SILVA, Patápio (1880-1907) - Music for piccolo and piano

Obra de Martin Johnson Heade (1819-1904), pintor nord-americà (1)

- Recordatori de Patápio Silva -

En el dia de la commemoració del seu 110è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Martin Johnson Heade (Lumberville, 11 d'agost de 1819 - St. Augustine, 4 de setembre de 1904) va ser un pintor nord-americà. En els seus anys de formació va viatjar per Europa. Aquest primer Grand Tour va marcar l'inici d'una vida ambulant que va mantenir la resta de la seva vida. Entre els anys 1840 i 1859 va viure a Filadèlfia, Nova York, San Luis, Chicago, Trenton i Providence. El segon viatge a Europa, a finals de la dècada del 1840, va motivar un canvi en el seu estil, que va derivar vers una pintura de gènere més sofisticada. A partir del 1859 es va instal·lar a Nova York on va contactar amb alguns paisatgistes com Frederic Edwin Church, amb qui va compartir profunda amistat, i va començar a pintar paisatges. Tot i que va exposar en diverses ocasions a la National Academy of Design, mai en va arribar a ser membre, i tampoc va participar de forma especial en el món artístic novaiorquès. El seu estil madur, de gran precisió i lluminositat, influït per l'obra de Fitz Henry Lane a qui possiblement va conèixer, va ser batejat posteriorment amb el nom de luminisme. Els nombrosos paisatges de calma i esplendor de l'atmosfera de les maresmes són les composicions que més ressò li van proporcionar. A Heade, aquests camps pantanosos li brindaven l'oportunitat de plasmar els canvis climàtics i lumínics. Animat, potser pel seu amic Church, entre el 1860 i el 1870 va viatjar en tres ocasions a l'Amèrica Central i del Sud. En aquests viatges, a més de paisatges, va pintar flors i ocells exòtics. De la combinació d'aquests motius, van sortir les seves originals natures mortes d'orquídies i colibrís sobre fons de paisatges tropicals que han estat reconegudes com la part més emblemàtica de la seva obra. El 1883, amb 64 anys, es va casar i es va traslladar a Saint Augustine, a Florida, on va seguir pintant les flors tropicals de la zona. Va ser allà on va morir, totalment oblidat, el setembre de 1904. 

Font: En català: No disponible - En castellano: Martin Johnson Heade (1819-1904) - In english: Martin Johnson Heade (1819-1904) - Altres: Martin Johnson Heade (1819-1904)

---

Parlem de Música...

Patápio Silva (Itaocara, 22 d'octubre de 1880 - Florianópolis, 24 d'abril de 1907) va ser un flautista i compositor brasiler. Fill d'un barber aficionat a la música, es va formar inicialment amb el seu pare negoci de qui es va iniciar com a flautista tot entretenint a la clientela. A partir del 1896 va entrar a la banda musical de Cataguases. Allà va coincidir amb el músic cubà Francisco Lucas Duchesne qui el va instruir formalment. El 1899 es va traslladar a Palma (Minas Gerais) on va participar activament en les celebracions musicals de Setmana Santa. Un any després es va traslladar a Rio de Janeiro, on va treballar com a tipògraf, i on va aprendre francès. També en aquell any va participar en un concurs musical on va rebre l'aprovació del professor Paulo Augusto Duc Estrada Meyer qui es va oferir a donar-li classes. A partir del 1901 es va inscriure a l'Instituto Nacional de Música on va iniciar la seva carrera professional, tant com a intèrpret com a compositor. Des d'allà va realitzar una extensa gira per Brasil assolint un gran èxit, fins i tot a Sao Paulo, ciutat on va decidir viure-hi a partir del 1906. El març de 1907 va realitzar una gira pel sud de Brasil amb intenció de recaptar fons per viatjar a Europa, no obstant, va emmalaltir sobtadament i va morir a Florianópolis l'abril del mateix any.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Patápio Silva (1880-1907)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Jean-Louis Beaumadier (piccolo); María josé Carrasqueira (piano)
AMAZON: SILVA, P. - Bresil 1900

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: SILVA, P. - Bresil 1900



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ABBATINI, Antonio Maria (1595-1679) - Missa sexdecim vocibus concinenda (1627)

Obra de Carlo Saraceni (1579-1620), pintor italià (1)

---

Parlem de Pintura...

