dimarts, 26 de gener del 2016

SANTINI, Alessandro (c.1700-c.1740) - Sonate a flauto e basso

Pompeo Batoni - Diana and Cupid (1761)
Obra de Pompeo Batoni (1708-1787), pintor italià (1)





Parlem de Pintura...

Pompeo Girolamo Batoni (Lucca, 25 de gener de 1708 - Roma, 4 de febrer de 1787) va ser un pintor italià. Fill d'orfebre, el 1727 es va traslladar a Roma on es va guanyar inicialment la vida dibuixant estàtues antigues. Aviat va començar a rebre encàrrecs importants per a realitzar pintures històriques, principalment de temàtica religiosa. El 1755 va finalitzar La caiguda de Simó el Mag per a la Basílica de Sant Pere de Roma, però l'obra va ser rebutjada i traslladada poc després a l'església de Santa Maria degli Angeli. Desil·lusionat, Batoni va començar a realitzar retrats, especialment de viatgers britànics que visitaven Roma, gènere en el qual va assolir un èxit immediat. Les seves primeres pintures històriques van posar de manifest una varietat d'influències. Des de pintors de la primera meitat del segle XVII, com Guido Reni i Domenichino, o inspirat pel ric cromatisme d'artistes com Federico Barocci i Benedetto Luti. La influència més important en la seva obra va ser, tanmateix, la de Rafael, pintor al qual va admirar per l'elegància expressiva de les seves figures i per l'harmonia i el classicisme de les seves composicions, qualitats que van ser particularment evidents en els seus retrats. Realitzats en un estil clàssic, els retrats de Batoni presenten normalment al model amb un fons d'escultures antigues, com en el seu Retrat d'un cavaller (c.1758, National Gallery, Londres). També posen en relleu el notable domini de la tècnica del dibuix que va caracteritzar tota la producció artística de Batoni. El seu mestratge com a retratista i coneixedor de l'estil clàssic va exercir una enorme influència en altres artistes, particularment en els primers neoclàssics com Anton Raphael Mengs. Va morir a Roma el febrer de 1787.

Font: En català: Pompeo Batoni (1708-1787) En castellano: Pompeo Batoni (1708-1787) In english: Pompeo Batoni (1708-1787) - Altres: Pompeo Batoni (1708-1787)



Parlem de Música...

Alessandro Santini (c.1700 - c.1740) va ser un sacerdot i un compositor italià. Es desconeix la totalitat de la seva vida i es dedueix la seva existència en base a un manuscrit anònim publicat a Venècia i per títol  "Sonate a flauto e basso del Sigr Alessandro Santini, in I-Vqs, MS. 1 129, Cl. VIII, Cod. 29.". També apareix citat en algunes composicions religioses pel que es creu que va ser sacerdot: Salve Regina Antifona a 5 voci misteMelodie gregoriane per la benedizione e per varie circostanze / accompagnamento per organo od armonio a cura del m.° p. Alessandro SantiniConcentus eucharistici 2-3-4 paribus vocibus organo comitante.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: No disponible



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Tot i ser-ne 'especialistes', són realment poques les vegades en què no tenim, ni per aproximació o col·lateralment, cap notícia del compositor a qui recuperem. Avui és un d'aquests casos en què una edició, monogràfica tot sigui dit, recupera un músic italià, geografia que deduïm pel nom pròpiament de l'autor. Perquè efectivament Alessandro Santini, de qui no en sabem res de res, es creu que va viure en un moment donat a Venècia, on va publicar un recull de Sonate a flauto e basso, i que va romandre actiu durant el segle XVIII amb un marge d'error considerablement ample. De fet, escoltant aquestes sonates, tant les podríem situar a finals del segle XVII com a mitjans del segle XVIII, per tant, no tenim fórmula màgica per endevinar-ne la cronologia. En tot cas, un tresor inesperat gràcies a la dignitat musical amb què es recuperen així com de la pròpia naturalesa del fruit recollit, certament inèdit. Oda a Santini, l'italià desconegut que un bon dia, no sabem si professionalment o inesperadament, va decidir regalar al món aquest breu però divertit opus musical!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Francesca Seri (flute); Offerta Musicale
AMAZON: SANTINI, A. - Flute Sonatas Nos. 1-6
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: SANTINI, A. - Flute Sonatas Nos. 1-6



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 25 de gener del 2016

FRANCHOMME, Auguste-Joseph (1808-1884) - The Franchomme Project

Carlo Bossoli - The ruins of Chersonesus, Crimea (1855)
Obra de Carlo Bossoli (1814-1884), pintor italià (1)





Parlem de Pintura...

Carlo Bossoli (Lugano, 6 de desembre de 1815 - Torino, 1 d'agost de 1884) va ser un pintor italià. Es va formar a Odessa, Ucraïna, abans de tornar a Itàlia el 1839. Allà va conèixer Roma, Nàpols i altres ciutats que artísticament va plasmar en molts dels seus treballs. El 1840 va retornar, per última vegada, a Crimea abans d'establir-se a Torí el 1853. Des d'allà va iniciar una sèrie de viatges summament productius que el van dur a Anglaterra, Espanya i el Marroc. El 1854 va publicar Les vistes de la península de Crimea, en què va mostrar algunes de les obres realitzades durant la seva joventut. Entre els anys 1859 i 1861 va treballar amb Eugenio di Savoia Carignano per tal de documentar les escomeses militars de la Segona Guerra de la Independència Italiana. Aquests anys van ser convulsos i la salut de Bossoli en va patir les conseqüències. Tot i això, no va deixar de viatjar i el 1867 va fer una gira per Escandinàvia i l'Europa Central. En vida, va rebre nombroses condecoracions, fins i tot la de Pittore Reale di storia a càrrec del Rei d'Itàlia Vittorio Emanuele II. Va exposar en nombroses acadèmies europees. La seva fidelitat a l'hora de pintar, sovint en aquarel·la, els esdeveniments històrics el van convertir en un dels pintors "periodistes" més importants d'Europa. El detall, així com la tonalitat del color, el situen com un dels grans mestres del realisme italià. Va morir a Torí l'agost de 1884.

Font: En català: No disponible En castellano: Carlo Bossoli (1814-1884) In english: Carlo Bossoli (1814-1884) - Altres: Carlo Bossoli (1814-1884) 



Parlem de Música...

Auguste-Joseph Franchomme (Lille, 10 d'abril de 1808 - Paris, 21 de gener de 1884) va ser un violoncel·lista i compositor francès. Segons Fetis, va començar a estudiar violoncel als 12 anys al Conservatori de Lille. El 1821 va guanyar un primer premi i va continuar els seus estudis amb Pierre Baumann. Després va viatjar a París on va seguir formant-se al Conservatori estudiant amb Norblin abans de guanyar un premi el desembre de 1825. A partir del mateix any va començar a treballar als teatres l'Ambigu-Comique i l'Italien i des del 1828 a la Capella Reial. Va ser alhora molt actiu com a músic independent fins el punt que va treballar com a freelance fins el 1853, any en què es va unir a l'orquestra de Napoleó III. Va ser membre fundador de la Société des Concerts du Conservatoire i va substituir al seu mestre Norblin com a professor el 1846, mantenint aquesta posició fins el 1884. En col·laboració amb el violinista Delphin Alard, el 1834 van fundar els Concerts du Cercle Musical i el 1847 els Matinées Annuelles de Quatuors. Va tenir col·laboracions esporàdiques amb notables compositors del seu temps com Mendelssohn, Charles Hallé, Ignaz Moscheles, Liszt i Chopin. Va viure la major part del seu temps a França si bé va visitar Moscheles a Anglaterra el 1837 i el 1856. Com a compositor va publicar obra instrumental, principalment per a violoncel. Va morir a París el gener de 1884.

OBRA:

Most published in Paris and Leipzig

Instrumental:

Vc Conc., op.33, also arr. vc, pf

Thèmes variés:
at least 10 op. nos., most for vc, pf/str qt/orch

Caprices:
12 for vc, vc ad lib, op.7;
at least 6 others in 4 op. nos., most for vc, pf

Nocturnes:
3 for 2 vc, op.14;
3 for vc, pf, op.15;
3 for vn/vc, pf, op.19;
arr. Chopin: 2 nocturnes, vc, pf as op.55;
?others

Fantasias:
at least 10 op. nos., most for vc, pf/str qt/orch

Other works;
Mostly for vc, pf/str qt/orch, incl. 12 études, op.35, vc, vc/pf

Font: En català: Auguste-Joseph Franchomme (1808-1884) En castellano: Auguste-Joseph Franchomme (1808-1884) In english: Auguste-Joseph Franchomme (1808-1884) - Altres: Auguste-Joseph Franchomme (1808-1884)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

This long-overdue tribute to the French Romantic-era virtuoso cellist and composer August Franchomme brings to light many of his long-neglected original compositions and arrangements for cello(s), most of which have remained unpublished and unheard for well over a century. This release thus fills a longstanding gap in the annals of music history, revealing fresh perspectives on an important and influential figure of his day whose significant role has long been underappreciated.  As “poet of the piano” Frédéric Chopin’s close friend, confidante and musical partner, Franchomme transcribed many of the Polish master’s famous piano works for cellos in various combinations and/or with piano; he penned many remarkable original compositions as well. Some of the best of both are recorded here for the first time.  This project is the musically delectable fruit of years of research by distinguished cellist Louise Dubin, who is also perhaps the world’s leading scholar of Franchomme’s life and work. She performs here as lead cellist, with the sonorous collaboration of fellow cellists Julia Bruskin, Sæunn Thorsteinsdóttir and Katherine Cherbas as well as pianists Hélène Jeanney and Andrea Lam.

DELOSMUSIC (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Louise Dubin (cello); Julia Bruskin (cello); Katherine Cherbas (cello); Saeunn Thorsteinsdóttir (cello); Hélène Jeanney (piano); Andrea Lam (piano)
AMAZON: FRANCHOMME, A. - The Franchomme Project
CPDL: No disponible
SPOTIFY: FRANCHOMME, A. - The Franchomme Project



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

diumenge, 24 de gener del 2016

HOFFMANN, Ernest Theodor Amadeus (1776-1822) - Messa d-Moll (1804)

Bernardo Bellotto - A capriccio river landscape with a church to the left (c.1765)
Obra de Bernardo Bellotto (1721-1780), pintor italià (1)



- Recordatori d'Ernest Theodor Amadeus Hoffmann -
En el dia de la celebració del seu 240è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Bernardo Bellotto, o "Canaletto el jove" (Venezia, 30 de gener de 1721 - Warszawa, 17 d'octubre de 1780) va ser un pintor i gravador vedutista italià. Nebot de Canaletto, Bellotto va començar la seva formació artística als 15 anys al taller del seu oncle Giovanni Antonio Canal i no només va adoptar la seva especialitat, la pintura de veduta, sinó també el seu estil i fins i tot el nom Canaletto. Com el seu oncle, va viure a Venècia fins al 1742, data en què es va traslladar a Roma i potser també a la Toscana. Va treballar en diferents llocs d'Itàlia, a Llombardia i a Torí abans de viatjar a Anglaterra el 1746. Un any després va ser rebut a Dresden per l'aleshores Príncep Elector Frederic August II el Fort, que va mostrar un viu interès per la seva obra. A Viena va treballar per a María Teresa I i l'aristocràcia austríaca, passant per Munich, i retornant el 1762 a Dresden, on després de perdre el seu lloc a la cort, va treballar com a professor de perspectiva a l'acadèmia fundada el 1764. Bellotto no es va establir definitivament fins el 1768, any en què va ser nomenat pintor de la cort d'Estanislau II Poniatowski a Varsòvia. L'estreta col·laboració entre oncle i nebot fan difícil la delimitació entre les obres de joventut d'un i les de maduresa de l'altre. Les obres personals Bellotto es va diferenciar de les de Canaletto per un cromatisme més fred, per un predomini del clarobscur i per una realista precisió topogràfica. Les seves obres principals, com les 14 vedute de Dresden i la Vista de Varsòvia, van mostrar una qualitat semblant a les del seu oncle. Les seves vistes de capitals europees van constituir, per la seva precisió i fidelitat a l'original, una important font històrica, fins el punt que es van utilitzar per a la reconstrucció d'edificis històrics de Dresden i Varsòvia que havien patit danys durant la Segona Guerra Mundial. Va morir a Vàrsovia l'octubre de 1780.




