Obra de Claude Monet (1840-1926), pintor francès (1)
- Recordatori de Theodor Hermann Leschetizky -
En el dia de la commemoració del seu 100è aniversari de decés
Parlem de Pintura...
Oscar-Claude Monet (París, 14 de novembre de 1840 - Giverny, 5 de desembre de 1926) va ser un pintor francès i un dels representants més importants de l'estil impressionista. Va néixer a París si bé va passar la major part de la seva infantesa a Le Havre, on va estudiar dibuix i on va pintar marines a l'aire lliure amb Eugène Louis Boudin. Vers el 1859 ja havia decidit fermament iniciar la seva carrera d'artista pel que va passar llargues temporades a París. En la dècada del 1860 es va associar amb el pintor pre-impressionista Édouard Manet i amb altres pintors francesos que més tard formarien l'escola impressionista, entre ells, Camille Pissarro, Pierre Auguste Renoir i Alfred Sisley. Monet va pintar, treballant a l'aire lliure, paisatges i escenes de la societat burgesa contemporània, i així va començar a tenir cert èxit en les exposicions oficials. No obstant això, a mesura que el seu estil va evolucionar, va anar transgredint amb freqüència els convencionalismes artístics tradicionals en benefici d'una expressió artística més directa. Els seus experiments a l'aire lliure es van fer cada vegada més audaços, buscant la reproducció de la llum del dia per mitjà d'una aplicació lliure de colors brillants. D'aquesta manera i deliberadament, va donar l'esquena a la possibilitat d'una carrera reeixida com a pintor convencional en la línia de l'art oficial. El 1874 Monet i els seus col·legues van decidir apel·lar directament al públic mitjançant l'organització de les seves pròpies exposicions. Es van denominar a si mateixos independents, encara que la premsa aviat els va aplicar l'etiqueta burleta d'impressionistes a causa de l'aspecte inacabat de les seves obres i també perquè una de les pintures de Monet es va anomenar Impressió, sol naixent (1872, Museu Marmottan, París).
Les composicions d'aquest període van destacar per la seva estructura bastant lliure i per l'aplicació del color amb curtes i vigoroses pinzellades. Aquesta tècnica venia determinada per l'espontaneïtat i immediatesa que exigeix la pintura a l'aire lliure a l'hora de captar una impressió de la natura. Durant les dècades de 1870 i 1880 va refinar la seva tècnica poc a poc, realitzant viatges a altres escenaris francesos, especialment a les costes mediterrànies i atlàntiques, amb la finalitat d'estudiar els efectes de la llum sobre les formes i els colors. El Desglaç de Vétheuil de 1881 (Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid) és un bon exemple de l'obra de Monet d'aquesta època. A mitjans de la dècada de 1880, ja havia aconseguit un reconeixement important i una bona posició econòmica. Tot i l'audàcia del seu cromatisme i de l'extrema simplicitat de les seves composicions, se'l va valorar com un mestre de l'observació meticulosa, un artista que no va sacrificar ni les complexitats reals de la naturalesa ni la intensitat dels seus propis sentiments. El 1890 va tenir la possibilitat d'adquirir una propietat al poble de Giverny, prop de París, i allà va començar a construir una nova escola. El 1906 va començar a pintar les sèries de l'estany amb nenúfars que el van fer encara més famós. Durant aquests anys també va treballar en altres sèries de pintures, grups d'obres que representen el mateix tema representant les diferents llums de les hores del dia o en les diferents estacions de l'any. Monet va continuar pintant, tot i alguns problemes de visió, quasi bé fins al moment de la seva mort, esdevinguda a Giverny el desembre de 1926.
Font: En català: Claude Monet (1840-1926) - En castellano: Claude Monet (1840-1926) - In english: Claude Monet (1840-1926) - Altres: Claude Monet (1840-1926)
Parlem de Música...
Theodor Hermann Leschetizky (Łańcut, 22 de juny de 1830 - Dresden, 14 de novembre de 1915) va ser un professor, pianista i compositor polonès. El seu pare, professor musical, fou el seu primer mestre. Leschetizky va debutar als 9 anys a Lemberg interpretant un concertino de Czerny amb Franz Xaver Mozart a la direcció. Poc després, la seva família es va traslladar a Viena on va ser alumne del mateix Czerny. Entre el 1842 i el 1848 va emprendre una gira com a pianista. Paral·lelament va estudiar Dret a la universitat i contrapunt amb Simon Sechter. El setembre de 1852 va viatjar a St Petersburg on va fer alguns recitals. Allà hi va viure 26 anys treballant com a professor de piano i fent gires per Rússia. També va assolir un càrrec de director de música a la cort de la Duquessa Helen, germana del Tsar. Va ser membre fundador del Conservatori de St Petersburg el 1862 assumint el departament de piano, un càrrec que va mantenir fins el 1878, any en què va tornar a Viena. Allà es va convertir en un professor molt reputat i es va casar precisament amb la seva alumna Anna Esipova. La seva fama va ser de tal magnitud, que fins i tot va rebre peticions des dels EUA. El 1892 es va divorciar i successivament es va casar amb dues alumnes. La seva activitat com a pianista va finalitzar oficialment el 1887 amb la interpretació del 5è concert de piano de Beethoven. Es creu que al final de la seva vida professional havia tingut un total de més de 1200 alumnes, fins i tot el seu estudiant Mieczyslaw Horzowsk va fer un darrer recital el 1991. Com a compositor va destacar especialment pel seu Concert de piano Op. 9, per la seva òpera còmica Die erste Falte (1867, Praga) i per les nombroses peces per a piano que va escriure. Va morir a Dresden el novembre de 1915.
Font: En català: Theodor Hermann Leschetizky (1830-1915) - En castellano: Theodor Hermann Leschetizky (1830-1915) - In english: Theodor Hermann Leschetizky (1830-1915) - Altres: Theodor Hermann Leschetizky (1830-1915)
Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...
Per altra banda, el seu enfocament inventiu i flexible que va fer extensiu a la docència, recordem que va comptabilitzar un total de més de 1200 alumnes, va sorgir d'un profund compromís a l'hora de desenvolupar el potencial de cada un dels seus alumnes. Això va provocar la implicació quasi afectiva, en el bon sentit de la paraula, amb cadascun d'ells demostrant un interès sincer per les seves vides personals. Pel que sembla, la seva inesgotable energia i la seva desfermada passió, inherent de la seva personalitat, va convertir-lo en un mestre sol·licitat arreu. De fet, va generar a l'entorn de la seva persona el mite del 'Mètode Leschetizky', un suposat marc teòric que en realitat no va existir mai. Per desmentir aquesta llegenda ell mateix va afirmar en diverses ocasions que el seu mètode d'ensenyament era essencialment idèntic al de Czerny. En qualsevol cas, va ser la seva combinació de profunda musicalitat, la seva àmplia experiència en l'ensenyament i la seva capacitat, a través de la saviesa de les seves paraules a l'hora de comunicar-se amb els seus alumnes, el que va facilitar la seva condició, inexpugnable, d'haver estat el més gran professor de piano de l'era moderna!
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
PRESTOCLASSICAL: LESCHETIZKY, T. - Piano Music
CPDL: No disponible
SPOTIFY: LESCHETIZKY, T. - Piano Music
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina