diumenge, 23 de juny del 2019

SCHIEDERMAYR, Johann Baptist (1779-1840) - Messe G-Dur, Op.33 (1817)

François-Marius Granet (1775-1849) - Intérieur de la basilique Saint-Denis
Obra de François Marius Granet (1777-1849), pintor francès.


- Recordatori de Johann Baptist Schiedermayr -
En el dia de la celebració del seu 240è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

François Marius Granet (Aix-en-Provence, 17 de desembre de 1777 - Aix-en-Provence 21 de novembre de 1849) va ser un pintor francès. Fill de comerciant, es va formar en pintura en una escola d'art de J.A. Constantin, un pintor de paisatges. Va treballar més tard com a decorador abans de viatjar a París el 1796 on va ser alumne del pintor Jacques-Louis David. Allà va treballar com a pintor de murals abans de viatjar a Roma el 1802, on es va dedicar a realitzar escenes neo-clàssiques així com pintant interiors d'esglésies i convents. Van ser aquestes darreres obres, en un estil més propi d'Holanda que dels seus mestres francesos, les que el van fer conegut. El 1809 va tornar a París on va fer amistat amb Ingrés i el 1829 va ser nomenat conservador del Museu del Louvre i de la col·lecció del Palau de Versalles. Anys més tard va tornar a Aix-en-Provence on va morir el novembre de 1849.



Parlem de Música...

Johann Baptist Schiedermayr [Schiedermayer, Schiedermair] (Münster, 23 de juny de 1779 - Linz, 6 de gener de 1840) va ser un compositor alemany. Fill de Johann Georg Schiedermayr (c.1746-1811), es va formar inicialment amb el seu pare abans d'entrar, el 1788, com a cantant del cor del monestir de Windberg. El 1791 es va traslladar a l'abadia benedictina d'Oberalteich on va rebre formació d'Ignaz Edmund Härtl i de Stephan Fuchs. El 1793 es va traslladar a Straubing, on va rebre classes de Thaddäus Wolfgang Freiherr von Dürnitz (1756-1807), i on el 1794 va iniciar la seva carrera com a organista i compositor. El 1796 es va traslladar al monestir de St. Nikola de Passau on va treballar com a organista en un temps en què també va estudiar teologia al Collegium academicum. Poc després es va traslladar a Àustria, on el febrer de 1804 es va instal·lar a Linz com a organista al servei de Franz Xaver Glöggl, en aquell temps mestre de capella de la Catedral de Linz. Ben aviat, va assolir certa importància dins el panorama musical i va ser contractat com a mestre de capella del Landestheater, càrrec que va preservar fins el 1837. El 1807 es va casar amb Barbara Eggerstorfer (1783-1858) amb qui va tenir vuit fills i tres filles. El 1839, i després de la mort de Franz Xaver Glöggl, va assolir el càrrec de Stadtpfarrkapellmeister. Com a compositor, va ser notablement prolífic especialment en música religiosa. El seus germans Georg Schiedermayr i Franz Xaver Schiedermayr (1782-1833) també van ser organistes i compositors. Johann Baptist Schiedermayr va morir a Linz el gener de 1840.

Johann Baptist Schiedermayr (1779-1840) (1)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Tölzer KnabenchorArsatius-ConsortGerhard Schmidt-Gaden
AMAZON: Schiedermayr - Missa G-Dur Op.33 et al
IMSLP: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 22 de juny del 2019

DRUZECKY, Jiri (1745-1819) - Harmoniemusik

Francesco Fidanza (1747-1819) - View of a Mediterranean Harbor
Obra de Francesco Fidanza (1747-1819), pintor italià 


- Recordatori de Jiří Družecký -
En el dia de la commemoració del seu 200è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Francesco Fidanza (Roma, 1747 - Milano, 4 de febrer de 1819) va ser un pintor italià. Es va formar inicialment amb Marco Benefial. El 1793 va viatjar a Florència i des d'allà es va traslladar a París, on les seves obres ja eren conegudes i apreciades. Es creu que allà va poder ser alumne de Claude Vernet i Charles-François Lacroix de Marseille la influència dels quals va ser molt evident en la seva posterior obra. El 1801 va començar a exposar al Saló de París en el qual hi va seguir exhibint en posteriors edicions. A partir del 1808 va viure a Milà, ciutat on va rebre un encàrrec d'Eugène de Beauharnais per a realitzar diverses vistes dels nombrosos ports italians. Com a professor, va destacar el seu alumne Marco Gozzi. El seus germans Gregory Fidanza (1759-1823) i Giuseppe Fidanza (c.1750-1820) també van ser pintors. Francesco Fidenza va morir a Milà el febrer de 1819.



Parlem de Música...

