CAMPRA, André (1660-1744) - Messe "Reges terrae"

Obra de Claude Monet, pintor francès del segle XIX

---

André Campra (1660-1744) compositor francès nascut a Aix en Provence. Analitzant la setmana que finalitza me'n adono, inesperadament, que he dedicat una integral, exceptuant ahir tot i que Wilms també va néixer a Alemanya, als compositors germànics. Ni premeditació ni afinitat amb la senyora Merkel han causat aquest despropòsit monotemàtic. Per tant, avui ho remeiarem amb la música d'un compositor del nostre veïnat francès. Conegut nostre en qualsevol cas ja que del estimat André Campra ja n'havia parlat en relació amb una obra lírica, el Confitebor tibi domine. Campra va néixer en el sí d'una família amb saviesa musical derivada de l'activitat com a violinista del seu pare el qual seria el primer en endegar i transmetre l'amor i la professió al seu fill. Bones venes i enèrgica sang ja que amb només 19 anys seria nomenat mestre de capella de la Catedral de Toló. Seria el primer d'una sèrie de successius càrrecs, sempre com a mestre de capella, per diferents ciutats i geografies de territori francès, fins a establir-se, definitivament, a París i a la seva preciosa Catedral. No obstant, tot i l'enorme privilegi pel significat del càrrec, Campra renunciaria ja que a ell el que li agradava era la composició d'òperes cosa que en una església, tot i el seu evident disgust, no podia fer. De fet, si analitzem la seva producció el gènere que tractaria amb més delicadesa i voluntat seria, seguint el passos del seu paisà Jean Baptiste Lully, la òpera. No obstant, l'empatx eclesiàstic que va tenir els primers anys no van representar un impediment a l'hora de pensar, escriure i interpretar música religiosa. Ans el contrari, gran part del seu repertori "secundari" n'és, amb estil propi, la música sagrada. De fet, fou un innovador en certa forma tot incorporant els violins que, tot i que ens pugui semblar sorprenent, en aquell temps no s'utilitzaven a les esglésies per ser instruments de "carrer", despectivament parlant. Per tant, en una data indeterminada de principis del segle XVIII hauríem de situar la preciosa missa a dos veus, violins i continuo Reges terrae (missa dels Reis de la Terra). Una obra totalment barroca on dos veus, un baix i una soprano, dialoguen emotivament sense els cors característics de la potent escola alemanya i orientada a la més intima de les celebracions. No la podem estructurar ni pensar a la manera catòlica ja que no presenta els característics cinc moviments dels oficis tradicionals. En essència, és un trasllat de ple al barroc sense però(s) que valguin. Penúltim diumenge de mes amb els sentits expectants a unes merescudes, o no, vacances. En qualsevol cas, la música estarà sempre present ja que la nostra ànima i el nostre esperit sant no poden i, el que és més important, no volen ni voldran mai prescindir del plaer que només l'art, en totes les seves expressions, ens pot transmetre!

A la interpretació la soprano Noemi Remi, el baix François Bazola, amb Le Concert Baroque i la direcció de Dominique Serve.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: André Campra (Ais de Provença, 4 de desembre de 1660 – Versalles, 29 de juliol de 1744)
RECICLASSICAT: CAMPRA, André (1660-1744)

FNAC: CAMPRA, A.: Motets / Messe, "Reges terrae"

IMSLP: André Campra (1660-1744)

CPDL: André Campra (1660-1744)

SPOTIFY: Le Concert Baroque – Petits motets

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!