divendres, 24 de maig del 2019

ANGERER, Edmund (1740-1794) - Der Kuhhirt von Ulm (c.1790)

Attributed to Gabriel de Saint-Aubin - Theatrical Divertissement Offered at a Gala Evening Party, 18th century
Obra de Gabriel Jacques de Saint-Aubin (1724-1780), pintor francès (1)


- Recordatori d'Edmund Angerer -
En el dia de la celebració del seu 279è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Gabriel Jacques de Saint-Aubin (Paris, 14 d'abril de 1724 - Paris, 14 de febrer de 1780) va ser un dibuixant i pintor francès. Es va formar a París amb Étienne Jeaurat i Hyacinthe Collin de Vermont. Entre els anys 1752 i 1754 va procurar, sense èxit, guanyar el Prix de Rome fet que va motivar el seu abandonament de l'Académie des Beaux-Arts. Va ser aleshores quan es va unir al Gremi de Sant Lluc i es va iniciar com a dibuixant i pintor independent. En aquest sentit, es va especialitzar en la representació gràfica de la vida quotidiana dels carrers de París tot representant els esdeveniments socials més habituals dels seus habitants. Els seus germans Charles Germain de Saint Aubin i Augustin de Saint-Aubin també van ser artistes. Gabriel Jacques de Saint-Aubin va morir a París el febrer de 1780.



Parlem de Música...

Edmund (Johann Nepomuk) Angerer (St Johann in Tyrol, 24 de maig de 1740 - Fiecht, 7 d'agost de 1794) va ser un compositor austríac. Fill de l'organista Stefan Angerer (1711-c.1777), es va formar inicialment amb el seu pare. Poc després, va entrar al Gymnasium de Hall, ciutat on va entrar com a cantant del cor del Königliches Damenstift (1754-1757) i on el 1759 va estudiar composició amb Vigilio Blasio Faitello. Un any abans, havia entrat al monestir benedictí de Fiecht, conegut en aquell temps per l'excelència dels seus músics, i on el 1764 va ser ordenat sacerdot. Precisament aquell mateix any, va assumir la direcció coral de l'abadia i un lloc de professor en uns càrrecs que va preservar fins el 1793. Va ser durant aquest dilatat període quan va escriure la majoria de les seves obres, principalment religioses tot i que també va destacar gràcies als seus Singspiele com Der Kühehirt von Ulm o Die Probe der Gratulation. Edmund Angerer, autor de la famosa Kindersinfonie atribuïda erròniament a Leopold Mozart, va morir a Fiecht l'agost de 1794.

OBRA:

Vocal secular:

Singspiele:
Der Kühehirt von Ulm (Operette);
Die Probe der Gratulation (Der Dorfschulmeister) (Operette);
Das wohlverwendete Almosen, oder Die unvermutete Hochzeit

Vocal religiosa:

Orats and sacred dramas:
Ursprung des uralten Gnadenbildes Maria unter den 4 Saeulen (sacred drama, L. Falschlunger), Innsbruck-Wilten, 1791, only lib extant;
Der wieder aufblühende Garten und Weinberg (orat);
Ursprünglicher Wachsthum ausgebreiteter grösseren Ehre des wunderthätigen Gnadenbildes Maria Hilff zu Innsbruck (vatterländisches Schauspiel), Kitzbühel, 1783, only lib extant (inc.)

Other:
7 masses, incl. Missa in contrapuncto (Missa pro dominica prima quadragesimae et palmarum), F;
2 pastoral masses, G, B ;
c30 other liturgical works, incl. grads, offs, hymns, seqs;
2 Christmas cants.: Der englische Gruss, Aria auf die Heilige Nacht

Instrumental:

Berchtoldsgaden Musick (Kindersinfonie), vn, va, children’s insts, b, c1760-70, ed. H. Herrmann-Schneider (Innsbruck, 1997);
Divertimento, 4hn;
Menuett, hpd



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ruth Müller (soprano); Marcus Ebner (tenor); Johannes Puchleitner (tenor); Andreas Mattersberger (bariton); Hans Rainer (bass); Kammerorchester des Ferdinandeums; Josef Wetzinger
RECICLASSICAT: ANGERER, Edmund (1740-1794)
TIROLER: ANGERER-Singspiele
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 23 de maig del 2019

LINDEMAN, Ludvig Mathias (1812-1887) - Organ works

Saturnin Swierzynski (1820-1883) - Wnetrze kosciola sw. Piotra w Krakowie
Obra de Saturnin Świerzyński (1820-1883), pintor polonès (1)


- Recordatori de Ludvig Mathias Lindeman -
En el dia de la commemoració del seu 132è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Saturnin Świerzyński (Kraków, 25 o 26 de novembre de 1820 - Kraków, 30 de gener de 1885) va ser un pintor polonès. Orfe de petit, va ser adoptat per la baronessa Borowska i més tard per Józef Pawłowski. Es va formar al gimnazjum św. Anny de Cracòvia, ciutat on també va rebre la influència dels pintors Rafał Hadziewicz, Jan Nepomucen Bizański (1804-1878) i Wojciech Stattler. A partir del 1836 va estudiar amb Wojciech Stattler l'Acadèmia de Belles Arts de Cracòvia. El 1838, i per motius polítics, va ser empresonat temporalment. A partir del 1839 va tornar a estudiar i posteriorment es va dedicar a la docència de pintura i dibuix. Com a pintor, es va especialitzar en vistes d'interiors, especialment d'esglésies de Cracòvia i del seu entorn, en les quals va mostrar especial interès per la representació fidedigna de l'arquitectura i detalls ornamentals. Saturnin Świerzyński va morir a Cracòvia el gener de 1885.



Parlem de Música...

Ludvig Mathias Lindeman (Trondheim, 28 de novembre de 1812 - Christiania, 23 de maig de 1887) va ser un organista i compositor noruec. Fill d'Ole Andreas Lindeman, es va formar inicialment amb el seu pare. El 1824 va fer el seu debut com a organista si bé no es va iniciar professionalment fins el 1839, any que va assolir el càrrec d'organista de la Vår Frelsers Kirke i en un lloc que va conservar la resta de la seva vida. No obstant, al llarg de la seva carrera va realitzar algunes gires com a organista, com per exemple a Londres l'any 1871. També va ser molt actiu pel que fa a la recuperació de la música tradicional noruega i entre el 1834 i 1840 va treballar com a violoncel·lista d'una orquestra teatral de Christiania. També a la capital noruega va treballar com a professor de teologia entre els anys 1849 i 1887 i va fundar una escola d'orgue en col·laboració amb el seu fill i organista Peter Brynie Lindeman. Com a compositor, va ser autor principalment de música religiosa i de peces per a orgue i com editor va publicar diverses col·leccions de música tradicional de Noruega. Ludvig Mathias Lindeman va morir a Christiania el maig de 1887.

Ludvig Mathias Lindeman (2)

OBRA:

Church music:
Melodier til W.A. Wexels christelige psalmer (Christiania, 1840)
Martin Luthers aandelige sange (Christiania, 1859)
Norsk messebog (Christiania, 1870, 2/1885)
Melodier til Landstads Salmebog (Christiania, 3/1873)
Koralbog: indeholdende de i Landstads salmebog forekommende melodier (Christiania, 1878)

