dimarts, 21 de juny del 2016

FUMAGALLI, Polibio (1830-1900) - Opere per Organo

Giuseppe Canella - Küstenlandschaft (1840)
Obra de Giuseppe Canella (1788-1847), pintor italià (1)


- Recordatori de Polibio Fumagalli -
En el dia de la commemoració del seu 116è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Giuseppe Canella (Verona, 28 de juliol de 1788 - Firenze, 11 de setembre de 1847) va ser un pintor italià. Es va formar inicialment a Verona amb el seu pare, l’arquitecte i pintor Giovanni Canella. A partir del 1815 va viatjar a Venècia on va descobrir el seu encant i, alhora, la nombrosa comunitat de pintors vedutistes, tant del seu temps com anteriors. Des d’allà va emprendre viatges d’estudi a Espanya, França i Holanda. A Espanya va estudiar a la famosa Academia de Bellas Artes de San Fernando entre els anys 1822 i 1823, on va coincidir i col·laborar amb el pintor Mariano Alcaide. El 1822 va exhibir diverses obres realitzades a Madrid, ciutat que va plasmar tant en pintures com en litografies. Va romandre a Espanya fins el 1827, any que probablement va viatjar a França, on va exposar al Saló de París. El 1832 va tornar a Milà on va realitzar diverses vistes de la ciutat les quals van rivalitzar amb les del seu col·lega Giovanni Migliara. Els darrers anys va viatjar a Roma i Nàpols on també va realitzar incomptables obres de gran valor artístic i històric pel grau de detall i la precisió del seu dibuix. El seu germà Carlo Canella va ser també pintor. Giuseppe va morir a Florència el setembre de 1847.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Giuseppe Canella (1788-1847) - Altres: Giuseppe Canella (1788-1847)



Parlem de Música...

Polibio Fumagalli (Inzago, 26 d’octubre de 1830 - Milano, 21 de juny de 1900) va ser un organista, pianista i compositor italià, germà de Disma Fumagalli. Va estudiar orgue, piano i composició al Conservatori de Milà on el 1873 va ser nomenat professor d’orgue, càrrec que va mantenir la resta de la seva vida. També va ser mestre de capella a l’església de San Celso de Milà. Va treballar durant molts anys com a professor de piano. Com a compositor va escriure nombrosa obra per a orgue així com diversitat de música de cambra, incloent el Trio de bravoure op.281. La seva col·lecció més coneguda va ser Ascetica musicale, amb 15 peces d’orgue del seu opus 235. Va morir a Milà el juny de 1900.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Polibio Fumagalli (1830-1900) - Altres: Polibio Fumagalli (1830-1900)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

For some time now, the recording scene in and out of Italy has focused on the rediscovery of the most outstanding Italian organ works composed between the 19th and the 20th centuries, now performed with philological rigor on historical instruments. This renewed interest explains the choice to dedicate a monographic recording to Polibio Fumagalli (1830-1900), a prominent figure of the second half of the 19th century, and a link between the old and the new concept of organ construction and composition in Italy. An organ teacher at the Conservatory of Milan (among his students was Marco Enrico Bossi), Fumagalli composed numerous excellent organ works, and succeeded in moving from the Italian opera style to the neoclassical, symphonic tendencies of the German and French styles. In order to highlight this shift, organist Giovanni Feltrin offers a chronological promenade through Fumagalli’s entire production - from his early “Six original Marches” to the “Sonata in E minor” opus 290 (composed in 1892), utilizing two different organs: an 1858 Serassi and a 1932 Farinati.

PRESTOCLASSICAL (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Giovanni Feltrin (organ)
PRESTOCLASSICAL: Fumagalli - Opere per Organo
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Fumagalli - Opere per Organo



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 20 de juny del 2016

KRAUS, Joseph Martin (1756-1792) - Symphonies

Bernardo Bellotto - View of Warsaw from Praga (1770)
Obra de Bernardo Bellotto (1721-1780), pintor italià (1)


- Recordatori de Joseph Martin Kraus -
En el dia de la celebració del seu 260è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Bernardo Bellotto, o "Canaletto el jove" (Venezia, 30 de gener de 1721 - Warszawa, 17 d'octubre de 1780) va ser un pintor i gravador vedutista italià. Nebot de Canaletto, Bellotto va començar la seva formació artística als 15 anys al taller del seu oncle Giovanni Antonio Canal i no només va adoptar la seva especialitat, la pintura de veduta, sinó també el seu estil i fins i tot el nom Canaletto. Com el seu oncle, va viure a Venècia fins al 1742, data en què es va traslladar a Roma i potser també a la Toscana. Va treballar en diferents llocs d'Itàlia, a Llombardia i a Torí abans de viatjar a Anglaterra el 1746. Un any després va ser rebut a Dresden per l'aleshores Príncep Elector Frederic August II el Fort, que va mostrar un viu interès per la seva obra. A Viena va treballar per a María Teresa I i l'aristocràcia austríaca, passant per Munich, i retornant el 1762 a Dresden, on després de perdre el seu lloc a la cort, va treballar com a professor de perspectiva a l'acadèmia fundada el 1764. Bellotto no es va establir definitivament fins el 1768, any en què va ser nomenat pintor de la cort d'Estanislau II Poniatowski a Varsòvia. L'estreta col·laboració entre oncle i nebot fan difícil la delimitació entre les obres de joventut d'un i les de maduresa de l'altre. Les obres personals Bellotto es va diferenciar de les de Canaletto per un cromatisme més fred, per un predomini del clarobscur i per una realista precisió topogràfica. Les seves obres principals, com les 14 vedute de Dresden i la Vista de Varsòvia, van mostrar una qualitat semblant a les del seu oncle. Les seves vistes de capitals europees van constituir, per la seva precisió i fidelitat a l'original, una important font històrica, fins el punt que es van utilitzar per a la reconstrucció d'edificis històrics de Dresden i Varsòvia que havien patit danys durant la Segona Guerra Mundial. Va morir a Vàrsovia l'octubre de 1780.




Parlem de Música...

Joseph Martin Kraus (Miltenberg am Main, 20 de juny de 1756 - Stockholm, 15 de desembre de 1792) va ser un compositor alemany, actiu principalment a Suècia. Es va formar inicialment a Buchen im Odenwald i posteriorment a Mannheim. El 1773 va entrar a la Universitat de Mainz on va estudiar Filosofia, el 1774 a la d’Erfurt on va estudiar Dret i finalment el 1776 a la de Gottingen on va estudiar Jurisprudència. En aquell temps va publicar una col·lecció de poemes per nom Versuch von Schäfersgedichte (Mainz, 1773), el drama Tolon (Frankfurt, 1776) i un nombre indeterminat de música religiosa, inclosos els oratoris Die Geburt Jesu i Der Tod Jesu. El 1778 va rebre la proposta per part de Carl Stridsberg d’acompanyar-lo a Estocolm per tal de provar fortuna a la cort de Gustav III. Els primers anys a Suècia van ser difícils fins el 1781, l’any en què va ser admès a la Reial Acadèmia Sueca de Música. Poc després, l’èxit de la seva òpera Proserpin va facilitar el seu accés com a assistent del mestre de capella de l’Òpera Reial. Va iniciar en aquell temps una gira per Europa entrant en contacte amb Joseph Haydn, Salieri i Gluck. A Itàlia va realitzar curoses descripcions dels seus teatres i a Londres va ser el responsable de la Segona Commemoració d’Händel. A finals del 1786 va tornar a Suècia on el 1787 va ser nomenat administrador de la Reial Acadèmia de Música. Un any després va succeir a Uttini com a mestre de capella de la Cort Reial. Convertit en una figura de referència, les seves obres teatrals van despertar l’interès del públic suec. Van ser aquells els millors anys de Kraus qui va compartir estreta amistat amb el famós poeta i cantant Carl Michael Bellman, amb qui va fundar la Diktarkretsen, un cercle musical i literari. No obstant i poc després de la mort de Gustav III, Kraus va morir de tuberculosis el desembre de 1792.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Azire, 1778 (Spl, 3, C. Stridsberg), unperf., only autograph frags. extant
Proserpin (Op, 1, J.H. Kellgren, after Gustavus III and P. Quinault), Ulriksdal Castle, 1 June 1781, S-St
Aeneas i Cartago, eller Dido och Aeneas, 1782–91 (lyric tragedy, prol., 5, Kellgren after Gustavus III and J.-J. le Franc de Pompignan: Didon), Royal Opera, 18 Nov 1799, A-Wn, S-Skma, St; 2 ovs., ed. W. Lebermann (Wiesbaden, 1956)
Le bon seigneur, 1784–6 (oc, 1)
Oedip, 1785 (lyric tragedy, 3), 1 act completed, lost
Zélia, ou L’origine de la félicité (melodrama, 1, J. d’Invilliers), Paris, 1786, lost
Fintbergs bröllop [Fintberg’s Marriage] (comedy with song, 2, C.G. von Holthusen), Munkbro, 7 Jan 1788
Fricorpsen, eller Dalkarlarne [The Free Corps, or Men from Dalacarlia] (comedy with song, 1, D. Björn), Bollhuset, 1 Nov 1788, lost
Fiskarena [The Fishers] (pantomine-ballet, choreog. A. Bournonville), Stockholm, Royal Opera, 9 March 1789, St
Soliman II, or The Three Sultanas] (drama with music, 3, divertissement, J.G. Oxenstierna, after C.S. Favart), Royal Dramatic, 22 Sept 1789, St, Skma
Marknaden [The Market Place] (Spl, 1, Björn), Munkbro, 8 Oct 1792, lost

Entr’actes and ballet for Amphitryon (tragedy, Molière), Paris, 1784;
2 ballet movts for Gluck: Armide, Stockholm, 24 Jan 1787, St;
1 aria for Visittimman [The Visiting Hour] (comic play, after Poisinet: Le cercle), in Musikaliskt tidsfördrif (1789);
1 aria for Mexikanska systrarna [The Mexican Sisters] (play with songs, Sparrschöld), Stockholm, Bollhuset, 13 Oct 1789, in Musikaliskt tidsfördrif (1790);
music in Födelsedagen [The Birthday] (comedy with song, 1, Gustavus III and Björn), Royal Opera, 20 Nov 1790, lost;
music in Äfventyraren, eller Resan till månens ö [The Adventures, or The Journey to the Isle of the Moon] (Spl, 2, J. Lannerstierna), 1791, St;
9 choruses for Oedipe (tragedy, 3, G.G. Alderbeth), Stockholm, 10 March 1792;
2 arias, 2 trios, qt for Le bon seigneur (comic play with music);
incid music for Olympie (tragedy, Kellgren);
2 pantomines, 1768–72

Secular, orch acc.:
Cant. for the king’s birthday (C.C. Gröning), 4vv, 1782;
Den frid et menlöst hjerta njuter [An Innocent Heart Enjoys Peace] (cant.), 1782, Skma;
Begravningskantat for Gustavus III (C.G. Leopold), 4 solo vv, 4vv, 1792, vs (Stockholm, 1792), ed. in MMS, ix (1979);
Chorus, 3 solo vv, 4 vv, from Prol for birthday of Duke Carl of Södermanland, Stockholm, 7 Oct 1791;
4 small cants. (P. Metastasio);
20 concert arias and duets, incl. Son Pietosa (Leipzig, 1797) and Ma tu tremi (Stockholm, 1883), pubd as Plus de crainte, vs (Paris, c1900)

Secular, pf acc.:
7 small cants., 1–4vv (Bellman), incl. Elegie, in Musikaliskt tidsfördrif (1793), Fiskarstugan [The Little Fishing Hut] (Stockholm, 1794), ed. (Stockholm, 1964);
56 Lieder in Dan., Dutch, Fr., Ger., It., Swed., incl. 20 airs et chansons (Leipzig, 1797/R), Atis och Camilla (G.P. Creutz), in Musikaliskt tidsfördrif (1793), Se källen, se bålen [See the Spring, See the Grove], zither acc., in Musikaliskt tidsfördrif (1794), Ynglingarne, pubd as Meerstrum, AMZ, iii/3 (1801), ed. in Engländer (1943);
Die Mutter bei der Wiege (Die Nase), attrib. Mozart, Cäcilia, xxv (1846);

Other works:
Canons: Meine Mutter hat Gänse (M. Claudius), 4vv;
Sumus hic sedentes (Carmen biblicum), canon and choruses, 4vv;
Amici r’in tavola (S. Maffei), canon and choruses, 4vv

Vocal religiosa:

Der Tod Jesus (orat, J.M. Kraus), 1776, ed. B. van Boer (Madison, 1987);
Die Geburt Jesu (orat, Kraus), lost;
Kom din herdestaff att bära [Come Bear your Shepherd’s Crook] (cant., C.M. Bellman), D, 1790, St;
Fracto demum sacramento, motet, D, 1776;
Stella coeli, motet, C, 1783, A-Wn;
2 sacred arias, 1776;
Mot en alsväldig magt [Towards an Almighty Power], aria, E , 1782, S-Skma;
Förkunnom högt [Proclaim on High], contrafactum motet on lost Kraus original, C, Sk;
Miserere, c/F, 1774, D-Bsb;
Requiem, d, 1775; TeD, D, 1776;
TeD finale, g/E , 1785–7, S-Skma;
other miscellaneous and lost works

Instrumental:

Syms.:
6, F, C, C, c , E , D (Riksdagssymfoni), 1775–89, ed. in The Symphony 1720–1840, ser. F, ii (New York, 1982);
c, 1783, (Leipzig, 1797), ed. W. Lebermann (Wiesbaden, 1956), ed. in MMS, ii (1960);
Symphonie funèbre (Stockholm, 1792), ed. Lebermann (Wiesbaden, 1957), ed. in MMS, ix (1979); D, 1782–3 (Paris, c1787–8), ed. Lebermann (Wiesbaden, 1956);
e, attrib. G. Cambini (Paris, 1787);
F, attrib. Cambini (Paris, 1787);
Sinfonia con fugato per la chiesa, 1789, ed. Lebermann (Wiesbaden, 1957–8);
Ov. per la chiesa, d, 1789–90, S-Skma, St;
Sinfonia buffa, F, 1769–72;
A, 1769–72; 6, 1776, lost;
other syms., 1769–75, 1784–6, lost

Other orch:
Vn Conc., C, 1777, rev. 1783, ed. Lebermann (Wiesbaden, 1959);
Conc., 2 vn, 1769–72, lost;
Fl Conc., 1777, lost;
2 symphonies concertantes, 1777, lost;
Riksdagsmarsch, rev. march from Mozart, Idomeneo (1.ii), D, Skma, L, St;
Contradances, lost

Chbr:
Qnt, D, fl, str qt, op.7, 1783 (Paris, c1799), ed. Lebermann (Wiesbaden, 1959), ed. A. Hoffmann (Wolfenbüttel, 1961);
6 quatuours concertants (Berlin, 1784), ed. Hoffmann (Wolfenbüttel, 1961);
2 qts, HÄ, before 1778;
Qt, C, 1782, Skma, ed. Hoffmann (Wolfenbüttel, 1961);
Pf trio, D, 1788, Skma, ed. Lebermann (Wiesbaden, 1959);
5 sonatas, vn, pf;
sonata, D, fl, va, 1778, ed. in NM, lxxvi (1931), ed. H.-J. Kraus (Frankfurt, 1981)

Pf solo:
Due sonate per il Forte Piano (Stockholm, 1788);
Sonata for Countess Ingelheim, lost; Rondo, F (n.p., n.d.);
Svenska dans, C;
2 Scherzenminuetten, C, c;
Allegro, D, pf, vn, acc., Skma
Larghetto, G;
Tema con variazioni (Scherzo), C, in Musikaliskt tidsfördrif (1793), also pubd as Minuetto con XII variazioni, pf, vn acc. (London, 1791), attrib. I. Pleyel, also as Sonatina with 12 Variations (London, c1805), attrib. J. Haydn

Org:
6 preludes, Skma

Font: En català: No disponible - En castellano: Joseph Martin Kraus (1756-1792) - In english: Joseph Martin Kraus (1756-1792) - Altres: Joseph Martin Kraus (1756-1792) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Fa pocs dies, al parlar de Mendelssohn, feia referència a alguns dels compositors que tot i viure poc temps, van deixar un llegat immortal. Incaut de mi, no vaig esmentar a un dels més grans del segle XVIII, l’alemany Joseph Martin Kraus, mort de tuberculosi als 36 anys però amb un repertori a l’abast, únicament, dels genis. No obstant, tot i ser contemporani de ple de Mozart, el seu nom va quedar injustament encapsulat pels mestres a qui avui ràpidament identifiquem. Kraus, alemany de naixement però suec per obligació, va ser un dels primers ideòlegs, musicalment parlant, del famós Sturm und Drang, principi pre-romàntic per definició i elevat a la seva màxima dimensió per Goethe. Doncs bé, Kraus va procurar adaptar aquest moviment la definició del qual era, en termes generals, la del retorn a la natura, en cap cas des d’una perspectiva hippie, sinó en un sentit d’autenticitat, de prioritzar el sentiment per damunt de l’acadèmia, en definitiva, de naturalitat. En música el canvi, especialment a nivell simfònic, té a veure amb la tonalitat, sovint materialitzada en claus menors que alhora servien al compositor per mostrar un caràcter més apassionat i un ritme més intens sense diluir, en cap cas, les bones maneres clàssiques. Per tant va ser potser una estètica més subtil que evident però explorada, sens dubte, per autors com Kraus però també per Mozart i Haydn. De les dues simfonies que escoltarem, una d’elles, la Simfonia en Do sostingut menor fa gala, pertinentment, d’aquest principi pre-romàntic i que Kraus va compondre a l'entorn de 1780. I pel que fa a l’edició que avui ens ocupa, citaré a Joseph Haydn quan va afirmar en relació amb una de les tantes simfonies que Kraus va escriure a Viena: ‘La simfonia que va compondre, especialment per mi, s’haurà de considerar com una obra mestra pels segles dels segles. Creieu-me, hi ha poca gent capaç d’escriure una simfonia com aquesta.’ Efectivament, per molts i potser també per nosaltres, arribarà el dia de reconèixer-ho, Kraus va ser un dels millors compositors, entre altres, de simfonies. Escoltant aquesta esplèndida edició, de dalt a baix i de dreta a esquerra, només puc aplaudir i ratificar la pertinent afirmació d’Haydn... Felicitats Joseph Martin Kraus!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Capella Savaria; Nicholas McGegan (conductor)
RECICLASSICAT: KRAUS, Joseph Martin (1756-1792)
AMAZON: KRAUS, J.M. - Symphonies & Violin Concerto
CPDL: No disponible
SPOTIFY: KRAUS, J.M. - Symphonies & Violin Concerto



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

diumenge, 19 de juny del 2016

LEVENS, Charles (1689-1764) - Messe des Morts

Louis-Jean-François Lagrenée - Allegory on the Death of the Dauphin (1765)
Obra de Louis Jean François Lagrénée (1724-1805), pintor francès (1)



Parlem de Pintura...

Louis-Jean-François Lagrenée (Paris, 30 de desembre de 1724 - Paris, 19 de juny de 1805) va ser un pintor francès. Va ser deixeble de Charles van Loo, va estar pensionat a Roma, va ser membre i professor de l'Acadèmia Reial de Pintura de París, pintor de cambra de l'emperadriu Isabel de Rússia, director de l'Acadèmia Imperial de les Arts de Sant Petersburg i director de l'Acadèmia Francesa de Roma. En temps de la república va ser professor de l'Escola Especial de Belles Arts, i Napoleó el va nomenar després cavaller de la Legió d'Honor i conservador del Museu del Louvre. Va destacar a l'hora de pintar nimfes, deesses i amors, qualitat que va fer que se l'anomenés 'l'Albano francès'. Els seus quadres més notables són: José explicant els somnis; Deyanira robada pel centaure Neso; La vídua d'un indi; Les Gràcies molestades pels amors; Alexandre consolant a la família de Darío; El sacrifici de Polixena; Mort del Dofí; La casta Susana; Ceres ensenyant l'agricultura a Triptoleno; La desesperació d'Armida. Va morir a París el juny de 1805.

Font: En català: No disponible - En castellano: Louis Jean François Lagrénée (1724-1805) - In english: Louis Jean François Lagrénée (1724-1805) - Altres: Louis Jean François Lagrénée (1724-1805) 



Parlem de Música...

Charles Levens (Marseille, 24 de setembre de 1689 - Bordeaux, 11 de març de 1764) va ser un compositor francès. Va cantar en diversos cors de la Provença. El 1718 va començar a treballar a Vannes i el 1723 va viatjar a Toulouse. El 1738 va assolir la direcció del cor de la Catedral de Saint André de Bordeaux on va romandre-hi la resta de la seva vida. Tot i treballar lluny de París, el cert és que les seves obres van arribar a ser molt conegudes a la capital francesa. La seva col·lecció de Grands Motets, entre altres, es van representar en el famós Concert Spirituel de París així com a la Capella Reial de Versailles. Altres registres documenten representacions de l'obra de Levens a Mònaco, Lyon i Marsella. El seu repertori va ser quasi exclusivament vocal religiós. De fet, el seu gènere preferit va ser el conegut com el Motet en symphonie. Va morir a Bordeaux el març de 1764.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Charles Levens (1689-1764) - Altres: Charles Levens (1689-1764) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Recordo amb especial emoció el dia que vaig descobrir la primera edició d’un desconegut Charles Levens en què es recuperava un Te Deum (escoltar aquí). Des d’aleshores i amb certa regularitat, he anat cercant el seu nom per veure si amb sort trobava un altre dels seus inèdits treballs. Afortunadament, l’exploració va donar els seus rèdits i avui n’exposarem els resultats. Però abans d’anar directament en matèria, ens situarem en context per a recordar que Levens va ser, i més enllà de la pertinent etiqueta de compositor, una autoritat musical de primer nivell a França, reconegut i admirat tant pels seus col·legues com per tot el reguitzell de nobles, eclesiàstics i reis amb els quals es va relacionar al llarg de la seva dilatada existència. Musicalment, es va formar sota l’estela dels Gilles, Campra, Rameau, etc., per la qual cosa va seguir amb l’herència tant característica i ‘oficial’ de l’època, és a dir, la imposada per Versalles. Complementàriament, va ser també un teòric compromès i més proper al caràcter il·lustrat de l’artista curiós i obert que al pròpiament conservador. Per tot això i segurament moltes més coses que se m’escapen, recuperar a Levens de nou ha de ser un pertinent motiu d’alegria. I així serà en so d’aquestes dues Messe des Morts, de les quals n'escoltarem la primera, i estructurades en cors de cinc parts, quatre solistes i instrumentació d’orgue, fagots i un violoncel ad libitum. Amb especial atenció al text sagrat, l’elecció de les seqüències musicals cedeix clarament en favor de la força de les paraules per tal de reforçar el realisme de la literatura del rèquiem. L’obra, amb passatges de patiment però també d’esperança en un Déu just i misericordiós, es mostra esplendorosa en tot el seu recorregut tot magnificant el poder hipnòtic de la pròpia naturalesa d’una missa de difunts. Un regal absolutament imprescindible i preciosament interpretat que ens situarà a les portes del cel, allà on hi va fer vida el misteriós però fantàstic mestre Charles Levens!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Sagittarius; Michel Laplénie
RECICLASSICAT: LEVENS, Charles (1689-1764)
AMAZON: Levens - Messe des Morts
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Levens - Messe des Morts



