dimarts, 19 de juny del 2012

OFFENBACH, Jacques (1819-1880) - Cello Concerto "militare" (1847)

Franz Zeller Edler von Zellenberg
Obra de Franz Zeller Edler von Zellenberg, pintor austríac contemporani de J. Offenbach





Jacques Offenbach (1819-1880) compositor i violoncel·lista alemany nascut a Köln. I ho reitero, nascut a Alemanya, ja que la majoria dels mortals associem la figura del creador de la opereta moderna a França. El cert és que té una senzilla explicació. Offenbach, tot i ser d'arrels germàniques, es va nacionalitzar francès i va viure i desenvolupar la seva carrera artística en aquesta geografia i amb gran èxit tot sigui dit. Avui dia Offenbach és àmpliament conegut i admirat per la seva aportació cabdal al gènere operístic en una forma concreta, la opereta. Aquesta es caracteritza per ser molt dinàmica, animada i satírica d'arguments i textos teatrals inversemblants i sovint esperpèntics. Doncs bé, en aquest context va créixer un violoncel·lista alemany tot recordant que seria amb aquest instrument com es graduaria i formaria part de diverses orquestres. I tot i que probablement la música d'Offenbach es relaciona bonament a les òperes i a les operetes del seu vast repertori, en aquest mateix hi trobarem algunes joies instrumentals a l'ombra del potent electromagnetisme de la seva obra lírica. En aquesta particular visió més seria i acadèmica de la música d'Offenbach hi trobarem, amb nom propi, el "romantiquíssim" concert militare en sol major per a violoncel i orquestra escrit l'any 1847. Per desgràcia del seu autor, en vida no va ser representat i ni tant sols imprès. En sí mateix és una partitura notable i metodològicament impecable. Per sort nostre, actualment ja el podem trobar recuperat i interpretat de forma més recurrent. Nosaltres, farem l'honor de situar allà on toca la música de l'arc, la corda i la fusta del violoncel d'Offenbach amb el qual ell faria carrera. És un concert de tres moviments estèticament molt lírics i expressius i que donen fe del virtuosisme necessari per tal d'interpretar aquesta inesperada obra de l'alemany. Un tresor en sí mateix que tot i la etiqueta de militar, és una alegria en el seu conjunt, especialment pels amants dels instruments de corda però també per tots aquells que gaudeixen plàcidament de la música i de la emoció que només aquesta es capaç de transmetre'ns. Per tant, que parli la música que les paraules, per molta literatura que hi posem, no podran fer justícia a la veu i al cant de les notes.

A la interpretació la violoncel·lista Ofra Harnoy amb la Bournemouth Symphony Orchestra sota la direcció d'Antonio de Almeida (1928-1997).

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 18 de juny del 2012

DRUSCHETZKY, Georg (1745-1819) - Harpsichord Concerto

After Johann Heinrich Schröder (1757-1812) - Portret Luizy Fryderyki von Hohenzollern





Georg Druschetzky (1745-1819) compositor, oboista i timbaler bohemi nascut a Jemníky. Fem una retrospectiva a un autor del qual n'havia tingut l'enorme gust de parlar en relació amb una de les curiositats musicals més inesperades però alhora gratificants, el concert per a sis timbales i orquestra. Un concert on els tambors i la seva contundència en són els absoluts i desconcertants protagonistes. Probablement, ell va ser un dels pocs compositors que va dedicar més d'un concert a les timbales i de forma brillant. Avui recuperarem la figura de Druschetzky, cognom prou complicat de pronunciar, en relació amb un altre dels seus concerts. Ell va néixer entre boscos i muntanyes de la geografia oriental europea, aquella que tantes bones hores de música i art ens ha deixat per a la posteritat. Normal entendre, evocar bons records i trobar enginy creatiu entre tanta bellesa natural. Tot i que va ser un gran timbaler en la seva etapa de joventut, el cert és que la dedicació exclusiva a l'art musical el va fer partícip d'un càrrec més transcendent en diverses corts europees, primer a Viena i després a Hongria. En aquest segon període, el més depurat de la seva carrera, va desenvolupar una passió en un gènere concret, el de les partites o divertimentos per a instruments de vent. Motius musicals pensats per a dos fagots, dos oboès, dos trompes i dos clarinets. Per tant, Druschetzky no va ser un compositor convencional, de fet, les úniques i formals "normalitats" musicals són probablement, a banda d'una missa solemne que un dia recuperarem, el preciós concert de clavicèmbal en Mi bemoll major que avui escoltarem. Un concert de teclat pensat per a clavicèmbal tot i que en aquell temps el piano començava a prendre el relleu de forma descarada a un instrument de sonoritat delicada i dolça com el clavecí. Tanmateix, en la història de la música el clavecí va escriure un capítol a part per molts motius, un d'ells, el goig i l'honor de ser el precursor dels grandiloqüents concerts de piano de finals del classicisme i de tot allò que vindria després. El d'avui, de tres moviments ben desenvolupats, de discurs sòlid i d'interpretació solvent. Sent dilluns crec que l'alegria i l'emotivitat d'aquesta obra són un al·licient més per començar la setmana amb el motor i les piles a punt!

