VON SECKENDORFF, Karl Siegmund (1744-1785) - Lieder

Obra de Johann Friedrich August Tischbein (1750-1812), pintor alemany (1)

- Recordatori de Karl Siegmund von Seckendorff -

En el dia de la celebració del seu 272è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Johann Friedrich August Tischbein (Maastricht, 9 de març de 1750 - Heidelberg, 21 de juny de 1812) va ser un pintor alemany, membre d'una dinastia de pintors procedents d'Essen. Fill del pintor de la cort Johann Valentin Tischbein, es va formar amb ell. Després d'un llarg viatge per França i una estada d'estudis a París, on va ser alumne de Johann Georg Wille (1722), Tischbein va emprendre un viatge més ampli a partir del 1777 a Roma i Nàpols. Allà va conèixer a Jacques Louis David i Anton Raphael Mengs, amb qui va treballar. Va tornar a Alemanya a mitjans dels anys 1780. Aquell mateix any va ser nomenat pintor de cort del príncep Frederic Carles August de Waldeck-Pyrmont a Arolsen i poc després el príncep va nomenar a Tischbein el seu Rat und Kabinettsmaler. En els anys 1781-1782, així com en els anys 1786 i 1788-1789, va emprendre més viatges d'estudis a Holanda. El 1795 va entrar a treballar pel príncep Leopold Frederic Francesc III d'Anhalt-Dessau a Dessau, però a l'any següent va marxar a Berlín on va assolir gran èxit. El 1800 va assumir el càrrec de director de l'Acadèmia de Leipzig, succeint a Adam Friedrich Oeser. El 1806 es va traslladar a Sant Petersburg on hi va romandre al llarg de tres anys, realitzant nombrosos i lucratius encàrrecs de retrats de membres de l'alta aristocràcia russa. Els seus models van ser els anglesos Thomas Gainsborough i George Romney. El seu oncle Johann Heinrich Tischbein 'el vell' i el seu cosí Johann Heinrich Wilhelm Tischbein van ser també pintors. Va morir a Heidelberg el juny de 1812. 

Font: En català: No disponible - En castellano: Johann Friedrich August Tischbein (1750-1812) - In english: Johann Friedrich August Tischbein (1750-1812) - Altres: Johann Friedrich August Tischbein (1750-1812) 

---

Parlem de Música...

Karl Siegmund von Seckendorff (Erlangen, 26 de novembre de 1744 - Ansbach, 26 d'abril de 1785) va ser un poeta, escriptor i compositor alemany. Es va formar en literatura i dret a la Universitat d'Erlangen abans d'estudiar música en una acadèmia a Bayreuth. Des del 1761 va ser oficial al servei d'Àustria i entre el 1765 i el 1774 va servir en el mateix càrrec a Sardinia. Poc després es va unir a la cort de la duquessa Anna Amalia a Weimar sent l'encarregat de la direcció pràctica i artística de la Hofkapelle. A partir del 1785 i cansat de servir a la duquessa, va accedir a un càrrec d'emissari prussià a Ansbach si bé va morir pocs mesos després l'abril de 1785.

OBRA:

Vocal:

Stage:
Le marché [La foire] du village (ballet comique), 1776, D-WRtl, DS
Lila (Spl, 4, J.W. von Goethe), Weimar, Neues, 1777, WRtl [first version of text, now lost]
Proserpina (monodrama, 1, Goethe), Weimar, Neues, 30 Jan 1778, DS [included in Act 4 of Der Triumph der Empfindsamkeit (1778)]
Jery und Bätely (Spl, 1, Goethe), Weimar, Neues, 12 July 1780, lib pubd, music lost
Der Geist der Jungend (comédie-ballet), Weimar, 30 Jan 1782, lost
Der Blumenraub (operette, 2, Seckendorff), Weimar, Neues, 1784, lost

Lieder:
Volks- und andere Lieder, 1v, pf, i–iii (Weimar, 1779–82);
12 Lieder, 1v, pf (Leipzig, n.d.);
others in Göttinger Musenalmanach (1780), Teutscher Merkur (1779–85), Mildheimisches Liederbuch (Gotha, 1799), D-Bsb, SWl, WRgm

Instrumental:

Sonatine, vn, pf, in P.F. Milchmeyer: Pianoforte Schule, i/2 (Dresden, 1798);
12 str qts, 8 divertimentos, pf trios, pf sonatas, WRtl

Miscellaneous:
[Etikette auf dem Einbanddeckel:] 13 Kupfer- und Musik-Beilagen zu den Vorlesungen über Deklamation und Musik (n.p., n.d.)

Font: En català: Karl Siegmund von Seckendorff (1744-1785) - En castellano: No disponible - In english: Karl Siegmund von Seckendorff (1744-1785) - Altres: Karl Siegmund von Seckendorff (1744-1785)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Seckendorff, personatge polifacètic en diversos camps i encarregat d'introduir algunes de les obres d'Händel, com El Messies i Alexander’s Feast, a Weimar, va ser principalment conegut per la seva estreta associació amb el compositor Ernst W. Wolf, la duquessa Anna Amàlia i el famós escriptor alemany Goethe. I ho va ser per la seva obstinació en el gènere singspiel i el lied, especialitats que va explorar amb cura i intensitat. I malgrat algunes trifulgues i batusses motivades per diferents graus de rivalitat i ambició entre Seckendorff i Goethe, el cert és que la col·laboració fou habitual fins el punt que va ser l'autor, entre altres, de la traducció al francès de l'obra Les tribulacions del jove Werther o el primer en posar música a diversos poemes i obres teatrals del pensador alemany. Per altra banda, va ser l'encarregat d'orquestrar algunes composicions musicals de la duquessa, incloent la seva versió de l'obra Erwin und Elmire. Però tot i les obligacions inherents del seu contracte amb Anna Amalia, Seckendorff va ser també compositor a temps parcial amb obres que van mostrar una clara influència clàssica en l'estil i que avui precisament, malgrat l'escassedat de repertori, recuperarem. Tot plegat en una edició monogràfica en què s'exploren diversos lieds per a tenor i piano. Partitures que el seu creador no va pensar mai per al gran públic, sinó que anaven destinades exclusivament a un ús intern de la cort. Aquest fet és important per entendre'n la pròpia naturalesa en unes cançons en general d'arquitectura estròfica, amb poca influència del "Empfindsamkeit" i amb reminiscències evidents de pràctiques en desús com la forma "baix continuo". Obres de perfil íntim i per a ambients reduïts, d'atmosfera propera i reservats per a il·lustres convidats de la cort. En definitiva i possiblement, el valor històric avui va més enllà de les notes de les partitures ja que ens permet viatjar i viure en primera persona la vida musical típica d'una cort de l'aristocràcia il·lustrada d'Alemanya!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Jan Kobow (tenor); Ludger Rémy (piano)
AMAZON: VON SECKENDORFF, K.S. - Lieder

IMSLP: Karl Siegmund von Seckendorff (1744-1785)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: VON SECKENDORFF, K.S. - Lieder



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BARNETT, John Francis (1837-1916) - Grand Sonata, Op. 41

Obra de Léon-François Comerre (1850-1916), pintor francès (1)

- Recordatori de John Francis Barnett -

En el dia de la commemoració del seu 100è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Léon François Comerre (Trélon, 10 d'octubre de 1850 - Le Vésinet, 20 de febrer 1916) va ser un pintor francès. Fill d'un professor d'escola, ben aviat es va traslladar amb la seva família a Lille. Allà va esdevenir alumne d'Alphonse Colas a l'École des Beaux-Arts de la ciutat, on va guanyar una medalla d'or el 1867. A partir del 1868 va estudiar a París a l'École nationale supérieure des Beaux-Arts amb Alexandre Cabanel, de qui també va rebre la influència en temàtica orientalista. El 1871 va realitzar la primera exibició al Saló de París on va rebre sengles premis el 1875 i el 1881. Precisament el 1875 va guanyar el Prix de Roma amb la seva obra "L’Ange annonçant aux bergers la naissance du Christ". Amb la beca d'estudis va viatjar a Roma on hi va viure entre el 1876 i el 1879. En el seu retorn a França, va guanyar un premi en l'Exposició Universal de 1885. Com a pintor es va especialitzar en retrats femenins i amb un estil sensiblement sensual, amb figures de gran bellesa i elegància, a vegades d'expressió frívoles i amb un toc exòtic. Pels seus mèrits, va rebre nombroses distincions entre elles la Legió d'Honor el 1903. Emmarcat en l'academicisme francès, va romandre a París la major part de la seva vida morint en el suburbi de Vésinet el febrer de 1916.

Font: En català: Léon-François Comerre (1850-1916) - En castellano: No disponible - In english: Léon-François Comerre (1850-1916) - Altres: Léon-François Comerre (1850-1916)

---

Parlem de Música...

John Francis Barnett (London, 16 d'octubre de 1837 - London, 24 de novembre de 1916) va ser un pianista i compositor anglès. Fill del professor de música Joseph Alfred Barnett i nebot del també compositor John Barnett, es va formar inicialment amb la seva mare i posteriorment amb Henry Wylde abans de rebre formació acadèmica a la Royal Academy of Music. El 1853 va realitzar el seu debut interpretant al piano el Concert en Re menor de Mendelssohn i sota la direcció de Ludwig Spohr a la New Philharmonic Society. Després d'aquest èxit inicial, es va formar amb Hauptmann, Rietz and Moscheles a Leipzig, ciutat on també va formar part de la Gewandhaus el 1860. Al seu retorn a Londres, va participar activament a la Philharmonic Society i a la New Philharmonic Society amb gran èxit. Anys després es va especialitzar en la tasca docent sent membre destacat de la Royal Academy of Music i del The National Training School for Music, entre altres. A partir del 1871 també va ser director del Novello Albert Hall Concerts i va realitzar aparicions ocasionals com a director en anys posteriors. Com a compositor va destacar per la seva Simfonia en La menor de 1864, pel seu Concert de Piano en Re menor de 1869 i per diverses cantates. Va morir a Londres el novembre de 1916.

OBRA:

(selective list)

Vocal:

The Ancient Mariner (cant., S.T. Coleridge), Birmingham Festival, 1867 (1867)
Paradise and the Peri (cant., T. Moore), Birmingham Festival, 1870 (1870)
The Raising of Lazarus (orat), London, 1873, vs (1874)
The Good Shepherd, op.26 (orat, J. Barnett), Brighton Festival, 1876, vs (1876), rev. 1897 (J. Bennett), vs (1897)
The Building of the Ship, op.35 (cant., H.W. Longfellow), Leeds Festival, 1880, vs (1880)
The Golden Gate (scena), A, orch, 1880
The Triumph of Labour (ode), London, Crystal Palace, 1888
The Wishing-bell (cant.), Norwich Festival, 1893, vs (1893)
The Eve of St Agnes (cant., J. Keats), London, 1913, vs (1913)
Tantum ergo, 8vv (1874)
17 partsongs mentioned in Baptie (1895); many separate songs

Instrumental:

Symphony, a, London, 1864
Ouverture symphonique, London, Philharmonic Society, 1868, rev. 1891
Piano Concerto, d, op.25, 1869, pf part (Leipzig, c1885)
Overture, The Winter's Tale, 1873
The Lay of the Last Minstrel, sym. poem (after W. Scott), Liverpool, 1874 (1874)
The Harvest Festival, suite, Norwich, 1881, rev. 1892 as Pastoral Suite
2 Sketches: Ebbing Tide and Elfland, London, Crystal Palace, 1883
2 Sketches: Flowing Tide and Fairyland, London, Crystal Palace, 1891
Liebeslied and Im alten Styl, London, Crystal Palace, 1895
Pensée mélodique and Gavotte, London, 1899 (Leipzig, 1899)
Concerto pastorale, fl, orch
Fantasia, F, org (n.d.);
Offertory, G, org (n.d.)
Pf music, chamber music

Edicions:

F. Schubert: Symphonie (Skizze) in E (Leipzig, 1884) [pf transcr.]

Literatura:

‘Schubert's Unfinished Symphony in E’, Musical Review, i (1883), 289
‘Some Details concerning the Completion and Instrumentation of Schubert’s Sketch Symphony … as performed … May 5, 1883’, PMA, xvii (1890–91), 177–90
Musical Reminiscences and Impressions (London, 1906) 

Font: En català: John Francis Barnett (1837-1916) - En castellano: No disponible - In english: John Francis Barnett (1837-1916) - Altres: John Francis Barnett (1837-1916)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

As a composer Barnett first achieved prominence with his Symphony in A (1864), written for the Musical Society of London. It was however as a popular composer of cantatas and oratorios that he achieved some resounding successes, from The Ancient Mariner (1867) and Paradise and the Peri (1870), both written for the Birmingham Festival, to The Eve of St Agnes (1913), produced by the London Choral Society. Although some of the later choral works were considered to be ‘modern’ and ‘Wagnerian’, mainly because of Barnett's use of leitmotifs, a critic wrote in the Musical Times (1891) that ‘The composer's sympathies were always with the clear, refined and gracious art of Mendelssohn, and there they remain’. Barnett devoted much of his time to teaching, but continued to compose and found time to produce several large-scale orchestral works, such as the Ouverture Symphonique, the Piano Concerto in D minor and The Lay of the Last Minstrel, which won some critical acclaim. Like many of his English contemporaries, however, he never realized where his strength as a composer lay. His talents were essentially those of a miniaturist, for he lacked the originality and consistency of musical thought necessary for success in larger forms. The conservatism of his musical language, which depended principally on the legacy of Mozart and Mendelssohn, is shown by a comparison of his oratorio The Raising of Lazarus (1873) with the more vigorous contemporary style of such works as Stanford's God is our Hope and Strength (1877) and Parry's Prometheus Unbound (1880). Many of Barnett's smaller, descriptive piano pieces, which had a great vogue in 19th-century drawing-rooms (where they provided relief for young ladies from the works of Czerny and Hummel), achieve a simple charm. In 1883 Barnett completed Schubert's Symphony in E major from autograph sketches in the possession of Sir George Grove (now in GB-Lcm). It was performed at the Crystal Palace in the same year.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Hans-Udo Heinzmann (flute); Elisaveta Blumina (piano)
AMAZON: Romantic Flute

IMSLP: John Francis Barnett (1837-1916)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Romantic Flute



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

NÁPRAVNÍK, Eduard (1839-1916) - Sonata in G major Op.52 (1890)

Obra de Franciszek Żmurko (1859-1910), pintor polonès (1)

- Recordatori d'Eduard Nápravník -

En el dia de la commemoració del seu 100è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Franciszek Żmurko (Lviv, 18 de juliol de 1859 - Warszawa, 9 d'octubre de 1910) va ser un pintor polonès. Des de ben petit va rebre formació privada en dibuix del pintor Franciszek Tepa. Anys més tard, es va traslladar a Kraków on va estudiar amb Jan Matejko a l'Acadèmia de Belles Arts de la ciutat. El 1877 va viatjar a Viena on va entrar a l'Acadèmia de Belles Arts si bé no hi va romandre gaire temps. Seguidament es va traslladar a Munich on va estudiar amb Alexander von Wagner. El 1880 va tornar a Kraków abans d'establir-se definitivament a Varsòvia el 1882. Com a pintor es va especialitzar en retrats femenins en un estil clarament romàntic. Żmurko va morir a Varsòvia l'octubre de 1910.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Franciszek Żmurko (1859-1910) - Altres: Franciszek Żmurko (1859-1910)

---

Parlem de Música...