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 18 de juny del 2016

NIEMANN, Walter Rudolph (1876-1953) - Piano Music

Savely Sorine - Portrait of a Lady with a Terrier (1948)


- Recordatori de Walter Rudolph Niemann -
En el dia de la commemoració del seu 63è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Savely Abramovitch Sorine [Савелий Абрамович Сорин] (Polotsk, 26 de febrer de 1878 - New York, 22 de novembre de 1953) va ser un pintor rus. Nascut en una família pobre en una ciutat petita, el jove Sorin no va assistir a cap escola fins que als 16 anys es va escapar de casa a Odessa, on es va inscriure en una escola d'art, guanyant una medalla després de la seva graduació el 1899. Poc després es va traslladar a Sant Petersburg on va ingressar a l'Acadèmia Imperial de les Arts i on va tenir de professor el famós pintor Ilya Repin. El 1920, quan Sorin va marxar de Rússia, ja se’l considerava un retratista professional. Les seves primeres exposicions, durant la dècada de 1920, van ser un gran èxit a París i Londres, fet que va motivar diversos encàrrecs, entre els que van destacar els de la família reial britànica. Es va fer molt conegut a Europa i Amèrica, si bé a Rússia no va acabar d’arrelar. En el seu testament, l'artista va llegar 30 retrats d'escriptors i poetes als museus russos. Va morir a Nova York el novembre de 1953.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Savely Abramovitch Sorine (1878-1953)



Parlem de Música...

Walter Rudolph Niemann (Hamburg, 10 d’octubre de 1876 - Leipzig, 17 de juny de 1953) va ser un musicòleg i un compositor alemany. Provinent de família musical, el seu pare Rudolph Niemann va ser un pianista i compositor i alumne de Moscheles i David a Leipzig, Marmontel i Halévy a Paris (premier prix, 1858), i Von Bülow a Berlin, es va formar inicialment amb ell. Poc després amb Humperdinck, a partir del 1898 amb Reinecke al Conservatori de Leipzig i finalment amb Riemann a la Universitat de Leipzig, on es va graduar. Va treballar com a professor a Hamburg (1906-1907) i després a Leipzig. Va ser durant poc temps l’editor de la Neue Zeitschrift für Musik per després treballar com a pianista, escriptor, compositor, professor i també com a crític a la Leipziger neueste Nachrichten (1907-1917). Com a compositor va ser notablement prolífic, especialment en obres per a piano. Va morir a Leipzig el juny de 1953.

OBRA:

Literatura:

Über die abweichende Bedeutung der Ligaturen in der Mensuraltheorie der Zeit von Johannes de Garlandia (Leipzig, 1902/R)
Musik und Musiker des 19. Jahrhunderts bis zur Gegenwart (Leipzig, 1905)
ed.: A. Kullak: Die Ästhetik des Klavierspiels (Leipzig, 4/1905, 5/1916, 7–8/1920
Die Musik Skandinaviens (Leipzig, 1906)
Das Klavierbuch: Geschichte der Klaviermusik und ihre Meister (Leipzig, 1907, 3/1913)
with G. Schjelderup: Edvard Grieg: Biographie und Würdigung seiner Werke (Leipzig, 1908)
Das Nordlandbuch (Weimar, 1909)
‘Rudolph Niemann’, Neue Musik-Zeitung, xxx (1909), 275 [with work-list]
Die musikalische Renaissance des 19. Jahrhunderts (Leipzig, 1911)
Taschenlexikon für Klavierspieler (Leipzig, 1912, 3/1917 as Klavier-Lexikon: Virtuosen, Komponisten, Pädagogen, Methodiker und Schriftsteller des Klaviers)
Die Musik seit Richard Wagner (Leipzig, 1913; 5th and later edns. to 18–20/1922 as Die Musik der Gegenwart der letzten Vergangenheit bis zu den Romantikern, Klassizisten und Neudeutschen)
Jean Sibelius (Leipzig, 1917)
Die nordische Klaviermusik (Leipzig, 1918)
ed.: O. Klauwell: Die Formen der Instrumentalmusik (Leipzig, 2/1918)
Die Virginalmusik (Leipzig, 1919)
Meister des Klaviers (Berlin, 1919, 2/1921)
Brahms (Leipzig, 1920, 15/1933; Eng. trans., 1929/R)
Articles in KJb, Neue Musik-Zeitung, ZfM etc.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Walter Rudolph Niemann (1876-1953) - Altres: Walter Rudolph Niemann (1876-1953)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Highly respected in his day as a composer and pianist, Walter Niemann’s prolific output for piano is romantic in style, with an underlying sense of passion and impressionist exoticism. This idiom fell out of favour after the Second World War, but today we can rediscover the generous expressiveness in Niemann’s First Sonata and the plangent and consolatory emotions of the ‘Nordic’ Second Sonata. Bing Bing Li was, at the age of eight, given the accolade of ‘Star of the Future’ by the Government of Jilin Province in China. Her inherent musical sense and dazzling technique provided early opportunities to perform on concert platforms throughout China. At the age of ten she won China’s National Piano competition, making her recording début on the National label. She studied at the Royal Academy of Music in London, graduating in 2011 with distinction, and gaining her DipRAM. She was the only pianist to receive a full scholarship at Undergraduate and Postgraduate levels and was the recipient of most prizes to be awarded at the RAM during her studies. She has since taught at the RAM and Kings College, and is in constant demand for her piano master-classes. Now resident in Britain, she enjoys a successful career as a soloist and recitalist there, elsewhere in Europe, in North America and in China. In addition to her wide ranging repertoire, she has a real passion for ‘rediscovering’ music of composers celebrated in their lifetime, but currently neglected.

PRESTOCLASSICAL (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Bing Bing Li (piano)
PRESTOCLASSICAL: NIEMANN, W. - Piano Music
CPDL: No disponible
SPOTIFY: NIEMANN, W. - Piano Music



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 17 de juny del 2016

GALUPPI, Baldassarre (1706-1785) - Magnificat

Giovanni Paolo Panini - Gesù tra i dottori (c.1725)
Obra de Giovanni Paolo Pannini (1691-1765), pintor italià.




Parlem de Pintura...

Giovanni Paolo Pannini (Piacenza, 17 de juny de 1691 - Roma, 21 d'octubre de 1765) va ser un pintor, arquitecte i paisatgista italià de l'Escola Romana. Va néixer a Piacenza, on va estudiar com a escenògraf teatral, fins que el 1711 es va desplaçar a Roma, on va començar a estudiar dibuix amb Benedetto Luti. Va assolir la fama com a decorador de palaus, entre ells la Vila Patrizi (1718-1725) i el Palau de Carolis (1720). Com a pintor, es va fer molt conegut per les seves vistes de la ciutat de Roma, en què es va interessar sobretot per les restes més antigues de la ciutat. El seu treball més conegut va ser l'interior del Panteó de Roma i les seves vedute, pintures que representen una galeria de quadres que al seu torn cada un és una vista de la ciutat de Roma. El 1719 va ser admès a la Congregazione dei Virtuosi al Pantheon. Va ensenyar a Roma a l'Accademia di San Luca, on va influenciar a Jean-Honoré Fragonard. Pannini va destacar com a pintor en el seu temps no només per ser el primer artista italià que va afrontar amb interès la pintura de les ruïnes romanes, sinó també perquè va saber unir, en el seu estil, l'herència de la pintura renaixentista italiana amb les noves tendències pictòriques que arribaven de França. Va ser molt productiu i cotitzat, raó per la qual existeixen exemples de les seves obres en molts dels principals museus europeus, com el Prado. Va morir a Roma l'octubre de 1765. 

Font: En català: No disponible - En castellano: Giovanni Pannini (1691-1765) - In english: Giovanni Pannini (1691-1765) - Altres: Giovanni Pannini (1691-1765) 



Parlem de Música...

Baldassare Galuppi (Burano, 18 d'octubre de 1706 - Venècia, 3 de gener de 1785) va ser un compositor italià. Conegut tota la seva vida amb el nom de 'Il Buranello', es va formar amb el seu pare, un barber i violinista amateur. Pocs detalls es coneixen de la seva adolescència més enllà de la publicació, amb 16 anys, de la seva primera òpera Gli amici rivali for Chioggia, un autèntic fracàs i un 'escàndol' a la seva època. Marcello va orientar i alliçonar al jove Galuppi per haver intentat una empresa com aquella amb tant poca experiència. A partir d'aleshores va esdevenir estudiant d'Antonio Lotti, un fet cabdal en la vida del jove compositor. Aquests primers estudis, en contrapunt i orgue el van ajudar a consolidar la base teòrica de la seva posterior carrera com a compositor. I si bé va prometre a Lotti que s'abstindria uns quants anys d'escriure o relacionar-se amb el món de l'òpera el cert és que ben aviat se'n va desdir convertint-se en clavicembalista en els teatres d'òpera de la ciutat veneciana fins el punt que amb 20 anys ja havia consolidat la seva fama com a intèrpret d'aquest instrument. Pocs després va ser contractat als teatres de S Angelo (on Vivaldi es va fer famós), S Samuele i S Giovanni Grisostomo. Allà va col·laborar amb Giovanni Battista Pescetti escrivint àries i les seves primeres òperes, ara sí, amb major fortuna. El 1734 va escriure el seu primer oratori Tobia il giovane, el primer intent en aquest gènere. El 1738 va entrar a treballar al servei de Michele Bernardo a Venècia. Amb la seva música per el festival de S Maria Magdalena del 1740 es va guanyar el càrrec musical a l'Ospedale dei Mendicanti on va dedicar el seu esforç a la docència i a la música religiosa. En aquell temps, i el fet que Vivaldi era el dominador absolut a Venècia, van fer que Galuppi es replantegés la seva vida a la ciutat italiana. El 1741 va viatjar a Londres on va ascendir musicalment amb l'estrena d'un mínim de 10 òperes si bé el seu èxit fou desigual, amb crítiques àcides del mateix Händel. 

No obstant, i en termes generals, va ser ben rebut i va rebre un impuls definitiu a la seva carrera. El 1743 va tornar a Venècia on va recuperar els seus càrrecs musicals si bé el seu èxit a Venècia seguia sent molt limitat. Curiosament, la seva fama es va estendre en altres ciutats i països més nòrdics, estrenant òperes a Milà i a Roma. De retruc va facilitar que a Venècia se'l considerés amb més estima assolint, el 1748, un càrrec de vicemestre de capella a la Basílica de Sant Marc. Allà hi va contribuir amb una descomunal producció religiosa si bé la seva passió per l'òpera romania intacta. Aquell mateix any va viatjar a Viena on va estrenar Demetrio i Artaserse assolint un gran èxit. El 1749 va iniciar la col·laboració amb el llibretista Carlo Goldoni canviant el gènere dramàtic pel còmic. Aquest canvi de registre va determinar l'èxit definitiu de Galuppi convertint-se en el compositor d'òperes més popular arreu d'Europa. El 1751 va renunciar al seu càrrec a Ospedale dei Mendicanti per atendre les incomptables peticions teatrals. El 1762 va ser designat unànimement mestre del cor a Sant Marc i mestre del cor a l'Ospedale degli Incurabili. El seu nom s'havia fet internacional i el 1764 va rebre una petició formal de Caterina la Gran de Rússia per treballar a la seva cort. El 1765 es va instal·lar a Sant Petersburg on va tenir un èxit desmesurat. Allà va coincidir amb Traetta i Sarti, compositors de la cort russa. Fou tanta la fama que va assolir que a la seva tornada a Venècia el 1768 va ser rebut amb tots els honors possibles. El 1769 va estrenar Il Re Pastore en honor al futur monarca, Josep II. El 1773 Galuppi es va jubilar teatralment i va dedicar la resta de la seva vida a la música religiosa i a la interpretació de l'orgue a Sant Marc i a les esglésies venecianes. El 1784 la seva salut va empitjorar si bé va poder finalitzar la seva Missa de Nadal. Poc després, el gener de 1785, va morir a Venècia i va ser enterrat amb tots els honors a l'Església de San Vitale.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
La fede nell’incostanza, ossia Gli amici rivali (favola pastorale, 3, G. Neri), Chioggia, Boegan; Vicenza, delle Grazie, 1722, 1 aria B-Bc
Gl’odi delusi dal sangue [Acts 1 and 3] (os, 3, A.M. Lucchini), VA, 4 Feb 1728 [Act 2 by G.B. Pescetti]
Dorinda (pastorale, 3, anon. rev. D. Lalli), VS, 9 June 1729, collab. Pescetti
L’odio placato (os, 3, F. Silvani), VS, ?27 Dec 1729, 1 duet I-Bas
Argenide (os, 3, A. Giusti), VA, 15 Jan 1733
L’ambizione depressa (os, 3, G. Papis), VA, Ascension 1733
La ninfa Apollo (favola pastorale, 3, F. de Lemene with addns by G. Boldini), VS, 30 May 1734
Tamiri (os, 3, B. Vitturi), VA, 17 Nov 1734
Elisa regina di Tiro (os, 3, A. Zeno and P. Pariati), VA, 27 Jan 1736
Ergilda (os, 3, Vitturi), VA, 12 Nov 1736, B-Bc
L’Alvilda (os, 3, Lalli, after Zeno: L’amor generoso), VS, 29 May 1737, 1 aria I-Gl
Issipile [1st version] (os, 3, P. Metastasio), Turin, Regio, 26 Dec 1737
Alessandro nell’Indie [1st version] (os, 3, Metastasio), Mantua, Nuovo Arciducale, ?Jan 1738, US-Wc (for later setting, revival or pasticcio; copy of lost MS, D-Dl)
Adriano in Siria [1st version] (os, 3, Metastasio), Turin, Regio, ?Jan 1740, B-Bc (with addns from later productions)
Gustavo I, re di Svezia (os, 3, C. Goldoni), VS, 25 May 1740, D-Dl
Didone abbandonata [1st version] (os, 3, Metastasio), Modena, Molzo, 26 Dec 1740, B-Bc (convoluted MS from different periods), P-La (1752, Madrid), RUS-SPtob, US-Wc (?1751)
Oronte re de’ sciti (os, 3, Goldoni), Venice, S Giovanni Grisostomo, 26 Dec 1740
Berenice (os, 3, Vitturi), VA, 27 Jan 1741
Penelope (os, 3, P.A. Rolli), LKH, 12 Dec 1741, Favourite Songs (London, 1741)
Scipione in Cartagine (os, 3, F. Vanneschi), LKH, 2 March 1742, RUS-Mcm, Favourite Songs (London, c1742)
Enrico (os, 3, Vanneschi), LKH, 1 Jan 1743, B-Br, Favourite Songs (London, 1743)
Sirbace (os, 3, C.N. Stampa), LKH, 5 April 1743, Favourite Songs (London, 1743)
Arsace (os, 3, A. Salvi), Venice, S Giovanni Grisostomo, 16 Nov 1743
Ricimero [1st version] (os, 3, Silvani), MRD, 26 Dec 1744
La forza d’amore (dg, 3, Panicelli), VC, 30 Jan 1745
Ciro riconosciuto [1st version] (os, 3, Metastasio), MRD, 26 Dec 1745
Il trionfo della continenza (pastorale, 3), LKH, 28 Jan 1746, 1 aria I-Fc, Favourite Songs (London, 1746)
Scipione nelle Spagne (os, 3, A. Piovene), VA, Nov 1746, F-Pn (2 acts), RUS-Mcm
Evergete (os, 3, Silvani and Lalli), Rome, Capranica, 2 Jan 1747, Act 1 P-La
L’Arminio (os, 3, Salvi), VC, 26 Nov 1747, arias I-MOe, Nc,PLcon, PS, Vc and Vnm (1747, Rome)
L’olimpiade (os, 3, Metastasio), MRD, 26 Dec 1747, D-Dl, I-Mc (facs. in IOB, xli, 1978), Act 1 Tf (1758)
Vologeso (os, 3, Zeno), Rome, Argentina, 13 or 14 Feb 1748, D-Bsb (‘Berenice di Galuppi, 1742’)
Demetrio [1st version] (os, 3, Metastasio), Vienna, Burg, 16/27 Oct 1748, A-Wn, F-Pc (2 copies)
Clotilde (os, 3, F. Passarini), VC, Nov 1748 (? with addns)
Semiramide riconosciuta (os, 3, Metastasio), MRD, 25 Jan 1749, Pc
Artaserse [1st version] (os, 3, Metastasio), Vienna, Burg, 27 Jan 1749, A-Wn, D-Bsb*, F-Pc, ov. I-Rc (1756, Venice),TLp (1757, Lucca)
L’Arcadia in Brenta (dg, 3, Goldoni), VA, 14 May 1749, B-Bc,I-MOe
Demofoonte [1st version] (os, 3, Metastasio), Madrid, Buen Retiro, 18 Dec 1749, Nc
Alcimena principessa dell’Isole Fortunate, ossia L’amore fortunato ne’ suoi disprezzi (os, 3, P. Chiari, after Molière: La princesse d’Elide), VC, 26 Dec 1749
Arcifanfano re dei matti (dg, 3, Goldoni), VM, 27 Dec 1749 (? with addns), ov. MAav (1759, Venice).