Folk music:
Norske fjeldmelodier harmonisk bearbeidede (Christiania, 1841)
Norske folkeviser udsatte for fire mandsstemmer (Christiania, 1850)
Aeldre og nyere norske fjeldmelodier: samlede og bearbeidede for pianoforte (Christiana, 1853–67/R)
Halvhundrede norske fjeldmelodier harmoniserede for mandsstemmer (Christiania, 1862)
30 norske kjaempevise-melodier harmoniserede for 3 lige stemmer (Christiania, 1863)
Norske kjaempevise-melodier harmoniserede for blandede stemmer (Christiania, 1885)
Kingo-Tona: fra Vang, Valdres, ed. O.M. Sandvik, Norsk musikkgranskning årbok 1939 (Oslo, 1940) 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Kåre Nordstoga (organ)
AMAZON: LINDEMAN - Organ works
CPDL: No disponible
SPOTIFY: LINDEMAN - Organ works



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 22 de maig del 2019

CORNYSH, William (c.1430-1502) - Latin church music

Ambrosius Benson (c.1495-1550) - The Magdalen Reading
Obra d'Ambrosius Benson (c.1495-1550), pintor italià (1)




Parlem de Pintura...

Ambrosius (Ambrogio) Benson [Benzone] (Lombardia, c.1495 - Brugge, gener de 1550) va ser un pintor italià. Es desconeix la quasi totalitat de la seva vida formativa sent la primera referència del 1518, any en què va obtenir la ciutadania de Bruges. Allà va conèixer a Gérard David, pintor amb qui va estudiar i col·laborar fins que la disputa per unes maletes amb material artístic va motivar un procés judicial entre ambdós. Finalment, aquest es va resoldre amb l'empresonament de David i l'obligació de Benson de treballar en el taller del seu antic mestre. A partir del 1519 va constar com pintor independent del Gremi de Sant Lluc i va obrir el seu propi taller a Bruges. Allà, i a banda de realitzar la majoria de les seves obres, va tenir nombrosos alumnes com Joachim Spaers i Jacob Vinson així com els seus fills Willen i Jan Benson. Com a pintor, va ser autor de retrats i obra religiosa molta de la qual per encàrrec de la monarquia espanyola. Precisament a Espanya, va ser on la seva obra va gaudir de major repercussió si bé es creu que mai va arribar a viatjar a la Península Ibèrica. Ambrosius Benson va morir a Bruges el gener de 1550.



Parlem de Música...

William Cornysh (c.1430 - Westminster, 1502) va ser un compositor anglès. Fill de John Cornysh (fl.1500), es desconeix la quasi totalitat de la seva vida. De fet, durant molt de temps es va creure que només hi havia un compositor anomenat William Cornysh durant l'era Tudor. Les cançons atribuïdes a aquest compositor a la col·lecció XX Songes (Londres, 1530) van ser en realitat obra del poeta, músic i empresari de Tudor, William Cornysh II, un cavaller de la capella reial que va morir el 1523 i que es presuposa fill de William Cornysh. També va ser probablement l'autor de no menys de 18 cançons seculars que van formar part dels anomenats manuscrits de Fayrfax i Henry VII. Fins ara s'ha assumit que aquest mateix Cornysh és William Cornysh II les composicions llatines del qual van aparèixer en el llibre d'Eton Choirbook. No obstant això, David Skinner va argumentar de manera convincent que no hi havia un sol William Cornysh, sinó dos, i que va ser el més gran el compositor de les obres religioses. William Cornysh va ser Informator choristarumat a l'Abadia de St Peter de Westminster durant la dècada de 1480, i va gaudir d'una pròspera jubilació a Westminster. Basant-se en la inclusió d'un Magnificat by Cornysh a la revista Caius Choirbook, Skinner va afirmar que es tractava de Cornysh 'senior', qui el 1480 es va convertir en membre de la fraternitat de Sant Nicolas, o del gremi londinenc dels empleats de la parròquia, i que va ser més probable que estigués associat amb els altres compositors d'aquesta col·lecció com Fayrfax, Ludford, Turges, Prentes i Pasche, tots membres del gremi. Per altra banda, William Cornysh II, cavaller de la capella real, no es va convertir mai en membre d'aquest gremi. En tot cas, la primera referència musical de William Cornysh va datar del 1479, quan es va convertir en instructor dels coristes de la coral de la Lady Chapel de l'Abadia de Westminster. A partir del 1491, i després de renunciar al seu càrrec a l'Abadia, el seu rastre es va perdre tot i que algunes fonts van suggerir que va romandre musicalment actiu a Westminster, ciutat on va morir el 1502.



