Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Duport J.L.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Duport J.L.. Mostrar tots els missatges

dimecres, 4 d’octubre del 2023

DUPORT, Jean-Louis (1749-1819) - Nocturne concertante (1815)

Remi-Fursy Descarsin (1747-1793) - Jean-Louis Duport (1749-1819) violoncelliste (1788)


Jean-Louis Duport (1749-1819) - Nocturne concertante (en sol mineur) aux
'Trois Nocturnes en Duo pour Harpe et Violoncelle [ou Violon]' (1815)
Performers: Helga Storck (harp); Klaus Storck (1928-2011, violoncello)

---


French cellist and composer, brother of Jean-Pierre Duport (1741-1818). Son of a dancing master, he began to study the cello with his brother and later with Martin Berteau, the founder of the French school of cello playing. He soon was appointed as cellist at the Opera and at the Concert Spiritual in Paris. He enjoyed the patronage of the Baron de Bagge, thanks to their shared freemasonry associations, and he was introduced to the violinist Viotti when he arrived in Paris in 1782. The two became close friends, playing together frequently. In 1783 he settled in London and in his return to Paris was recognized as the nation’s foremost cellist. Political associations forced him to flee in 1790, and he took refuge with his brother at the Berlin court. Here he became principal cellist in the opera orchestra and he also worked as a cello teacher. Following the dissolution of the Berlin's Kapelle after the Battle of Jena, and his wife’s death, he came back to Paris. Although named Professeur Honoraire at the Conservatoire, he was politically unemployable in Paris until 1812. Forced to retire when the Conservatoire was reorganized, he continued to compose and to perform both privately and at the revitalized Concert Spirituel until his death. As a composer, he was greatly influenced by the playing of Viotti and attempted to adapt the style of the great violinist to his instrument. He wrote six cello concertos, sonatas, duos, airs variees and nine nocturnes (for harp and cello). His 'Essai sur le doigté du violoncelle et la conduite de l'archet, avec une suite d'exercices' was for decades a standard textbook, and practically laid the foundations of modern cello virtuosity.

dissabte, 7 de setembre del 2013

DUPORT, Jean-Louis (1749-1819) - Cello music

Ricard Canals - Music Hall Interior (c.1897)
Obra de Ricard Canals (1876-1931), pintor català (1)


- Recordatori de Jean Louis Duport -
En el dia de la commemoració del seu 194è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Ricard Canals i Llambí (Barcelona, 1876 - 1931) va ésser un pintor, dibuixant i gravador català. Va formar part juntament amb els seus amics els pintors Isidre Nonell, Joaquim Mir, Ramon Pichot i Juli Vallmitjana de la Colla del Safrà, anomenat així pel colorit empleat en les seves obres. Va començar els seus estudis a l'Escola de la Llotja, però els va abandonar inacabats per sortir a pintar al carrer amb els seus amics. Viatja a Caldes de Boí amb Nonell el 1896, i un any després a París, on exposen a la galeria Chez Dosbourg amb gran èxit. Nonell torna a Barcelona i Canals es queda treballant per al marxant Durand-Ruel, qui li organitza exposicions per Europa i els Estats Units. A París manté una amistat força important amb Picasso, a qui ja havia conegut a Barcelona. D'aquesta època és el Retrat de la senyora Canals realitzat per Picasso així com el quadre Una llotja als toros de Canals, on van posar les esposes d'ambdós pintors. Durant l'època parisenca es veu influenciat per l'obra de Degas i Renoir. Va tornar l'any 1907, per viure definitivament a la ciutat Comtal, on va presidir l'associació "Les Arts i els Artistes", un nucli artístic de l'època. Féu llargues estades a Madrid, Sevilla i Granada. Les seves obres tingueren, des d'aleshores, un sabor netament espanyol, tot i que tècnicament de factura moderna. Fou precisament aquesta temàtica espanyola, la que el faria triomfar a París. Es distingí també com a retratista. La seva darrera obra important, abans de la seva prematura desaparició, va ser la decoració del sostre d'una de les estances de l'Ajuntament de Barcelona. El 1933 se li va dedicar una exposició pòstuma a la Sala Parés de Barcelona. La col·lecció més important de la seva obra es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), però també es poden trobar obres seves a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Va morir a Barcelona el 1931.




Parlem de Música...

Jean Louis Duport (París, Illa de França, 4 d'octubre de 1749 - 7 de setembre de 1819) fou un violinista i compositor parisenc. Va rebre lliçons del seu germà Jean Pierre Duport (1741-1818), al qual avantatjà ben aviat, fent-se famós quan, amb prou feines, comptava vint anys. El 1789, en els primers disturbis de la Revolució, emigrà a Prússia al costat del seu germà, i fou emprat en la música de la cort de Berlín, aconseguint el mateix èxit que a Londres, on havia romàs anteriorment amb el músic anglès John Croadill. Retornà a França el 1806, però no podent assolir en el seu país una posició decorosa, fos per la fredor del públic o per intrigues dels seus col·legues, acceptà les ofertes de Carles IV, que llavors estava a Marsella, el qual el prengué al seu servei. Tornat de nou a França el 1812, va poder ingressar en l'orquestra de l’emperadriu, i després en la de l'emperador i, finalment, en el Conservatori com a professor.

OBRA:

Instrumental:

Sis concerts;
Quatre obres de sonates, amb acompanyament de baix;
Tres duos per a violoncels;
Vuit aires variats, amb orquestra o quartet;
Dos aires per a violí i violoncel;
Romança, amb acompanyament de piano;
Nou nocturns per a a arpa i violoncel;
Una Fantasia per a violoncel i piano;
I va escriure un Essai sur le doigter du violoncelle et la conduite de l'archet, avec une suite d'exercices.




Parlem amb veu pròpia...

Duport és una d'aquelles figures musicals, com tantes altres, a l'ombra i a recés del repertori internacional. El seu nom, recuperat amb anterioritat en aquest mateix espai, és prou conegut, dedueixo, en els ambients acadèmics però la seva presència s'apaga i es dilueix tant bon punt intenta posar un peu enllà del seu hàbitat natural. Avui, si més no, intentarem posar llum a la foscor que rodeja el seu nom i ens delectarem amb una música deliciosa, delicada i gustosament agradable. Parlem de la conjunció del violoncel i el piano, dos instruments que molt sovint trobarem de la mà ja sigui en la forma clàssica, com la d'avui, o en la forma romàntica. Tres seran les obres que ens acompanyaran, cada una amb el seu discurs, però que, essencialment, ens donaran a entendre la magnitud i, especialment, l'art d'aquest francès que per tal d'assolir l'èxit va haver de recorre Europa. Per fortuna, ho va assolir i, en nom i en record seu, avui ho celebrarem!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Donald Moline (cello); Daniel Paul Horn (piano)
CPDL: No disponible.

Duport, J.-L.: Cello Music (Napoleon's Cellist)

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 11 de juny del 2012

DUPORT, Jean-Louis (1749-1819) - Nocturne in E flat major

Alfred Wahlberg - Nattligt fiskarfange
Paisatge nocturn, obra d'Alfred Wahlberg, pintor suec del segle XIX





Jean-Louis Duport (1749-1819) compositor i violinista francès nascut a París. Recuperem la figura d'un il·lustrat francès que no revolucionari ja que en el seu cas, tot i ser paisà del Napoleó que tots coneixem, en fugiria desconsoladament cap a la veïna Alemanya on faria carrera amb un dels reis més famosos de tots els temps, Frederic el Gran. Abans d'aquesta emocionant aventura, va iniciar els estudis artístics amb el seu germà violinista Jean Pierre Duport del qual no només n'aprendria l'art de la música sinó que ho faria tant bé que acabaria superant l'estil i la forma del seu mestre violinista. La seva fugida a Alemanya, més enllà del drama personal, va ser molt productiva a nivell acadèmic per a Duport. Allà, tot i que l'instrument principal amb què va es va iniciar va ser el violí, faria grans progressos amb el violoncel instrument que dedicaria la major part dels seus esforços creatius i la major part del seu repertori. Conseqüentment, avui dedicarem aquest primer dilluns "postrescat" al violoncel tot desitjant que les seves tonalitats aromàtiques ens ajudin a començar la setmana adequadament. Dues obres, la principal i més destacada el seu nocturn en Mi bemoll major per arpa i violoncel. Aquesta música incidental de Duport és un exemple de sensibilitat musical on la sonoritat dolça de l'arpa s'entrellaça suaument amb la sonoritat de la fusta i la corda del cello. El segon plat del dia és un dels seus desconeguts i quasi oblidats concerts, el concert en Re major n.5 per a violoncel i orquestra escrit, sembla ser, l'any 1788. L'estil i forma resultant és el típicament clàssic amb la diferència que l'instrument solista gaudeix de quasi tot el protagonisme concertant i requereix d'un enorme talent en la interpretació. Dos exemples d'un artista francès que tots aquells que estudien violoncel el coneixen prou bé gràcies als seus 21 estudis que serveixen, de bona manera, els joves i no tant joves estudiants d'aquest elegant instrument. Probablement, la figura de Duport guarda certa relació amb la de Carl Czerny, autor de qui n'he parlat algunes vegades, en el fet que ambdós van ser grans pedagogs tot oblidant, involuntàriament, la seva presència escènica. Per sort el temps, sobretot en el cas de Czerny, va posant les coses al seu lloc i en el cas de Duport tot just comencem a conèixer les pinzellades de colors de la seva música la qual tindrà el plaer d'il·luminar-nos en el dia d'avui!

El nocturn ens l'interpreta Donald Moline al violoncel i Rachel Ferris a l'arpa.

El concert ens l'interpreta en aquesta primera gravació mundial, la Hofkapelle Weimar amb Peter Hörr al violoncel.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!