Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gansbacher J.B.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gansbacher J.B.. Mostrar tots els missatges

diumenge, 14 de juliol del 2024

GANSBACHER, Johann Baptist (1778-1844) - Requiem in Es (1811)

Karl von Blaas (1815-1894) - Die heilige Katharina von Alexandria, von Engeln zum Berg Sinai getragen (1843)


Johann Baptist Gänsbacher (1778-1844) - Requiem in Es Nro. I (1811)
Performers: Maria ErIachеr (soprano); Monika Duringеr (alt); Johannеs PuchIеitnеr (tenor); RaIf Ernst (bass);
Chor und Orchester des Akadеmischеn Musikvеrеins für Tіrol; Jοsеf Wеtzingеr (conductor)

---


Austrian composer and conductor. Son of Johann Gänsbacher (1751-1806), he studied music as a choirboy in Sterzing, Innsbruck, Hall and Bolzano. He also had lessons in piano, organ, violin, cello and thoroughbass. In 1795 he went to the university at Innsbruck and studied first philosophy, then law, supporting himself by giving music lessons, playing the organ, singing in church choirs and playing in the theatre orchestra. His first compositions date from this period. While at university he took part in four campaigns against Napoleon. In 1801 he went to Vienna to continue his musical studies, and was relieved of financial worries when Count Firmian, who further promoted his career as a musician, took him into his family as a son in about 1803. In Vienna he had lessons from the Abbé Vogler (1803-04) and from Johann Georg Albrechtsberger (1806). A Mass in C, composed through the offices of Vogler for Nikolaus Esterhazy in 1806, established his reputation as a composer. Nevertheless, he returned to Vogler in Darmstadt for a short period in 1810, where his fellow-pupils and friends included Weber and Meyerbeer, who admitted him as a founder-member of the ‘Harmonische Verein’, for which he was active until 1813. In January 1813 he met Weber in Prague and recommended him for the post of Kapellmeister of the theatre. In the summer of the same year Gänsbacher returned to the Tyrol to join the fighting to liberate the province from the Bavarian occupation. After the end of the war he did not return to the Firmian family but joined the army as a first lieutenant (1814). He was stationed first in Italian garrisons, in Trient, Mantua and Padua then at Innsbruck in 1815, where he again tried to gain a foothold as a musician. He worked as a conductor and director of a church choir, and helped to found the Musikverein, though he did not gain the position of chief conductor. He did not accept the post of director of music in Dresden, offered him at the instigation of Weber in 1823, since (after representations against the election of Joseph Weigl), he was appointed Kapellmeister of the Stephansdom in Vienna as successor to Josef Preindl in September 1824. One of the choristers was his nephew Anton Mitterwurzer (1818-1876), later famous as an opera singer. As a composer, he mainly focused on church music but he also left a symphony, a clarinet concerto as well as several chamber works and secular songs and cantatas. He was one of the foremost composers in Vienna. 

diumenge, 8 de maig del 2022

GANSBACHER, Johann Baptist (1778-1844) - Lauretanische Litanei (1812)

Philipp von Foltz (1805-1877) - The Count of Habsburg (1837)


Johann Baptist Gänsbacher (1778-1844) - Lauretanische Litanei (1812)
Performers: Sabina von WaIthеr (soprano); Johanna Pradеr (alto); Otto RastbichIеr (tenor); MichaеI GrossIеrcher (bass); TiroIеr vocalensemble & Kammerorchester des Fеrdinandеums; Josеf Wеtzingеr (leitung)