Informació addicional... 

INTERPRETS: The Cardinall's MusickDavid Skinner; Andrew Carwood (director)
AMAZON: CORNYSH, W. - Latin church music
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: CORNYSH, W. - Latin church music



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 21 de maig del 2019

JANIEWICZ, Feliks (1762-1848) - Violin Concertos

Wilhelm Paetz (1800-1856) - Krajobraz
Obra de Friedrich Wilhelm Conrad Pätz (1800-1856), pintor alemany (1)

- Recordatori de Feliks Janiewicz -
En el dia de la commemoració del seu 171è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Friedrich Wilhelm Conrad Pätz (Braunschweig, 29 de juliol de 1800 - Bückeburg, 29 de juny de 1856) va ser un litògraf i pintor alemany. Fill d'Heinrich Andreas Pätz i Catharina Maria Amalia Mandel, es desconeix la seva vida i formació inicial sent la primera referència del 13 d'abril de 1841, data en què va ser nomenat pel príncep Georg Wilhelm Schaumburg-Lippe professor de dibuix del Gymnasium Adolfinum de Bückeburg i en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida. Com artista, va realitzar principalment litografies dels paisatges propers a Braunschweig i Bückeburg ciutat, aquesta darrera, on va morir el juny de 1856.



Parlem de Música...

Feliks [Yaniewicz, Felix] Janiewicz (Vilnius, 1762 - Edinburgh, 21 de maig de 1848) va ser un violinista i compositor polonès. Es desconeix la seva vida inicial sent la primera referència de 1777, any que es va unir com a violinista de l'orquestra de la cort de Stanisław August Poniatowski i en la qual hi va romandre fins el 1784. Posteriorment, es va traslladar a Viena on el febrer del 1785 va fer el seu debut com a violinista solista al Burgtheater. Allà es creu, sense documentació que ho acrediti, que va coincidir amb Mozart i Haydn si bé, i en qualsevol cas, el 1786 va constar actiu a Itàlia, país on també va estudiar amb Nardini a Florència. El 1787 es va traslladar a París, ciutat on el desembre d'aquell any va debutar al Concert Spirituel i on va publicar la quasi totalitat dels seus concerts per a violí (c.1790-1800). També a França va constar com alumne d'Ivan Mane Jarnović i va treballar com a violinista de l'orquestra del duc d'Orleans. El 1792 va viatjar a Londres on va constar actiu com a violinista i compositor. El 1800 es va casar amb Eliza Breeze (?-1862) a Liverpool, ciutat on va treballar en un negoci propi per nom ‘Music, Musical Instrument Warehouse’. També a Anglaterra va ser membre fundador, el 1813, de la Royal Philharmonic Society, orquestra en la qual hi va participar els dos anys següents. El 1815 es va instal·lar definitivament a Edinburgh, ciutat on va treballar com a professor i organitzador d'activitats musicals i on el 1829 va realitzar el seu últim concert públic. La seva filla Felicia Janiewicz va ser pianista i la seva altra filla Paulina Janiewicz va ser arpista. Feliks Janiewicz, considerat un dels més grans violinistes polonesos del seu temps, va morir a Edinburgh el maig de 1848.

Tobias Mayer - Mappa Geographica Regni Poloniae (1773)
Tobias Mayer (1723-1762) - Mappa Geographica Regni Poloniae (1773) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Songs:
Go youth beloved (Liverpool, c1803);
The Battle of Freedom, or The Birthday of Freedom (Philadelphia, 1805);
Song of Battle (c1805)

Instrumental:

Vn concs. (2 in S):
F (Paris, c1790–92), as A Favorite Concerto à violon principal (London, c1795), arr. J.L. Dussek as 1 of 2 Concertos adapted for the Pianoforte, pf, vn (London, 1794);
E (Paris, c1790–97); A (Paris, c1790);
A (Paris, 1797);
e (Paris, c1797–1800), arr. J.B. Cramer as 1 of 2 Concertos adapted for the Pianoforte (London, 1794)
A Favorite Concerto for the Pianoforte with Accompaniments, B  (Liverpool, c1805)

---

Chbr (some in S):
6 Trios, 2 vn, vc (Paris, c1800);
Sonata, A, pf, vn (c1800–03);
6 Divertimentos, 2 vn (London, c1805);
Sonata, A, pf, vn, vc (London, c1805);
Sonata, F, pf, vn (London, c1805);
Trio, 2 vn, vc, ed. J. Berwaldt (Kraków, 1969)

Pf:
Hope told a flattering tale, variations (Liverpool, c1803–4);
Favorite Polacca (London, c1805);
Peggy’s Love, rondo (c1805);
Rondo à la militaire (London, c1805);
Sonata, B  (London, c1805);
Mazurek (London, c1810);
Polskie Rondo (c1810);
Indian War Hoop, rondo (Liverpool, c1815);
Swiss Air as a Rondo (c1820);
Rondo in the Scottish Style (London, c1829)
The Ladies’ Collection of Piano-Forte Music … Composed and Selected from the Works of the most Eminent Authors (Liverpool, 1803)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Zbigniew Pilch (violin); Musicae Antiquae Collegium Varsoviense; Kai Bumann
MERLIN: JANIEWICZ - Violin Concertos
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 20 de maig del 2019

MORETTI, Niccolò (1763-1821) - Opere per Organo

Domenico Quaglio - Das Freiburger Münster (c.1830)
Obra de Johann Dominicus Quaglio (1787-1837), pintor alemany (1)




Parlem de Pintura...

Johann Dominicus Quaglio (München, 1 de gener de 1787 - Füssen, 9 d'abril de 1837) va ser un arquitecte i pintor alemany d'ascendència italiana. Fill de Giuseppe Quaglio, es va formar inicialment amb el seu pare i posteriorment amb Mettenleiter i Karl Hess. Finalitzada la seva formació, es va iniciar com a pintor d'escenografies teatrals i de decoracions al fresc en una època en què també va realitzar nombroses vistes de ciutats en les quals va mostrar especial habilitat amb el dibuix i detall arquitectònic. En aquest sentit, a partir del 1819 es va dedicar exclusivament a la seva labor com arquitecte rebent comissions des de països d'arreu d'Europa. Com a gravador i litògraf, va publicar diverses col·leccions relacionades amb vistes urbanes. Johann Dominicus Quaglio va morir a Füssen l'abril de 1837.



Parlem de Música...

Niccolò Moretti (Breda, 1763 - Treviso, 1821) va ser un organista i compositor italià. Nascut en una família rica d'ascendència agordiana, va començar a estudiar amb el seu pare, organista en aquell temps a Breda. Més tard, va entrar al seminari de Treviso i va estudiar amb Medoro Coghetto i Girolamo Schiavon. Finalitzada la seva formació, va treballar la resta de la seva vida com a professor, organista i compositor de l'església de Sant'Andrea. Allà, i a banda d'escriure desenes de peces per a orgue així com música religiosa, va tenir nombrosos alumnes, com Gaetano Nave i Pietro Sartori. Niccolò Moretti va morir a Treviso el 1821.

Antonio Zatta - Il Trevisano (1783)
Antonio Zatta (fl.1757-1797) - Il Trevisano (1783) (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Wijnand van de Pol (1938-2016, organ)
PRESTOMUSIC: Organi Storici del Friuli
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Organi Storici del Friuli



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!