SPOHR, Ludwig (1784-1859) - Concertante in A, Op. 48 (1808)

Obra de Philip James de Loutherbourg (1740-1812), pintor anglès (1)

- Recordatori de Ludwig Spohr -

En el dia de la commemoració del seu 158è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Philip James de Loutherbourg (Strasbourg, 31 d'octubre de 1740 - Chiswick, 11 de març de 1812) va ser un pintor anglès d'origen francès. El seu pare, expert en pintura de miniatures, el va iniciar en l'art de la pintura. Després de formar-se a la Universitat d'Estrasburg va estudiar a París amb Charles-André van Loo especialitzant-se ràpidament en pintura de paisatges i vistes marines. El 1767 va entrar a formar part de l'Acadèmia Francesa i va exposar algunes de les primeres obres. Més tard va viatjar per l'Europa Central i Itàlia en busca de nous recursos i tècniques pictòriques. El 1771 va viatjar a Londres adquirint la nacionalitat anglesa pocs anys després. Allà va entrar com a membre de la Royal Academy. Va morir a Chiswick el març de 1812.

---

Parlem de Música...

Ludwig Spohr (Brunsvic, 5 d'abril de 1784 - Kassel, 31 d'octubre de 1859) va ser un violinista, director i compositor alemany. De ben petit va mostrar talent per al violí i va començar els seus estudis amb J.A. Riemenschneider i a partir del 1791 amb Dufour. Als 15 anys va entrar com a intèrpret a l'orquestra del duc de Brunswick i tres anys després va realitzar un viatge d'estudis a Rússia on va estudiar amb el violinista Franz Anton Eck. Precisament en aquest període de joventut van datar les seves primeres obres com, per exemple, el seu primer concert de violí. Al seu retorn el duc el va animar a realitzar una gira de concerts pel nord d'Alemanya i el 1804 l'opinió d'un crític influent el va donar a conèixer arreu del país. El 1805 va ser nomenat director d'orquestra de la cort de Gotha, on hi va romandre durant set anys. Allà va conèixer a Dorette Scheidler, arpista de 18 anys, amb qui es va casar l'any següent. Conjuntament van formar un duet de violí i arpa que va tenir un considerable èxit. Fins i tot van realitzar una gira de concerts per Itàlia i van viatjar a París i Londres. No obstant això, Dorette Scheidler va abandonar la seva carrera quan van tenir fills. Després del període en Gotha, es va instal·lar amb la seva dona a Viena, on va ser el director d'orquestra del Theater an der Wien des del 1813 fins el 1815. En aquesta època va conèixer a Beethoven, amb qui va mantenir una relació amistosa. Dos anys més tard va acceptar el càrrec de director d'orquestra de l'òpera de Frankfurt del Main, on també va representar les seves òperes. El 1822, per recomanació de Carl Maria von Weber, se li va oferir el lloc de director d'orquestra a la cort de Kassel que va acceptar i en què hi va romandre la resta de la seva vida. Com a compositor va ser molt prolífic en tots els gèneres coneguts destacant especialment els seus concerts, les seves nou simfonies i algunes de les seves òperes i cançons. En vida va gaudir d'una fama contrastada com a intèrpret, compositor i director d'orquestra sent el primer en utilitzar la batuta. Spohr va morir a Kassel l'octubre de 1859.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Die Prüfung (Operette, 1, E. Henke), woo48, private concert perf., Gotha, 1806, D-Ksp*, ov. as op.15, pts (Bonn, 1809)
Alruna, die Eulenkönigin (grosse romantische Oper, 3), woo49, 1808, unperf., US-Bp*, ov. as op.21, pts (Offenbach, 1812)
Der Zweikampf mit der Geliebten (Oper, 3, J.F. Schink), woo50, 1810–11, Hamburg, 15 Nov 1811, private collection*, D-Bsb, vs (Hamburg, 1813)
Faust (romantische Oper, 2, J.K. Bernard), woo51 and 51a, 1813. Prague, 1 Sept 1816, Mbs, vs (Leipzig, 1822), ov. as op.60, pts (Leipzig, 1823), fs (Leipzig, 1856), B i; rev. as grosse Oper (3), CG, 15 July 1852, Bsb* (recits and other new music), vs (Leipzig, 1854)
Zemire und Azor (romantische Oper, 2, J.J. Ihlée, after J.F. Marmontel), woo52, 1818–19, Frankfurt, 4 April 1819, Mbs, vs (Hamburg, 1821)
Jessonda (grosse Oper, 3 E. Gehe, after A.-M. Lemierre: La veuve de Malabar), woo53, 1822 Kassel, Hof, 28 July 1823, vs (Leipzig, 1824), fs (Leipzig, 1881/R1988 as B ii), ov. as op.63, pts (Leipzig, 1824)
Der Berggeist (romantische Oper, 3, G. Döring), woo54, 1824, Kassel, Hof, 24 March 1825, Mbs, vs (Leipzig, 1825), ov. as op.73, pts (Leipzig, 1827)
Die beiden Galeerensklaven (incid music, T. Hell), woo66, 1824, song Der Morgen graut, S, 4vv (Meissen, 1834)
Macbeth (incid music, S.H. Spiker, after W. Shakespeare), woo55. 1825 Bsb, ov. as op.75, pts (Leipzig, 1827)
Der Sturm von Missolunghi (incid music, anon.), woo83, 1826, chorus Gebet vor der Schlacht, 5 male vv (Hersfeld, 1826)
Pietro von Abano (romantische Oper, 2, C. Pfeiffer, after L. Tieck), woo56, 1827, Kassel, Hof, 13 Oct 1827, F-Pn* (facs. in B iii), vs, pts (Berlin, 1828)
Der Alchymist (romantische Oper, 3, F.G. Schmidt [Pfeiffer], after W. Irving: The Student of Salamanca), woo57, 1829–30, Kassel, Hof, 28 July 1830, D-Bsb, vs (Berlin, 1831), ov., pts (Berlin 1831)
Der Matrose (incid music, K. Birnbaum), woo58, 1838, Kassel, 9 Jan 1839, collab. M. Hauptmann and others, Km, Matrosenlied woo80 (Dresden, 1841), ov. woo7, arr. pf 4 hands (Mainz, 1874)
Die Kreuzfahrer (grosse Oper, 3, L. and M. Spohr, after A. von Kotzebue), woo59, 1843–4, Kassel, Hof, 1 Jan 1845, Bsb, vs (Hamburg, 1845)