Carlo Saraceni (Venezia, 1579 - Venezia, 16 de juny de 1620) va ser un pintor italià. El 1598 es va traslladar a Roma, unint-se a l'Accademia di San Luca el 1607. Tot i que mai va visitar França, va ser capaç de parlar el francès de forma fluida fet que va ajudar a la seva consolidacó a França. Les seves pintures, no obstant, van mostrar influències dels paisatges boscosos i amb figures humanes del pintor alemany resident a Roma Adam Elsheimer. En aquest sentit, Saraceni va pintar sis paisatges que il·lustraven El vol d'Ícar, Moisès i les filles de Jethro i Mart i Venus. Més tard, va rebre una marcada influència de Caravaggio, pel que fa a les seves figures monumentals o en els detalls naturals, de manera que es va situar entre els primers "tenebristes" o "caravaggistas". La seva carrera de maduresa es va desenvolupar en la dècada posterior al 1610. El 1616-17 va col·laborar amb els frescos per a la Sala Règia al Palazzo Quirinale de Roma. El 1618 va rebre un encàrrec per dues pintures per a l'Església de S. Maria dell' Anima. El 1620 va tornar a Venècia, on va morir el juny d'aquell any.

Font: En català: No disponible - En castellano: Carlo Saraceni (1579-1620) - In english: Carlo Saraceni (1579-1620) - Altres: Carlo Saraceni (1579-1620) 

---

Parlem de Música...

Antonio Maria Abbatini (Città di Castello, 26 de gener de 1595 - Città di Castello, 1679) va ser un professor, teòric i compositor italià. A partir del 1623 es va traslladar a Roma acompanyat del seu germà Guidobaldo Abbatini. Allà va començar a treballar a San Giovanni in Laterano entre els anys 1627 i 1629 si bé ell mateix va explicar en la seva autobiografia que hi havia treballat des del 1622, tot i que cap documentació existent ho acredita. A partir del juny de 1629 va treballar com a mestre de capella de la Catedral de Città di Castello en un càrrec que va ser irregular en el temps i en els períodes compresos entre el 1629 i 1632, entre el 1635 i el 1640 i entre el 1677 i el 1679. També va treballar a Orvieto entre el 1632 i el 1635. A Roma, va treballar com a professor de cant de Santa Maria Maggiore i de San Luigi dei Francesi. També a Roma va ser director musical a San Lorenzo in Damaso i a Santa Maria di Loreto. Els darrers anys va ser prefecte de música de Santa Maria Maggiore on va servir directament el Papa Climent IX. Com a compositor va escriure obra teatral i religiosa així com diversos madrigals. Abbatini va morir a Città di Castello a mitjans del 1679.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Il pianto di Rodomonte (dramatic cantata), 4vv, bc (Orvieto, 1633/R)
Dal male il bene (dramma musicale, 3, Giacomo and Giulio Rospigliosi, after A. Sigler de Huerta: No ay bien sin ageno daño), Rome, Palazzo Barberini alle Quattro Fontane, 12 Feb 1654, D-MÜs (Act 1), IBborromeo, I-Bc, Rsc (Acts 2 and 3), Rvat (2 copies, 1 partly autograph); collab. M. Marazzoli
Ione (dramma musicale, 3), unperf., A-Wn [dated Rome, 1666]
La comica del cielo (dramma musicale, 3, Giulio Rospigliosi, after L. Vélez de Guevara, A. Coelho and F. de Roxas: La Baltasara), Rome, Palazzo Rospigliosi a S Lorenzo in Lucina, 1 Feb 1668, I-Rvat (partly autograph)

Cantatas (all with bc):
Ahi, di man de la ragione, 1v, MOe;
Amante dubbioso, 1v, MOe;
Passati contenti, 1v, F-Pn;
Vieni amante, 2vv, I-Fc;
Vo cercando la fortuna, 1v, MOe;
Voli augello al vento, 1v, Nc, ed. in Andrae

Madrigals, lost, cited in Berardi

Vocal religiosa:

Missa, 16vv (1627)
Il terzo libro di sacre canzoni, 2–6vv, op.5 (Orvieto, 1634)
Il quinto libro di sacre canzoni, 2–5vv, op.9 (1638); 2 ed. in Ciliberti, 4 ed. in Andrae
Il sesto libro di sacre canzoni, 2–5vv, op.10 (1653); 2 ed. in Ciliberti, 3 ed. in Andrae
[2] Antifone a 12 bassi e 12 tenori … cantate in S Maria sopra Minerva … l'anno 1661 (1677)
Motets in 1643, 1643, 1645, 1649, 1650, I-Bc, Rc, Rsc; 1 ed. in Ciliberti
Jesu dulcis memoria, motet, 5vv, ed. in Kircher [from lost 4th book of sacre canzoni]

Lost:
Requiem, 1672, cited in Giazotto;
Ky, Gl, 16vv, cited in Andrae;
ants, 12 S, 12 A, cited in Baini

Literatura:

[15] Discorsi, o Lezioni accademiche (MS, 1663–8, I-Bc), ed. in Ciliberti

Font: En català: Antonio Maria Abbatini (1595-1679) - En castellano: Antonio Maria Abbatini (1595-1679) - In english: Antonio Maria Abbatini (1595-1679) - Altres: Antonio Maria Abbatini (1595-1679)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Johann Rosenmüller Ensemble; Thomas Berning (conductor)
IMSLP: Antonio Maria Abbatini (1595-1679)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

KNELLER, Andreas (1649-1724) - Organ works

Obra de Godfrey Kneller (1646-1723), pintor alemany (1)

- Recordatori d'Andreas Kneller -

En el dia de la celebració del seu 368è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Godfrey Kneller (Lübeck, 8 d'agost de 1646 - London, 19 d'octubre de 1723) va ser un pintor alemany. Es va formar a la seva població natal i juntament amb el seu germà Johann Zacharias Kneller abans de viatjar als Països Baixos, on va estudiar amb Ferdinand Bol i Rembrandt. Des d'allà es va traslladar a Roma i Venècia on va estudiar amb Carlo Maratti. Poc després va tornar a Alemanya abans de ser nomenat, el 1680, pintor oficial del rei Carles II d'Anglaterra. Ben aviat, va assolir un èxit notable sent sol·licitat com a pintor de retrats de diverses reialeses europees. A Londres va treballar intensament i va ser condecorat en múltiples ocasions, tant pels monarques anglesos com per dinasties estrangeres. També a Londres va dirigir una acadèmia de pintura pròpia. El seu art, apreciat i admirat arreu, el va ajudar a convertir-se en un personatge molt popular i econòmicament ric. La seva pintura va ser precursora de la dels artistes anglesos William Hogarth i Joshua Reynolds. Va morir a Londres l'octubre de 1723.

Font: En català: Godfrey Kneller (1646-1723) - En castellano: Godfrey Kneller (1646-1723) - In english: Godfrey Kneller (1646-1723) - Altres: Godfrey Kneller (1646-1723)

---

Parlem de Música...

Andreas Kneller (Lübeck, 23 d'abril de 1649 - Hamburg, 24 d'agost de 1724) va ser un organista i compositor alemany. Germà petit del famós pintor Godfrey Kneller, es desconeix la seva formació inicial. A partir del 1667 va assolir el càrrec d'organista de la Jacobikirche i de la Georgkirche, ambdues esglésies a Hannover. El 1685 es va traslladar a Hamburg, on va ser organista de la Petrikirche, i on va conèixer a Reincken, el pare de la seva futura esposa Margaretha. En aquesta mateixa ciutat, es va encarregar de supervisar i revisar els diversos orgues així com d'examinar els futurs organistes de la Jacobikirche el 1720, càrrec en què el mateix Bach havia mostrat interès. Com a compositor no va ser prolífic escrivint una desena d'obres per a orgue. El 1723 es va jubilar, morint un any després a Hamburg.

Friedrich Bernhard Werner (1690-1776) - Ansicht der Stadt Hannover von Nordwesten mit Blick über die Ihme, Kupferstich um 1730 (2)

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Andreas Kneller (1649-1724) - Altres: Andreas Kneller (1649-1724)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Manuel Tomadin (organ)
AMAZON: KNELLER, LEYDING & GEIST - Complete Organ Music

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: KNELLER, LEYDING & GEIST - Complete Organ Music



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

RUBINO, Bonaventura (1600-1668) - Vespro per lo Stellario della Beata Vergine (1644)

Obra de Jan Boeckhorst (c.1604-1668), pintor alemany (1)

---

Parlem de Pintura...

Jan Boeckhorst (Münster, 1604 - Antwerpen, 21 d'abril de 1668) va ser un pintor alemany. Es va formar a la seva població natal abans de viatjar, el 1626, a Anvers on, segons Cornelis de Bie, va entrar al taller de Jordaens i es va registrar en el Gremi de Sant Lluc a partir del 1633. També en aquells anys va iniciar una breu col·laboració amb Rubens per a les decoracions de la Pompa Introitus Ferdinandi, sota petició del cardenal-infant Fernando d'Àustria. També va col·laborar en una sèrie de pintures mitològiques sota encàrrec de Felip IV per a la Torre de la Parada de Madrid. El 1635 va viatjar a Itàlia on hi va romandre fins el 1637. Des d'allà es creu va tornar a Anvers on algunes fonts asseguren que va rebre l'encàrrec de finalitzar obres inacabades de Rubens. També va ser col·laborador habitual dels pintors Frans Snyders i Jan Wildens sent l'autor d'algunes figures en les seves obres. A partir del 1650, i després de l'èxit assolit per Van Dyck, es va aproximar a l'estil d'aquest amb un cromatisme més càlid, composicions més expressives i a vegades més teatrals. La seva temàtica, variada i extensa, va englobar des de retaules fins a escenes mitològiques, de gènere i retrats. Va morir a Anvers l'abril de 1668.

Font: En català: Jan Boeckhorst (c.1604-1668) - En castellano: Jan Boeckhorst (c.1604-1668) - In english: Jan Boeckhorst (c.1604-1668) - Altres: Jan Boeckhorst (c.1604-1668)

---

Parlem de Música...

Bonaventura Rubino (Montécchio di Darfo, 1600 - Palermo, 1668) va ser un compositor italià. Es va formar en teologia des de jove per entrar com a frare de l'Orde de Frares Menors Conventuals. A partir del 1643 va assolir el càrrec de mestre de capella de la Catedral de Palerm, ciutat on també va ser membre de l'Acadèmia dels Accesi. A Palerm hi va treballar activament fins el 1665, l'any de la seva jubilació, desenvolupant una notable carrera com a músic d'obra religiosa. En aquest sentit, el seu major èxit van ser les seves Vespro per lo Stellario della Beata Vergine per a la Basílica de Sant Francesc d'Assís de l'agost de 1644. També va ser autor de nombroses col·leccions de música religiosa amb centenars de partitures entre misses, salms i motets sent la majoria d'elles per a doble cor i baix continuo d'orgue si bé sovint hi va incorporar instruments de corda. El seu estil, en paraules del mateix Rubino, va ser hereu dels Selva morale e spirituale de Monteverdi. Va morir a Palerm el 1668.

OBRA:

Prima parte del tesoro armonico … nella quale si contengono messe concertate, 3–9vv, 2 vn, va, bc (1645)
Messa e salmi … concertati nel primo coro, 8vv (double choir), bc, op.2 (1651)
Il primo libro de' motetti concertati, 2–5vv, bc, op.3 (1651)
La Rosalia guerriera in aiuto del re cattolico (dialogo sacro, G. D'Onofrio), Palermo, 1652, music lost
Il secondo libro de' mottetti concertati, 2–5vv, bc, op.4 (1653)
Salmi varii variamente concertati … con sinfonie d'obligo et a beneplacito, 3–8vv, 2 vn, bc, op.5 (1655), ed. in MRS, xvi (Florence, 1996)
Salmi concertati, 5vv, bc, op.6 (1658)
Salmi davidici, 3–4vv, bc, op.7 (1658)

Font: En català: Bonaventura Rubino (1600-1668) - En castellano: Bonaventura Rubino (1600-1668) - In english: Bonaventura Rubino (1600-1668) - Altres: Bonaventura Rubino (1600-1668)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Ensemble Elyma; Les Rossignols de Poznan; Studio di musica antica Antonio Il Verso; Ensemble Euphonia; Ensemble Mille Regretz; Coro Giovanni Pierluigi da Palestrina; Gabriel Garrido (conductor)
AMAZON: RUBINO-Vespro per lo Stellario della Beata Vergine

IMSLP: Bonaventura Rubino (1600-1668)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: RUBINO-Vespro per lo Stellario della Beata Vergine



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

FRANCESCHINI, Gaetano (c.1730-c.1790) - Sonatas Op. 1 (1769)

Obra de Giovanni Antonio Canal 'Canaletto' (1697-1768), pintor italià (1)

---

Parlem de Pintura...

