KNIZE, František Max (1784-1840) - Pastoral Messe

Obra de Vladímir Borovikovski (1757-1825), pintor ucraïnès (1)

- Recordatori de František Max Kníže -

En el dia de la commemoració del seu 178è aniversari de decés

Thanks to my friend Jan

---

Parlem de Pintura...

Vladímir Lukich Borovikovski (Влади́мир Луки́ч Боровико́вский) (Mýrhorod, 24 de juliol de 1757 - Sant Petersburg, 6 d'abril de 1825) va ser un pintor ucraïnès. El seu pare, Luka Borovik, va ser un cosac ucraïnès i pintor d'icones aficionat. D'acord amb la tradició familiar, va servir amb els seus tres germans en el regiment de Myrhorod, però Vladímir es va retirar aviat, després d'aconseguir el rang de porúchik i va dedicar la seva vida a l'art, en bona mesura pintant icones per a les esglésies locals. Borovikovski potser hagués passat la resta de la seva vida com un pintor aficionat en un poble provincial de no ser per un esdeveniment inesperat. El seu amic Vasili Kapnist estava preparant un allotjament per a l'emperadriu Caterina II de Rússia a Kremenchuk durant el seu viatge cap a la recentment conquerida Crimea. Kapnist li va encarregar dues pintures al·legòriques per a l'habitació de l'Emperadriu. Aquesta en va quedar encantada per la qual cosa va demanar al pintor que es mudés a Sant Petersburg. A partir del setembre de 1788, va viure a Sant Petersburg on va canviar el seu cognom del cosac "Borovik" a "Borovikovski", de connotació aristocràtica. Durant aquests primers anys a Sant Petersburg, va viure amb Nikolai Lvov, les idees de qui van influir en el seu art. Va estudiar amb Dmitri Levitski i després amb el pintor austríac Johann Baptist Lampi. El 1795 va ser nomenat academicista i va esdevenir un retratista popular, creant uns 500 retrats durant la seva vida. Com a professor, tot i no treballar a l'Acadèmia Imperial de les Arts, va tenir nombrosos alumnes els quals va acollir a casa seva. Entre aquests van destacar Alekséi Venetsiánov i Bugaievski-Blagodarny. Els darrers anys es va dedicar a pintar icones, incloent el iconòstasis de l'església del cementiri Smolenski i les icones de la Catedral de Kazan de Sant Petersburg. Vladímir Lukich Borovikovski va morir a Sant Petersburg l'abril de 1825.

---

Parlem de Música...

František Max Kníže (Drahelčice, 7 de setembre de 1784 - Praha, 23 de juliol de 1840) va ser un compositor bohemi. Es va formar a Praga amb Tomášek treballant, ben aviat, com a cantant, guitarrista i violinista. Professionalment, va iniciar la seva carrera com a intèrpret de fagot de l'orquestra del Teatre Estatal de Praga en el qual hi va treballar abans d'assolir, a l'entorn del 1830, càrrecs de direcció coral i composició en diverses esglésies de Praga. El 1839 va procurar accedir, sense èxit, en el càrrec de director musical de la Catedral de Praga vacant després de la mort de Jan August Vitásek. Com a compositor, va destacar especialment per les seves obres per a veu i guitarra, instrument pel qual va escriure, també, diverses compilacions de caràcter didàctic. Va ser autor, especialment els darrers anys de la seva vida, d'obra religiosa, destacant diverses misses. František Max Kníže va morir a Praga el juliol de 1840.

Franz Rziwnatz - (Prague) Mala Strana S Ostrowa Kampy W Praz (1850) (2)

OBRA:
(selective list)
published in Prague, n.d., unless otherwise stated

Vocal secular:

Songs:
Gesänge (T. Körner), gui acc., op.12;
Lieder, op.17;
Patero písní [5 Songs], 1v, gui/fortepiano, op.18 (1819);
Patero českých písní [5 Czech Songs], 1v, gui/fortepiano, op.21;
Wanderlieder, op.22;
Šestero písní [6 Songs], 1v

Instrumental:

Guitar:
12 Ländler, op.6;
Divertimenti … dedicati a Madamigella Catarina Falge, op.8;
sets of variations

---

Pedagogical works:
Vollständige Gitarre Schule;
Fundamente für die Gitarre nebst praktischen Beispielen;
Charakteristische Singübungen;
14 bks of gui studies;