---


Austrian composer and conductor. He was the son of a choirmaster and teacher, Johann Gänsbacher (1751-1806), and as a boy sang in church choirs in Sterzing, Innsbruck, Hall and Bolzano; he also had lessons in piano, organ, violin, cello and thoroughbass. In 1795 he went to the university at Innsbruck and studied first philosophy, then law, supporting himself by giving music lessons, playing the organ, singing in church choirs and playing in the theatre orchestra. His first compositions date from this period. While at university he took part in four campaigns against Napoleon. In 1801 he went to Vienna to continue his musical studies, and was relieved of financial worries when Count Firmian, who further promoted his career as a musician, took him into his family as a son in about 1803. In Vienna he had lessons from the Abbé Vogler (1803-04) and from Albrechtsberger (1806). A Mass in C, composed through the offices of Vogler for Nikolaus Esterhazy in 1806, established his reputation as a composer. Nevertheless, he returned to Vogler in Darmstadt for a short period in 1810, where his fellow-pupils and friends included Weber and Meyerbeer, who admitted him as a founder-member of the ‘Harmonische Verein’, for which he was active until 1813. In January 1813 he met Weber in Prague and recommended him for the post of Kapellmeister of the theatre. In the summer of the same year Gänsbacher returned to the Tyrol to join the fighting to liberate the province from the Bavarian occupation. After the end of the war he did not return to the Firmian family but joined the army as a first lieutenant (1814). He was stationed first in Italian garrisons, in Trient, Mantua and Padua then at Innsbruck in 1815, where he again tried to gain a foothold as a musician. He worked as a conductor and director of a church choir, and helped to found the Musikverein, though he did not gain the position of chief conductor. He did not accept the post of director of music in Dresden, offered him at the instigation of Weber in 1823, since (after representations against the election of Joseph Weigl), he was appointed Kapellmeister of the Stephansdom in Vienna as successor to Josef Preindl in September 1824. 

One of the choristers was his nephew Anton Mitterwurzer (1818-76), later famous as an opera singer. From this time on Gänsbacher composed mainly church music, and only a few homage cantatas. By the time of his death he was one of the most famous musicians in Vienna. Some of Gänsbacher's early instrumental compositions, such as the Clarinet Concertino and the sonatas in F major (1803) and G minor (1810), are remarkable for the individuality of their ideas and their unconventional structure, while his Italian canzonettas and terzetti are effective for their reticent simplicity. Yet the works he composed later for social performance clearly show a deterioration of quality. Even before his 20 years at the Stephansdom, sacred music was becoming central to his output. Starting with the masses in C and B and the Requiem (1812), he wrote some creditable and well-regarded works in this field. Although they do not stand out from the manner of their time, and show little stylistic innovation, they nonetheless show Gänsbacher's considerable skill as a composer. His son Josef Gänsbacher (1829-1911) studied the piano, the cello and singing, and went to university to read law, graduating in 1855. He practised law for a number of years, but concurrently gave piano and singing lessons, and in 1868 devoted himself entirely to teaching singing. From 1875 to 1904 he was a tutor at the conservatory of the Gesellschaft der Musikfreunde, becoming by the turn of the century the most highly-regarded singing teacher in Vienna. Some of his pupils achieved international recognition, including Maria Wilt, Milka Ternina, Leopold Demuth and Julius Liban. Brahms dedicated his cello sonata op.38 to him. He was a composer, chiefly of songs but also of piano and choral pieces, and was a co-editor of the Schubert complete edition.

dilluns, 19 de juliol del 2021

GANSBACHER, Johann Baptist (1778-1844) - Symphonie D-Dur (1807)

Franz Anton Stecher (1814-1853) - Der Komponist Johann Baptist Gänsbacher (1778-1844) und seine Familie (c.1838)


Johann Baptist Gänsbacher (1778-1844) - Symphonie D-Dur (1807)
Performers: CappeIIa lstropoIitana; Edgar Seipenbusch (1936-2011, conductor)

---


Austrian composer and conductor. He was the son of a choirmaster and teacher, Johann Gänsbacher (1751-1806), and as a boy sang in church choirs in Sterzing, Innsbruck, Hall and Bolzano; he also had lessons in piano, organ, violin, cello and thoroughbass. In 1795 he went to the university at Innsbruck and studied first philosophy, then law, supporting himself by giving music lessons, playing the organ, singing in church choirs and playing in the theatre orchestra. His first compositions date from this period. While at university he took part in four campaigns against Napoleon. In 1801 he went to Vienna to continue his musical studies, and was relieved of financial worries when Count Firmian, who further promoted his career as a musician, took him into his family as a son in about 1803. In Vienna he had lessons from the Abbé Vogler (1803-4) and from Albrechtsberger (1806). A Mass in C, composed through the offices of Vogler for Nikolaus Esterhazy in 1806, established his reputation as a composer. Nevertheless, he returned to Vogler in Darmstadt for a short period in 1810, where his fellow-pupils and friends included Weber and Meyerbeer, who admitted him as a founder-member of the ‘Harmonische Verein’, for which he was active until 1813. In January 1813 he met Weber in Prague and recommended him for the post of Kapellmeister of the theatre. In the summer of the same year Gänsbacher returned to the Tyrol to join the fighting to liberate the province from the Bavarian occupation. After the end of the war he did not return to the Firmian family but joined the army as a first lieutenant (1814). He was stationed first in Italian garrisons, in Trient, Mantua and Padua then at Innsbruck in 1815, where he again tried to gain a foothold as a musician. He worked as a conductor and director of a church choir, and helped to found the Musikverein, though he did not gain the position of chief conductor. He did not accept the post of director of music in Dresden, offered him at the instigation of Weber in 1823, since (after representations against the election of Joseph Weigl), he was appointed Kapellmeister of the Stephansdom in Vienna as successor to Josef Preindl in September 1824. One of the choristers (who were also his pupils) was his nephew Anton Mitterwurzer (1818-1876), later famous as an opera singer. From this time on Gänsbacher composed mainly church music, and only a few homage cantatas. By the time of his death he was one of the most famous musicians in Vienna.

dissabte, 13 de juliol del 2019

GANSBACHER, Johann Baptist (1778-1844) - Clarinet Concerto, Op.24 (1818)

Wolfgang Adam Töpffer - Wäscherinnen vor weiter Landschaft (1805)
Obra de Wolfgang-Adam Töpffer (1766-1847), pintor suís.


- Recordatori de Johann Baptist Gänsbacher -
En el dia de la commemoració del seu 175è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Wolfgang-Adam Töpffer (Genève, 20 de maig de 1766 - Genève, 10 d'agost de 1847) va ser un pintor suís. Es va formar a Ginebra en un taller de gravats i posteriorment a la Societat de Belles Arts de la ciutat. Poc després va entrar en un taller de gravats de Lausanne si bé hi romandre poc temps per iniciar una expedició alpina amb Horace-Bénédict de Saussure. El 1786, i després de presentar el treball realitzat en aquesta expedició alpina, els membres de la societat artística de Ginebra el van finançar per tal que estudiés a París. Allà es va formar amb Nicolas Delaunay i Jean-Thomas Thibault a l'École des Beaux-Arts. El 1789 va tornar a Ginebra si bé, i degut la Revolució Francesa, va haver de viure de forma precària. El 1792 es va embarcar en un nou viatge en companyia de Pierre-Louis de la Rive realitzant desenes de vistes i aquarel·les. A partir del 1800 el seu nom es va fer ràpidament conegut, especialment pel realisme dels seus paisatges els quals van gaudir d'àmplia difusió arreu d'Europa. El 1812 va ser premiat amb una medalla d'or en el Saló de París i els darrers anys de la seva vida va treballar especialment com a dibuixant i caricaturista sent conegut a França amb el sobrenom del "Hogart de Ginebra". El seu fill Rodolphe Töpffer va ser dibuixant i il·lustrador més conegut, fins i tot, que el seu pare. Wolfgang-Adam Töpffer va morir a Ginebra l'agost de 1847.



Parlem de Música...

