diumenge, 25 de setembre del 2016

MUFFAT, Georg (1653-1704) - Missa "In labore requies"

Leonaert Bramer - Glorification of the Holy Cross (c.1620)
Obra de Leonaert Bramer (1596-1674), pintor holandès (1)




Parlem de Pintura...

Leonaert Bramer (Delft, 24 de desembre de 1596 - Delft, 10 de febrer de 1674) va ser un pintor holandès. Es desconeix bona part de la vida inicial de Bramer. Es creu es va formar a Holanda des d'on el 1614 va viatjar a França i posteriorment a Itàlia, on va treballar-hi fins el 1628. Aquell any va tornar a Delft exportant una tècnica pròpia d'Itàlia apresa en els seus anys de treball al servei del príncep Mario Farnesio i del cardenal Scaglia. La influència d'autors com a Caravaggio o dels seus representants com Adam Elsheimer es va deixar notar en la seva obra. A Holanda, no obstant, també va rebre la influència de pintors com Rembrandt assolint un gran èxit de crítica. Com a pintor va explorar diverses temàtiques destacant per escenes mitològiques, religioses i paisatgístiques. També va ser il·lustrador d'obres literàries entre les que van destacar Los Sueños de Quevedo i El Lazarillo de Tormes. Bramer va morir a Delft el febrer de 1674.

Font: En català: Leonaert Bramer (1596-1674) En castellano: Leonaert Bramer (1596-1674) In english: Leonaert Bramer (1596-1674) - Altres: Leonaert Bramer (1596-1674)



Parlem de Música...

Georg Muffat (Megève, 1 de juny de 1653 - Passau, 23 de febrer de 1704) va ser un organista i compositor austríac d'origen francès. Fill d'Andreas Muffat i de Margarita Orsy, es va formar amb Lully a París entre els anys 1663 i 1669, ciutat on també va fer amistat amb Lebegue i d'Agincourt. El 1669 va tornar a Alsacia on va entrar al Col·legi de Jesuïtes de Selestat abans de continuar els seus estudis a Molsheim, ciutat des d'on va assolir el càrrec d'organista de la Catedral d'Estrasburg. El 1674 va viatjar a Ingolstadt per estudiar Dret. Poc després es va establir a Viena on va rebre suport de Johann Kaspar Kerll. El 1677 va viatjar a Praga abans d'aterrar a Salzburg el 1678. Allà va ser nomenat organista i músic de cambra, en companyia d'Heinrich Ignaz Franz Biber von Bibern, de l'arquebisbe Max Gandolf von Kuenburg. El 1680 va viatjar a Itàlia on va rebre formació de Bernardo Pasquini a Roma. Aquest viatge va ser determinant en la vida i posterior obra del compositor ja que va conèixer de primera mà la forma "Concerto Grosso" de Corelli la influència de qui fou decisiva en l'obra instrumental de Muffat. El 1682 va tornar a Salzburg on va publicar la seva col·lecció "Armonico Tributo" que posteriorment va ampliar i dedicar a l'emperador Leopold I. En la mort de l'arquebisbe de Salzburg va decidir viatjar a Passau on va entrar, com a organista, al servei de Johann Philipp de Lamberg assolint el 1690 el càrrec de mestre de capella. Va ser allà on va publicar les tres col·leccions més importants de la seva carrera: Suavioris Harmoniae Instrumentalis Hyporchematicae Florilegium Primum, Florilegium Secundum i Ausserlesene Instrumental-Musik. Els seus fills Franz Georg Gottfried Muffat (1681-1710), Johann Ernst Muffat (1686-1746) i Gottlieb Muffat van ser compositors. Va romandre a Passau la resta de la seva vida morint el febrer de 1704.

OBRA:

Armonico tributo: 5 sonatas, str, bc (Salzburg, 1682); ed. E. Schenk, DTÖ, lxxxix (1953); lute version of passacaglia from Sonata no.5, ed. A. Koczirz, DTÖ, 1, Jg.xxv/2 (1918/R)
Apparatus musico-organisticus: 12 toccatas, 1 ciaccona, 1 passacaglia, aria with variations: all org (Salzburg, 1690/R) [for evidence of an earlier print see Monson]; ed. M. Radulescu (Vienna, 1982); MS copy in GB-Lbl Add.39569 (facs. in 17th Century Keyboard Music, xix (New York, 1987))
Suavioris harmoniae instrumentalis hyporchematicae florilegium primum: 7 orch suites, 4/5 str, bc ad lib (Augsburg, 1695); ed. H. Rietsch, DTÖ, ii, Jg.i/2 (1894/R); foreword ed. and trans. O. Strunk, Source Readings in Music History (New York, 1950), 442ff
Florilegium secundum: 8 orch suites, 4/5 str, bc ad lib (Passau, 1698); ed. H. Rietsch, DTÖ, iv, Jg.ii/2 (1895/R)
Ausserlesene Instrumental-Music: 12 concerti grossi, str, bc (Passau, 1701); ed. E. Luntz, DTÖ, xxiii, Jg.xi/2 (1904/R); lxxxix (1953)
Sonata, vn, bc, 1677, holograph, CS-KRa; Preludes, dances, kbd, A-Wm
Missa ‘In labore requies’, 8vv, 12 insts, Ee

Doubtful:
Kbd pieces, Wm XIV 743

Lost works:
Marina Armena (op), Salzburg, Akademie-Theater, 5 Sept 1679
Königin Mariamne (op), Salzburg, Akademie-Theater, Sept 1680
Le fatali felicità di Plutone, Salzburg, Hoftheater, 29 Dec 1687; lib Wn, inc.

Literatura:

Regulae concentuum partiturae (MS, c1699, A-Wm); ed. H. Federhofer, MSD, iv (1961)
Nothwendige Anmerkungen bey der Musik, lost 

Font: En català: Georg Muffat (1653-1704) En castellano: Georg Muffat (1653-1704) In english: Georg Muffat (1653-1704) - Altres: Georg Muffat (1653-1704)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Gunar Letzbor and his ensemble Ars Antiqua Austria are proven specialists for Austrian baroque music. During recent years, they have rediscovered, performed and recorded polychoral Festive Masses by Weichlein, Ramhaufsky and Hochreither and thus Georg Muffat's magnificent 'Missa in labore requies' is a logical choice of repertoire. This work is the only surviving church music by Georg Muffat and is overwhelming in sonic impact and profundity but also a richness of melodic invention. In its polychoral design, the work is in the tradition of Salzburg Festive Masses, reflecting in their extraordinary musical opulence, the almost boundless material wealth of the prince bishops who commissioned them. For the recording, Gurk Cathedral proved to be an ideal location, allowing the spatial effects of five choirs to be impressively reproduced. The two vocal choirs can be heard to the right and left of the imaginary middle axis, as are the string and wind choirs, whilst the trumpet choir sounds forth majestically from an elevated position in the centre. In this way, one can comprehend why this monumental work represents the pinnacle of the genre, perhaps comparable only to Biber's 'Missa Salisburgensis'.

PRESTOCLASSICAL (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: St. Florianer SängerknabenArs Antiqua Austria; Gunar Letzbor
RECICLASSICAT: MUFFAT, Georg (1653-1704)
PRESTOCLASSICAL: MUFFAT - Missa "In labore requies"
CPDL: No disponible
SPOTIFY: MUFFAT - Missa "In labore requies"



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 24 de setembre del 2016

HANFF, Johann Nikolaus (1663-1711) - 6 Chorales Preludes

Johann Heinrich Schönfeld - Simsons Rache an den Philistern (c.1633)
Obra de Johann Heinrich Schönfeld (1609-1684), pintor alemany (1)


- Recordatori de Johann Nikolaus Hanff -
En el dia de la celebració del seu 353è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Johann Heinrich Wilhelm Schönfeld (Biberach an der Riß, 23 de marzo de 1609 - Augsburg, 1684) va ser un pintor alemany. Es va formar principalment a Memmingen, Stuttgart i Basilea. En aquesta última ciutat va poder conèixer l'obra de Jacques Callot i la dels manieristes holandesos. La Guerra dels Trenta Anys el va obligar a emigrar a Itàlia on va rebre formació a Roma i on va conèixer l'obra de Nicolas Poussin i posteriorment la de Salvatore Rosa a Nàpols. En aquell temps va desenvolupar vistes de paisatges, obra religiosa i mitològica. A l'entorn del 1647 va tornar a Alemanya on va viure o treballar a Dresden, Bamberg, Salzburg, Ulm i Augsburg. En aquesta darrera ciutat es va casar el 1655 i va viure la resta de la seva vida. Des d'allà va rebre nombrosos encàrrecs per a diverses esglésies alemanyes si bé també va ser autor d'obres costumistes, històriques i neoclàssiques. Va morir a Augsburg el 1684 sent considerat com un dels pintors més importants del barroc alemany.

Font: En català: No disponible En castellano: Johann Heinrich Schönfeld (1609-1684) In english: Johann Heinrich Schönfeld (1609-1684) - Altres: Johann Heinrich Schönfeld (1609-1684)



Parlem de Música...

Johann Nikolaus Hanff (Wechmar, 25 de setembre de 1665 - Schleswig, 25 de desembre de 1711) va ser un organista i compositor alemany. Els primers anys es creu va treballar com a professor a Hamburg tenint entre els seus alumnes al famós Johann Mattheson. El 1696 va ser nomenat organista de la cort del príncep-arquebisbe de Lübeck a Eutin. Quan l'arquebisbe August Friedrich va morir el 1705, Hanff va tornar a Hamburg on es va casar i va tenir dos fills. El 1711 va accedir al càrrec vacant d'organista de la Catedral de Schleswig. Com a compositor va escriure música religiosa i obra d'orgue si bé bona part del seu repertori no es va publicar i es va perdre per sempre. Va morir pocs mesos després d'assolir el seu càrrec a Schleswig.

OBRA:

Alleluja, der Tod ist verschlungen, cant., 3vv, 2 vn, bn, bc
Gott sey uns gnädig, cant., 4vv, 2 vn, 2 va, bc
Wolauff mein Herz, cant., 2vv, 2 vn, bn, bc

6 chorale preludes, org:
Ach Gott, von Himmel sieh darein;
Auf meinen lieben Gott;
Ein feste Burg ist unser Gott;
Erbarm dich mein, o Herre Gott;
Helft mir Gott's Güte preisen;
Wär Gott nicht mit uns diese Zeit; ed. in Masterpieces of Organ Music, lxi (New York, 1949)

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Johann Nikolaus Hanff (1663-1711) - Altres: Johann Nikolaus Hanff (1663-1711)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

He perdut el recompte de les tantes vegades que he d'escriure "es coneixen pocs detalls de la vida de...". Avui novament és el cas perquè Johann Nikolaus Hanff va ser un actor de l'extensa i gloriosa Escola d'Orgue Alemanya si bé i malauradament, són ben poques les notícies que en fan referència. Professor de música a Hamburg, on va ser un dels professors d'orgue i composició de Johann Mattheson, va ocupar posteriorment diversos càrrecs en esglésies abans d'assolir el càrrec d'organista de l'Eutiner Hof del príncep-arquebisbe August Friedrich de Lübeck. A la mort del príncep, Hanff va tornar a Hamburg on, a banda de tenir dos fills el 1706 i 1711, va assumir el 1711 el breu càrrec d'organista de la Schleswiger Dom ja que aquell mateix any va morir. El seu repertori actualment conegut és dramàticament escàs conservant-se únicament sis preludis corals per a orgue i tres cantates a 2, 3 i 4 veus respectivament. En qualsevol cas, és molt probable que Hanff fos sensiblement més prolífic del que pensem si bé, i com molts de nosaltres sabem, els manuscrits tenen la capriciosa propietat de ser extremadament sensibles al deteriorament o a les inclemències de tota mena. Per tant, a Hanff només el podrem dimensionar en base a l'obra d'orgue d'avui, és a dir, els Sis Preludis Corals per nom Ach Gott, von Himmel sieh darein, Auf meinen lieben Gott, Ein feste Burg ist unser Gott, Erbarm dich mein, o Herre Gott, Helft mir Gott's Güte preisen i Wär Gott nicht mit uns diese Zeit. L'estil amb què es presenten aquests preludis corals, conservats en el seu dia per J.G. Walther, és proper al de Buxtehude tot i que amb algunes preferències ornamentals pròpies de l'escola d'orgue de Turíngia. Hanff en essència va ser clarament un organista barroc conservador i fidel als canons i esquemes precisos de la irrepetible generació d'organistes alemanys del seu temps!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: William Porter (organ)
AMAZON: Complete Works of Nicolaus Bruhns & Johann Nicolaus Hanff
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Complete Works of Nicolaus Bruhns & Johann Nicolaus Hanff



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 23 de setembre del 2016

GALÁN, Cristóbal (c.1625-1684) - Canto del Alma

Jusepe de Ribera - S. Giacomo minore, 1630-35
Obra de Josep de Ribera (1591-1652), pintor espanyol.


- Recordatori de Cristóbal Galán -
En el dia de la commemoració del seu 332è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Josep de Ribera 'lo Spagnoletto' (Xàtiva, 12 de gener de 1591 - Napoli, 3 de setembre de 1652) va ser un pintor i gravador valencià, conegut també pel seu nom italià, Giuseppe Ribera, o castellanitzat, Jusepe de Ribera i un dels representants més fidels del tenebrisme. Es desconeix bona part de la seva formació artística, si bé es creu va ser deixeble de Francesc Ribalta. Vers el 1608-1610 va marxar a Itàlia, on va visitar la cort dels Farnesio a Parma i es va interessar per l'obra de Correggio. Fins el 1616 va estar a Roma, on va conèixer i admirar l'obra de Rafael, Miquel Àngel i, especialment, de Caravaggio. Allà va assolir certa fama i va realitzar algunes primeres obres importants. Poc després es va establir definitivament a Nàpols, on es va imposar com la personalitat artística més destacada. Va gaudir de la protecció dels virreis, que el van adoptar com a pintor de cambra. Entre el 1620 i el 1626 va realitzar la majoria dels seus gravats, tècnica que va conrear amb mestria. Del seu origen espanyol va conservar sempre el gust per la temàtica religiosa amb figures aïllades de sants, plasmats amb cru realisme, així com miracles, martiris, episodis del Nou Testament i Verges amb Nen. No obstant això, també va explorar altres temàtiques com el gènere mitològic i el retrat, i va realitzar les sèries dels Filòsofs, així com representacions de captaires i personatges populars. Fins el 1634, el seu estil es va caracteritzar per un marcat tenebrisme, amb notables contrastos de llum, plasticitat, un profund realisme en els detalls i una certa tendència a la monumentalitat. A partir d'aquest moment va optar per una tècnica més lliure i un cromatisme més ric, així com per temes i formes més amables, assimilant influències venecianes i bolonyeses. Els darrers anys sembla advertir-un replegament cap a formes del seu període juvenil, retornant al tenebrisme i als contrastos lumínics. En general, va realitzar la part essencial de la seva obra a la ciutat de Nàpols, que aleshores estava sota jurisdicció espanyola. Ribera va ser una de les figures cabdals de la pintura europea del segle XVII. Va morir a Nàpols el setembre de 1652.

Font: En català: Josep de Ribera (1591-1652) En castellano: Josep de Ribera (1591-1652) - In english: Josep de Ribera (1591-1652) - Altres: Josep de Ribera (1591-1652) 



Parlem de Música...

Cristóbal Galán (Regne de València, c.1625 - Madrid, 24 de setembre de 1684) va ser un compositor espanyol. Es desconeix la formació inicial sent documentat, per primera vegada, el 1651 com aspirant a un càrrec de mestre de capella a Sigüenza. Degut a què estava casat, el van rebutjar fet que va motivar que busqués fortuna en altres terres. El 1653 va viatjar a Itàlia, on va assolir un càrrec de cantant i organista a Cagliari, ciutat on més tard també seria mestre de capella. Tanmateix, el 1656 va tornar a Espanya on va ser nomenat mestre de capella del cor d'una església de Morella i d'un cor de la Catedral de Santa María de Teruel. L'octubre de 1659 es va traslladar a Madrid on el 1664 va ser nomenat mestre musical al Buen Retiro. Entre l'agost de 1664 i el juliol de 1667 va ser director, també, d'un cor a la Catedral de Santa María de Segovia. El mateix 1667 va tornar a Madrid on va assolir el càrrec de mestre de capella al Monestir de las Descalzas Reales. El 1675 va rebre el compromís de la reina regent Maria Anna d'Àustria per tal de rebre un càrrec musical a la Capella Reial que va rebre forta oposició pels suposats 'pocs mèrits' de Galán. Finalment, el 1680 va assolir aquest càrrec que ja va mantenir, tot i les dificultats econòmiques del regnat de Carles II, fins el setembre de 1684, l'any de la seva mort.

OBRA:

2 masses, 9vv, 12vv, E-V
Mag quarto tono, 12vv, V
Lit, 6vv, CO-B
Resp, 1, 4, 5vv, E-Mp, SE
Lamentations, 7vv, bc, E
5 motets: Hoc est corpus, 3vv, SE; Laudate Dominum, 8vv, V; O beata virgo, 9vv, V; Salve, 5vv, V; Stella coeli, 8vv, BA
Passion, 1, 8vv, bc, 1672, inc., V
Stabat mater, 3 solo vv, 4vv, vn, bc, SE
Incid music for Lides de amor y desdén (J.B. Diamante), El labyrinto de Creta (Diamante), inc., Mn
Many other sacred and secular vocal works, 1–13vv, some with bc, D-Mbs, E-Bc, E, Mn, PAL, SE, VAc, I-Vnm, Guatemala Cathedral archives, Mexico City, Bellas Artes, US-NYhs

Font: En català: No disponible En castellano: Cristóbal Galán (c.1625-1684) In english: Cristóbal Galán (c.1625-1684) - Altres: No disponible



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

El desconocimiento actual de la obra de Cristóbal Galán, poco tiene que ver con el prestigio del que gozó en vida, más allá de las penurias y rivalidades en las que se vio envuelto. Prueba de ello es la gran cantidad de obras suyas conservadas en diferentes archivos y bibliotecas, tanto de España como de Iberoamérica (Bogotá, Guatemala y Sucre) y Estados Unidos (Nueva York). Constantemente se amplía la lista de sus composiciones y en la presente grabación hemos incorporado obras que no figuran en el catálogo y edición de John H. Baron y Daniel L. Heiple (Institute of Mediaeval Music de Ottawa). Sin olvidar que en el futuro podrían asignársele obras actualmente consideradas anónimas o de otros autores, como hemos constatado durante la investigación previa a la grabación cotejando fuentes de Canet de Mar, Barcelona, Valladolid y Segovia. En este sentido sírvanos de ejemplo el libro manuscrito Música de varios autores escogida por el maestro Gerónimo Vermell (1690) en el que se encuentran puestas en partitura diversas composiciones de Galán, junto con las de otros compositores de gran fama como Sebastián Durón, Matías Ruiz, Diego de Caseda, Jerónimo de la Torre, Juan del Vado, y varios más. Este libro fue legado por Felipe Pedrell a la Biblioteca de Catalunya. En nuestras pesquisas hemos detectado también muchas copias de obras del maestro posteriores en varias décadas a su época. Otro indicio más del prestigio de nuestro músico es la representación de Eurídice y Orfeo, “fábula llamada ópera” de Antonio de Solís y con música de Galán, en el Seminario de San Antonio Abad en Cuzco a comienzos del siglo XVIII (Samuel Claro y Gilbert Chase). Por otra parte, la preceptiva musical inmediatamente posterior le reconoció su valía: el célebre teórico y músico Francesc Valls, por ejemplo, citó a Galán en su Mapa armónico práctico (1742), tomando su obra como modelo para jóvenes compositores. La producción musical de Galán abarca todos los géneros y formas musicales de la época, si bien la mayor parte de su obra conservada se encuadra dentro del ámbito religioso. 