Georg [Jiří] Druschetzky [Druschetzki, Družecký, Druzechi, Držecky, Truschetzki] (Jemníky, 7 d'abril de 1745 - Budapest, 21 de juny de 1819) va ser un compositor bohemi. Es va formar amb Alessandro Besozzi a Dresden si bé poc després va entrar a un regiment d'infanteria amb el qual va viatjar a Vienna (1763), Enns (1764), Linz (c.1771) i Braunau (1775). També en aquest període a l'exèrcit, va aportar el seu coneixement musical sent autor d'abundant música per a bandes militars. El 15 d'abril de 1777 va assolir el càrrec de 'bestallter Landschaftspauker' amb el qual es va fer un nom dins el panorama musical austríac, especialment a Linz i rodalies. A l'entorn del 1783 va viatjar a Viena on va entrar com a membre de la Tonkünstler-Societät. El 1786 i 1787 va entrar al servei del comte Anton Grassalkovics (1734-1794) a Pressburg en un càrrec en què va desenvolupar especialment el gènere de l'Harmoniemusik. El 1794, i després de la mort del seu protector, va entrar a treballar al servei del cardenal Battyány a Pest. Com a compositor, va ser autor d'abundant obra instrumental per a instruments de vent i percussió així com diversa música religiosa. El 1802 va ser nomenat director musical i compositor al servei de l'arxiduc Joseph Anton Johann a Buda, ciutat on va morir l'abril de 1745.

OBRA:

Vocal secular:

Zemira (op), H-Bn;
Mechmet (op), Bn;

Vocal religiosa:

9 masses: 8 in H-Bn, 1 in P;
2 motets, 5 grads, 1 Bs, 1 Gl, 7 offs, 3 TeD, 2 Libera me, 2 Tantum ergo: all in Bn
5 Schiller settings, SATB, wind octet, Bn

Instrumental:

Orch.:
27 syms.: 11 in CZ-Pnm, 10 in H-Bn, 1 in CZ-K, 1 in A-Wgm, 1 in LA, 1 in D-Dl, 2 lost; 2 ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, xiv (New York, 1985)
Concs.: 1 for vn, A-Wn, 1 for va, SCH, ed. K.M. Schwamberger (Hamburg, 1962); 2 for ob, SEI, ed. A. Weinmann (Zürich, 1977); 2 for cl, H-KE, 1 ed. D. Somorjay, Musicalia danubiana (Budapest, 1985); 1 for cl, A-Wn; 1 for 3 basset-hn, CZ-Pnm; 2 for timp, H-Bn; 1 for ob, timp, Bn; 1 for pf, KE
2 fantasias, Bn

---

Chbr.:
Wind music:
c150 partitas and serenades, a 5–9: 6 (Vienna, 1783), ed. in Diletto musicale, nos.264–9 (1969); 66 in KE, 9 ed. D. Somorjay, Musicalia danubiana (Budapest, 1985), 1 ed. L. Kalmár (Budapest, 1964); 42 in A-Wgm, 4 ed. in Collegium musicum, nos.113–16 (Leipzig, 1969); 18 in CZ-Pnm; 6 in D-Rtt; 3 in CZ-Bm, 1 ed. in MAB, xxv (1958); 3 in CH-Zz, 1 ed. F. Kneusslin (Basle, 1967); 2 in A-Wn; 1 in I-Gl; 1 in D-WRgs
32 pieces, 3 basset-hn, H-KE;
marches, octet, Bn;
Variations, octet (Vienna, 1784);

Other:
Serenata, vn, va, vc, db, ob, cl, hn, bn; 2 Str Qnts; Qnt, ob, 2 vn, va, vc; Qnt, hn, vn, 2 va, vc, ed. F. Gabler (Vienna, 1988): all H-Bn
47 str qts: 24 in CZ-Pnm; 12 in A-Wn, 1 ed. K.M. Schwamberger (Hamburg, 1965); 11 in H-Bn
16 qts, ob, vn, va, vc: 10 in Bn, 3 ed. J. Vécsey (Budapest, 1968–70); 6 in I-Vc Qt, basset-hn, vn, va, vc, H-Bn, ed. K. Berkes (Budapest, 1965); Qt, eng hn, vn, va, vc, HR-Zh; Variations, fl, vc, CZ-Pnm; 6 Sonatas, vn, bc, op.1 (Linz, 1784); Sonata, mand, bc, A-Wgm; Contredanse, pf (Vienna, 1811); Divertimento, hpd, Wgm

Arrs.: Beethoven: Septet, op. 20, octet, dbn (Vienna, 1812), ed. A. Myslík (Prague, 1984);
Beethoven: Sonate pathétique, octet, dbn, CZ-Bm;
Haydn: Die Schöpfung, Die Jahreszeiten, octet, dbn, A-Wgm;
Mozart: Die Zauberflöte, sextet, H-KE; 42 arias, sextet, KE; variations, sextet, CZ-Kra

Lost:
Andromeda und Perseus (incid music), lost;
Inkle und Yariko (ballet), lost



Informació addicional... 

INTERPRETS: Budapest Wind Ensemble; Kálmán Berkes
CPDL: No disponible.
SPOTIFY: DRUSCHETZKY, G. - Harmoniemusik



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 21 de juny del 2019

FIOCCO, Joseph-Hector (1703-1741) - Petits motets

Godfried Schalcken (1643-1706) - Dame bei Kerzenlicht vor einem Spiegel
Obra de Godfried Schalcken (1643-1706), pintor holandès (1) 


- Recordatori de Joseph-Hector Fiocco -
En el dia de la commemoració del seu 278è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Godfried Schalcken (Made, 1643 - Den Haag, 16 de novembre de 1706) va ser un pintor holandès. Va néixer en el si d'una família de clergues protestants. El seu pare, Cornelis Schalcken, va ser el propietari de la canongia de Made, i la seva mare, Alletta Lydius, va ser també filla d'un clergue protestant. El 1654 el seu pare va ser nomenat director de l'escola llatina de Dordrecht, ciutat on Godfried va iniciar la seva formació com a pintor al taller de Samuel von Hoogstraten. Sis anys després, el 1656, es va traslladar a Leiden per treballar com a aprenent al taller de Gerrit Dou. Finalitzada la seva formació, el 1665 va tornar a Dordrecht, on a l'octubre de 1679 va contreure matrimoni amb Françoise van Diemen, filla d'un oficial de Breda. Van tenir set fills, dels quals només va sobreviure un. A partir de 1680 va començar a ser reconegut i molt apreciat a tot Europa i, pel que sembla, va arribar a dirigir un important taller. A Holanda figuraven entre els seus clients els membres de la cort de La Haia. De fet, tot i residir a Dordrecht, el 1691 va ser acceptat a l'associació "Pictura", important focus d'intercanvi cultural a La Haia, de la qual formaven part tant pintors com aficionats i connoisseurs, molts d'ells destacats col·leccionistes i mecenes. Entre el 1692 i el 1698 va treballar a Londres com a retratista per al rei Guillem III d'Orange i per l'aristocràcia. El 1698 va tornar a Holanda i es va instal·lar definitivament a La Haia. El 1699 va ser acceptat com a ciutadà de ple dret d'aquesta ciutat i el 1703 va ser encara nomenat per treballar a la cort de l'elector Johann Wilhelm von der Pfalz, a Düsseldorf. El 1704 va tornar a La Haia, on va morir el novembre de 1706.



Parlem de Música...

Joseph-Hector Fiocco (Brussels, 20 de gener de 1703 - Brussels, 21 de juny de 1741) va ser un organista i compositor belga. Fill de Pietro Antonio Fiocco i Jeanne Françoise Deudon, es desconeix la primera etapa formativa. El 1726 es va casar amb Marie Caroline Dujardin, amb qui va tenir dos fills. Pel que sembla en aquell temps ja formava part de la capella ducal d'on va dimitir el 1731 per treballar en un nou càrrec de mestre de capella a la Catedral d'Anvers, on va succeir a Willem De Fesch. El 1737 va tornar a Brussel·les on va servir com a mestre de capella de la col·legiata de la Catedral de Sant Miquel i Santa Gúdula, substituint a Petrus Hercules Brehy. Tot i viure en un context flamenc, Fiocco va partir dels principis francesos a l'hora d'escriure la seva música. Va treballar en aquest càrrec tota la seva vida. Va ser especialment conegut per la nombrosa música religiosa però també per una col·lecció de Pièces de Clavecin molt propera a les formes de François Couperin. Joseph-Hector Fiocco va morir a Brussel·les el juny de 1741.

Frederick de Wit (1630-1706) - Bruxelles (1690)
Frederick de Wit (1630-1706) - Bruxelles (1690) (2)

OBRA:

Vocal religiosa:

3 missa solemnis settings, 1, B-Bc: 7vv, insts; 2, 2vv, insts
Motets, 5vv, insts, Bc: Homo quidem/Ecce panis;
Salve regina
Motets, 4vv, insts, Bc: Alma redemptoris mater;
Ave Maria; Ecce panis;
Exultandi tempus est;
Homo quidem/Ecce panis;
Ite gemmae ite hores;
Laudate pueri Dominum, also F-Pn;
Libera me;
O beatissima;
O salutaris hostia;
Proferte cantica;
Salve regina
Motets, 2vv, insts, B-Bc: Benedicam Domine;
Exaudiat te Dominus, 1728
Motets, 1v, insts, Bc: Ave Maria;
Beatus vir;
Confitebor tibi Domino, also F-Pn;
Jubilate Deo
Motets, 4vv, insts, Br: Festiva lux, dated 1803, 4vv, org reduction;
Sacra trophaea, dated 1800, 4vv, org reduction;
Tandem fuget, 1734
Te Deum, 4vv, bc, in C.J. van Helmont’s Psalmi vesperarum et completi de officiis decanalibus (1737) [survives only in MS, Br]
9 leçons des ténèbres, des mercredi, jeudi et vendredi saints, 1v, vc, bc, Bc

