dilluns, 21 de gener del 2013

KIEL, Friedrich (1821-1885) - Piano Quintet No.1 (1879)

Karl Albert Buehr – Young woman on a porch
Obra de Karl Albert Buehr (1866-1952), pintor alemany.




Friedrich Kiel (1821-1885) compositor i pianista alemany nascut a Bad Laasphe. Tot i la inèrcia de les darreres jornades, avui no commemorarem l'aniversari de torn, i ens centrarem en la figura d'un mestre germànic especialment admirat per una important i variada producció de cambra. De perfil autodidacta, tot i rebre lleugeres instruccions musicals bàsiques del seu pare, el seu és el cas d'una persona modesta, quasi anònima i de perfil, diríem, baix. Però no en musicalment parlant sinó pel recel que sentia a l'hora de ser considerat i admirat en públic. Aquest caràcter introvertit no impediria que Kiel fos un erudit i un talent especial ja que amb només 13 ja componia amb regularitat. Sens dubte, aquells eren altres temps... Tot i el poc soroll mediàtic en què còmodament vivia Kiel el cert és que la seva fama, tot i l'ambient recòndit, va arribar a oïdes d'un gran amant de la música, el príncep Albrecht Sayn-Wittgenstein-Berleburg que, convenientment, procuraria que Kiel fos reclutat, com a violinista, a la orquestra de la Cort Reial. Des d'allà, i amb només 18 anys, promocionaria com a director musical de la Cort. Alhora, alternaria aquest important càrrec amb la docència teòrica que rebria del flautista alemany Caspar Kummer i posteriorment, gràcies a la convenient interlocució de Ludvig Spohr, del reconegut teòric alemany Siegfried Dehn. I ja que la realitat i el paisatge musical del repertori de Kiel tenen molt a veure amb el piano i el petit format orquestral, avui recuperarem una extensa partitura en la forma de cambra de Quintet per a piano i cordes en La major opus 75, escrit l'any 1879 i considerat, pels crítics de l'època i possiblement de la nostra, com una de les produccions més consistents i brillants de Kiel. De cinc moviments, és un recorregut cromàtic per l'Alemanya romàntica d'autors com Mendelssohn o el mateix Brahms. La seva audició és un deure, i en qualsevol cas, un gran plaer. Kiel, que va tenir l'infortuni de morir en accident de trànsit (no sóc capaç d'imaginar ni la forma ni les circumstàncies dels fets), ha viscut en l'oblit durant bona part dels anys posteriors a la seva mort. Afortunadament, durant aquesta darrera meitat del segle XX, en què s'està produint una gegantina i revolucionària edat d'or en edicions i en redescobriments musicals de centenars de composicions conegudes i desconegudes de tots els temps, Kiel gaudeix d'un bon i extens catàleg de qualitat perfectament enregistrat i fàcil de trobar en els ambients melòmans. Entre aquestes obres hi trobarem una suculenta missa solemne que de ben segur en parlaré un bon dia... Mentrestant, i per a nosaltres, el plaer d'iniciar un dilluns, de per sí dens i pesat, amb aquesta música no te preu... per tant, aplaudim a Kiel que de bon grat s'ho mereix!

El quintet ens l'interpreta Ilona Prunyi al piano amb els membres del New Budapest Quartet.

Gaudiu i compartiu!


Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

SPOTIFY: New Budapest Quartet – Kiel: Piano Quintets Nos. 1 And 2



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib 3 comentarios

diumenge, 20 de gener del 2013

LACHNER, Franz (1803-1890) - Missa da Requiem, Op.146

William Adolphe Bouguereau (1825-1905) - The Day of the Dead (1859)
El dia dels morts, obra de William Adolphe Bouguereau (1825-1905), pintor francès.