Eduard Nápravník (Býšť, 24 d'agost de 1839 - Petrograd, 23 de novembre de 1916) va ser un director i compositor rus d'ascendència txeca. Fill d'un mestre d'escola, es va formar amb un amic del seu pare i més tard amb el seu oncle Augustin Svoboda. Ben aviat va rebre classes d'orgue a la Catedral de Pardubiče abans de quedar orfe el 1853. Aleshores, va entrar a l'escola d'orgue de Praga on va rebre classes de František Blažek (1814-1900) i on va estudiar teoria, harmonia, contrapunt i fuga. El 1855 va estudiar piano amb Peter Maydl (1817-1896) i més tard va rebre lliçons privades en solfeig i orquestració de Johann Friedrich Kittl, director del Conservatori de Praga. Gràcies als seus estudis, als 25 anys ja havia publicat nombroses obres, entre elles, una simfonia. El 1861, i després de rebutjar una oferta de treball a Frankfurt, es va traslladar a Petrograd on va assolir la condició de director de l'orquestra del príncep Nikolay Yusupov. Dos anys més tard, i fruit de la dissolució de l'orquestra, va entrar a treballar al Mariinsky Theatre, càrrec que va mantenir la resta de la seva vida. El 1869 va succeir a Balakirev com a director de concerts de la Societat Musica Russa de Petrograd si bé les crítiques que va rebre van motivar la seva dimissió el 1881. Va morir a Petrograd el novembre de 1916.

OBRA:

(selective list)

Vocal secular:

Stage:
all given at St Petersburg, Mariinsky Theatre
Nizhegorodtsï [The Nizhniy-Novgoroders] (op, 5, P.I. Kalashnikov, after M. Zagoskin: Yury Miloslavsky, ili Russkiye v 1612 godu [Yury Miloslavsky, or The Russians in 1612]), op.15, 27 Dec 1868/8 Jan 1869, vs (Moscow, 1884)
Garol'd [Harold] (dramatic op, 5, P.I. Veynberg, after E. Wildenbruch), op.45, 11/23 Nov 1886, vs (Moscow, 1885)
Don Zhuan [Don Juan] (incid music, A.K. Tolstoy), op.54, 1891, March 1892, suite
Dubrovsky (op, 4, M.I. Tchaikovsky, with J. Paleček, after A.S. Pushkin), op.58, 3/15 Jan 1895, vs (Moscow, 1894)
Francesca da Rimini (op, 4, Ye.P. Ponomaryov, after S. Phillips), op.71, 26 Nov/9 Dec 1902, vs (Moscow, 1902)

Other:
8 sets of songs, opp.21, 25, 31, 35, 44, 56, 59, 68;
Other songs, duets, choruses a cappella;

Vocal religiosa:

Messa figurata, org;
Cantata, C, 1862;

Instrumental:

Orch.:
Sym. no.1, before 1861;
Vlasta, ov., op.4, before 1861;
Solemn Ov., op.14, 1866;
Sym. no.2, C, op.17, 1873;
Sym. no.3 ‘The Demon’ (after Lermontov), e, op.18, 1874;
2 folkdance suites, opp.20, 23, 1875–6;
Ballade ‘Kazak’ (A.S. Pushkin), Bar, orch, op.22, 1875;
2 ballades: ‘Voyevoda’ (A. Mickiewicz, trans. Pushkin), Bar/B, orch, ‘Tamara’ (M. Lermontov), Mez, orch, op.26, 1877;
Pf Conc., op.27, 1877;
Fantasia on Russ. themes, vn, orch, op.30, 1878;
Sym. no.4, d, op.32, 1879;
2 Solemn Marches, opp.33, 38, 1880–81;
Fantasia on Russ. themes, pf, orch, op.39, 1881;
Vostok, sym. poem, op.40, 1881;
Funeral March, op.42bis, 1882;
Suite, A, op.49, 1888;
Suite, vn, orch, op.60, 1896;
Deux pièces russes, orch, op.74, 1904

Chbr.:
Str Qt, E, op.16, 1873;
Str Qnt, D, 2 vn, va, 2 vc, op.19, 1874;
Pf Trio, g, op.24, 1876;
Str Qt, A, op.28, 1878;
2 suites, vc, pf, D, op.29, 1878, A, op.36, 1880;
3 pieces, vc, pf, op.37, 1880;
Pf Qt, a, op.42, 1882;
Sonata, vn, pf, G, op.52, 1890;
Pf Trio, d, op.62, 1897;
4 pieces, vn, pf, op.64, 1898;
Str Qt, C, op.65, 1898;
4 pieces, vc, pf, op.67, 1899