Other:
accompanied:
Das befreite Deutschland (cant., K. Pichler), C, woo64, 1814, ov. arr. pf duet (Vienna, 1830), no.4 ‘Du schöner Stern’ arr. 1v, pf (Vienna, 1823)
Hymne an die heilige Cäcilie (P. von Calenberg), B , S, chorus, pf, 1823, D-F* (Kassel, 1859)
Hessens Feiergesang (K. Wolf), D, unison vv, wind orch, woo68, 1830 (Kassel, 1830)
Es schwebt im lichten Strahlenkranze, festival song, D, 3 S, chorus, vn, pf, 1832, woo69, pubd with new text (Leipzig, 1887)
Schill, E , 4 male vv, pf 4 hands, woo71, 1840, BS* (Leipzig, 1842)
O sel'ge Zeit, festival song, E , A, chorus, pf 4 hands, woo73, 1850 (Leipzig, 1887)

unaccompanied partsongs:
Der Kompass, F, 4 male vv, woo89, c1807 (Meissen, 1826);
Lebe wohl, du Vater Brocken, canon, C, 4 male vv, woo128, 1808, Brunswick, Landesmuseum*, facs. in Spohr: Selbstbiographie
Freude, Jubel, C, 3 high vv, woo81, c1808, Brunswick, Landesmuseum*
6 Gësange, 4 male vv, op.44, 1817 (Leipzig, 1818): Hinauf (K. Grumbach), Rastlose Liebe (J.W. von Goethe), Kennt ihr das Land (F. Brun), Frühlingsorakel (Goethe), Trinklied (anon.), Zur Nacht (T. Körner)
Willst du immer weiter Schweifen (Goethe), canon, B , 4 male vv, woo129, 1817, pubd with op.44 (Leipzig, 1818)
2 Gësange, 4 male vv, woo82, 1820 (Leipzig, 1821): Flüchtig ist die Zeit (J.W.L. Gleim), Punschlied (anon.)
6 Gësange, 4 male vv, op.90, 1833 (Hamburg, 1838): Rat (anon.), Ständchen (anon.), Sängerleben (anon.), Sängerfahrt (C. Pfeiffer), Alte Liebe (anon.), Trinklied (anon.)
Wer das schneiden hat erfunden, canon, D, 2vv, woo133, before 1835, D-Bsb*
6 Lieder, 4vv, op.120, 1841–2, Kassel, Mitteldeutscher Sängerbund* (Kassel, 1842): Sonnenschein (K.F. Dräxel-Manfred), Vesper (C. von Schweizer), Wanderlust (J.P.T. Lyser), An die Sterne (F. Spohr), Ergebung (H. Spener), Frühlingsgedanken (A. Hagen)
Kurz ist der Schmerz (F. Schiller), canon, F, 3 S, woo134, 1848, Ksp*
6 Lieder, 4vv, woo87 [op.151], 1855 (Hamburg, 1873): Winterlied (F.K. Müller von der Werra), Die Frühlingszeit (Müller von der Werra), des Menschen Trost (Müller von der Werra), Der Sommerabend (K.F. Haltaus), Das deutsche Lied (Felim), Ode (G. Berlin)
Ständchen (A. Hahlert), C, 4 male vv, woo88, 1856, Ksp*

solo vocal with orchestra:
Oskar (scene and aria), B , S, woo75, 1805, D-Kl*
Torni serena l'alma (aria alla polacca), D, T, woo76, 1811, Kl
Welche seltenen Gefühle (recit), E , woo78, c1822, Bsb [for J. Weigl: Ostade, oder Adrian von Ostade]
E mi lasci così? (Tu m'abbandonai, ingrato) (scene and aria), A, S, op.71, 1823, vs, pts (Leipzig, 1827)

for 2 voices with piano:
3 Duette, S, T, op.107, 1838 (Bonn, 1839), B viii: Liebesfragen (H. Schulz), D-Ksp*, Wechselgesang (C.A. Tiedge), Kassel, Mitteldeutscher Sängerbund*, Liebe (anon.), Ksp*
Jenseits (F. Bobrich), S, T, woo98, 1838, Ksp* (Leipzig, 1838), B viii
3 Duette, 2 S, op.108, 1838 (Bonn, 1839) B viii: Abendlied (F. Rochlitz), Das Herz (anon.), Ruhe (G. von Deuern)
Mein Heimatland (Mecklenburg), 2 S, woo116, 1847, Kassel, Mitteldeutscher Sängerbund* (Berlin, 1849), B viii
3 Leider, 2 S, woo117. 1849 (Leipzig and London, 1854), B viii: Ermunterung (K.E. Ebert), Sonntagsfrühe (A. Lange), Frühlingslied (G. Scheurlin)
Wenn sich zwei Herzen finden, S, A, woo120, 1851 (Nuremberg, 1852)

solo songs:
for unspecified voice with piano unless otherwise stated
6 deutsche Lieder, op.25, 1809 (Hamburg, 1810), B viii: Wiegenlied (K.E.K. von Göchhausen), Schottisches Lied (anon.), Gretchen am Spinnrade (Goethe), Lied der Freude (E. Gross), Zigeunerlied (Goethe), Das Schiffermädchen (A. Gyr)
Lied des verlassenen Mädchens (J.L.F. Deinhardstein), woo90, 1814/15 (Vienna, 1815), B viii
6 deutsche Lieder, op.37, 1815 (Leipzig, 1816), B viii: Mignons Lied (Goethe), Lebenslied (H. Schmidt), Die Stimme der Nacht (C. von W.), Getrennte Liebe (H. Schmidt), Liebesschwärmerei (C. von W.), Lied beim Rundtanz (J.G. von Salis)
6 deutsche Lieder, op.41, 1815 (Leipzig, 1817), B viii: Das Mädchens Sehnsucht (F. Kind), Lied aus Aslaugas Ritter (F. de la Motte-Fouqué), An Mignon (Goethe), Klagelied von den drei Rosen (Buri), Der erste Kuss (M. Kartscher), Vanitas! Vanitatum vanitas (Goethe)
Nachgefühl (Goethe), woo91, 1819 (Meissen, 1824), B viii
Was treibt den Waidmann in den Wald (W. Vogel), acc hp/pf, hn, woo92, 1825 (Vienna, 1826), B viii
6 deutsche Lieder, op.72, 1826 (Leipzig, 1827), B viii: Frühlingslied (L. Uhland), Schifferlied der Wasserfee (L. Tieck), Ghasel (Adil), Beruhigung (anon.), An Rosa Maria (Amalia), Schlaflied (Tieck)
6 deutsche Lieder, A/Bar, op.94, 1835–36 (Bonn, 1837), B viii: Lied der Harfnerin (anon.), Bitte, bitte! (Schmidt), Der Bleicherin Nachtlied (R. Reinick), Ungeduld (W. Müller), Schwermut (S.A. Mahlmann), Sonntag und Montag (anon.)
Das Wirtshaus zu *** (A. von Marées), A/Bar, woo93, 1836 (Mainz, 1836), B viii
6 deutsche Lieder, acc. pf 2 and 4 hands, op.101, 1836–7 (Leipzig, 1837), B viii: Frühlingslied (R. Reinick), Sangeslust (J. Eberwein), Nichts Schöneres (Reinick), Trostlos (A. von Hochwald), Schweigen ist Schönes Ding (Reinick), Gondelfahrt (E. Geibel)
5 deutsche Lieder, op.139, 1836–48 (Kassel, 1848), B viii: Ständchen (K. Simrock), Maria (anon.), Jägerlied (anon.), Lied aus dem ‘ Märlein von der Wasserfee’ (M. Bekmann), Was mir wohl übrig bliebe (A.H. Hoffmann von Fallersleben)
6 deutsche Lieder, [S] acc. pf, cl, op.103, 1837 (Leipzig, 1838), B viii: Sei still mein Herz (C. von Schweizer), Zeigesang (Reinick), Sehnsucht (Geibel), Wiegenlied (in drei Tönen) ( Hoffmann von Fallersleben), Das heimliche Leid [sic] (E. Koch), Wach auf (anon.)
6 deutsche Lieder, S/T, op.105, 1838 (Halle, 1839), B viii: Die Himmelsbraut (J. Kerner), Der Rosenstrauch (E. Ferrand), Das Ständchen (Uhland), An *** (E. Koch), Des Mädchens Klage (Schweizer), Warum nicht? (anon.)
Mitternacht (F. Dingelstedt), acc. pf 4 hands, woo97, 1838 (Dresden, 1840), B viii
Verlust (B.F.W. Zimmermann), woo99, 1839, A-Wgm* (Vienna, 1839), B viii
An die Geliebten (V. Hugo), woo100, 1839 (Hamburg, 1850), B viii
Unterwegs (Dingelstedt), woo101, 1839 (Brunswick, 1842), B viii
Die sieben Schwestern (L. Wihl), acc. pf 4 hands, woo102, 1839 (Bonn, 1840), Kassel, Mitteldeutscher Sängerbund*
Rätselhaft (anon.), T, pf 4 hands, woo103, 1841, US-Wc* (Brunswick, 1841), B viii
Abendlied (J. Becker), woo104, 1841 (Kassel, 1841)
Singet die Nachtigall im dunkeln Wald (J.C. von Zedlitz: Kerker und Krone), woo105, 1841 (Leipzig, 1841), B viii
Wolle keiner mich fragen (Giebel), woo106, 1842, D-F* (Stuttgart, 1842), B viii
Thränen (A. von Chamisso), woo108, 1842 (Leipzig, 1842), B viii
Leibt er mich (anon.), woo109, 1843, Ksp* (Stuttgart, 1843), B viii
Gruss (J.K. Braun von Braunsthal), woo110, 1843, Kl* (Vienna, 1844), B viii
Mein Vaterland (Hoffmann von Fallersleben), woo111, 1844 (Mannheim, 1845), B viii
Ermutigung (C. von Schweizer), woo112, 1845 (Kassel, 1845), B viii
Immerdar Liebe (Göchhausen), woo113, 1845, Ksp* (Rudolstadt, 1845)
Every Where Far and Near (Sehnsucht) (Meier), woo114, 1846, Ksp* (London, 1848), B viii
Der Herbst (A.L. Lua), woo115, 1847 (Berlin, 1848), b viii
An sie am Klavier, sonatina for pf, 1v, B , op.138, 1848 (Kassel, 1848)
Glockenklänge (anon.), woo118, 1850, US-Wc* (Brunswick, 1852), B viii
3 Lieder (F. von Bodenstedt, after The Thousand and One Nights), woo119, 1850 (Leipzig, 1855), B viii
Erwartung (K. Bassewitz), woo121, 1853 (Göttingen, 1854), B viii
Mein Verlangen (Müller von der Werra), woo122, 1854 (St Gallen, 1855)
Grüsse (A. Linden), woo123, 1855, D-Ksp* (Leipzig, 1862)
6 deutsche Lieder, Bar, vn, pf, op.154, 1856 (Kassel, 1857), B viii: Abendfeier (H. Mahn), Jagdlied (F. Spohr), Töne (R. Otto), Erlkönig (Goethe), Der Spielmann und seine Geige (Hozze), Abendstille (J. Koch)
Immer dasselbe (A. Linden), woo124, 1856 Ksp* (Leipzig and Dresden, 1858)
Wohin (J. Sturm), woo125, 1856, Bsb*, B viii
Die verschweigene Nachtigall (Walther von der Vogelweide), woo126, 1857 (Würzburg, 1858), B viii
Neue Liebe, neues Leben (Goethe), woo127, 1858 (Würzburg, 1859), B viii

Vocal religiosa:

Mass, c, 5 solo vv, double chorus, op.54, 1821 (Leipzig, 1822)
Requiem, c, solo vv, chorus, orch, 1857–8, inc., D-Bsb*, Ksp*

Orats, solo vv, chorus, orch:
Das jüngste Gericht (A. Arnold), woo60, 1812, Kl*;
Die letzten Dinge (F. Rochlitz), woo61, vs pr. privately (Kassel, 1827), fs (London and Berlin, 1881/R in B iv);
Des Heilands letzte Stunden (Rochlitz), woo62, 1834–5, US-Wc*, vs pr. privately (Kassel, 1835), fs (London, 1884/R in B v);
Der Fall Babylons (E. Taylor, trans. F Oetker), woo63, 1839–40, D-LEm*, vs (Leipzig, 1842), fs (Leipzig, 1843)

Pss:
3 Pss (viii, xxiii, cxxx) (M. Mendelssohn), solo vv, double chorus, op.85, 1832, Kl* (Bonn, 1833);
Ps xxiv, 4 solo vv, chorus, pf, op.97a, 1836, Kl, vs (Berlin, 1890);
Ps cxxviii (C.B. Broadley), 4 solo vv, chorus, org/pf, op.122, 1841, arr. orch 1842, vs (London and Bonn, 1843), orch version GB-Lbl*;
Ps lxxxiv (J. Milton, Eng. and Ger. text), 4 solo vv, chorus, orch, woo72, 1846–7 (Hamburg, 1873)

Other:
Jubilate Deo, off, C, S, chorus, vn solo, orch, woo65, 1815, Kl;
Vater unser (A. Mahlmann), F, 4 solo vv, chorus, orch, woo67, 1829 (Berlin, 1831), Ksp*;
Gott, du bist gross (J.F. Rohdmann), hymn, 4 solo vv, chorus, orch, op.98, 1836 (Bonn, 1838);
Friede den Entschlafenen (J. Neus), A , 2vv, woo84, 1837 (Mainz, 1838);
Vater unser (F.G. Klopstock), double chorus male vv, wind orch, woo70, 1838, A-Wn, vs (Frankfurt, 1838) (2nd version with full orch, op.104, 1845, D-Ksp*;
Lasst uns Dankgesang erheben, fugue, C, 4vv, woo85, 1838 (Berlin, 1839);
Selig alle, die im Herrn entschliefen, C, 4 male vv, woo86, 1844, Ksp*

Instrumental:

Orch.:
op.
12 Overture, c, 1806, pts (Bonn, 1808)
20 Symphony no.1, E , 1811, pts (Leipzig, 1811); fs B vi
34 Notturno, C, wind insts, Turkish band, 1815 (Leipzig, 1816)
— Grand Concert Overture, F, woo1, 1819, GB-Lbl*
49 Symphony no.2, d, 1820, pts (Leipzig, 1820); fs B vi
— Fackeltanz, D, 53 tpt, 4 timp, woo2, 1825, lost
— Festmarsch, D, woo3, 1825 (Kassel, 1884)
78 Symphony no.3, c, 1828, pts (Berlin, 1828), fs (Berlin, 1870)
— introductory music to Act 3 of Die Belagerung Missolunghis (W. Ehlers), woo4, 1830, lost
— Introduction to a Festspiel (A. Niemeyer), woo5, 1830, Kassel, 8 Jan 1831, D-HVs*
86 Symphony no.4 ‘Die Weihe der Töne’, F, 1832 (Vienna, 1834); ed. in The Symphony 1720–1840, ser.C, ix (New York, 1980)
89 Waltz ‘Erinnerung an Marienbad’, A, 1833, pts (Vienna, 1834)
102 Symphony no.5, c, 1837 (Vienna, 1840); B vi
116 Symphony no.6 ‘Historische Symphonie im Styl und Geschmack vier verschiedener Zeitabschnitte’, G, 1839 (Vienna, 1842); ed. in The Symphony 1720–1840, ser.C, ix (New York, 1980)
121 Symphony no.7 ‘Irdisches und Göttliches im Menschenleben’, C, 2 orch, 1841 (Hamburg, 1842); ed. in The Symphony 1720–1840, ser.C, ix (New York, 1980)
126 Concert Overture ‘im ernsten Stil’, D, 1842 (Leipzig, 1846)
137 Symphony no.8, G, 1847 (Leipzig, 1854)
143 Symphony no.9 ‘Die Jahreszeiten’, b, 1849–50 (Hamburg, 1853)
156 Symphony no.10, E, woo8, 1857, Bsb*

Violin concertos:
op.
— Violin Concerto, G, c1799, D-Mbs*
1 Violin Concerto no.1, A, 1802–3, pts (Leipzig, 1803)
— Violin Concerto, e, woo10, 1803–4, Kl (pts with autograph alterations)
— Violin Concerto, A, 1803–4, ed. (Kassel, 1955)
2 Violin Concerto no.2, d, 1804, pts (Leipzig, 1805)
10 Violin Concerto no.4, b, 1805, pts (Bonn, 1808)
7 Violin Concerto no.3, C, 1806, pts (Leipzig, 1806)
17 Violin Concerto no.5, E , 1807, pts (Zürich, 1810)
28 Violin Concerto no.6, g, 1808–9, pts (Vienna, 1813)
— Violin Concerto movt, D, c1809, Kl*
62 Violin Concerto no.10, A, 1810, Bsb* (facs. in B vii), pts (Leipzig, 1824)
38 Violin Concerto no.7, e, 1814, pts (Leipzig, 1816); X i
47 Violin Concerto no.8 ‘in modo di scena cantante’, a, 1816, LEm*, pts (Leipzig, 1820), fs (Leipzig, 1894)
55 Violin Concerto no.9, d, 1820, pts (Offenbach, 1822), fs (New York, n.d.)
70 Violin Concerto no.11, G, 1825, pts (Leipzig, 1827)
79 Violin Concerto no.12 (Concertino no.1), A, 1828, CH-Bu* (facs. in B vii), pts (Berlin, 1829)
92 Violin Concerto no.13 (Concertino no.2), E, 1835, D-LEm*, pts (Leipzig, 1837)
110 Violin Concerto no.14 (Concertino no.3) ‘Sonst und jetzt’, a, 1839, pts (Vienna, 1840)
128 Violin Concerto no.15, e, 1844, pts (Hamburg, 1846)

