Les spectacles de Paris among the trombonists, and as the composer of a two-volume Pot-pourri pour le forte piano (Paris, c.1803). In 1793 he was a corporal and trombonist in the Parisian National Guard, and from 1795 to 1816 he was a professor of solfège at the Conservatoire.

dijous, 18 d’abril del 2013

WIDERKEHR, Jacques Christian Michel (1759-1823) - Oboe Sonatas

Friedrich von Amerling - Mädchen im Profil mit schwarzer Mantille
Obra de Friedrich von Amerling (1803-1887), pintor austríac.


- En record del 254è aniversari del naixement de Jacques Christian Michel Widerkehr -



Jacques Christian Michel Widerkehr (1759-1823) compositor i violoncel·lista francès nascut a Strasbourg. Freelance del violoncel al seu temps constituint-se, potser, com un dels primers autònoms musicals de l'època amb el permís, clar està, d'un Mozart aventurer i rebel, ens trobem amb un actor de la galàxia francesa absolutament desconegut en el nostre temps. No així en el seu ja que, pel que sembla, va gaudir d'una popularitat destacable en els ambients musicals de París. Precisament, el seu art s'orienta a l'aristocràcia de la capital francesa, refinada, culte i amant de la música de cambra gènere pel qual va dedicar bona part del seu geni creatiu. Evidentment, el seu desconeixement redunda en una biografia absent dels detalls més bàsics de la seva vida fet pel qual posar accents, dièresis, grafia i exclamació al seu esdevenir vital resulta, si més no, decididament complicat. Ara bé, que aquesta restricció no desanimi als profans ja que una de les virtuts de la música i dels seus creadors és, precisament, el poder prescindir de la retòrica i de les presentacions ja que les notes en el pentagrama són els actius i arguments principals i les que decidiran en favor o en contra d'aquells que les van pensar i escriure. Per tant, i ja que la biografia de Widerkehr és tremendament esbiaixada, deixem que el seu art parli en nom seu precisament el dia que celebrem el seu 254è aniversari. I de què parlem quan fem referència al seu nom doncs per ara, i pels que s'han decidit a escriure un petit recordatori musical de les seves partitures, d'una sèrie de sonates per a pianoforte i oboè. De fet, com deia abans, la música de cambra fou la seva fortalesa creativa sense oblidar, així mateix, el gènere simfònic concertant que, pel que diuen, també seria prou interessant de recuperar. Sigui com sigui, centrem-nos en la poca gastronomia existent al seu honor i delectem-nos amb la conjunció del binomi pianoforte i oboè en la seva Sonata en Fa major, escrita l'any 1817 a París i pensada per a ser interpretada, indistintament, amb oboè, violí o clarinet i amb la obligació formal de l'acompanyament pianístic. Extensa en el seu recorregut, beu del classicisme 2.0 tot i abraçar, amb determinació, la poètica romàntica en els quatre moviments estructurals del conjunt. Bona nota de la present edició que sorprendrà al melòman pel caràcter escorredís d'un secundari de l'escena internacional de la música. Un dels punts forts que voldria ressaltar, avui que faig referència a Widerkehr, és precisament el caràcter transversal que vol transmetre aquest espai en el sentit de valorar, amb independència del ressò mediàtic de cadascun d'ells, a tots els compositors més o menys coneguts ja que, pel simple fet de dedicar la seva vida a l'art, ja em desperten un respecte reverencial i, per tant, crec que mereixen un lloc obligat dins de la història de la cultura. Ja discutirem després qui fou millor o pitjor però, d'entrada, presentem-los ja que quants més siguin, millor per a tots nosaltres!

A la interpretació Bart Schneemann a l'oboè i Paolo Giacometti al pianoforte.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):


SPOTIFY: Jacques Christian Michel Widerkehr – Widerkehr: The Duosonatas



Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!