dissabte, 25 de maig del 2013

KOHAUT, Karl (1726-1784) - Lute Concertos

Caravaggio - The Musicians (c.1595)
Obra de Caravaggio (1571-1610), pintor italià.



Karl Kohaut (1726-1784) compositor i llaütista austríac nascut a Viena. D'ascendència bohèmia, en una setmana en què aquest territori ha estat un dels principals motors d'aquest espai, se'l considera un dels últims compositors, ferms i decidits, de llaüt barroc. En un temps en què aquest instrument apagava la seva dolça veu en favor de la guitarra, l'evolució natural del llaüt, Kohaut va ser un dels més fidels representants d'un instrument característicament associat al barroc. Diplomàtic i músic, va alternar la funció pública i l'art d'una forma solvent i àmpliament admirada. Violinista en els espectacles organitzats per Gottfried van Swieten, en què s'interpretaven sovint obres de Haydn i de Mozart amb els seus protagonistes en escena, va destacar tant bon punt va apartar el violí en favor del llaüt. L'art del segle XVIII és racional, metòdic i sistemàtic. Hereu del classicisme, Kohaut va aplicar aquests principis filosòfics il·lustrats a un instrument d'un temps en què aquesta filosofia no tenia decàleg. No obstant, va assolir un nivell i un virtuosisme específic i reconegut. No en va, alguns dels seus companys de concert van ser el mateix Mozart i el seu bon amic Joseph Haydn. I possiblement una de les curiositats a l'entorn del seu nom, a banda de la bona acollida dels seus concerts de llaüt, va ser la relacionada amb la seva música religiosa ja que les seves misses gaudien d'una presència sorprenent. Entre elles, la Missa Sancti Willibaldi que, en vida del seu autor, es va interpretar fins a 24 ocasions. Tant de bo i ben aviat en puguem parlar tot i que de moment serà difícil fer-ho ja que no existeix cap edició al respecte. Per tant, ja que no podrem parlar de litúrgia si que ho farem de música concertant. Llaüt en la seva màxima expressió tant en el preciós Concert en Fa major com en el Divertimento en Si bemoll major (publicat per un entusiasta alemany del llaüt de nom Johann Gottlieb Immanuel Breitkopf). Dues partitures en què el llaüt navega panxacontent i s'expressa melòdicament d'una forma concisa, plena i pròspera. Kohaut ens demostra una acadèmia i un meticulós coneixement del seu instrument ja que el combina, a la perfecció, amb els violins i el violoncel presents en aquesta edició. El concert es presenta en l'estructura tradicional si bé el tercer moviment, Tempo di Minuetto, adopta una característica més haydniana. Estil més evident en el Divertimento ja que aquest, de quatre moviments, és una partitura de cambra propera als famosos quartets de corda del seu contemporani. A diferència de demà, avui no celebrarem específicament cap efemèride especial. I no vull avançar esdeveniments però ja que demà serà l'últim diumenge de maig, ho celebraré d'una forma especial i amb plena sintonia amb un aniversari d'un dels compositors que més estimo. Això serà en unes hores, mentrestant, centrem la nostra oïda, refinada i exigent, en Kohaut autor del que espero, en un futur, poder dedicar una entrada dominical ja que, evidentment, voldrà dir que una de les seves vuit misses que va escriure ha estat, per fi, editada. Anhelarem aquest desig tot divagant plaentment per les sonoritats melòdiques del llaüt, un instrument tan fascinant com elegant!

 A la interpretació el llaütista John Schneiderman amb el conjunt Galanterie.

 Gaudiu i compartiu!


Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

PRESTOCLASSICAL: Karl Kohaut: Lute Concertos
IMSLP: No disponible.
CPDL: No disponible.

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib 3 comentarios

divendres, 24 de maig del 2013

ZACH, Jan (1699-1773) - Te Deum

Gregorio Preti - Tillskriven den helige hieronymus och den helige mauro
Obra de Gregorio Preti (1603-1672), pintor italià.


- En record del 240è aniversari del decés de Jan Zach -


Jan Zach (1699-1773) compositor i organista bohemi nascut a Čelákovice. Geogràficament propera a Praga, Zach va començar a treballar precisament a la capital bohèmia com a violinista. Allà, i sota supervisió a l'orgue del grandíssim mestre bohemi Bohuslav Matěj Černohorský, va començar a orientar la seva carrera vers aquest monumental i solemne instrument. A partir d'aquí, alternaria successius càrrecs d'organista en les més diverses esglésies de la regió. Música instrumental però especialment música litúrgica es convertiria en el pa de cada dia de la seva literatura. Sembla ser, tanmateix, que el seu caràcter excèntric i poc ortodox va ser una llosa constant al llarg de la seva vida fet pel qual sovint se'l va relacionar amb disputes de diversa índole. En aquest sentit, la seva vida va ser un anar i venir per Bohèmia, Alemanya i, fins i tot, Itàlia. Suspès d'un dels càrrecs de mestre de capella a Mainz, va haver de tirar del seu repertori per tal de guanyar-se la vida. Alhora, impartia classes, dedicava les seves composicions i venia exemplars de les seves partitures. Fou en un dels inquantificables viatges en què Zach, l'any 1773, va trobar la mort accidentalment. Avui, així mateix, commemorarem aquesta efemèride per tal de fixar-nos en el seu repertori el qual és voluminós en quantitat però poc substanciós en qualitat, si més no, pel que fa a les edicions que fins ara se n'han fet de les seves obres ja que els poquíssims exemples editats al seu honor malviuen fruit d'una interpretació sensiblement deficient. 
Emanuel Bowen - Bohemian Map 1743
Mapa de Bohèmia l'any 1743, obra d'Emanuel Bowen (1694-1767), cartògraf anglès.

 Tot i això, i amb la determinació de recuperar el seu nom, haurem de fer cas omís a la ineptitud interpretativa per tal de recuperar els pocs exemples existents del seu llibre musical. D'entrada, i a mode introductori del Te Deum que dóna vida a l'entrada d'avui, una de les seves simfonies. Concretament, la Simfonia en La major número 3. Per a instruments de corda i baix continuo, és una amalgama de sonoritats italianes. Aquesta circumstància deriva del seu bon mestre Černohorský que va estudiar, viure i treballar a Itàlia durant uns bons anys. Correcte en la forma i en el discurs però inconsistent interpretativament fet que en dificulta la situació en context tan d'aquesta com de  la totalitat del seu treball simfònic. Preludi, com deia, del Te Deum per a cor, solistes i orquestra. Llàstima, novament, de la fluixa interpretació i d'una gravació enllaunada ja que de ben segur, si no fos així, la nostra percepció milloraria substancialment. Ara bé, que aquesta coincidència negativa a l'entorn del seu nom no desviï la nostra atenció per un personatge il·lustre del segle XVIII bohemi que va escriure gran quantitat de música. Concerts de tot tipus, sonates d'orgue i clavecí i gran quantitat de litúrgia vocal, entre ella, 33 misses de les quals, per ara, no se n'ha recuperat cap. Bé, no és del tot cert ja que en l'edició en què trobarem el Te Deum d'avui hi podrem escoltar, amb les restriccions que comentava, el seu Rèquiem Solemne en Do major. Partitures, complementades també, per una missa de Kozeluch. Per tant, autèntic drama el d'una edició brillant en repertori però incomprensiblement pobre d'execució. Esperem que la tercera sigui la bona, mentrestant, seguirem esperant!

 La simfonia interpretada per la Camerata Rhenania sota direcció d'Hanspeter Gmür.

 El Te Deum interpretat per el Choeur mixte et Orchestre de Chambre du FOK sota la direcció de Pavel Kühn (1938-2003).

Gaudiu i compartiu!


Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib 4 comentarios

dijous, 23 de maig del 2013

MOSCHELES, Ignaz (1794-1870) - Concertante in F

Rudolf von Alt - Die Teynkirche in Prague 1843
Obra de Rudolf von Alt (1812-1905), pintor austríac.


- En record del 219è aniversari del naixement d'Ignaz Moscheles -


Ignaz Moscheles (1794-1870) compositor i pianista bohemi nascut a Praga. Especial il·lusió em resulta parlar i honrar la figura d'aquest fantàstic pianista. I és especial en el sentit que Moscheles el vaig conèixer de casualitat durant una d'aquelles tardes, de fa uns bons anys, en què passejava per un magnífic establiment i em vaig topar amb una edició al seu nom. Comptava els pocs dies des de que m'havia introduït en aquest apassionant univers per la qual cosa alguns dels seus protagonistes em resultaven totalment desconeguts. Un d'ells era un tal Moscheles de qui, per un moment, vaig tenir seriosos dubtes, fruit del desconeixement, a l'hora de decidir-me a agenciar-me amb aquella edició. Amb el temps, m'agraeixo a mi mateix haver-ho fet. Moscheles, esplèndid pianista, va néixer a la preciosa capital bohèmia. Fill d'una família de comerciants jueus, va introduir-se en la música de la mà del seu pare, guitarrista i violinista. La seva passió va néixer amb l'ajuda del seu pare evidentment però, també, en l'impacte revolucionari que la música de Beethoven va tenir en ell. I tot i les reticències del seu mestre en el conservatori que l'orientava més vers les figures de Mozart, Bach o Clementi, ell va seguir admirant, amb insistència, al gran geni de Bonn en un temps en que aquest vivia i treballava a Viena. És d'aquesta manera, que durant les seves classes de contrapunt amb Albrechtsberger i de composició amb Salieri a Viena, va coincidir amb el seu ídol d'infància. Beethoven, encantat i emocionat amb el talent d'aquell jove, el va contractar com ajudant i col·laborador. La relació amb els grans genis del seu temps no es va limitar a Beethoven ja que ben aviat, i condicionat possiblement per la seva vocació de jueu practicant, va establir contacte amb la família Mendelssohn que el va invitar a donar classes de piano al seu fill. El jove Mendelssohn, d'un talent i d'una força creativa i interpretativa des de ben petit, va deixar impressionat a un Moscheles absolutament astorat davant un alumne a qui ell mateix ja anomenava mestre. De fet, en els seus comentaris ho resumia literalment així:
"Aquesta vesprada… he donat a Felix Mendelssohn la seua primera lliçó, sense deixar de pensar a cada moment que de fet em trobava davant d'un mestre, i no d'un alumne"
Tenint en compte que Moscheles va ser un pianista admirat en totes les geografies europees en las que va viure i treballar, avui en parlaré, específicament, en relació al piano però també en relació a un gènere menys conegut del seu repertori, el concertant. D'entrada, una fantasia pianística amb acompanyament de trompa de títol Theme varie opus 138b sobre un tema de Rossini. Tan aquesta partitura, com la que finalitza, tenen per protagonisme aquest duet d'instruments en un diàleg intens i encantador. La figura central serà el seu Concertante en Fa major per a flauta, oboè i orquestra. Com bé ens diu el nom, no deixa de ser una breu simfonia concertant per a dos instruments solistes en un format continuo. Un parsimoniós andante inicial dóna pas a un vivace final alegre i primaveral. Un regal pels sentits finalitzat amb el Duo Op 63 Introduction and Rondeau ecossais per a piano i trompa. Moscheles, prolífic compositor de 142 opus, va deixar un llegat de vuit concerts de piano que perfectament serien motiu d'un estudi meticulós per part d'aquest espai. Per temps i per tradició no ho faré però m'ensumo que un dia o altre hauré de tornar a posar els cinc sentits en el simpàtic i virtuós mestre romàntic que tanta devoció sentia per Beethoven. I en el joc d'admiradors i d'admirats, hem de dir al seu favor que una de les anècdotes musicals per excel·lència explica que el gran Robert Schumann va començar a estudiar música després de sentir un recital de piano de Moscheles. Alguns admiraven a Beethoven i d'altres a Moscheles, ves qui ho diria estimat amic!

 A la interpretació de les sonates, Barry Tuckwell a la trompa i Daniel Blumenthal al piano.

 A la interpretació del concertant, Jiri Valek a la flauta, Jiri Mihule a l'oboè, la Dvorak Chamber Orchestra i la direcció d'Ivan Parik.

 Gaudiu i compartiu!


Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

PRESTOCLASSICAL: Horn Sonatas
CPDL: No disponible.

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib 3 comentarios

dimecres, 22 de maig del 2013

WAGNER, Richard (1813-1883) - Symphony in E

Constant Troyon - On the Way to the Market (1859)
Obra de Constant Troyon (1810-1865), pintor francès.


- En record del 200è aniversari del naixement de Richard Wagner -


Richard Wagner (1813-1883) compositor i director d'orquestra alemany nascut a Leipzig. Batejat a l'església de Sant Tomàs de Leipzig i sense necessitat d'establir un paral·lelisme amb un Bach que probablement no té res a veure, a banda de la nacionalitat, amb el gran, magnànim i omnipresent Wagner, avui celebrarem un aniversari prou conegut, el del mestre de la òpera alemany del segle XIX. I valgui d'entrada la disculpa pel profund desconeixement que servidor té tant de la seva música com de la seva vida. Tanmateix, crec necessari establir un vincle amb aquest espai precisament perquè els amants del seu art no són especialment pocs. Per tant, des d'una posició clarament en desavantatge, intentaré fer tot honor i tota glòria al seu nom. En general, crec no sentir una empatia còmplice amb l'alemany, probablement, derivada d'una ignorància congènita i profunda i, també, per un perfil biogràfic associat, il·legítimament, pel règim nazi i per l'ús partidista i macabre que va fer de la seva música. En definitiva, diria que jo i Wagner no seríem gaire bons amics... o potser sí? La música ens farà la feina i avui hauré de rebatre amb arguments de pes aquesta innata desconsideració vers el seu nom. Recordem que Wagner va néixer en plena hegemonia musical d'un altre geni alemany, Beethoven, que marcaria profundament l'estil i les formes de la seva música instrumental que no operística. I avui, en què tractarem el desconegut i relativament abandonat gènere simfònic de Wagner, haurem de posar el retrovisor, de forma permanent, a Beethoven però també, sorprenentment, a Haydn a qui va estudiar en profunditat durant la seva etapa de joventut. I és precisament en aquest context i en la coordenada de Leipzig on haurem de situar al jove Wagner simfònic. 

 Allà, reinstal·lats de nou el 1828, començaria a introduir-se d'una forma seriosa en la música de la mà del compositor Christian Gottlieb Müller, el primer dels seus mestres. Alhora, i pocs anys més tard, entraria a la Universitat de Leipzig per estudiar música. Acadèmia i professió profetitzaven un futur pròsper en aquest sentit i la història, en passat i en present i tant indeterminada a vegades, així ens ho ha confirmat. Seria a Leipzig i sota estudi meticulós de la música de Beethoven que escriuria la dues úniques simfonies que se l'hi coneixen. I de les dues la d'avui és, amb escreix, la més desconeguda i oblidada ja que molts poques vegades ha estat editada. En essència, la Simfonia en Mi bemoll, escrita en una data indeterminada prèvia al 1834, és una partitura incompleta, de només dos moviments. Redescoberta el 1886, el manuscrit consistia en una sèrie d'esbossos inconnexos aparentment sense ordre ni estructura formal. La reconstrucció posterior resultant, sol·licitada expressament per la seva muller Cósma Wagner, és la partitura de dos passatges que avui recuperarem. Un allegro con spirito inicial i un breu adagio cantabile. La singularitat, més enllà del discurs temàtic pròxim a Haydn i Beethoven, rau en qui signa la obra. En nom d'un altre autor possiblement no tindria ressò ni edició. L'acompanyarà una de les poques sèries de cançons, aquestes sí editades innombrables vegades, compostes musicalment sobre uns poemes de Mathilde Wesendonck a qui, precisament, dedica el conjunt d'aquests Wesendonck-Lieder. Una bona sorpresa simfònica, i potser no tant lírica, per a celebrar a Wagner. Un argument per a contrarestar la recança i la desconfiança inicial que automàticament el seu nom em genera. Desconec la seva òpera de dalt a baix i de dreta a esquerra però sempre tindrà en mi un admirador secret del seu treball simfònic ja que aquesta breu simfonia complementa, perfectament, la Simfonia en Do major WWV29, la més coneguda i millor treballada de les dues. Per un dia, faré el cor fort, faré somriure l'esperit i exhalaré un esplèndid alè per dir ben fort, felicitats Richard Wagner!

