Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Punto G.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Punto G.. Mostrar tots els missatges

dimecres, 27 de setembre del 2023

PUNTO, Giovanni (1746-1803) - Concerto [E] a Cor Principal (1777)

Joseph de Landerset (1753-1824) - The attack (1795)


Giovanni Punto (1746-1803) - Concerto [E] a Cor Principal (1777)
Previously attributed to Carl Stamitz (1745-1801)
Performers: Peter Arnοld (horn); Bohuslav Martinu Philharmonie; Ernst Wеdаm (conductor)

---


Bohemian horn player and composer. Born into a poor family on the estate of Count Joseph Johann von Thun, Stich was sent to Prague by his patron to study horn with Joseph Matiegka and composition with Johann Schindlarz. In 1764 he became a student of Anton Joseph Hampel in Dresden, where he perfected his technique of hand-stopping. His return to and service in the court ensemble of Count Thun, however, was marked by charges of insubordination, and he escaped to Italy pursued by the count’s thugs who were charged with either bringing him back to Bohemia or knocking out his front teeth. He made his way to Italy, where he “Italianized” his name to Giovanni Punto, winning approbation for his performance and obtaining a post as a violinist at the court of Joseph Friedrich Wilhelm von Hohenzollern- Heuchingen. In 1769 he moved to Mainz to perform for Elector-Archbishop Emmerich Joseph von Breidbach zu Bürresheim. In 1772 he began a career as a touring soloist, centering his activities in Paris and London, although he maintained a post with Archbishop Adam von Seinsheim in Würzburg and with the private orchestra of George III of England. Settling in Paris in 1788 he was appointed conductor of the Théâtre des Variétés Amusantes a year later, riding out the Revolution as a popular conductor. Refusal to appoint him to the faculty of the new Conservatoire in 1798, however, led him to return to touring in Bohemia and Austria, where his performance ability was noted by composers such as Ludwig van Beethoven. As a performer, he concentrated on second or low horn, perfecting the art of hand-stopping to produce notes outside the natural harmonic series. Charles Burney noted the “astounding execution” of his performances. As a composer, he concentrated on his own instrument, writing 16 horn concertos (plus another for two horns), 103 horn duets, 47 horn trios, 21 horn quartets, and a horn sextet; in addition he composed a clarinet concerto, three flute quartets, three flute quintets (with horn), and a large number of trios for flute and strings.

dilluns, 28 de setembre del 2015

PUNTO, Giovanni (1746-1803) - Horn Concertos

Antoni Brodowski - Oedipus and Antigone (1828)
Obra d'Antoni Brodowski (1784-1832), pintor polonès (1)



- Recordatori de Giovanni Punto -
En el dia de la celebració del seu 269è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Antoni Stanisław Brodowski (Varsòvia, 26 de desembre de 1784 - Varsòvia, 31 de març de 1832) va ser un professor i pintor neoclàssic polonès. Si bé va néixer a Polònia ràpidament es va traslladar a París on va estudiar amb els mestres François Gerard i Jacques-Louis David, el més gran pintor neoclàssic francès. També va ser alumne, més endavant, d'Anne-Louis Girodet. Les seves pintures es van caracteritzar per ser de gran format i amb temes de l'antiguitat clàssica. Va ser conegut al seu país per ser l'autor de pintures decoratives en palaus i teatres de Varsòvia, ciutat on va morir el març de 1832.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Antoni Brodowski (1784-1832) - Altres: Antoni Brodowski (1784-1832)



Parlem de Música...

Giovanni Punto [Jan Václav Stic] (Zehušice, 28 de setembre de 1746 - Praha, 16 de febrer de 1803) va ser un intèrpret de trompa i un compositor txec. Gràcies al seu talent el Comte Thun el va enviar a estudiar trompa amb Josef Matiegka a Praga, amb Jan Schindelarž a Dobříš i amb A.J. Hampel a Dresden. El 1764 va tornar a Bohèmia on va servir al seu mecenes durant 4 anys, abans de fer les maletes, canviar de nom i fugir a Itàlia. El 1768 va iniciar una gira per Europa convertint-se ràpidament en un virtuós amb el seu instrument. El 1772 va viatjar a Anglaterra on va rebre molts encàrrecs. Un càrrec que va compaginar amb les seves funcions a la cort del príncep d'Hechingen. Entre el 1776 i el 1788 va ser una cinquantena de vegades intèrpret al Concert Spirituel de Paris. Precisament va ser allà on el 1778 va conèixer a Mozart qui va quedar impressionat per la interpretació que va fer, juntament amb J.B. Wendling (flauta), Friedrich Ramm (oboè) i G.W. Ritter (fagot) de la Sinfonia concertante kAnh.9/297B (avui perduda). El 1781 es va convertir en membre de la banda del príncep arquebisbe de Würzburg abans de tornar un any més tard a París. Va seguir a la capital francesa fins el 1799 on va treballar al Théâtre des Variétés Amusantes. El 1799 va viatjar a Munich i el 1800 a Viena on va conèixer a Beethoven qui al seu torn li va dedicar la Sonata op.17. Van interpretar plegats en una trobada memorable segons les cròniques de l'època. El 1802 es va unir a un tour amb J.L. Dussek passant per París abans de tornar a Praga, on va morir el febrer de 1803. El funeral, massiu, fou acompanyat pel Rèquiem de Mozart.