Lost (cited in an inventory compiled by C.J. Van Helmont, c1745; see Baratz):
5 masses;
1 requiem;
12 motets: Ad te Domine, Ascendit fumus, 2 Ave regina settings, Homo quidam, Nobis gaudia, Non me movet, Libera me, 2 Litaniae de venerabili Sacramento settings, Regina caeli, 4vv, insts (see under P.A. Fiocco), Te Deum

Instrumental:

[24] Pièces de clavecin, op.1 (Brussels, 1730)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Scherzi Musicali; Nicolas Achten
RECICLASSICAT: FIOCCO, Joseph-Hector (1703-1741)
AMAZON: FIOCCO, J.H. - Petits motets, Vol. 2
CPDL: No disponible
SPOTIFY: FIOCCO, J.H. - Petits motets, Vol. 2



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 20 de juny del 2019

OFFENBACH, Jacques (1819-1880) - Ouvertures

Arthur John Strutt (1819-1888) - La via Appia, campagna romana (1860)
Obra d'Arthur John Strutt (1819-1888), pintor anglès (1)


- Recordatori de Jacques Offenbach -
En el dia de la celebració del seu 200è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Arthur John Strutt (Chelmsford, 12 de juny de 1819 - Roma, 1888) va ser un pintor anglès. Fill del pintor Jacob George Strutt, es creu va rebre formació del seu pare abans d'iniciar una extensa gira per Itàlia. Allà va viure a Roma des d'on va iniciar un nou viatge en companyia del seu pare per França i Suïssa per a realitzar nombroses paisatges gènere en el qual es va ràpidament especialitzar. El 1841, i després del seu retorn a Roma, va iniciar una nova ruta per Itàlia en companyia del poeta William Jackson. Al seu retorn a Roma, va obrir el seu propi taller on va realitzar desenes de vistes en base als nombrosos dibuixos que havia realitzat en els seus viatges. Arthur John Strutt va morir a Roma el 1888.



Parlem de Música...

Jacques (Jacob) Offenbach [Ebers] (Köln, 20 de juny de 1819 - Paris, 5 d'octubre de 1880) va ser un compositor francès d'ascendència alemanya. Nascut amb el nom de Jacob Ebers, ben aviat va adoptar el pseudònim patern d'Offenbach. Es va formar inicialment al Conservatori de París, ciutat en la qual va començar a treballar com a violoncel·lista de l'Opera Còmica. Precisament en aquest teatre va ser on va representar Pepito, la seva primera òpera. Anys abans, el 1844, es va casar amb Herminie d'Alcain i el 1849 va ser nomenat director del Théâtre Français. Posteriorment, i arrel dels grans èxits assolits per les seves obres, va ser nomenat director dels teatres Bouffes-Parisiens (1855-1861) i la Gaité (1873-1875). De fet, el seu èxit va ser tant important que el 1875 ja havia escrit un mínim de 90 obres teatrals la majoria de les quals amb llibret de Ludovic Halévy. Aquest èxit va raure especialment pel seu estil creatiu i alegre el qual va ser posteriorment imitat per autors diversos, com Johann Strauss II o Franz Lehar. Jacques Offenbach, que no va poder va gaudir de l'estrena de Els Comtes d'Hoffmann, va morir a París l'octubre de 1880.

Offenbach par Félix Tournachon, dit Nadar (1878) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Operettas and opéras comiques:
L’alcôve (1, P. Pittaud de Forges, A. de Leuven and E.-G. Roche), Tour d’Auvergne, 24 April 1847
Le trésor à Mathurin (1, L. Battu), Salle Herz, 7 May 1853; rev. as Le mariage aux lanternes (J. Dubois [M. Carré], and Battu), BP, 10 Oct 1857
Pépito (1, J. Moinaux and Battu), V, 28 Oct 1853
Luc et Lucette (1, Pittaud de Forges and Roche), Salle Herz, 2 May 1854
Entrez, messieurs, mesdames (prol, F.-J. Méry and J. Servières [L. Halévy]), BPSM, 5 July 1855
Les deux aveugles (1, Moinaux), BPSM, 5 July 1855
Une nuit blanche (1, E. Plouvier), BPSM, 5 July 1855
Le rêve d’une nuit d’été (1, E. Tréfeu), BPSM, 30 July 1855
Oyayaye, ou La reine des îles (1, Moinaux), Folies-Nouvelles, 7 Aug 1855
Le violoneux (1, E. Mestépès and E. Chevalet), BPSM, 31 Aug 1855
Madame Papillon (1, J. Servières [Halévy]), BPSM, 3 Oct 1855
Paimpol et Périnette (1, Pittaud de Forges), BPSM, 29 Oct 1855
Ba-ta-clan (1, Halévy), BP, 29 Dec 1855
Un postillon en gage (1, J. Adenis), BP, 9 Feb 1856
Trombalcazar, ou Les criminels dramatiques (1, C.D. Dupeuty and E. Bourget), BP, 3 April 1856
La rose de Saint-Flour (1, Carré), BPSM, 12 June 1856
Les dragées du baptême (1, Dupeuty and Bourget), BPSM, 18 June 1856
Le ‘66’ (1, Pittaud de Forges and M. Laurencin [P.A. Chapelle]), BPSM, 31 July 1856
Le financier et le savetier (1, Crémieux and E. About), BP, 23 Sept 1856
La bonne d’enfants (1, E. Bercioux), BP, 14 Oct 1856
Les trois baisers du diable (1, Mestépès), BP, 15 Jan 1857
Croquefer, ou Le dernier des paladins (1, A. Jaime and Tréfeu), 12 Feb 1857
Dragonette (1, Mestépès and Jaime), BP, 30 April 1857
Vent du soir, ou L’horrible festin (1, P. Gille), BP, 16 May 1857
Une demoiselle en lôterie (1, Jaime and Crémieux), BP, 27 July 1857
Les deux pêcheurs (1, Dupeuty and Bourget), BP, 13 Nov 1857
Mesdames de la Halle (1, A. Lapointe), BP, 3 March 1858
La chatte metamorphosée en femme (1, Scribe and Mélesville), BP, 19 April 1858
Orphée aux enfers (2, Crémieux and Halévy), BP, 21 Oct 1858; rev. (4), G, 7 Feb 1874
Le mari à la porte (1, A. Delacour), BP, 22 June 1859
Les vivandières de la grande armée (1, Jaime and Pittaud de Forges), BP, 6 July 1859
Geneviève de Brabant (2, Jaime and Tréfeu), BP, 19 Nov 1859; rev. (3, Crémieux), Menus-Plaisirs, 26 Dec 1867 (5, Crémieux), G, 25 Feb 1875
Le carnaval des revues (1, E. Grangé, Gille and Halévy), BP, 10 Feb 1860
Daphnis et Chloé (1, Clairville [L.F. Nicolaie] and J. Cordier [E.T. de Vaulabelle]), BP, 27 March 1860
Barkouf (3, Scribe and H. Boisseaux), OC, 24 Dec 1860
La chanson de Fortunio (1, Crémieux and Halévy), BP, 5 Jan 1861
Le pont des soupirs (2, Crémieux and Halévy), BP, 23 March 1861; rev. (4), V, 9 May 1868
M. Choufleuri restera chez lui le … (1, Saint-Rémy [Duc de Morny], E. L’Epine, Crémieux and Halévy), Présidence du Corps Législatif, 31 May 1861, BP, 14 Sept 1861
Apothicaire et perruquier (1, E. Frébault), BP, 17 Oct 1861
Le roman comique (3, Crémieux and Halévy), BP, 10 Dec 1861
Monsieur et Madame Denis (1, Laurencin [Chapelle] and M. Delaporte), BP, 11 Jan 1862
Le voyage de MM. Dunanan père et fils (3, P. Siraudin and Moinaux), BP, 22 March 1862
Les bavards [Bavard et bavarde] (2, Nuitter, after Cervantes: Los habladores), Bad Ems, 11 July 1862, Vienna, Kaitheater, 20 Nov 1862, BP, 20 Feb 1863
Jacqueline (1, P. d’Arcy [Crémieux and Halévy]), BP, 14 Oct 1862
Il Signor Fagotto (1, Nuitter and Tréfeu), Bad Ems, 11 July 1863, BP, 13 Jan 1864
Lischen et Fritzchen (1, P. Dubois [P. Boisselot]), Bad Ems, 21 July 1863, BP, 5 Jan 1864
L’amour chanteur (1, Nuitter and E. L’Epine), BP, 5 Jan 1864
Die Rheinnixen (3, A. von Wolzogen, after Nuitter), Vienna, Hofoper, 4 Feb 1864
Les géorgiennes (3, Moinaux), BP, 16 March 1864
Le fifre enchanté, ou Le soldat magicien (1, Nuitter and Tréfeu), Bad Ems, 12 July 1864, BP, 30 Sept 1868
Jeanne qui pleure et Jean qui rit (1, Nuitter and Tréfeu), Bad Ems, 19 July 1864, BP, 3 Nov 1865
La belle Hélène (3, H. Meilhac and Halévy), V, 17 Dec 1864
Coscoletto, ou Le lazzarone (2, Nuitter and Tréfeu), Bad Ems, 11 July 1865
Les refrains des bouffes (1), BP, 21 Sept 1865
Les bergers (3, Crémieux and Gille), BP, 11 Dec 1865
Barbe-bleue (3, Meilhac and Halévy), V, 5 Feb 1866
La vie parisienne (5, later 4, Meilhac and Halévy), PR, 31 Oct 1866
La Grande-Duchesse de Gérolstein (3, Meilhac and Halévy), V, 12 April 1867
La permission de dix heures (1, Mélesville [A.H.J. Duveyrier] and P.F.A. Carmouche), Bad Ems, before 20 July 1867, R, 4 Sept 1873
La leçon de chant (1, E. Bourget), Bad Ems, 20 July 1867, Folies-Marigny, 17 June 1873
Robinson Crusoé (3, E. Cormon and Crémieux, after D. Defoe), OC, 23 Nov 1867
Le château à Toto (3, Meilhac and Halévy), PR, 6 May 1868
L’île de Tulipatan (1, H. Chivot and A. Duru), BP, 30 Sept 1868
La Périchole (2, Meilhac and Halévy), V, 6 Oct 1868, rev. (3), V, 25 April 1874
Vert-vert (3, Meilhac and Nuitter), OC, 10 March 1869
La diva (3, Meilhac and Halévy), BP, 22 March 1869
La princesse de Trébizonde (2, Nuitter and Tréfeu), Baden-Baden, 31 July 1869, rev. (3), BP, 7 Dec 1869
Les brigands (3, Meilhac and Halévy), V, 10 Dec 1869, rev. G, 26 Dec 1878
La romance de la rose (1, Tréfeu and J. Prével), BP, 11 Dec 1869
Boule de neige (3, Nuitter and Tréfeu), BP, 14 Dec 1871; rev. of Barkouf
Le Roi Carotte (4, V. Sardou, after E.T.A. Hoffmann), G, 15 Jan 1872
Fantasio (3, P. de Musset), OC, 18 Jan 1872
Fleurette, oder Näherin und Trompeter (1, J Hopp and F. Zell [C. Walzel], after Pittaud de Forges and M. Laurencin [P.-A. Chapelle]), Vienna, Carltheater, 8 March 1872
Der schwarze Korsar (3, Nuitter, Tréfeu, J. Offenbach and R. Genée), Vienna, An der Wien, 21 Sept 1872
Les braconniers (3, Chivot, Duru), V, 29 Jan 1873
Pomme d’api (1, Halévy and W. Busnach), R, 4 Sept 1873
La jolie parfumeuse (3, Crémieux and E. Blum), R, 29 Nov 1873
Bagatelle (1, Crémieux and Blum), BP, 21 May 1874
Madame l’archiduc (3, Halévy and A. Millaud), BP, 31 Oct 1874
Whittington (3, Nuitter, Tréfeu and H.B. Farnie), London, Alhambra, 26 Dec 1874, Châtelet, 19 Oct 1893
Les hannetons (3, E. Grangé and Millaud), BP, 22 April 1875
La boulangère a des écus (3, Meilhac and Halévy), V, 19 Oct 1875
La créole (3, Millaud and Meilhac), BP, 3 Nov 1875
Le voyage dans la lune (4, Leterrier, Vanloo and A. Mortier), G, 26 Nov 1875
Tarte à la crème (1, Millaud), BP, 14 Dec 1875
Pierrette et Jacquot (1, J. Noriac and Gille), BP, 13 Oct 1876
La boîte au lait (4, Grangé and Noriac), BP, 3 Nov 1876
Le Docteur Ox (3, A. Mortier and Gille, after J. Verne), V, 26 Jan 1877
La Foire Saint-Laurent (3, Crémieux and A. de Saint-Albin), FD, 10 Feb 1877
Maître Péronilla (3, Offenbach, Nuitter and Ferrier), BP, 13 March 1878
Madame Favart (3, Chivot and Duru), FD, 28 Dec 1878
La marocaine (3, Ferrier and Halévy), BP, 13 Jan 1879
La fille du tambour-major (3, Chivot and Duru), FD, 13 Dec 1879
Belle Lurette (3, Blum, E. Blau and R. Toché), R, 30 Oct 1880, completed by Delibes
Les contes d’Hoffmann (5, J. Barbier), OC, 10 Feb 1881, completed by Guiraud
Mam’zelle Moucheron (1, E. Leterrier and A. Vanloo), R, 10 May 1881, rev. Delibes
vaudevilles and incidental music
Pascal et Chambord (1, A. Bourgeois and E. Brisebarre), PR, 2 March 1839
Le brésilien (1, Meilhac and Halévy), PR, 9 May 1863
Le gascon (5, T. Barrière and Poupart-Davyl), G, 2 Sept 1873
La haine (5, Sardou), G, 3 Dec 1874