Other concertos:
op.
— Concertante, C, vn, vc, woo11, 1803, D-Kl* (facs. in B vii)
— Concertante, G, vn, hp, woo13, 1806, US-NYpm*
— Concertante, e, vn, hp, woo14, 1807
26 Clarinet Concerto no.1, c, 1808, pts (Leipzig, 1812), fs ed. (Kassel, 1957)
48 Concertante, A, 2 vn, 1808, pts (Leipzig, 1820)
57 Clarinet Concerto no.2, E , 1810, pts (Leipzig, 1822)
— Clarinet Concerto no.3, f, woo19, 1821, pts (Leipzig, 1885)
— Clarinet Concerto no.4, e, woo20, 1828, D-Ksp*, pts (Leipzig, 1885), fs X v
88 Concertante, b, 2 vn, 1833, US-NYp*, pts (Bonn, 1834)
131 Concerto, a str qt., 1845. F-Pn*, pts (Leipzig, 1847)

Concert pieces:
for solo instruments and orchestra
For vn:
Variations, A, 1814, woo18, lost;
Potpourri no.3, G, on themes by Mozart, op.23, 1808, pts (Offenbach, 1812);
Potpourri, A, on Irish themes, op.59, 1820, pts (Leipzig, 1823);
Polonaise, a, op.40, 1815, pts (Leipzig, 1817);
Potpourri, a, on themes from Jessonda, op.66, 1823, pts (Leipzig, 1825)

For cl:
Variations B , on a theme from Alruna, woo15, 1809, pts (Berlin, 1890);
Potpourri, F, on themes from P. von Winter, acc. orch/pf, op.80, 1811, pts (Berlin, 1830)

For vn, vc:
Potpourri, A , on themes from Jessonda, op.64, 1823, pts (Leipzig, 1824), Leipzig, Edition Peters archive*

For solo instrument and strings:
accompaniment for string trio unless otherwise stated

For vn:
Potpourris:
no.1, G, on themes from Gaveaux: Le petit matelot, op.5, 1804, pts (Leipzig, 1806);
no.2, B , on themes by Mozart, acc. 2 vn, va, vc, db, op.22, 1807, pts (Offenbach, 1811);
no.4, B, on themes by Mozart, op.24, 1808, pts (Offenbach, 1812)

Variations:
d, 1806, op.6, pts (Leipzig, 1806);
A, 1805, op.8, pts (Leipzig, 1807)

For cl:
Fantasia and Variations, B , on a theme of Danzi, acc. str qt/pf, op.81, 1814, pts (Berlin, 1830) [after Fantasia, hp, vn, op.118]

---

Chbr.:
string quartets
op.
4 Two Quartets, C, g, 1804–5, pts (Leipzig, 1806), fs of no.2 B ix
11 Quatuor brillant, d, 1806, pts (Bonn, 1808)
15 Two Quartets, E , D, 1806–8, pts (Leipzig 1809), fs ed. (Kassel, 1955)
27 Quartet, g, 1812, pts (Vienna, 1813)
29 Three Quartets, E , C, f, 1813–15, no.1 US-STu* (facs. in B ix), no.2 S-Skma* (facs. in B ix), pts (Vienna, 1815), fs of no.1 ed. (Kassel, 1955)
30 Quartet, A, 1814, A-Wn* (facs. in B ix), pts (Vienna, 1819)
43 Quatuor brillant, E, 1817, pts (Leipzig, 1818)
45 Three Quartets, C, e, f, 1818, pts (Leipzig, 1819), fs of nos.1 and 2 B ix
58 Three Quartets, E , a, G, 1821–2, pts (Leipzig, 1822), fs of no.1 X viii, no.2 B ix
61 Quatuor brillant, b, 1819, pts (Leipzig, 1823)
68 Quatuor brillant, A, 1823, D-Bsb*, pts (Leipzig, 1825)
74 Three Quartets, a, B , d, 1826, no.2 Ksp*, nos.1–3 pts (Leipzig, 1827), fs of nos.2 and 3 X viii
82 Three Quartets, E, G, a, 1828–9, no.1 HVkm*, no.2 S-Skma* (facs. in B ix), nos.1–3 pts (Berlin, 1829)
83 Quatuor brillant, E , 1829, F-Pn*, pts (Berlin, 1830)
84 Three Quartets, d, A , 1831–2, pts (Offenbach, 1834)
93 Quatuor brillant, A, 1835, D-Bsb*, pts (Vienna, 1837)
132 Quartet, A, 1846, LEm*, pts (Leipzig, 1847)
141 Quartet, C, 1849, Bsb* (facs. in B ix), pts (Kassel, 1849)
146 Quartet, G, 1851, Leipzig, Edition Peters archive*, pts (Leipzig, 1856)
152 Quartet, E , 1855, F-Pn*, pts (Leipzig, 1856)
[155] Quartet, E , woo41, 1856, D-Ksp*, F-pn*
[157] Quartet, g, woo42, 1857, Pn*