A la interpretació Anikó Horváth al clavicèmbal amb la Budapest Wind Ensemble sota la direcció de Kálmán Berkes.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

diumenge, 17 de juny del 2012

KEMPTER, Karl (1819-1871) - Missa pastoral, Op.24 (1851)

Franz Alt - Kircheninneres 1861
Interior d'església, obra de Franz Alt, pintor austríac contemporani de K. Kempter





Karl Kempter (1819-1871) compositor alemany nascut a Limbach. Parlem pròpiament d'un músic d'església amb tota la singularitat del càrrec. És a dir, un autor que va dedicar la seva obra a la litúrgia per la qual cosa ens resultarà adient per a un dia com avui. De família de teòlegs i de neta devoció catòlica, certament el seus antecedents són un bon punt de partida per entendre la voluntat vocacional de Kempter. En el seu cas la devoció fou a través de la música. Els seus primers compassos vitals no van ser gens fàcils. Nascut en un entorn de pobresa va ser la seva família, qui observant la intel·ligència incipient del menut, la que l'internaria en el Monestir de Mechthal per tal de poder continuar uns estudis musicals iniciats amb el seu pare. El seu progrés amb l'orgue fou ràpid i solvent per la qual cosa fou promocionat a seguir els estudis a Augsburg, ciutat de naixement de Leopold Mozart. Allà en un entorn favorable, havent sortit de la misèria en la qual vivia, va rebre una bona educació en tots els sentits però sobretot musical, tant en composició com en interpretació seguint el model de J.N. Hummel. Tot i les bones dots que demostraria tant amb l'orgue com amb el piano, es decantaria per l'església i la seva música dedicant tots els esforços compositius en aquest àmbit. Els principis musicals de Kempter van ser els d'associar la música al poble i fer-la comprensible i popular per tal que en poguessin participar la majoria dels conciutadans. Per tant, en aquest context hauríem de situar la missa pastoral en Sol major opus 24 estrenada per primera vegada l'any 1851 en plena catedral d'Augsburg, un escenari ideal i majestuós per una missa de caràcter breu, senzilla, d'interrelació de veus blanques amb els grans cors d'adults on la música gaudeix d'un protagonisme especial i se'ns presenta amb algunes melodies de caràcter bohemi. Romàntica, és un treball que ens pot recordar les obres de joventut de Franz Schubert. Una obra d'un autor desconegut que va dedicar tota la seva producció a l'església, entre salms, misses, oratoris, himnes... i del qual, tot just, aquesta n'és la única de les seves obres editades i representades. Esperem que partitures d'una bellesa anestesiant com aquestes no romanguin en l'oblit ja que dibuixen un capítol inesperat del romanticisme. Un regal pastoral de Kempter i eminentment festiu, com ell volia que fossin les celebracions dominicals... tant de bo les nostres esglésies fossin tresors on la música en fos la protagonista!

La interpretació del cor de veus blanques de la Augsburger Domsingknaben és senzillament impressionant, conjuntament amb la orquestra i el cor d'adults sota la direcció de Reinhard Kammler.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 16 de juny del 2012

VON WINTER, Peter (1754-1825) - Flute Concerto No.2

Samuel Prout (1783-1852) - A Market in Munich (1824)





Peter von Winter (1754-1825) compositor i violinista alemany nascut a Mannheim. De tornada a l'Alemanya clàssica ho farem de la mà, del puny i de la lletra d'un contemporani que admirava i a la vegada era admirat pel gran geni de Salzburg. Recuperem la figura artística d'un autor del qual ja n'havia tingut l'enorme plaer de parlar-ne en relació amb una bellíssima obra concertant, la seva simfonia concertant en Si bemoll major escrita per a violí, fagot, trompa, clarinet i orquestra. Un gènere, el concertant, característic de la segona etapa del classicisme, la més depurada i excel·lent. La seva vida, tot i trobar brillants pinzellades instrumentals, va estar plenament dedicada a la òpera gènere pel qual va dedicar-ne una trentena llarga de produccions. Una de les més representades en va ser Maometto, una de les poques obres líriques editades i gravades en conseqüència de la obra de Winter. En el seu haver hi consten, a banda de la gran quantitat d'òperes, 26 misses, rèquiems, cantates sacres i seculars, 9 simfonies i una enorme varietat de música de cambra. Tenint en compte la magnitud del seu repertori i l'enorme qualitat de les poques obres editades de l'alemany, em pregunto com és possible que no s'hagi recuperat, encara, la descomunal obra religiosa de Winter. En aquest cas espero tenir vida per veure-la però, sobretot, per escoltar-la. Lamentacions a banda, avui parlarem d'un concert de flauta de característiques clàssiques però amb una fortíssima aroma romàntica que aprofitarà la instrumentació solista per a donar-li un tomb a la forma i al mètode. Concretament, el concert de flauta número 2 en Re menor escrit i dedicat al flautista Johann Nepomuk Capeller. De tres moviments segons la indicació d'allegro, adagio i polacca, és un dibuix de la ortodòxia clàssica però amb detalls clarament innovadors en l'ús de la flauta i de la seva intervenció solista. Bona interpretació per a conèixer i aprofundir en la vida d'un enorme artista del qual, avui dia, tot just comencem a valorar l'enorme potencial d'una obra desconeguda però indiscutiblement elegant.

