Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mayr R.I.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mayr R.I.. Mostrar tots els missatges

dimecres, 18 de gener del 2023

MAYR, Rupert Ignaz (1646-1712) - Suite IV d-moll (1692)

Christoffel Pierson (1631-1714) - Children with a goat (1670)


Rupert Ignaz Mayr (1646-1712) - Suite IV d-moll aus 'Pythagorische Schmids-Fuencklein' (1692)
Performers: L'Arpа Fеstantе

---


German composer and violinist. He is first heard of in 1670, when he entered the service of the Prince-Bishop of Freising as a violinist. After holding various posts at Eichstätt, Regensburg and Passau, he moved in 1683 to the Munich court. The Elector Max Emanuel, recognizing his talent as a composer, sent him to Paris to study with Lully. On his return to Munich in 1685 his post was still that of violinist and chamber musician, but he was also active as a composer. The outbreak of the War of the Spanish Succession brought the musical life of the Munich court almost to a standstill, and in 1706 he left Munich to return to Freising, this time as Kapellmeister. Here he continued to write church and chamber music, and also school operas for the students at the episcopal seminary. Among the music listed in an inventory of the Freising court chapel in 1710 are masses by many of the important Munich composers of the late 17th century – J.C. Pez, the Bernabei family and in particular Kerll, who was largely responsible for bringing the Italian concertato style of church music to Munich: despite his sojourn in Paris the influences on Mayr's church music seem to be Italian rather than French. His offertories and psalms, though published in 1702 and 1706 respectively, seem to belong more to the mid 17th century than to the early 18th. This is particularly noticeable in the shape of the short melodic phrases from which he often built up his choral textures and in his very fluid handling of triple time. His treatment of solo and tutti voices, alternating in the same section, shows the influence of Kerll, though Mayr made them alternate over longer periods, and his solo passages, especially in the psalms, tend to be longer and more developed than Kerll's. He was particularly fond of writing bass solos in which the voice forms the bass of a trio texture whose upper parts are violins. The chief characteristic of Mayr's offertories is their close thematic integration, in which voices and instruments share equally. Dominus regnavit consists of several short sections, each based on one or two short themes, which are treated exhaustively by various combinations of solo and tutti voices and violins. As a result Mayr's choral textures tend to be imitative and broken up, rather than contrapuntal: his chordal tutti writing relies for its effect on rhythmic drive rather than varied textures. His solo writing is largely syllabic – the few melismas are used for expressive effect – and his word-setting is very careful; he introduced effective word-painting wherever the opportunity arose. The solo writing in Mayr’s school operas shows the influence of Carissimi and his followers. It is in his later instrumental music that the effects of his visit to Paris can be most clearly seen.

dimecres, 8 de febrer del 2017

MAYR, Rupert Ignaz (1646-1712) - Sacri concentus psalmorum (1681)

Giovanni Maria Morandi - The Rest on the Flight to Egypt
Obra de Giovanni Maria Morandi (1622-1717), pintor italià (1)


- Recordatori de Rupert Ignaz Mayr -
En el dia de la commemoració del seu 305è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Giovanni Maria Morandi (Firenze, 30 d'abril de 1622 - Roma, 18 de febrer de 1717) va ser un pintor italià. Morandi es va formar amb Giovanni Bilivert abans de viatjar a Roma, Mòdena i Venècia. El 1657 va entrar com a membre de l'Accadèmia di San Luca de Roma, de la qual en seria posteriorment director el 1671 i el 1680. A partir del 1667 va realitzar alguns retrats de la família reial a Viena, ciutat on s'hi havia establert precisament aquell mateix any. Més tard va tornar a Itàlia, realitzant viatges de treball a Nàpols i Florència. Com a pintor es va especialitzar en temàtica històrica i retrats si bé també va realitzar obra religiosa. El seu estil, proper a la filosofia clàssica de finals del XVII, va seguir la tradició pictòrica de la regió toscana i amb influències del pintor Carlo Maratta. Morandi va morir a Roma el febrer de 1717.

Font: En català: No disponible En castellano: Giovanni Maria Morandi (1622-1717) In english: Giovanni Maria Morandi (1622-1717) - Altres: Giovanni Maria Morandi (1622-1717)



Parlem de Música...

Rupert Ignaz Mayr (Schärding, 1646 - Freising, 7 de febrer de 1712) va ser un violinista i compositor alemany. Nascut a Schärding, actualment Àustria, va néixer dos anys abans del final de la terrible Guerra dels Trenta Anys. Europa era un territori convuls aleshores i Mayr, en primera persona, en va viure les conseqüències. La Guerra de Successió Espanyola va obligar a l'Elector Maximilià II de Baviera a reduir les despeses de la seva cort. La capella musical de Munich, on Mayr va treballar durant 21 anys, se'n va ressentir fins el punt que va haver de clausurar les seves activitats musicals. Aquest context d'incertesa és amb el que va haver de conviure. Mayr va ser violinista la major part de la seva carrera i no seria fins els darrers anys de la seva vida que elevaria el seu càrrec a la posició de Hofkapellmeister a Munich. Mayr, fidel a la tradició barroca germànica, va generar un gran interès, respecte i admiració per part dels seus contemporanis, com Kerll o Muffat. A l'enciclopèdia musical "Musikalisches Lexikon oder musikalische Bibliothek" (1732), de Johann Gottfried Walther, es fa referència a Mayr com a gran compositor alemany. Mayr es va formar, probablement, a Freising, ciutat on va viure-hi la major part de la seva vida. Amb 20 anys es va casar amb Anna Cäcilia Freyhammer, filla de l'Elector de Baviera. La primera referència musical i salarial de Mayr la situem a Freising l'any 1670 on es certifica que rep un "salari en espècies".

Un any més tard, el salari es tradueix en 15 florins que va rebre com a violinista de la ciutat. Alguns escrits el relacionen amb el Jesuïtes i en la possibilitat que es formés acadèmicament amb ells. En aquest primer període, a banda d'intèrpret, es coneixen algunes obres teatrals de Mayr. Aquesta etapa inicial, des del 1670 fins el 1678, va finalitzar quan es va traslladar a Eichstätt on va treballar durant cinc anys al servei, probablement, del bisbe Marquard II. D'aquest breu període es conserven dues col·leccions d'obres: la música instrumental "Arion sacer sive Concertationes Musicae" de 1678 i la "Concentus Sacri" de 1681. El 1685 se'l situa com a violinista a la Kurfürstlichen Hofkapelle de Munich. En aquest càrrec hi va romandre fins el tancament, per decret reial, de la capella musical de Munich l'any 1706. El seu càrrec, abans del tancament, i amb algunes variacions durant els últims anys, estava ben remunerat ja que el seu salari anual va oscil·lar entre els 200 i 400 florins. Des de Munich, el 1706, es va traslladar, definitivament i de nou, a Freising on va treballar a sou del bisbe Johann Franz Eckher de la ciutat. La col·lecció de música "Psalmodia brevis ad vesperas totius anni" i dedicada al seu protector és una de les col·leccions musicals d'aquest període. Va ser precisament en aquesta ciutat on Mayr va morir el febrer de 1712.

OBRA:

Vocal secular:

Güldener Hochzeit-Apffel, vv, str (Regensburg, 1682)
School ops, 2–5vv, insts, bc (org): Antithesis mortualis, Coelum in terris, De ultimo fine hominis, Felix nox, Fructus peccati, Magnes amoris, Malacia post tempestatem, Nemo sine cruce, Porta aeternitatis, Pretium sanguinis, Quies in motu, Semper et nunquam, Thesaurus absconditus: in P.F. Lang: Theatrum solitudinis asceticae (Munich, 1717)
School ops, 1–10vv, solo vv, insts, bc (org): Amarum sed salubre, Canis ad vomitum, Cor unum et anima una, Corvus aulicus, Corvus deplumatus, Echo patientis innocentiae, Ex morte vita, Infortunium fortunatum, Jocus serius, Par impar, Vitis portata: in P.F. Lang: Theatrum affectuum humanorum (Munich, 1717)
Machabaea virtus, 1678;
Orientalisches Kaisertum, 1695;
Gerardus Avesnatium Princeps, 1697;
Victrix in bello, 1697;
Glückliche Freiheit und Gefangenschaft, 1698;
Perfidia sibimet inimica, 1701;
Boni amici, 1702;
Gloriosa constantiae et religionis victima, 1707;
Palma ab amore odio erepta, 1708;
Felix Eustachii infelicitas, 1710: lost

Vocal religiosa:

[12] Sacri concentus psalmorum, antiphonarum, 1v, insts, op.3 (Regensburg, 1681)
Gazophylacium musico-sacrum … 25 offertoriis seu motetae, 8–9vv, insts, bc (org) (Augsburg, 1702)
Psalmodia brevis ad Vesperas, 4vv, 2 vn, 2 va, bc (org) (Augsburg, 1706)
Missa renovata, 4vv;
Missa, 5vv;
Ave Maria, 4vv;
Angelus Domini, 4vv;
Confitebor, 2vv;
Custodes hominum, 2vv, insts;
Dies Irae teutsch;
Quis hodie fulgor, 2vv, insts;
Stellarum aureae, A, insts:

Instrumental:

Palestra musica (13 sonatas) (Augsburg, 1674), lost
Arion sacer, sive [6] Considerationes musicae, a 5 (Regensburg, 1676)
Pythagorische Schmids-Füncklein … a 4, bc (sonatas and dance movts) (Augsburg, 1692)
Sonata, 2 vn, vc, F-Pn
Concerti grossi, sonatas, lament etc.: all lost

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Rupert Ignaz Mayr (1646-1712) - Altres: Rupert Ignaz Mayr (1646-1712) 



Informació addicional... 

INTERPRETS: L'arpa Festante; Capella Weilburgensis Vocale; Doris Hagel
RECICLASSICAT: MAYR, Rupert Ignaz (1646-1712)
AMAZON: MAYR, R.I. - Marienvesper
CPDL: No disponible
SPOTIFY: MAYR, R.I. - Marienvesper



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 7 de febrer del 2014

MAYR, Rupert Ignaz (1646-1717) - Psalms & Motets

Matthias Stomer - Annunciazione
Obra de Matthias Stomer (c.1600-c.1652), pintor holandès (1)



- Recordatori de Rupert Ignaz Mayr -
En el dia de la commemoració del seu 297è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Mathias Stomer (Amersfoort, c.1600 - Sicília, c.1652) va ser un pintor holandès d'estil tenebrista, englobat en el cercle de pintors del caravaggisme. El seu nom s'escriu de formes diverses, figura en algunes fonts com Matthias Stomer, i en altres com Mathias Stom. Es coneixen poques dades segures de la seva vida. Es creu que es va iniciar en la pintura amb Abraham Bloemaert a Utrecht. Després va viatjar a Roma, on entre els anys 1620 i 1623 va ser deixeble del pintor caravaggista Gerrit van Honthorst. D'aquí va passar a Nàpols, i el 1640 es va instal·lar a Sicília. La data de la seva mort no es coneix, encara que el seu últim esment és de l'any 1650. Stomer s'explica entre els caravaggistes nòrdics més importants, juntament amb Honthorst. Es diferencia d'aquest pel seu colorit més càlid i limitat, en general, en gammes terroses, i pel predomini dels temes religiosos en la seva producció, davant de les escenes de gènere o quotidianes d'Honthorst i altres tenebristes. Entre les seves obres, cal destacar Samsó i Dalila (Palau Barberini de Roma), L'adoració dels pastors (Viena, Museu Liechtenstein) i La incredulitat de Sant Tomàs (Madrid, Museu del Prado), que algunes fonts segueixen atribuint per error a Gerrit van Honthorst. Hi ha altres obres seves al Museu Nacional d'Art de Catalunya, al Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid (El sopar d'Emaús), al Museu Sant Pius V de València (Sant Sebastià atès per Irene i la seva criada), a la Galeria Nacional d'Irlanda (Dublín) i al Museu de la Universitat Bob Jones de Greenville (Carolina del Sud, EUA).




Parlem de Música...

Rupert Ignaz Mayr (Schärding, 1646 - Freising, 7 de febrer de 1712) va ser un violinista, compositor i mestre de capella alemany. Nascut a Schärding, actualment Àustria, va néixer dos anys abans del  final de la terrible Guerra dels Trenta Anys. Europa era un territori convuls aleshores i Mayr, en primera persona, en va viure les conseqüències. La Guerra de Successió Espanyola va obligar a l'Elector Maximilià II de Baviera a reduir les despeses de la seva cort. La capella musical de Munich, on Mayr va treballar durant 21 anys, se'n va ressentir fins el punt que va haver de clausurar les seves activitats musicals. Aquest context d'incertesa és amb el que va haver de conviure. Mayr va ser violinista la major part de la seva carrera i no seria fins els darrers anys de la seva vida que elevaria el seu càrrec a la posició de Hofkapellmeister a Munich. Mayr, fidel a la tradició barroca germànica, va generar un gran interès, respecte i admiració per part dels seus contemporanis, com Kerll o Muffat. A l'enciclopèdia musical "Musikalisches Lexikon oder musikalische Bibliothek" (1732), de Johann Gottfried Walther, es fa referència a Mayr com a gran compositor alemany. Mayr es va formar, probablement, a Freising, ciutat on va morir el 1712. Amb 20 anys es va casar amb Anna Cäcilia Freyhammer, filla de l'Elector de Baviera. La primera referència musical i salarial de Mayr la situem a Freising l'any 1670 on es certifica que rep un "salari en espècies". Un any més tard, el salari es tradueix en 15 florins que rebrà com a violinista de la ciutat. Alguns escrits el relacionen amb el Jesuïtes i en la possibilitat que es formés acadèmicament amb ells. En aquest primer període, a banda d'intèrpret, es coneixen algunes obres teatrals de Mayr. Aquesta etapa inicial, des del 1670 fins el 1678, finalitza quan es trasllada a Eichstätt on va treballar durant cinc anys al servei, probablement, del bisbe Marquard II. D'aquest breu període es conserven dues col·leccions d'obres: la música instrumental "Arion sacer sive Concertationes Musicae" de 1678 i la "Concentus Sacri" de 1681.