Johann Baptist Peter Joseph Gänsbacher (Sterzing, 8 de maig de 1778 - Wien, 13 de juliol de 1844) va ser un director i compositor austríac. Fill de Johann Gänsbacher (1751-1806), un professor i mestre d'un cor, es va formar amb el seu pare abans d'entrar a cantar en diversos cors d'església a Sterzing, Innsbruck, Hall i Bolzano. Paral·lelament, va aprendre piano, orgue, violí, violoncel i contrabaix. El 1795 va entrar a la Universitat d'Innsbruck on va estudiar filosofia i més tard dret mentre, i de forma paral·lela, es va pagar els seus estudis de música. Va ser en aquest període quan va començar a compondre abans de viatjar a Viena el 1801. Allà va rebre el suport del comte Firmian qui va finançar els seus estudis de música. Entre els anys 1803 i 1804 va estudiar amb Abbé Vogler i a partir del 1806 amb Albrechtsberger. La fama l'hi va arribar gràcies a una missa que va compondre en honor a Nikolaus Esterhazy. El 1810 va viatjar breument a Darmstadt per reprendre la seva formació amb Vogler. Allà va conèixer a Weber i Meyerbeer, amb qui van fundar l'Harmonische Verein. El gener de 1813 es va reunir amb Weber a Praga, recomanant-lo al càrrec de mestre de capella del teatre de la ciutat. Per la seva part, va tornar al Tirol on es va unir a la lluita per alliberar la província de l'ocupació Bavaresa. A partir del 1815 va viure a Innsbruck on va treballar com a director d'un cor d'església i on va ser membre fundador de la Musikverein. El 1823, i en agraïment, Weber el va postular per un càrrec a Dresden si bé no el va acceptar. El setembre de 1824 va rebre l'encàrrec de succeir a Josef Preindl com a Kapellmeister de la Catedral de Sant Esteve Viena. Allà va treballar la resta de la seva vida tot convertint-se en un dels músics més estimats de la capital austríaca. El seu fill Josef Gänsbacher també va ser professor i compositor. Johann Baptist Gänsbacher va morir a Viena el juliol de 1844.

Johann B. Gänsbacher; nach der Lithographie von Johann Stadler (1846) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Des Dichters Geburtsfest (Liederspiel, F. Treitschke), 1810;
Die Kreuzfahrer (incidental music, Kotzebue), 1811
c10 cants., chorus, orch;
3 cants., male chorus, pf/gui;
3 serenades, chorus, orch
3 terzetti, 2 S, T, op.1 (Berlin, 1809)

1v, pf/gui:
6 Lieder op.3 (Leipzig, 1809);
Der sterbende Patriot (C. Schubart), c1809;
Abendfantasie (L. Brachmann) (Bonn, c1810);
An mein Clavier, 1809;
Die Erwartung (Schiller), op.7 (Bonn, c1810);
Wiedersehn (J. Kosegarten), op.4 (Leipzig, ?1810);
Nachtgesang (Kosegarten) (Leipzig, c1814);
Abendlied (C. Tiedge) (Innsbruck, 1817);
4 deutsche Lieder (Berlin, c1819)

Vocal religiosa:

for 4 voices, organ, orchestra, unless otherwise stated

Masses:
op.32, B  (1825);
op.41 ‘Jubilaei’, C, (1832);
op.45, F (Augsburg, 1836);
28 unpubd (incl. 1 lost)

Requiem:
op.15, E , 1811 (Prague, 1812), rev. 1826 (1826);
op.38, d (1834);
5 unpubd

Offertories:
Domine Deus, with B, op.33 (1810);
Inclina Domine, with B, op.43, 1827 (1832/3);
Diligam te Domine, op.44 (1834);
many others unpubd

Graduals:
Si ambulavero, op.42, 1825 (1832);
In te Domine speravi (c1838);
many others unpubd
Ecce sacerdos magnus, op.39 (1834);
Te Deum, op.45 (1834);
6 vespers, 5 litanies, Marienlieder, motets: all unpubd

4vv, org:
2 Ave Maria, op.34 (1825–6);
2 Salve regina, op.35 (1825);
Ave regina coelorum, Alma redemptoris mater, op.36 (1826–7);
Regina coeli laetare, Ave Maria, op.37 (1830);
Salve regina, Ave Maria, op.40 (1834)

Instrumental:

Orch:
Sinfonie, D, 1807, ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, vi (New York, 1984);
Concertino, cl solo, 1819;
Tiroler Schützen-Freuden, with pipes, drums etc, 1824;
marches, other military music

---

Chbr:
Sonata, F, vn, vc, pf (Bureau d'Arts, 1803);
Sonata, g, m, pf; Serenade, fl, vn, va, gui, op.12 (Bonn, 1810);
Serenade, cl, vn, vc, gui, op.24 (Augsburg, 1818);
Introduktion und Variationen, cl, hn, pf;
pf trios;
sonatas, vn, gui;
sonatas, fl/vn, pf;
other works for fl/vn, gui;
vc, pf etc.