Parlem de Música...

Ernst Theodor [Wilhelm] Amadeus Hoffmann (Königsberg, 24 de gener del 1776 - Berlin, 25 de juny del 1822) va ser un escriptor i compositor alemany. Va néixer amb el nom d'Ernst Theodor Wilhelm, però va canviar 'Wilhelm' per 'Amadeus', fruit de la profunda admiració que va sentir per Mozart. Membre d'una família de juristes, va continuar amb la tradició familiar i va estudiar Jurisprudència, càrrec que va exercir en ciutats com Posen, Plock i Varsòvia. El 1806, després de l'entrada de les tropes franceses, va perdre el seu lloc i va haver de dedicar-se a exercir com a professor de música i mestre de capella, compositor d'encàrrecs teatrals i dibuixant d'escenaris també per al teatre, fins que el 1814 va aconseguir d'un nou un càrrec en l'administració prussiana. No obstant, la seva producció no es va limitar exclusivament als àmbits literari i musical, sinó que va abastar també el dibuix i la pintura. Com a crític musical va exercir també una activitat molt destacable, en la qual cal remarcar especialment el fet d'haver estat un dels primers a reconèixer el geni de Beethoven. La seva obra literària el va convertir en un dels principals representants del Romanticisme alemany, influït sobretot per Novalis i Ludwig Tieck. La seva insatisfacció amb la realitat quotidiana, amb el món filisteu, va despertar en ell l'anhel d'una existència superior, l'única possibilitat d'existir residia en la màgia, en aquesta altra realitat en què es fan realitat anhels i somnis, i que es mou en el més profund del subconscient. Aquest altre món va tenir en la seva obra un caràcter ambivalent, ja que en ell es feien realitat els somnis, però sempre amb un caràcter amenaçador i demoníac. La seva genialitat va ser per tant la perfecció del contrast, ja que el conte es feia realitat en la quotidianitat: la fantasia de la realitat va ser la temàtica de la seva obra literària. I si bé va ser notablement prolífic com a compositor, el seu èxit en aquest sentit fou escàs, només redescobert musicalment anys després de la seva mort, esdevinguda a Berlin el juny de 1822.

OBRA:

Voca secular:

Stage:
AV no. from Allroggen Verzeichnis (1970):
4 Die Maske (Spl, 3, Hoffmann), 1799, D-Bsb; excerpts ed. F. Schnapp, vs (Berlin, 1923)
8 Scherz, List und Rache (Spl, 1, Hoffmann, after J.W. von Goethe), Posen, 1801, lost
19 Die lustigen Musikanten (Spl, 2, C. Brentano), Warsaw, 6 April 1805, F-Pn, D iv–v
20 Das Kreuz an der Ostsee, i: Die Brautnacht (incid music, Z. Werner), 1805, D-Bsb, D ix
21 Die ungebetenen Gäste, oder Der Kanonikus von Mailand (Spl, 1, Rohrmann, after A. Duval: Le souper imprévu), 1805, lost
33 Liebe und Eifersucht (Spl, 3, Hoffmann, after P. Calderón de la Barca: La banda y la flor), 1807, Bsb, D vi–viii
34 Der Trank der Unsterblichkeit (romantische Oper, 4, J. von Soden), 1808, Bsb
37 Das Gelübde (incid music, 1, H. Cuno), Bamberg, 16 Oct 1808, lost
38 Die Wünsche (incid music, 1, Cuno), Bamberg, 9 Nov 1808, lost
39 Die Pilgerin (incid music, 1, Hoffmann), Bamberg, 18 Nov 1808, lost
41 Arlequin (ballet, C. Macco), Bamberg, 1 Jan 1809, Bsb, D ix
44 Das Gespenst (incid music, A. von Kotzebue), Bamberg, 9 April 1809, lost
51 Dirna (melodrama, 3, Soden), Bamberg, 11 Oct 1809, BAs
53 Wiedersehn! (prol, 1, Hoffmann), 1809, Bsb
54 Sabinus (melodrama, Soden), 1810, Bsb, inc.
55 Aurora (grosse romantische Oper, 3, F. von Holbein), 1811–12, rev. and reorchd L. Böttcher, Bamberg, 5 Nov 1933, BAs, WÜsa, ed. in DTB, v (1984); orig. version, Bamberg, 9 Sept 1990
56 [quodlibet], Bamberg, 2 Feb 1811, lost
59 Saul, König in Israel (melodrama, 3, J. Seyfried, after L.C. Caigniez: Le triomphe de David), Bamberg, 29 June 1811, BAs, WÜsa
61 Heinrich von Wolfenschiessen (incid music, A. Klingemann), Bamberg, 14 Jan 1812, lost
63 Roderich und Kunigunde, oder Der Eremit vom Berge Prazzo, oder Die Windmühle von der Westseite, oder Die triumphierende Unschuld (Parodie, prol, 2, J.F. Castelli), Bamberg, 23 Feb 1812,

