MANN, Gottfried Hendrik (1858-1904) - Feest Preludium & Violin Concerto

Obra d'Henry James Johnstone (1835-1907), pintor anglès (1)

- Recordatori de Gottfried Hendrik Mann -

En el dia de la celebració del seu 161è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Henry James Johnstone (Birmingham, 1835 - London, 1907) va ser un fotògraf i pintor anglès. Es va formar a la seva ciutat natal amb diversos professors particulars abans d'entrar a la School of Design. Finalitzada la seva formació, va entrar a treballar al taller fotogràfic del seu pare. El 1853 es va traslladar a Melbourne on va treballar per la firma Johnstone and Co. En aquest sentit, el seu treball fotogràfic es va convertir en una referència a Austràlia fins el punt de ser posteriorment nomenat Royal Photographer al servei del Duc d'Edinburgh. Com a pintor, va rebre formació de Thomas Clark i Louis Buvelot i va formar part de la Victorian Academy of Arts i de la Society of British Artists. I si bé fou menys conegut en aquest sentit, va realitzar diversos retrats i paisatges alguns dels quals es van caracteritzar pel seu realisme extrem. A partir del 1875 va viatjar extensament per Amèrica i el 1880 es va instal·lar a Londres, ciutat on va exhibir regularment a la Royal Academy of Arts i on hi va morir el 1907.

---

Parlem de Música...

Johann Gottfried (Godfried) Hendrik Mann (Den Haag, 15 de juliol de 1858 - Rosmalen, 10 de febrer de 1904) va ser un pianista i compositor holandès. Fill de Johan Herman Mann (1827-1911) i Geertruida Hieronima van Convent ten Oever (1827-1899), es va formar inicialment amb la seva mare abans de rebre formació de composició i piano d'Emile Wagner. Més tard, el seu pare, conscient del talent musical del seu fill, va enviar algunes de les seves composicions al poeta alemany Friedrich Emil Rittershaus qui immediatament les va fer arribar als compositors Max Bruch, Carl Reinecke i Ferdinand von Hiller. Gràcies aquests contactes, va viatjar a Alemanya on va rebre formació del mateix Bruch i on va conèixer a Reinecke. El 1874 va entrar a l'Escola Reial de Música de La Haia en la qual va rebre formació de Willem Frederik Gerard Nicolaï i on el 1878 va estrenar la seva primera obra. El 1879 es va traslladar a París on va conèixer i admirar l'obra dels autors francesos. Al seu retorn a Holanda va ser nomenat, el 1882, director de la Vereenigde Toonkunstenaren en la qual va interpretar la majoria de les seves obres. El 1893 va fundar la seva pròpia escola de música a Leiden, on va formar desenes d'estudiants, i en un temps on va desenvolupar intensament la seva carrera com a pianista. Els darrers anys de la seva vida, es va centrar en la direcció orquestral, sovint com a director invitat. Com a compositor, va ser notablement prolífic amb un centenar d'obres de gèneres diversos. Johan Gottfried Hendrik Mann va morir a Rosmalen el febrer de 1904.

OBRA.

Vocal secular:

Zeven Lieder, op 6 (1872)
Der Fischer, lied van Goethe, op 12 (1873)
2 Lieder van E. Rittershaus, op 14 (1873)
Lente, lied,  op 18 (1874)
6 Lieder van E. Rittershaus, op 28 (1875)
Ave Maria en ut mineur pour chant et piano, op 34 (1875)
Bloemengave, lied, op 36 (1876)
Motet en mi b majeur pour choeur à 4 voix, op 45 (1877)
De Koningin der Trouw, ballade de W.J. Hofdijk pour solistes, coeur et orchestre, op 46 (1877)
Mijn Lente, 20 lieder van C. Honigh, op 54 (1878)
5 Lieder, op 67 (1880)
2 Lieder von E. Rittershaus, op 74 (1881)
Sérénade et Poème d'Amour "ouvre tes yeux bleus", op 77 (1882)
Melaenis, conte romain, choeur de jeunes filles, pour 3 voix de femmes, cordes, harpe et piano, op 80 (1882)
6 Lieder, op 93 (1889)

Instrumental:

Orch.:
Ouverture en ré mineur pour petit orchestre, op 5 (1872)
Ouverture n° 1 en la b majeur, op 24 (1874)
Ouverture n° 2 en ut majeur, op 27 (1875)
Adagio et allegro pour piano et cordes, op 29 (1875)
Ouverture n° 3 en ré mineur, op 35 (1876)
Ouverture pour le drame Joan Woutersz, op 57 (1878)
Scènes de genre, suite d'orchestre, op 63 (1880)
Adagio pour violon et orchestre, op 64 (1880)
Elisiana, suite de ballet, op 70 (1880)
Freia, ouverture, op 71 (1881)
La Chase de Diane, Poème Symphonique d'apres le Tableau de H.Makart, op 72 (1881)
Andante pour violon et orchestre (ou piano) en ré majeur, op 76 (1881)
Symphonie en ré mineur, op 87 (1884)
Concerto pour clarinette et orchestre en ut mineur, op 90 (1885)
Feestklanken, intermezzo, op 92 (1889)
Andante pour violoncelle et orchestre (ou piano), op 94 (1889)
Festival Prelude, op 95 (1890)
Troisième Suite d'orchestre en si b majeur, op 98 (1890)
Concerto pour violon et orchestre en ré mineur, op 101 (1901)
Canzone pour violon et cordes (ou piano) en si b majeur, op 118c (1900)
Morceau de concert pour clarinette et orchestre en si b majeur, op 109 (1900)
Cadeau de Noël, pantomime en un acte (1899)
Pièce de concert pour harpe, cor et orchestre (1901)
Das Meer, poème symphonique (1901)
Scherzando pastorale, pour violoncelle et petit orchestre (1901)

---

Chbr.:
Trio n° 1 pour piano, violon, violoncelle en ut majeur, op 8 (1873)
Trio n° 2 pour piano, violon, violoncelle en la b majeur, op 13 (1873)
Fantaisie (Trio n° 3) pour piano, violon, violoncelle en ut mineur, op 15 (1873)
Trio n° 4 pour piano, violon, violoncelle en fa majeur, op 16 (1874)
Rondo en fa majeur pour piano et violon, op 20 (1874)
Quatuor à cordes n° 1 en fa mineur, op 23 (1874)
Quatuor n° 1 pour piano et cordes en mi b majeur, op 26 (1875)
Quatuor n° 2 pour piano et cordes en ut mineur, op 32 (1875)
Romance pour hautbois et piano en sol majeur, op 33 (1875)
Fantaisie pour violon solo, avec quatuor avec piano ad libitum en fa majeur, op 37 (1876)
Quintette pour piano, hautbois, clarinette, cor et basson en mi b majeur, op 39 (1876)
Sonate n° 1 pour violon et piano en sol mineur, op 41 (1876)
Andante pour violon et piano en si b majeur, op 42 (1877)
Sérénade (Trio n° 5) pour piano, violon, violoncelle en si b mineur, op 43 (1877)
Herinnering (Rappel), 5 fantaisies pour violon et piano, op 48 (1877)
Quatuor à cordes n° 2 en ré majeur, op 49 (1877)
Double Quintette pour fl, htb, cl, cor, basson, 4 v, a, vlc, ctb en ut mineur, op 51 (1877)
Trois Impromptus pour alto ou violoncelle et piano, op 52a (1877)
Sextuor à cordes en sol majeur, op 53 (1878)
Andante pour piano et violon ou violoncelle en mi b majeur, op 55 (1878)
Quatuor n° 3 pour piano et cordes en sol majeur, op 56 (d'après le sextuor op 53) (1878)
Quatuor à cordes n° 3 en si b majeur, op 59 (1879)
Scènes d'amour (Trio n° 6) pour piano, violon, violoncelle en fa majeur, op 60 (1879)
Fleurette, cantilène pour violon et piano, op 62a (1879)
Quintette pour piano et cordes en ut mineur, op 68 (1880)
Henriette, fantaisie pour piano, violon, alto et violoncelle, op 69 (1880)
Sonate n° 2 pour violon et piano en ut mineur, op 72 (1881)
Arioso pour violon et piano en fa majeur, op 76n°4 (1882)
Romance pour violon ou violoncelle et piano en sol majeur (1898)
Andante lyrique pour violon et piano (1901)
Andante religioso pour violoncelle et piano (1901)

Piano:
10 Sonates : 1. ré majeur, op 1 (1870)  2. si b majeur, op 2 (1871)  3. la b majeur, op 3 (1871)  4. fa majeur, op 4 (1872)
5. ut mineur, op 7 (1872)  6. si b majeur, op 9 (1873)  7. mi b majeur, op 10 (1873)  8. sol mineur, op 19 (1874)  9. mi b majeur, op 22 (1874)  10. mi b majeur, op 31 (1875)
10 petits morceaux, op 11 (1873)
Variations en la b majeur, op 17 (1874)
Am Geburtstage, 8 esquisses, op 21 (1874)
Phantasie mit einem Thema von J. Brahms, op 25 (1874)
Vier Fantaisiestukken, op 38 (1876)
Six Pièces de caractère, op 44 (1877)
Lente (Printemps), 8 petites pièces, op 47a (1877)
Andante et Polonaise de concert, op 52b (1877)
Albumblad, sérénade, op 53 bis (1878)
Romance à 4 mains, Fugue sur un thème de Mme l'Archiduc, Morceau de Fantaisie et Het bruidskleed avec récitant, op 61abcd (1879)
Marche funèbre à 4 mains et 2 Fugues, op 62b et c (1879)
Frühlings Träumerein, valse à 4 mains, op 65 (1880)
Lentepoëzie, 8 petites pièces, op 66 (1880)
Sarabande et Air de ballet, op 79 (1882)
Le Rêve du Sonneur, divertimento en sol majeur, op 81 (1884)
Satanella, suite de valse d'après le ballet Le Rêve du Sonneur, et Klokkenmarsch, op 82 (1884)
Fruits défendus, en fa,, op 83 (1884)
Divertissement espagnol, op 85 (1884)
Quatre Morceaux de salon (1901)
Marsch (1901)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Sebastian Manz (clarinet); Akiko Yamada (violin); Osnabrücker Symphonieorchester; Hermann Bäumer (conductor)
AMAZON: MANN-Clarinet Concerto, Violin Concerto, Orchestral works

IMSLP: Gottfried Hendrik Mann (1858-1904)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: MANN-Clarinet Concerto, Violin Concerto, Orchestral works



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

DESMAREST, Henry (1661-1741) - Messe à deux choeurs (c.1704)

Obra de Louis Jean François Lagrénée (1724-1805), pintor francès (1) 

---

Parlem de Pintura...

Louis-Jean-François Lagrenée (Paris, 30 de desembre de 1724 - Paris, 19 de juny de 1805) va ser un pintor francès. Va ser deixeble de Charles van Loo, va estar pensionat a Roma, va ser membre i professor de l'Acadèmia Reial de Pintura de París, pintor de cambra de l'emperadriu Isabel de Rússia, director de l'Acadèmia Imperial de les Arts de Sant Petersburg i director de l'Acadèmia Francesa de Roma. En temps de la república va ser professor de l'Escola Especial de Belles Arts, i Napoleó el va nomenar cavaller de la Legió d'Honor i conservador del Museu del Louvre. Va destacar a l'hora de pintar nimfes, deesses i amors, qualitat que va fer que se l'anomenés 'l'Albano francès'. Els seus quadres més notables van ser Josep explicant els somnis; Deyanira robada pel centaure Neso; La vídua d'un indi; Les Gràcies molestades pels amors; Alexandre consolant a la família de Darío; El sacrifici de Polixena; Mort del Dofí; La casta Susana; Ceres ensenyant l'agricultura a Triptoleno i La desesperació d'Armida. Louis-Jean-François Lagrenée va morir a París el juny de 1805.

---

Parlem de Música...

Henry Desmarets [Desmarest, Desmaretz, Desmarais] (Paris, 1661 - Lunéville, 7 de setembre de 1741) va ser un compositor francès. Es desconeix gran part de la seva vida formativa sent la primera referència de 1680, any que va constar com a ‘ordinaire de la musique du Roy’. El 1683 va procurar accedir, sense èxit, a un càrrec de sous-maître de la Capella Reial de París. El 1689 es va casar en un temps en què va compondre música en nom de Goupillet en una trama descoberta el 1693 i que va motivar l'acomiadament de Goupillet del seu càrrec a la Capella Reial. El 1697, i un any després de la mort de la seva primera dona, es va casar amb Marie-Marguerite de Saint-Gobert, filla de Jacques de Saint-Gobert el qual no va acceptar aquest matrimoni i el va denunciar a la justícia. Aquest fet el va obligar a exiliar-se a Brussel·les sent condemnat a França per rebel·lió. El 1700 va viatjar a Espanya on va entrar al servei de Felip V en un càrrec que va preservar fins el 1703. Va ser aleshores quan va tornar d'incògnit a França, on el 1707 va ser nomenat superintendent de música al servei del duc Leopold I de Lorena, estat sobirà en aquell temps, i en el qual hi va treballar la resta de la seva vida. El 1720, i després de la mort de Lluís XIV, el parlament francès el va indultar i va recuperar els seus drets com a ciutadà francès. Com a compositor, va ser autor d'obra diversa de la qual en va destacar la seva extensa producció teatral en un estil molt proper al de Lully. Henry Desmarest va morir a Lunéville el setembre de 1741.

Johann Baptist Homann (1663-1724) - Lotharingiae (1716) (2)

OBRA:
printed works published in Paris, unless otherwise stated

Vocal secular:

Stage:
first performed in Paris, Académie Royale de Musique (the Opéra), unless otherwise stated
tm: tragédie en musique

