ALBRECHTSBERGER, Johann Georg (1736-1809) - Missa in C pro coronatione (1792)

Johann Georg Albrechtsberger (1736-1809) - Missa in C pro coronatione 'Krönungsmesse' (1792)

Performers: Canto Arrianis; Concerto Sacro; Ingmar Beck (conductor)

Drawing: Anoniem - Krönung Leopolds II. zum König von Böhmen am 6. September 1791

Further info: Johann Georg Albrechtsberger (1736-1809) - Concertino in D a 5 (1769)

---

Johann Georg Albrechtsberger

(Klosterneuburg, 3 February 1736 - Vienna, 7 March 1809)

Austrian composer, organist and teacher. The son of an innkeeper, he sang in local church choirs until 1749, when he became a chorister at Melk Abbey. In 1753 he transferred to the Benedictine Seminary in Vienna, where he studied under Georg Matthias Monn and became friends with Michael and Joseph Haydn. Two years later he was appointed organist in Raab (now Györ, Hungary), and subsequently at a shrine at Maria Taferl. This led to a position in Melk as cellar master, but a difficulty with the monastery forced him to return to Raab and then to Vienna in 1766. There he worked as an organist and organ builder until 1770, when he was appointed as second organist at St. Stephen’s Cathedral and two years later as second court organist. In 1791 he was placed in line to succeed Leopold Hofmann as Kapellmeister at St. Stephen’s Cathedral following the death of his first choice of successor, Wolfgang Amadeus Mozart. He fulfilled this role from 1793 until his death. During his lifetime, he was considered a master of counterpoint and the ideological successor of Johann Joseph Fux. He was much sought after as a teacher, and in 1790 he published a treatise, 'Gründliche Anweisungen zur Composition', which was well regarded. His most famous pupils included Ludwig van Beethoven, Joseph von Eybler, Carl Czerny, and Johann Nepomuk Hummel. He was a prolific composer whose works ranged in style from the galant to the old-fashioned, particularly when it came to sacred and keyboard music. His most important vocal work is an oratorio, 'Die Pilger auf Golgotha', which explored a German literary text by Friedrich Wilhelm Zachariä. His works include eight oratorios, five cantatas, 35 Masses, three Requiems, 48 graduals, 16 Magnificats, two Te Deums, 25 antiphons, 10 vespers, 38 hymns, five litanies, 15 motets, 24 other sacred works, four symphonies, a dozen concertos (including works for organ, trombone, Jew’s harp, and mandora), six concertinos, 16 divertimentos, around 35 quartets, and about 278 fugues, sonatas, and other miscellaneous works for keyboard (and organ). His works are known by Weinmann (W) numbers. 

ALBRECHTSBERGER, Johann Georg (1736-1809) - Concertino in D a 5 (1769)

Johann Georg Albrechtsberger (1736-1809) - Concertino in D a 5 (1769)

Performers: Piccolo Concerto Wien

Painting: Leopold Kupelwieser (1796-1862) - Johann Georg Albrechtsberger (1736-1809)

Further info: Johann Georg Albrechtsberger (1736-1809)

---

Johann Georg Albrechtsberger

(Klosterneuburg, 3 February 1736 - Vienna, 7 March 1809)

Austrian composer, teacher, theorist and organist. From the age of seven he served as a choirboy for the Augustinians in Klosterneuburg, where he learnt the organ and figured bass from the dean, Leopold Pittner. His studies in composition under G.M. Monn (if accurately reported by Albrechtsberger's pupil Johann Fuss) must have taken place during this period. As a student and choirboy at Melk Abbey from 1749 until 1754, he received a thorough training in composition and organ from Marian Gurtler, the regens chori, and Joseph Weiss, the abbey's organist. After a year of study at the Jesuit seminary in Vienna he worked as an organist in various provincial localities: Raab (now Győr, Hungary), 1755–7; Maria Taferl, near Melk, 1757–9; and Melk Abbey, 1759–65, where he succeeded his former teacher Weiss. His precise place of employment in 1766 remains unknown, but Melk sources indicate that he left the abbey voluntarily in November 1765 to join his brother Anton in the service of a Baron Neissen in Silesia (perhaps at what is now Nysa, Poland). Albrechtsberger's activities can be traced from his parents' home in Ebersdorf (near Melk) in 1767 to Vienna, where he married in May the following year. From 1772 he served both as regens chori for the church of the Carmelites (later known as St Joseph's) and as organist in the imperial court orchestra. In addition he was appointed assistant to the Kapellmeister Leopold Hofmann at the Stephansdom in 1791, a position arranged for him by his friend and predecessor Mozart. All of these duties were set aside when he became Kapellmeister following Hofmann's death in 1793. He retained this post – the highest in the empire for a church musician – for the remainder of his life. 

Albrechtsberger was a prolific composer of some 284 church compositions, 278 keyboard works and over 193 works for other instruments. His most interesting and original music was composed during his years as a provincial organist before settling permanently in Vienna. He cultivated a modern, homophonic idiom in the instrumental works of this period and used unusual instrumentation with special effects such as scordatura and slow movements marked ‘con sordino’. The church music is more contrapuntal in conception and occasionally experimental in its treatment of the voices (e.g. alternating solo quartet and chorus, and the use of recitative). Some of his best vocal music is in the early oratorios, several of which belong to the Austrian tradition of Easter sepolcro. At Melk he was considered ‘a most commendable artist in this genre’, although there seems to have been no occasion for him to write oratorios after 1781. After his imperial appointment in 1772 he became increasingly preoccupied with the composition of fugues – over 240 for instruments in addition to numerous examples in the sacred music. His two-movement sonate (slow homophonic, fast fugal), of which he wrote over 120 for various instrumental combinations after 1780, developed out of the Baroque church sonata but were intended for chamber rather than church performance. They had little influence on the already mature sonata form. His approach to Viennese church composition tended, as Weissenbäck noted, towards formal sectionalization or polarization of homophonic and polyphonic textures. In spite of their technical refinements, these late works seem less imaginative than those of his earlier years. Eye-witness accounts by critics such as Maximilian Stadler, Burney, Nicolai and Pasterwitz leave little doubt that Albrechtsberger was an extraordinarily talented organist. Mozart, the most reliable judge of all, considered his playing the standard by which other organists were to be measured (letter to Constanze, 16 April 1789). Towards the end of his life he was recognized as ‘perhaps the greatest organist in the world’.

ALBRECHTSBERGER, Johann Georg (1736-1809) - Concertino (1772)

Obra de Jean-Louis de Marne (1752-1829), pintor flamenc (1)

- Recordatori de Johann Georg Albrechtsberger -

En el dia de la commemoració del seu 208è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Jean-Louis de Marne (Brussels, 7 de març de 1752 - Batignolles, 24 de març de 1829) va ser un pintor flamenc. Es va formar amb Gabriel Briard a París, ciutat on havia emigrat després de la mort del seu pare. Ràpidament, es va especialitzar en pintura històrica abans de consolidar-se com a pintor de paisatges i escenes de gènere. En aquest sentit, va rebre una marcada influència dels autors holandesos i flamencs del segle XVII com Aelbert Cuyp, Paulus Potter, Adriaen van de Velde i Karel Dujardin, entre altres, els quals eren molts populars a París en aquell temps. El 1783 va entrar com a membre de l'Académie Royale. A partir del 1792 va iniciar la que seria la millor època de la seva carrera rebent encàrrecs, fins i tot, del mateix Napoleó. El 1815, i després d'haver rebut nombroses condecoracions, va ser nomenat membre de l'Institut de França i el 1828 va rebre la Legió d'Honor. Va morir a París el març de 1829.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Jean-Louis de Marne (1752-1829) - Altres: Jean-Louis de Marne (1752-1829)

---

Parlem de Música...

Johann Georg Albrechtsberger (Klosterneuburg, 3 de febrer de 1736 - Wien, 7 de març de 1809) va ser un organista, professor, teòric i compositor austríac. Es va formar des de ben petit com a cantant d'un cor a Klosterneuburg, ciutat on també va aprendre a tocar l'orgue amb Leopold Pittner. En aquell temps també va rebre formació en composició de G.M. Monn. Posteriorment, va seguir com a cantant de l'Abadia de Melk entre els anys 1749 i 1754, centre on també va rebre instrucció en orgue de Marian Gurtler i de Joseph Weiss. Des d'allà es va traslladar a Viena on va entrar al Seminari Jesuïta i on va treballar com a organista ocasional de diverses esglésies de l'entorn de Viena. El 1765 va viatjar, acompanyat del seu germà Anton Johann Albrechtsberger, a Silesia per treballar al servei del baró Neissen. A partir del 1772 va treballar com a regens chori de l'Església de les Carmelites de Viena i com a organista de l'orquestra de la cort imperial. Addicionalment, el 1791 va ser nomenat, sota recomanació de Mozart, assistent del mestre de capella Leopold Hofmann a la Catedral de Sant Esteve. El 1793, i després de la mort d'Hofmann, va assolir el càrrec oficial de mestre de capella de la catedral en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida. Allà va compondre la majoria del seu corpus musical format per unes 300 obres religioses i unes 500 obres instrumentals. Com a professor, va ser un dels més importants del seu temps amb alumnes com Beethoven, Hummel, Moscheles, Ries o el fill de Mozart, Franz Xaver Mozart, entre molts altres. En aquest sentit, els seus escrits teòrics van assolir quotes mai vistes de popularitat i difusió. Johann Georg Albrechtsberger va morir a Viena el març de 1809.

OBRA:

Vocal religiosa:

Orats:
Oratorium III Christo Kreutz-Erfindung (P. Metastasio), 1757;
Oratorium II, c1760;
Oratorium de Passione Domini (Metastasio), Melk, 1762;
Oratorium de nativitate Jesu, 1772;
Oratorium no.7 Geburth Christi, 1772;
Die Pilgrime auf Golgatha (J.F.W. Zachariä), Vienna, Kärntnerthor, 1 April 1781

Cants.:
Sacrificium Jubilaeum (G. Müller), Säusenstein, 18 July 1762, music lost, pubd lib (Krems, 1762);
Applausus musicus, Melk, 24 Feb 1763, music lost (see Walter);
Mea dilecta coronato Urbano [Hauer] (H. Teufel), Melk, 15 Aug 1763, music lost (see Walter), lib A-M;
Singgedichte bey der Durchreise der Kaiserlichen … Majestäten (B. Schuster), Melk, 21 Jan 1765, autograph, Wn;
Hellsteigenter Tag (U. Petrack), Melk, 5 April 1785, music lost, lib M