Pf 4 hands:
divertimentos, sonatinas, marches (most unpubd)

Pf solo:
numerous variation sets (most on opera themes), marches, ländler



Informació addicional... 

INTERPRETS: Peter Golser (klarinette); Orchester der Akademie St. BlasiusKarlheinz Siessl
RECICLASSICAT: GANSBACHER, Johann Baptist (1778-1844)
AMAZON: Veitstänze
SPOTIFY: Veitstänze



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

diumenge, 8 de maig del 2016

GANSBACHER, Johann Baptist (1778-1844) - Missa Solemnis (1806)

Eduard Gurk - Domkirche und bischöfliche Residenz in Königgrätz (1836)
Obra d'Eduard Gurk (1801-1841), pintor austríac (1)


- Recordatori de Johann Baptist Gänsbacher -
En el dia de la celebració del seu 238è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Eduard Gurk (Wien, 17 de novembre de 1801 - Jerusalem, 31 de març de 1841) va ser un pintor austríac. Es va formar amb el seu pare Joseph Ignaz Gurk, un pintor al servei de la galeria d'art i la biblioteca del príncep Nikolaus II d'Esterházy. Amb la seva família va realitzar una extensa gira per Europa adquirint experiència com a pintor si bé es va especialitzar en aquarel·la. El 1819 va tornar a Viena on va entrar a l'Acadèmia de Belles Arts de la ciutat, on hi va exhibir per primera vegada el 1822. Un any després va publicar, juntament amb el seu pare, una col·lecció de 80 vistes de Viena gravades i pintades a mà. La bellesa del dibuix va despertar l'interés de la noblesa, entre ells, de Klemens von Metternich, qui el va contractar com assistent del pintor de la cort Johann Baptist Hoechle. Allà va acompanyar a l'arxiduc Joan d'Austria en nombrosos viatges realitzant diverses escenes tant dels paisatges com dels esdeveniments oficials de l'arxiduc. Més tard va col·laborar amb Johann Nepomuk Hoechle en l'elaboració de diverses aquarel·les de la peregrinació de l'emperador Ferran d'Àustria a Mariazell. Va seguir treballant a la cort la resta de la seva vida i en un viatge a Jerusalem va emmalaltir i morir el març de 1841.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Eduard Gurk (1801-1841) - Altres: Eduard Gurk (1801-1841)



Parlem de Música...

Johann Baptist Peter Joseph Gänsbacher (Sterzing, 8 de maig de 1778 - Wien, 13 de juliol de 1844) va ser un director i compositor austríac. Fill de Johann Gänsbacher (1751-1806), un professor i mestre d'un cor, es va formar amb el seu pare abans d'entrar a cantar en diversos cors d'església a Sterzing, Innsbruck, Hall i Bolzano. Paral·lelament va aprendre piano, orgue, violí, violoncel i contrabaix. El 1795 va entrar a la Universitat d'Innsbruck on va estudiar filosofia i més tard dret mentre, i de forma paral·lela, es va pagar els seus estudis de música. Va ser en aquest període que va començar a compondre abans de viatjar a Viena el 1801. Allà va rebre el suport del Comte Firmian qui va finançar els seus estudis de música. Entre els anys 1803 i 1804 va estudiar amb Abbé Vogler i a partir del 1806 amb Albrechtsberger. La fama l'hi va arribar gràcies a una missa que va compondre en honor a Nikolaus Esterhazy. El 1810 va viatjar breument a Darmstadt per reprendre la seva formació amb Vogler. Allà va conèixer a Weber i Meyerbeer, amb qui van fundar l'Harmonische Verein. El gener de 1813 es va reunir amb Weber a Praga, recomanant-lo al càrrec de mestre de capella del teatre de la ciutat. Per la seva part, Gänsbacher va tornar al Tirol on es va unir a la lluita per alliberar la província de l'ocupació Bavaresa. A partir del 1815 va viure a Innsbruck on va treballar com a director d'un cor d'església i on va ser membre fundador de la Musikverein. El 1823, i en agraïment, Weber el va postular per un càrrec a Dresden si bé no el va acceptar. El setembre de 1824 va rebre l'encàrrec de succeir a Josef Preindl com a Kapellmeister de la Catedral de Sant Esteve Viena. Allà va treballar la resta de la seva vida tot convertint-se en un dels músics més estimats a la capital austríaca. El seu fill Josef Gänsbacher va ser professor i compositor. Johann Baptist va morir a Viena el juliol de 1844.