Idylle sur la naissance du duc de Bourgogne, ? 1682, lost
Endymion (tm, prol, 5), Versailles, 16–23 Feb, 5 March 1686, lost
La Diane de Fontainebleau (divertissement, Maurel), Fontainebleau, 2 Nov 1686, F-Pa
Didon (tm, prol, 5, L.-G.G. de Saintonge), 5 June or 11 Sept 1693, Pn, vs and reduced inst score (1693)
Circé (tm, prol, 5, Saintonge), 11 Nov 1694 (1694)
Théagène et Cariclée (tm, prol, 5, J.-F. Duché de Vancy), 12 April 1695, reduced score, abridged (1695)
Les amours de Momus (ballet, prol, 3, Duché de Vancy), 12–14 June 1695, reduced score (1695)
Vénus et Adonis (tm, prol, 5, J.-B. Rousseau), March, April or July 1697, reduced score (1697)
Les festes galantes (ballet, prol, 3, Duché de Vancy), 10 May 1698, reduced score (1698)
Divertissement representé à Barcelone pour le mariage de leurs majestez catholiques en octobre 1701 (Saintonge), music lost, attrib. Desmarets
Iphigénie en Tauride (tm, prol, 5, Duché de Vancy and A. Danchet, after Euripides), 6 May 1704, extracts (1704), reduced score (1711), completed by A. Campra
Le temple d’Astrée (divertissement, 5 scenes, du Tremblay), Nancy, 9 Nov 1709, only lib extant
Diane et Endymion (tm, prol, 5, Saintonge), Nancy, Jan 1711, music lost, attrib. Desmarets
Divertissement for the Elector of Bavaria, Namur, 1712, lost
Divertissement for fête of the Duke of Lorraine (prol, 6 scenes, Cusson), Lunéville, 15 Nov 1717, only lib extant; rev. as Divertissement for marriage of the Prince of Lixheim, Nancy, 1721
Renaud, ou La suite d’Armide (tm, prol, 5, S.-J. Pellegrin, after T. Tasso), 5 March 1722, reduced score (1722)

Music in:
Télémaque, ou Les fragmens des modernes (1704);
Armide (revival 1710)

Cants., music lost:
Le lys heureux époux (Marchal), 1724; Clytie, 1724;
Le couronnement de la reine par la déesse Flore (Marchal), 1724;
La toilette de Vénus (Henault), text in Oeuvres inédites de M. le président Henault (1806)
Airs in Recueil d’airs sérieux et à boire (Feb 1702, March 1706, Aug–Nov 1706, April 1713, Jan 1721);
Nouveau recueil de chansons (The Hague, 1729, 1732);
19 op extracts in Nouvelles parodies bachiques (1700–02);
Airs et brunettes à 2 et 3 déssus pour les flutes traversières (n.d.);
Meslanges de musique latine, françoise et italienne (1726);
Nouvelles poésies spirituelles et morales (1703–33, 1737, 1752);
Second recueil des nouvelles poésies spirituelles (1731);
Nouvelles poésies morales sur les plus beaux airs (1737)

---

Doubtful:
Plutus, ou Le triomphe des richesses (ballet), Paris, Collège Louis-le-Grand, 5 Aug 1682, Pn (attrib. ‘Desmatins’);
Idylle sur la naissance de Monseigneur le Dauphin (Paris and Lyons, 1730)

Vocal religiosa:

Grands motets:
Beati quorum, 1683, lost;
Te Deum, 1st setting, c1678, Pc;
Veni Creator, before 1704, GB-T;
Cum invocarem, before 1704 (1714), T;
Exaudiat te Dominus, before 1704, T;
Domini est terra, before 1704, T;
Quemadmodum desiderat, before 1704, T;
Deus in adjutorium, before 1704, T;
Confitebor tibi, before 1704, T;
Dominus regnavit, before 1704, F-Pc, GB-T;
Nisi Dominus, before 1704, T;
Beati omnes, before 1704, T;
De profundis, before 1704, T;
Confitebor tibi, 1707, F-V;
Usquequo Domine, 1st setting, 1708, Pc, 2nd setting, after 1708, LYm;
Te Deum, 2nd setting, after 1707, LYm;
Domine ne in furore, after 1707, Pc;
Lauda Jerusalem, after 1707, Pc

Other:
Messe à deux choeurs, before 1704, GB-T

Instrumental:

Recueil de dances … dancés à l’Opéra (1704);
Marche de l’Orenne, 1707, and Trio, F-V, Pc;
[6] Sonates, fl, bc, ?1725–30 (n.d.), authenticity doubtful;
Sonates, 2 fl/vn (Paris and Lyons, 1731), authenticity doubtful

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Les Pages & chantres de la chapelle; Nova Stravaganza; Olivier Schneebeli
RECICLASSICAT: DESMAREST, Henry (1661-1741)
AMAZON: DESMAREST, H. - Messe à 2 chœurs et 2 orchestres

IMSLP: Henry Desmarest (1661-1741)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: DESMAREST, H. - Messe à 2 chœurs et 2 orchestres



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

GANSBACHER, Johann Baptist (1778-1844) - Clarinet Concerto, Op.24 (1818)

Obra de Wolfgang-Adam Töpffer (1766-1847), pintor suís.