Como autor de música sacra, compuso obras en latín (misas, motetes, salmos, secuencias, responsorios, antífonas, etc.) y en lengua romance (villancicos, tonos a lo divino y música para algunos autos sacramentales). En el repertorio a ocho, diez o doce voces, predomina la técnica policoral, alma de la música barroca, sabiamente cultivada por el maestro. Este recurso, de auténtica dramatización musical, tan anclado en la música sacra española e italiana del siglo XVII, busca la alternancia de diferentes bloques sonoros con carácter dialogante y la contraposición entre solista(s) y conjunto en el interior de la pieza. Es común un primer coro con dos partes de tiple, una de contralto y una de tenor (el llamado “coro alto”). Los manuscritos suelen especificar el empleo del arpa y órgano en el bajo continuo. Pero no hallamos en estas obras el encadenamiento de diversas y numerosas secciones ni el acompañamiento orquestal de la música sacra francesa o italiana de la época. En la producción religiosa de Galán, y también en el presente registro, destacan las obras relacionadas con el culto eucarístico (villancicos al Santísimo Sacramento) y las obras dedicadas al misterio de la Inmaculada Concepción, precisamente dos de los pilares de la devoción que promovía la Casa de Austria española (pietas Austriaca). Este CD constituye el primer monográfico que se ha dedicado a este importante compositor del siglo XVII. El repertorio ha sido recuperado a partir de fuentes inéditas cuyas transcripciones musicales se han realizado expresamente para la grabación. Redescubrimos aquí nada menos que una parcela del paisaje sonoro de los últimos años de los Habsburgo españoles, melodías que fueron familiares a Carlos II, Mariana de Austria, Juan Carreño de Miranda o el último Calderón.

Lola Josa (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: La Grande Chapelle; Albert Recasens
AMAZON: GALAN, C. - Canto del Alma
CPDL: No disponible
SPOTIFY: GALAN, C. - Canto del Alma



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 22 de setembre del 2016

FILS, Johann Anton (1733-1760) - Cello Sonatas

Matthew Pratt - The American School 1765
Obra de Matthew Pratt (1734-1805), pintor nord-americà (1)


- Recordatori de Johann Anton Fils -
En el dia de la celebració del seu 283è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Matthew Pratt (Philadelphia, 23 de setembre de 1734 - Philadelphia, 9 de gener de 1805) va ser un pintor nord-americà. Es va formar amb el seu oncle James Claypoole entre els anys 1745 i 1755. Amb ell es va especialitzar en la tècnica del retrat, temàtica que abordaria regularment al llarg de la seva carrera. El 1764 va viatjar a Anglaterra per assistir a la boda entre la seva cosina Betsey Shewell i el famós pintor americà Benjamin West. Precisament, l'art de West va causar gran impressió en Pratt motivant-lo a estudiar amb ell. Durant aquest temps a Anglaterra va rebre la influència d'altres artistes sent, també, la seva etapa més productiva realitzant, entre altres, "The American School", la seva obra més coneguda. El març de 1768 va tornar a Philadelphia, la ciutat on va viure la resta de la seva vida i on hi va morir el gener de 1805.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Matthew Pratt (1734-1805) - Altres: Matthew Pratt (1734-1805)



Parlem de Música...

Johann Anton Fils (Eichstätt, bap. 22 de setembre de 1733 - Mannheim, bur. 14 de març de 1760) va ser un violoncel·lista i compositor alemany. Fill de Johann Georg Fils (c.1700-1749), un violoncel·lista de la cort d'Eichstätt enre els anys 1732 i 1749, es va formar amb el seu pare. Més tard va entrar al Gymnasium d'Eichstätt abans de matricular-se a la Universitat d'Ingolstadt el 1753, on va estudiar dret i teologia. El maig de 1754 va ser nomenat violoncel·lista de la cort electoral de Mannheim. Allà es creu va rebre formació de Johann Stamitz i va ser on va compondre la major part del seu repertori. A Mannheim es va casar l'octubre de 1757 amb Elisabeth Range, amb qui va tenir una filla. No obstant, el 1760 va morir sobtadament, segons les cròniques de l'època, per la seva 'estranya afició de menjar aranyes'. Tot i viure 26 anys, el seu llegat com a compositor va ser molt extens amb un mínim de 34 simfonies, 30 concerts i desenes d'obres de cambra així com una dotzena d'obres religioses.

OBRA:

Vocal religiosa:

2 masses, A-Wm, CZ-Pnm, Bm, D-Bsb, BAR, DS, FRu, LEm, MÜs, TRb, I-Fc;
5 masses, 1 mass frag. of questionable authenticity, CZ-Pnm, D-Fru, MÜs;
Cantata pastoralis, F;
Veni sancte spiritus (off), EB;
Dixit Dominus and Magnificat, 5 vesper psalms and Magnificat, Litaniae Lauretanae, CZ-Pnm;
?Litaniae, D-MÜs;
Salve regina, Mbs;
Cant., 2 S, F

Instrumental:

Syms. [thematic catalogue in DTB, iv, Jg.iii/1 (1902), and xiii, Jg.vii/2 (1906)]:
6 as op.1 (1759–60), 1 ed. D. Townsend (New York, 1987);
5 as op.2 (1760) [no.3 is by J.C. Bach], ed. in MAB, xciv (1960), 2 ed. in DTB, iv, Jg.iii/1 (1902);
6 as op.5 (1763);
7 pubd separately (1760–63) [1 lost, but MS in D-Mbs], 2 ed. in DTB, iv, Jg.iii/1 (1902), and xiii, Jg.vii/2 (1906), 2 ed. in The Symphony 1720–1840, ser. C, iv (New York, 1983), 1 ed. A. Carse (London, 1937);
4 pubd in anthologies (1761–2) [incl. 2 also pubd separately], 1 ed. in TCMS, i (1990);
6 in MS, CH-Bu, D-BE, DO, HR, Rtt, US-Wc;
3 others, doubtful, CZ-Pnm, D-RH, S-Skma;
10 others (incl. 2 partitas) of questionable authenticity known only from 18th-century thematic catalogues

Concs.:
1 for vc (London, n.d.), arr. kbd (London, 1774);
6 for vc, A-Wgm, SEI, D-Bsb, Eu, 1 ed. H. Klug (Wiesbaden, 1971);
1 for fl in 2 concerti … composti dal Signor Filtz & Bauer Smitch [Bauerschmidt], op.2 (n.d.), ed. in MAB, xviii (1954);
1 for fl (London, c1775 [attrib. Vanhal]), ed. in EDM, 1st ser., li (1964);
4 for fl, D-Bsb, KA, Rtt;
?1 for fl, attrib. to Fils in Breitkopf catalogue, to Toeschi in BFb;
1 for ob, Rtt; 13 lost concs. listed in Breitkopf catalogues:
1 for vn, 5 for vc, 4 for fl, 1 each for ob, hn, hpd

Chbr [thematic catalogue in DTB, xxviii, Jg.xvi (1915)]:
6 sonate a 3, 2 vn, b, op.3 (1760), 1 ed. in DTB, xxviii, Jg.xvi (1915);
6 sonates en trio, hpd, vn, b, [op. 4] (1763), 1 ed. in DTB, xxviii, Jg.xvi (1915);
[3] sonates, vc/vn, bc, op.5 (1763), facs. (Béziers, 1990);
6 sonates en trio, fl, vn, b, op.6 (1764);
6 sonata da camera, vc, fl/vn, b (1762 or before), nos. 1–5 ed. N. Pyron and P. Foster (London, 1983–6);
qt for fl, vn, va, b, pubd as Simphonia, no.6 (1764);
6 sonatas, 2 fl, vc, bc, op.2 (London, c1775);
Trio for vc, vn, b, Duetto for vn, vc, Sonata for vc, b, Bsb;
6 trios, 2 vn, b, op. posth. (1768), lost;
6 trios for fl, vn, b listed in Breitkopf catalogue [4 lost, 2 attrib. elsewhere to Stamitz]

Font: En català: Johann Anton Fils (1733-1760) En castellano: No disponible In english: Johann Anton Fils (1733-1760) - Altres: Johann Anton Fils (1733-1760)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

La història d'Anton Fils, autor a qui ja havíem visitat en una llunyana entrada de 2012 (escoltar aquí), va estar marcada per un gran èxit estroncat per una mort prematura als 26 anys atribuïda, tot i semblar-nos extravagant, a una "estranya afició que Fils tenia amb les aranyes" (sic). En qualsevol cas i tot i aquest viatge tant efímer, el cert és que va ser un autor, en base al seu poc temps de vida, extraordinàriament prolífic amb un centenar llarg d'obres, entre les que van brillar les seves 34 simfonies documentades, els seus concerts i la seva obra religiosa. Material en bona part desconegut i inèdit al nostre temps ja que en prou feines s'ha recuperat un percentatge ínfim de la totalitat del seu repertori, per tant i en el seu cas, la feina serà llarga. Avui afortunadament recuperarem una edició de factura recent en què es recopilen algunes sonates de violoncel d'autors vinculats d'una o altra forma amb Mannheim, una ciutat imprescindible per entendre el classicisme musical. I entre ells evidentment s'hi troba el nostre preuat protagonista amb dues obres de cambra; la Sonata en Re major No.1 opus 5 i la Sonata en Do menor No.3 opus 5. Ambdues per a violoncel i piano, si bé la versió original és per clavicèmbal, les obres presenten un caràcter desenfadat i proper al divertimento amb passatges tècnics indicats pel lluïment del violoncel·lista, comprensible tenint en compte la condició d'intèrpret de Fils amb aquest instrument, i on el baix continuo aporta el contrast i el suport harmònic per assolir satisfactòriament el propòsit d'aquestes belles sonates. Tot i que personalment hauria preferit el so genuí del clavecí, en darrera instància no puc sinó agrair amb vehemència l'atreviment i l'excel·lent qualitat a l'hora de recuperar aquest material inèdit del segle XVIII!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Marco Testori (cello); Davide Pozzi (fortepiano)
RECICLASSICAT: FILTZ, Anton (1733-1760)
AMAZON: Mannheim Cellists
SPOTIFY: Mannheim Cellists



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 21 de setembre del 2016

MARENZIO, Luca (c.1553-1599) - Motectorum pro festis totius anni

Alessandro Allori - The Body of Christ Anointed by Two Angels (c.1593)


Parlem de Pintura...

