Obra de Franz Zeller Edler von Zellenberg, pintor austríac contemporani de J. Offenbach
Jacques Offenbach (1819-1880) compositor i violoncel·lista alemany nascut a Köln. I ho reitero, nascut a Alemanya, ja que la majoria dels mortals associem la figura del creador de la opereta moderna a França. El cert és que té una senzilla explicació. Offenbach, tot i ser d'arrels germàniques, es va nacionalitzar francès i va viure i desenvolupar la seva carrera artística en aquesta geografia i amb gran èxit tot sigui dit. Avui dia Offenbach és àmpliament conegut i admirat per la seva aportació cabdal al gènere operístic en una forma concreta, la opereta. Aquesta es caracteritza per ser molt dinàmica, animada i satírica d'arguments i textos teatrals inversemblants i sovint esperpèntics. Doncs bé, en aquest context va créixer un violoncel·lista alemany tot recordant que seria amb aquest instrument com es graduaria i formaria part de diverses orquestres. I tot i que probablement la música d'Offenbach es relaciona bonament a les òperes i a les operetes del seu vast repertori, en aquest mateix hi trobarem algunes joies instrumentals a l'ombra del potent electromagnetisme de la seva obra lírica. En aquesta particular visió més seria i acadèmica de la música d'Offenbach hi trobarem, amb nom propi, el "romantiquíssim" concert militare en sol major per a violoncel i orquestra escrit l'any 1847. Per desgràcia del seu autor, en vida no va ser representat i ni tant sols imprès. En sí mateix és una partitura notable i metodològicament impecable. Per sort nostre, actualment ja el podem trobar recuperat i interpretat de forma més recurrent. Nosaltres, farem l'honor de situar allà on toca la música de l'arc, la corda i la fusta del violoncel d'Offenbach amb el qual ell faria carrera. És un concert de tres moviments estèticament molt lírics i expressius i que donen fe del virtuosisme necessari per tal d'interpretar aquesta inesperada obra de l'alemany. Un tresor en sí mateix que tot i la etiqueta de militar, és una alegria en el seu conjunt, especialment pels amants dels instruments de corda però també per tots aquells que gaudeixen plàcidament de la música i de la emoció que només aquesta es capaç de transmetre'ns. Per tant, que parli la música que les paraules, per molta literatura que hi posem, no podran fer justícia a la veu i al cant de les notes.
A la interpretació la violoncel·lista Ofra Harnoy amb la Bournemouth Symphony Orchestra sota la direcció d'Antonio de Almeida (1928-1997).
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