OBRA:

(selective list)
published in Paris unless otherwise stated

Instrumental:

Hn, insts:
16 concs., 1 hn, orch (?1780–1806), nos.9, 12, 13, ?15, 16 lost;
conc., 2 hn, orch (A-SEI);
sextet, hn, cl, bn, vn, va, b, op.34 (1802);
3 qnts (written in part by A. Rosetti and F. Fiorillo), hn, fl/ob, vn, va, b (by ?1799);
21 qts, hn, vn, va, b, and hn, vn, bn, vc, opp.1–3, 18 (c1785–96);
12 Petits trios, 3 hn (1793);
20 trios, 3 hn (1800);
15 trios, 3 hn (F-Pn);
20 Duos concertans, 2 hn (1793);
24 Petit duos, 2 hn (1793);
8 duos, 2 hn (1800);
3 duos, hn, bn (1802);
24 Nouveaux duos, 2 hn (after 1802);
24 duos (written in part by J.S. Demar),
2 hn;
3 duos, hn, cl

Other:
conc., cl, orch;
3 Quatuors favoris, fl, vn, va, b (1796) (arr. of op.18);
6 trios, fl/vn, vn, b (London, ?178–);
6 [3] duos, 2 vn, op.5 (c1782) (nos.4–6 by J.A. Fodor);
Hymne à la liberté (L'Aîné) (1794);
Descends du haux des cieux:
hymne à la liberté (Judlin)

Literatura:

Seule et vraie méthode pour apprendre facilement les élémens des premier et second cors … composée par Hampl et perfectionnée par Punto son élève (c1794, 3/1798);
Étude ou exercice journaliere, ouvrage périodique pour le cor (1795, 2/1800)

Font: En català: Giovanni Punto (1746-1803) En castellano: No disponible In english: Giovanni Punto (1746-1803) - Altres: Giovanni Punto (1746-1803)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Jan Václav Stic, més conegut pel seu topònim italià Giovanni Punto, fou un dels solistes de trompa més importants de la segona meitat del segle XVIII. Bon amic de Mozart, al seu moment se'l va arribar a considerar com el més gran intèrpret de tots els temps. Aclamat i sol·licitat arreu, fins i tot Beethoven va sucumbir al seu encant amb la trompa un instrument que amb paraules de Fröhlich tocava 'amb una barreja indescriptible de matisos, amb un llenguatge àgil, amb una destresa inigualable i amb encantadores tonalitats'. Bons arguments per un músic que també es va dedicar a la composició i a la docència destacant alumnes com Jean Lebrun, Heinrich Domnich i Pierre Joseph Pieltain. Precisament com a compositor en aquest espai ja l'hem recuperat en anteriors edicions i també en veu i en so d'alguns dels seus excel·lents concerts. Avui sant tornem-hi i en nom del seu Concert No.7 en Mi bemoll major per a trompa i orquestra, podrem ratificar els bons arguments que com a compositor també va de sobres demostrar. Concert clàssic, com correspon inevitablement a la seva època, s'emmiralla a diferència d'altres partitures concertants, en l'Escola de Mannheim sent la filosofia dels Stamitz la més propera i adequada per a situar-nos en context. Obra esplèndida, alegre, brillant, ordenada i acadèmicament precisa... per altra banda, principis inalienables del Classicisme en tot el seu esplendor!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTÈRPRETS: Vladimira Klánská (horn); Prague Chamber OrchestraFrantisek Vajnar
RECICLASSICAT: PUNTO, Giovanni (1746-1803)
AMAZON: Punto - Concerts for French Horn
CPDL: No disponible


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 24 d’abril del 2012

PUNTO, Giovanni (1746-1803) - Horn concertos Nos. 6 & 10

La batalla de Montmirail, obra d'Horace Vernet, pintor francès contemporani de G. Punto