Arias Tf:
Il mondo della luna (dg, 3, Goldoni), VM, 29 Jan 1750, D-Dl, W,F-Pc, I-Gl, US-Wc, Favourite Songs (London, 1760)
Il paese della Cuccagna (dg, 3, Goldoni), VM, 7 May 1750
Il mondo alla roversa, ossia Le donne che comandano (dg, 3, Goldoni), VC, 14 Nov 1750, A-Wgm, B-Bc (1752, Venice), D-Dl, DS,F-Pc (1755, Dresden), GB-Lbl, Lcm, I-MOe, MAav, TLp, Vlevi, US-Wc
Issipile [2nd version] (os, 3, Metastasio), Bologna, 1750, D-Dl, P-La (1755, Parma), US-Wc
Antigona (os, 3, G. Roccaforte), Rome, Dame, 9 Jan 1751, B-Br, D-Wa (1754, Brunswick), GB-Lbl (as Antigono); as Antigona in Tebe, Naples, 1755, B-Br
Dario (os, 3, G. Baldanza), Turin, Regio Ducal, carn. 1751, arias I-Rsc
Lucio Papirio (os, 3, Zeno), Reggio nell’Emilia, Pubblico, fair 1751
Artaserse [2nd version] (os, 3, Metastasio), Padua, Nuovo, 11 June 1751, 1 aria MAav
Il conte Caramella (dg, 3, Goldoni), Venice, aut. 1751, A-Wn, D-W,Wa, I-Gl, Mr
Le virtuose ridicole (dg, 3, Goldoni, after Molière: Les précieuses ridicules), VS, carn. 1752, D-W
La calamità de’ cuori (dg, 3, Goldoni), VS, 26 Dec 1752, A-Wn,?D-Bsb, W, F-Pc, Acts 1 and 2 GB-Lbl, US-Wc
I bagni d’Abano (dg, 3, Goldoni), VS, 10 Feb 1753, Act 2 D-W and MGmi; collab. F. Bertoni (?pasticcio)
Sofonisba [1st version] (os, 3, Roccaforte), Rome, Dame, c24 Feb 1753
L’eroe cinese (os, 3, Metastasio), Naples, S Carlo, 10 July 1753, P-La, PL-Wn
Ricimero re dei goti [2nd version] (os, 3), Naples, S Carlo, 4 Nov 1753, F-Pc, I-Nc, Favourite Songs (London, 1755)
Alessandro nelle Indie [2nd version] (os, 3, Metastasio), Naples, S Carlo, 20 Jan 1754, P-La
Siroe (os, 3, Metastasio), Rome, Argentina, 10 Feb 1754, B-Bc, GB-Lbl, Ob, P-La
Il filosofo di campagna (dg, 3, Goldoni), VS, 26 Oct 1754, A-Wn, D-Bsb, Dl, SWl, W (as La serva accorta), F-Pc, GB-Cfm, Lbl, I-Fc, Mr, Rdp, Sac,Vnm, P-La, US-Bp, Wc, Favourite Songs (London, 1761); rev. Rome, 1757, as La serva astuta
Il povero superbo (dg, 3, Goldoni, after La gastarda), VS, Feb 1755; rev. Brescia, 1755, as La serva astuta
Alessandro nelle Indie [3rd version] (os, 3, Metastasio), VS, Ascension 1755, D-Mbs (incl. changes for Munich, 12 Oct 1755)
Attalo (os, 3, ?Silvani or ? A. Papi), Padua, Nuovo, 11 June 1755, LEmi (Parma), F-Pn
Le nozze (dg, 3, Goldoni), Bologna, Formagliari, 14 Sept 1755, A-Wn, D-W, ?I-Fc, P-La, US-Wc; as Le nozze di Dorina, Perugia, 1759, I-Gl; (int) Rome, 1760; as O casamente de Lesbina, Lisbon, 1766; rev. Reggio nell’Emilia, 1770 (as Le nozze di Dorina), P-La, US-Wc
La diavolessa [L’avventuriera; Li vaghi accidenti fra amore e gelosia] (dg, 3, Goldoni), VS, Nov 1755, A-Wn (facs. in IOB, xliv, 1978), D-Bsb, W, Wa, GB-Lbl, I-MOe, RUS-Mcm, US-Wc; rev. Leipzig and Prague, 1756
Idomeneo (os), Rome, Argentina, 7 Jan 1756, P-La
La cantarina (farsetta, 3, Goldoni), Rome, Capranica, 26 Feb 1756
Ezio (os, 3, Metastasio), MRD, 22 Jan 1757, La
Sesostri (os, 3, Pariati), Venice, S Benedetto, 26 Nov 1757, D-LEmi, P-La (1759, Venice), S-Skma (1760)
Ipermestra (os, 3, Metastasio), MRD, 14 Jan 1758, P-La (3 copies, incl. 1761, Pisa)
Adriano in Siria [2nd version] (os, 3, Metastasio), Livorno, spr. 1758,La (3 copies, incl. 1759, Naples: facs. in DMV, xxiv, 1983), D-Dl and P-La (1760, S Luca); B-Bc, S-Skma
Demofoonte [2nd version] (os, 3, Metastasio), Padua, 1758, B-Bc (arias autograph), D-Dl, I-MOe (attrib. Caldara), P-La; rev. Venice, S Benedetto, 1759, La
Ciro riconosciuto [2nd version] (os, 3, Metastasio), Rome, carn. 1759, F-Pc,P-La
Melite riconosciuto (os, 3, Roccaforte), Rome, Dame, 13 Jan 1759, La (2 copies)
La ritornata di Londra (int, Goldoni), Rome, Valle, c19 Feb 1759
La clemenza di Tito (os, 3, Metastasio), Venice, S Salvatore, carn. 1760, F-Pc, I-CMbc, P-La (2 copies)
Solimano (os, 3, G.A. Migliavacca), Padua, Nuovo, 11 June 1760, La (2 copies)
L’amante di tutte (dg, 3, A. Galuppi), VM, 15 Nov 1760, A-Wn, B-Bc, D-Dl (1770, Dresden), W (Act 2), F-Pc, I-Gl, Mr, MOe, Vc, P-La, US-Wc
Li tre amanti ridicoli (dg, 3, A. Galuppi), VM, 18 Jan 1761, A-Wn,D-W, Wa (1762, Venice), F-Pn, I-MOe, US-Wc
Demetrio [2nd version] (os, 3, Metastasio), Padua, June 1761, P-La
Il caffè di campagna (dg, 3, Chiari), VM, 18 Nov 1761, La
Antigono (os, 3, Metastasio), Venice, S Benedetto, carn. 1762, La
Il marchese villano (dg, 3, Chiari), VM, 2 Feb 1762, A-Wn, B-Bc,I-Nc, P-La; rev. as La lavandara, Turin, 1770; as La lavandara astuta, Mantua, 1771; as Il matrimonio per inganno, Venice, S Giacomo di Corfù
L’orfana onorata (int), Rome, Valle, carn. 1762, 1 aria I-TLp
Il re pastore (os, 3, Metastasio), Parma, Ducal, spr. 1762, 1 aria Gl (1779, Genoa); ?rev. St Petersburg, Sept 1766; ?rev. Venice, S Benedetto, 10 July 1769
Viriate (os, 3, Metastasio: Siface), Venice, S Salvatore, 19 May 1762, P-La
Il Muzio Scevola (os, 3, C. Lanfranchi Rossi), Padua, Nuovo, June 1762, arias I-Fc and Nc, ov. Vc, Act 2 P-La
L’uomo femmina (dg, 3), VM, aut. 1762, La
Il puntiglio amoroso (dg, 3, [? C. or G.] Gozzi), VM, 26 Dec 1762, A-Wn, US-Wc
Arianna e Teseo [1st version] (os, 3, Pariati), Padua, Nuovo, 12 June 1763, P-La (3 copies)
Il re alla caccia (dg, 3, Goldoni), VS, aut. 1763, F-Pc, I-Nc,Vc, P-La, US-Wc
Sofonisba [2nd version] (os, 3, M. Verazi), Turin, Regio, carn. 1764, I-Tf, P-La (3 copies), US-Wc
Cajo Mario (os, 3, Roccaforte), Venice, S Giovanni Grisostomo, 31 May 1764, P-La
La partenza e il ritorno de’ marinari (dg), VM, 26 Dec 1764, ?D-Bsb, Dl, I-Vc
Didone abbandonata [2nd version] (os, 3, Metastasio), Naples, 1764, Nc, P-La (1765, Venice)
La cameriera spiritosa (dg, 3, Goldoni), MRD, 4 Oct 1766, rev. Prague, ?1768–9, as Il cavaliere della Piuma
Ifigenia in Tauride (os, 3, M. Coltellini), St Petersburg, court, 21 April/2 May 1768, RUS-SPtob, US-Wc
Arianna e Teseo [2nd version] (os, 3, Pariati), Venice, carn. 1769, P-La (2 copies)
Amor lunatico (dg, 3, Chiari), VM, Jan 1770
L’inimico delle donne (dg, 3, G. Bertati), VS, aut. 1771, B-Bc, P-La (facs. in DMV, xxi, 1986)
Gl’intrighi amorosi (dg, 3, G. Petrosellini), VS, Jan 1772, B-Bc
Motezuma (os, 3, V.A. Cigna-Santi), Venice, S Benedetto, 27 May 1772, Bc, D-Dl (lost; copy in US-Wc), P-La
La serva per amore (dg, 3, F. Livigni), VS, Oct 1773, Act 1 B-Bc and F-Pn*