Alessandro di Cristofano di Lorenzo del Bronzino Allori (Firenze, 31 de maig de 1535 - Firenze, 22 de setembre de 1607) va ser un pintor italià. Va créixer a casa del pintor Angelo di Cosimo, més conegut amb el nom de Bronzino, qui havia adoptat la seva família després de la mort precoç del pare d'Allori el 1540. Als 14 anys va començar a realitzar alguns encàrrecs i entre els anys 1554 i 1559 va viure a Roma, ciutat on va rebre influència de l'obra de Miquel Àngel. A la mort de Bronzino, el 1572, va heretar el taller del mestre i quan Giorgio Vasari va morir el 1574 es va convertir en l'artista oficial de la cort dels Mèdici. A partir d'aquest moment, es va erigir, sense discussió, en el mestre hegemònic de l'escena artística florentina. El seu art va mostrar una notable influència de l'escola toscana de pintura apuntalada també en els seus tractats teòrics com Delle regole del disegno. El 1581 va tornar a Roma on va treballar al servei del cardenal Ferran de Medicis. Allà va realitzar nombrosos retrats així com obra religiosa sent aquesta etapa la més prolífica de la seva carrera. Els darrers anys va evolucionar el seu estil mostrant un major interès per la llum i el color. Va morir a Florència el setembre de 1607.




Parlem de Música...

Luca Marenzio (Coccaglio, c.1553 - Roma, 22 d'agost de 1599) va ser un compositor italià. Es creu va estudiar amb Giovanni Contino, a qui va acompanyar en els seus viatges a Mantova on Contino treballava al servei de la família Gonzaga. Més tard es va traslladar a Roma, on va treballar com a cantant i compositor al servei dels cardenals Madruzzo i Luigi d'Este. El 1589 va compondre dos intermedis per a les noces del duc Ferran de Medici a Florència. En els seus últims anys va treballar a Roma al servei de diversos cardenals, entre ells el secretari d'estat del Papa Cinzio Aldobrandini. Marenzio va compondre més de 400 madrigals, la major part a cinc veus, amb texts tant de poetes pastorals clàssics, per exemple de Francesco Petrarca, com d'escriptors contemporanis com Guarini. Els seus madrigals van destacar per la utilització virtuosa i expressiva dels texts, amb harmonies descriptives i cromàtiques que van mostrar la influència dels músics holandesos Cipriano de Rore i Giaches de Wert, alhora que van anticipar l'evolució del madrigal barroc de Monteverdi. Els darrers anys va viatjar a Polònia a petició del rei Segimon III, però va morir al poc temps de tornar a Itàlia.

OBRA:

Vocal secular:

Il primo libro de madrigali, 5vv (Venice, 1580) [1580]
Il primo libro de madrigali, 6vv (Venice, 1581) [1581a]
Il secondo libro de madrigali, 5vv (Venice, 1581) [1581b]
Il terzo libro de madrigali, 5vv (Venice, 1582) [1582]
Il secondo libro de madrigali, 6vv (Venice, 1584) [1584a]
Madrigali spirituali, 5vv (Rome, 1584, with addl secular madrigals, 1610) [1584b]
Il quarto libro de madrigali, 5vv (Venice, 1584) [1584c]
Il primo libro delle villanelle, 3vv (Venice, 1584) [1584d]
Il quinto libro de madrigali, 5vv (Venice, 1585) [1585a]
Il terzo libro de madrigali, 6vv (Venice, 1585) [1585b]
Il secondo libro delle canzonette alla napolitana, 3vv (Venice, 1585) [1585c]
Madrigali … libro primo, 4vv (Rome, 1585) [1585d]
Il terzo libro delle villanelle, 3vv (Venice, 1585, with 1 omission and 1 addition, 1587, enlarged 4/1600) [1585e]
Il quarto libro de madrigali, 6vv (Venice, 1587) [1587a]
Il quarto libro delle villanelle, 3vv (Venice, 1587, rev. 4/1600) [1587b]
Il quinto libro delle villanelle, 3vv (Venice, 1587) [1587c]
Madrigali … libro primo, 4–6vv (Venice, 1588) [1588]
Il quinto libro de madrigali, 6vv (Venice, 1591) [1591]
Il sesto libro de madrigali, 5vv (Venice, 1594) [1594]
Il sesto libro de madrigali, 6vv (Venice, 1595) [1595a]
Il settimo libro de madrigali, 5vv (Venice, 1595) [1595b]
L’ottavo libro de madrigali, 5vv (Venice, 1598) [1598]
Il nono libro de madrigali, 5vv (Venice, 1599) [1599]
[Il secondo libro de madrigali], 4vv, lost, see Kast
Works in 1577, 1582, 1582, 1583, 1583, 1583, 1585, 1586, 1586, 1586, 1586, 1588, 1589, 1589, 1589, 1590, 1591, 1591, 1591, 1591, 1592, 1592, 1593, 1596, 1596, 1599

Compendiums: 5 voice madrigals: bks I–V (Antwerp, 1593); bks I–IX (Nuremberg, 1601); bks VI–IX (Antwerp);
6-voice madrigals: bks I–V, incl. 1 10-voice madrigal and other madrigals from anthologies (Antwerp, 1594); bks I–VI (Nuremberg, 1608);
villanellas: bks I–V (Antwerp, 1610)
A che tormi ’l ben mio, 5vv, 1584c; E ii, S ii
Ad una fresca riva, 3vv, 1585e; G iii
Affliger chi per voi la vita piagne (G. della Casa), 4vv, 1588; LM vii
Ah dolente partita (G. Guarini), 5vv, 1594; E ii, S iv
Ahi chi t’insidia al boscareccio nido (A. Grillo as L. Celiano), 5vv, 1598; LM xv, S v
Ahi dispietata morte, ahi crudel vita (F. Petrarch), 4vv, 1585d; I, SF
Ahime che col fuggire, 3vv, 1584d; G i
Ahime ch’io peno et ardo, 3vv, 1587c; G v
Ahime pur s’avicina (Ancina), 3vv, 1599
Ahime qual empia sorte, 3vv, 1587c; G v
Ahime qual fu l’errore, 3vv, 1585c; G ii
Ahime tal fu d’Amore (V. Quirini), 6vv, 1581a; MJ iv
A la mia Clori avanti, 3vv, 1585e; G iii
A la strada o Dio, 3vv, 1585c; G ii
Al lume delle stelle (T. Tasso), 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
Alma che fai, che pensi, 3vv, 1584d; G i
Al primo vostro sguardo, 3vv, 1584d; G i
Al suon de le dolcissime parole, 6vv, 1581a; MJ iv
Al vago del mio sole, 5vv, 1581b; E i, S i
Amanti voi, che Amore in preggio havete, 3vv, 1585e; G iii
Amatemi ben mio … che se d’amarmi, 3vv, 1587b; G iv
Amatemi ben mio … per che sdegn’il mio core (T. Tasso), 6vv, 1591; MJ vi
Ami Tirsi e me ’l neghi, 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
Amor è ritornato, 3vv, 1585e; G iii
Amor fa quanto sai, 3vv, 1585c; G ii
Amor i ho molti e molt’anni pianto (Petrarch), 5vv, 1599, S v
Amor io non potrei (L. Ariosto), 5vv, 1581b; E i, S i
Amor, poiche non vuole (G. Parabosco), 5vv, 1581b; E i, S i
Amor sciolto è lo laccio, 3vv, 1585c; G v
Amor se giusto sei, 5vv, 1594; E ii, S iv
Amor tien il suo regno, 3vv, 1584d; G i
Amor tu voi ch’io segua chi mi fugge, 3vv, 1587b; G iv
Amor vuol far un gioco di ventura, 3vv, 1584d; G i
Andar vidi un fanciul ignudo e cieco, 3vv, 1585c; G ii
Anima cruda sì, ma però bella (B. Guarini), 5vv, 1594; E ii, S iv
Apollo s’ancor vive il bel desio (Petrarch), 4vv, 1585d; I, SF
Arda pur sempr’o mora (Guarini), 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
Ard’ogn’hora il cor lasso e mai non more, 3vv, 1584d; G i
Ardono di Sicilia i monti altieri, 3vv, 1587b; G iv
Arsi gran tempo e del mio foco indegno (T. Tasso), 6vv, 3/1593, MJ v
Baci soavi e cari (Guarini), 6vv, 1591; MJ vi
Bascia e ribascia (M. Veniero), 5vv, 1593 (inc.), 1596, S vi
Basciami basciami mille mille volte, 5vv, 1585a; E ii, S iii
Basti fin qui le pen’e i duri affanni (J. Sannazaro), 10vv, 1588; LM vii
Belle ne fe natura (O. Rinuccini), 3vv, 1591; W
Ben ho del caro oggetto i sensi privi (A. Caro), 5vv, 1594; E ii, S iv
Ben me credetti gia d’esser felice (Quirini), 6vv, 1581a; MJ iv
Ben me credeva, lasso (Sannazaro), 5vv, 1588; LM vii, S vi
Bianchi cigni, e canori (?T. Tasso), 6vv, 1583, ed. in NewcombMF, ii
Cadde già di Tarquinio al cieco errore, 5vv, 1584c; E ii, S ii
Cantai già lieto il mio libero stato, 6vv, 1584a; MJ iv
Cantate ninfe leggiadrette e belle, 6vv, 1581a; MJ iv
Cantava la più vaga pastorella, 5vv, 1580; E i, S i
Cantiam la bella Clori, 8vv, 1594; E ii, S iv
Care lagrime mie (Grillo as Celiano), 5vv, 1598; LM xv, S v
Care mie selve, a Dio (Guarini), 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
Caro Aminta pur vuoi, 6vv, 1587a; MJ v
Caro dolce mio ben chi mi vi toglie, 5vv, 1582; E i, S ii
Caro e dolce conforto, 3vv, 1587c; G v
Cedan l’antiche tue chiare vittorie, 6vv, 1584a; MJ iv
Che fa hoggi il mio sole, 5vv, 1580; E i, S i
Chi dal delfino aita (Rinuccini), 6vv, 1591; W
Chi vuol udir i miei sospiri in rime (Sannazaro), 4vv, 1585d; I, SF
Chi vuol veder amanti in terra il cielo, 3vv, 1585e; G iii
Chi vuol veder Amore, 5vv, 1585a; E ii, S iii
Chiaro segno Amor pose alle mie rime (Petrarch), 5vv, 1599; S v
Chiudete o Muse i limpidi ruscelli, 3vv, 1584d; G i
Clori che col bel volto, 3vv, 1587b; G iv
Clori mia, Clori dolce (G.B. Strozzi sr), 5vv, 1594; E ii, S iv
Clori nel mio partire (?B. Bevilacqua), 5vv, 1594; E ii, S iv
Com’è dolce il gioire o vago Tirsi (Guarini), 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
Come fuggir per selv’ombrosa e folta (Della Casa), 6vv, 1591; MJ vi
Come inanti de l’alba ruggiadosa, 6vv, 1581a (acronym: ‘Cleria Cesarini’); MJ iv
Come potrò giamai, 3vv, 1585c; G ii
Come vuoi ch’habbia ’n te più fed’Amore, 3vv, 1584d; G i
Com’ogni rio che d’acque dolci et chiare (on the name ‘Mario Bevilacqua’), 6vv, 1588; LM vii
Con dolce sguardo alquant’acerb’in vista (F.M. Molza), 6vv, 1585b; MJ v
Con la fronte fiorita e i crin’ardenti, 3vv, 1584d; G i
Con la sua man la mia, 6vv, 1591; MJ vi
Consumando mi vo di piagg’in piaggia (Petrarch), 5vv, 1585a; E ii, S iii
Coppia di donne altera, 5vv, 1592; S vi
Corran di puro latte, 5vv, 1584c (wedding canzona); E ii, S ii
Così nel mio parlar voglio esser aspro (Dante), 5vv, 1599; S v
Credete voi ch’i viva (Guarini), 5vv, 1599; S v
Credo crudel signora, 3vv, 1585e; G iii
Cruda Amarilli che co ’l nom’ancora (Guarini), 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
Crudele acerba inesorabil’ morte (Petrarch), 5vv, 1599; S v
Crudel perché mi fuggi, 6vv, 1587a; MJ v
Da i bei labri di rose aura tranquilla (Strozzi sr), 6vv, 1585b; MJ v
Danzava con maniere sopr’humane (B. Gottifredi), 6vv, 1585b; MJ v
Da voi mio ben mia vita, 3vv, 1587b; G iv
Deggio dunque partire, 5vv, 1581b; E i, S i
Degli occhi il dolce giro, 3vv, 1585e; G iii
Deh poi ch’era ne’ fati (Guarini), 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
Deh, rinforzate il vostro largo pianto, 6vv, 1581a; MJ iv
Deh Tirsi mio gentil non far più stratio (Guarini), 5vv, 1598; LM xv, S v
Deh Tirsi, Tirsi anima mia perdona (Guarini), 5vv, 1594; E ii, S iv
Deh vezzose del Tebro amate ninfe, 5vv, 1582; E i, S ii
De la speranza ond’io nudrisco il core, 3vv, 1585e; G iii
Del cibo, onde il signor mio sempr’abonda (Petrarch), 6vv, 1584a; MJ iv
Dice la mia bellissima Licori (Guarini), 6vv, 1587a; MJ v
Dicemi la mia stella, 3vv, 1584d; G i
Di nettare amoroso ebro la mente (T. Tasso), 6vv, 1587a; MJ v
Di pianti e di sospir nudrisco il core, 3vv, 1587c; G v
Disdegno e gelosia (T. Tasso), 5vv, 1584c; E ii, S ii
Dissi a l’amata mia lucida stella (G.B. Moscaglia), 4vv, 1585d; I, SF
Dolce mia pastorella, 3vv, 1585c; G ii
Dolce mia vita e amara morte mia, 3vv, 1585c; G ii
Dolce vaga pastorella, 3vv, 1585c; G ii
Dolci son le quadrella ond’Amor punge (Della Casa), 4vv, 1585d; I, SF
Dolorosi martir, fieri tormenti (L. Tansillo), 5vv, 1580; E i, S i
Dolor tant’è la gioia che mi dai, 5vv, 1585a; E ii, S iii
Donna bella e crudele, se sdegn' havete (R. Nannini), 5vv, 1577 (canto and alto only; the other 3vv added by J. Chater, 1999)
Donna che con l’ardent’acuto strale, 3vv, 1587c; G v
Donna co ’l sguardo tenti, 5vv, 1596
Donna da vostri sguardi, 3vv, 1584d; G i
Donna de l’alma mia, de la mia vita (?T. Tasso), 5vv, 1594; E ii, S iv
Donna fuggir vorrei, 3vv, 1585e; G iii
Donna più d’altr’adorna di beltate, 6vv, 1585b; MJ v
Donna più vaghi mai, 3vv, 1585e; G iii
Donna se nel tuo volto, 3vv, 1589
Donne il celeste lume (C. Castelletti), 9vv, 1587a, 3/1593; MJ v, SF
Donò Cinthia a Damone (Guarini), 6vv, 1585b; MJ v
Due rose fresche, e colte in Paradiso (Petrarch), 5vv, 1585a; E ii, S iii
Dunque romper la fè, dunque deggio io (?T. Tasso), 5vv, 1598; LM xv, S v
Dunque sol per amare, 3vv, 1587c; G v
Dura legge d’amor ma benché obliqua (Petrarch), 5vv, 1599; S v
Ecco che ’l ciel a noi chiar’et sereno (G. Troiano), 6vv, 1591; MJ vi
Ecco che un’altra volta o piagge apriche (Sannazaro), 5vv, 1588; LM vii, S vi
Ecco il dardo col qual mi punse Amore, 3vv, 1587c; G v
Ecco l’aurora con l’aurata fronte (Quirini), 5vv, 1584c; E ii, S ii
Ecco Maggio seren, chi l’ha vestito (Strozzi sr), 5vv, 1594; E ii, S iv
Ecco più che mai bella e vaga l’aura, 5vv, 1582; E i, S ii
E questo il legno che del sacro sangue (Sannazaro), 5vv, 1584b; LM xvii, S iii
Ero così dicea (M. Martinengo), 4vv, 1588; ed. H.B. Lincoln, The Madrigal Collection ‘L’amorosa Ero’ (Albany, NY, 1968)
E s’io mi doglio Amore, 6vv, 1584a; MJ iv
Falsa credenza havete, 5vv, 1586; S vi
Fan’aspra guerra in me sdegno et Amore, 3vv, 1587b; G iv
Fiere silvestre che per lati campi (Sannazaro), 5vv, 1588; LM vii, S vi
Filli ama Tirsi et arde e no ’l vol dire, 3vv, 1587b; G iv
Fillida mia più che i ligustri bianca (Sannazaro), 5vv, 1581b; E i, S i
Filli, l’acerbo caso, 5vv, 1584c; E ii, S ii
Filli mia bella a Dio (A. Spinola), 6vv, 1584a; MJ iv
Filli tu sei più bella (C. Pavesi), 5vv, 1585a; E ii, S iii
Filli volgendo i lumi al vago Aminta (?T. Tasso), 5vv, 1598; LM xv, S v
Fiume ch’a l’onde tue (A. Ongaro), 5vv, 1599; S v
Forz’è che sempre i grida, 3vv, 1585c; G ii
Fra le ninfe, e fra pastori, 3vv, 1587b; G iv
Fra questi sassi e luoghi aspri e selvaggi, 3vv, 1584d; G i
Fuggirò tant’Amore, 3vv, 1584d; G i
Fuggi, speme mia (?G.B. Cini), 6vv, 1584a; MJ iv
Fuggito è ’l sonno a le mie crude notti (Petrarch), 5vv, 1588; LM vii, S vi
Già Febo il tuo splendor rendeva chiaro, 5vv, 1581b; E i, S i
Già torna a rallegrar l’aria e la terra, 5vv, 1581b; E i, S i
Giesu più rilucente [risplendente], 3vv, 1591
Giovane donna sott’un verde lauro (Petrarch), 6vv, 1595a; LM vi, MJ vi
Giovani incauti che seguite Amore, 3vv, 1585c; G ii
Giunt’a un bel font’io trasmutato in fiore, 6vv, 1591; MJ vi
Giunto a la tomba (T. Tasso), 5vv, 1584c; E ii, S ii
Gratie renda al signor meco la terra (B. Guidi), 5vv, 1584b; LM xvii, S iii
Grave dolor mi da l’aspra partita, 3vv, 1585c; G ii
Hor ch’esce fuor l’Aurora, 3vv, 1587b; G iv
Hor chi Clori beata (Strozzi sr), 5vv, 1594; E ii, S iv
Hor gitevi a fidare o lieti amanti, 3vv, 1587c; G v
Hor pien d’altro desio (L. Alamanni, after Horace), 5vv, 1582; S vi (3rd stanza of 6-stanza cycle by G.M. Nanino, Moscaglia, Marenzio, Macque, Soriano, Zoilo; 1st stanza is Nanino’s Mentre ti fui si grato)
Hor vedi Amor che giovinetta donna (Petrarch), 4vv, 1585d; I, SF
I begl’occhi sereni e il viso adorno, 3vv, 1587b; G iv
Il di che di pallor la faccia tinse (Castelletti), 5vv, 1584b; LM xvii, S iii
I lieti amanti e le fanciulle tenere (Sannazaro), 4vv, 1585d; I, SF
Il ladro ch’a la strada v’a rubare, 3vv, 1584d; G i
Il suo vago gioioso e lieto manto, 5vv, 1585a; E ii, S iii
Il vago e bello Armillo (Grillo as Celiano), 5vv, 1599; S v
Il vostro divo aspetto, 3vv, 1585c; G ii
In quel ben nato (Sannazaro), 5vv, 15824; S vi
Interdette speranze e van desio (Sannazaro), 6vv, 1588; LM vii
In un bel bosco di leggiadre fronde (T. Tasso), 6vv, 1584a; MJ iv
In un boschetto de bei mirti e allori, 3vv, 1584d; G i
In un lucido rio (T. Tasso), 6vv, 1585b; MJ v
Io amo, e certo vivo, 3vv, 1585c; G ii
Io ardo, e se l’ardore, 3vv, 1585e; G iii
Io morirò d’amore, 6vv, 1585b; MJ v
Io son’Amore, 3vv, 1585c; G ii
Io son ferito e chi mi punse il core, 3vv, 1585e; G iii
Io son pur sciolto Amor da l’empio laccio, 3vv, 1587c; G v
Io son rimaso solo, 3vv, 1587c; G v
Io vidi già sotto l’ardente sole (T. Tasso), 6vv, 1584a; MJ iv
I’ piango; ed ella il volto (Petrarch), 5vv, 1581b; E i, S i
Ite, amari sospiri (Guarini), 5vv, 1598; LM xv, S v
Itene a l’ombra de gli ameni faggi (Sannazaro), 5vv, 1581b; E i, S i
La bella donna mia anzi mia dea, 3vv, 1587c; G v
La bella man vi stringo (Guarini), 5vv, 1599; S v
La bella ninfa mia ch’al Tebro infiora (Molza), 5vv, 1581b; E i, S i
La dipartita è amara (G.B. Pigna), 6vv, 1587a; MJ v
La dove sono i pargoletti Amori (T. Tasso), 6vv, 1595a; LM vi, MJ vi
La farfalla sen’ vol’al lume intorno, 3vv, 1587c; G v
La fiera vist’al venenoso sguardo, 3vv, 1592 (lute intabulation)
L’alto e nobil pensier che si sovente (Sannazaro), 5vv, 1585a; E ii, S iii
La mia Clori è brunetta (Grillo as Celiano), 5vv, 1598; LM xv, S v
La pastorella mia spietata e rigida (Sannazaro), 5vv, 1582; E i, S ii
La rete fu di queste fila d’oro (Ariosto), 5vv, 1585a; E ii, S iii
Lasso ch’io ardo e ’l mio bel sole ardente, 5vv, 1580; E i, S i (acronym: ‘Livia B.’)
Lasso dicea perche venisti Amore (T. Tasso), 4vv, 1585d; I, SF
Lasso non è cor mio ch’io ti rimiri, 3vv, 1584d; G i
Lasso, quand’havran fin tanti sospiri, 3vv, 1584d; G i
L’aura che ’l verde lauro e l’aureo crine (Petrarch), 5vv, 1599; S v
Laura se pur sei l’aura (Grillo as Celiano), 5vv, 1598; LM xv, S v
L’aura serena che fra verdi fronde (Petrarch), 6vv, 1581a; MJ iv
La ve l’Aurora appar’, 5vv, I-VEaf; S vi
La dubbie speme, il pianto e ’l van dolore (Sannazaro), 5vv, 1584b; LM xvii, S iii
Leggiadre ninfe e pastorelli amanti (L. Guicciardi), 6vv, 1591, MJ vi
Leggiadrissima eterna primavera, 6vv, 1591 (for the wedding of Virginio Orsini and Flavia Peretti); MJ vi
Le rose, fronde e fiori, 3vv, 1584d; G i
Le vaghe chiome d’oro, 3vv, 1587b; G iv
Liete, verdi, fiorite e fresche valli (Sannazaro), 5vv, 1585a; E ii, S iii
Liquide perle Amor da gli occhi sparse (L. Pasqualino), 5vv, 1580; E i, S i
Lucida perla a cui fu conca il cielo (?Guarini or ?T. Tasso), 6vv, 1595a (for wedding of Alfonso II d’Este and Margherita Gonzaga); LM vi, MJ vi
Lunge da voi mia vita, 5vv, 1582; E i, S ii
Lungi dal mio bel sole, 3vv, 1587c; G v
Madonna mia gentil ringratio Amore, 5vv, 1580; E i, S i
Madonna, poich’uccider mi volete, 5vv, 1582; E i, S ii
Madonna sua merce per una sera (Sannazaro), 4vv, 1585d; I, SF
Menando un giorno gl’agni presso un fiume (Sannazaro), 4vv, 1585d; I, SF
Mentre fia caldo il sol, fredda la neve, 6vv, 1581a; MJ iv
Mentre fra perle frange e fra rubini, 3vv, 1585e; G iii
Mentre havrà stelle il ciel, le stelle lume, 3vv, 1587b; G iv
Mentre humil verginella, 3vv, 1585e; G iii
Mentre il ciel è sereno, 5vv, 1584c; E ii, S ii
Mentre l’aura spirò nel verde lauro, 5vv, 15825; S vi
Mentre qual viva pietra, 5vv, 1594; E ii, S iv
Mentre sul far del giorno, 6vv, 1581a; MJ iv
Mia sorte empia e rubella, 3vv, 1585c; G ii
Mi fa lasso languire (L. Cassola), 5vv, 1581b; E i, S i
Mi parto, ahi sorte ria, 3vv, 1587b; G iv
Mi vorria lamentar le notte e ’l di, 3vv, 1587b; G iv
Molti animai selvaggi, 3vv, 1587c; G v
Ne fero sdegno mai donna mi mosse, 6vv, 1587a; MJ v
Nel dolce seno della bella Clori (T. Tasso), 6vv, 1591; MJ vi
Nel più fiorito aprile, 6vv, 1581a; MJ iv
Nessun visse giamai più di me lieto (Petrarch), 6vv, 1584a; MJ iv
Non al suo amante più Diana piacque (Petrarch), 4vv, 1585d; SF
Non è dolor nel mondo, 3vv, 1584d; G i
Non è questa la mano (T. Tasso), 6vv, 1581a; MJ iv
Non fu mai cervo si veloce al corso (Sannazaro), 5vv, 1584b; LM xvii; S iii
Non m’è grave il morire, 3vv, 1587b; G iv
Non più gl’Arabi fumi, 4vv, 1587c; G v, SF
Non porta ghiaccio aprile (A. Pocaterra), 6vv, 1587a; MJ v
Non posso più soffrire, 3vv, 1587c; G v
Non può tanto l’accesa alta facella, 3vv, 1585c; G ii
Non sò fuggir’io più ne più pensare, 3vv, 1587b; G iv
Non sol dissi tu poi, anima fera (?T. Tasso), 5vv, 1598; LM xv, S v
Non vidi mai dopo notturna pioggia (Petrarch), 4vv, 1585d; I, SF
Nova angeletta sovra l’ale accorta (Petrarch), 4vv, 1585d; I, SF
Novo Titio son io ch’in cibo il core, 3vv, 1587b; G iv
O bella man che mi distringi il core (Petrarch), 4vv, 1585d; I, SF
Occhi dolci e soavi, 3vv, 1587b; G iv
Occhi lucenti e belli (V. Gambara), 5vv, 1582; E i, S ii
Occhi miei che miraste si bel sole, 5vv, 1585a; E ii, S iii
Occhi sereni e chiari, 6vv, 1581a; MJ iv
O che soave e non inteso baccio (Guarini), 6vv, 3/1593; MJ v
O disaventurosa acerba sorte (P. Bembo), 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
O dolce anima mia, dunque e pur vero (Guarini), 5vv, 1582; E i, S i
O dolcezze amarissime d’Amore (Guarini), 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
O dolorosa sorte (Quirini), 6vv, 1581a; MJ iv
O fere stelle homai datemi pace (Sannazaro), 6vv, 1588; LM vii
O fido, o caro Aminta (Guarini), 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
O figlie di Piero (Rinuccini), 18vv, 1591; W
Ohime che novo, 3vv, in A. Borsaro: Il primo libro delle villanelle (Venice, 1587)
Ohime, dov’è ’l mio ben, dov’è ’l mio core (B. Tasso), 5vv, 1580; E i, S i
Ohime il bel viso, ohime il soave sguardo (Petrarch), 5vv, 1582; E i, S ii
Ohime, l’antica fiamma (Guarini), 5vv, 1585a; E ii, S iii
Ohime se tanto amate (Guarini), 5vv, 1582; E i, S ii
O liete piante, herbett’e bianchi fiori, 3vv, 1584d; G i
Ombrose e care selve (Guarini), 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
O Messir’o Patrù, 9vv, 1590 (dialogue madrigal, 5vv by Marenzio, 4vv by Oratio Vecchi; see Kirkendale); ed. in Capolavori polifonici del secolo, xvi, 2 (Rome, 1940)
O mille volte mille (Rinuccini), 8vv, 1591; W
O Mirtillo, Mirtillo anima mia (Guarini), 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
O occhi del mio core e d’Amor lumi (?T. Tasso), 5vv, 1598; LM xv, S v