OBRA:

Vocal secular:

Des Dichters Geburtsfest (Liederspiel, F. Treitschke), 1810;
Die Kreuzfahrer (incidental music, Kotzebue), 1811
c10 cants., chorus, orch;
3 cants., male chorus, pf/gui;
3 serenades, chorus, orch
3 terzetti, 2 S, T, op.1 (Berlin, 1809)

1v, pf/gui:
6 Lieder op.3 (Leipzig, 1809);
Der sterbende Patriot (C. Schubart), c1809;
Abendfantasie (L. Brachmann) (Bonn, c1810);
An mein Clavier, 1809;
Die Erwartung (Schiller), op.7 (Bonn, c1810);
Wiedersehn (J. Kosegarten), op.4 (Leipzig, ?1810);
Nachtgesang (Kosegarten) (Leipzig, c1814);
Abendlied (C. Tiedge) (Innsbruck, 1817);
4 deutsche Lieder (Berlin, c1819)

Vocal religiosa:

for 4 voices, organ, orchestra, unless otherwise stated

Masses:
op.32, B  (1825);
op.41 ‘Jubilaei’, C, (1832);
op.45, F (Augsburg, 1836);
28 unpubd (incl. 1 lost)

Requiem:
op.15, E , 1811 (Prague, 1812), rev. 1826 (1826);
op.38, d (1834);
5 unpubd

Offertories:
Domine Deus, with B, op.33 (1810);
Inclina Domine, with B, op.43, 1827 (1832/3);
Diligam te Domine, op.44 (1834);
many others unpubd

Graduals:
Si ambulavero, op.42, 1825 (1832);
In te Domine speravi (c1838);
many others unpubd
Ecce sacerdos magnus, op.39 (1834);
Te Deum, op.45 (1834);
6 vespers, 5 litanies, Marienlieder, motets: all unpubd

4vv, org:
2 Ave Maria, op.34 (1825–6);
2 Salve regina, op.35 (1825);
Ave regina coelorum, Alma redemptoris mater, op.36 (1826–7);
Regina coeli laetare, Ave Maria, op.37 (1830);
Salve regina, Ave Maria, op.40 (1834)

Instrumental:

Orch:
Sinfonie, D, 1807, ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, vi (New York, 1984);
Concertino, cl solo, 1819;
Tiroler Schützen-Freuden, with pipes, drums etc, 1824;
marches, other military music

Chbr:
Sonata, F, vn, vc, pf (Bureau d'Arts, 1803);
Sonata, g, m, pf; Serenade, fl, vn, va, gui, op.12 (Bonn, 1810);
Serenade, cl, vn, vc, gui, op.24 (Augsburg, 1818);
Introduktion und Variationen, cl, hn, pf;
pf trios;
sonatas, vn, gui;
sonatas, fl/vn, pf;
other works for fl/vn, gui;
vc, pf etc.

Pf 4 hands:
divertimentos, sonatinas, marches (most unpubd)