- Recordatori de Johann Baptist Gänsbacher -

En el dia de la commemoració del seu 175è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Wolfgang-Adam Töpffer (Genève, 20 de maig de 1766 - Genève, 10 d'agost de 1847) va ser un pintor suís. Es va formar a Ginebra en un taller de gravats i posteriorment a la Societat de Belles Arts de la ciutat. Poc després va entrar en un taller de gravats de Lausanne si bé hi romandre poc temps per iniciar una expedició alpina amb Horace-Bénédict de Saussure. El 1786, i després de presentar el treball realitzat en aquesta expedició alpina, els membres de la societat artística de Ginebra el van finançar per tal que estudiés a París. Allà es va formar amb Nicolas Delaunay i Jean-Thomas Thibault a l'École des Beaux-Arts. El 1789 va tornar a Ginebra si bé, i degut la Revolució Francesa, va haver de viure de forma precària. El 1792 es va embarcar en un nou viatge en companyia de Pierre-Louis de la Rive realitzant desenes de vistes i aquarel·les. A partir del 1800 el seu nom es va fer ràpidament conegut, especialment pel realisme dels seus paisatges els quals van gaudir d'àmplia difusió arreu d'Europa. El 1812 va ser premiat amb una medalla d'or en el Saló de París i els darrers anys de la seva vida va treballar especialment com a dibuixant i caricaturista sent conegut a França amb el sobrenom del "Hogart de Ginebra". El seu fill Rodolphe Töpffer va ser dibuixant i il·lustrador més conegut, fins i tot, que el seu pare. Wolfgang-Adam Töpffer va morir a Ginebra l'agost de 1847.

---

Parlem de Música...

Johann Baptist Peter Joseph Gänsbacher (Sterzing, 8 de maig de 1778 - Wien, 13 de juliol de 1844) va ser un director i compositor austríac. Fill de Johann Gänsbacher (1751-1806), un professor i mestre d'un cor, es va formar amb el seu pare abans d'entrar a cantar en diversos cors d'església a Sterzing, Innsbruck, Hall i Bolzano. Paral·lelament, va aprendre piano, orgue, violí, violoncel i contrabaix. El 1795 va entrar a la Universitat d'Innsbruck on va estudiar filosofia i més tard dret mentre, i de forma paral·lela, es va pagar els seus estudis de música. Va ser en aquest període quan va començar a compondre abans de viatjar a Viena el 1801. Allà va rebre el suport del comte Firmian qui va finançar els seus estudis de música. Entre els anys 1803 i 1804 va estudiar amb Abbé Vogler i a partir del 1806 amb Albrechtsberger. La fama l'hi va arribar gràcies a una missa que va compondre en honor a Nikolaus Esterhazy. El 1810 va viatjar breument a Darmstadt per reprendre la seva formació amb Vogler. Allà va conèixer a Weber i Meyerbeer, amb qui van fundar l'Harmonische Verein. El gener de 1813 es va reunir amb Weber a Praga, recomanant-lo al càrrec de mestre de capella del teatre de la ciutat. Per la seva part, va tornar al Tirol on es va unir a la lluita per alliberar la província de l'ocupació Bavaresa. A partir del 1815 va viure a Innsbruck on va treballar com a director d'un cor d'església i on va ser membre fundador de la Musikverein. El 1823, i en agraïment, Weber el va postular per un càrrec a Dresden si bé no el va acceptar. El setembre de 1824 va rebre l'encàrrec de succeir a Josef Preindl com a Kapellmeister de la Catedral de Sant Esteve Viena. Allà va treballar la resta de la seva vida tot convertint-se en un dels músics més estimats de la capital austríaca. El seu fill Josef Gänsbacher també va ser professor i compositor. Johann Baptist Gänsbacher va morir a Viena el juliol de 1844.

Johann B. Gänsbacher; nach der Lithographie von Johann Stadler (1846) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Des Dichters Geburtsfest (Liederspiel, F. Treitschke), 1810;
Die Kreuzfahrer (incidental music, Kotzebue), 1811
c10 cants., chorus, orch;
3 cants., male chorus, pf/gui;
3 serenades, chorus, orch
3 terzetti, 2 S, T, op.1 (Berlin, 1809)

1v, pf/gui:
6 Lieder op.3 (Leipzig, 1809);
Der sterbende Patriot (C. Schubart), c1809;
Abendfantasie (L. Brachmann) (Bonn, c1810);
An mein Clavier, 1809;
Die Erwartung (Schiller), op.7 (Bonn, c1810);
Wiedersehn (J. Kosegarten), op.4 (Leipzig, ?1810);
Nachtgesang (Kosegarten) (Leipzig, c1814);
Abendlied (C. Tiedge) (Innsbruck, 1817);
4 deutsche Lieder (Berlin, c1819)

Vocal religiosa:

for 4 voices, organ, orchestra, unless otherwise stated

Masses:
op.32, B  (1825);
op.41 ‘Jubilaei’, C, (1832);
op.45, F (Augsburg, 1836);
28 unpubd (incl. 1 lost)

Requiem:
op.15, E , 1811 (Prague, 1812), rev. 1826 (1826);
op.38, d (1834);
5 unpubd

