Obra de Gabriel Metsu (1629-1667), pintor holandès.
Johann Baptist Wendling (1723-1797) compositor i flautista alemany nascut a Ribeauvillé. I si bé actualment aquesta petita població l'hauríem de situar a França, el cert és que al segle XVIII formava part de l'extens imperi alemany. Posem la mirada, de nou, a l'escola de Mannheim per a trobar-hi un dels seus il·lustres intèrprets, alhora que compositor, i gaudim del seu art que de ben segur, tot i la dificultat per a trobar-ne edicions, va ser virtuós i elegant tenint en compte els antecedents de la orquestra més reconeguda i famosa del segle XVIII. Wendling, que en el seu dia es va casar amb la soprano Dorothea Spurni, va iniciar el seu llarg viatge musical en una, de les tantes, corts alemanyes. Des d'allà promocionaria a Mannheim on seria rebut amb entusiasme ja que Wendling, tot i el poc coneixement efectiu que realment en tenim, va ser un compositor reputat i un intèrpret molt sol·licitat fins el punt de tenir l'honor de tocar, en alguna ocasió, davant de l'omnipotent i també flautista Frederic el Gran. Bona fama i bon jornal el van ajudar a convertir-se en un dels millors flautistes del seu temps. En el nostre, la realitat s'imposa implacablement i el seu és un més dels cognoms de la música que conviuen en un segon o tercer pla en relació a molts altres autors. Per tant, deure el nostre el de recuperar-lo i el de fer honors al seu bon treball i al seu art que un dia va rivalitzar amb el del mateix Quantz o el de Frederic el Gran però que amb el temps s'ha dissolt irremeiablement. Avui, en un monogràfic a la seva figura, recuperarem tres obres en què el protagonisme de la flauta, evidentment, és el principal. D'entrada, i possiblement, la seva obra més coneguda. El Concert de flauta i cordes en Sol major. De tres moviments, representa un esglaó de transició del barroc més virtuós al classicisme incipient de l'època ja que per exemple no introdueix, encara, les trompes com a suport orquestral tot i ser, aquestes, un dels estendards de l'escola de Mannheim. L'acompanyarà una preciosa i breu Sonata per a flauta i baix continuo en Re major i un Concert en Sol major per a flauta, viola, violí i violoncel. Nous descobriments musicals per aquest apàtic dilluns de febrer. En un dia com el d'avui, en què el desànim, motivat per múltiples raons, desespera, la sobtada plenitud vital d'aquestes breus però encantadores partitures no dubto que ens ajudaran a recuperar un somriure tan car de veure com absolutament necessari. Perquè Wendling, de qui aquest any commemorarem el seu 290 aniversari de naixement, va ser un artista secundari, a l'ombra dels grans però que amb la seva galanteria va donar vida a un instrument que, en aquella època, vivia immers en la llum brillant i daurada d'una edat d'or. Avui dia la flauta pateix i viu en precari, no obstant, el seu so és dolç, suau i tant encantador que per nosaltres, tot i les restriccions en origen actuals, seguirà sent un dels grans instruments del repertori!
A la interpretació el conjunt Hoffmusic Mannheim i el flautista japonès Takashi Ogawa.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)
BIOGRAFIA: Johann Baptist Wendling (17 Juni 1723 in Ribeauvillé (Rappoltsweiler) - 27 November 1797 in München)
AMAZON: Johann Baptist Wendling: Flötenmusik der Mannheimer Schule
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
.jpg "Caravaggio - Saint Jerome Writing (1607)")
