Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris De Grigny N.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris De Grigny N.. Mostrar tots els missatges

diumenge, 29 d’agost del 2021

DE GRIGNY, Nicolas (1672-1703) - La Messe avec plain-chant (1699)

François Marius Granet (1775-1849) - The Choir of the Capuchin Church in Rome


Nicolas de Grigny (1672-1703) - La Messe avec plain-chant (1699)
Performers: Bernard Coudurier (orgue); Ensemble Alternatim
Further info: De Grigny - La Messe

---


French organist and composer. He came from a family several of whom were organists and town musicians: his father and grandfather and one of his paternal uncles were all organists in Reims. From 1693 to 1695 he was organist at the abbey church of St Denis in Paris, where his brother André was sub-prior; he was apparently a pupil of Lebègue at this period. In 1695 he married a Parisian merchant’s daughter. The record of the birth of the first of his seven children shows that by 1696 he was back in Reims, and within a year he was organist at the cathedral, although the exact date of his appointment is unknown. He held this position until his death, the year before which he agreed to give his services as organist to the parish church of St Symphorien in Reims. Grigny’s volume consists mainly of nine groups of pieces – the four sections of the Ordinary of the Mass and five hymns; there are also four single numbers. Each of the nine groups begins with a plainsong movement in which the chant appears in long notes in either the bass or the tenor. The mass draws upon the plainsong Mass IV of the Vatican edition familiar from the organ masses of Nivers, Lebègue and Couperin. Accompanying voices are set in animated harmony, at times engaging in free imitation. Each cantus firmus movement is followed by a fugue based upon one or more motifs of the plainsong. The remaining movements are in the familiar forms of Grigny’s predecessors – duos, trios, récits, various other embellished solos and dialogues. These movements rarely echo the plainsong, though the récit for the Pange lingua is a striking exception in which the entire hymn melody is paraphrased with embellishment. Although Grigny introduced no new forms he enriched the traditional ones in various ways. A number of his fugues are in five parts, requiring two manuals and pedals, and so are some of the dialogues and plainsong versets. Several of the récits call for a pair of solo voices rather than for a single solo against the accompaniment. Fugal treatment appears in movements other than fugues, nor is dialogue treatment – the alternation between manuals of contrasting registration – confined to dialogues. No composer of the French classical organ school demanded more of the pedals, and few exploited the contrasting colours of the organ more vividly. In other respects too Grigny’s work is more distinguished than that of his predecessors and contemporaries: in richness of texture, complexity of counterpoint, expressiveness of melodic embellishment, seriousness of purpose and intensity of feeling. He had no immediate French successors either in these aspects or in his use of liturgical material: rather is his work a summation of that of his predecessors. Bach paid it the tribute of copying it in its entirety for his own study and use about 1713. There is also a copy in the hand of J.G. Walther, probably taking that of Bach as its source.

diumenge, 8 de setembre del 2013

GRIGNY, Nicolas de (1672-1703) - La Messe avec plain-chant

Eugène Galien Laloue - Reims Cathedral (c.1941)
Obra d'Eugène Galien-Laloue (1854-1941), pintor francès (1)

- Recordatori de Nicolas de Grigny -
En el dia de la celebració del seu 341è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Eugène Galien-Laloue (1854-1941) va ser un artista francès de pares franco-italians que va néixer a París l'11 de desembre de 1854. Se'l coneix, principalment, per les seves pintures d'escenes quotidianes del carrer, generalment, pintades a la tardor i l'hivern. Les seves pintures de la dècada de 1900 representen amb exactitud l'època en què va viure: l'animació i la felicitat de la vida de París, la Belle Époque, amb carruatges, tramvies i els seus primers òmnibus. Les obres de Galien-Laloue són valorades, no només per la seva contribució a l'art del segle XX, sinó per la història gràfica que documenten. Quasi la totalitat de la seva obra la trobarem al Musée des Beaux-Arts, Louvier, Musée des Beaux-Arts, La Rochelle, Mulhouse, França. Un quadre típic de Galien-Laloue representa voreres i avingudes plenes de gent i turistes que es barregen davant dels monuments de la capital. També va pintar els paisatges de Normandia, Seine-et-Marne, així com escenes militars ja que va rebre l'encàrrec de produir-les el 1914. Va ser contractat per la República Francesa com "artista de guerra" durant la guerra francoprussiana i la Primera Guerra Mundial, dibuixos que principalment va produir en aquarel·la.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Eugène Galien-Laloue (1854-1941) - Altres: Eugène Galien-Laloue (1854-1941)



Parlem de Música...

Nicolas de Grigny (Reims, batejat el 8 setembre 1672 - Reims, 30 de novembre de 1703) va ser un organista i compositor francès. Nicolas de Grigny va ser un organista i compositor del Barroc, considerat el més complex en el maneig del contrapunt i el pinacle de la música d'orgue francesa, sent François Couperin i Louis Marchand els seus únics rivals en el sentit de l'harmonia i la religiositat. Va néixer en una família de músics: el seu avi, el seu pare i un dels seus oncles eren organistes de diferents esglésies de Reims. De Grigny va estudiar amb Nicolas Lebègue, i el 1693 va ser nomenat organista de la Basílica de Saint Denis, prop de París, on el seu germà era prior. Es va casar el 1695 amb la filla d'un comerciant parisenc, mare dels seus set fills. A l'any següent va tornar a Reims, i el 1697 va ser nomenat organista de la Catedral de Reims, càrrec que va ocupar fins a la seva prematura mort. L'única obra que es conserva és el seu primer llibre d'orgue (París, 1699, títol complet: Premier livre d'orgue contenant uneix messe et els hymnes donis principalles festes de l'année) que conté una Missa i cinc Himnes:

Veni Creator (5 parts).
Pange lingua (3 parts).
Verbum supernum (4 parts).
Ave maris stella (4 parts).
A solis ortus (3 parts).

Johann Sebastian Bach, admirador de De Grigny, en disposava d'una còpia per a ús personal.

Font: En català: No disponible En castellano: Nicolas de Grigny (1672-1703) In english: Nicolas de Grigny (1672-1703) Altres: Nicolas de Grigny (1672-1703)



Parlem amb veu pròpia...

La tradició francesa, pel que fa a l'escola organística, és de les més importants d'Europa. La generació d'organistes del segle XVII, sota la protecció reial, específicament de Lluís XIV, va ajudar a la consolidació del que anomenem cant litúrgic amb acompanyament d'orgue. A diferència de l'escola alemanya, amb el motet coral, o de l'escola italiana, amb el virtuosisme vocal de Monteverdi i de tota una generació posterior, l'escola francesa va procurar, pel que fa a la música religiosa, marcar dos camins singulars. D'una banda, la grandiloqüència solemne de Lully i dels seus contemporanis amb les sèries Grands i Petits Motets i, per l'altra, amb una sèrie de compositors, en la òrbita de François Couperin en què l'orgue havia de transmetre tota la potència a la missa, motets, salms o vespres, amb la paraula homofònica del cant pla. El resultat, com podem observar, és efectiu a l'hora de transmetre el sentiment de la paraula de Déu, tan per l'emoció de la pròpia lletra com per la contundència de l'orgue. Aquesta música quasi renaixentista i de característiques medievals, és emocionalment commovedora fet pel qual assoleix efectivament el seu objectiu. L'orgue, en la seva màxima expressió és un instrument amb tants registres que, personalment i en aquests casos, no té competència possible. La missa d'avui, en què hi trobarem a faltar el Credo, és molt extensa, especialment els dos primers moviments Kyrie i Gloria. L'acompanyarà, a mode d'introducció, l'himne Verbum supernum per a orgue i cant pla. L'ofertori Sur les Grands Jeux i el Dialogue de flutes pour l'elevation complementaran la missa i l'himne d'un De Grigny profundament desconegut a casa nostre i de qui avui valdrà la pena explorar-ne el seu univers, el de l'orgue de la Catedral de Saint Denis i el de la Catedral de Reims, les dues coordenades de treball de la seva curta però intensa carrera que avui, en honor seu, recordarem!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Bernard Coudurier (Organ of Cintegabelle, France); Ensemble Alternatim; Jean-Yves Haymoz
CPDL: No disponible.


















Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!