Giovanni Punto (1746-1803) compositor i trompetista bohemi nascut a Zehucise. De tornada a la geografia de Bohèmia ho farem de la mà d'aquest gran compositor i bell amic dels grans il·lustres mestres de finals del XVIII i principis del XIX. Virtuós extrem amb la trompa, instrument pel qual avui escoltarem dues de les seves obres concertants, va ser l'inventor de la tècnica parada de la mà amb la que es pot aconseguir una més àmplia varietat de registres tonals amb aquest instrument de vent metall. Autor, per altra banda, que ja n'havia parlat en relació, també, a dos dels seus preciosistes concerts de trompa números 5 i 11. Un lector aficionat va sol·licitar, en el seu dia, un parell de concerts de Punto, concretament els concerts de trompa números 6 i 10. Per tal de redimir la seva petició, avui recuperaré aquestes dues obres de trompa amb acompanyament d'orquestra. Històricament, podem trobar gran quantitat de composicions per a trompa, instrument molt popular als segles XVII i XVIII i de gran recurrència com a instrument solista o com a instrument secundari en simfonies, concerts, misses i un llarg etc. Avui dos concerts, com dèiem els seus concerts per a trompa i orquestra número 6 en Mi bemoll i el concert número 10 en Fa. Dimarts, cel blau, atmosfera tranquil·la, paisatge verd i camps florits. Una música ideal d'arquitectura alegre, de colors, de fantasia onírica on la trompa, amb la seva sonoritat contundent i peculiar, ens faran més agradable el transcorre d'un dia més en un país on l'apatia i fins i tot el desànim comencen a ser la tendència generalitzada. L'economia, un ens eteri que tot ho devora, que ho impregna tot, que ens condemna a un futur de progressiva foscor, on la vida, la civilització i la humanitat sucumbeixen a la perversió del seu encant, guiem-nos plàcidament per les reminiscències artístiques que un dia ciutadans, si fa o no fa com nosaltres, van crear brillantment per poder gaudir d'un futur, potser, igual de negre que el nostre però que acompanyat de bona música, com a mínim, seria més fàcil de passar-lo, malgrat les circumstàncies...

Els concerts ens els interpreten la The Academy of St Martin in the Fields sota la direcció a la trompa de l'extraordinari intèrpret Barry Tuckwell.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

CPDL: No disponible

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 31 de desembre del 2011

PUNTO, Giovanni (1746-1803) - Horn Concertos

Obra de Jacob van Walscapelle, pintor holandès del segle XVII




Giovanni Punto (1746-1803) compositor i trompetista bohemi nascut a Zehucise a la República Txeca. De Bohèmia i els seus artistes n'he parlat sovint. És interessant conèixer i compartir obres d'autors orientals la influència dels quals es dilueix en l'espai mentre recorren la complexa geografia europea. Tot i això, Punto va ser una celebritat internacional als segles XVIII i XIX, sobretot pel seu extraordinari talent amb la trompa, instrument de vent prou conegut per a tots nosaltres. Els seus estudis els va iniciar amb el violí, tot i que ràpidament es va familiaritzar amb la trompa gràcies al seu pare, el qual era un serf (quasi esclau) del Compte Johann von Thun. Admirat per les dots amb la trompa del fill del seu servent, el va enviar a estudiar a Praga, Munich i, finalment, a Dresden. A Punto se'l coneix prou bé ens els ambients acadèmics musicals per ser el precursor-inventor de la tècnica "parada de la mà", una tècnica amb la qual introdueixes la mà a la campana de la trompa i en modifiques la sonoritat de les notes normals, modificant-ne el to amb un efecte realment sorprenent en la sonoritat resultant de l'instrument. 

És, sens dubte, un dels majors artistes de la història de la música per aquest instrument. Admirat, respectat i aclamat arreu d'Europa, es va guanyar l'admiració de tots els seus contemporanis, des de Mozart a Beethoven, amb el qual va tocar conjuntament una de les seves sonates de piano i trompa. En relació a aquesta interpretació conjunta amb Beethoven de l'any 1800, un dels crítics presents va escriure:

"Qui és aquest Beethoven? El seu nom no ens és conegut. Naturalment, a Punto tothom el coneix"

Com canviaria la cosa... evidentment, no podem comparar-los, cadascú va triar el seu camí, ara bé, Punto al seu temps va ser una de les majors celebritats bohèmies. I per a celebrar, acabar l'any 2011 i començar (esperem que mínimament bé) el nou any, m'agradaria recuperar aquests dos concerts per a trompa. El primer és el número 5 en la tonalitat de Fa major. El segon és el número 11 en la tonalitat de Mi major. Concerts clàssics, de tres moviments i de simpàtiques melodies. Acabant i amb independència de la circumstància en què individualment ens trobem... Bon Any 2012 que, segons alguns, el món s'acaba... si és així que com a mínim ho puguem fer amb bona música!

Els concerts ens els interpreten la The Academy of St Martin in the Fields sota la direcció a la trompa de Barry Tuckwell.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!