Other chamber:
without piano or harp:
Nonet, F, fl, ob, cl, hn, bn, vn, va, vc, db, op.31, 1813, pts (Vienna, 1819), fs (Berlin, 1878)
Octet, E, cl, 2 hn, vn, 2 va, vc, db, op.32, 1814, GB-Lbl*, pts (Vienna, 1819), fs (Berlin, c1878)
4 double string quartets: d, op.65, 1823, Leipzig, Edition Peters archive*, pts (Leipzig, 1825), fs (Florence, c1880); E , op.77, 1827, D-Bsb*, pts (Berlin, 1828), fs (Leipzig, 1888); e, op.87, 1832–3, Bsb* pts (Bonn, 1833), fs (Leipzig, 1888); g, op.136, 1847, Dlb*, pts (Kassel, 1849), fs (Leipzig, 1888)
Sextet, C, 2 vn, 2 va, 2 vc, op.140, 1848, Bsb*, pts (Kassel, 1850), fs B ix
7 quintets, 2 vn, 2 va, vc: E , G, op.33, 1813–14, Bsb* (facs. of no.2 in B ix), pts: no.1 (Vienna, 1815), no.2 (Vienna, 1819), fs of no.2 ed. (Cambridge, 1994); b, op.69, 1826, pts (Leipzig, 1827), fs B ix; a, op.91, Ksp, pts (Bonn, 1834), fs ed. (Cambridge, 1994); g, op.106, 1838, pts (Dresden, 1839); e, op.129, 1845, LEm*, pts (Leipzig, 1847); g, op.144, 1850, Leipzig, Edition Peters archive*, pts (Leipzig, 1855)
Duo, e, vn, va, op.13, 1807 (Leipzig, 1808)
19 Duets, 2 vn: F, C, E , woo21, c1797, Kl; E , woo22, c1797, Kl; C, woo30, c1808, Brunswick, Landesmuseum*; E , F, G, op.3, 1802–3 (Leipzig, 1805); A, op.9, 1806–7 (Leipzig, 1807); d, E , E, op.39, 1816 (Leipzig, 1816); a, D, g, op.67, 1824, Bsb* (Leipzig, 1825); F, op.148, 1854 (Leipzig, 1856); D, op.150, 1854 (Leipzig, 1856); C, op.153, 1855 (Leipzig, 1856)

with piano:
see also other chamber, with harp
Septet, a, fl, cl, hn, bn, vn, vc, pf, op.147, 1853 (Leipzig, 1855)
Piano Quintet, D, op.130, 1845 (Hamburg, 1846)
Quintet, C, fl, cl, hn, bn, pf, op.52, 1820 (Leipzig, 1821); arr. str qt, pf, op.53, 1820 (Leipzig, 1821)
5 pf trios: e, op.119, 1841 (Hamburg, 1842); F, op.123, 1842 (Hamburg, 1843); a, op.124, 1842 (Hamburg, 1843); B , op.133, 1846 (Hamburg, 1847); g, op.142, 1849 (Hamburg, 1852)
Vn, pf (original works): Introduction and Rondo, E, op.46, 1816 (Vienna, 1820); 3 duos concertants: g, op.95, 1836 (Leipzig, 1837), F, ‘Nachklänge einer Reise nach Dresden und in die sächsische Schweiz’, op.96, 1836 (Bonn, 1837), E, op.112, 1837 (Dresden, 1840); Rondo ‘alla spagnuola’, C, op.111, 1839 (Vienna, 1839); 6 Duettinen, op.127, 1843 (Hamburg, 1844); 6 Salonstücke, op.135, 1846–7 (Hamburg, 1848); 6 Salonstücke, op.145, 1851 (Leipzig, 1856); [Scherzino], D, woo43, c1856 (Berlin, 1896); Salonstück, D, woo44, c1857 (Leipzig, 1890)
Vn, pf (potpourris etc.: see also concert pieces above): Potpourri, E , on themes of Mozart, op.42, 1816 (Leipzig, 1817) [based on op.24]; Potpourri, G, on themes of Mozart, woo34, 1816, lost [based on op.23]; Potpourri, f , on themes from Mozart: Die Zauberflöte, op.50, 1820 (Leipzig, 1821) [based on op.114, 2nd movt]; Grand Rondo, G, 1820, op.51 (Leipzig, 1821) [based on op.115, 3rd movt]; Potpourri, E–A, on themes from P. von Winter: Das unterbrochene Opferfest, op.56, 1821 (Leipzig, 1822) [based on op.80)]; Fantasia, D, on themes from Der Alchymist, op.117, 1841 (Vienna, 1842);
Bn, pf: Adagio, F, woo35, 1817 (Mainz, c1869) *D-Ksp [based on op.115, 2nd movt]

with harp:
in many of these the harp was to be tuned down a semitone and the music was written a semitone higher
7 sonatas: c, hp, vn, woo23, 1805, ed. (Leipzig, 1917); B , op.16, 1806 (Bonn, 1809); e/f, hp, vn, woo27, c1806, pts Kassel, Mitteldeutscher Sängerbund*, D/E , hp/pf, vn, op.113, 1806 (Hamburg, 1840); D/E , hp/pf, vn, op.114, 1811 (Hamburg, 1841); G/A , hp/pf, vn, op.115, 1809 (Hamburg, 1841); G/A , hp, vn, woo36, 1819, lost
Sonata movt, inc., G, hp, vn, woo24, 1805, D-Ksp*; Introduction, G, woo25, 1805, Bsb* (Regensburg, 1934); Trio, e/f, vn, vc, hp, woo28, 1806, private collection [arr. of woo27]; Rondo, D/E , woo33, 1813, lost; Fantasia, b/c–A/B , on themes by Handel and Vogler, hp/pf, vn, op.118, 1814 (Hamburg, 1845)

for one instrument:
Pf: Waltz, c, woo31, c1808 (Leipzig, 1891); Sonata, A , op.125, 1843 (Vienna, 1843); Rondoletto, G, op.149, 1848 (Leipzig, 1855)
Hp: Fantasia, c, op.35, 1807 (Bonn, 1816); 2 variation sets: no.1, on Méhul's ‘Je suis encore dans mon printemps’, op.36, 1807 (Bonn, 1816), no.2, E , woo29, 1808, lost
Vn: Violin-Schule, woo45, 1830–31 (Vienna, 1833); cadenzas for Beethoven's Vn Conc., woo46 c1850 (London, 1896)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Antje Weithaas (violin); Mila Georgieva (violin); Michael Sanderling (cello) Thueringen Philharmonie Gotha; Hermann Breuer
RECICLASSICAT: SPOHR, Ludwig (1784-1859)

AMAZON: Spohr - Music at the Court of Gotha

IMSLP: Louis Spohr (1784-1859)

CPDL: Louis Spohr (1784-1859)

SPOTIFY: Spohr - Music at the Court of Gotha



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

SPOHR, Louis (1784-1859) - Oratorium "Die Letzten Dinge"

Obra d'Henryk Siemiradzki (1843-1902), pintor polonès.