Offertories:
Domine Deus, with B, op.33 (1810);
Inclina Domine, with B, op.43, 1827 (1832/3);
Diligam te Domine, op.44 (1834);
many others unpubd

Graduals:
Si ambulavero, op.42, 1825 (1832);
In te Domine speravi (c1838);
many others unpubd
Ecce sacerdos magnus, op.39 (1834);
Te Deum, op.45 (1834);
6 vespers, 5 litanies, Marienlieder, motets: all unpubd

4vv, org:
2 Ave Maria, op.34 (1825–6);
2 Salve regina, op.35 (1825);
Ave regina coelorum, Alma redemptoris mater, op.36 (1826–7);
Regina coeli laetare, Ave Maria, op.37 (1830);
Salve regina, Ave Maria, op.40 (1834)

Instrumental:

Orch:
Sinfonie, D, 1807, ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, vi (New York, 1984);
Concertino, cl solo, 1819;
Tiroler Schützen-Freuden, with pipes, drums etc, 1824;
marches, other military music

---

Chbr:
Sonata, F, vn, vc, pf (Bureau d'Arts, 1803);
Sonata, g, m, pf; Serenade, fl, vn, va, gui, op.12 (Bonn, 1810);
Serenade, cl, vn, vc, gui, op.24 (Augsburg, 1818);
Introduktion und Variationen, cl, hn, pf;
pf trios;
sonatas, vn, gui;
sonatas, fl/vn, pf;
other works for fl/vn, gui;
vc, pf etc.

Pf 4 hands:
divertimentos, sonatinas, marches (most unpubd)

Pf solo:
numerous variation sets (most on opera themes), marches, ländler

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Peter Golser (klarinette); Orchester der Akademie St. Blasius; Karlheinz Siessl
RECICLASSICAT: GANSBACHER, Johann Baptist (1778-1844)
AMAZON: Veitstänze

IMSLP: Johann Baptist Gänsbacher (1778-1844)

CPDL: Johann Baptist Gänsbacher (1778-1844)

SPOTIFY: Veitstänze



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

WOOD, Charles (1866-1926) - The Anthems

Obra de Cesare Maccari (1840-1919), pintor italià (1)

- Recordatori de Charles Wood -

En el dia de la commemoració del seu 93è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Cesare Maccari (Siena, 9 de maig de 1840 - Roma, 7 d agost de 1919) va ser un pintor i escultor italià. Es va formar inicialment amb l'escultor Tito Sarrocchi i posteriorment a l'Acadèmia de Belles Arts de Siena. Posteriorment, es va traslladar a Florència on va entrar en contacte amb l'obra de Leonardo da Vinci. També en aquell primer període va guanyar una beca d'estudis amb la qual es va traslladar a Roma, ciutat on va treballar en la decoració de l'església del Santissimo Sudario. A partir del 1872 i fins el 1882 va treballar al servei de mecenes d'art com el francès Adolphe Goupil. Entre els anys 1882 i fins a l'entorn del 1900 va realitzar nombrosos frescs així com treballs per a diverses esglésies italianes. Cesare Maccari va morir a Roma l'agost de 1919.

---

Parlem de Música...

Charles Wood (Armagh, 15 de juny de 1866 - Cambridge, 12 de juliol de 1926) va ser un compositor i professor irlandès. Es va formar com a corista a la Catedral d’Armagh on també va rebre formació a la seva escola. A partir del 1880 va rebre classes d’harmonia i contrapunt de l’organista T.O. Marks i va rebre l’estímul del seu germà gran i músic William Wood (1859-1895) per tal que es dediqués professionalment a la música. El 1883 va estudiar amb Parry i Stanford rebent poc després un premi al Selwyn College de Cambridge. El 1888 va ser nomenat professor d’harmonia de la Royal College of Music i el 1889 triat lector en harmonia i contrapunt a Caius. A Cambridge va ser premiat amb diverses condecoracions i va ser assistent de Stanford com a director de la Cambridge University Musical Society (1888-1894). En reconeixement a la seva contribució a la vida musical del seu país, el 1904 va rebre un doctorat honorari de la Universitat de Leeds i més tard de la Universitat d’Oxford. El 1924 va ser nomenat professor de música de Cambridge en substitució del seu mestre Stanford, mort aquell any. Charles Wood va morir a Cambridge el juliol de 1926.

George Philip & Son - Campbridge (1929) (2)

OBRA:
(selective list)

Vocal secular:

Stage:
Ion (incid music, Euripides), 1890;
Iphigenia in Tauris (incid music, Euripides), 1894;
A Scene from Pickwick (chbr op), 1921;
The Family Party (chbr op), 1923

Solo songs:
The Splendour Falls (A. Tennyson), 1886;
Up-hill (C. Rossetti), 1886, also with orch;
Goldthred's Song (W. Scott), 1886;
They are All Gone into the World of Light (H. Vaughan), 1888;
Lament of an Irish Mother (F.D. Hemans), 1890;
The Windflower (H. Boulton), 1890;
Darest Thou Now, O Soul (W. Whitman);
By the Bivouac's Fitful Flame (Whitman), 1897;
O Captain! My Captain (Whitman), 1898;
Ethiopia Saluting the Colours (Whitman), 1898, also with orch

Folksong arrs.:
Irish Folk Songs (A.P. Graves) (1897);
Irish County Songs, vols. i–iii (A.P. Graves and P.J. McCall) (1914–28);
Anglo-Irish Folk-Songs, vol. i (1931), collab. P. Gregory;
many folksong arrs. for mixed voices
Many part-songs, madrigals, unison songs

Vocal religiosa:

SATB and organ unless otherwise stated
St Mark Passion, Tr, T, Bar, B, SATB, org, 1920
Mass, F, SATB, org, 1922

Cants:
Spring's Summons (A.P. Graves), S, T, Bar, SATB, orch, 1885;
Song of Welcome (Sir F. Cook), SATB, vn, hp, org, RCM 1887;
Psalm 104, S, A, T, B, Bar, SATB, org, orch, 1886–7;
Unto Thee Will I Cry, S, SATB, org, str, 1889;
Ode to the West Wind (P.B. Shelley), T, SATB, orch, 1890;
Music: an Ode (A.C. Swinburne), S, SATB, orch, 1892–3;
The White Island (R. Herrick), S, A, T, B, SATBSATB, orch, 1894;
On Time (J. Milton), SATB, orch, 1897–8, 1898;
Dirge for Two Veterans (W. Whitman), B, SATB, orch, 1900–01, 1901 (1901);
The Song of the Tempest (W. Scott), S, SATB, orch, 1902;
A Ballad of Dundee (W.E. Aytoun), B, SATB, orch; ?1904;
Eden Spirits (E.B. Browning), female vv, pf, ?1915

Anthems:
Be Thou Exalted, 1882;
O Lord, Rebuke Me Not, 1885;
Praise God From Whom All Blessings Flow, SATBSATB, 1886;
O God of Hosts, the Mighty Lord, SSAATTBB, 1886;
Through the Day Thy Love has Spared Us, SATB, 1886;
O Rex gloriae, SATB, 1889;
Try Me, O God, ?1890;
Precamini felicitatem, 1890;
I Will Arise, ?1893–4;
Heaven, 1898;
Oculi omnium, SATB, 1905;
I Will Call Upon God, ATB, 1905;
Glorious and Powerful God, 1910;
Never Weather Beaten Sail, 1910;
Great Lord of Lords, ATBATB, ?1912;
O Thou, the Central Orb, ?1914–15;
Summer Ended, 1917;
Expectans expectavi, 1919, also with orch;
Haec dies, SSATBB, 1919;
Hail Gladdening Light, SATBSATB (1919);
Glory and Honour and Laud, SSAATTBB (1925);
Tis the Day of Resurrection, SATBSATB (1927);
How Dazzling Fair (1929); Father All Holy, SATBSATB (1929);
O King Most High, SATBSATB (1932);
Once He Came in Blessing, SATBSATB (1935)

Other church music:
Many settings of the Magnificat and Nunc Dimittis;

Mag and Nunc settings:
E  (1891);
D (1898);
c (1900);
F (1908);
Tones VI, V, ?1910–11;
G (1911);
E (1913);
A (1915);
F ‘Collegium Regale’, SATBSATB, 1915;
E (Sternhold and Hopkins metrical version), 1918;
G, SATBSATB, 1915;
Nunc (Lat., Eng.), B , SSATBB, 1916;
Nunc (Lat., Eng.), a, SSATTB, 1916;
Tones IV, I (1923);
E  (1927);
Founded on melodies of Pss civ and cxxxlv (Genevan psalter) (1927)

Communion Service Settings:
Phrygian mode (1923);
c, SATB (1927);
F ‘Missa Sancta Patricii’ (Ionian mode), 1922
TeD, Bs, Jub Deo and Nicene Creed settings;
hymn tunes, carol arrangements

Instrumental:

Orch:
Pf Conc., F, 1885–6;
Much Ado about Nothing, ov., 1889;
Iphigenia in Tauris, suite, ?1894;
Patrick Sarsfield: Sym. Variations on an Irish Air, 1899

---

Chbr.:
Str qts:
d, 1885;
E  ‘The Highgate’, 1892–3;
a, 1911–12;
E  ‘The Harrogate’, 1912;
F, 1914–15;
D, ?1915–16;
Variations on an Irish Folk Song, str qt, ?1917;
numerous individual qt movts

Other chbr:
Sonata, G, vn, pf, 1886;
Sonata, A, vn, pf, n.d.;
Septet, c, cl, bn, hn, str, 1889;
Quintet, F, fl, ob, cl, hn, bn, 1891
Various movts for pf trio, vn and pf, vc and pf
Works for pf, org