 La simfonia ens la interpreta la Tokyo Metropolitan Symphony Orchestra sota la direcció d'Hiroshi Wakasugi (1935-2009).

 Les cançons ens les interpreta la soprano Indra Thomas amb el conjunt musical Moscow Virtuosi Orchestra i la direcció de Vladimir Spivakov.

 Gaudiu i compartiu!


Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):


Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib 5 comentarios

dimarts, 21 de maig del 2013

DELLA CIAJA, Azzolino Bernardino (1671-1755) - Sonates pour Clavecin, Op.4

Jan Steen - The Effects of Intemperance (c.1663-65)
Obra de Jan Steen (1625-1679), pintor holandès.


- En record del 342è aniversari del naixement d'Azzolino Bernardino Della Ciaja -


Azzolino Bernardino Della Ciaja (1671-1755) compositor i organista italià nascut a Siena. Iniciem setmana laboral amb recança i fem-ho tot celebrant un nou aniversari d'un desconegut i misteriós artista italià. Situem-nos a Siena, a l'agrícola regió de la Toscana, per a descobrir-hi a Della Ciaja un nom que possiblement d'entrada ens deixarà indiferents. Ara bé, per a servidor, tot i l'àmbit local i efusivament desconegut del seu nom, qualsevol persona que va dedicar el seu temps, viure o malviure segons el cas, i la seva intel·ligència a l'art, fos música, pintura, literatura o al que bonament fos, ja es mereix un reconeixement, mínim, però al cap i a la fi un epígraf en la història de la cultura. Della Ciaja, en aquest camí sinuós de música, compositors, intèrprets, va rebre formació musical en una Ordre de perfil militar afincada a Pisa. Allà i a l'església de Sant Stefano dei Cavalieri, va introduir-se en el complex organigrama sonor de l'orgue i del clavecí amb els quals va iniciar la que seria, per sempre, tota una carrera professional. Tanmateix, el seu nom resulta confús per nosaltres, llunyans ciutadans de la seva Siena natal però també pels propis italians ja que la seva biografia és poc clara i inconnexa. De vida eminentment italiana, va viure a Pisa, pel que sembla, a Florència, a Roma i de tornada a Pisa on va morir. Organista en el sentit interpretatiu de la paraula però també en el sentit constructiu (ell va reconstruir l'orgue de l'església de Sant Stefano dei Cavalieri l'any 1733), era un expert en aquest darrer art. Alhora, tanta devoció per l'orgue el va fer partícip d'una elevada quantitat de composicions per aquest instrument. El més curiós de tot plegat, cenyint-nos al repertori editat a dia d'avui exclusivament al seu nom és, precisament, el gènere que se n'ha editat. Doncs bé, tot i escriure abundant literatura organística, el cert és que el seu llegat més important va ser la música religiosa amb diverses cantates i misses les quals, de moment, no han vist la llum angelical del renaixement postmodern. Una llàstima que ràpidament substituirem per una alegria moderada tan bon punt ens deixem captivar per les encantadores Sonates de clavicèmbal opus 4 les quals, sense ser revolucionàries, se'ns presenten d'una forma original i sorprenentment modernes tenint en compte l'any en què van ser publicades, el 1727 a Roma. De quatre moviments, tot i que alguna de cinc, sempre s'inicien amb una Toccata i una Canzone. Contrapunt estricte, dissonàncies harmòniques i melodia de proximitat més clàssica que barroca que ens anticipa, lleugerament, al contemporani Scarlatti i al futur Soler. Argument consistent i ben dissenyat d'unes obres que no malviuen precisament en la foscor ja que han estat editades un parell de vegades per intèrprets diferents. Un regal inesperat i de bona qualitat el dia que celebrem el seu aniversari. Clavecí, com tant m'agrada, en estat pur i en llenguatge aparentment senzill que no amaga un virtuosisme i una bona acadèmia imprescindible per a compondre unes partitures que faran les delícies del enamorats del preciós i delicat instrument de teclat!

Bona interpretació del clavecinista Martin Derungs.

Gaudiu i compartiu!


Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

CPDL: No disponible

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib 4 comentarios
Subscriure's a: Missatges (Atom)