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Marta Fadljevičová (soprano); Hana Procházková (alt); Richard Sporka (tenor); Michael Pospíšil (bass); Vladimir Roubal (orgel); Mitglieder von Collegium 419; Kammerorchester Czech Virtuosi; Karel Mitáš (dirigent)
AMAZON: KNIZE - Pastoral messe

IMSLP: František Max Knize (1784-1840)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: KNIZE - Pastoral messe



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DE SÉVERAC, Déodat (1872-1921) - Oeuvres pour orchestre

Obra de Jules-Cyrille Cavé (1859-1949), pintor francès (1)

- Recordatori de Déodat de Séverac -

En el dia de la celebració del seu 146è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Jules-Cyrille Cave (Paris, 14 de gener de 1859 - Paris, 1949) va ser un pintor francès. Es va formar amb Tony Robert-Fleury i amb William-Adolphe Bouguereau a l'Académie Julian. El 1866 va guanyar una medalla amb la qual va poder accedir com a membre, el 1887, de la Sociétaires des Artistes Français. A partir d'aleshores, es va especialitzar en pintura religiosa i al·legòrica i en figures femenines i escenes florals amb un estil emmarcat dins l'academicisme francès i molt proper al del seu mestre Bouguereau. En aquest sentit, va gaudir de notable ressò a França i als Estats Units i els anys 1889 i 1900 va ser condecorat amb medalles de bronze. Jules-Cyrille Cave va morir a París el 1949.

---

Parlem de Música...

(Marie Joseph Alexandre) Déodat de Sévérac (Saint-Félix-Caraman [ara Saint-Félix-Lauragais], 20 de juliol de 1872 - Céret, 24 de març de 1921) va ser un compositor francès. Fill del pintor i organista Gilbert de Sévérac, es va formar inicialment amb el seu pare. El 1890, i després d'estudiar piano i orgue, es va matricular a la Universitat de Toulouse, on va estudiar dret, i a l'entorn del 1893 va entrar en el conservatori. El 1896 es va traslladar a París on va entrar com alumne de la Schola Cantorum, on va estudiar amb Guilmant, Bordes i D'Indy i on hi va romandre fins el 1907. Va ser en aquells anys d'estudis a París que va començar a compondre de forma regular sent l'òpera Le coeur du moulin una de les seves primeres obres. A partir del 1910 va viure a Ceret on, juntament amb Manolo Hugué, va ser un dels principals impulsors musicals de la ciutat. El 1913 es va casar i durant la Primera Guerra Mundial es va traslladar a Carcassone retornant a Ceret l'any 1919. El 1920 va realitzar una gira concertant per diverses ciutats europees abans de retirar-se a Acs per problemes de salut. Aquell any va ser condecorat amb la Legió d'Honor si bé a el març de 1921 va morir a Ceret.

OBRA:
(selective list)
for fuller list see Guillot (1993)
works published unless otherwise stated

Vocal:

Stage:
Le mirage (incid music, 1, L. Damart), Royan, Aug 1903, unpubd
Le coeur du moulin (pièce lyrique, 2, M. Magre), 1903–8, Paris, Opéra-Comique, 8 Dec 1909
Héliogabale (tragédie lyrique, 3, E. Sicard) [with prol Les deux triomphes, C. Guéret, and epilogue ballet-mime La résurrection d'Adonis, G. Boissy], Béziers, Arena, 21 Aug 1910
Mugueto (incid music, 3, M. Navarre), Rabastens, Tarn, 13 Aug 1911, unpubd
Hélène de Sparte (incid music, E. Verhaeren), Paris, Châtelet, 4 May 1912, unpubd
La fille de la terre (tragédie lyrique, 3, Sicard), Coursan, 22 Aug 1913
Le roi Pinard (opérette, Sévérac and A. Bausil, after L. Lointier: La princesse d'Okifari), 1919, unpubd

Choral:
Ave verum corpus, SS/TT, org (1898);
Chants de vacances (J. Combarieu), 3-part canon, 1898 [pubd in ReM, 1909];
Mignonne allons voir si la rose (P. Ronsard), male chorus 4vv, 1901;
La cité (cant., V. Gastilleur), solo vv, male chorus, 1909;
Lo cant del Vallespir (Catalan, J. Amade), solo vv, chorus, orch, 1911, unpubd;
Sorèze et Lacordaire (cant., F. Tresserre), solo vv, choir, orch, 1911;
O sacrum convivium, 4vv, org, 1919;
Tantum ergo, 4vv (1920)