Latin sacred (1755–1806, mostly for 4vv, insts and/or org):
35 masses, 3 ed. in Österreichische Kirchenmusik, i, viii, xiii (Vienna, 1946–);
3 Requiem settings;
48 graduals;
42 offertories;
21 psalms;
10 vespers;
38 hymns;
16 Magnificat;
2 Te Deum;
25 Marian antiphons;
5 litanies;
4 introits;
Compline;
15 motets;
c20 miscellaneous works; principal sources GÖ, KN, KR, M, H-Bn (c160 in autograph); for thematic index see Weissenbäck (1914)

Instrumental:

Orch:
4 syms., F, C, 1768, D, 1770, D, 1772, 2 ed. in K;
Org Conc., 1762, ed. in Musica rinata, i (Budapest, 1964);
Trbn Conc., 1769, ed. in Musica rinata, x (Budapest, 1966);
2 concs., jew's hp, mandora, 1770–71;
Hp Conc., 1773, ed. in Musica rinata, ii (Budapest, 1964);
Kbd Conc., before 1792;
Sonata in pieno coro, 1801

Chbr.:
5–8 str:
6 sonate, 2 vn, 2 va, b, op.3, 1782, 1787–8, 1 ed. in B;
6 sonate, 3 vn, va, b, op.6, 1783, 1787;
Sonata, B , 3 vn, va, b, op.9b, 1791;
6 sonate, 5 str, op.12, 1794–5, 1 ed. in B;
Quintuor, 3 vn, va, b, 1798 (Vienna, c1803), ed. in K;
6 sextuors, 2 vn, 2 va, vc, b, op.13 (Vienna, c1802);
6 sonate, 2 vn, va, vc, b, op.15, A-Wgm;
3 sonate a 2 cori, double str qt, op.17, 1798–9 (Vienna, 1803), 1 ed. in B;
6 sonate, 2 vn, 2 va, b, op.22, 1801–3, 1 ed. in B;
6 qnts, opp.25, 27, cited in Seyfried (1826), lost

Str qt:
4 divertimentos, 1760, 1764, 1 ed. in B;
6 quatuors en fugues, op.1, 1780, as op.2 (Berlin, 1781), 2 ed. in Organum, 3rd ser., 1xx–1xxi (Cologne, 1969);
6 quatuors en fugues, op.2, 1782 (Offenbach, ?1835), 1 ed. in B;
6 sonate, op.5, 1786;
III quartetti, op.7 (Pressburg, c1781–3), ed. in K;
3 as op.7, 1787; qt, 1790, ed. in B;
6 sonate, op.10, 1791–2, 1 ed. in K;
Sonata pro festo Paschalis, op.11a, 1792;
6 as op.16, 1798, as op.21 (Vienna, 1803);
3 sonate, op.19, 1799, 1 lost;
6 sonate, op.23, 1805;
6 sonate, op.24, 1806–7;
6 sonate, op.26, 1807–8, Wn;
divertimento, attrib. J. Haydn,h III:D3;
18 arrs. of kbd fugues, opp.1, 7, Wn

2–4 str:
8 divertimentos, 3 str, 1756–9, 1767, 1786, 2 ed. in B;
2 partitas, vn, va d'amore, b, c1770, 1772, ed. in Musica rinata, xix (Budapest, 1971);
6 terzetti, 2 vn, b, op.4, 1784, 1 ed. in B;
6 sonate, 2 vn, b, op.8, 1789;
6 terzetti, vn, va, vc, op.9a, 1789, 1793 (Offenbach, 1796);
6 sonate, vn, va, b, op.11b, 1794–5, 2 ed. in B;
6 sonate, vn, vc, 1797, Wgm (Leipzig, c1803);
6 sonate, vn, va, vc, b, op.14, 1798–9;
6 sonate, vn, 2 va, b, op.18, 1799;
6 quartetti con fughe per diversi stromenti, op.20, 1800 (Vienna, c1801), 1 ed. in B;
6 sonate, 2 va, 2 vc, op.21, 1801, 1 ed. in B;
Sonata alla camera, vn, 2 va, vc, 1802

Other chbr:
2 divertimentos, fl, str, 1761, 1777;
2 concertinos, jew's hp, mandora/kbd, 2 str, b, 1769, 1771, ed. in Musica rinata, xxi–xxii (Budapest, 1974);
4 concertinos, hp, insts, 1772, 1 ed. in Musica rinata, xvii (Budapest, 1970);
Partita, fl, va d'amore, vle, 1773;
Notturno, concertino, ob, str, 1775–6, ed. in Concertino (Mainz, 1967);
Notturno, fl, str, 1777;
Qt, kbd, str (Vienna, ?1785);
Quintetto, fl, str, 1801;
Serenata, 2 ob, cl, hn, bn, 1806

Keyboard:
Fugues:
12 as op.1, org/hpd (Berlin, 1783), 2 ed. in B;
Fuga, C, org/pf, op.4 (c1786);
Fuga sopra do, re, mi, fa, sol, la, org/hpd, op.5 (c1789);
6 as op.7, org/hpd (1796);
6 as op.8, org/hpd (1799);
6 fughe colle cadenze, org/pf, op.9 (c1800), 1 ed. in K;
6 as op.10, org/pf (1802), 1 ed. in K;
6 as op.11, org/hpd (1802);
Fuga a 4 mani, org/pf (c1808);
27 for org/pf:
6 as op.16 (c1809), 1 ed. in B, 6 as op.17 (1810);
6 as op.18, 1808;
A-Wgm, Wst (c1809);
3 as op.21 (1802);
6 as op.29 (n.d.); 1 in 3 Orgelfugen von Kirnberger, Albrechtsberger und Gelineck (c1808)

Other works:
12 préludes et 1 fugue, org/hpd, op.3 (Amsterdam, c1781), fugue (Wn*) and 3 preludes ed. in K and B;
6 fughe e preludie, org/hpd, op.6 (c1787);
IIIte Sammlung von [12] Praeludien, 1790, M;
12 Präludien, org/pf, op.12, 6 autograph, Wgm* (1802–3), 2 ed. in K and B;
6 préludes et fugues, hpd/pf, op.15 (c1795), 2 ed. in K;
12 neue leichte Präludien, org, 1804, D-Bsb*, 8 ed. in K and B;
Prélude et fugue, pf 4 hands (1805);
Sonata, hpd/pf 4 hands, autograph, Wgm*;
6 Praeludien, pf (1810);
44 Versetten oder kurze Vorspiele, org/pf (c1812);
50 Versetten und 8 Fugen, org (c1836), ed. R. Walter as Octo toni ecclesiastici per organo (Altötting, 1974), 1 in K;
26 further preludes, fugues and verset collections cited in Fuchs, sources unknown

Literatura:

Edition: J.G. Albrechtsberger's sämmtliche Schriften über Generalbass, Harmonie-Lehre, und Tonsetzkunst, ed. I. von Seyfried (Vienna, 1826, 2/1837/R; Fr. trans., 1830 as Méthodes d'harmonie et de composition; Eng. trans., 1834, 2/1844, as Methods of Harmony, Figured Base, and Composition)
Gründliche Anweisung zur Composition … mit einem Anhange von der Beschaffenheit und Anwendung aller jetzt üblichen musikalischen Instrumente (Leipzig, 1790/R, enlarged 3/1821; Fr. trans., 1814, as Méthode élémentaire de composition)
Kurzgefasste Methode den Generalbass zu erlernen (Vienna, c1791, enlarged 2/1792; Eng. trans., 1815)
Ausweichungen von C-dur und C-moll in die übrigen Dur- und Moll-Töne (MS, 1793, D-Bsb) [holograph; incl. Inganni: Trug Schlüsse, per l'organo o piano-forte and Unterricht über den Gebrauch der verminderten und übermässigen Intervallen]; pubd separately (Vienna, c1806; Eng. trans., of Ausweichungen, c1823)
Anfangsgründe zur Klavierkunste (MS, A-Wgm) [?autograph]; pubd as Clavierschule für Anfänger (Vienna, c1800)
Kurze Regeln des reinsten Satzes als Anhang zu desselben gründlicher Anweisung zur Composition (Vienna, c1804)
Generalbass- und Harmonielehre (MS, Wgm)

Font: En català: Johann Georg Albrechtsberger (1736-1809) - En castellano: Johann Georg Albrechtsberger (1736-1809) - In english: Johann Georg Albrechtsberger (1736-1809) - Altres: Johann Georg Albrechtsberger (1736-1809)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Rachel Talitman (harp); Marcos Fregnani-Martins (flute); Damien Ventula (cello); Benjamin Braude (violin); Pierre-Henry Xuereb (viola)

RECICLASSICAT: ALBRECHTSBERGER, Johann Georg (1736-1809)

PRESTOCLASSICAL: ALBRECHTSBERGER, J.G. - Harp Concerto

IMSLP: Johann Georg Albrechtsberger (1736-1809)

CPDL: Johann Georg Albrechtsberger (1736-1809)

SPOTIFY: ALBRECHTSBERGER, J.G. - Harp Concerto



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Cerimònia musical solemne per a la Coronació de Leopold II, Rei de Bohèmia, a Praga el dia 6 de setembre de 1791

Obra d'Anton Raphael Mengs (1728-1779), pintor bohemi (1)

---

Parlem de Pintura...

Anton Raphael Mengs (Aussig, Bohèmia, 1728 - Roma, 1779), va ser un pintor neoclàssic i teòric bohemi, que va desenvolupar bona part de la seva obra a Espanya. Nascut a Aussig (Bohèmia) el 1728, es va formar a Dresden sota la direcció del seu pare, Ismael Mengs, per viatjar més tard a Roma (1741) per tal de completar la seva educació artística. Pintor del rei August III de Polònia des de 1746, va tornar de nou a Itàlia el 1748, on va alternar l'activitat artística amb la difusió de les seves idees estètiques de retorn a l'antiguitat clàssica (va escriure l'obra Reflexions sobre la bellesa), establint-se definitivament a la ciutat el 1752, després de contraure matrimoni amb una italiana. En 1761 va pintar, en el sostre de la Villa Albani, a Roma, el fresc de El Parnaso, que es va convertir en un manifest del neoclassicisme pel seu ús, evident, de solucions preses dels mestres del Renaixement, en particular de Rafael. Aquell mateix any és cridat a Espanya, on romandria fins el 1769, essent nomenat Primer Pintor del rei Carles III, per a qui va treballar en l'embelliment del Palau Reial. Els seus frescos freds, de colors esvaïts i desproveïts d'emoció, segons el gust de l'època, van triomfar sobre els de Tiepolo, a qui Mengs va aconseguir superar. També va treballar com a retratista. Va tornar a Madrid entre 1774 i 1776, any en què, sentint-se malalt, va marxar a Roma on va morir el 1779.

Va ser el pintor més famós i més ben considerat del seu temps i va exercir en els seus coetanis una influència notable. En l'actualitat, més que les seves obres històriques i al·legòriques, es valoren els retrats que va realitzar per nombroses corts europees. La seva repercussió en l'art espanyol va ser notable, especialment a la cort de Madrid. A la seva ombra varen despuntar els germans Bayeu, Francisco i Ramón Bayeu, i també va intervenir per a què Goya obtingués una primera feina a la capital. Com a institució hereva de les col·leccions reals, el Museu del Prado alberga un important grup de quadres d'aquest artista, majorment retrats si bé destaca una monumental Adoració dels pastors, pintada sobre taula i recentment restaurada. L'Acadèmia de San Fernando posseeix un retrat seu molt singular, La marquesa de Llano, on el vestit tipus "maja" i l'expressió jovial alleugereixen l'efecte encartona habitual en els retrats neoclàssics. El Palau de Liria alberga altres obres seves, entre elles un Autoretrat.

Font: En català: Anton Raphael Mengs (1728-1779) - En castellano: Anton Raphael Mengs (1728-1779) - In english: Anton Raphael Mengs (1728-1779) - Altres: Anton Raphael Mengs (1728-1779)

---

Parlem de Música...

Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 27 de gener de 1756 − Viena, 5 de desembre de 1791) fou un compositor de música clàssica. Probablement el músic més prodigiós, les seves primerenques gires per Europa el van fer famós i el van familiaritzar amb els estils musicals europeus, que després va sintetitzar a les seves obres. Únic en la història de la música gràcies als seus assoliments en tot tipus de gèneres i formes, així com per la seva sorprenent fluïdesa de composició, va ser el primer compositor important que va intentar establir una carrera musical «independent» (continua llegint...)

Antonio Salieri (Legnago, 18 d'agost de 1750 - Viena, 7 de maig de 1825) va ser un compositor de música sacra, clàssica i òpera i un director d'orquestra italià. Va passar la major part de la seva vida a la Cort Imperial de Viena, de la qual va ser compositor i mestre de capella. La seva filosofia artística es resumeix en el títol d'una de les seves òperes cèlebres: Primer la música i després les paraules. (continua llegint...)

Johann Michael Haydn (Rohrau, 14 de setembre de 1737 - Salzburg, 10 d'agost de 1806) va ser un compositor austríac, el germà més jove de Franz Joseph Haydn. Va néixer el 1737 al poble austríac de Rohrau, prop de la frontera hongaresa. El seu pare era Mathias Haydn, que feia i arreglava rodes de fusta, i també "Marktrichter", un càrrec semblant a l'alcalde de poble. La mare de Haydn, Maria Koller, havia treballat com a cuinera al palau del Comte Harrach, el gran aristòcrata de Rohrau. Cap dels pares sabia llegir música; tanmateix, Matthias era un amant de la música tradicional, sabia tocar l'arpa, i també procurava que els seus nens aprenguessin a cantar. (continua llegint...)

Johann Georg Albrechtsberger (Klosterneuburg, Àustria 3 de febrer de 1736 – Viena el 7 de març de 1809) fou un organista i compositor austríac. (continua llegint...)

Jiří Ignac Linek (21 gener 1725 a 30 desembre 1791) va ser un famós compositor txec i pedagog de finals del barroc que va escriure més de 300 obres. És especialment conegut per les seves pastorals Nadal i la seva iniciació d'una fraternitat literària a Bohèmia. (continua llegint...)

Font: 
En català: Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791); Antonio Salieri (1750-1825); Johann Michael Haydn (1737-1806); Johann Georg Albrechtsberger (1736-1809)
En castellano: Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791); Antonio Salieri (1750-1825); Johann Michael Haydn (1737-1806); Johann Georg Albrechtsberger (1736-1809)
In english: Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791); Antonio Salieri (1750-1825); Johann Michael Haydn (1737-1806); Johann Georg Albrechtsberger (1736-1809); Jiří Ignac Linek (1725-1791) 

---

Parlem amb veu pròpia...

Avui no ens centrarem en la música d'un autor concret, i ens fixarem en un programa musical, el de la cerimònia de la coronació del rei Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic com a Rei de Bohèmia el 6 de setembre de 1791 a Praga, és a dir, avui farà 222 anys. Aquest exercici de retrospectiva musical històric no seria possible, ni imaginable, si no fos per la extraordinària edició de 1992 del segell Novalis, avui dia extint, i que ha quedat, per sempre, dins dels anals de la història com a una de les aproximacions més sublims, tant a nivell històric com a nivell interpretatiu, a la realitat musical d'una celebració musical solemne i litúrgica d'un temps tan llunyà com fascinant. Sense més preàmbuls, el programa musical detallat, interpretat aquell dia de 1791 al sumptuós Castell Reial de Praga, sota la direcció musical d'Antonio Salieri, amb espectadors de luxe com el mateix Mozart, Michael Haydn i Johann Albrechtsberger i estructurat a l'entorn de la Missa "Aulica" o solemne en Do major K.337 de Mozart, és el següent:

1. Em Asperges (Anònim)
2. Asperges anunci (Gregorian chant)

Intradas de la coronació
3. Intrada No 1 Einzug (Jirí Ignac Linek)
4. Intrada No 2 Einzug (Jirí Ignac Linek)
5. Introit (Gregorian chant)

Missa in C Major "Solemnis" K. 337 (Wolfgang Amadeus Mozart)
6. Kyrie
7. Glòria
8. Oration (Gregorian chant)
9. Lesung (Gregorian chant)
10. Veritas mea , graduale in C major (Johann Georg Albrechtsberger)
11. Evangelium (Gregorian chant)
12. Credo
13. Dominus Vobiscum (Gregorian chant)
14. Splendente et Deus, himne, KV Anh. 121 (Wolfgang Amadeus Mozart)
15. Praefation (Gregorian chant)
16. Sanctus
17. Toccata per elevationem in C Major (Giovanni Battista Martini)
18. Benedictus
19. Vater Unser (Gregorian chant)
20. FriedensgruB (Gregorian chant)
21. Agnus Dei
22. Communio (Gregorian chant)
23. Postcommunio (Gregorian chant)
24. Entlassung (Gregorian chant)
25. Tantum ergo in G Major "Danksagung" (Johann Michael Haydn)
26. ad Tantum ergo (Gregorian chant)
27. Lobpreis Te Deum  in C Major (Antonio Salieri)
28. ad Te Deum (Gregorian chant)

Intradas de la coronació
29. Intrada No 3 Einzug (Jirí Ignac Linek)
30. Intrada No 4 Einzug (Jirí Ignac Linek)

Aquest esplèndid treball de musicologia històrica no tan sols és una catarsis explosiva pels sentits sinó que representa la perfecta contextualització de la commemoració reial en el seu marc litúrgic musical. L'organigrama del programa és tant fidel a la cerimònia en nom del rei Leopold II que ens regala, com si res, un viatge en el temps precís i màgic que oníricament ens situarà, sobtadament, en ple segle XVIII. Així mateix, el marcat contrast de les veus planes del cant gregorià amb les trompetes de Linek, la majestuositat de la Missa "Aulica", el Gradual Veritas Meas d'Albrechtsberger, l'himne espectacular Splendente et Deus de Mozart (el ressò i la potència d'aquest himne el van convertir en un dels favorits del repertori litúrgic des de finals del segle XVIII i fins ben entrat el XIX), la deliciosa Toccata d'orgue del gran Pare "Martini", el "marca de la casa" Tantum ergo de Michael Haydn o l'apoteòsic Te Deum de Salieri, permeten afirmar que la conjunció és perfecta i el "nirvana" permanent i ad infinitum. El dia que vaig descobrir aquest tresor, la curiositat fou immediata i la sensació, finalitzada l'audició, era d'incredulitat. D'una banda, per aquest fidedigne treball de recerca i per l'altra, per l'enorme qualitat i esforç en la interpretació, tan dels solistes, cors i orgue com de la orquestra. Alhora, la precisió i la netedat sonora és, simplement, sensacional. Tot d'un plegat vaig decidir tornar a escoltar tal joia per tal de ratificar que allò era efectivament real i en sintonia amb la primera percepció inicial... des d'aleshores, és una de les edicions imprescindibles que no dubto que m'acompanyaran fins a l'últim dels meus dies... i tot plegat, en nom d'un rei molt afortunat de poder veure i escoltar en viu i en directe als Mozart, Haydn, Salieri, ves qui ho diria!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Wiener Hofburgkapelle Choralschola; Vienna Academy Choir; Martin Haselbock (Conductor); Wiener Akademie

AMAZON: Mozart: Missa Solemnis / Salieri: Te Deum

SPOTIFY: No disponible.

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ALBRECHTSBERGER, Johann Georg (1736-1809) - Partita in F

Obra de Jean-Baptiste-Siméon Chardin (1699-1779), pintor francès.

- En record del 204è aniversari del decés de Johann Georg Albrechtsberger -

---

Johann Georg Albrechtsberger (1736-1809) compositor i organista austríac nascut a Klosterneuburg. Considerat pel mateix Mozart com un dels més grans organistes del món, avui posarem la orella en la producció instrumental d'un filòsof de la música, aquell que amb els seus postulats acadèmics i de nomenclatura complexa, van posar les segones bases teòriques del classicisme. Les primeres ja tenien adjudicatari en el nom i esperit del pare "Martini". I avui, en aquest dia de record i d'homenatge a Albrechtsberger en el seu aniversari de defunció, parlar-ne és una obligació moral i cultural absolutament ineludible. Recordem que la seva vida la va dedicar a l'estudi, anàlisi i divulgació teòrica de la música. A diferència dels seus companys d'aventures i reconeguts compositors austríacs i alemanys, entre ells, Mozart, Haydn, Beethoven i Hummel, la seva obstinació fou la d'entendre i donar a conèixer la substància intrínseca de la música per tal de sistematitzar-la i de facilitar-ne l'aprenentatge. Ara bé, tot i la dedicació en cos, ànima i intel·ligència a la teoria, també va treure un bon temps per escriure una gran quantitat de música amb, possiblement, més de 300 obres, entre elles, una trentena de misses, oratoris, rèquiems, salms, ofertoris i una destacable literatura instrumental. Per trajectòria i per importància, des d'aquí ja havíem fet un parell de referències al seu art. Una d'elles litúrgica, la recuperació d'una de les seves misses i l'altra la recuperació d'un peculiar i extravagant concert d'arpa de boca. Avui obrirem el seu decàleg d'obres instrumentals i recuperarem dos registres diferenciats. D'entrada, un Concert en Mi bemoll major per a orgue i trompeta de clara estructura típicament clàssica. L'acompanyarà una preciosa Partita en Fa major per a arpa i orquestra. De quatre moviments, és un exemple eloqüent del classicisme vienès tant característic del segle XVIII. En definitiva, per tots el ciutadans d'aquest planeta, sistema solar, via làctia i univers a qui el classicisme els apassiona incontroladament, Albrechtsberger és un dels seus millors exponents. Per tant, en aquest dia en què el seu record serà present de ben segur que ens ajudarà a despertar un somriure, com a mínim, musical. No hi ha dubte que Àustria, tot i la reduïda extensió geogràfica va ser, en aquella època, una font de vida musical inacabable. D'exemples en tenim tants i tant bons que donaria per parlar-ne anys i anys sense por a defallir en l'intent. Ara bé, si un d'ells va ser transcendent en aquest camí cap a la glòria cultural fou, sens dubte, el d'avui. Com sempre dic en aquests casos, gràcies eternes Johann Georg Albrechtsberger!

La partita d'arpa ens la interpreta el conjunt instrumental Budapest Strings, amb Andrea Vigh a l'arpa i Karoly Botvay a la direcció artística.

El concert d'orgue i trompeta a càrrec d'Inger-Lise Ulsrud a l'orgue i Jonas Haltia a la trompeta.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

BIOGRAFIA: Johann Georg Albrechtsberger (Klosterneuburg, 3 de febrer de 1736 – Viena el 7 de març de 1809)

CHANDOS: ALBRECHTSBERGER, J.G.: Harp Concerto in C major / Partita in F major
NAXOS: Trumpet Music - HOVLAND, E. / ALBRECHTSBERGER, J.

IMSLP: Johann Georg Albrechtsberger (1736-1809)

SPOTIFY: Inger-Lise Ulsrud – Pebbles

SPOTIFY: Andrea Vigh – Albrechtsberger, J.G.: Harp Concerto in C Major / Partita in F Major / Wagenseil, G.C.: Harp Concerto in G Major

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ALBRECHTSBERGER, Johann Georg (1736-1809) - Missa Assumptionis Beatae Mariae Virginis

Obra d'Hendrick Cornelisz. van Vliet, pintor holandès.

---

Johann Georg Albrechtsberger (1736-1809) compositor i organista austríac nascut a Klosterneuburg. Conegut més per la seva labor teòrica i acadèmica, el cert és que ell és la continuació natural en el temps i en l'esperit del conegut Pare Martini. Més docent que músic, va ser el referent teòric de molts dels grans mestres del XIX, entre ells Beethoven i Hummel. Com Martini, la seva descomunal obra escrita orientada a l'ensenyament musical va fer que les seves composicions, que no són precisament poques, quedessin diluïdes ad infinitum... Per sort i tot i que la majoria de les seves obres no s'arribessin a copiar i a transcriure degudament, són moltes d'elles les que s'han pogut recuperar. Artista que si bé no és molt conegut al nostre país, als països de parla alemanya el coneixen prou bé i en recuperen, amb el mitjans de què disposen, les seves composicions. Entre elles, els seus concerts d'arpa de boca, recurrents i coneguts ja que representen un dels pocs testimonis de l'extravagància sonora d'aquest peculiar instrument. Al seu dia vaig recuperar un d'aquests simpàtics i jocosos concerts, el concert per a arpa de boca, mandola i cordes en Re major. Ara bé, una de les peculiaritats d'Albrechtsberger alhora i en sintonia amb molts dels seus contemporanis va ser la passió eclesiàstica per la qual va escriure gran quantitat d'obres majors i menors.