Other works:
Prelude and Fugue, org;
Many pf pieces, opp.43, 46–8, 51, 53, 57, 61, 72

Font: En català: Eduard Nápravník (1839-1916) - En castellano: Eduard Nápravník (1839-1916) - In english: Eduard Nápravník (1839-1916) - Altres: Eduard Nápravník (1839-1916)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

For over half a century Nápravník was a leading figure in Russian musical life. Although his primary career as a conductor gave him little time to compose, Kutateladze (1959) cites 77 works in all genres, published and unpublished, dating from Nápravník's years in Prague to 1906. By temperament Nápravník was drawn strongly to Glinka and Tchaikovsky, whose influence is apparent in both the lyric and dramatic moments of his music. His four operas were produced successfully in both St Petersburg and Moscow, and Tchaikovsky thought well of the historical grand opera Harold (1884–5), set in the period of the Norman conquest of England. Nápravník's Piano Trio op.24 took first prize at a Russian Musical Society competition in 1876. His Violin Sonata in G major op.52 (1890) is a well-crafted and idiomatic work with a brilliant and colourful scherzo; the sonata's finale takes as its second theme the same folktune used by Musorgsky for Marfa's aria in Act 3 of Khovanshchina. The opera Dubrovsky, however, is ‘Nápravník's emblematic score and his one palpable hit. In its way this far from negligible work stands as monument to the golden age of the Imperial Russian opera, testifying to the magnificent company Nápravník assembled and trained and to its distinguished level of routine’ (Taruskin, GroveO). But despite the composer's technical fluency, most of his music now exists only on the fringes of the repertory. Nápravník's primary legacy in Russian music remains the high standard he achieved as an executant.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Grigory Feigin (violin); Viktor Poltoratsky (piano)
YOUTUBE: Eduard Nápravník - Sonata for violin and piano

IMSLP: Eduard Nápravník (1839-1916)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

SERVAIS, Adrien François (1807-1866) - Cello Concerto Op. 5 (c.1834)

Obra de Marià Fortuny (1838-1874), pintor català (1)

- Recordatori d'Adrien François Servais -

En el dia de la commemoració del seu 150è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Marià Fortuny i Marsal (Reus, 11 de juny de 1838 - Roma, 21 de novembre de 1874) va ser un pintor, dibuixant i gravador català. Nascut en el sí d'una família de tradició artesana, va mostrar una predisposició per la pintura des de jove assistint ben aviat a l'escola d'art de Reus. En quedar orfe als 14 anys, el seu avi es va ocupar de la seva tutela i educació i gràcies a una petita ajuda econòmica de dos eclesiàstics de Reus, el 1850 es van traslladar a Barcelona amb cartes de presentació per l'escultor Domènec Talarn. Allà hi va treballar per pagar-se l'accés a l'Escola de la Llotja on va rebre classes de Pau Milà, Claudio Lorenzale i Lluís Rigalt. El 1858 es va traslladar a Roma becat per l'Acadèmia Chigi. Poc després va tornar a Barcelona on la Diputació de Barcelona li va pagar un viatge al Marroc, territori que va motivar un gir en la seva trajectòria com a pintor. De fet, la llum del país àrab i l'exotisme del lloc i de la seva gent van despertar l'interès per aspectes anteriorment desconeguts en la seva obra. A partir del 1860 es va establir a Madrid on va visitar el Museu de Prado i on va conèixer el seu futur sogre Federico de Madrazo, director de l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Al seu retorn a Barcelona va rebre una oferta per viatjar per Europa circumstància que va aprofitar per conèixer París i Itàlia. El 1862 va tornar al Marroc on va realitzar noves vistes de temàtica costumista. De tornada a Madrid el 1866, va conèixer a Cecilia de Madrazo, amb qui posteriorment s'hi casaria el 1867. Des d'allà va aprofitar per viatjar a Toledo, on va conèixer l'obra del Greco. El 1868 es va instal·lar temporalment a Roma abans de viatjar, el 1870, a Granada. No obstant, la mort del seu criat va motivar el seu retorn a Itàlia el 1872. Després de diverses anades i tornades per diferents ciutats italianes, va morir a Roma el novembre de 1874.

Font: En català: Marià Fortuny (1838-1874) - En castellano: Marià Fortuny (1838-1874) - In english: Marià Fortuny (1838-1874) - Altres: Marià Fortuny (1838-1874) 

---

Parlem de Música...

Adrien François Servais (Hal, 6 de juny de 1807 - Hal, 22 de novembre de 1866) va ser un violoncel·lista i compositor belga. Es va formar inicialment al violí abans d'escoltar una interpretació al violoncel de Nicolas-Joseph Platel. A partir d'aleshores, es va decantar pel violoncel sent alumne del mateix Platel en el Conservatori de Brussel·les. Allà va guanyar un primer premi i el 1829 es va convertir en assistent del seu mestre. El seu primer èxit en solitari va arribar el 1834 a París i el 1835 a Londres. Acte seguit va tornar a Brussel·les, on va ampliar la seva formació, i va iniciar una gira concertant per Europa i Rússia on va interpretar, sovint, el seu propi repertori. El 1848 va succeir a Platel com a professor en el conservatori i el seu art amb el violoncel va ser comparat amb el de Paganini al violí per Berlioz. Com a professor va tenir nombrosos alumnes entre els que va destacar Victor de Mirecki. Els seus fills François Mathieu Servais i Joseph Servais van ser intèrprets i compositors. Adrien François va viure els darrers anys a Hal, ciutat on va morir el novembre de 1866.

OBRA:

Instrumental:

Vc, orch:
Concs., opp.5, 18 (Mainz, n.d.);
16 fantasias (Mainz, n.d.)

Chbr:
6 caprices, vc, 2nd vc ad lib, op.11 (Mainz, ?1854);
6 studies, vc, pf (Paris, n.d.);
14 duos on op themes, vc, pf (Mainz, n.d.), collab. J. Grégoir;
3 duets collab. Léonard and 1 duet collab. Vieuxtemps on op themes, vn, vc (Mainz, n.d.);
other duos on op themes, vc, pf;
duos, vn, pf

Font: En català: Adrien François Servais (1807-1866) - En castellano: Adrien François Servais (1807-1866) - In english: Adrien François Servais (1807-1866) - Altres: Adrien François Servais (1807-1866)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

A pesar de su brillante carrera como compositor y virtuoso solista, Adrien François Servais es conocido hoy día por el famoso violonchelo Stradivarius que lleva su nombre, un regalo de la princesa rusa Tatiana Vasilevna Yusopova durante su gira de 1848. Relegado al olvido como tantos otros compositores del romanticismo pleno, la obra de Servais, consagrada en exclusiva al chelo como instrumento protagonista, es, sin duda, fiel reflejo de un periodo en la historia de la música en el que brillaron con singular intensidad los genios deslumbrantes, los protagonismos artísticos y los excesos de un virtuosismo no siempre bien entendido por nuestro oído contemporáneo. Aspectos, todos ellos, compendiados en el programa de este disco compacto, donde quedan magníficamente aunadas la genialidad compositiva del maestro belga con su muy personal estilo creativo y un virtuosismo no exento de cierta extravagancia, y que no por refinado y meritorio deja de resultar en algunos momentos excesivo para el oyente actual. En sus aspectos puramente materiales estamos ante un repertorio de una extraordinaria exigencia técnica para el solista, una dificultad que en el caso del chelista suizo Wen-Sinn Yang se transforma en un ejercicio de belleza inmaterial y sonora en el que abundan los pasajes sublimes y la elegancia de un fraseo que por momentos alcanza la perfección absoluta. En mística unión una vez más con la batuta de Terje Mikkelsen y la Münchner Rundfunkorchester (recordarán, sin duda, su reciente grabación en este mismo sello de los conciertos para chelo de Carl Davidoff), Yang firma en este último trabajo consagrado a Servais una de las aportaciones más sobresalientes al violonchelo romántico de los últimos años.

Francisco de Paula Cañas Gálvez (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Wen-Sinn Yang (cello); Münchner Rundfunkorchester; Terje Mikkelsen (conductor)
LAQUINTADEMAHLER: SERVAIS - Works for Cello and Orchestra

IMSLP: Adrien François Servais (1807-1866)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: SERVAIS - Works for Cello and Orchestra



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

STENHAMMAR, Wilhelm (1871-1927) - Piano Concerto No.1 (1893)

Obra de Peder Severin Krøyer (1851-1909), pintor danès (1)

- Recordatori de Carl Wilhelm Eugen Stenhammar -

En el dia de la commemoració del seu 89è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Peder Severin Krøyer (Stavanger, 23 de juliol de 1851 - Skagen, 21 de novembre de 1909) va ser un pintor danès. Krøyer va estudiar a l'Acadèmia d'Art de Copenhaguen entre els anys 1864 i 1870. El 1877 va viatjar a París, on va ser alumne del pintor acadèmic Léon Bonnat. Un any després va viatjar a Espanya on va conèixer i copiar algunes obres de Velázquez. A Dinamarca s'hi va establir de forma definitiva el 1880 amb la seva obra Italienske hattemagere. No obstant això, l'artista no va trigar gaire a abandonar el realisme social d'aquest quadre i es va inclinar pel naturalisme. En el transcurs de pocs anys va esdevenir el retratista danès de referència. Va arribar per primera vegada a Skagen, al nord de Jutlandia, el 1882 i va ser una de les figures preeminents de la colònia de pintors. Va passar la resta de la seva vida entre Copenhaguen a l'hivern i Skagen a l'estiu, i va continuar viatjant a l'estranger. Entre el 1882 i el 1904 va ser mestre a l'Escola Lliure d'Estudis per a Artistes i va ser un dels fundadors de l'Exposició Lliure. Krøyer va ser considerat en el seu temps com a un avantguardista ja que va posar fi a la pintura popular nacionalista i romàntica. Amb el seu naturalisme va aportar nova inspiració en l'art pictòric danès. Va morir a Skagen el novembre de 1909.

