FEVRIER, Pierre (1696-1760) - Pieces de clavecin

Obra de Jan Frans van Bloemen (1662-1749), pintor flamenc (1)

- Recordatori de Pierre Fevrier -

En el dia de la commemoració del seu 255è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Jan Frans van Bloemen (Antwerpen, 12 de maig de 1662 - Roma, 13 de juny de 1749) va ser un pintor flamenc. Es va situar entre els artistes que van desenvolupar el paisatge idealitzat italianitzant, que va gaudir de tant èxit als Països Baixos del seu temps. Va destacar entre els especialistes del gènere de Bentvueghels, continuant-lo fins ben entrat el segle XVIII. Va ser germà dels també artistes Peeter i Norbert i la seva formació va tenir lloc amb Anton Gobau. El seu sobrenom li ve de l'interès que sovint va remarcar pel fons dels seus paisatges, clarament influïts, igual que els altres artistes seguidors del corrent classicista del paisatge, per les composicions de Claude Lorrain i Gaspard Dughet, focalitzant-se en la captació de la llum. Va començar a treballar a Roma el 1685, consolidant-se en l'última dècada del segle XVII i va desenvolupar el seu art a la ciutat pontifícia durant tota la primera meitat del segle XVIII. La seva pintura no va evolucionar gaire, es va centrar habitualment en la reformulació de composicions del segle XVII. Les seves pintures sorgeixen com a grans panorames poblats per petits personatges que es confonen entre la vegetació i les recognoscibles ruïnes clàssiques. Bloemen va comptar amb selectes mecenes que van apreciar la seva pintura, entre els quals es trobava la reina Isabel de Farnesio. Va morir a Roma el juny de 1749.

Font: En català: Jan Frans van Bloemen (1662-1749) - En castellano: Jan Frans van Bloemen (1662-1749) - In english: Jan Frans van Bloemen (1662-1749) - Altres: Jan Frans van Bloemen (1662-1749)

---

Parlem de Música...

Pierre Février (Abbeville, 21 de març de 1696 - París, 5 de novembre de 1760) va ser un professor, organista, clavecinista i compositor francès. La seva vida és poc coneguda. El 1720 es va instal·lar a París i es creu que va treballar com a professor, amb alumnes com Claude Balbastre. Va ser també organista a diverses esglésies, entre elles, el Convent dels Jacobins i l'Església de Sant Roc, ambdues a París. Va publicar dos volums de peces per a clavecí, Premier livre (París, 1734) i Second livre (París, c.1735). Va morir a la capital francesa el novembre de 1760.

Font: En català: No disponible - En castellano: Pierre Fevrier (1696-1760) - In english: Pierre Fevrier (1696-1760) - Altres: Pierre Fevrier (1696-1760)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Two years ago, Charlotte Mattax Moersch introduced us to the harpsichord music of one of the rank-and-file of the Parisian musical establishment, Charles Noblet (1715-69). Now she does the same for Noblet’s cousin, Pierre Février (1696-1760), who beginning in 1720 held a succession of organist posts at minor Parisian churches. Février was also a respected harpsichord teacher; his best-known student was Claude Balbastre, who succeeded Février at l’Eglise Saint-Roch upon the latter’s death. Février’s music is reminiscent of Couperin le Grand, with a similar mix of dance-inspired movements and descriptive character pieces, although Février seldom titles his character pieces with a proper name in the manner of Couperin. Février’s music has an additional component that was very rare in French harpsichord music of the period: a penchant for counterpoint. Both the second and third suites begin with a fugue, and the speculation is that Février was influenced by the Germans, specifically Handel. Since Handel’s suites had been printed in London in 1720, Février may have possessed a copy and studied them. Although Handel’s suites contain no fugal writing per se, the frequent imitative counterpoint may have been an inspiration to Février. No less than the 18th-century German theorist Marpurg paid tribute to Février’s fugues, calling them “beautiful fugues in Handelian style.” Any recording by Charlotte Mattax Moersch is a welcome addition to my library; she has a commanding presence at the harpsichord, a musical personality that is immediately apparent and appropriate for the music. For the present recording, Mattax Moersch has chosen a copy after Dumont (1707) by John Phillips, a welcome change from the wiry-sounding Willard Martin heard on the Noblet disc. Like so many other harpsichord CDs, the engineering is very up close, but a tiny bit of room ambience does manage to get through. Note that the four suites of the 1734 collection are presented complete; only the first and second suites from the 1735 collection have been recorded. Perhaps Charlotte Mattax Moersch can be persuaded to return to the recording studio and give us the rest of this delectable music. Highly recommended. 

ARKIVMUSIC (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTÈRPRETS: Charlotte Mattax Moersch (harpsichord)

PRESTOCLASSICAL: Fevrier - Pieces de clavecin
IMSLP: Pierre Fevrier (1696-1760)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Fevrier - Pieces de clavecin

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!