Entre elles, la missa del dia d'avui. Una Missa Assumptionis Beate Mariae Virginis escrita l'any 1802 per encàrrec del príncep Nicolaus II d'Esterhazy. Pensada per a solistes, cor mix i orquestra, la versió d'avui presenta aquest cor mix de veus blanques i d'adults. És una missa integral on trobaren grans discursos corals i orquestrals acompanyats de paisatges més austers i intimistes en clara referència artística a compositors com J. Fux o A. Caldara. La missa finalitza amb un dona nobis pacem radiant i clarament vienès... Joseph Haydn, el primer director en representar aquesta missa, quedaria encantat d'aquest desplegament final. Conscientment, l'autor ens regalaria dos ofertoris, breus però encantadors, dins del tradicional i previsible discurs d'una missa. Són un gradual i un assumpta est, que complementen i contrasten fugaçment amb el desenvolupament i la inèrcia dels gloria, credo, sanctus, etc... de qualsevol missa dominical catòlica. Albrechtsberger, Mozart i els germans Haydn formaven un quartet musical únic d'amistat, col·laboració i d'alimentació recíproca en un temps en què la música era el centre cultural per excel·lència en una Europa convulsa i tipa de tanta monarquia, d'embrions revolucionaris per una banda i d'absolutistes de l'Antic Règim per l'altra. Tant de soroll devia ser insuportable, per tant, comprensible i lògic és entendre el per què de tanta i tanta música i d'aquesta qualitat... esperem que ara que estem en crisi, com a mínim molts de nosaltres, ens posem a escriure música, potser ajudarem a construir un planeta de simpàtics músics!

La missa ens la interpreten els nois de la Freiburg Cathedral Boys Choir, amb la Freiburg Philharmonic Orchestra i amb Raimund Hug a capitania. 

I de regal i com a obertura de la missa, un concert de trombó interpretat per el Combattimento Consort Amsterdam amb Jörgen van Rijen a l'instrument solista. 

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Johann Georg Albrechtsberger (Klosterneuburg, 3 de febrer de 1736 - Viena, 7 de març de 1809)

RECICLASSICAT: ALBRECHTSBERGER, Johann Georg (1736-1809)

AMAZON: Albrechtsberger, J.G. / Haydn, M.: Masses

IMSLP: Johann Georg Albrechtsberger (1736-1809)

CPDL: Johann Georg Albrechtsberger (1736-1809)

SPOTIFY: Mass Text – Albrechtsberger, J.G. / Haydn, M.: Masses



Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ALBRECHTSBERGER, Johann Georg (1736-1809) - Konzert in D-Dur für Maultrommel, Mandora und Streicher

Obra de Peter Paul Rubens, pintor alemany del segle XVII

---

Johann Georg Albrechtsberger (1736-1809) organista i compositor austríac nascut a Klosterneuburg, ciutat a l'extrem Nord oriental d'Àustria. Nen cantor amb 7 anys, es va iniciar amb la música a l'abadia de Melk a la vegada que estudiava filosofia en un seminari jesuïta de la gran capital austríaca, Viena. No en coneixem gaires detalls de la seva biografia, d'ell se'n coneixen els seus alumnes que, precisament, no en foren pocs, entre ells Beethoven, Hummel o Ries. Per tant, com a teòric musical devia tenir molta fama, si més no els seus deixebles van ser grans artistes al seu temps. Musicalment, va escriure gran quantitat d'obres per a l'església, principalment per orgue, tot i que també molts concerts i obres litúrgiques, com misses, oratoris... entre moltes altres. Ara bé, com hem comentat fou molt apreciat com a teòric de la música, escrivint diverses obres de metodologia i teoria musical àmpliament difoses al segle XVIII. Entre elles, una de les més brillants, el "Méthode élémentaire de composition", obra cabdal del seu gènere i d'obligat estudi en els cercles acadèmics. Nosaltres ens centrarem en la composició i no tant en la literatura teòrica d'aquest artista austríac que no sabem molt bé en què devia pensar quan va escriure un dels concerts més peculiars de la història de la música clàssica. Ni més ni menys, un concert per a arpa de boca, mandola i cordes en la tonalitat de Re major. Bromes a banda, més tenint en compte certes referències televisives recents d'aquest peculiar i estrambòtic instrument, és un concert essencialment clàssic on la sonoritat de l'instrument solista, com podreu comprovar en l'audició és, si més no, molt original. Sens dubte, una anècdota musical que Albrechtsberger va escriure imaginem que amb tota la bona fe del moment i amb el respecte que, qualsevol instrument, mereix. Ara bé, com a mínim, ens robarà un somriure que, tenint en compte els temps que corren, sempre va bé! Quedi com una mostra més de les tantes i tantes obres originals que la història de la música ha dibuixat i ens ha regalat al llarg dels segles.

Quatre moviments il·lustren i donen contingut al concert:

1. Allegro moderato - 4:08

2. Andante - 4:47

3. Menuet trio - 3:17

4. Allegro - 2:19

Ens l'interpreta la Munich Chamber Orchestra amb Fritz Mayr a l'arpa de boca, Dieter Kirsch a la mandola i tots junts dirigits per Hans Stadlmair.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Johann Georg Albrechtsberger (Klosterneuburg, 3 de febrer de 1736 - Viena el 7 de març de 1809)

AMAZON: Albrechtsberger: Konzerte für Maultrommel und Mandora

IMSLP: Johann Georg Albrechtsberger (1736-1809)

CPDL: Johann Georg Albrechtsberger (1736-1809)

SPOTIFY: No disponible.



Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!