Font: En català: No disponible - En castellano: Peder Severin Krøyer (1851-1909) - In english: Peder Severin Krøyer (1851-1909) - Altres: Peder Severin Krøyer (1851-1909) 

---

Parlem de Música...

Carl Wilhelm Eugen Stenhammar (Stockholm, 7 de febrer de 1871 - Jonsered, 20 de novembre de 1927) va ser un compositor suec. Va néixer a Estocolm el 1872, en el sí d'una família de l'alta burgesia molt relacionada amb el món de les arts. Va començar els seus estudis de piano a la seva ciutat natal amb Richard Andersson i amb 20 anys va fer el seu debut com a concertista. A continuació del seu debut com a solista, va viatjar a Berlín on va continuar ampliant els seus estudis de piano a la Königliche Hochschule für Musik. Al seu retorn a Suècia, va començar a prioritzar la seva tasca com a compositor, estrenant amb gran èxit el seu primer Concert per a piano el 1894. Aquest va ser també el moment en què va començar la seva estreta col·laboració amb el quartet Aulin, considerat un dels millors quartets europeus del moment. Com el propi Stenhammar va reconèixer en més d'una ocasió, la seva relació amb el quartet, el primer violí era Tor Aulin, tindria un paper decisiu en el seu creixement com a músic. No obstant això, el fracàs que va suposar l'estrena el 1898 de la seva segona òpera Tirfing, va marcar un punt d'inflexió en la carrera de Stenhammar com a compositor. A partir d'aleshores, les seves composicions es van dilatar en el temps, dedicant-se a aquesta activitat gairebé únicament durant els mesos d'estiu i reservant la resta de l'any a la seva faceta de concertista i de director. El 1907, va ser nomenat director musical de la recentment creada Gothenburg Orchestral Society, càrrec que va ocupar durant 15 anys. Aquest lloc li va permetre un coneixement profund del repertori i de les possibilitats de l'orquestra de la qual se'n van beneficiar les seves composicions posteriors. Durant aquesta etapa va donar a conèixer a Suècia la música de Bruckner i Carl Nielsen, entre altres autors. El gener de 1924 va ser reclamat per dirigir l'Òpera d'Estocolm però no hi va romandre gaire temps ja que la primavera de 1925 va patir una hemorràgia cerebral. Un nou atac acabaria amb la seva vida el 20 de novembre del 1927.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Gildet på Solhaug (3, after H. Ibsen), op.6, 1892–3;
Tirfing (mystical saga-poem, prol, 2, epilogue, A. Boberg), op.15, 1897–8

Incid music:
Ett drömspel (A. Strindberg), concert version arr. H. Rosenberg; Lodolezzi sjunger (H. Bergman), also suite;
Chitra (R. Tagore), suite arr. Rosenberg;
Romeo och Julia (W. Shakespeare), also suite

Choral orch:
I rosengården (K.A. Melin), solo vv, vv, orch, 1888–9, unpubd;
Norrland (D. Fallström), male vv, orch, full score lost, arr. male vv, military band by I. Widner, 1901;
Snöfrid (V. Rydberg), op.5, solo vv, vv, orch, 1891;
Ett folk (V. von Heidenstam), op.22, Bar, vv, orch, 1904–5;
Midvinter, op.24, vv, orch, 1907;
Folket i Nifelhem, Vårnatt (O. Levertin), op.30, 1911–12, unpubd; S
ången (T. Rangström), op.44, solo vv, vv, orch, 1921

Solo vocal orch:
Florez och Blanzeflor (Levertin), op.3, Bar, orch, 1891;
Ur idyll och epigram av J.L. Runeberg, op.4a, Mez, orch, 1893;
Ithaka (Levertin), op.21, Bar, orch;
4 Stockholmsdikter (B. Bergman), op.38