Other vocal:
(selective list)
1 voice, piano, unless otherwise stated; German songs published in Cologne
6 fables de Lafontaine (1842): Le corbeau et le renard, Le rat de ville et le rat des champs, Le savetier et le financier, La laitière et le pot au lait, Le berger et la mer, La cigale et la fourmi
Le langage des fleurs (E. Plouvier) (1846): La branche d’oranger, La rose, Ne m’oubliez pas, La marguerite, L’églantine, La pâquerette
Les voix mystérieuses (1852): L’hiver (A. Barthet), Chanson de Fortunio (A. de Musset), Les saisons (J. Barbier), Ma belle amie est morte (T. Gautier), La rose foulée (C. Poncy), Barcarolle (Gautier)
Lieder und Gesänge (1853): Cathrein was willst du mehr, Mein Lieb’, gleicht dem Bächlein, Leb’ wohl; Was fliesset auf dem Felde
Over 50 singly pubd works, incl.:
(1838–46): A toi, romance (N. Armand); Dors mon enfant, mélodie (Armand); Doux ménéstrel, romance (C. Saudeur); J’aime la rêverie, romance (Gay de V.); Jalousie! romance dramatique (A. Gourdin); La croix de ma mère, chansonette (Armand); L’arabe a son coursier, chant (J. Reboul); La sortie du bal, romance (E. Chevalet); L’attente, romance; L’aveu du page, romance (E. Plouvier); Le moine bourru, ou Les deux poltrons, duo bouffe, T, B (Plouvier); Pauvre prisonnier, romance (L. Leube); Le sergent recruteur (Plouvier); Le sylphe, romance (Leube); Meunière et fermière, duo bouffe (Plouvier); Rends-moi mon âme, romance dramatique (Reboul) ; Ronde tyrolienne, pf, ob (C. Catelin); Sarah la blonde, séguidille (Carré); Virginie au départ, romance dramatique (Plouvier)
(1848–73): Bibi Bamban (E. Bourget); Bleib bei mir, Lied (C.O. Sternau); Das deutsche Vaterland (H. Hersch); Der kleine Trommler (L. Pfau), T, male vv; Im grünen Mai (Sternau); Jeanne la rousse (A. Houssaye); La chanson de ceux qui n’aiment plus (Houssaye); Lebe wohl, herzliebster Schatz (Sternau), T, male vv; Le décameron, ou La grotte d’azur (J. Méry); Leidvolle Liebe, T, male vv (Sternau); L’étoile (E. Chevalet); Der deutsche Knabe, (Hersch); Sérénade du torero (Gautier); Si j’étais petit oiseau (Jousselin); Ständchen (Sternau), T, male vv

