BACH, Johann Christoph Friedrich (1732-1795) - Sonatas for Traverso and Fortepiano

Obra de Christian Wilhelm Ernst Dietrich (1712-1774), pintor alemany (1)

- Recordatori de Johann Christoph Friedrich Bach -

En el dia de la commemoració del seu 220è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Christian Wilhelm Ernst Dietrich (Weimar, 30 d'octubre de 1712 - Dresden, 23 d'abril de 1774) va ser un pintor alemany. Es va formar amb el seu pare Johann Georg, pintor de miniatures a la cort del ducat de Weimar. Va viatjar a Dresden on va seguir la seva formació amb Johann Alexander Thiele. Allà va rebre el favor reial i va poder visitar diverses ciutats europees. Es va dedicar a copiar i a imitar els grans mestres pretèrits amb gran facilitat motiu pel qual mai va arribar a desenvolupar un estil propi. El 1741 va ser nomenat pintor de la cort d'August III a Dresden, amb un salari anual de 400 ducats. Dietrich va imitar totes les branques artístiques, amb l'excepció del retrat, des de vistes italians i holandeses fins a escenes bíbliques i natura morta. Tot i no desenvolupar material propi, va ser un pintor molt popular al seu temps i va viure en l'opulència i fins l'abril de 1774, l'any de la seva mort.

Font: En català: No disponible - En castellano: Christian Wilhelm Ernst Dietrich (1712-1774) - In english: Christian Wilhelm Ernst Dietrich (1712-1774) - Altres: Christian Wilhelm Ernst Dietrich (1712-1774)

---

Parlem de Música...

Johann Christoph Friedrich Bach (Leipzig, 21 de juny de 1732 - Bückeburg, 26 de gener de 1795) va ser un compositor alemany, fill de Johann Sebastian Bach i Anna Magdalena Bach i conegut amb el nom de ‘Bückeburg Bach’. Va rebre la seva educació musical del seu pare. Després de deixar la Thomasschule de Leipzig, es creu que va estudiar Dret durant poc temps a la Universitat de Leipzig. Per desig del comte Guillem de Schaumburg-Lippe va ser nomenat clavecinista de la cort a Bückeburg, els primers anys a les ordres de l'organista de la cort Ludolf Münchhausen. El juny de 1751 va rebre la visita del seu germà Carl Philipp Emanuel acompanyat de Frederic el Gran. El 8 de gener de 1755 Bach es va casar amb Lucía Elisabeth, la filla del seu mentor Münchhausen. La Guerra dels Set Anys va imposar restriccions considerables a la cort de Bückeburg. Quan la ciutat va ser ocupada per les tropes franceses el 1757, el comte Wilhelm, amb uns pocs càrrecs de confiança entre ells Bach, es va retirar a la seva finca de Niensteden a l'Elba, prop de Pinneberg, des d'octubre del 1757 fins a l'abril de 1758. El 18 de febrer de 1759 va ser nomenat concertino de la Bückeburg Hofkapelle. No obstant això, la vida cortesana no va tornar a la normalitat fins després de la Pau d'Hubertusburg. La Hofkapelle generalment realitzava concerts dues vegades a la setmana. El conjunt estava format per uns 15 músics fixes i l'assistència d'intèrprets externs i fins i tot bandes militars quan fos necessari. Bach va ser el responsable de la composició o la contractació de les obres interpretades en aquests concerts, ajustant-les al gust del comte Guillem, enamorat de l'obra secular italiana vocal i dels instruments de teclat amb acompanyament de flauta. En aquell període i fins el 1770, Bach va escriure simfonies, sonates en trio, una sèrie d'àries i cantates italianes (sobretot amb texts de Metastasio) i potser la seva obra més important d'aquest temps, la cantata Cassandra. Bach va postular el 24 de juny de 1767 al càrrec vacant musical d'Hamburg després de la mort de Telemann. No obstant, el guanyador fou el seu germà Carl Philipp Emanuel. 

Bach va seguir a Bückeburg on, entre els anys 1765 i 1773, va compondre els seus oratoris més coneguts; Der Tod Jesu, Die Hirten bei der Krippe Jesu i Die Auferstehung und Himmelfahrt Jesu.  L'arribada de J.G. Herder, teòleg i escriptor, va motivar una major importància de la música religiosa a la Cort de Bückeburg. Bach va treballar conjuntament amb ell i es creu que aquest període, del 1771 al 1776, va ser el més creatiu i feliç de la seva vida. La mort de la comtessa Marie Barbara el 1776, el nomenament d'Herder a Weimar el mateix any i la mort del comte Wilhelm el 1777, van marcar una fita en la vida intel·lectual de la cort Bückeburg. El nou Comte Philipp Ernst zu Schaumburg-Lippe-Allverdissen va assumir el govern, i va situar la seva cort entre Münster i Bückeburg. La primavera de 1778 Bach va demanar tres mesos de permís per visitar el seu germà Johann Christian a Londres. Amb ell va viatjar el seu fill Wilhelm Friedrich Ernst Bach, que va decidir quedar-se amb Johann Christian a Londres. Bach va quedar impressionat de la música anglesa i especialment de la del seu germà Johann Christian. En part va adoptar el model anglès i va publica obra concertant per a teclat i quartets de cambra en el nou estil galant anglès. Fins i tot, es va fer importar un pianoforte anglès a Bückeburg fet que va redundar en la publicació de diverses obres per a aquest instrument. Va treballar com a professor i va publicar diverses obres didàctiques com el seu Sechs leichte Clavier-Sonaten (1784) així com diversos concerts i sonates per a clavecí a quatre mans. L'arribada a Bückeburg, el 1793, del brillant músic bohemi Franz Neubauer va provocar una inesperada competència amb Bach. Això el va obligar a buscar inspiració per a noves obres; va compondre simfonies a gran escala i diversos concerts dobles però també va intensificar el seu estrès i la depressió que la mort del seu germà Carl Philipp Emanuel li havia provocat. Aquest fet va precipitar el deteriorament de la seva salut, morint el gener de 1795 a Bückeburg.

OBRA:

Veure DEUTSCHEN NATIONALBIBLIOTHEK.

Font: En català: Johann Christoph Friedrich Bach (1732-1795) - En castellano: Johann Christoph Friedrich Bach (1732-1795) - In english: Johann Christoph Friedrich Bach (1732-1795) - Altres: Johann Christoph Friedrich Bach (1732-1795)

---

Parlem amb veu pròpia...

Johann Christoph Friedrich Bach va viure, evidentment, en contacte directe, permanent i constant amb la música, el seu art i la seva bellesa, tot gaudint d'un entorn únic a nivell mundial en el qual pare i germans eren músics admirats, respectats i majestuosament influents arreu. El seu pare, com no podia ser d'altra manera, el va introduir en la música tot aprenent els primers compassos i teories essencials per tal de desenvolupar-se com a compositor. No obstant, el seu estil fou sensiblement diferenciat al del seu pare i en menor mesura al dels seu germans. De fet, el podríem situar entre la "galanteria" del seu germà petit Johann Christian Bach, el "Bach londinenc" i a qui va decidir imitar arrel de la seva visita, i l'estil més eclèctic de CPE Bach. Precisament, les sonates per a flauta travessera i pianoforte d'avui, de les que escoltarem la No.3 en Re major per a flauta i pianoforte i la No.1 en Re major per a flauta, pianoforte i violoncel, van ser escrites durant la seva estada a Londres del 1778 i el seu estil és molt proper al del seu germà Johann Christian. Estructurades en tres moviments característics, l'esquema galant és evident especialment en la No.3. Tanmateix, en algunes d'elles s'escolta, també, la sensibilitat de l'Empfindsamer Stil, un estil genuïnament alemany que en certa forma hauríem de considerar com una de les llavors del romanticisme. La interpretació, elegant i precisa, ens permet admirar i meravellar-nos amb aquestes delicades obres de cambra de Johann Christoph Friedrich Bach!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Giovanna Barbati (cello); Marcello Gatti (flute); Giovanni Togni (pianoforte)
AMAZON: J.C.F. Bach: Sonatas for Traverso and Fortepiano

IMSLP: Johann Christoph Friedrich Bach (1732-1795)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Giovanna Barbati – J.C.F. Bach: Sonatas for Traverso and Fortepiano

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BOTTINI, Marianna (1802-1858) - Messa da Requiem

Obra d'Adolph Tidemand (1814-1876), pintor noruec (1)

- Recordatori de Marianna Motroni Andreozzi Bottini -

En el dia de la commemoració del seu 157è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Adolph Tidemand (Mandal, 14 d'agost de 1814 - Cristianía, 25 d'agost de 1876) va ser un pintor romàntic noruec. Diverses de les seves pintures es troben entre les obres més conegudes del nacionalisme romàntic noruec de les dècades del 1840 i 1850. Entre les seves obres representatives es troben La Processó nupcial en Hardanger (1848, Hans Gude) i Els Haugianos (1852). La seva obra romàntica inclou motius sentimentalistes i dramàtics, inclosos en una sèrie de paisatges on es reflecteix la intensitat de la natura, així com temes històrics i escenes típiques de la cultura rural de Noruega. Adolph Tidemand va ser fill de l'inspector fiscal i congressista Christen Tidemand i de la danesa Johanne Henriette Haste, nascuda a Copenhaguen. Adolph va rebre classes particulars de dibuix a casa seva. En comptes d'ingressar a l'Escola d'Art de Cristiania, la institució acadèmica de la seva ciutat, Adolph va viatjar a Copenhaguen, ciutat on estudiaria entre els anys 1832 i 1837. El 1837 va començar a estudiar a l'Acadèmia d'Art de Düsseldorf. El 1841 va realitzar un viatge d'estudis a Itàlia amb el seu germà Emil. Entre el 1842 i el 1845 va efectuar diversos viatges d'estudis a Noruega; d'aquests viatges daten diversos quadres que il·lustren els paisatges i la cultura dels pobles de Noruega. El 1848, en la seva estada a Noruega, Tidemand i Hans Gude van rebre un encàrrec del Teatre de Cristiania per pintar diversos quadres. D'aquests, l'exemple més notable és La processó nupcial a Handanger (1848) que il·lustrava la posada en escena d'una composició musical d'Andreas Munch i Halvdan Kjerulf. A partir del 1850 va tornar a viure a Düsseldorf. Va participar en la categoria honorífica de l'Exposició Universal de París del 1867 i el 1869 va obtenir el grau de professor emèrit de l'Acadèmia de Düsseldorf. Va morir a a la ciutat alemanya el 1876.