O quante volte in van cor mio ti chiamo (Guarini), 6vv, 1585b; MJ v
O sventurati amanti, 3vv, 1585c; G ii
O tu che fra le selve occulta vivi (?T. Tasso), 8vv, 1580; E i, S i
O tu che mi dai pene, 3vv, 1585c; G ii
O valoroso dio (Rinuccini), 4vv, 1591; W, SF
Ov’è condotto il mio amoroso stile (Petrarch), 4vv, 1588; LM vii
O verdi selv’o dolci fonti o rivi (T. Tasso), 6vv, 1595a; LM vi, MJ vi
O voi che sospirate a miglior note (Petrarch), 5vv, 1581b; E i, S i
Padre del cielo, hor ch’atra nube il calle (T. Tasso), 5vv, 1584b; LM xvii, S iii
Partirò dunque, ohime mi manca il core, 5vv, 1580; E i, S i
Parto da voi mio sole, 6vv, 1585b; MJ v
Parto o non parto (Guarini), 5vv, 1599; S v
Passa Madonna come il vento gli anni, 3vv, 1585c; G ii
Passando con pensier per un boschetto (F. Sacchetti), 6vv, 1584a (14th-century caccia); MJ iv
Perche adoprar catene (M. Manfredi), 5vv, 1583; S vi
Perche di pioggia ’l ciel non si distille, 5vv, 1581b; E i, S i
Per duo coralli ardenti, 6vv, 1581a; MJ iv
Piangea Filli e Amor seco piangea, 3vv, 1587b; G iv
Piangea Filli e rivolte ambe le luci (Strozzi sr), 6vv, 1585b; MJ v
Piango che Amor con disusato oltraggio, 4vv, 1588; LM vii
Poi che da voi, ben mio, 3vv, 1587c; G v
Poi che di si vil foco, 3vv, 1587c; G v
Poi ch’io non ho speranza Donna homai, 3vv, 1585e; G iii
Posso cor mio partire, 6vv, 1585b; MJ v
Potrò viver io più se senza luce, 6vv, 1581a; MJ iv
Primo che per Giesù spargesti il sangue, 3vv, 1585
Provate la mia fiamma (Grillo as Celiano), 5vv, 1598; LM xv, S v
Pur venisti cor mio (Guarini), 5vv, 1598; LM xv, S v
Qual’hor del mio bel sol contemplo il lume, 3vv, 1587b; G iv
Qual mormorio soave, 5vv, 1584b; LM xvii, S iii
Qual paura, qual danno, qual tormento, 3vv, 1586
Qual per ombrose et verdeggianti valli, 6vv, 1585b; MJ v
Qual vive salamandra in fiamm’ardente, 6vv, 1581a; MJ iv
Quand’io miro le rose (Grillo), 5vv, 1598; LM xv, S v
Quando i vostri begl’occhi un caro velo (Sannazaro), 5vv, 1580; E i, S i
Quando sorge l’aurora, 5vv, 1581b; E i, S i
Quando vostra beltà, vostro valore (Ariosto), 5vv, 1584c; E ii, S ii
Quasi vermiglia rosa (A. Orsi), 5vv, 1584b; LM xvii, S iii
Quella che lieta del mortal mio duolo (Della Casa), 5vv, 1585a; E ii, S iii
Quell’augellin che canta (Guarini), 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
Quel lauro che fù in me già così verde, 10vv, 1582; S vi
Quell’ombra esser vorrei (G. Casone), 6vv, 1585b; MJ v
Questa di verd’herbette, 5vv, 1580; E i, S i
Questa in cui pose Amore, 3vv, 1585e; G iii
Questa ordì il laccio (Strozzi sr), 6vv, 3/1593; MJ v
Questi leggiadri odorosetti fiori (Grillo as Celiano), 5vv, 1598; LM xv, S v
Questi vaghi concenti, 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
Qui di carne si sfama (Rinuccini), 12vv, 1591; W
Real natura, angelico intelletto (G.B. Zuccarini), 5vv, 1584c (wedding sonnet); E ii, S iii
Ridean già per le piagg’herbette e fiori, 5vv, 1582; E i, S ii
Rimanti in pace, a la dolente e bella (Grillo as Celiano), 5vv, 1594; E ii, S iv
Rivi fontane e fiumi a l’aur’al cielo, 5vv, 1589: S vi
Rose bianche e vermiglie, 5vv, 1582; E i, S ii
Sapete amanti perche ignudo sia (V. Marcellini), 5vv, 1584c; E ii, S ii
Satiati Amor ch’a più doglioso amante, 6vv, 1584a; MJ iv
S’a veder voi non vengo alma mia luce, 6vv, 1591; MJ vi
Scaldava il sol di mezzo giorno l’arco (Alamanni), 5vv, 1582; E i, S ii
Scendi dal paradiso, 5vv, 1584c; E ii, S ii
Scherzando con diletto, 5vv, 1582; E i, S ii
Se bramate ch’io mora, 6vv, 1587a; MJ v
Se brami morto il core, 3vv, 1585e; G ii
Seguir una ch’odia e sprezza, 3vv, 1587c; G v
Se il dolce sguardo del divin tuo volto, 3vv, 1584d; G i
Se la mia fiamma ardente, 5vv, 1582; E i, S ii
Se la mia vita da l’aspro tormento (Petrarch), 4vv, 1588; LM vii
Se la speranza all’hor mi mantenea, 3vv, 1585e; G iii
Se la vostra partita, 3vv, 1587c; G v
Se legete nel viso i miei martiri, 3vv, 1585c; G ii
Se le pene ch’io sento, 3vv, 1585c; G ii
Se ’l pensier che mi strugge (Petrarch), 8vv, 1581b; E i, S i
Se ’l raggio de vostri occhi, 4vv, 1591; SF
Se m’ami e se non m’ami, 3vv, 1585e; G iii
Se m’uccidi, crudele, 3vv, 1587c; G v
Se nelle voci nostre (Rinuccini), 12vv, 1591; W
Sen gia fatto pittore, 3vv, 1585e; G iii
Sento squarciar del vecchio Tempio ’l velo (F. Coppetta), 5vv, 1584b; LM xvii, S iii
Senza cor, senza luce, 5vv, 1584c; E ii, S ii
Senza il mio sole in tenebre e martiri (Sannazaro), 5vv, 1588; LM vii, S vi
Senza il mio vago sol (Troiano), 5vv, 1588; LM vii, S vi
Se perche non uccida, 3vv, 1585c; G iii
Se per servirti ogn’hora, 3vv, 1587c; G v
Se quel dolor che va inanzi al morire (Tansillo), 6vv, 1595a; LM vi, MJ vi
Servirò il grande Iddio prima ch’io mora, 3vv, 1585
Se sì alto pon gir mie stanche rime (Petrarch), 5vv, 1599; S v
Se tu, dolce mio ben, mi saettasti (Guarini), 5vv, 1598; LM xv, S v
Se tu mi lasci perfido tuo danno (T. Tasso), 5vv, 1583; S vi
Se voi sete cor mio, 5vv, 1585a; E ii, S iii
Sì dolce son li strai, le fiamme e ’l laccio, 3vv, 1587c; G v
Signor, che già te stesso, 5vv, 1586; S vi
Signor, cui già fu pocho, 5vv, 1584b; LM xvii, S iii
S’io parto, i’ moro, e pur partir conviene, 5vv (R. Arlotti), 1594; E ii, S iv
S’io vissi cieco e grave fall’indegno (Della Casa), 5vv, 1585a; E ii, S iii
Sì presso a voi mio foco (Guarini), 5vv, 1582; E i, S ii
Sola angioletta starsi in treccie a l’ombra (Sannazaro), 5vv, 1585a; E ii, S iii
Solo e pensoso i più deserti campi (Petrarch), 5vv, 1599; S v
Sospir nato di fuoco, 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
Sotto l’ombra de tuoi pregiati rami, 5vv, 1585a; E ii, S iii
Spiega mondo maligno, 3vv, 15862
Spiri dolce Favonio Arabi odori (Troiano), 6vv, 1591 (wedding sonnet); MJ vi
Spirto a cui giova gli anni a buona fine, 5vv, 1584c; E ii, S ii
Spuntavan già per far il mondo adorno, 5vv, 1580; E i, S i
Stillò l’anima in pianto (A. Ongaro), 5vv, 1594; E ii, S iv
Stride il lauro nel foco il suo bel verde, 3vv, 1587b; G iv
Strider faceva le zampogne a l’aura, 5vv, 1581b; E i, S i
Stringeami Galatea, 6vv, 1585b; MJ v
Strinse Amarilli il vago suo Fileno (Strozzi jr), 6vv, 1581a; MJ iv
Su l’ampia fronte il cresp’oro lucente (T. Tasso), 6vv, 1585b; MJ v
Su ’l carro della mente auriga siedi (T. Tasso), 4vv, 1585d; I, SF
Tale è il mio stato o Clori, 3vv, 1585e; G iii
Tigre mia se ti pesa (L. Groto), 6vv, 1585b; MJ v
Tirsi mio, caro Tirsi (Guarini), 5vv, 1595b; LM xiv, S iv
Tirsi morir volea (Guarini), 5vv, 1580; E i, S i
Tirsi nel cor si sente, 3vv, 1587b; G iv
Togli dolce ben mio, 5vv, 1582; E i, S ii
Tra l’herbe a pie d’un mirto che ’l copriva, 6vv, 1587a (Gottifredi); MJ v
Tu m’uccidi, cor mio, 3vv, 1587c; G v
Tuoni lampi saette e terremoti, 3vv, 1587b; G iv
Tutte sue squadre di miserie e stenti, 6vv, 1584a; MJ iv
Tutto ’l di piango e poi la notte, quand. (Petrarch), 4vv, 1585d; I, SF
Udite, lagrimosi spirti d’Averno, udite (Guarini), 5vv, 1594; E ii, S iv
Uscite, uscite ninfe, 6vv, 1591
Vaghi augelletti che per valli e monti, 5vv, 1584c; E ii, S ii
Vaghi capelli aurati, 6vv, 1584a; MJ iv
Vaghi e lieti fanciulli (P. Barbati), 6vv, 1584a; MJ iv
Valli riposte e sole (Sannazaro), 6vv, 1588; LM vii
Vaneggio od’è pur vero (P. Barignano), 6vv, 3/1593; MJ v
Vattene anima mia (Pigna), 6vv, 1587a; MJ v
Vedi le valle e i campi (Sannazaro), 4vv, 1585d, I, SF; 1589 (rev. version, 5vv, by L. Balbi)
Veggo dolce mio bene, 4vv, 1585d; I, SF
Venite amanti a rimirar costei, 3 vv, 1584d; G i
Venuta era Madonna al mio languire (Sannazaro), 5vv, 1580; E i, S i
Vergine gloriosa e lieta, 5vv, 1584b; LM xvii, S iii
Vergine saggia e pura, 5vv, 1584b; LM xvii, S iii
Vezzosi augelli in fra le verdi fronde (T. Tasso), 4vv, 1585d; I, SF
Vieni, Clori gentil; boschetti e prati, 10vv, 1581a; MJ iv
Vienne Montan, mentre le nostre tormora (Sannazaro), 4vv, 1585d; I, SF
Vita de la mia vita (T. Tasso), 6vv, 1584a; MJ iv
Vita soave e di dolcezza piena (T. Tasso), 5vv, 1598; LM xv, S v
Viva fiamma d’amor e vivo foco, 3vv, 1587c; G v
Vivea da lacci sciolto, 3vv, 1587b; G iv
Vivo in guerra mendico e son dolente (Ongaro), 5vv, 1599 S; v
Vivrò dunque lontano, 6vv, 1591; LM vi, MJ vi
Voi bramate ch’io mora, 5vv, 1594; E ii, S iv
Voi mi tenesti un tempo, 3vv, 1587b; G iv
Voi sete la mia stella, 3vv, 1585e; G iii
Vorria parlare e dire, 3vv, 1584d; G i
Zefiro torna e ’l bel tempo rimena (Petrarch), 4vv, 1585d; I, SF
Sinfonia, a 5, 1591; W