Valentin Gappnigg - Gemälde aus einer Serie mit Darstellungen von Besitztümern des Hochstifts Freising im Fürstengang zwischen Fürstbischöflicher Residenz und Freisinger Dom.
Vista de Freising (c.XVII), obra de Valentin Gappnig (c.1661-1736), pintor alemany (2)

El 1685 se'l situa com a violinista a la Kurfürstlichen Hofkapelle de Munich. En aquest càrrec hi romandria fins el tancament, per decret reial, de la capella musical de Munich l'any 1706. El seu càrrec, abans del tancament, i amb algunes variacions durant els últims anys, estava ben remunerat ja que el seu salari anual oscil·lava entre els 200 i 400 florins. Des de Munich, el 1706, es va traslladar, definitivament i de nou, a Freising on va treballar a sou del bisbe Johann Franz Eckher de la ciutat. La col·lecció de música "Psalmodia brevis ad vesperas totius anni" i dedicada al seu protector és una de les col·leccions musicals d'aquest període. Moltes de les col·leccions i composicions de Mayr s'han perdut o no s'han recuperat encara. A Alemanya, en el transcurs del segle XX, el musicòleg Karl Gustav Fellerer (1902-1984) va realitzar una exhaustiva investigació sobre la vida i obra de Mayr utilitzant material d'origen de Freising i Munich. Va estudiar, especialment, la música sacra del compositor i, sobre la base de les primeres edicions publicades a Augsburg i datades a principis del segle XVIII, va preparar una nova edició i classificació per al Denkmäler Deutscher Tonkunst.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Rupert Ignaz Mayr (1646-1717) - Altres: Rupert Ignaz Mayr (1646-1717)



Parlem amb veu pròpia...

Dels dos enregistraments existents de Rupert Ignaz Mayr, el primer és una edició de 2003 per títol Musica Sacra, aquest és el més conegut i el que, probablement, amb major intensitat i bon gust fa honors a la vida i obra del desconegut compositor alemany. Aquesta edició conté motets, salms i concentus sacris de les publicacions "Gazophylacium musico-sacre", la "Psalmodia brevis ad vesperas totius anni" i el "Concentus Sacri" en un depurat i solvent estil barroc. Mayr, com tants compositors contemporanis de Bach, va fer ús del contrapunt i de la polifonia més refinada conjuntament amb virtuoses tècniques instrumentals pròpies de l'època barroca en què s'emmarca. L'excel·lència dels seus treballs, tot i ser encara un autor eminentment desconegut, és inqüestionable i el nostre exemple d'avui dóna fe i testimoni del seu bon art. En conjunt, les obres es caracteritzen per l'estreta unitat temàtica que es crea entre l'instrument i les veus. En sintonia amb el també alemany Johann Caspar Kerll, a Mayr l'atreu l'alternança ràpida entre les veus solistes i els cors amb espectaculars efectes en aquest sentit. L'escriptura, tot i ser fidel al contrapunt, és imitativa i sovint espontània en el caràcter fet que amplifica, encara més, el resultat vocal i instrumental de les obres. Aquestes, dividides en salms, amb els característics "gloria" i "alleluia" finals, motets i sacris concentus, es diferencien en el text i en l'arquitectura compositiva. Tanmateix, l'equilibrada interpretació, la contrastada qualitat dels solistes, cor i orquestra converteixen cada una d'aquestes obres en un descobriment amb independència del seu format o característiques més tècniques. En el nostre recull escoltarem, per ordre, el Jubilate Deo, el Sacri concentus psalmorum, antiphonarum, Op. 3: Beati omnes, el Ascendit Deus, el Sacri concentus psalmorum, antiphonarum, Op. 3: Ave regina coelorum i el Confitebor. Cada una d'aquestes obres és una petita meravella que automàticament ens despertaran l'interès per aquest Mayr, a qui no confondrem amb el conegudíssim Johann Mayr, i ens preguntarem per què fins ara no n'havíem sentit parlar. El camp de la música, en essència, és com el regne animal. Espècies que dominen el paisatge, els ecosistemes i fins i tot els territoris. Però com bé sabem, en espais inimaginables, en ambients recòndits i en inesperades contrades, existeixen els endemismes que caracteritzen i sovint doten d'intrínseca personalitat els hàbitats on es desenvolupen. Mayr, un endemisme alemany, va ser un gran compositor a qui avui amb plaer redescobrim i amb joia escoltarem!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Capella Weilburgensis Vocale; Arpa FestanteDoris Hagel
AMAZON: Mayr, R.I.: Confitebor Tibi / Psalms / Motets
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!