Franz Lachner (1803-1890) compositor alemany nascut a Rain. Com bé saben tots els lectors d'aquest espai, el diumenge és un dels dies més solemnes i emotius musicalment parlant, si més no en aquest espai musical. Avui ho serà per a diverses raons. La primera i més potent d'elles serà que precisament avui, d'ara fa 123 anys, moriria el compositor protagonista del dia. Per tant, commemorarem l'efemèride tot recuperant una de les produccions més sensibles i profundes del seu extens repertori. Un catàleg de connotacions romàntiques tot i que amb un ull posat, de forma permanent, en els grans clàssics, sobretot inspirat per Mozart i Beethoven. La segona raó té molt a veure amb aquesta cita al classicisme ja que és prou important perquè, curiosament, està molt relacionada amb la pertinent i solemne partitura d'avui. Lachner, que va estudiar en detall el barroc, l'art de la fuga i del contrapunt, va ser en certa forma un nostàlgic musical i artístic d'aquell temps fet que, tot i la lògica romàntica del seu temps, intentaria impregnar subtilment en bona part dels seus treballs. I si bé el seu centre d'operacions i de professió fou, entre altres, Mannheim i Munic en la forma de mestre de capella, la més alta i distingida musicalment parlant, ell sempre tindria el retrovisor posat a la veïna Àustria i al seu principal punt neuràlgic, Viena. Allà, en les figures de Mozart, Schubert i Beethoven.

Tanmateix, l'immaculat i en certa forma clàssic Requiem en Fa menor, opus 146, compòs i inaugurat l'any 1856, va estar pensat, escrit i imaginat amb una única intenció, la de commemorar el centenari de l'aniversari del naixement de Mozart. Com bé comentava, Lachner admirava i respectava reverencialment a Mozart fet pel qual va escriure aquesta partitura al seu honor i tristament melancòlica. Extens, principalment coral però amb els convenients apartats solistes, és un dels treballs més importants de la vida i obra de Lachner. I en certa forma, té una aroma i un aire mozartià en el sentit que formalment segueix la línia i el dibuix amb què Mozart, en un el seu últim i definitiu alè, va sorprendre al món i a l'univers amb el seu commovedor rèquiem. Així mateix, tot i el marcat, evident i emotiu caràcter fosc i sentimental de la obra, no deixa de ser un peculiar testimoni i un homenatge a dues bandes ja que per nosaltres no tan sols significa un plaent motiu per a parlar de Lachner i recuperar-ne el seu llegat sinó que ens permet aprofundir, col·lateralment, en Mozart i en la seva dimensió. En qualsevol cas Lachner, que ja va ser protagonista en aquest espai en la forma d'un preciós Nonet en Fa major, perquè no hem d'oblidar que la principal producció de l'alemany fou el gènere instrumental amb el qual, principalment, es guanyaria el respecte arreu. Tot i això, els meus sentits i el meu instint m'informen, inesperadament, que una despistada missa en Fa major ha estat convenientment editada fet pel qual no dubto que Lachner tornarà a ser el protagonista un bon dia d'aquests... estarem atents!

A la interpretació, i de nou gentilesa de l'esforç de la gent de Carus, el cor, solistes i orquestra de la Kammersolisten Augsburg sota la direcció d'Hermann Meyer.

Gaudiu i compartiu!


Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

SPOTIFY: Franz Lachner – Lachner, F.P.: Requiem in F Minor



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib 1 comentarios

dissabte, 19 de gener del 2013

AGRELL, Johan Joachim (1701-1765) - Music from the Age of Liberty

Frederik Marinus Kruseman - Winterlandschap met schaatsers bij een kasteel
Paisatge d'hivern, obra de Fredrik Marinus Kruseman (1816-1882), pintor holandès.