A la interpretació la Prague Chamber Orchestra amb el flautista Bruno Meier i la direcció de Jaroslav Tuma.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 15 de juny del 2012

KRAUS, Joseph Martin (1756-1792) - Cantata "Kom! din herdestaf att bara"

Italian, Venetian - A Concert
Concert, obra d'autor anònim italià probablement del segle XVI





Joseph Martin Kraus (1756-1792) compositor alemany nascut a Miltenberg. Abordem la figura d'un artista contemporani de ple de W.A. Mozart. Tant contemporani que va néixer el mateix any i va morir un any després que el geni de Salzburg. Paral·lelismes a banda, Kraus va ser considerat un dels personatges musicals més originals del seu temps, en paraules del mateix Joseph Haydn. La curta existència la va aprofitar de bona manera al servei, quasi totalment, del rei Gustav III de Suècia, país que l'adoptaria musicalment fins el punt de considerar-lo un autèntic referent de la música nòrdica del segle XVIII. Tanta va ser l'admiració de l'aristocràcia sueca vers l'alemany que el nomenarien president tant de la Òpera Reial d'Estocolm com de la Reial Acadèmia de Música. Per tant, imaginem l'enorme disgust d'un país sencer al perdre tant il·lustre estimat amb només 36 anys i degut a una malaguanyada tuberculosi. Ara bé, la seva curta existència va anar acompanyada d'una marcada activitat musical, sobretot pel que fa a literatura compositiva. El repertori és realment extens i variat i del qual en destacaria, com a curiositat, una de les òperes més llargues mai abans escrites, de sis actes! Però bé, avui divendres de calor parlarem de Kraus en relació a la diversitat d'obra vocal de caràcter litúrgic que va compondre. No va ser pas poca tot i que d'editada no en trobarem, de moment, molta varietat. Però sí la suficient per parlar-ne amb solvència. Ara bé, la primera obra del dia és l'obertura de la seva òpera Soliman II, una òpera escrita l'any 1789, inspirada en Turquia i en el seu famós sultà, on es barregen moments hilarants i dramàtics i molt popular al segle XVIII.

Una obertura molt alla turca un gènere, que tot i el que ens pugui semblar, fou molt recurrent al segle XVIII on en destaquen els instruments de percussió. Aquesta obertura ens obra la porta a la dimensió religiosa de Kraus. D'entrada, la cantata "Kom! din herdestaf att bara" pensada per a cor, baix, soprano i orquestra, escrita l'any 1790 i una bona mostra de l'art musical de l'alemany. L'acompanya un Stella coeli en Do major per a cor, solistes i orquestra escrit l'any 1783 del qual en destacaria l'andante amb un acompanyament solemne amb l'orgue. En aquest cas, sembla ser que Kraus, al conèixer les dos misses per orgue de Haydn es va inspirar en elles per aquest segon moviment. Finalment, la cantata "Zwei Sätze zu einem Te Deum" que, com bé ens diu el nom, és una oració d'exaltació al Déu suprem que tot ho controla, fins i tot les nostres apassionades misèries. Una obra per a cor i orquestra. En aquest cas no és la partitura completa, ignorem si s'ha perdut o extraviat, sinó dos dels moviments d'aquest famós himne del qual tantes i tantes vegades n'he parlat. Gran diversitat de partitures d'un divendres de juny, ideal per evadir-se d'una realitat aparentment nefasta que tot ho intoxica... i aparent perquè si ens guiéssim per la música i per la seva essència probablement menystindríem el significat de tants eufemismes negatius... per tant, honor al Mozart suec!

La obertura de Soliman II ens la interpreta la Royal Opera de Suècia sota la direcció de Philip Brunelle.

El Stella coeli ens l'interpreta la Stagione Frankfurt amb el cor i solistes de la Deutscher Kammerchor i la batuta magistral de Michael Schneider.

Les dues cantates restants ens les interpreten el cor i solistes de la Philharmonia Chor Stuttgart, amb la Stuttgarter Kammerorchester i amb Helmut Wolf a capitania.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!