Giovanni Antonio Canal 'Canaletto' (Venezia, 7 d'octubre de 1697 - Venezia, 19 d'abril de 1768) va ser un pintor italià i un dels més importants de la història del seu país. Va estudiar pintura i perspectiva amb el seu pare, un escenògraf de tradició barroca, amb qui també va començar a treballar, el 1716, com a aprenent juntament amb el seu germà. Gràcies aquests primers anys, l'artista va començar a familiaritzar-se amb els paisatges urbans alhora que va començar a estudiar amb Luca Carlevarijs, pintor de ciutats i arquitectures. El 1719, va viatjar juntament amb Bernardo Canal a Roma per a realitzar les escenografies de les òperes de Scarlatti. Aquest viatge va esdevenir crucial en la seva vida ja que va conèixer l'obra de Giovanni Paolo Pannini un dels pintors de referència de la seva època, seguidor de l'emergent corrent vedutista, i especialitzat en grans paisatges i ruïnes clàssiques. Precisament a Roma va ser on va començar a pintar vistes i zones urbanes, tornant a Venècia el 1720 on es va registrar en el gremi de pintors de la ciutat. En aquest moment, la seva tècnica pictòrica de es va centrar en els contrasts de llum, així com en una tècnica directa sense l'ús d'esbossos previs preparatoris del quadre final. Les seves primeres obres van datar de la dècada de 1720 a 1730. En aquesta època va començar a entaular amistat amb qui seria el seu major client, mecenes i ambaixador de la seva obra, Joseph Smith, cònsol anglès a la república de Venècia. Va ser en aquest període que Canaletto va firmar els seus millors treballs. Entre els anys 1740 i 1741 va realitzar un viatge pel riu Brenta durant el qual va crear nombroses pintures. En la dècada del 1740 va començar a variar la seva tècnica i va usar una pinzellada més lleugera i imprecisa. Els seus colors van abandonar la foscor i van accentuar l'ús de la llum, els daurats, vermells i altres colors vius que van dotar els quadres de gran lluminositat. El 1746 es va traslladar a Anglaterra on hi va treballar deu anys. Al tornar a Venècia el 1756, va ser nomenat membre de l'Acadèmia de Pintura i Escultura. La tècnica dels seus últims anys es va caracteritzar per un estil menys elaborat, més superficial i per la repetició de paisatges de forma sistemàtica. No obstant, la qualitat que va donar a la textura de l'aire en les seves millors obres va esdevenir una influència cabdal per la pintura paisatgística del segle XVIII i XIX. Va morir a Venècia l'abril de 1768.

Font: En català: Giovanni Antonio Canal 'Canaletto' (1697-1768) - En castellano: Giovanni Antonio Canal 'Canaletto' (1697-1768) - In english: Giovanni Antonio Canal 'Canaletto' (1697-1768) - Altres: Giovanni Antonio Canal 'Canaletto' (1697-1768) 

---

Parlem de Música...

Gaetano Franceschini (c.1730 - c.1790) va ser un compositor italià. Es desconeix la pràctica totalitat de la seva vida més enllà de la publicació d'una col·lecció de Sonates per a dos violins i baix continuo Op. 1 (Àmsterdam, 1769). També se'l cita en una informació apareguda a Charleston on potser va formar part de la Societat de Santa Cecília, fundada el 1762. Es creu va morir a l'entorn del 1790 en una ciutat desconeguda.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Gaetano Franceschini (c.1730-c.1790)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Accademia della Magnifica Comunità
TACTUS: FRANCESCHINI, G. - Opera I

IMSLP: Gaetano Franceschini (c.1730-c.1790)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: FRANCESCHINI, G. - Opera I



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!