Johan Joachim Agrell (1701-1765) compositor suec nascut a Löth, a la regió d'Östergötland. De tornada a Suècia, preciosa geografia nòrdica, visitem un dels seus representants, dels pocs coneguts, més il·lustres del segle XVIII tot recordant que Agrell, en el seu dia, ja havia estat protagonista en aquest espai amb un preciós concert d'oboè. Avui en parlarem per a recordar-ne, honoríficament, la seva figura ja que en un dia com el d'avui, en ple hivern de 1765, abandonaria per sempre aquest planeta i univers deixant un llegat artístic de primer nivell i dels pocs exclusivament representatiu de Suècia. Talment com comentava en aquell dia de juny en què referenciava a Agrell per primera vegada, la seva és una vida dedicada a la música des de ben petit tot i que, malauradament, desconeixem fins i tot a trets generals els detalls de la seva vida. El bon art i el bon fer com a violinista el promocionarien lluny de la seva geografia natal i el situarien en una terra tradicionalment d'acollida aglomerada sota el nomenclàtor genèric d'Alemanya. Allà, pel que sembla, seria molt ben rebut i assoliria el preuat càrrec de mestre de capella de Nuremberg ciutat que gaudiria l'esplendor de la seva carrera. Aquesta, com queda clar en la producció d'avui, fou principalment simfònica i concertant. De fet, la totalitat del repertori editat que fàcilment podem trobar d'Agrell és, exclusivament, instrumental. Per tant, per a commemorar l'especial efemèride del dia, en record del simpàtic violinista i compositor suec adoptat artísticament per una Alemanya agrupada en aquell temps dins del conglomerat d'Estats del Sacre Imperi Romanogermànic, recuperarem els seus treballs simfònics. En total quatre simfonies que trobarem editades conjuntament amb la música simfònica de tota una sèrie de compositors encara més desconeguts en una estupenda edició del segell Musica Sveciae. En total hi trobarem quatre simfonies d'Agrell, de format i de característiques típica i tòpicament clàssiques i galants, que són un exemple perfecte del classicisme alemany, i de retruc suec, de mitjans del segle XVIII ja que aquestes van ser escrites l'any 1746. Música festiva i conceptualment alegre que ens motivarà a afrontar aquest apàtic, gris i plujós dissabte. Un dia en què possiblement molts de vosaltres descobrireu a Agrell per primera vegada i que ens ajudarà a dimensionar un art que històricament situaríem a segona línia i en un front allunyat dels grans noms de la música però que no deixen de complementar-ne el cromatisme inherent i tant extraordinari que aquesta, en perpètua evolució, ha dibuixat al llarg de la seva història. Avui el nostre record i el nostre reconeixement estan amb tu, Johan Joachim Agrell... per sempre, gràcies!

A la interpretació la Swedish National Museum Chamber Orchestra amb la batuta de Claude Génetay (1917-1992).

Gaudiu i compartiu!


Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

SPOTIFY: Claude Genetay – Musik från frihetstiden / Music from the Age of Liberty



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib 6 comentarios

divendres, 18 de gener del 2013

ROSSINI, Gioacchino (1792-1868) - Il Carnevale di Venezia

Eva Gonzalès - Nanny and Child (1877-78)
Obra d'Eva Gonzalès (1849-1883), pintora francesa.