Others:
3 Judex ille (J.W. von Goethe: Faust), solo v, 4vv, org, orch, 1795, inc., lost
6 Kantate zur Feier des neuen Jahrhunderts: Singet Chronos’ jüngstem Sohne (J.L. Schwarz), Posen, 31 Dec 1800, lost
31 Canzonets and duettinos, 1805–7, lost
32 Trois canzonettes, 2–3vv, pf (Berlin, 1808): Già riede primavera (P. Metastasio), Senza di te, ben mio, Oh che cucagna
50 Songs from Golo und Genoveva (F. Müller), 1809, lost [see AV77]
64 Tre canzonette italiane, S, 2 T, B, pf, 1812, A-Wgm, D xii: Spuntar la sol d’aprile, La tortorella amante, Sento l’amica speme
65 Prendi, l’acciar ti rendo (G.M. Foppa), recit and aria, S, orch, 1812, D-Bsb, D xi
66 Mi lagnerò tacendo della mia sorte amara (Metastasio), 1812, lost
67 [Sei] Duettini italiani, S, T, pf, 1812, Bsb (Berlin, 1819), D xii: Ombre amene (Metastasio); Dove sei, mio caro bene?; Vicino a quel ciglio (Metastasio); Viver non potrò mai lungi da te, mio bene; Vicino a te, ben mio, mi sento giubilar; Ah che mi manca l’anima
68 O nume che quest’anima, S, 2 T, B, 1808–12, Bsb, D xii
77 Still und hehr die Nacht: Nachtgesang (Müller: Golo und Genoveva), 6 male vv, 1819, CH-Bu, facs. in Schnapp, ii (1967), 224
78 Türkische Musik: Ein Kaiser einst in der Türkei (F. Förster), 4 male vv, 1820, RUS-KAu, D xii
79 Schwer ist die Kunst und kurz das Leben, canon, 4vv, 1820; unknown private collection
80 Ach warum weiter du fliehende Welle (Fouqué), lied, male vv, 1820–21, lost
81 Two drinking-songs (H.G. von Ahlefeldt), male vv, 1820–21, lost: Tafel halten bei drei Speisen, Wir trinken Wein vom freien Rhein
82 Walpurgisnacht (cant., Förster), 4vv, 1820–21, lost
83 Jägerlied (L. Tieck), solo vv, 4 male vv, ?1820–21, frag., D-Bsb, D xii
84 Katzburschenlied (Hoffmann), 4–5 male vv, 1821, frag., Allroggen (1970), 128, D xii

Lost:
70 Undine (Zauberoper, 3, F.H.C. de la Motte Fouqué), Berlin, 3 Aug 1816, Bsb, D i–iii
74 Thassilo (chorus and melodrama, Fouqué), Berlin, 22 Oct 1815, lost; rev. as drama, Berlin (1), 18 Jan 1817, lost
85 Der Liebhaber nach dem Tode (op, 3, C.W. Salice-Contessa, after Calderón: El galan fantasma), 1818–22, inc., lost
Several single pieces, AV nos.43, 45–7, 57–8, 69, 71, all lost
Other canzonets and songs, AV nos.2, 5, 35, 48–9, all lost

Vocal religiosa:

9–10 Masses, Vespers, 1802–3, lost
11 Mass, G, 2 S, 2 vn, org, 1802–3, lost
12–15 Motets, choruses, 4vv, 1802–3, lost
18 Mass, d, 4vv, orch, 1803–5, D-Bsb, D x
36 [Sex] Canzoni, 4vv, 1808, Bsb, B iv, D x: Ave maris stella, De profundis, Gloria Patri et Filio, Salve Redemptor, O sanctissima, Salve regina
42 Miserere, b , 2 S, A, T, B, 4vv, orch, 1809, Bsb, D x
72 Hymn, 1813, lost

Instrumental:

Orch.:
7 Overture: Musica per la chiesa, orch, 1801, D-Bsb, D x
23 Symphony, E , 1805–6, Bsb, D xi

Chbr.:
24 Quintet, c, hp, 2 vn, va, vc, before Oct 1807, Bsb, B ii, D xii
25 Quintet, D, pf, 2 vn, va, db, before Oct 1807, lost
52 Piano Trio, E, 1809, private collection, D xii

Piano:
1 Kleine Rondos, 1794–5, lost
16 Fantasia, c, 1803, lost
17 Sonata, A , 1803, lost
22 Sonata, A, in Wybor pieknych, vii (Breslau, 1805); ed. F. Schnapp (Kassel, 1968), D xii
26 Sonata, b , ?1807–8, lost
27 Sonata, f, ?1807, D-Bsb, B i, D xii
28 Sonata, C, ?1807, lost
29 Sonata, F, ?1807, Bsb, B i, D xii
30 Sonata, f, ?1807–8, Bsb, B i, D xii
40 Sonata, c , c1808, Bsb, B i, D xii
62 Waltzes, pf/?orch, 23 Jan 1812, lost
73 Deutschlands Triumph im Siege bei Leipzig (Leipzig, 1814) [pubd under pseud. A. Vollweiler]
76 Serapions-Walzer, c1818–21; unknown private collection

Literatura:

Music reviews and related essays:
‘Schreiben eines Klostergeistlichen an seinen Freund in der Hauptstadt’, Der Freimüthige, (1803), 573 [on use of Greek chorus in Schiller’s Braut von Messina]
‘Über Salomons Urtheil’, Allgemeine deutsche Theater-Zeitung (17 and 20 May 1808) [review of A. Quaisin: Le jugement de Salomon]
F. Witt: Symphonies nos.5 and 6, AMZ, xi (1808–9), 513–17
L. van Beethoven: Symphony no.5, AMZ, xii (1809–10), 630–42, 652–9
V. Fioravanti: I virtuosi ambulanti [vs by L. Wolff], AMZ, xii (1809–10), 204–8
C.W. Gluck: Iphigénie en Aulide [vs by G.C. Grosheim], AMZ, xii (1809–10), 770–71, 784–9
A. Romberg: Pater noster, AMZ, xii (1809–10), 209–12
J. Weigl: Das Waisenhaus, AMZ, xii (1809–10), 809–19
F. Paer: La Sofonisba [vs by C.F. Ebers], AMZ, xiii (1811), 185–95
L. Spohr: Symphony no.1, AMZ, xiii (1811), 797–806, 813–19
L. van Beethoven: Overture to Coriolan, AMZ, xiv (1812), 519–26
A. Gyrowetz: Der Augenarzt, AMZ, xiv (1812), 855–64
E. Méhul: Ouverture de chasse from Le jeune Henri, AMZ, xiv (1812), 743–7
A.H. Pustkuchen: Choralbuch und kurze Anleitung, AMZ, xiv (1812), 791–7
L. van Beethoven: Incidental music to Goethe’s Egmont, AMZ, xv (1813), 473–81
L. van Beethoven: Mass in C, AMZ, xv (1813), 389–97, 409–14
L. van Beethoven: Two piano trios op.70, AMZ, xv (1813), 141–54 [music exx. in suppl. 3]
C.A.P. Braun: Symphony no.4 and J.W. Wilms: Symphony op.23, AMZ, xv (1813), 373–80
‘Alte und neue Kirchenmusik’, AMZ, xvi (1814), 577–84, 593–603, 611–19
J.C. Ambrosch: Two songs, AMZ, xvi (1814), 811 only
A. Bergt: Christus, durch Leiden verherrlicht, AMZ, xvi (1814), 5–17
A. Boieldieu: Der neue Gutsherr [Le nouveau seigneur de village], AMZ, xvi (1814), 669–73
‘Der Opern-Almanach des Hrn. A. v. Kotzebue’, AMZ, xvi (1814), 720–21, 736–41
J. Elsner: Overtures to Andromeda and Leszek bialy, AMZ, xvi (1814), 41–6
M.K. Ogiński: 12 polonaises for piano, AMZ, xvi (1814), 792–4
J.F. Reichardt: Piano Sonata in F minor, AMZ, xvi (1814), 344–50
W.F. Riem: 12 lieder op.27, AMZ, xvi (1814), 680–92
F. Schneider: Piano Sonata op.29 [4 hands], AMZ, xvi (1814), 221–7
B. Stiastny: Il maestro ed il scolare and J. Stiastny: 2 pièces faciles et progressives, AMZ, xvi (1814), 726–8
‘Über einen Ausspruch Sacchini’s und Über den sogenannten Effect in der Musik’, AMZ, xvi (1814), 477–85
A. André: Piano variations on Ah vous dirai-je, maman and O du lieber Augustin and P.J. Riotte: Piano variations on a theme from Weigl’s Schweizerfamilie, AMZ, xvii (1815), 138–40
J. Fröhlich: Piano Sonata [4 hands] and Piano Concerto [4 hands], AMZ, xvii (1815), 806–8
Aus Hoffmann’s Leben und Nachlass, ed. J.E. Hitzig (Berlin, 1823/R), 246 only [frag.; orig., 1808, lost]

Concert reviews:
‘Briefe über Tonkunst in Berlin: erster Brief’, AMZ, xvii (1815), 17–27 [incl. remarks on concert by B. Romberg and perfs. of Sacchini’s Oedipe à Colone and Spontini’s Fernand Cortez]
E. Méhul: Ariodant, Dramaturgisches Wochenblatt, i (1815–16), 195
W.A. Mozart: Don Giovanni, Dramaturgisches Wochenblatt, i (1815–16), 107
W.A. Mozart: Die Zauberflöte, Dramaturgisches Wochenblatt, i (1815–16), 158
F. Paer: Camilla, Dramaturgisches Wochenblatt, i (1815–16), 92
A. Sacchini: Oedipe à Colone, Dramaturgisches Wochenblatt, i (1815–16), 99
A. Sacchini: Oedipe à Colone and R. Kreutzer: Paul et Virginie, Dramaturgisches Wochenblatt, i (1815–16), 179
B.A. Weber: Sulmalle and Maler Tenier, Dramaturgisches Wochenblatt, i (1815–16), 114
P. Winter: Das unterbrochene Opferfest, Dramaturgisches Wochenblatt, i (1815–16), 91
J.P. Schmidt: Die Alpenhütte, Berlinische Nachrichten von Staats- und gelehrten Sachen (12 Sept 1816)
G. Spontini: La vestale, Dramaturgisches Wochenblatt, ii (1816–17), 18
‘Einige Bemerkungen zu den Worten, die der Königl. Kammersänger Hr. Fischer in Nr.32 des “Gesellschafters” über das Verhältnis des Künstlers zum Publikum ausgesprochen hat’, Der Freimüthige, xv (Leipzig, 1818), 175
J.P. Schmidt: Das Fischermädchen oder Hass und Liebe, KPBZ (Vossische Zeitung) (3 Dec 1818)
‘An den Herrn Konzertmeister Möser’, KPBZ (6 Nov 1819)
‘Ein Brief des Kapellmeisters Johannes Kreisler’, Der Freimüthige, xvi (1819), 337, 342
‘Noch einige Worte über das Konzert des Herrn Konzertmeister Möser, am 26sten März d.J.’, KPBZ (30 March 1820)
‘Rüge’, KPBZ (25 April 1820) [reproof of anti-Semitic sentiments in a review in Der Freimüthige of works by Méhul and Meyerbeer]
‘Gruss an Spontini’, KPBZ (6 June 1820)
‘Über ein Konzert unter Leitung Spontinis zum Geburtstag Friedrich Wilhelms III’, KPBZ (5 Aug 1820)
C.W. Gluck: Armide, KPBZ (16 Sept 1820)
‘Zufällige Gedanken bei dem Erscheinen dieser Blätter’, Allgemeine Zeitung für Musik und Musikliteratur (9 and 16 Oct 1820)
‘Bescheidene Bemerkung zu dem die letzte Aufführung der Oper Don Juan betreffenden in No.142 dieser Zeitung enthaltenen Aufsatze’, KPBZ (30 Nov 1820); correction (2 Dec 1820)
G. Spontini: Lalla Rükh, Zeitung für Theater und Musik (24 Feb 1821)
‘Nachträgliche Bemerkungen über Spontinis Oper Olympia’, Zeitung für Theater und Musik (9, 16, 23 and 30 June, 14, 21 and 28 July, 4, 18 and 25 Aug, 1, 8 and 22 Sept 1821) [inc.] 

Font: En català: Ernest Theodor Amadeus Hoffmann (1776-1822) En castellano: Ernest Theodor Amadeus Hoffmann (1776-1822) In english: Ernest Theodor Amadeus Hoffmann (1776-1822) - Altres: Ernest Theodor Amadeus Hoffmann (1776-1822)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Parlar d'Hoffmann en aquest espai pot semblar estrany pels neòfits de l'univers musical ja que com la majoria de nosaltres sabem, va ser més conegut i admirat literàriament que musicalment. Les seves obres de ficció, combinant gràcilment el dibuix grotesc amb el paisatge sobrenatural i simbòlic, amb un hipnòtic realisme psicològic, van resultar determinants i certament influents en el sí del moviment romàntic alemany. No obstant, Hoffmann i anàlogament amb molts personatges més o menys il·lustres del seu temps, va ser un mestre polifacètic que va saber explorar la literatura, el dibuix, la pintura, la jurisprudència i circumstancialment la música. Perquè en el seu cas, el pentagrama fou més una afició tardana, si bé molt profunda i compromesa, que una professió a l'ús tot i haver estudiat piano amb Carl Gottlieb Richter (1728-1802), contrapunt amb Christian Wilhelm Podbielski, violí amb Christian Otto Gladau (1770-1853) i, anys més tard, cant amb J.F. Reichardt. De fet, no va ser oficialment reconegut com a compositor de ple dret fins el 1808, l'any en què va assolir un càrrec de mestre de capella en diversos teatres. Hoffmann, per la seva part, va viure en contacte permanent amb l'escola austríaca de música la qual va resultar determinant a l'hora de construir la seva peculiar producció musical, principalment teatral i religiosa. L'etiqueta Amadeus del seu nom no fou casual i va ser motivada adhoc per la seva incontrolable admiració per Mozart la influència de qui es va fer perceptible en nombroses de les seves obres, entre elles el benaurat Miserere (per cert mai publicat en vida d'Hoffmann i que tristament no va poder escoltar... cosa que nosaltres si ho podem fer aquí) o en la seva sorprenent Missa en Re menor per a solistes, cor i orquestra de 1804 que avui recuperarem. Una partitura amb un primer i inesperat regal en forma d'obertura en la tonalitat de re menor i amb una esplèndida fuga que introdueix brillantment la missa. De fet, es creu que aquesta breu obertura instrumental va ser escrita per Hoffmann per una altra missa de la qual només se'n conserva un esbós i que convenientment adaptada a la missa d'avui, en resulta un recurs poc habitual però certament pertinent. A partir del Kyrie inicial, la declaració de principis d'Hoffmann es basa en dues referències, Mozart i Haydn. Ambdós mestres, i en el cas d'Haydn més proper a la filosofia religiosa de Johann Michael Haydn que a la del seu germà Joseph, van ser la literatura en la que es va emmirallar per a construir una partitura de clara orientació solemne i on les similituds amb alguns compassos del mateix Rèquiem de Mozart són evidents. Una obra de gran escala, eminentment clàssica, si bé amb tocs de foscor romàntica, i especialment opulent en fugues ja que tots i cadascun dels moviments presenten aquest recurs en un moment o altre del seu discurs. Cal destacar, l'esforç en la recuperació del Hoffmann més musical ja que tot i el que pugui semblar escoltant-lo, al seu temps no va ser especialment respectat ni celebrat en aquest sentit. El seu Miserere, extroardinari, o l'exemple d'aquesta Missa ens obliguen a reconsiderar el seu estatus perquè no hi ha dubte que s'ho mereix. Celebrem-lo amb alegria i ben acompanyats de l'eucaristia de cada diumenge!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Sibylla Rubens (soprano); Jutta Boehnert (soprano); Rebecca Martin (mezzo-soprano); Thomas Cooley (tenor); York Felix Speer (bass); WDR Rundfunkchor Koln & WDR Sinfonieorchester KolnRupert Huber (conductor)
RECICLASSICAT: HOFFMANN, Ernest Theodor Amadeus (1776-1822)
LAQUINTADEMAHLER: HOFFMANN, E.T.A. - Missa in D Minor & Miserere
SPOTIFY: HOFFMANN, E.T.A. - Missa in D Minor & Miserere



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 23 de gener del 2016

KNORR, Iwan (1853-1916) - Variationen über ein Thema von Robert Schumann

Alexandre Cabanel - The Governess [c.1865-70]
Obra d'Alexandre Cabanel (1823-1889), pintor francès (1)



- Recordatori d'Iwan Knorr -
En el dia de la commemoració del seu 100è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Alexandre Cabanel (Montpellier, 28 de setembre de 1823 - París, 23 de gener de 1889) va ser un pintor francès considerat un dels millors acadèmics del seu temps. El seu aprenentatge artístic el va realitzar al taller del pintor François-Edouard Picot, sota influència de Jean Ingres. Més tard va estudiar a l'Escola de les Belles Arts de París, obtenint el segon Prix de Roma el 1845. Es va fer famós amb la seva obra El naixement de Venus (1863), que va ser adquirida per l'emperador Napoleó III. Amb 30 anys va ser nomenat professor de la mateixa escola i escollit membre de l'Acadèmia de Belles Arts de París. Va destacar especialment per la seva labor pedagògica, amb molt alumnes, entre d'altres, Albert Besnard, Vlaho Bukovac, Fernand Cormon, Charles Fouqueray, Aristides Maillol i Edmond Borchard. Pintor històric, pintor de classe i retratista, va evolucionar al llarg dels anys cap a temes més romàntics. Va ser crític amb el naturalisme i l'impressionisme, despertant notable enemistat amb Edouard Manet. Per la seva part, va ser el pintor predilecte de la Cort de Napoleó III i Eugènia de Montijo. Va morir a París el gener de 1889.




Parlem de Música...

Iwan Knorr (Mewe, 3 de gener de 1853 - Frankfurt, 22 de gener de 1916) va ser un professor, escriptor i compositor alemany. Als 4 anys va viatjar a Rússia on va aprendre piano amb la seva mare i on va conèixer la música popular russa. El 1868 la seva família es va instal·lar a Leipzig i Knorr va estudiar al Conservatori amb Moscheles (piano), Richter (harmonia) i Reinecke (composició). El 1874 va assolir el càrrec de professor de l'Institut Imperial de Dones Nobles de Khar'kov i quatre anys després el de director del programa d'estudis de la Societat Musical Imperial Russa. El 1877 va presentar a Brahms un dels seus treballs més reconeguts, les Variacions sobre una cançó popular ucraïnesa Op.7. Brahms va quedar encantat i el va recomanar, el 1883, a un càrrec de professor del Conservatori Hoch de Frankfurt. Allà va ensenyar piano, teoria, història musical i, a partir del 1886, composició. Va tenir notables alumnes com Cyril Scott, Hans Pfitzner i Ernst Toch. El 1895 va ser nomenat professor reial i el 1908 va succeir a Bernhard Scholz com a director del conservatori. El 1911 va ser nomenat membre honorari de l'Acadèmia Filharmònica dels Estats Units a Nova York. Els darrers anys va viure a Frankfurt, ciutat on va morir el gener de 1916.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Dunja (2, Knorr), op.18, Koblenz, 23 March 1904
Die Hochzeit (Knorr), Prague, 1907, not mentioned in Bauer
Durchs Fenster (1, Knorr), Karlsruhe, 1908

Other works:
Marienlegende, solo vv, chorus, orch;
Maria, scena, S, orch;
Ukrainische Liebeslieder, 4vv, pf;
c10 songs, 1v, pf;
choruses, male and mixed vv

Instrumental:

Orch:
Sym., G;
Sym. Fantasia;
Variations on a Ukrainian Folksong, op.7;
Serenade, G;
2 suites;
intermezzos, fugues, other works

Chbr and pf:
Pf Qt, E , arr. of pf qnt;
2 str qts;
Variations on a Theme of Schumann, pf trio;
works for vc, pf;
numerous pf solos, duets and arrangements

Literatura:

Peter Iljitsch Tschaikowsky (Berlin, 1900)
Aufgaben für den Unterricht in der Harmonielehre (Leipzig, 1903, 8/1931)
Lehrbuch der Fugenkomposition (Leipzig, 1911)
Die Fugen des ‘Wohltemperierten Klaviers’ von Joh. Seb. Bach in bildlicher Darstellung (Leipzig, 1912, 2/1926) 

Font: En català: Iwan Knorr (1853-1916) En castellano: No disponible In english: Iwan Knorr (1853-1916) - Altres: Iwan Knorr (1853-1916)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Knorr was an able and enthusiastic teacher, according to Moritz Bauer, a colleague at the conservatory. As a composer he was gifted but not prolific: Bauer attributed this to his strong self-criticism and his interest in teaching. His music shows the influence of Ukrainian folk music and an interest in variation technique and suite forms, and much of it is extremely contrapuntal: he is often ranked with Reger as one of the greatest masters of counterpoint and fugue of his time. Some of his pedagogical works (which include tutors in fugue and harmony, and analyses of works by Bach, Brahms and Tchaikovsky) were published under the pseudonym I.O. Armand.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

---

Das Hyperion-Trio komplettiert mit vorliegender Einspielung den Zyklus der Klaviertrios von Johannes Brahms. Als interessante Zugang ist ein Variationswerk von Iwan Knorr zu hören. Die musikalische wie technische Umsetzung ist hervorragend. In den letzten Jahren haben sich mehrere neue Klaviertrios im Musikleben etabliert, darunter auch das Hyperion-Trio. Der Geiger Oliver Kipp (Schüler unter anderen von Thomas Brandis), die Cellistin Katharina Troe (Schülerin von Martin Ostertag und Claus Kanngießer) und der Pianist Hagen Schwarzrock (unter anderen Schüler von Karl-Heinz Kämmerling) musizieren seit 1999 zusammen und haben bereits CDs mit Musik von Robert Schumann, Felix Mendelssohn Bartholdy, Max Reger, Atli Heimir Sveinsson und Paul Graener vorgelegt. Mit der nun veröffentlichten CD mit den beiden späten Klaviertrios von Johannes Brahms komplettiert das Ensemble eine zuvor bei Thorofon begonnene Gesamteinspielung der Brahms-Klaviertrios. Mit erfreulicher Konsequenz erkundet das Ensemble das deutschsprachige Triorepertoire des 19. Jahrhunderts. Und so kommt es nicht von ungefähr, dass die Hyperions von Brahms’ H-Dur-Trio op. 8 beide Fassungen einspielen – jene von 1854 (2006 bei Thorofon vorgelegt) und die nahezu als Neukomposition zu bezeichnende zweite Fassung von 1889. Außerdem finden wir hier das Klaviertrio c-Moll op. 101. Beide Brahms’schen Trios sind traditionell viersätzig, doch in ihren Gestaltungsweisen immer wieder innovativ – man muss nicht laut sein, um Geschichte zu schreiben. 

Als weit mehr als einen Bonus-Track bietet das Ensemble Iwan Knorrs Variationen über ein Thema von Robert Schumann op. 1 aus dem Jahre 1887, ein an Fakturen und Variationsgestalten reiches viertelstündiges Werk, eine der raren selbstständigen Variations-Kompositionen für Klaviertrio überhaupt. Es ist die Initiative solcher Ensembles wie des Hyperion-Trios, die tatkräftig mithilft, die etablierte Musikgeschichtsschreibung zu korrigieren, die allzu lange nahezu blind auf viel zu wenige Werke reduziert wurde, wodurch zahlreiche Querverbindungen und Verwandtschaften übersehen wurden. Mit ihrem makellosen, farbenreichen, bestens ausbalancierten warmen Trioklang mit feinsten dynamischen Schattierungen gelingen dem Ensemble auch bei bekannterem Repertoire Einspielungen, die sich nicht neben den großen Namen der Vergangenheit zu verstecken brauchen. Es ist immer schön, eine CD rückhaltlos empfehlen zu können, und die Vielfalt an Stimmungen, die die Hyperions zu vermitteln wissen, ist beeindruckend. Selbst im Kleinsten finden die drei Musiker großen Reichtum – ihre Liebe zur Musik und zu den eingespielten Werken ist nahezu mit Händen greifbar. Einzig eines mag man bei der Formation vergeblich suchen: sportiven Drive und rekordverdächtige Tempi. Das Hyperion-Trio verlässt sich auf die Überzeugungskraft der Musik und ihrer eigenen Leistungen. Und das ist nicht nur nicht wenig. Das ist sehr viel. Dazu die tadellose, ungemein durchsichtige Aufnahmetechnik (braucht da jemand SACD?) und ein absolut vorbildliches Booklet mit einem umfassenden, überaus kenntnisreichen Beitrag von Michael Struck – all dies lässt nur die Höchstwertung in allen Bereichen zu.