Songs:
all for 1 voice and piano
Sånger och visor, c1888: I skogen (A.T. Gellerstedt), Ballad (Melin), När sol går ned (Melin)
2 visor ur En glad gut av Bjørnsterne Bjørnson, c1888: Lokkeleg, Aftenstemning
Ur Idyll och epigram av J.L. Runeberg, op.4b, 1893: Flickan kom ifrån sin älsklings möte, Flickan knyter i Johannenatten
7 dikter ur Ensamhetens tankar av Verner von Heidenstam, op.7, 1893–5: Där innerst i min ande bor en gnista, I enslighet försvinna mina år, Min stamfar hade en stor pokal, Kom, vänner, låt oss sätta oss ned, I Rom, i Rom, dit ung jag kom, Du söker ryktbarhet, Du hade mig kär
5 visor ur Idyll och epigram av J.L. Runeberg, op.8, 1895–6: Lutad mot gärdet, Dottern sade till sin gamla moder, Den tidiga sorgen, Till en ros, Behagen
2 Minnelieder (W. von der Vogelweide), op.9, 1895–6: Ein Kuss von rothem Munde, Heil sei der Stunde
2 digte af J.P. Jacobsen, op.10: Du Blomst i Dug, 1895, Irmelin Rose, 1888–9
4 svenska sånger, op.16, 1893–7: Låt oss dö unga (Heidenstam), Guld och gröna skogar (T. Hedberg), Ingalill (G. Fröding), Fylgia (Fröding)
3 Lieder von Heinrich Heine, op.17, c1890: Ich lieb, eine Blume, Sie liebten sich beide, Ein Fichtenbaum steht einsam
5 sånger av Bo Bergman, op.20, 1903–4: Stjärnöga, Vid fönstret, Gammal nederländare, Månsken, Adagio
Visor och stämningar, op.26, 1906–9: Vandraren (V. Ekelund), Nattyxne (E.A. Karlfeldt), Stjärnan (Bergman), Jungfru Blond och jungfru Brunett (Bergman), Det far ett skepp (Bergman), När genom rummet fönsterkorsets skugga glider (Heidenstam), Varför till ro så brått? (Heidenstam), Lycklandsresan (Fröding), En strandvisa (Fröding), Prins Aladin av Lampan (Fröding)
Kejsar Karls visa (Levertin), op.32, 1910
4 dikter av Verner von Heidenstam, op.37, 1918: Jutta kommer till Folkungarna, I lönnens skymning, Månljuset, Vore jag ett litet barn
4 Stockholmsdikter (Bergman), op.38, 1917–18: Kväll i Klara, I en skogsbacke, Mellan broarna, En positivvisa
Efterskörd, 5 sånger: Var välsignad, milda ömsinthet (Fröding), 1904; Tröst (Fröding), 1904; Hjärtat (Bergman), 1917; Klockan (Bergman), 1923; Människornas ögon (Bergman), 1923
5 posthuma sånger, 1917–24 (1928): Melodi (Bergman), Under vintergatan (Bergman), Amiens’ sång: Blås, blås du vintervind (Shakespeare), Minnesång (Karlfeldt), Orfeus med sin lutas klang (Shakespeare)

Unacc. choral:
3 körvisor till dikter av J.P. Jacobsen, 1890;
Norrland [from cantata Norrland];
Sverige (from cantata Ett folk]

Instrumental:

Orch:
Pf Conc. no.1, b , op.1, 1893;
Excelsior!, sym. ov., op.13, 1896;
Sym. no.1, F, 1902–3;
Pf Conc. no.2, d, op.23, 1904–7;
2 sentimentala romanser, A, f, op.28, vn, orch, 1910;
Serenade, F, op.31, 1911–13, rev. 1919;
Sym. no.2, g, op.34, 1911–15

Chbr:
Str Qt no.1, C, op.2, 1894;
Str Qt no.2, c, op.14, 1896;
Str Qt no.3, F, op.18, 1897–1900;
Sonata, a, op.19, vn, pf, 1899–1900;
Str Qt no.4, a, op.25, 1904–9;
Str Qt no.5 (Serenad), C, op.29, 1910;
Str Qt no.6, d, op.35, 1916

Pf:
Sonata, g, 1890;
3 fantasier, op.11, 1895;
Sonata, A , op.12, 1895;
Sensommarnätter, op.33, 5 pieces, 1914

Font: En català: Carl Wilhelm Eugen Stenhammar (1871-1927) - En castellano: Carl Wilhelm Eugen Stenhammar (1871-1927) - In english: Carl Wilhelm Eugen Stenhammar (1871-1927) - Altres: Carl Wilhelm Eugen Stenhammar (1871-1927)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Stenhammar fue un pianista, director y compositor sueco. Fue considerado el mejor pianista sueco de su tiempo y hoy en día es considerado por muchos como la piedra angular de la música del  hermoso país escandinavo. Admirador en su juventud de Wagner, Bruckner y por encima de todo de Brahms, más tarde evolucionó hacia posiciones más cercanas a Sibelius, intentando encontrar un estilo que diera cabida a su herencia nórdica sin que ello supusiera adoptar un talante decididamente nacionalista. El primer Concierto para piano, es obra de un jovencísimo Stenhammar, en la que la influencia de Brahms es, en mi opinión, omnipresente. No obstante, puede percibirse algún que otro detalle más personal, especialmente en el Andante. Se trata de un concierto optimista, como corresponde a la juventud de su autor, en el que conviven secciones de una alegría desbordante con otras de un intenso y delicado lirismo. Fue estrenado por el propio compositor al piano y recibido con enorme entusiasmo, a pesar de lo cual, tan apenas volvió a ser interpretado en público. La partitura sufrió graves daños en un incendio durante la Segunda Guerra Mundial, hasta el punto de que Kurt Atterberg realizó una reorquestación de la obra en 1946 que sería la habitualmente interpretada hasta que, a finales del pasado siglo, fue descubierta una copia de la partitura original en la Librería del Congreso en Washington.

Javier 'Frantisek' (amic musical a qui agraeixo la seva amable i generosa col·laboració!)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Irene Mannheimer (piano); Gothenburg Symphony; Charles Dutoit (conductor)
AMAZON: STENHAMMAR, W. - Piano Concerto No.1

IMSLP: Wilhelm Stenhammar (1871-1927)

CPDL: Wilhelm Stenhammar (1871-1927)

SPOTIFY: STENHAMMAR, W. - Piano Concerto No.1



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!