Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Filtz A.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Filtz A.. Mostrar tots els missatges

dilluns, 22 de setembre del 2025

FILS, Anton (1733-1760) - Simphonie périodique a piu stromenti

James Gillray (1757-1815) - The German dancing master


Anton Fils (1733-1760) - Simphonie périodique a piu stromenti... N° II...
Performers: Kammerorchester des Saarländischen Rundfunks; Karl Ristenpart (1900-1967, conductor)

---


German composer and cellist. Son of Johann Georg Fils (?-1749), a court cellist in the small town of Eichstätt, he attended the local Jesuit Gymnasium before enrolling in the University of Ingolstadt. In 1754 he was appointed as a cellist in the famed Mannheim orchestra, for whom he composed the bulk of his music, much of it published in Paris. His brief life ended, according to Christian Daniel Friedrich Schubart, from ingesting poisonous spiders, which Fils allegedly claimed tasted like strawberries. Although the causes of his demise may seem lurid and in fact be apocryphal, there is no doubt that Fils was one of the most prolific composers of the middle of the century. His works include at least 44 symphonies, 30 concertos (mostly for cello and flute), 28 trio sonatas, 14 trios (mainly for two violins and cello), three violin sonatas and one for cello, a flute quartet, seven Masses, two litanies, two Magnificats, and two vespers. Christian Friedrich Daniel Schubart considered him one of the most eloquent composers of the age, and his music demonstrates a thorough knowledge of the sonata principle, careful use of Mannheim effects, and a good sense of lyricism.

divendres, 23 de setembre del 2022

FILS, Anton (1733-1760) - Sinfonia ex E moli (c.1757)

Johann Baptist Homann (1664-1724) - Eichstätt und Umgebung in Vogelschau (c.1720)


Anton Fils (1733-1760) - Sinfonia ex E moli (c.1757)
Performers: Vienna Radio Orchestra; Gabor Otvos (conductor)

---


German composer and cellist. Long thought to be of Bohemian origin, despite Marpurg's designation of him in 1756 as ‘from Bavaria’, he was found in the 1960s to have been born in Eichstätt, where his father, Johann Georg Fils, was a cellist at the prince-bishop's court from 1732 until his death in 1749. At both Eichstätt and later at Mannheim the surname is consistently spelt ‘Fils’, though ‘Filtz’ predominates in prints of his music. His principal teacher was his father. He attended the local Gymnasium in Eichstätt and in November 1753 appeared on the rolls of the University of Ingolstadt as a student of law and theology. On 15 May 1754 Fils was appointed cellist to the electoral court at Mannheim at a salary of 300 gulden, retroactive to 1 February of that year. There he may have studied composition with Johann Stamitz; he is described as a ‘dissepolo’ of the older composer on the title page of his trio sonatas op.3 (1760). In February 1757 Fils married Elisabeth Range. The couple had at least one child, a daughter born in October 1757, and they bought a house in October 1759, by which time Fils's salary had risen to 450 gulden. His early death in 1760 at the age of 26 led not only to comparisons with Pergolesi but also to conflicting accounts of his death, the strangest being C.F.D. Schubart's statement that he died ‘as a result of his bizarre notion of eating spiders’. Fils was extraordinarily prolific, leaving substantial bodies of orchestral, chamber, and sacred music. He is best known for his symphonies, which number at least 34. His first publication, the symphonies a 4 op.1, appeared in Paris in late 1759 or early 1760, and was soon followed by the symphonies opp.2 and 5 and an extended series published individually and in anthologies. Fils also composed some 30 concertos, primarily for cello and flute, of which only about half have survived. His chamber music, most of it published in Paris, spans a variety of genres, often featuring obbligato cello. 

dijous, 22 de setembre del 2016

FILS, Johann Anton (1733-1760) - Cello Sonatas

Matthew Pratt - The American School 1765
Obra de Matthew Pratt (1734-1805), pintor nord-americà (1)


- Recordatori de Johann Anton Fils -
En el dia de la celebració del seu 283è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Matthew Pratt (Philadelphia, 23 de setembre de 1734 - Philadelphia, 9 de gener de 1805) va ser un pintor nord-americà. Es va formar amb el seu oncle James Claypoole entre els anys 1745 i 1755. Amb ell es va especialitzar en la tècnica del retrat, temàtica que abordaria regularment al llarg de la seva carrera. El 1764 va viatjar a Anglaterra per assistir a la boda entre la seva cosina Betsey Shewell i el famós pintor americà Benjamin West. Precisament, l'art de West va causar gran impressió en Pratt motivant-lo a estudiar amb ell. Durant aquest temps a Anglaterra va rebre la influència d'altres artistes sent, també, la seva etapa més productiva realitzant, entre altres, "The American School", la seva obra més coneguda. El març de 1768 va tornar a Philadelphia, la ciutat on va viure la resta de la seva vida i on hi va morir el gener de 1805.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Matthew Pratt (1734-1805) - Altres: Matthew Pratt (1734-1805)



Parlem de Música...

Johann Anton Fils (Eichstätt, bap. 22 de setembre de 1733 - Mannheim, bur. 14 de març de 1760) va ser un violoncel·lista i compositor alemany. Fill de Johann Georg Fils (c.1700-1749), un violoncel·lista de la cort d'Eichstätt enre els anys 1732 i 1749, es va formar amb el seu pare. Més tard va entrar al Gymnasium d'Eichstätt abans de matricular-se a la Universitat d'Ingolstadt el 1753, on va estudiar dret i teologia. El maig de 1754 va ser nomenat violoncel·lista de la cort electoral de Mannheim. Allà es creu va rebre formació de Johann Stamitz i va ser on va compondre la major part del seu repertori. A Mannheim es va casar l'octubre de 1757 amb Elisabeth Range, amb qui va tenir una filla. No obstant, el 1760 va morir sobtadament, segons les cròniques de l'època, per la seva 'estranya afició de menjar aranyes'. Tot i viure 26 anys, el seu llegat com a compositor va ser molt extens amb un mínim de 34 simfonies, 30 concerts i desenes d'obres de cambra així com una dotzena d'obres religioses.

OBRA:

Vocal religiosa:

2 masses, A-Wm, CZ-Pnm, Bm, D-Bsb, BAR, DS, FRu, LEm, MÜs, TRb, I-Fc;
5 masses, 1 mass frag. of questionable authenticity, CZ-Pnm, D-Fru, MÜs;
Cantata pastoralis, F;
Veni sancte spiritus (off), EB;
Dixit Dominus and Magnificat, 5 vesper psalms and Magnificat, Litaniae Lauretanae, CZ-Pnm;
?Litaniae, D-MÜs;
Salve regina, Mbs;
Cant., 2 S, F

Instrumental:

Syms. [thematic catalogue in DTB, iv, Jg.iii/1 (1902), and xiii, Jg.vii/2 (1906)]:
6 as op.1 (1759–60), 1 ed. D. Townsend (New York, 1987);
5 as op.2 (1760) [no.3 is by J.C. Bach], ed. in MAB, xciv (1960), 2 ed. in DTB, iv, Jg.iii/1 (1902);
6 as op.5 (1763);
7 pubd separately (1760–63) [1 lost, but MS in D-Mbs], 2 ed. in DTB, iv, Jg.iii/1 (1902), and xiii, Jg.vii/2 (1906), 2 ed. in The Symphony 1720–1840, ser. C, iv (New York, 1983), 1 ed. A. Carse (London, 1937);
4 pubd in anthologies (1761–2) [incl. 2 also pubd separately], 1 ed. in TCMS, i (1990);
6 in MS, CH-Bu, D-BE, DO, HR, Rtt, US-Wc;
3 others, doubtful, CZ-Pnm, D-RH, S-Skma;
10 others (incl. 2 partitas) of questionable authenticity known only from 18th-century thematic catalogues

Concs.:
1 for vc (London, n.d.), arr. kbd (London, 1774);
6 for vc, A-Wgm, SEI, D-Bsb, Eu, 1 ed. H. Klug (Wiesbaden, 1971);
1 for fl in 2 concerti … composti dal Signor Filtz & Bauer Smitch [Bauerschmidt], op.2 (n.d.), ed. in MAB, xviii (1954);
1 for fl (London, c1775 [attrib. Vanhal]), ed. in EDM, 1st ser., li (1964);
4 for fl, D-Bsb, KA, Rtt;
?1 for fl, attrib. to Fils in Breitkopf catalogue, to Toeschi in BFb;
1 for ob, Rtt; 13 lost concs. listed in Breitkopf catalogues:
1 for vn, 5 for vc, 4 for fl, 1 each for ob, hn, hpd

Chbr [thematic catalogue in DTB, xxviii, Jg.xvi (1915)]:
6 sonate a 3, 2 vn, b, op.3 (1760), 1 ed. in DTB, xxviii, Jg.xvi (1915);
6 sonates en trio, hpd, vn, b, [op. 4] (1763), 1 ed. in DTB, xxviii, Jg.xvi (1915);
[3] sonates, vc/vn, bc, op.5 (1763), facs. (Béziers, 1990);
6 sonates en trio, fl, vn, b, op.6 (1764);
6 sonata da camera, vc, fl/vn, b (1762 or before), nos. 1–5 ed. N. Pyron and P. Foster (London, 1983–6);
qt for fl, vn, va, b, pubd as Simphonia, no.6 (1764);
6 sonatas, 2 fl, vc, bc, op.2 (London, c1775);
Trio for vc, vn, b, Duetto for vn, vc, Sonata for vc, b, Bsb;
6 trios, 2 vn, b, op. posth. (1768), lost;
6 trios for fl, vn, b listed in Breitkopf catalogue [4 lost, 2 attrib. elsewhere to Stamitz]

Font: En català: Johann Anton Fils (1733-1760) En castellano: No disponible In english: Johann Anton Fils (1733-1760) - Altres: Johann Anton Fils (1733-1760)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

La història d'Anton Fils, autor a qui ja havíem visitat en una llunyana entrada de 2012 (escoltar aquí), va estar marcada per un gran èxit estroncat per una mort prematura als 26 anys atribuïda, tot i semblar-nos extravagant, a una "estranya afició que Fils tenia amb les aranyes" (sic). En qualsevol cas i tot i aquest viatge tant efímer, el cert és que va ser un autor, en base al seu poc temps de vida, extraordinàriament prolífic amb un centenar llarg d'obres, entre les que van brillar les seves 34 simfonies documentades, els seus concerts i la seva obra religiosa. Material en bona part desconegut i inèdit al nostre temps ja que en prou feines s'ha recuperat un percentatge ínfim de la totalitat del seu repertori, per tant i en el seu cas, la feina serà llarga. Avui afortunadament recuperarem una edició de factura recent en què es recopilen algunes sonates de violoncel d'autors vinculats d'una o altra forma amb Mannheim, una ciutat imprescindible per entendre el classicisme musical. I entre ells evidentment s'hi troba el nostre preuat protagonista amb dues obres de cambra; la Sonata en Re major No.1 opus 5 i la Sonata en Do menor No.3 opus 5. Ambdues per a violoncel i piano, si bé la versió original és per clavicèmbal, les obres presenten un caràcter desenfadat i proper al divertimento amb passatges tècnics indicats pel lluïment del violoncel·lista, comprensible tenint en compte la condició d'intèrpret de Fils amb aquest instrument, i on el baix continuo aporta el contrast i el suport harmònic per assolir satisfactòriament el propòsit d'aquestes belles sonates. Tot i que personalment hauria preferit el so genuí del clavecí, en darrera instància no puc sinó agrair amb vehemència l'atreviment i l'excel·lent qualitat a l'hora de recuperar aquest material inèdit del segle XVIII!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Marco Testori (cello); Davide Pozzi (fortepiano)
RECICLASSICAT: FILTZ, Anton (1733-1760)
AMAZON: Mannheim Cellists
SPOTIFY: Mannheim Cellists



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 4 de juny del 2012

FILTZ, Anton (1733-1760) - Cellokonzert G-Dur

Retrat, obra de Gilbert Stuart, pintor americà del segle XVIII





Anton Filtz (1733-1760) compositor i violoncel·lista alemany nascut a Eichstätt. Una vegada més i ja en sumen unes quantes, recuperarem un autor de la factoria germànica de Mannheim i de la seva escola. Estudiant de violoncel va graduar-se, de forma paral·lela als seus estudis musicals, a la Universitat d'Ingolstadt en Teologia i Dret. En sintonia amb molts dels seus contemporanis i malauradament per ell, la seva història de vida va ser molt curta, de tant sols 26 anys. Tanmateix, encara va tenir temps de desenvolupar una mínima carrera musical sota la direcció de Johann Stamitz a la famosa Orquestra de Mannheim. El seu lloc a la orquestra l'ocuparia amb el violoncel instrument amb el que havia fet carrera i amb el qual desenvoluparia, a banda de la seva interpretació, gran part de la seva carrera com a compositor escrivint, entre altres, alguns concerts per aquest instrument, talment com el d'avui. Ara bé, en el seu repertori hi trobarem 34 simfonies i concerts de flauta. No obstant, la major part de la seva obra s'ha perdut irremediablement. Avui un dilluns intranscendent d'un mes de juny qualsevol, escoltarem dues de les seves partitures més representatives del seu opus. D'entrada, a mode d'obertura, la seva simfonia en La major, una obra editada l'any 1760, estructurada en quatre moviments breus i pensada pel lluïment dels instruments de vent. L'acompanyarà el seu concert per a violoncel i orquestra de cordes en Sol major. Un concert sense més pretensions que aquelles pròpies d'una època caracteritzada per melodies senzilles, agradables a la oïda i orientades al virtuosisme de l'instrument solista. Com molt bé sabem Mannheim i la seva acadèmia van viure una edat d'or al segle XVIII. Flitz en va formar part tangencialment fruit d'una mort prematura la qual i segons diuen les males llengües va ser producte de la peculiar afició que tenia de menjar aranyes vives ja que segons el seu parer "tenien gust a maduixes fresques"... Més enllà d'aquesta anècdota, sigui real o fictícia, parlar de Mannheim és fer-ho inevitablement de música i avui no en serà l'excepció.

La simfonia ens la interpreta Michi Gaigg a la direcció de la Orfeo Baroque Orchestra.

El concert ens l'interpreta la Camerata Bern, amb Thomas Demenga al violoncel i Thomas Füri (1947-2017) a la batuta.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Anton Filtz (Eichstätt, Baviera, 22 de setembre de 1733 - Mannheim, 14 de març de 1760)
AMAZON: Thomas Füri – Die Mannheimer Schule
AMAZON: Fils: Symphonies

Thomas Füri – Die Mannheimer Schule
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!