Dr. Jürgen Schaarwächter (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Hyperion Trio
AMAZON: BRAHMS & KNORR - Trios et al.
CPDL: No disponible
SPOTIFY: BRAHMS & KNORR - Trios et al.



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 22 de gener del 2016

MORETTI, Federico (1769-1839) - Doce canciones con acompañamiento de Guitarra

John Hoppner - Louisa Lane, Called 'Cecilia'
Obra de John Hoppner (1758-1810), pintor anglès (1)



- Recordatori de Federico Moretti -
En el dia de la celebració del seu 247è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

John Hoppner (London, 4 d'abril de 1758 - London, 23 de gener de 1810) va ser un pintor anglès. Es va criar a la cort londinenca i degut al tracte preferent que va rebre del monarca, que de nen li va permetre formar-se amb el seu conservador de dibuixos i medalles, es va especular amb la possibilitat que fos fill il·legítim del rei Jordi III. Va entrar a l'escola de la Royal Academy el 1775 i va començar a exposar-hi la seva obra a partir del 1780. En aquesta primera etapa va mostrar clarament la influència de Joshua Reynolds, no en va després de la retirada d'aquest el 1789, Hoppner va ser considerat com el seu hereu en el gènere del retrat. No obstant això, al llarg de la seva carrera no només va adoptar elements de Reynolds, sinó que també va saber harmonitzar aspectes d'altres artistes, com George Romney, Thomas Gainsborough, Henry Raeburn o Thomas Lawrence (considerat el seu gran rival), convertint la seva obra en una combinació eclèctica de la pintura més apreciada del moment, però dotant-la d'un toc personal que la va distingir de la dels altres artistes. Els seus retrats es van caracteritzar per ser molt amables i decoratius i per la seva mestria a l'hora de captar la frescor i la innocència infantil. El 1789 va ser nomenat retratista de cambra del príncep de Gal·les i sis anys més tard va ser elegit acadèmic de la Royal Academy de Londres. Va ser en aquesta ciutat on va morir el gener de 1810.

Font: En català: No disponible En castellano: John Hoppner (1758-1810) In english: John Hoppner (1758-1810) - Altres: John Hoppner (1758-1810)



Parlem de Música...

Federico Moretti y Cascone (Napoli, 22 de gener de 1769 - Madrid, 17 de gener de 1839) va ser un militar, guitarrista i compositor italià. Germà del també guitarrista Luigi Moretti, es va formar amb Girolamo Masi qui al seu torn el va promocionar i el va ajudar a publicar la seva primera obra el 1786, un tractat de Principios para tocar la guitarra de seis órdenes, precedidos de los elementos generales de la música. El 1794 va viatjar a Espanya on va formar part de la Guàrdia Valona el 1796. Poc després, va publicar centenars d'obres per a guitarra sola o amb acompanyament vocal i el seu nom es va fer conegut dins el cercle guitarrístic espanyol, especialment per part d'Aguado i Ferran Sor. Com a militar va participar activament en la Guerra d'Independència Espanyola ascendint a Mariscal de Camp el 1829. Va ser autor de nombrosa literatura militar així com traductor de diverses publicacions de temàtica similar. Va morir a Madrid el gener de 1839.

Font: En català: No disponible En castellano: Federico Moretti (1769-1839) In english: Federico Moretti (1769-1839) - Altres: Federico Moretti (1769-1839)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Si bé a dia d'avui resultaria certament improbable, en temps pretèrits no va ser descabellat pensar en militars o fins i tot en reis músics. De Fossa o avui Moretti, van ser exemples pertinents d'aquesta afirmació ja que ambdós autors van combinar l'acadèmia castrense amb la música, curiosament en ambdós casos íntimament relacionada amb un instrument, la guitarra. I en relació amb Moretti, autor a qui avui celebrem, va sàviament compaginar ambdues activitats de forma efectiva i pel que fa a la ciència musical ho va fer amb intel·ligència i acadèmia, especialment a nivell pedagògic, ja que el seu tractat teòric per a guitarra, per títol Principios para tocar la guitarra de seis órdenes, precedidos de los elementos generales de la música (Nàpols 1792) es va convertir immediatament en una referència obligada per a tota una generació de guitarristes, entre ells Aguado, Sor o l'italià Carulli. Com a compositor, Moretti va ser autor de centenars d'obres, si bé al nostre temps sensiblement desconegudes. Moltes d'elles van ser boleros, peces de guitarra i cançons, aquestes darreres les més destacades i conegudes del seu repertori i de les quals van brillar les publicades sota l'etiqueta de Doce canciones con Acompañamiento de Guitarra Compuestas Dedicadas a su Amigo El Conde de Fife Por el Brigadier Dn. Frederico (1812, Londres). Cançons de principis musicals clàssics, en què les melodies parteixen d'un mateix patró o principi i amb clara vocació popular degut a què les va compondre pels salons de moda de l'època. El resultat, com podrem agradablement escoltar, és satisfactori fruit de la bonhomia de la interpretació, si bé algunes cançons ens poden resultar, en termes generals, molt semblants entre elles ja que el llenguatge musical emprat és certament limitat. No obstant, veu i guitarra és un binomi quasi sempre interessant i avui, en nom de Moretti, no en serà l'excepció!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: María Eugenia Boix (soprano); Jacinto Sánchez (guitarra)
LAQUINTADEMAHLER: MORETTI, F. - Doce Canciones con acompañamiento de Guitarra
CPDL: No disponible
SPOTIFY: MORETTI, F. - Doce Canciones con acompañamiento de Guitarra



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!