RICHTER, Franz Xaver (1709-1789) - Six Sonatas

Obra de Claude Joseph Vernet (1714-1789), pintor francès (1)

- Recordatori de Franz Xaver Richter -

En el dia de la commemoració del seu 227è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Claude Joseph Vernet (Avinyó, 14 d'agost de 1714 - Paris, 3 de desembre de 1789) va ser un pintor francès. Va néixer en el si d'una família d'artistes, fill d'Antoine, un pròsper artesà i decorador, i al seu torn pare de dos escultors, Louis-François i Joseph. Vernet va rebre probablement les seves primeres lliçons del seu pare, qui el va enviar aviat al taller del mestre més destacat d'Avinyó, Philippe Sauvan, pintor de retaules i escenes mitològiques. Més tard va treballar amb Jacques Viali, pintor de paisatges i marines, gèneres en els quals es va especialitzar immediatament. El 1732 va viatjar amb una pensió concedida pel marquès de Caumont a Itàlia, on va realitzar dibuixos de monuments i escultures de l'Antiguitat pel seu mecenes. La seva formació va rebre supervisió primer de l'Acadèmia de França a Roma i després per part del pintor de marines Adrien Manglard. Gràcies a l'incipient turisme del Grand Tour, Vernet va aconseguir aviat una notable reputació internacional de paisatgista i pintor de marines. Els seus motius més venuts van ser les vistes pintoresques de la campanya romana, les vedute topogràfiques dels monuments romans i sobretot els paisatges i marines, en els quals queda de manifest la influència de la tècnica pictòrica holandesa del segle XVII i de l'obra de Claude Lorraine i Salvator Rosa. Els ingredients artístics elaborats per Vernet suggereixen una certa atmosfera de preromanticisme i corresponen a l'estètica del sublim, un tòpic molt de moda en el debat teòric del moment, sobretot al seu retorn a França. Allà Lluís XV li va encomanar la sèrie de vistes sobre els Ports de França, barreja de descripció topogràfica i artística amb tints idealitzats. Vernet, per a complir aquest encàrrec, va viatjar durant la dècada del 1750 al llarg de la costa mediterrània i dels ports situats al nord del país. Va realitzar, només, quinze llenços d'una bellesa extraordinària, reconeguda per Denis Diderot en els seus comentaris dels Salons, on Vernet els va exposar anualment. El 1765 es va instal·lar a la capital gala, on va continuar representant els mateixos temes que a Itàlia. El 1778 va emprendre un viatge als Alps suïssos, sumant-se a l'interès il·lustrat sorgit des de mitjans de segle, per estudiar, pintar i reconèixer la bellesa dels fenòmens geològics. Va morir a París el desembre de 1789.

Font: En català: No disponible - En castellano: Claude Joseph Vernet (1714-1789) - In english: Claude Joseph Vernet (1714-1789) - Altres: Claude Joseph Vernet (1714-1789) 

---

Parlem de Música...

Franz Xaver Richter (?Holleschau [ara Holešov], 1 de desembre de 1709 - Strasbourg, 12 de setembre de 1789) va ser un compositor bohemi. Es va formar al seminari jesuïta d'Ungarisch Hradisch entre els anys 1722 i 1727. A partir del 1727 es probable que Richter viatgés a Viena on va estudiar l'obra Gradus ad Parnassum de Fux i la música religiosa de Caldara. Més tard, el 1736, va ser contractat com a cantant de la Hofkapelle de Stuttgart i un any més tard va ser nomenat director musical de la Ritterakademie d'Ettal. El 1740 va entrar al servei, com a vice-kapellmeister, del príncep Anselm von Reichlin-Meldegg de Kempten. Va ser allà on va començar a compondre amb regularitat publicant, entre altres, el seu primer Te Deum i les simfonies per a cordes (París, 1744). El 1746 es va unir com a cantant a la Hofkapelle del Palatinat de Carl Theodor a Mannheim fent nombroses aparicions en òperes diverses. Durant la dècada del 1750 es va dedicar a viatjar arreu d'Europa si bé no va abandonar la composició i l'estudi. Finalment, l'abril de 1769 va ser nomenat mestre de capella de la Catedral d'Estrasbourg en un càrrec que va mantenir la resta de la seva vida. També va treballar esporàdicament com a professor destacant els alumnes F.X. Pokorny i Ferdinand Fränzl. Va morir a Strasbourg el setembre de 1789.

OBRA:

Vocal religiosa:

Orats:
Oratorium in duas partes divisum: Hic sta peccatrix [(Ettaler oratorium)] (?J. Graf Gondola), Kempten or Ettal, c1740, D-OB (score), A-ST (pts);
La deposizione dalla croce (C. Pasquini), Mannheim, 12 April 1748, D-MEIr*, lib MHrm, HEu; lost:
Ovis misere perdita (Gondola), Ettal, 21 March 1738, lib HR;
Jus coronae caelitus (F. Rosner), Ettal, 2 Sept 1738, lib HR;
Amoris crucifixi … triumphus (Gondola), 21 March 1739, lib HR;
Misericors Dominus et Justus, Kempten, 6 Sept 1740, lib A-SEI;
Anacletus tradoedia, Kempten, Sept 1741, lib D-OB

Other:
34 masses, most in F-Sgs, others A-LA; CH-ZGm; CZ-LIT; D-Bsb, KPs, Mbs, OB; F-Pn; GB-Ob; I-Fc;
Requiem, F-Sgs, Pn;
Mag a 4 (Paris, c1790);
Dixit Dominus, 4vv, chorus, orch/org (Paris, n.d.);
6 Dixit et Mag, 17 other pss;
2 TeD;
over 60 motets;
cants. and smaller sacred works, most in Sgs, others B-Bc; CH-E; CZ-LIT; D-DO, OB, WEY; F-Pn, Ssp; I-Mc, for details see Mathias (1909), EitnerQ, Reutter (1993);
1 song in De vier muzykale jaargetyden: winter (Amsterdam, 1757–8);
1 aria in The Summer’s Tale (London, 1765);
arrs. of sacred works by Fux, Jommelli, Hoffmann, Caldara, ‘Bordier’, most F-Sgs

Instrumental:

Orch.:
Syms. 6 grandes simphonies … en 4 parties (Paris, 1744), 1 ed. in S;
6 grandes simphonies … en 4 parties (Paris, 1744);
6 simphonies, op.2 (Amsterdam, 1759);
6 sinfonie, op.3 (Paris, 1760), as A Third Set of Favourite Overtures (London, c1775);
6 simphonies, op.4 (Amsterdam, 1764), 2 ed. in DTB, iv, Jg.iii/1 (1902), 1 ed. in DTB, xiii, Jg.vii/2 (1906), 1 ed. in S;
6 sinfonie, op.7 (Paris, c1765) [incl. 1 from op.4], 1 ed. in S;
20 in contemporary anthologies (c1758–c1775), 2 ed. in S;
c35 syms., A-LA, B-Bc, CH-Bu, CZ-Bm, Pnm, D-Bsb, Dlb, DS, HR, Mbs [1 ed. in DTB, iv, Jg.iii/1 (1902)], MÜu, Rtt, I-Rdp, S-L, Skma;
12 syms., lost

Concs.:
6 Concertos … in 5 Parts, hpd (London, c1765);
8 hpd concs., now lost, 1 ed. H. Höckner (Berlin, 1933);
8 for fl, D-KA, Rtt [1 ed. D. Sonntag (Heidelberg, c1965)], F-Pc;
1 for ob, D-Rtt; 1 for clarino, US-Wc;
6 for hn, 1754, lost;
1 for vc, before 1766, lost

Other orch:
12 minuets, listed in Breitkopf catalogue, 1779

Chbr.:
6 Sonatas, hpd, vn/fl, vc (London, 1759);
6 sonates, 2 vn, bc, op.3 (Amsterdam, 1760);
6 sonates, 2 fl/vn (Paris, 1763);
A Second Set of 6 Sonatas, hpd, vn/fl, vc (London, c1763), 1 ed. H. Riemann, Collegium musicum, xviii (Leipzig, 1904), 1 ed. in DTB, xxviii, Jg.xvi (1915);
6 solos, fl/vn, bc (London, 1764)
A Second Set of 6 Sonatas, 2 vn, vc, hpd, op.4 (London, c1765);
6 Quartetto’s, 2 vn, va, vc (London, 1768), ed. in DTB, xxvii, Jg.xv (1914), as op.5 (Paris, c1772);
Divertimento, hpd, fl, vc, B-Bc; works for kbd, D-HR, DO;
8 trios cited in catalogues

Theoretical works:
Harmonische Belehrungen oder gründliche Anweisung zu der musikalischen Ton-Kunst oder regulairen Composition (MS, B-Br); ed. and trans. C. Kalkbrenner as Traité d’harmonie et de composition (Paris, 1804)

Font: En català: Franz Xaver Richter (1709-1789) - En castellano: Franz Xaver Richter (1709-1789) - In english: Franz Xaver Richter (1709-1789) - Altres: Franz Xaver Richter (1709-1789)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

As a composer Richter was most prominent at Mannheim in the instrumental field. Notable among his chamber works are the String Quartets op.5, published in 1768 but perhaps originating as early as 1757; Kirkendale comments that the motivic work in these was not equalled before Haydn. Although composing church music was not among Richter’s duties as Musicien et compositeur de la chambre de S.A.S. electorale, some religious works date from his Mannheim years; his psalm setting Super flumina Babylonis, written in 1767–8 for the Concert Spirituel in Paris, received an excellent notice in the Mercure de France. On 24 April 1769 Richter became maître de chapelle at Strasbourg Cathedral (for illustration see Conducting §1, fig.2). As a composer he now devoted himself to church music, though his duties included also the supervision of secular music at the prince-bishop’s court and the direction of the Strasbourg municipal orchestra. Several authors have insisted that Richter was an active teacher, but the only pupil whom he definitely taught at Mannheim was F.X. Pokorny, who was visiting from the Oettingen-Wallerstein court; Ferdinand Fränzl, although trained at Mannheim, was one of Richter’s pupils in Strasbourg. Richter’s compositional idiom changed from a late Baroque sound to a tonal language which reached the threshold of the Classical style. However, progressive Neapolitan elements were present throughout his output alongside more conservative Viennese features. In Mannheim he was strongly influenced by the new pre-Classical stylistic developments, and he adapted the Mannheim symphonic style with his own differentiated dynamics and instrumentation; in this regard he was no less innovative than his colleagues Johann Stamitz and Holzbauer. His works from this period nevertheless include such conservative traits as fugal techniques, Baroque sequences and the frequent use of minor tonality. However, Riemann’s characterization of Richter as ‘senior of the Mannheim School’ essentially still holds good. Richter’s Strasbourg works show a renewed interest in older techniques, especially those of Caldara’s church music. Here he succeeded, at least to some extent, in blending traditional and contemporary stylistic features in a new kind of synthesis.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Lausanne Bach Ensemble
RECICLASSICAT: RICHTER, Franz Xaver (1709-1789)
AMAZON: RICHTER, F.X. - Six Sonatas for Harpsichord, Flute and Violoncello

IMSLP: Franz Xaver Richter (1709-1789)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: RICHTER, F.X. - Six Sonatas for Harpsichord, Flute and Violoncello



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!