Font: En català: No disponible - En castellano: Adolph Tidemand (1814-1876) - In english: Adolph Tidemand (1814-1876) - Altres: Adolph Tidemand (1814-1876) 

---

Parlem de Música...

Marianna [Motroni Andreozzi] Bottini (Lucca, 7 de novembre de 1802 - Lucca, 25 de gener de 1858) va ser una professora d'arpa i una compositora italiana. Els seus pares van ser el noble Sebastiano Motroni Andreozzi i la seva esposa Eleonora Flekestein. Va estudiar piano i contrapunt amb Domenico Quilici (1759-1831), compositor de música sacra, i el 1820 va ser admesa a l'Acadèmia Filharmònica de Bolonya com a 'Maestra compositrice onoraria' gràcies a un Stabat mater i a la seva Missa de Rèquiem escrita el 1819 en memòria de la seva mare. El 1823 es va casar amb Lorenzo Bottini, un marquès i una figura prominent en la vida política de Lucca. La majoria de les seves obres daten dels seus primers anys, és a dir, entre els 13 i els 20 anys i anteriors al seu matrimoni. El seu repertori inclou gran varietat d'obres; vocal secular i religiosa, instrumental amb orquestra i de cambra i alguns estudis per a piano. Va ser la única compositora italiana que va publicar obres regularment pels tradicionals Festivals de Lucca en honor a Santa Cecília en els anys 1822, 1825, 1828, 1832, 1834 i 1840. Va morir a Lucca el gener de 1858.

OBRA:

Vocal secular:

Op:
Elena e Gerardo (2), 1822, unperf.

Cants.:
Briseide (C. Moscheni), 3vv, chorus, orch, 1820;

Vocal religiosa:

Masses:
Messa da requiem, 4vv, orch, 1819;
Mass, 4vv, orch, 1822;

Cants.:
In sacri cantici, 3vv, wind insts, bc, 1819;
Cantiamo, cantiamo, 5vv, orch

Other vocal:
Motet, 1v, orch, 1818;
Qui tollis, 1v, chorus, orch, 1818;
Motet, 1v, orch, 1819;
Quoniam, 1v, orch, 1819;
Qui tollis, 1v, orch, 1819;
Stabat mater, 3vv, 1819;
TeD, 3vv, 1819;
Stabat mater, 3vv, 1820;
Motet, 1v, orch, 1822;
Mag, 4vv, orch, after 1823;
Miserere, 3vv, bc, 1824;
Crucifixus, 2vv, bc;
Dixit dominus, 5vv, orch;
Domine ad adjuvandum, 4vv, orch;
other works for v/vv and insts, incl. 3 arias, 1 duet, 2 notturni, 4 romanze, 2 canzonette

Instrumental:

Orch:
Cl Conc.;
Pf Conc.;
2 syms.;
1 ov.

Chbr.:
Qt, cl, hn, pf, hp;
Trio, vn, bn, pf;
Duet, pf, hp;
Il mulinaro (ballo);
other works for pf, hp and other insts, incl. 10 contradanze inglesi, 9 monferrine, 39 quadrilles, 15 sets of variations, 18 waltzes;
26 other works, incl. studies

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Marianna Bottini (1802-1858) - Altres: Marianna Bottini (1802-1858)

---

Parlem amb veu pròpia...

Durant la segona meitat del segle XVIII i quasi la totalitat del segle XIX, era relativament fàcil trobar noies que estudiaven música, principalment cant o instruments com el piano o la flauta. Ara bé i malauradament, poques d'elles van fer l'atreviment de compondre i encara menys de publicar i representar la seves obres. Una d'elles, poc coneguda més enllà de la Itàlia propera a Lucca, una ciutat que va viure una permanent edat d'or musical en nom de l'extensa família Puccini, va ser Marianna Motroni Andreozzi Bottini, una jove de gran talent que va ser rebuda amb tots els honors musicals possibles en aquella ciutat. Admesa i protegida per la prestigiosa Acadèmia Filharmònica de Bolonya, va ser l'encarregada d'aportar música pel Festival en honor a Santa Cecília que es celebrava anualment a Lucca. Anys abans, concretament el 1819, va publicar aquesta monumental Messa da Requiem, obra que va compondre als 16 anys en memòria i en record de la seva mare. Per tant, una jove adolescent que va decidir expressar aquella pèrdua d'una forma musicalment sorprenent i quasi única dins de la història musical femenina, tot escrivint un Rèquiem solemne. Partitura recuperada en la Biblioteca de l'Istituto Boccherini, és una obra de maduresa tot i l'edat de la seva autora. Propera a la filosofia estètica secular de les òperes italianes, Bottini explora les diferents veus i la instrumentació, especialment els arcs, d'una forma depurada i precisa. Àries solistes, en duet i en col·laboració obligada del cor, melodies ben construïdes i moviments de gran sensibilitat, com el Dies Irae o la dolça pregària de l'Oro Supplex abans de la finalització festiva de l'Amen, són alguns del arguments i propostes de Bottini. La llàstima, en majúscules, és la qualitat d'enregistrament i els desajustos d'un cor a vegades confús. Una edició que recupera, també en primícia, una breu simfonia i que mereix, no tant per qualitat però si per raresa, el qualificatiu de tresor imprescindible!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Maria Luigia Borsi (soprano); Anastasia Boldyreva (mezzosoprano); Samuele Simoncini (tenore); Giuseppe Altomare (baritono); Cappella “S. Cecilia” della Cattedrale di Lucca; Orchestra “L. Boccherini”; Gianfranco Cosmi
AMAZON: Marianna Bottini: Messa da Requiem - Sinfonia in Do maggiore