Vocal religiosa:

Motectorum pro festis totius anni cum Communi Sanctorum, 4vv (Venice, 1585R) [1585]
Completorium et antiphonae, 6vv (Venice, 1595), lost, mentioned in FétisB
Motetti, 12vv (Venice, 1614), lost, mentioned in FétisB
Sacrae cantiones, 5, 6, 7vv (Venice, 1616) [1616]
Works in 1587, 1592, 1599, 1600, 1600, 1603, 1604 1611, 1612, 1614, 1615, 1617, 1617, 1618, 1621;

Antequam comedam, 6vv, 1616; MJ i
A solis ortus cardine, ?8 or 12vv (inc.), 1604; MJ i
Ave maris stella, 12vv, D-MÜp, Rp; MJ iii
Beatus Laurentius, 4vv, 1585; H 59, MJ ii
Caeciliam cantate, 5vv, 1616; MJ i
Cantantibus organis, 4vv, 1585; P i/2, 432, MJ ii
Cantate Domino, 8vv, D-Kl; MJ iii
Christe redemptor, 5vv, I-Rvat; MJ iii
Christus Jesus, 4vv, 1585; H 54, MJ ii
Conceptio tua, 4vv, 1585; P i/2, 277, MJ ii
Cum jucunditate, 4vv, 1585; H 37, MJ ii
Cum pervenisset, 4vv, 1585; H 82, MJ ii
Deus venerunt gentes, 8vv, 1611; MJ iii
Domine ne in furore, 7vv, 1616; MJ i
Domine quando veneris, 5vv, 1616; MJ i
Dum aurora finem daret, 6vv, 1616; MJ i
Dum esset summus pontifex, 4vv, 1585; P i/2, 484, MJ ii
Egredimini filiae Sion, 8vv, Rn (inc.); MJ vii
Estote fortes, 4vv, 1585; H 97, MJ ii
Et respicientes, 4vv, 1585; P i/2, 151, MJ ii
Exaltabo te, 8vv, D-Dlb (inc.); MJ vii
Exsurgat Deus, 8vv, 1612, 1615, 1617; MJ iii
Exsurgat Deus, 6vv, Dlb (inc.); MJ vii
Gabriel angelus locutus est Mariae, 4vv, 1585; MJ ii
Gaudent in coelis, 4vv, 1585; H 111, MJ ii
Hic est Martinus, 7vv, 1616; MJ i
Hodie beata virgo, 4vv, 1585; H 13, MJ ii
Hodie Christus natus est, 4vv, 1585; MJ ii
Hodie completi sunt, 4vv, 1585; H 12, MJ ii
Hodie Maria virgo, 4vv, 1585; H 65, MJ ii
Hodie Paulus, 4vv, 1585; P i/2, 331, MJ ii
Iniquos odio habui, 8vv, 1611, 1621; MJ iii
Innocentes pro Christo occisi sunt, 4vv, 1585; MJ ii
In tua patientia, 4vv, 1585; H 87, MJ ii
Iste est Joannes, 4vv, 1585; H 1, MJ ii
Iste sanctus, 4vv, 1585; H 106, MJ ii
Jubilate Deo (cant.), 8vv, 1614, 1617, D-Dlb, WA (inc.); MJ vii
Jubilate Deo (cant.), 12vv, 1604, (inc.) I-Rn (inc.), PL-PE (tablature); MJ vii
Jubilate Deo (servite), 8vv, 1600, 1603, 1617, 1618, 1621, CH-Bu (4vv), D-BS, W, MJ iii; rev. as Jubilate Deo (servite), 8vv, MÜs, I-Rn, Rsc; M
Lamentabatur Jacob, 12vv, I-Bc, Rsc; MJ iii [also attrib. Clinio, I-TRca(d)]
Laudate Deum, 4vv, CH-Bu (tablature)
Laudate Dominum, 8vv, 161724, GB-T, I-Rvat; MJ iii
Laudate Dominum, 8vv, CH-Bu, D-Rp, W (tablature); MJ iii [also attrib. Giovanelli, 1590, Giovanelli: Sacrarum modulationum (1593); Palestrina, 1617]
Laudate Dominum, 12vv, 1604 (inc.), I-Rn (inc.); MJ vii
Levavi oculos, 5vv, 1616; MJ i
Magnificat, 8vv, D-Bsb; MJ iii
Magnificat, 8vv, 1592, 1599, 1600, I-Rvat; MJ iii
Magnum haereditatis, 4vv, 1585; H 8, MJ ii
Misit rex, 4vv, 1585; H 68, MJ ii
Missa ‘Ego sum panis’, 8vv, PL-GD; MJ i
Missa ‘Jubilate Deo’ (servite), 8vv, Trent, Biblioteca provinciale d'arte; M
Missa ‘Jubilate Deo’ (servite), 8vv, D-Dlb (inc.); MJ vii
Missa ‘Laudate Dominum’, 12vv, A-Wn (inc.); MJ vii
Missa ‘Iniquos odio habui’, 8vv, PL-GD; MJ i [Vintz claimed it as his own composition in his Missae ad praecipuos dies (1630), copy in A-Wgm]
Mulier quae erat, 4vv, 1585; H 41, MJ ii
Nativitas gloriosae, 4vv, 1585; P i/2, 365, MJ ii
O beatum pontificem, 4vv, 1585; P i/2, 419, MJ ii
O quam gloriosum est, 4vv, 1585; P i/2, 410, MJ ii
O quam metuendus est, 4vv, 1585; H 120, P i/2, 410, MJ ii
O Rex gloriae, 4vv, 1585; P i/2, 169, MJ ii
O sacrum convivium, 4vv, 1585; H 7, MJ ii
Princeps gloriosissime, 4vv, 1585; H 77, MJ ii
Puer qui natus, 4vv, 1585; H 33, MJ ii
Quem dicunt, 4vv, 1585; P i/2, 327, MJ ii
Quia vidisti, 4vv, 1585; H 92, MJ ii
Quis revolvet, PL-GD (B only); MJ i
Salve regina, 5vv, 1616; MJ i
Sancta Maria, 4vv, 1585; H 49, MJ ii
Sepulierunt Stephanum, 4vv, 1585; P i/2, 54, MJ ii
Si filius honorabilis, 8vv, D-Lp (tablature, ‘Ist nicht Ephriam’); MJ iii
Similabo eum, 4vv, 1585; P i/2, 494, MJ ii
Solve jubente, 4vv, 1585; H 46, MJ ii
Super flumina Babylonis, 12vv, D-MÜp, Rp [also attrib. Lucatello (7 part books to Lucatello, 5 to Marenzio)], MJ iii; 8vv, 1614 [attrib. Lucatello]
Super omnia ligna, 4vv, 1585; H 72, MJ ii
Te Deum, 13vv, A-Wn (inc.); MJ iii
Te Deum patrem ingenitum, 4vv, 1585; H 22, MJ ii
Tradent enim, 4vv, 1585; H 102, MJ ii
Tribus miraculis, 4vv, 1585; P i/2, 73, MJ ii
Veni sponsa, 4vv, 1585; MJ ii
Veni sponsa Christi, 5vv, 1616; H 115, MJ i

Contrafacta:
Brevis et nimis fallax, 5vv, CH-Bu (tablature); MJ i [based on Questa di verd'herbette, bk 1 a 5 (1580)];
Nunc facta est salus, 10vv, 1602; MJ iii [based on Basti fin qui le pene, bk 1 a 4, 5, 6, 10 (1588)];
Sacrum coelesti, 9vv, D-Rp; MJ iii [based on Donne, il celeste lume, Le stravaganze d'amore (1585)]

Font: En català: Luca Marenzio (c.1553-1599) En castellano: Luca Marenzio (c.1553-1599) In english: Luca Marenzio (c.1553-1599) - Altres: Luca Marenzio (c.1553-1599)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Marenzio’s sacred works, fewer and less well known than his madrigals, comprise about 71 motets and four or five masses. The most outstanding quality of these works is their verbal imagery, often involving subtle religious symbolism; in this way they differ from the more restrained style of some composers in Roman circles, notably Palestrina and Victoria. Marenzio’s choice of texts often reflects a preference for excerpts from psalms or vesper antiphons that afford opportunities for portraying a variety of moods and images. The sacred music falls into three stylistic groups, which in general represent three stages of his career: the early collection of motets, published in 1616 but probably written between 1574 and 1580; the four-part motet book of 1585; and various motets and masses in manuscripts and in collections printed between 1592 and 1621. According to the preface, the early motets were composed ‘in the flower of youth, during a return visit to [Marenzio’s] homeland’. That may refer to a month’s leave granted to him by Luigi d’Este in August 1580, but the word ‘youth’ suggests an earlier period, as does a certain prolixity in the formal design. There are lengthy points of imitation with repeated entries of voices and rather dense textures. The melodic lines are expansive, often melismatic and occasionally intensified by chromatically altered notes. Allusions to chant melodies occur most often in the motets with Marian texts. The pieces in the 1585 book, the only surviving volume of sacred music published during his lifetime, show a notable change in the conciseness of musical treatment accorded each line of text, and in the textural variety between successive sections. Here word-portrayal depends often on subtle rhythmic effects, such as the use of long repeated notes in the bass or rapid ascending melismas in the upper voices over sustained notes in the lower ones. Marenzio's other sacred works are almost entirely polychoral and can be divided into two categories. The first, settings of full liturgical texts (Magnificat, Te Deum, the masses etc.), are more broadly flowing, emphasizing segments of the text through contrasts of texture and (in many instances) the doubling of instruments. The second, settings of parts of psalms (Deus venerunt gentes, Exsurgat Deus etc.), afford an opportunity to represent images through madrigalesque rhythmic and melodic patterns or through the quick alternation of individual words and phrases between choirs.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...