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: The Choir of Gonville and Caius College Cambridge; Geoffrey Webber (conductor)
RECICLASSICAT: WOOD, Charles (1866-1926)
AMAZON: Wood - The Anthems Vol.2

IMSLP: Charles Wood (1866-1926)

CPDL: Charles Wood (1866-1926)

SPOTIFY: Wood - The Anthems Vol.2



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

RABL, Walter (1873-1940) - Quartet, Op.1 (1897)

Obra d'Adrien Holy (1898-1978), pintor suís (1)

- Recordatori de Walter Rabl -

En el dia de la commemoració del seu 79è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Adrien Holy (St-Imier, 30 de gener de 1898 - Genève, 29 de desembre de 1978) va ser un pintor suís. Fill del gravador Jules Holy, es va formar artísticament a l'Ecole des Beaux-Arts de Berna, a l'Ecole d'Art de La Chaux-de-Fonds i finalment a Ginebra. Posteriorment, va realitzar viatges d'estudis a Itàlia i Noruega. El 1920 es va establir a París on ben aviat es va fer un nom dins el panorama artístic de la ciutat, especialment després d'exposar les seves obres al Salon des Artistes indépendants i al Salon des Tuileries. Com artista, en els seus inicis es va especialitzar en la creació d'escenografies teatrals, principalment pel Théâtre des Champs-Elysées i el Théâtre Pigalle. Al seu retorn a Suïssa, ja es va centrar en la realització de pintures a l'oli algunes de les quals va exposar al Ier Salon jurassien de Tramelan (1934) i l'Exposition nationale de Berna (1936). Adrien Holy va morir a Ginebra el desembre de 1978.

---

Parlem de Música...

Walter Rabl (Wien, 30 de novembre de 1873 - St Kanzian am Klopeiner See, 11 de juliol de 1940) va ser un director i compositor austríac. Es va formar amb J.F. Hummel a Salzburg abans de graduar-se, el 1892, al Staatsgymnasium de la mateixa ciutat. Des d'allà es va traslladar a Viena on va estudiar teoria i composició amb Karl Nawrátil i des d'on va viatjar a Praga, ciutat on es va doctorar a la universitat. El 1896 va ser premiat per la Wiener Tonkünstlerverein pel seu Quartet Op.1 obra que poc després va publicar gràcies al suport explícit de Brahms. El 1903 va publicar i representar l'òpera Liane la qual, tot i el suport que va rebre de crítica i públic, va ser la única producció teatral que va compondre. Entre els anys 1903 i 1924 va treballar en diversos càrrecs de direcció orquestral a les ciutats de Düsseldorf, Essen, Dortmund, Breslau i Magdeburg. El 1905 es va casar amb la soprano Hermine von Kriesten i a partir del 1907, i fins el 1924, va treballar regularment com a director invitat del Teatro Real de Madrid. A l'entorn del 1925 es va jubilar de l'escena pública i es va retirar a Magdeburg, ciutat on es va dedicar a l'ensenyança la resta de la seva vida. Com a compositor, va escriure música únicament en el període comprès entre els anys 1897 i 1903 destacant per una simfonia, una òpera, obra de cambra i cançons. Walter Rabl va morir a St Kanzian am Klopeiner See el juliol de 1940.

Letts, Son & Co. - Vienna (1883) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Liane (op, 3, W.E. Ernst), Strasbourg, Stadt, 18 March 1903

Other:
4 lieder, 1v, pf, op.3 (Berlin, 1897);
4 lieder, 1v, pf, op.4 (Berlin, 1897);
4 lieder, 1v, vc, pf, op.5 (Berlin, 1899);
3 lieder, 1v, pf, op.7 (Berlin, 1899);
Frau Sehnsucht, 1v, pf, op.9 (Leipzig, n.d.);
Gedichte von Anna Ritter, 1v, pf, op.10 (Leipzig, n.d.);
Wo der Weg zum Liebchen geht, T, orch, op.11 (Leipzig, n.d.);
Neue Liebe, T, male vv, 4 hn, pf, op.12 (Leipzig, 1902);
Sturmlieder, S, orch, op.13 (Leipzig, n.d.);
2 lieder, 1v, pf, op.15 (Leipzig, n.d.)

Instrumental:

Qt, vn, cl, vc, pf, op.1 (Berlin, 1897);
Fantasiestücke, vn, vc, pf, op.2 (Berlin, 1897);
Sonata, vn, pf, op.6 (Berlin, 1899);
Sym., d, op.8 (Berlin, 1899)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Wenzel Fuchs (clarinette); Geneviève Laurenceau (violon); Laszlo Fenyö (violoncelle); Oliver Triendl (piano)
AMAZON: RABL-Chamber Music

IMSLP: Walter Rabl (1873-1940)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: RABL-Chamber Music



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!