Instrumental:

Ballets:
Arlequin barbier (1, Placet, after Rossini), BPSM, 5 July 1855
Pierrot clown (1, Jackson), BPSM, 30 July 1855
Polichinelle dans le monde (1, W. Busnach), BPSM, 19 Sept 1855
Le papillon (2, M.Taglioni, J.H. Vernoy de Saint-Georges), Opéra, 26 Nov 1860

Dance music:
(selective list)
all arranged for piano
Décameron dramatique, album du Théâtre Français (1854);
Rachel, grande valse;
Emilie, polka mazurka;
Madeleine, polka villageoise;
Delphine, rédowa;
Augustine, schottisch;
Louise, grande valse;
Maria, polka mazurka;
Elisa, polka trilby;
Nathalie, schottisch du tambourin;
Clarisse, varsoviana
6 singly pubd suites of waltzes (1836–8): Brunes et blondes, Les fleurs d’hiver, Les Amazones, Les jeunes filles, Les trois Grâces, Rébecca
Over 10 singly pubd pieces (1844–76), incl.: Abendblätter, Walzer; Herminie, valse; Les belles américaines, suite de valses; Offenbach valse; Polka burlesque

Cello:
(selective list)
For vc, orch:
Prière et Boléro, op.22 (1840);
Musette, Air de ballet du 17me siècle, op.24 (1842);
Hommage à Rossini, 1843;
Concerto militaire, 1847;
Concerto rondò, 1851