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Various Artists – Marianna Bottini: Messa da Requiem - Sinfonia in Do maggiore

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

RÓZSAVÖLGYI, Márk (1789-1848) - Ballroom Dances

Obra de Rafael Benjumea (c.1825-1887), pintor espanyol (1)

- Recordatori de Márk Rózsavölgyi -

En el dia de la commemoració del seu 167è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Rafael Benjumea (Sevilla, c.1825 - Madrid, 1887) va ser un pintor espanyol. Se sap que va realitzar els seus estudis a l'Escola de Belles Arts de Santa Isabel d'Hongria de Sevilla, el 1845, on va ser protegit pel Duc de Montpensier. Es va especialitzar en pintura d'història i temes costumistes, destacant els seus quadres d'interiors que recullen esdeveniments històrics del moment, com La presentació de donya Maria Isabel d'Orleans i Borbó, Presentació i bateig de la infanta Isabel o Presentació i bateig d'Alfonso XII. Alguns d'ells els va realitzar, com a pintor de cambra, per encàrrec directe de la reina Isabel II. Va participar en les Exposicions Nacionals de Belles Arts des del 1856 fins el 1864 amb nombrosos retrats i alguns esbossos i quadres de composició. Va morir probablement a Madrid el 1887.

Font: En català: No disponible - En castellano: Rafael Benjumea (c.1825-1887) - In english: Rafael Benjumea (c.1825-1887) - Altres: Rafael Benjumea (c.1825-1887)

---

Parlem de Música...

Mark Rózsavölgyi (Balassagyarmat, 1789 - Pest, 23 de gener de 1848) va ser un violinista i compositor hongarès. Fill d'un comerciant jueu pobre anomenat Rosenthal, va començar els seus estudis de violí a l'edat de 8 anys. Després d'un temps a Nyitra (ara Nitra, Eslovàquia) i Pozsony (ara Bratislava), se'n va anar a Praga, on va estudiar música i cal·ligrafia. El 1808 es va traslladar a Pest, on va treballar com a conservador de llibres d'un majorista. El mateix any es va presentar en públic amb un recital de violí, interpretant obres de Kreutzer i composicions pròpies en un estil tradicional hongarès. A partir d'aquest primer èxit, es va dedicar a la música. El 1809 es va incorporar a la segona companyia de teatre hongarès de Pest com a violinista, i poc després es va convertir en el seu director musical. Els anys 1819-1821 va treballar com a violinista en el teatre de Temesvár (ara Timişoara, Romania). Entre els anys 1821 i 1833 va viure a Baja, on va dirigir la seva pròpia orquestra durant el Carnaval. A partir del 1833 va viure a Pest, on va ser nomenat, el 1837, violinista principal de l'orquestra del Teatre hongarès. Durant la dècada del 1840, Rózsavölgyi va fundar la seva pròpia banda tot i que la seva precària salut no va permetre-li dur a terme gaires actuacions. Va morir a Pest el gener de 1848.

OBRA:

Instrumental:

6 magyar nóták [6 Hungarian Tunes], 2 vn, vc (1811);
Dietai magyar nóta [Hungarian Tune for the Diet] (1826);
Eredeti magyar nóták [Original Hungarian Tunes] (1826, 1830);
6 bácskai magyar nóták [6 Hungarian Tunes from the Bácska] (1826);
4 magyar nóták [4 Hungarian Tunes], 1/2 vn (1828);
6 eredeti magyar nóták [6 Original Hungarian Tunes] (1831);
2 parádi magyar nóták [2 Hungarian Parade Tunes] (1831);
Nemzeti nóták [National Tunes], 3 vols. (1833–4);
Magyar nóták [Hugarian Tunes] (1835);
Emlékhangok [Sounds of Remembrance], pf/vn (1836);
Nemzeti örömhangok a Pesti magyar színház megnyitása emlékére [National Sounds of Jubilation in Remembrance of the Opening of the Hungarian Theatre, Pest] (1837)
2 magyar nóta [2 Hungarian Tunes] (1840);
Első magyar társas táncz [First Hungarian Round Dance] (1842);
Keleti reményhangok [Eastern Sounds of Hope] (1842);
Virradó [Daybreak] (1842);
Kisded-ápoló körmagyar [Children Nursing, Hungarian Round Dance] (1842);
Kesergő [Lament] (1843);
Köri körmagyar [Hungarian Round Dance for the National Circle] (1843);
Remény és Szerelem [Hope and Love] (1843);
Kedvenc [Favourite] (1843);
Országgyűlési körtánc [Parliamentary Round Dance] (1843);
Emlék [Souvenir] (1843);
Emlék Nógrádra [Souvenir of Nógrád] (1844);
Honfi szerelme [Patriotism] (1844);
Névnapi magyar [Hungarian Nameday Dance] (1844);
Kedély [Spirit] (1844);
Honderü [Gaiety of the Fatherland] (1844)
Iparvédő [Industry-Protecting] (1844);
Beszállásozás [Quartering] (1845);
Ugrós [Jumping Dance] (1845);
Koszorú magyar társas tánc [Wreath, Hungarian Round Dance] (1845);
Társalgó magyar társas tánc [Conversation, Hungarian Round Dance] (1845);
Ünneplő [Celebrating] (1846);
Vig szeszély, csárdás [Jolly Caprice-Csárdás] (1846);
Serkentő [Stimulating-Csárdás] (1846);
Sarolta csárdás [Charlotte-Csárdás] (1846);
Ój évi ajándék [New Year's Present] (1846);
Üdvözlő [Greeting] (1846);
Vigadó [Rejoicing] (1846);
Ellenzéki kör-magyar [Oppositionist Hungarian Round Dance] (1847);
Hazai hangok [Home Sounds] (1847);
Honleányi hangok [Patriotic Women's Sounds] (1847);
Halljuk [Hear, hear!] (1847);
Honfihűség [Patriotic Fidelity] (1847);
Név napi hangok [Nameday Sounds] (1847)
Rózsavölgyi Márk hátrahagyott magyarjai [M. Rózsavölgyi's Posthumous Hungarian Tunes], pf, ed. E. Bartay (1860)