Solo vocal (1v, pf unless otherwise stated):
Le chevrier (P. Rey), 1897–8; Les cors (Rey), 1897–8;
Les hiboux (C. Baudelaire), 1898;
L'infidèle (M. Maeterlinck), ?1898;
L'éveil de Pâques (Verhaeren), 1899;
La chanson de Blaisine (Magre), 1900;
Le ciel est, par-dessus le toit (P. Verlaine), 1901;
Un rêve (E.A. Poe, trans. S. Mallarmé), 1901;
A l'aube dans la montagne (Séverac), 1903;
Temps de neige (H. Gauthier-Villars), 1903;
Les housards de la garde (Chanson de route), 1906;
J'ons eun' joulie maison! (Chanson picarde), 1906;
Philis, 1907 [after 18th-century rondeau];
Chanson de Jacques (Magre), 1908;
Aubade (M. Navarre), ?1910;
Chanson de la nuit durable (L. Espinasse-Mongenet), 1910;
Chanson pour le petit cheval (P. Estieu), 1910;
Chant de Noël (Goudouli), ?1910;
Canzone dans le mode hypolydien, vocalise-étude, 1911;
4 cantiques, 1v, org/hmn, 1913;
Ma poupée chérie (Séverac), 1914;
Salve regina, Mez, vn, org (1917);
La mort y la Donzella (Catalan) (1918);
3 aquarelles (1945)

Edns:
Chansons du XVIIIe siècle, 2 collections (Paris, 1905, 1907);
Les vieilles chansons de France (Paris, 1905)

Instrumental:

Orch:
L'automne, L'hiver (Séverac), v, orch, 1900;
Nymphes au crépuscule, orch, offstage female chorus, 1901–2, unpubd;
Didon et Enée, sym. suite, 1903;
Triptyque, 1903–4 [after poem by L. Le Cardonnel];
Les grenouilles qui demandent un roi, sym. poem, 1909–21

---

Chbr:
Sérénade au clair de lune, fl, ob, 2 cl, bn, 2 hn, perc, str qnt (1913);
Minyoneta (Souvenir de Figueras), vn, pf, 1919;
Lied romantique, vn/vc (1929);
Souvenirs de Céret, vn, pf (1931)

Pf:
Sonata, b , 1899;
Vent d'Autan, 1899;
Le chant de la terre, poème géorgique, 1899–1900;
En Languedoc, 5 pieces, 1903–4;
Le soldat de plomb: histoire vraie en 3 récits, pf duet, 1904;
Pippermint-Get, waltz, 1907;
Stances à Mme de Pompadour, 1907;
Baigneuses au soleil (Souvenir de Banyuls-sur-mer), 1908;
Cerdaña, 5 études pittoresques, 1908–11;
Les naïades et le faune indiscret, 1908–19;
En vacances I (Au château et dans le parc), 8 pièces romantiques, 1911;
En vacances II, 1911 [only 3 pieces finished];
Sous les lauriers roses (Soir de carnaval sur la côte catalane), 1919

Org:
Suite, e, org, 1897–9;
Prélude de quatuor, org, c1898;
Versets pour les vêpres d'un confesseur non pontife, org, 1912;
Petite suite scholastique, org, 1912–13

Literatura:

‘Toulouse et l'évolution musicale contemporaine’, Renaissance Latine (Aug), i/4 (1902), 678–82
‘La musique et le chant dans les Pyrénées ariégeoises’, Renaissance Latine, i/6 (1902), 360–2
‘Le renouveau de la chanson populaire’, Action régionale de la Schola Cantorum (May 1906), 1–2
‘La centralisation et les petites chapelles en musique’, Courrier musical (1 Jan, 15 Jan, 1 Mar 1908)
‘Réponse à l’enquête “Wagner et nos musiciens”’, Grande revue (10 April 1909)
‘Les préludes, les études, les ballades, la berceuse de Chopin’, Courrier musical (Jan 1910), 29–31
‘Chansons du Languedoc et du Roussillon’, Musica, no.111 (1911), 211 inly
‘A quel âge un écrivain ou un artiste cesse-t-il d'être jeune?’, Excelsior (29 Aug 1912)
‘Quelles conséquences aura la Guerre pour l'art musical?’, Courrier de l'Aude (20 Sept 1915)
‘Avant, pendant et après’, Le feu (1 Jan 1917)
‘Blanche Selva et l'art pianiste’, La Tramontane (Feb 1919), no.26/R 1947, pp.433–4

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Orchestre de la Suisse Romande; Roberto Benzi (conductor) 
AMAZON: DE SEVERAC, D. - Oeuvres pour orchestre

IMSLP: Déodat de Séverac (1872-1921)

CPDL: Déodat de Séverac (1872-1921)

SPOTIFY: DE SEVERAC, D. - Oeuvres pour orchestre



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

HIPP, Berthold (1620-1685) - Heliotropium Mysticum (1671)

Obra de Dirck van Delen (c.1604-1671), pintor holandès (1)

Thanks to my friend Tassos

---

Parlem de Pintura...

Dirck Christiaensz. van Delen (Heusden, c.1604 - Arnemuiden, 16 de maig de 1671) va ser un pintor holandès. De ben petit es va traslladar amb la família a Breda. Segons Arnold Houbraken, va ser deixeble de Frans Hals, tot i no existir cap document que així ho demostri. Possiblement, va estudiar amb Bartholomeus van Bassen o amb Pieter van Bronckhorst a Delft, el que ajudaria a explicar la col·laboració del primer i d'Anthonie Palamedesz amb Van Delen, a qui van pintar les figures d'algunes de les seves composicions. El 1625 es va casar a Middelburg i un any després es va instal·lar a Arnemuiden, localitat propera a Middelburg, en la qual hi va romandre fins a la seva mort i on va ocupar càrrecs en el govern municipal de forma gairebé permanent. Alhora, entre els anys 1639 i 1665 va formar part del Gremi de Sant Lluc de Middelburg, i el 1666 va donar un quadre de grans dimensions, pintat en col·laboració amb Theodoor Boeyermans, a la Cambra de Retòrica d'Anvers, en la qual va ingressar dos anys després. El principal motiu de la pintura de Van Delen, al marge d'un únic bodegó amb una tulipa en un got de porcellana, datat del 1637, van ser els interiors arquitectònics d'esglésies i palaus barrocs al costat de les profundes perspectives de construccions fantàstiques. En elles la figuració va ser, per regla general, anecdòtica si bé ocasionalment hi va afegir esdeveniments històrics, com les destruccions d'imatges protagonitzades per la iconoclàstia protestant el 1566. Dirck Christiaensz. van Delen va morir a Arnemuiden el maig de 1671.

---

Parlem de Música...

Berthold Hipp (Luzern, 1620 - Solothurn, 31 d'octubre de 1685) va ser un compositor suís. Es desconeix la quasi totalitat de la seva vida. La única certesa va ser la relativa al seu treball com a organista i compositor en el monestir franciscà de Solothurn. Allà es creu va escriure obra religiosa de la qual en va destacar una col·lecció de vespres i el llibre Heliotropium Mysticum (1671). Berthold Hipp va morir a Solothurn l'octubre de 1685.

Eberhard Kieser (1583-1631) - Solothurn (1623) (2)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Ensemble Musicalina
MULLER-SCHADE: Barockmusik aus Schweizer Franziskaner- klöstern

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

SERINI, Giovanni Battista (1715-1765) - Sonate per il Cembalo

Obra de Giuseppe Zais (1709-1784), pintor italià (1)

---

Parlem de Pintura...

Giuseppe Zais (Forno di Canale, 22 de març de 1709 - Treviso, 29 de desembre de 1784) va ser un pintor italià. Format en un estil rococó, es va iniciar a la seva ciutat natal, on possiblement va rebre la influència de Marco Ricci abans de traslladar-se a Venècia. Aquí va ser deixeble i seguidor de Francesco Zuccarelli i pupil de Joseph Smith, cònsol britànic i mecenes de joves artistes com ell. Va destacar com un dels màxims representants de l'escola arcàdica, dedicada a la pintura de plàcids paisatges pastorals amb ruïnes, i el 1774 va ingressar a l'Acadèmia Veneciana de Pintura. Allà, no obstant, va patir constants problemes de tota índole fins acabar en la indigència absoluta. Va morir oblidat i abandonat en un hospital de Treviso el desembre de 1784.

---

Parlem de Música...

Giovanni Battista Serini (Cremona?, 1715 - 1765) va ser un violinista i compositor italià. Fill del violinista Pietro Paolo Serini, es creu que familiarment també va estar relacionat amb Giuseppe Serini, compositor i autor de l'oratori Il genio deluso. Com a músic, la seva primera referència va datar de l'entorn de 1744, any en què va compondre música a petició de Robert D’Arcy, ambaixador britànic a Venècia. També a Venècia es creu va ser alumne de Galuppi, compositor connectat amb D'Arcy pels anys que va treballar en el King’s Theatre de Londres. A partir del 1750 va viatjar a Bückeburg, ciutat on Serini va assolir el càrrec de compositor al servei del comte de Schaumburg-Lippe. Allà hi va romandre com a mínim fins el 1756 i va compondre nombroses partitures instrumentals, com simfonies i,, obra de cambra, i obra vocal, com cantates o fins i tot alguna òpera. També a Bückeburg va treballar com a professor de la cantant, i esposa de J.C.F. Bach, Lucia Elisabeth Münchhausen (1732-1803). A finals de 1756 o principis de 1757 es va traslladar a Praga en companyia d'Angelo Colonna (fl.1736-1756). Els darrers anys va treballar com a professor de la filla del diplomàtic britànic Mgr Cressener. Es creu que Caterina Serini, solista i membre del cor de l'Incurabili de Venècia entre els anys 1760 i 1779, va ser filla seva. A partir del 1765 el seu rastre es va perdre definitivament.

OBRA:

Vocal secular:

Le nozze di Pisiche (intreccio scenico musicale, 3, V. Cassani), Venice, Boschettiniano, carn. 1736, music lost, lib I-Vnm
La fortunata sventura (drama per musica, 3), Bergamo, carn. 1740, music lost, lib Mb, Vcg
7 arias, Tr/2 Tr, orch, GB-Y*; aria, S, orch, S-Sk, transcr. Tr, obbl tr, bc in Recueil lyrique (Paris, 1772);
recit and aria, T, pf, GB-Lbbc;
aria, S, pf, Lbbc

Vocal religiosa:

San, SATB, 2 vn, 2 hn, vc, org, CH-SAf
Motets:
O fallaces honores ita procul volate (incorrectly attrib. Francesco Serini in Gemme d’Antichità, 1864);
Sum in medio tempestatum, 1v, pf, ed. C.I. Latrobe, Selection of Sacred Music (London, 1806) and J.A. Latrobe, The Music of the Church (London, 1831), transcr. S, str, 2 fl, tpt, 2 hn, timp, b trbn, c1815–35, GB-Y

Instrumental:

6 sinfonias, Y*;
2 sinfonias, I-Vc, inc.;
9 sinfonias, D-RH* [3 also in GB-Y]
3 Sinfonie à 4 stromenti;
Sonata à 4 stromenti: F-Pn
6 cembalo concs., GB-Y*
2 sonatas, hpd, D-Bsb*;
3 sonatas, hpd, GB-Lk, ed. in Raccolta musicale, i–iii (Nuremberg, 1756-65) [1 also in D-Bsb];
2 sonatas, pf, GB-Lbl, I-Vc (incorrectly attrib. Giuseppe Serini), ed. F. Balilla Pratella (Milan, 1921) [1 also in D-Bsb, movts 2 and 3 of the other also in GB-Lk]
6 sonatas, fl, bc, Y*, ed. C.P. Lynch (Leeds, 1992), 1 ed. J. Pilgrim (London, 1960)
Andantino graziozo, vn, pf, Lbbc, ed. M. Jacobsen and A. Toni, Pieces by Old Masters (London, c1939)
3 trio sonatas: 1 for 2 fl, bc, 1750, D-Bsb, ed. M. Seiffert (1920); 1 for 2 vn, bc, I-Vc; 1 for 2 fl, bc, F-Pn
6 duets, 2 vn, op.1 (c1770), GB-Lbl

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Marco Ruggeri (cembalo) 
AMAZON: SERINI, G.B. - 3 Sonates pour Clavecin

IMSLP: Giovanni Battista Serini (1715-1765)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: SERINI, G.B. - 3 Sonates pour Clavecin



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

GALLUS, Jacobus (1550-1591) - Musica noster amor

Obra de "Master of the 1540s", pintor holandès (1)

- Recordatori de Jacobus Gallus -

En el dia de la commemoració del seu 427è aniversari de decés

Thanks to my friend Nina

---

Parlem de Pintura...