For vc, pf:
Rêveries (1839), collab. F. von Flotow: La harpe éolienne, Scherzo, Polka de salon, Chanson d’autrefois, Les larmes, Rédowa brillante;
Chants du soir (1839), collab. Flotow: Au bord de la mer, Souvenir de bal, La prière du soir, La retraite, Ballade du pâtre, Danse norvégienne;
Introduction et valse mélancolique, op.14 (1839);
Deux âmes au ciel, élégie, op.25 (1844);
Chants du crépuscule, op.29 (1846): Souvenir du val, Sérénade, Ballade, Le retour, L’adieu, Pas villageois;
Rêverie au bord de la mer (1848);
La course en traîneau, étude-caprice (1849)

For vc, other insts:
Divertimento über Schweizerlieder, vc, 2 vn, va, db, op.1, 1833;
Las campanillas, vc, bells, 1847

For vcs:
Fantasy on Robert le diable, 7 vc, 1852;
Adagio et scherzo, 4 vc, 1845

For vc solo/vc, pf:
fantasies on Anna Bolena, Beatrice di Tenda, Il barbiere di Siviglia, I puritani, Jean de Paris, Joseph, La dame blanche, La sonnambula, Le nozze di Figaro, L’elisir d’amore, Norma, Parisina, Richard Coeur-de-Lion

Pedagogical works:
Ecole du violoncelle, 2 vc, opp.19–21, 34 (1839–46);
Cours méthodique de duos, 2 vc, opp.49–54 (1847);
20 petites études, vc, db, op.77 (1855);
12 études, vc, db, op.78 (1855)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Brandenburgisches Staatsorchester Frankfurt; Howard Griffiths (conductor)
RECICLASSICAT: OFFENBACH, Jacques (1819-1880)
AMAZON: OFFENBACH - Ouvertures
SPOTIFY: OFFENBACH - Ouvertures



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 19 de juny del 2019

STECHER, Marianus (1754-1832) - Klavierwerke

Jean-Pierre Saint-Ours (1752-1809) - La Lecture de la fable, portrait de la femme de l'artiste, née Madeleine-Hélène Bois de Chêne (1769-1836) et de ses neveux
Obra de Jean-Pierre Saint-Ours (1752-1809), pintor suís (1)


- Recordatori de Marianus Stecher -
En el dia de la commemoració del seu 187è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Jean-Pierre Saint-Ours (Genève, 4 d'abril de 1752 - Genève, 6 d'abril de 1809) va ser un pintor suís. Es desconeix la seva vida i formació inicial sent la primera referència de 1769, any que va viatjar a París per rebre formació de Joseph-Marie Vien a l'Académie des beaux-arts. El 1780 va guanyar el Prix de Rome si bé al no ser francès no va poder accedir a la beca per viatjar a Roma. No obstant, va decidir assumir el cost personalment i es va traslladar a Itàlia. Allà va estudiar l'art neoclàssic i va viure-hi fins el 1792. Aquell any va tornar a Ginebra on es va especialitzar en temàtica històrica, retrats i dissenys d'estil, tots ells, neoclàssics. Jean-Pierre Saint-Ours va morir a Ginebra l'abril de 1809.



Parlem de Música...

Marianus Stecher (St. Valentin auf der Haide, 5 d'abril de 1754 - Merano, 18 de juny de 1832) va ser un compositor austríac. De família de camperols, es va formar en teologia al Monestir de Marienberg, convent on el 1778 va ser ordenat sacerdot. Des d'allà es va traslladar a Merano on el 1784 va assolir un càrrec de professor de l'escola benedictina, en un càrrec que va preservar fins el 1807. Des d'allà va viatjar a Trento on el 1809 va assolir un càrrec d'organista i professor al servei de l'església de San Pietro. També a Trento, i posteriorment, va assolir un lloc equivalent a l'església de Santa Maria Maggiore i finalment Domkapellmeister. A l'entorn del 1822 va tornar a Merano on va treballar la resta de la seva vida com a organista i director musical. Com a compositor, va ser autor d'obra diversa si bé i principalment música religiosa. Com a professor, van destacar els seus alumnes Giacomo Gotifredo FerrariJakob Johann Anton Schgraffer. Marianus Stecher va morir a Merano el juny de 1832.

OBRA:

Kirchenmusik (Mss., v. a. für Männerstimmen: ca. 3 Messen, Vespern, marianische Gesänge);
Sinfonie, G-Dur sowie Variationen für Klar. u. Fg., B-Dur (I-TRc) ;
Kl.- u. Orgelstücke (u. a. Fugen, Sonaten, Variationen; s. Tbsp.), gedruckt um 1800 in München (v. a.), in Leipzig u. Mainz. Bearbeitung der Vesper „II“ von Gregor Schreyer (1719–67) (Ms. in I-TRs).
Tondokumente



Informació addicional... 

INTERPRETS: Marlies Nussbaumer (hammerflügel)
TIROLER: Stecher - Klavierwerke
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!