DUPORT, Jean-Louis (1749-1819) - Cello music

Obra de Ricard Canals (1876-1931), pintor català (1)

- Recordatori de Jean Louis Duport -

En el dia de la commemoració del seu 194è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Ricard Canals i Llambí (Barcelona, 1876 - 1931) va ésser un pintor, dibuixant i gravador català. Va formar part juntament amb els seus amics els pintors Isidre Nonell, Joaquim Mir, Ramon Pichot i Juli Vallmitjana de la Colla del Safrà, anomenat així pel colorit empleat en les seves obres. Va començar els seus estudis a l'Escola de la Llotja, però els va abandonar inacabats per sortir a pintar al carrer amb els seus amics. Viatja a Caldes de Boí amb Nonell el 1896, i un any després a París, on exposen a la galeria Chez Dosbourg amb gran èxit. Nonell torna a Barcelona i Canals es queda treballant per al marxant Durand-Ruel, qui li organitza exposicions per Europa i els Estats Units. A París manté una amistat força important amb Picasso, a qui ja havia conegut a Barcelona. D'aquesta època és el Retrat de la senyora Canals realitzat per Picasso així com el quadre Una llotja als toros de Canals, on van posar les esposes d'ambdós pintors. Durant l'època parisenca es veu influenciat per l'obra de Degas i Renoir. Va tornar l'any 1907, per viure definitivament a la ciutat Comtal, on va presidir l'associació "Les Arts i els Artistes", un nucli artístic de l'època. Féu llargues estades a Madrid, Sevilla i Granada. Les seves obres tingueren, des d'aleshores, un sabor netament espanyol, tot i que tècnicament de factura moderna. Fou precisament aquesta temàtica espanyola, la que el faria triomfar a París. Es distingí també com a retratista. La seva darrera obra important, abans de la seva prematura desaparició, va ser la decoració del sostre d'una de les estances de l'Ajuntament de Barcelona. El 1933 se li va dedicar una exposició pòstuma a la Sala Parés de Barcelona. La col·lecció més important de la seva obra es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), però també es poden trobar obres seves a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Va morir a Barcelona el 1931.

Font: En català: Ricard Canals i Llambí (1876-1931) - En castellano: Ricard Canals i Llambí (1876-1931) - In english: Ricard Canals i Llambí (1876-1931) - Altres: Ricard Canals i Llambí (1876-1931)

---

Parlem de Música...

Jean Louis Duport (París, Illa de França, 4 d'octubre de 1749 - 7 de setembre de 1819) fou un violinista i compositor parisenc. Va rebre lliçons del seu germà Jean Pierre Duport (1741-1818), al qual avantatjà ben aviat, fent-se famós quan, amb prou feines, comptava vint anys. El 1789, en els primers disturbis de la Revolució, emigrà a Prússia al costat del seu germà, i fou emprat en la música de la cort de Berlín, aconseguint el mateix èxit que a Londres, on havia romàs anteriorment amb el músic anglès John Croadill. Retornà a França el 1806, però no podent assolir en el seu país una posició decorosa, fos per la fredor del públic o per intrigues dels seus col·legues, acceptà les ofertes de Carles IV, que llavors estava a Marsella, el qual el prengué al seu servei. Tornat de nou a França el 1812, va poder ingressar en l'orquestra de l’emperadriu, i després en la de l'emperador i, finalment, en el Conservatori com a professor.

OBRA:

Instrumental:

Sis concerts;
Quatre obres de sonates, amb acompanyament de baix;
Tres duos per a violoncels;
Vuit aires variats, amb orquestra o quartet;
Dos aires per a violí i violoncel;
Romança, amb acompanyament de piano;
Nou nocturns per a a arpa i violoncel;
Una Fantasia per a violoncel i piano;
I va escriure un Essai sur le doigter du violoncelle et la conduite de l'archet, avec une suite d'exercices.

Font: En català: Jean Louis Duport (1749-1819) - En castellano: Jean Louis Duport (1749-1819) - In english: Jean Louis Duport (1749-1819) - Altres: Jean Louis Duport (1749-1819)

---

Parlem amb veu pròpia...

Duport és una d'aquelles figures musicals, com tantes altres, a l'ombra i a recés del repertori internacional. El seu nom, recuperat amb anterioritat en aquest mateix espai, és prou conegut, dedueixo, en els ambients acadèmics però la seva presència s'apaga i es dilueix tant bon punt intenta posar un peu enllà del seu hàbitat natural. Avui, si més no, intentarem posar llum a la foscor que rodeja el seu nom i ens delectarem amb una música deliciosa, delicada i gustosament agradable. Parlem de la conjunció del violoncel i el piano, dos instruments que molt sovint trobarem de la mà ja sigui en la forma clàssica, com la d'avui, o en la forma romàntica. Tres seran les obres que ens acompanyaran, cada una amb el seu discurs, però que, essencialment, ens donaran a entendre la magnitud i, especialment, l'art d'aquest francès que per tal d'assolir l'èxit va haver de recorre Europa. Per fortuna, ho va assolir i, en nom i en record seu, avui ho celebrarem!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Donald Moline (cello); Daniel Paul Horn (piano)

RECICLASSICAT: DUPORT, Jean-Louis (1749-1819)
PRESTOCLASSICAL: DUPORT, J.-L.: Cello Music (Napoleon's Cellist) (Moline, Horn)

IMSLP: Jean-Louis Duport (1749-1819)

CPDL: No disponible.

SPOTIFY: Jean-Louis Duport – Duport, J.-L.: Cello Music (Napoleon's Cellist)

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!