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Márk Rózsavölgyi (1789-1848) - Altres: Márk Rózsavölgyi (1789-1848)

---

Parlem amb veu pròpia...

Rózsavölgyi va ser un compositor hongarès situat en les proximitats de la generació immediatament posterior encarnada a Hongria per Erkel i a la resta d'Europa per Liszt. De fet ambdós autors, Erkel en les seves òperes i Liszt en algunes de les seves rapsòdies, adapten algunes de les melodies d'aquest famós compositor hongarès. I dic famós perquè realment ho va ser i especialment en les classes socials més baixes, les mateixes que coneixia fruit de la seva joventut difícil. De fet, Rózsavölgyi va ser el primer autor vingut del no res que va assolir l'èxit a Hongria i ho va fer, principalment, en nom de dos gèneres tan coneguts a Hongria com desconeguts a casa nostra, els verbunkos i les csárdás. Danses folklòriques hongareses molt arrelades en el segle XIX però que també han perdurat fins els nostres dies. De format aparentment simple, les danses parteixen d'un model cíclic, és a dir, repetitiu que a efectes pràctics és ideal per a ballar. Si bé aquesta simplicitat va despertar recels acadèmics, el cert és que el global de la població, indiferent als purismes dels crítics, les van adoptar massivament per a tots tipus de celebracions. Exemples com els d'avui, en nom de melodies com la Mazurka, Elso magyar tarsas tancz, Halljuk i altres, i en la seva reducció per a quartet de corda, ens permeten fer-nos una idea del perquè els hongaresos, i Hongria en general, es van rendir al simpàtic compositor jueu!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Festetics Quartet
PRESTOCLASSICAL: Mark Rózsavölgyi: Ballroom Dances

IMSLP: Márk Rózsavölgyi (1789-1848)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Festetics Quartet – Rozsavolgyi: Ballroom Dances

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ZIELENSKI, Mikołaj (c.1550-c.1615) - Offertoria et Communiones totius anni

Obra de Thomas Willeboirts Bosschaert (1613-1654), pintor flamenc (1)

---

Parlem de Pintura...

Thomas Willeboirts Bosschaert (Bergen op Zoom, 1613 - Antwerpen, 23 de gener de 1654) va ser un pintor flamenc. Nascut en el si d'una família catòlica establerta a Bergen op Zoom, Bosschaert es va traslladar a Anvers el 1628, formant-se com a pintor al taller de Gerard Seghers amb qui va romandre-hi durant 8 anys. El 1636 o 1637 es va convertir en ciutadà d'Anvers i va ingressar en el Gremi de Sant Lluc. Després d'obrir el seu propi taller, en el qual va acollir a un elevat nombre d'alumnes, va col·laborar amb altres pintors, com Daniel Seghers, Paul de Vos, Jan Fyt, Frans Snyders o Adriaen van Utrecht, pintant les figures d'alguns dels seus bodegons i garlandes. També va col·laborar amb Peter Paul Rubens en la sèrie de pintures mitològiques encarregades per Felip IV d'Espanya per a la Torre de la Parada. La influència de Rubens en la seva pintura, però, es va veure matisada per la més important i constant influència que sobre ell va exercir Anton van Dyck, a qui possiblement va conèixer abans del 1632.. Entre 1641 i 1647 va treballar per a Frederic Enric d'Orange-Nassau i per a la seva vídua, Amalia von Solms, en la decoració de l'Oranjezaal del Palau Huis ten Bosch. També l'arxiduc Leopold Guillem, governador dels Països Baixos espanyols i conegut col·leccionista de pintures, es va comptar entre els seus clients, així com Alonso Pérez de Viver i Menchaca, qui li va encarregar tres obres de grans dimensions per a l'església del convent franciscà de Fuensaldaña, entregades el 1655, en agraïment a Déu per les seves victòries a Flandes i França. Va morir a Antwerpen el gener de 1654.

Font: En català: No disponible - En castellano: Thomas Willeboirts Bosschaert (1613-1654) - In english: Thomas Willeboirts Bosschaert (1613-1654) - Altres: Thomas Willeboirts Bosschaert (1613-1654)

---

Parlem de Música...