Gioacchino Rossini (1792-1868) compositor italià nascut a Pesaro. De tant en tant un mateix es troba amb inesperades sorpreses musicals. I la d'avui, gentilesa novament del segell Carus Verlag, és una d'elles. I ho és perquè presenta obres corals inèdites d'un mestre italià de sobres conegut i admirat. Recordem que Rossini, que va néixer al segle XVIII però que va viure en ple romanticisme tot i els encantadors aires clàssics que desprenia la seva música, va ser un dels personatges més peculiars de la història de la música. D'una banda, el seu estil singular, el seu caràcter únic i la seva irrefrenable heterodòxia en les formes i en el viure, l'han convertit en un referent en molts sentits i no tan sols per la seva aclaparadora carrera musical i lírica. Ara bé Rossini, que va ser en sí mateix un univers musical i de qui en dues ocasions prèvies ja n'havíem parlat, no només va destil·lar destresa en la òpera sinó que va fer intromissions, més o menys efectives, en els més variats gèneres. Des del simfònic al coral passant pel minimalisme orquestral o per les grans representacions religioses. En aquest sentit, i més enllà de tota una dimensió lírica i teatral que determinarien el seu devenir, Rossini va desenvolupar una sèrie d'obres menors de molts estils però generalment de caràcter i de simbologia secular, corals a capella o amb l'acompanyament i el suport del piano. Les mostres d'avui, en una producció exemplar, com deia, dels amics de Carus, és una excusa immaculada per a recuperar i tornar a visitar el planeta del "Cigne de Pesaro". Estructurades en partitures sacres i seculars, trobarem tota una sèrie d'obres breus que guarden una estreta relació en la forma interpretativa ja que totes elles estan pensades per a cor. Algunes a capella, la majoria d'elles estan brillantment acompanyades pel piano que redimensiona les cançons i les converteix, conjuntament amb uns cors esplèndids, en genuïnes referències d'un Rossini diferent però, com sempre, encantador. I sota el títol de l'etiqueta del dia, Il Carnavale di Venecia, una de les cançons més belles d'aquest recopilatori, escoltarem obres dedicades a la fe, a la esperança, a la caritat, als gondolers... però també un parell d'himnes litúrgics, que molt inesperadament, ens traslladaran estèticament al segle XVI. I per finalitzar, no puc deixar de recomanar vivement el quartetto pastorale que convenientment editat trobareu en el propi disc o en l'enllaç de Youtube. Una meravella com la majoria d'obres d'aquesta edició, entre elles, un brevíssim, sorprenent i obscur Stabat Mater. Tot plegat és un exemple eficaç, eloqüent i sense estridències d'un Rossini absolutament desconegut però que ens delectarà amb la senzillesa d'aquestes composicions talment com ho faria l'audició de les seves òperes. No puc deixar de recalcar l'extraordinària labor i l'excel·lència professional de tots aquells que decideixen pensar, editar i interpretar obres com aquestes tot sabent, d'entrada i a priori, el mercat tant restringit i selectiu amb què es trobaran. És de justícia reconèixer aquest incalculable treball perquè, sens dubte, el propi Rossini s'ho mereix però els estimats amics alemanys que recuperen incansablement aquestes meravelles, també!

A la interpretació el Südfunk-Chor, Susan Wenckus al piano, Roland Keller al piano i la direcció conjunta d'Helmut Wolf, Rupert Huber i Eric Ericson.

Gaudiu i compartiu!


Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

SPOTIFY: Guiseppe Torre – Rossini, G.: Choral Music



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib 1 comentarios

dijous, 17 de gener del 2013

GOSSEC, François-Joseph (1734-1829) - Aux Armes, Citoyens!

Charles Meynier - The Return of Napoleon to the Island of Lobau after the Battle of Essling (1812)
El retorn de Napoleó, obra de Charles Meynier (1768-1832), pintor francès.