El Mestre de 1540 es creu va ser un pintor holandès actiu entre els anys 1541 i 1551. Durant aquest període va realitzar una trentena de retrats, temàtica en la que es va especialitzar. També es creu, gràcies al retrat que va realitzar de Gillis van Shoonbeke, que va romandre actiu a Anvers. El seu talent com a pintor va quedar demostrat tant per la quantitat d'obres que va realitzar com per la diversitat de personatges que va retratar.

---

Parlem de Música...

Jacobus [Jacob, Jakob] Handl [Gallus, Händl, Handelius] (Ribnica?, 1550 - Praha, 18 de juliol de 1591) va ser un compositor eslovè. Probablement, va rebre la seva primera formació en el Monestir de Stična des d'on es creu va viatjar a Austria a l'entorn del 1564. Allà va viure a l'Abadia benedictina de Melk, on va rebre el suport de Johannes Rueff, i posteriorment es va traslladar a Viena, on algunes fonts el van situar com a Sängerknabe de la capella imperial. A l'entorn del 1575 es va traslladar a Moràvia, Bohèmia i Silesia on va viure en diferents monestirs i on va escriure nombrosa música religiosa. A finals de 1579 o principis de 1580, va ser nomenat mestre del cor al servei del bisbe Stanislaus Pavlovský d'Olomuc en un càrrec que va preservar fins el 26 de juliol de 1585. Precisament, i en honor seu, va publicar Undique flammatis Olomucum sedibus arsit (1579). Més tard, però en una data anterior a 1586, va assolir el càrrec de cantor de St Jan na Brzehu de Praga, en un càrrec que ja va preservar la resta de la seva vida. Com a compositor, va ser ampliament admirat per la qualitat del seu contrapunt el qual, no obstant, el va convertir en un autor considerat difícil d'interpretar. Jacobus Gallus va morir a Praga el juliol de 1591.

Jacobus Gallus (2)

OBRA:

Vocal secular:

Harmoniae morales (3 books), 4vv (Prague, 1589–90); ed. in MAMS, xxvi (1995)
Moralia, 5, 6, 8vv (Nuremberg, 1596); ed. in RRMR, vii–viii (1970); ed. in MAMS, xxvii (1995)
Chimarrhaee, tibi io, 6vv, in Odae suavissimae in gratiam … D. Iacobi Chimarrhaei (? 1610)
3 Ger. songs, 4vv, Gymnasium-Bibliothek, Brzeg (inc.)

Vocal religiosa:

Masses:
[16] Selectiores quaedam missae (4 books), 4–8vv (Prague, 1580); ed. in MAMS, xviii–xxi (1991)
Missa super ‘Apri la fenestra’, 6vv, PL-WRu
Missa super ‘Iam non dicam vos servos’, 8vv, WRu
Missa super ‘Levavi oculos meos’, 4vv, CZ-Pu (inc.)
Missa super ‘Maria Magdalena’, 8vv, D-Dl
All ed. in MAMS, xxvii (1996)

Motets:
Opus musicum (4 books), 4–24vv (Prague, 1586–90); ed. in MAMS, v–xvii (1985–90)
Undique flammatis Olomucum sedibus arsit, 7vv (Prague, 1579; inc.)
O Herre Gott, in meiner Not ruf ich zu dir, 4vv, in N. Selnecker: Christliche Psalmen, Lieder und Kirchengesänge (Leipzig, 1587)
O miserum, hoc tristi qui vitam ducere saeclo (Salomon Frencelius) (Prague, 1587), lost [on the death of Wilhelm von Oppersdorf]
Epicedion … Caspari Abbatis Zabrdovicensis ac Syloensis, 8vv (Prague, 1589)
15 motets (incl. MS copies of printed works), 4–8vv, A-Wn; D-Rp; Z; formerly Stadbibliothek, Breslau, now ?PL-WRu; Gymnasium-Bibliothek, Brzeg; formerly Ritterakademie-Bibliothek, Liegnitz, now ?PL-WRu

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Slovenski Madrigalisti
AMAZON: GALLUS - Musica noster amor
IMSLP: Jacobus Gallus (1550-1591)

CPDL: Jacobus Gallus (1550-1591)

SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!