Doubtful: 
Teodorico (os, 3, Salvi), Genoa, 1737; 
Bertoldo, Bertoldino e Cacasenno, VM, 27 Dec 1748; 
La mascherata (dramma comico, 3, Goldoni), VC, 26 Dec 1750 [? part or all by G. Cocchi]; 
La finta cameriera (dg, 3, G. Barlocci), Brunswick, 1751, D-Wa; 
Astianatte, 1755; 
Alceste, F-Pc; 
La fausse coquette, D-DS

Revs. and addns: 
Didone abbandonata [after D. Sarro] (os, 3, Metastasio), Venice, S Giovanni Grisostomo, aut. 1730; 
Siroe re di Persia [after L. Vinci] (os, 3, Metastasio), Venice, S Giovanni Grisostomo, carn. 1731, collab G.B. Pescetti; 
Ciro riconosciuto, Genoa, 1737; 
Le muse in gara [after D. Paradies] (divertimento musicale), Venice, 4 April 1740; 
Alessandro in Persia, 1741; 
L’ambizione delusa [after Rinaldo di Capua] (dg, 3, Vanneschi, after C.A. Pelli: 
La commedia in commedia), VC, aut. 1744, B-Bc, D-Bsb, I-B; 
Madama Ciana [after G. Latilla] (dg, 3, Barlocci or Pelli), VC, ?aut. 1744; 
La libertà nociva [after Rinaldo di Capua] (dg, 3, ?, after Barlocci), VC, 22 Nov 1744; 
Antigono, 1746; 
? Il protettore alla moda [after anon., Chi non fa non falla] (dg, 3, ? G.M. Buini), VC, aut. 1749; 
Il villano geloso, 1769

Serenatas etc.
L’Adria festosa (serenata), Naples, 1738
Li amori sfortunati di Ormindo (serenata, B. Vitturi), Burano, 1738
La vittoria d’Imeneo (festa teatrale, G. Bartoli), Turin, Teatro Regio, 7 June 1750, GB-Lbl
I presagi (cant., G. Gozzi), Venice, 1755
Le nozze di Paride (spettacolo poetico e musicale, P. Chiari), Venice, Teatro S Giovanni Grisostomo, Oct 1756
L’oracolo del Vaticano (cant., C. Goldoni), 3vv, Venice, Oct, 1758
L’arrivo di Enea nel Lazio (componimento drammatico, V. Alamanni), Florence, Teatro Pergola, 15 Nov 1765
La virtù liberata (cant., L. Lazzaroni), St Petersburg, 1765, F-Pc*
La pace tra la Virtù e la Bellezza (componimento drammatico, P. Metastasio), St Petersburg, 28 June 1766
Flora, Apollo, Medoaco (cant.), 1769, D-Mbs
Venere al tempio (cant., Chiari), Venice, after 1775
L’Anfione (cant., G. da Ponte), Venice, 1780
La scusa (cant.), 1780, I-Vnm*
8 cants., GB-Cfm

Vocal religiosa:

Oratorios
Tobia il giovane (D. Giupponi), Macerata, Chiesa della Compagnia di Gesù, 1734
S Maurizio e compagni martiri, Genoa, S Filippo Neri, 1737
S Maria Magdalena, Venice, Mendicanti, 22 July 1740
Prudens Abigail (Pasquali), Venice, Mendicanti, 22 July 1742
Isaac, Venice, Mendicanti, 1745
Judith, Venice, Mendicanti, 1746
Adamo, Rome, Chiesa Nuova, 19 Feb 1747, I-CHf (arias), Tf,Vnm (facs. in IO, xix, 1986), Vsmc (as Adamo caduto), S-Uu (as La caduta di Adamo)
Rhythmi sacri, Venice, Mendicanti, Holy Week 1747
Jabel, Venice, Mendicanti, 1747, ?D-Bsb; Venice, Incurabili, 24 May 1770, CH-Lmg, Zz
Devoti affectus erga lignum sanctae crucis et Jesu Christi sepulchrum (after P. Metastasio), Venice, Mendicanti, Holy Week 1748
Devoti sacri concentus, Venice, Mendicanti, 22 July 1748
Sagrifizio di Jefte, Venice, S Maria della Consolazione detta Della Fava, 1756, US-SFsc
Maria Magdalena, Venice, Incurabili, 1763, ?SFsc [text differs]
Sacer dialogus arcangelum inter Michaelem et spiritum Adae, Venice, Incurabili, 1763 (doubtful)
Sacrificium Abraham, Venice, Incurabili, 1764
Transfiguratio dominica, Venice, Incurabili, 1764
Triumphus divini amoris, Venice, Incurabili, 1765, F-Pn*
Tres Mariae ad sepulchrum Christi resurgentis, Venice, Incurabili, 1769
Canticorum sponsi, Venice, Incurabili, 1770
Nuptiae Rachelis, Venice, Incurabili, ?1770
Parabola coenae, Venice, Incurabili, 1770
Adam, Venice, Incurabili, 1771
Dialogus sacer, Venice, Incurabili, 1771, Pn* (as Jephte et Helcana)
Debora prophetissa, Venice, Incurabili, 1772
Daniel in lacu leonum, Venice, Incurabili, 1773
Tres pueri hebraei in captivitate Babylonis, Venice, Incurabili, 1774
Exitus Israelis de Aegypto, Venice, Incurabili, 1775, I-Gl, Tf (?arias, as Israel liberato)
Moyses de Synai revertens, Venice, Incurabili, ?1775
Mundi salus, Venice, Incurabili, 1776
Il ritorno di Tobia (sacred cant., G. Gozzi), Venice, Incurabili, 18/19 May 1782

Other:
Messe breve, 1744, 1775
7 Ky, 4vv, 1745 (2 choirs), 1757, 1758, 1764, 1777, 1779, 1782; 
4 Gl, 4vv, 1764, 1771, 1775, 1782; 
2 Gloria in excelsis, 4vv, 1777, 1781; 
2 Gl–Cr, 4vv, 1766, 1767; 
5 Cr, 4vv, 1752, 1771, 1772, 1781, 1782
Alma Redemptoris mater, 1775; 
Ave regina, 1775; 
Beatus vir, 8vv, 1777; 
2 Confitebor, 2vv, 1757, 1771; 
2 Confitebor tibi Domine, 1770, 1775; 
Dixit, 4vv, 1774; 
Dixit Dominus, 4vv, 1750; 
Dixit Dominus, 1770; 
Dixit pieno, 1781; 
Domine, 2 choirs, 1756; 
Domine, 4vv, 1762; 
Domine, 1778; 
Domine ad adiuvandum, 4vv, 1753; 
2 Ecce nunc, 4vv, 1751, 1772; 
Ecce sacerdos, 1782; 
In cordis jubilo, in dulcis modulo, 4vv, 1777; 
In exitu Israel de Egypto, 4vv, 1775; 
Lauda Jerusalem, 4vv, 1779; 
2 Laudate Dominum, 4vv, 1749, 1785; 
5 Laudate pueri Dominum, 1770, 1777, 1780, 1785, 1787; 
Mag, 4vv, 1778; 
Nisi Dominus, 3vv, 1777; 
3 Salve regina, 1746, 1770, 1775
15 works for Russian Orthodox Church, 4vv, 1765–8, RUS-Mrg

Instrumental:

[6] Sonate per cembalo, op.1 (London, 1756, 2/1760 with extra movt in no.1)
[6] Sonate per cembalo, op.2 (London, 1759)
A Favourite Overture, hpd (London, n.d.)
3 sonatas, kbd, in Raccolta musicale (Nuremberg, 1756, 1757, 1765); 
11 movts in XX sonate per cembalo da varri autori (Paris, 1758–60); 
other works pubd singly, mainly in Paris and London
Sinfonie a 4, I-MOe, Vmc
Sinfonias, ovs., D-Bsb, SWl; I-Gl, MOe, Nc, Vmc; S-Skma, Uu; ?USSR-KA
Concs., D-Bsb, Dl, SWl, I-MOe, S-Uu
Trios, A-Wgm, S-Uu
c130 sonatas, toccatas, divertimentos, lessons etc., hpd, A-Wgm; B-Bc, Lc; D-Bsb, Dl, DS; 
F-Pa, Pn; 
GB-Cfm, Lbl; 
I-Bsf, Fc, Gl*,Nc, Rsc, Vc, Vlevi, Vmc, Vsm

Font: En català: Baldassarre Galuppi (1706-1785) - En castellano: Baldassarre Galuppi (1706-1785) - In english: Baldassarre Galuppi (1706-1785) - Altres: Baldassarre Galuppi (1706-1785) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Galuppi was an extraordinarily popular composer of both serious and comic operas and a prolific composer of sacred and keyboard music. His facile, elegant and flexible melodic style, joined to Goldoni’s witty and sometimes poignant poetry, created the central watershed for the dispersion of drammi giocosi throughout Europe after 1749; works such as Il filosofo di campagna have few peers in that regard. Yet his serious operas were no less important; their performances exceeded his comic operas in number. Galuppi’s sacred compositions span his creative career and have not been systematically inventoried or studied. Because of his long association with the Mendicanti, the Incurabili, S Marco and other religious institutions, his liturgical music and oratorios (or azioni sacre) are plentiful – though at the peak of his career (the late 1740s to the early 1760s) they took a subservient role to works for the stage. There are probably at least 200 liturgical works, including masses, motets, antiphons and psalms. In his petition to the Mendicanti to go to London in 1741 he mentioned the works written over the past year: 16 motets, four Salves, two antiphons and six psalms as well as nine others to be left behind and performed in his absence. This is probably typical of the demands of his regular employment. The liturgical music varies from conservative works using the stile antico (favoured at S Marco) to the more operatic, stile moderno works for the Venetian conservatories; the four Magnificat settings range from the anachronistic, chant-based counterpoint of that in C major (I-Gl) to the more galant G major setting (D-Bps, Dl). The Salve regina written for the Mendicanti soprano Buonafede in 1746 reveals his early allegiance to the rising galant idiom of Neapolitan comic opera, an arrangement of movements similar to the sinfonia and his typical care in writing for specific voices. Liturgical music is for all vocal combinations, including mixed choir of four to six voices and multiple choirs, as well as works for women’s voices alone (for the ospedali) and more operatic solo works. It is usually accompanied by an orchestra, primarily of strings, although a cappella works are also found (including complete masses). Burney reported that at S Marco he heard a mass for six choirs and six orchestras composed and conducted by Galuppi. His liturgical music is less chromatic and varied than that of Hasse and Jommelli, and favours homophony over polyphony, although fugal writing is found. In Russia he wrote Orthodox church music for Catherine the Great and continued to send a Christmas Eve mass each year to S Marco. After his return, his duties at the Incurabili (writing psalms, motets, and a yearly Vespers or oratorio) and S Marco (including a mass for Christmas completed only weeks before his death) occupied most of his time.

GROVE MUSIC ONLINE

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ana-Maria Miranda (soprano); Ria Bollen (alto); South-West German Chamber Orchestra; Berne Chamber Chorus; Jörg Ewald Dähler
RECICLASSICAT: GALUPPI, Baldassarre (1706-1785)
AMAZON: Magnificat in G Major & Gloria
SPOTIFY: Magnificat in G Major & Gloria



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!