Mikołaj Zieleński (Warka?, c.1550 - c.1615) va ser un organista i compositor polonès. Es creu que va ser organista i mestre de capella de l'arquebisbe Wojciech Baranowski de Gniezno. Això es dedueix de la dedicatòria de la seva gran col·lecció de música publicada el 1611. Es creu també que va ser ser director musical de la Bazylika prymasowska Wniebowzięcia Najświętszej Maryi Panny de Gniezno. Són molt pocs els detalls biogràfics existents i no es coneix amb certesa cap efemèride relacionada amb la seva vida. Actualment, se'l coneix per la col·lecció que va publicar sota el nom de Offertoria et Communiones totius anni el 1611. Va morir a l'entorn del 1615.

OBRA:

Vocal religiosa:

Offertoria totius anni, quibus in festis omnibus Sancta Romana Ecclesia uti consuevit, 7, 8vv, insts … aliquot sacrae simphoniae cum Magnificat, 12vv (Venice, 1611);
M i–iii; 2 ed. in Muzyka polskiego odrodzenia (Kraków, 1953; Eng. trans., 1955);
1 ed. in WDMP, xli (1960, 2/1966);
3 ed. H. Feicht, Muzyka staropolska (Kraków, 1966);
2 ed. in MAP, Baroque, i (1969)
Communiones totius anni quibus in solennioribus festis Sancta Romana Ecclesia uti consuevit ad cantum organi, 1–6vv, insts, cum … vocis resolutione, quam Itali gorgia vocant … aliquot simphoniae, 4–6vv, et tres fantasiae, insts (Venice, 1611);
M iv–v; 5 ed. J. Surzyński, Monumenta musices sacrae in Polonia, i–ii (Poznań, 1885–7);
1 ed. in Opieński, suppl.;
4 ed. W. Gieburowski, Cantica selecta musices sacrae in Polonia (Poznań, 1928);
13 ed. in WDMP, xii, xxxi, xxxiv, xli, xlv, liii, lxx (1953–73);
3 fantasias ed. in Florilegium musicae antiquae, xx (Kraków, 1967);
4 ed. in MAP, Baroque, i (1969)

Font: En català: Mikołaj Zieleński (c.1550-c.1615) - En castellano: No disponible - In english: Mikołaj Zieleński (c.1550-c.1615) - Altres: Mikołaj Zieleński (c.1550-c.1615)

---

Parlem amb veu pròpia...

Arrel de Frédéric Chopin, Polònia va començar a construir la seva pròpia història musical. No obstant, a més petita escala, aquesta història ja feia anys que escrivia relats, traçava mapes i dibuixava recorreguts. En els segles XVIII-XIX, per exemple, podem trobar autors com Lessel, Elsner o Lipinski, tots ells visitats per aquest espai. Ara bé, si retrocedim una mica més les notes es difuminen i costa més diferenciar el soroll de la música. Un territori desconegut i pretèrit del qual, fins ara, només havíem descobert en nom d'un tal PekielPekiel. Avui, la nostra curiositat ens situarà fins i tot més lluny per a trobar-nos al que possiblement va ser, si més no amb el coneixement que tenim a data d'avui, el pare de la música polonesa, l'enigmàtic i biogràficament poc conegut Mikolaj Zieleński un organista i mestre de capella actiu durant l'etapa de transició entre els segles XVI i XVII. De Zieleński, com deia, en prou feines en tenim notícies i divagacions confuses. Tanmateix, el que aparentment queda clar és l'autoria de la notable, per voluminosa, col·lecció Offertoria et Communiones totius anni que va publicar el 1611. Aquesta comprèn dos cicles separats per a l'any litúrgic així com alguns motets addicionals i algunes 'simfonies' sacres. Una quarantena d'ofertoris en formen part la majoria dels quals comparteixen elements comuns tals com el seu caràcter monumental i solemne i la veu policoral. Obres per a 7 i 8 veus que sovint incorporen una gran varietat d'instrumentació; teclat, vents, cordes i cordes pinçades, que emfatitzen la majestuositat de cadascun d'aquest ofertoris litúrgics. Per la seva banda, les Communiones tenen un perfil més íntim. A diferència dels ofertoris, aquestes es poden presentar amb veus solistes i acompanyament instrumental. Inesperadament, els adorns parteixen del model italià i la instrumentació és àmpliament contrastada. La interpretació és magistral fet que redunda, indubtablement, a l'hora de situar a Zielenski en el seu temps i alhora en considerar-lo com un dels més grans compositors polonesos de la seva època!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Emma Kirkby (soprano); Andrzej Bialko (organ); Capella Cracoviensis; Stanislaw Galonski
AMAZON: Zielenski: Offertoria totius anni / Communiones totius anni

IMSLP: No disponible

CPDL: Mikołaj Zieleński (c.1550-c.1615)

SPOTIFY: Stanislaw Galonski – Zielenski: Offertoria totius anni / Communiones totius anni

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

RIGHINI, Vincenzo Maria (1756-1812) - Serenade

Obra de Pietro Fabris (c.1740-1792), pintor italià (1)

- Recordatori de Vincenzo Maria Righini -

En el dia de la celebració del seu 259è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Pietro Fabris (Nàpols, c.1740 - 1792) va ser un pintor italià. Com a artista, a petició del geòleg i diplomàtic Sir William Hamilton, va destacar especialment per la representació i l'observació geològica de l'entorn dels volcans del Vesuvi i l'Etna. Va compartir amistat amb el també pintor italià Antonio Joli l'estil del qual va adaptar a la seva obra. Va recopilar la seva obra en nombroses edicions com "Observations on Mount Vesuvius, Mount Etna, &c.," (London, 1774); i "Campi Phlegraei: Observations on the Volcanoes of the Two Sicilies," (Naples, 1776). A banda de la seva observació més científica, va practicar pintura de gènere i fins i tot va ser autor d'una pintura amb un jove Mozart al clavicordi, possiblement quan aquest va visitar Itàlia. Les seves pintures i dibuixos van ser exhibits el 1768 a la London Free Society i el 1772 a la London Society of Artists of Great Britain. Va morir en una ciutat desconeguda el 1792.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Pietro Fabris (c.1740-1792) - Altres: Pietro Fabris (c.1740-1792)

---

Parlem de Música...

Vincenzo Maria Righini (Bologna, 22 de gener de 1756 - Bologna, 19 d'agost de 1812) va ser un compositor i professor italià. Segons Gerber es va formar com a cantant a la seva ciutat natal i va rebre instrucció en composició del Pare Martini, i segons Fétis, va debutar com a tenor a Parma. La primera aparició pública data de Florència el 1769 i de Roma el 1770. Després d'unir-se a la companyia d'òpera de Bustelli a Praga com a cantant, va compondre tres opere buffe i algunes parts d'una òpera seriosa. El 1777 Righini sembla haver-se traslladat a Viena, ja que el 18 de desembre d'aquell any va aparèixer com a solista en una l'actuació de la La passione di Gesù Cristo de Salieri organitzada per la Tonkünstler-Societät. Es va establir allà com a professor de cant tenint entre els seus alumnes a Maria Theresia Paradis, diverses aprenents de cantants de l'Òpera de la Cort incloent Josepha Weber i possiblement la princesa Elisabeth von Württemberg. La seva reputació com a mestre de cant va arribar a Mainz i més tard a Berlín, ciutat on va publicar uns exercicis de solfeig reimpresos a tot Europa. Va tornar a Viena on va seguir component òperes tot i que sense l'èxit esperat. A finals del 1787 es va traslladar a Mainz, ciutat on l'1 de juliol va rebre el nomenament de mestre de capella de l'arquebisbe Carl Friedrich Joseph von Erthal. Durant aquest període va escriure nombrosa música religiosa. En aquest sentit, va destacar la Missa en Re menor, en honor a la celebració festiva d'entronització de Leopold II el 30 de setembre de 1790. El març de 1793 va ser nomenat mestre de capella de la Cort Prussiana. Allà va treballar amb J.F. Reichardt i F.H. Himmel en la direcció de la Hofkapelle i en la representació de concerts i d'òperes serioses. Va treballar en nous projectes i va revisar òperes anteriors, actualitzant-les als nous temps. Va dirigir l'òpera buffa de Potsdam fins que es va dissoldre el 1798. Altres composicions que Righini va compondre per a la cort van incloure música ocasional per a les funcions oficials i pels balls de Redouten durant el Carnaval, així com un famós Te Deum, que va ser escrit per celebrar el retorn de Frederic Guillem III i la seva esposa Luise de Königsberg el 1809. Aquest Te Deum es va interpretar el 13 de març de 1810 al Palau de Berlin sota la direcció del mateix Righini i amb més de 500 intèrprets, entre cantants i instrumentistes. Poc després va tornar a Bolonya, ciutat on va morir l'agost de 1812.

OBRA:

Vocal secular:

La vedova scaltra (comedia per musica, 2, N. Porta after C. Goldoni), Prague, 1774, H-Bn
La bottegha del caffè, o sia Il maldicente (dg, 2, Porta), Prague, 1775, Bn
Il convitato di pietra, o sia Il dissoluto (dramma tragicomico, 3, Porta), Prague, 1776, Bn; as Das steinerne Gastmahl, oder Der Ruchlose, Vienna, 1777
Armida (dramma per musica, 2, after M. Coltellini), Vienna, Auersperg Palace, 23 July 1782, incl. music by Antonio Tozzi; rev. Aschaffenburg, ?1788; (A. Filistri de' Caramondani), Berlin, 1797, 1799; D-Bsb, GB-Lbl, vs (Bonn and Leipzig, c1805)
Piramo e Tisbe (op), Vienna, Liechtenstein Palace, 21 March 1784
L’incontro inaspettato (comedia per musica, 2, Porta), Vienna, Burg, 27 April 1785, A-Wn, D-Bsb, H-Bn; as Die unvermutete Zusammenkunft, Berlin, 1793
Il demogorgone, ovvero Il filosofo confuso (dg, 2, L. Da Ponte), Vienna, Burg, 12 July 1786, D-Bsb (inc.), F-Pn
Alcide al bivio (azione teatrale, 1, Metastasio), Koblenz, 6 May 1790; rev. as cant., Vienna, 1804; A-Wgm, I-Bc*
Enea nel Lazio (dramma eroi-tragico, 3, Filistri), Berlin, 7 Jan 1793, A-Wgm, D-Bsb* (inc.), Bsb, Dlb, GB-Lbl, H-PH, vs (Leipzig, n.d.)
Il trionfo d’Arianna (Dramma, 3, Filistri), Berlin, 28 Dec 1793, D-Bsb, Dlb, Hs
Atalanta e Meleagro (festa teatrale, 1, Filistri), Berlin, 15 Feb 1797, Bsb, Hs, MEIr
Tigrane (dramma eroi-tragico, 3, Filistri), 1795, perf. Berlin, 3 Feb 1800, Bsb*, Bsb, vs (Leipzig, 1809)
Minerva belebt die Statuen des Dädalus (pantomime), Berlin, 1802; arr. pf (Leipzig, 1802)
La selva incantata e Gerusalemme liberata, ossia Armida al campo de’franchi (dramma, 3, Filistri after Tasso: Gerusalemme liberata), Berlin, 24 Jan 1803, Bsb, Dlb, SWl, GB-Lbl, excerpts in vs (Leipzig, c1805); as Der Zauberwald, Berlin, 1811

Cants. and occasional works:
La sorpresa amorosa (cant.), 3vv, orch, Vienna, 1780;
Il natal d’Apollo (cant.), vv, orch, Vienna, 1789, A-Wgm, Wn (2 copies), D-Bsb, Mbs, perf. as op (Filistri), Berlin, 1794;
Cantate avec choeurs et danses russes, vv, pf, Berlin, 1801, vs (Leipzig, 1802);
Approchons, prenons, courage, divertissement, S, S, B, pf, for birthday of the Princess Royal, Bsb;
Beauté, graces, amour, jeunesse (cant.), excerpts in vs (Breslau, n.d.)

Miscellaneous:
Numerous songs, ariettas, partsongs, pf pieces, many pubd

Vocal religiosa:

Mass, d (‘Krönungsmesse’, Missa solemnis), S, A, T, B, 4vv, orch, Frankfurt, 30 Sept 1790 (Berlin, 1815), A-Wn*, Wn (5 copies), CH-E, CZ-Bm, KU, Pk, D-Bsb, BAUd, BNms, D-Dlb, D-GÖs, LEm, D-MZmi, NL-At;
Requiem, 4vv, A-Wgm, D-Bsb*, Bsb (Berlin, 1810; Wiesbaden, 1978);
TeD, S, A, T, B, 4vv, orch, Berlin, 13 March 1810, A-Wgm, D-BNms, I-Bc*;
Others;

Instrumental:

Music in: La Merope (tragedia per musica), Prague, 1776; CZ-BER (inc.);
Vasco di Gama (op), Berlin, 1792
Sym., D, before 1790, D-Rtt;
Fl conc., G, before 1790, BFb, DK-Kk;
Partita, E , 2 ob, 2 cl, 2 hn, 2 bn, also as Serenata, 2 cl, 2 hn, 2 bn (Leipzig, c1800), and Sonata VI, vc, pf (Leipzig, n.d.)
Ascribed: Ob conc., ed. Heussner (Vienna, 1988)

Literatura:

Excercices pour se perfectionner dans l’art du chant (Paris, n.d.; Ger. trans., n.d. as Übungen um sich in der Kunst des Gesanges zu vervollkommen, op.10)

Font: En català: Vincenzo Maria Righini (1756-1812) - En castellano: Vincenzo Maria Righini (1756-1812) - In english: Vincenzo Maria Righini (1756-1812) - Altres: Vincenzo Maria Righini (1756-1812)

---

Parlem amb veu pròpia...

Vincenzo Maria Righini es va començar a fer un nom lluny de la seva terra que el va veure néixer. Estudiant de l'omnipresent Pare Martini, va decidir establir-se amb només 20 anys a Viena primer i a Alemanya després país, aquest, on va assolir l'èxit a través de la seva condició de professor de cant i gràcies, també, a les seves nombroses cançons, àries, romances i duets de cambra. I si bé en menor mesura, va destacar en el gènere teatral amb algunes de les seves òperes tot i que la música professional i de gran escala que el va ajudar a consolidar-se van ser, curiosament, algunes de les seves particulars obres religioses, com la solemne Missa en Re menor o el monumental Te Deum. De fet, després de la seva mort, aquestes dues partitures són les que millor van resistir la seva absència. Actualment, la millor obra en condicions que podem escoltar del seu repertori és el Te Deum i aquesta recent Serenata per a instruments de vent. L'etimologia de la paraula ja ens dóna pistes de l'essència d'un sub-gènere del divertimento molt popular durant la segona meitat del segle XVIII. Probablement, moltes declaracions d'amor etern setcentistes es van realitzar amb acompanyament d'una serenata. Una partitura que se'ns presenta amb dos clarinets, dos fagots, dues trompes i un contrabaix en mode continuo i on els clarinets en els moviments lents brillen amb la singularitat de la seva textura sonora. De diversos moviments, la de Righini es presenta amb un discurs de cinc moviments i en general de tonalitats equilibrades i tranquil·les sense abandonar la filosofia més clàssica com per exemple en l'allegro vivace del primer moviment. Mozart va ser autor de moltes d'elles i per imitació, entre uns i altres, el resultat és el poder escoltar, i específicament gaudir, de nombroses d'aquestes delicioses obres de cambra. La de Righini és una d'elles!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Consortium Classicum
AMAZON: Italian Serenades

IMSLP: Vincenzo Maria Righini (1756-1812)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Consortium Classicum – Italian Serenades

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!