Obra de Noël Hallé (1711-1781), pintor francès (1)
- Recordatori de Carl Maria von Weber -
En el dia de la commemoració del seu 190è aniversari de decés
Parlem de Pintura...
Noël Hallé (Paris, 2 de setembre de 1711 – Paris, 5 de juny de 1781) va ser un pintor francès. Es va formar amb el seu pare Claude-Guy Halle. Poc després va entrar a la Reial Acadèmia de Pintura de París on va obtenir un primer premi i on va ser triat membre. Becat, va viatjar a Roma on, a banda d’estudiar els grans mestres, va viure a l’Acadèmia Francesa. Més tard, va ser director de l’Escola de Roma. La seva pintura va ser d’estil neoclàssic i la seva temàtica variada, destacant les escenes clàssiques, la mitologia i algunes obres religioses. El seu fill va ser el famós doctor Jean Noël Hallé. Noël Halle va morir a París el juny de 1781.
Font: En català: Noël Hallé (1711-1781) - En castellano: No disponible - In english: Noël Hallé (1711-1781) - Altres: Noël Hallé (1711-1781)
Parlem de Música...
Carl Maria von Weber (Eutin, 18 de novembre de 1786 - London, 5 de juny de 1826) va ser un compositor, pianista i director alemany i un dels màxims exponents del romanticisme del seu país. Es va formar inicialment amb Michael Haydn, germà de Joseph Haydn. Als 13 anys, va debutar com a pianista i va escriure la seva primera òpera. Posteriorment, va treballar per a la noblesa alemanya, va realitzar nombroses gires com a pianista, va dirigir l'òpera de Praga i a partir del 1816 va treballar com a director de l'òpera de Dresden, famós centre del repertori italià. La fama de Weber es va fonamentar principalment en base a tres òperes: El Caçador furtiu (1821), Euryantha (1823) i Oberón (1826). Amb El caçador furtiu, basada en el folklore nacional alemany i en una combinació d'elements llegendaris i sobrenaturals, Weber va crear l'escola romàntica d'òpera alemanya. L'òpera Oberón, que va ser un encàrrec per al Covent Garden de Londres amb un llibret anglès, va obligar a Weber a estudiar aquesta llengua. Entre les seves innovacions musicals cal destacar l'ocupació de leitmotivs i de recitatius cantats, com en Euryantha, en lloc de l'habitual diàleg parlat de l'òpera alemanya. També va ser molt admirat per la seva brillant coloració orquestral i va exercir una important influència en el compositor alemany Richard Wagner que va arribar a afirmar que mai havia existit un músic més alemany que Weber. A més de les seves tres òperes, considerades per molts com a verdaderes obres mestres de la música escènica, va escriure moltes altres composicions sent especialment conegudes les seves obres per a piano i per a piano i orquestra, dues simfonies, tres misses, vuit cantates, nombroses cançons, entre altres. Va morir a Londres el juny de 1826.
Font: En català: Carl Maria Von Weber (1786-1826) - En castellano: Carl Maria Von Weber (1786-1826) - In english: Carl Maria Von Weber (1786-1826) - Altres: Carl Maria Von Weber (1786-1826)
Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...
While other composers have arrived at more perfunctory settings of the Credo, Weber made his more jubilant and emotional. The final chords of the Credo give way to a subtle and mysterious opening to the Sanctus. While the darkly scored diminished-seventh chords that open the Sanctus draw one into a movement that often opens more blatantly. The movement builds up to a triumphant conclusion, and the Agnus Dei is a quieter piece. Nonetheless, the Agnus Dei forms a satisfying final movement to this Mass. As to the relationship to Der Freischütz, the Kyrie contains an extended passage that uses the diminished-seventh chord in a way similar to its use with the character Samiel in the opera. This is not to say that Weber draws on the diabolical character in the Mass, but rather, that he uses the chord prominently. When they occur at the opening of the Sanctus, these chords contribute to the movement an element of suspense. A more specific reference to Der Freischütz occurs, however, in the Sanctus, which evokes some of the music of Agathe. In the Agnus Dei Weber similarly evokes Agathe's character by using motives associated with her. These evocations of Der Freischütz should not be taken as programmatic, but rather suggest more about the origins of the Mass, which coincide with Weber's intensive work on Der Freischütz. Since both works emerged from the same time, it is not unusual that they share similar thematic content, even though their purposes differed. Coming from an extremely busy time in Weber's career, the Missa Sancta no. 1 is an excellent work which should be known better through more frequent performance.
James Zychowicz (source/font: aquí)
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina