Al·legoria cristiana, obra d'Andrea Previtali, pintor italià del segle XVI
Domenico Scarlatti (1685-1757) compositor i clavecinista italià nascut a Nàpols. Scarlatti va ser i és una eminència a Itàlia però sobretot a Espanya ja que fou en aquest país on va desenvolupar la major part de la seva opus més coneguda, les sonates de clavicèmbal. Tanmateix, la seva formació integral instrumentista, vocal i teòrica el van ajudar a ser un dels grans mestres hereus de la tradició paterna del seu pare Alessandro. Honor teníem, fa uns mesos, de parlar-ne en relació amb unes, de les tantíssimes, sonates de clavecí que Domenico escriuria en la seva llarga estada a Madrid. No obstant, avui parlaré de la seva estada a Portugal on també hi viuria, i de forma diferent, que durant la seva etapa al regne gloriós de l'Espanya borbònica. Cronològicament ens situem en el període de 1720 en què Scarlatti s'establiria a Lisboa a les ordres de la benaurada princesa Teresa de Berganza. Seria el fruit de la prevista unió matrimonial entre aquesta i l'il·lustre, que no il·lustrat, rei espanyol Ferran VI, el detonant del canvi de vida del compositor italià. Derivat d'aquesta apassionada història d'amor reial, la princesa portuguesa De Berganza es convertiria, ipso facto, en reina d'Espanya... negoci rodó per tots plegats, fins i tot per Scarlatti que de rebot seria adoptat musicalment i econòmicament per la nova dinastia espanyola. Doncs abans que tot aquesta romàntica història arribés a bon port Scarlatti, amb independència dels esdeveniments, seguiria a la seva, fent i creant música. I en aquesta estada a Portugal enfocaria la seva obra i el seu art a la producció de música sacra en un estil, mètode i forma propi de renaixement. A capella o amb acompanyament de baix continuo o instrumentació de corda. Obres delicioses, incomprensiblement a l'ombra i amablement recuperades per a la nostra insaciable satisfacció. Quatre partitures corals que ens donen a conèixer la dimensió espiritual de Domenico Scarlatti. D'entrada, un Iste confessor escrit a Roma l'any 1715 i d'una bellesa i d'una metamorfosi musical entre el cor i els instruments indescriptible. L'acompanyarà un Te Deum escrit l'any 1721 a Lisboa. Seguidament un Te gloriosus també escrit en la seva estada a Portugal però en un data indeterminada. Finalment, el Laetatus sum escrit l'any 1729 a Lisboa. Totes elles corals amb acompanyament d'orgue i algunes cordes despistades. Autèntics tresors de Scarlatti els quals, fins fa molt poc, en desconeixia la seva existència. Com sempre, i com no podia ser d'altra manera, el segell CARUS incommensurable en la recuperació de partitures com aquesta que representen i ens presenten una nova realitat de la vida d'un artista que tots coneixem molt bé però que, inesperadament, ens sorprendrà amb un cant coral sublim!
A la interpretació, exigent i excel·lent, el cor i els instruments de la Western Washington University Concert Choir sota la direcció de Robert Scandrett.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
BIOGRAFIA: Giuseppe Domenico Scarlatti (Nàpols, 26 d'octubre de 1685 - Madrid, 23 de juliol de 1757)
RECICLASSICAT: SCARLATTI, Domenico (1685-1757)
PRESTOCLASSICAL: Scarlatti, D.: Iste Confessor / Miserere in E Minor / Salve Regina / Te Deum / Cibavit Nos Dominus
SPOTIFY: Anonymous – Scarlatti, D.: Iste Confessor / Miserere in E Minor / Salve Regina / Te Deum / Cibavit Nos DominusPRESTOCLASSICAL: Scarlatti, D.: Iste Confessor / Miserere in E Minor / Salve Regina / Te Deum / Cibavit Nos Dominus
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaGracias por las joyas musicales, observa tu correo.Un abrazo
ResponEliminaMilton
Muchisimas gracias Milton, como siempre!
EliminaSaludos!
Pau
Thanks Pau! Beautiful pieve of music. Tastes like more! Greetings, Sasja.
ResponEliminaThank you Sasja!!
EliminaA pleasure to share gems of music!
Pau
Sorry, pieve=piece.
ResponElimina