- En record del 229è aniversari del naixement de Louis Spohr -

---

Louis Spohr (1784-1859) compositor i violinista alemany nascut a Braunschweig. L'endemà del parèntesi italià i de tornada a l'Alemanya que tant ens agrada i emociona, fixem-nos amb un dels noms romàntics per definició i de qui probablement n'hauríem de parlar ostensiblement més del que normalment ho fem. Perquè Ludwig Spohr, o en la versió afrancesada Louis Spohr, va néixer un dia gris i plujós com el d'avui a la regió alemanya de la Baixa Saxònia. I avui en parlarem tot fixant-nos en el perfil més proper, filosòficament, al del seu inigualable col·lega alemany, eminència il·lustrada del seu temps. Parlem, ni més ni menys, que de Fèlix Mendelssohn de qui crec percebre'n l'aroma i la referència musical de la descomunal i obscura partitura del dia d'avui. Virtuós i esplèndid violinista, instrument pel qual ha deixat una producció molt important, el seu art sempre va transcorre per les diferents geografies en què gustosament va viure i va desenvolupar la seva apreciada feina. França, no obstant i pel que sembla, fou el mirall en el qual Spohr va sentir més afinitat. Tanmateix, el seu art a mesura que l'anem descobrint ens obra la porta a una dimensió romàntica que viu en l'abundància d'enregistraments però que pateix la desconsideració de la indiferència, si més no, en el nostre país. En aquest sentit, només cal visualitzar les nostres envejables i majestuoses sales de concerts, i durant els darrers anys, per a notar-ne l'absència absoluta. I això que parlem d'un autor de referència del romanticisme europeu. Bé, tot i la indiferència generalitzada (al nostre país), és un deure i un gran plaer el fet de parlar-ne novament. I de ben segur que no serà la última visita a la seva galàxia ja que, per repertori editat, podríem parlar-ne durant mesos. Avui reconec que, per extensió musical, probablement l'audició entera de les dues partitures que recupero serà de quasi dues hores... si no teniu temps, sempre us quedaran els enllaços corresponents. 

Com deia, per a celebrar el seu aniversari, ens centrarem en la potència vocal d'un dels seus oratoris. Die Letzen Dinge WoO 61 o el Judici final per a veus solistes, cor i gran orquestra, és una de les majors produccions, sempre i quan obviem la producció operística, de Spohr. No és d'estranyar que aquest apoteòsic oratori, estrenat l'any 1826 a Kassel, fos una obra de gran popularitat i de gran acceptació per part del públic alemany. Situat al nivell estratosfèric de Les Estacions (1801) de Haydn i de l'oratori de Mendelssohn, Paulus (1836), és un treball majúscul en què, a diferència dels oratoris del segle XVIII, no es circumscriu ni es limita, únicament, amb la teologia religiosa ja que flueix lliurement per les idees retòriques de la Bíblia, la cançó tradicional i la poesia romàntica. Un conjunt líric en què el recitatius prenen gran importància, els cors dialoguen sovint amb les veus i la instrumentació té un pes simfònic especial. Hem de tenir present que Spohr va ser un dels principals referents teòrics de molts dels seus contemporanis posteriors. Brahms, Dvorak, Richard Strauss o el mateix Txaikovski es van sentir atrets, de la mateixa forma que nosaltres, per una música captivadora i d'un romanticisme fascinant. La història, a poc a poc, va situant a Spohr al lloc que l'hi correspon tot i el camí sinuós que, a dia d'avui, queda per fer. Avui un nou exemple del seu art, de la seva acadèmica professionalitat, del seu amor per la música i de la seva impagable contribució a la civilització humana ja que, no dubto, una de les majors aportacions que podem fer, com a éssers humans, és en nom de la cultura. Des d'aquesta finestra pictòrica i musical no tenim més remei que rendir-nos a la seva majestuosa presència i felicitar-lo en aquest dia en què Spohr celebraria, feliçment, 229 anys!

L'oratori interpretat per la Cappella Coloniensis, el ChorWerk Ruhr i la direcció de Bruno Weil.

Gaudiu i compartiu!

---

Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

BIOGRAFIA: Louis Spohr (Brunsvic, 5 d'abril de 1784 - Kassel, 31 d'octubre de 1859)

PRESTOCLASSICAL: Spohr: The Last Judgement

IMSLP: Louis Spohr (1784-1859)

SPOTIFY: Bruno Weil – Spohr, L.: Letzten Dinge (Die)

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

SPOHR, Ludwig (1784-1859) - Symphony No.9 "The Seasons"

Interior amb violoncel, obra de Carl Holsoe, pintor danès del XIX.

---

Ludwig Sphor (1784-1859) compositor i violinista alemany nascut a Brunswick. El perfil del dia d'avui és d'aquells que, sense formar part de l'escena musical principal, és conegut a gran part del circuit musical europeu. I tot i néixer al segle XVIII, en ple classicisme i set anys abans de la mort de Mozart, el cert és que la seva música forma part d'allò que anomenem Romanticisme. Spohr, recordem, va ser un nen prodigi. A diferència de molts dels seus contemporanis, ell ho va ser amb un dels instruments de més difícil aprenentatge, el violí. Amb només 15 anys ja seria admès, com a membre de ple dret, en la orquestra del ducat de la seva ciutat natal. I d'aquest autor, de qui en trobarem un extens i diversificat repertori adequadament editat, ja n'havia parlat en relació amb una obra concertant en la forma de quartet concertant opus 131. Un artista integral que va saber moure's en un ambient musical que un coetani, de cognom Beethoven, havia acaparat en bona part. Ara bé, la potència d'aquest geni alemany a l'ombra dels grans noms és indiscutible. Exemples els trobarem en obres com la d'avui. La seva novena simfonia perquè, com el seu bon amic Beethoven, n'escriuria nou, la majoria desconegudes pel públic profà però no així pels gustosos admiradors de la constel·lació romàntica. No obstant i més enllà de la coincidència quantitativa, no semblen guardar una relació estètica ni formal ni en el mètode ni en l'estil. De fet, Spohr va tenir probablement més afinitat amb l'escola francesa caracteritzada per Hector Berlioz i la seva famosa Simfonia Fantàstica de 1830. De forma, que és en la figura del francès on hi trobarem exemples i partitures del mateix segell.

Per tant, explorant el repertori de l'alemany i tenint en compte la importància del seu treball simfònic, recuperaré la simfonia número 9 en Si menor "Les Estacions" escrita l'any 1850 i imaginada per Spohr en un moment de convalescència derivada d'una accidentada caiguda. Una obra de plenitud i de maduresa escrita a l'edat de 66 anys i inspirada en les diferents estacions de l'any. Tema aquest, recurrent al llarg de la història de la música amb exemples prou eloqüents. Pensada per a gran orquestra, és un treball dividit, principalment, en dos parts principals. Hivern i primavera, estiu i tardor. La simfonia s'inicia en la foscor i el fred de l'hivern de manera que l'autor sembla expressar la desgràcia associada a l'accident sofert pocs dies abans de la composició d'aquesta partitura. Ara bé, no tot és desconsol i tristesa ja que la sobtada irrupció primaveral es caracteritza amb un bon cant d'uns ocells alegres i moguts. L'estiu s'introdueix amb un largo potser per l'agonia de la calor i on, subtilment, se'ns pinten pinzellades musicals de tempestes llunyanes tant pròpies d'aquesta estació. Finalment, la tardor alegre i cerimonial per representar la temporada de caça i de festivitats tanca el conjunt simfònic d'una forma vehement i havent superat la foscor inicial d'un hivern gèlid. Spohr, el pioner en l'ús de la batuta com a director d'orquestra, va ser un àgil compositor dotat per la mà destre que aquest art exigeix. Exemples, com deia, en trobarem per donar i per vendre en el seu haver i la història ens diu i ens informa que ell és, amb dret propi, un dels grans del panorama romàntic europeu potser pendent que la seva música sigui escoltada com es mereix, amb la concentració i els sentits en alerta, per captar-ne els més difuminats però existents detalls!

A la interpretació la Orquesta della Svizzera Italiana sota la direcció de Howard Shelley que de propina ens ofereix, a mode introductori, una festiva Festmarch en Re major.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Louis Spohr (Brunsvic, 5 d'abril de 1784 - Kassel, 31 d'octubre de 1859)

RECICLASSICAT: SPOHR, Ludwig (1784-1859)

HYPERION: Louis Spohr (1784-1859)  Symphonies Nos 7 & 9

IMSLP: Louis Spohr (1784-1859)

CPDL: Louis Spohr (1784-1859)

SPOTIFY: Louis Spohr – Spohr: Symphonies Nos. 2 And 9, 'The Seasons' (una altra versió)

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

SPOHR, Louis (1784-1859) - Quartet Concerto, Op.131 (c.1847)

Obra de Fritz von Uhde, pintor alemany.

---

Louis Spohr (1784-1859) compositor, violinista i director d'orquestra alemany nascut a Braunschweig, geogràficament molt propera a la ciutat on va néixer l'últim dels Bach, de qui en parlàvem ahir. Spohr és un dels grans mestres alemanys del romanticisme. El seu talent fou innat amb el violí, instrument que l'hi donaria la fama ja de ben jove. De fet, el seu virtuosisme el va ajudar a entrar com a director d'orquestra de la Cort de Gotha amb només 21 anys. Spohr és un d'aquells genis a l'ombra. Virtuós, brillant en la composició i orquestració, va viure a remolc del seu amic i geni L. van Beethoven l'obra del qual era tant potent que eclipsava el seu entorn. Fos com fos, Spohr va saber mantenir l'equilibri gràcies, també, a la seva esposa la qual el va acompanyar, sovint, en les seves gires concertants ja que ella era intèrpret d'arpa. L'any 1817 va ser nomenat director d'orquestra de l'òpera de Frankfurt. Tot i que hem parlat de L. Spohr en relació amb el violí, el cert que a banda d'escriure gran quantitat de música instrumental (exemple com el d'avui), Spohr va ser un mestre operístic molt important al seu temps i va ser considerat, juntament amb C.M. von Weber, el pare de l'òpera alemanya. No parlarem d'òpera i no perquè no m'agradi però, per ara, no és la intenció del bloc fer-ho. Recuperaré, d'aquest exquisit romàntic alemany, una forma musical prou curiosa i innovadora al seu temps. És un quartet concert, és a dir, un quartet típic de l'època (dos violins, viola i violoncel) però amb acompanyament d'orquestra. Realment el resultat és brillant i dóna fe de la creativitat musical d'un romanticisme consolidat l'any en què es va escriure, el 1845. No es gaire extens tenint en compte la majestuositat a què ens tenen acostumats les grans obres orquestrals romàntiques.

1. Allegro moderato - 9:34
2. Adagio - 7:49
3. Rondo allegretto - 7:03

Ens l'interpreta el Leipziger Streichquartett amb la Leipziger Kammerorchester sota la conducció de Sebastian Weigle.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Louis Spohr (Brunsvic, 5 d'abril de 1784 - Kassel, 31 d'octubre de 1859)

AMAZON: Ouvertüre,Konzert,Nonett

IMSLP: Louis Spohr (1784-1859)

CPDL: Louis Spohr (1784-1859)

SPOTIFY: No disponible

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!