François-Joseph Gossec (1734-1829) compositor belga nascut a Vergnies. Avui és un d'aquells dies destacats per tots els aficionats o, directament, malalts de la música. I molts de vosaltres us preguntareu per què. La resposta és tant senzilla com emotiva doncs en un dia com avui, dels anys més variats, van néixer tota una sèrie de compositors més o menys coneguts. D'entrada, Gossec a qui avui recuperarem però també podríem haver parlat de l'italià Antonio Veracini, de l'anglès John Stanley, de l'alemany Johann Gottfried Müthel, del rus Alexander Taneyev o de l'austríac Wilhelm Kienzl. Geografies, paisatges, èpoques, estils i cultures ben diferents però tots ells amb dues particularitats que els mantindran units per sempre, el seu dia de naixement i l'amor per la música. I ja que estem de celebració, deixeu-me apuntar que també, en una data com la d'avui, hauríem de commemorar l'aniversari de la mort de Tomaso Albinoni, Juan Crisóstomo Arriaga i Jean-François Dandrieu. Per tant, avui obligadament haurem de fer "campana" laboral, acadèmica o vacacional i ens haurem de quedar confinats amb la bona companyia de la música de tots aquests autors de registres contrastats. Fet aquest recordatori, centrem-nos amb "l'escollit" del dia. El Napoleònic François Joseph Gossec, el compositor oficial de la República Francesa i Cavaller de la Legió d'Honor. I una de les singularitats més destacables de Gossec, i que sovint podríem arribar a obviar involuntàriament, és la d'haver viscut una gran quantitat de temps, moriria amb 95 anys, fet peculiar al segle XVIII. Tot i semblar una fotesa, és un fet molt important per entendre l'evolució continua d'un Gossec que va conviure amb Bach i Händel, va veure néixer i morir a Mozart, a Beethoven, als germans Haydn, a Schubert i a tota una generació, innombrable, de grans compositors barrocs, clàssics i romàntics. Es diu aviat però quants de nosaltres firmaríem una vida com aquesta... Fantasies a banda, Gossec ja havia visitat fugaçment aquest espai quan parlàvem d'un monumental i explosiu Te Deum escrit per a la commemoració de la victòria revolucionària de la Bastilla, a París.

Avui, no obstant, celebrarem l'efemèride del dia amb dues produccions, ambdós instrumentals, però emmarcades en registres ben diferenciats. La primera d'elles, i tenint en compte que Gossec fou un dels principals precursors del gènere simfònic francès, serà en la forma de Simfonia concertant per a violí, violoncel i orquestra, escrita a mitjans del segle XVIII i fidel a un mètode que havia exportat gràcies al contacte que al llarg de la seva vida tindria amb el bohemi Johann Wenzel Stamitz, el fundador de la potent Escola de Mannheim, i de qui obligadament n'hauré de parlar. De dos moviments, sota la indicació d'Andantino (allegro) i d'Anglaise en rondeau, és una mostra efectiva i brillant d'un art simfònic clàssic que, amb el temps, ell mateix procuraria adaptar al nous postulats romàntics i que tant bé podrem comprovar en la gran quantitat d'edicions de les seves obres. Preludi d'una sèrie d'himnes revolucionaris de caràcter festiu i de miscel·lànies musicals breus escrites i pensades per a instruments de vent i temàticament agrupades sota l'etiqueta "Aux Armes, Citoyens!". Afortunadament, al nostre estimat i envellit continent europeu les armes, les que entenem per més mortíferes i sovint amb la pólvora com a protagonista, no són fàcils d'aconseguir. No dubto que en temps de crisi com aquest serien un argument "perfecte" per tal d'usar-les amb la legitimitat de la evident i atroç injustícia social. Tanmateix, la cultura democràtica, hereva de la tradició grega i de la filosofia clàssica, ens atorguen un valor creatiu immens per tal de poder afrontar les dificultats amb la retòrica de la paraula i no de la violència. Napoleó va entendre que amb les armes podria assolir l'anhelada igualtat, fraternitat i llibertat. En part ho va aconseguir i ara ens toca a nosaltres, amb la decència i els bons principis com a bandera, seguir l'estela d'aquella revolució que un bon dia va posar una de les llavors del que avui coneixem com Europa. Per tant, a les armes no però amb les paraules i amb la bona música sí, evidentment!

La simfonia concertant ens la interpreta el conjunt Les Agrémens sota la direcció de Guy van Waas.

A les "Aux Armes, Citoyens" ens les interpreta el conjunt Les Jacobins sota la direcció de Mathieu Lussier.

Gaudiu i compartiu!


Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

SPOTIFY: Guy Van Waas – Concertos & Symphonies Concertantes



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib 4 comentarios
Subscriure's a: Missatges (Atom)