Pf solo:
numerous variation sets (most on opera themes), marches, ländler

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Johann Baptist Gänsbacher (1778-1844) - Altres: Johann Baptist Gänsbacher (1778-1844)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Anem finalitzant una setmana d'intensa activitat musical neoclàssica. I avui, per arrodonir-ho del tot, ensumarem en les profunditats austríaques per a escoltar-hi la veu d'un dels seus mestres clàssics novament, i per què no repetir-se, injustament oblidat. Johann Baptist Gänsbacher va ser un compositor que va viure entre la capital del Tirol i la capital austríaca. Voluntari, així mateix, en les conteses que van afectar territori tirolès vers els invasors del seu nord més proper, va treballar incansablement en els fronts bèl·lics i musicals sent, afortunadament, l'artístic el que el faria créixer i reconèixer arreu... si més no a Àustria on va ser sol·licitat pel mateix príncep Esterhazy II abans d'assumir, el 1824, el càrrec de mestre de capella de la Catedral de Sant Esteve de Viena, en un lloc que ja va ocupar la resta de la seva vida. I estudiant el seu cas, he descobert col·lateralment tota una constel·lació de mestres immediatament posteriors a Joseph Haydn que van deixar un llegat tant enorme com incomprensiblement desconegut. Des de Josef Preindl a Johann Fuchs (1766-1838), precisament el substitut de Joseph Haydn a la cort del príncep Esterhazy, passant per Ignaz von Seyfried o més tard Johann Baptist Krall. Tot un món de música que en prou feines podem dimensionar, si bé avui iniciarem una primera introspectiva en nom de Gänsbacher, qui dedueixo resultarà inèdit per la majoria de nosaltres. I com no podia ser d'altra forma, i personalment com tant m'agrada, ho farem amb una de les seves misses, la Missa Solemne 'Esterhazy-messe' per a solistes, cor i orquestra en la seva versió de 1806, ja que el mateix Gänsbacher la va adaptar a les convencions de la Catedral de Viena el 1824. I la història que tot seguit descobrirem a l'entorn d'aquesta obra ens donarà a conèixer una pinzellada més detallada de qui va ser aquest desconegut però extraordinari compositor. Doncs bé la història es remunta a la primavera de 1805 quan el príncep, coneixedor de l'esplèndida veu com a tenor de Gänsbacher, el va reclamar personalment per a la seva cort. El jove cantant, aquells dies a Viena formant-se en composició amb el famós Abbé Georg Vogler, va desistir de la petició del príncep.

No obstant, i coneixedor de l'amor dels Esterhazy per la música religiosa, va decidir compondre una missa en agraïment a l'oferta rebuda. A tal efecte, i a principis del 1806, va rebre un curs accelerat en contrapunt del mestre de capella de la catedral en aquell temps, el també internacional Johann Georg Albrechtsberger. A finals de maig de 1806, Gänsbacher va viatjar acompanyat del seu mecenes Karl Anton Firmian (1770-1822) a Bohèmia, territori on inspirat potser pels seus paisatges i amb més temps lliure de l'habitual, es va iniciar en la composició sent aquesta missa solemne una de les primeres obres del seu repertori. Poc després va tornar a Viena on, amb la missa sota el braç, va decidir fer una fugaç visita a Albrechtsberger per a la supervisió formal de l'obra. Amb algunes correccions del seu mestre, va viatjar a Eisenstadt, acompanyat d'Antonio Salieri i Johann Nepomuk Hummel, per tal de representar la seva missa juntament amb les corresponents misses de Salieri i Hummel. La interpretació va tenir lloc a la residència privada del príncep on el vicemestre de capella Johann Fuchs va confessar a Gänsbacher que la seva havia estat la missa més celebrada i del gust del príncep rebent, en contrapartida, 300 monedes d'or. I de fet, aquesta va ser la presentació pública de Gänsbacher com a compositor, ni més ni menys, que davant d'una comitiva reial i acadèmica de primer nivell. I probablement una de les virtuts d'aquesta missa va emanar del fet que va ser escrita absent de formalitats imposades i amb total llibertat creativa si bé sota les convencions rebudes dels seus mestres, per tant, de connotacions clàssiques tant en la forma com en el fons. Personalment, m'ha captivat d'inici a fi, des del Kyrie més melòdic i dramàtic passant pel Gloria amb l'espectacular amen o el Credo amb sorprenents detalls de gran bellesa i amb una subtil referència, en l'amen final, a Michael Haydn. Un regal i un tresor impagable que juntament amb la bellesa de la seva interpretació ens descobriran, sobtadament, a un fantàstic mestre austríac a qui, evidentment, no perdré de vista!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Heike Heilmann (sopran); Martha Senn (alt); Johannes Puchleitner (tenor); Ralf Ernst (bass); Chor und Orchester der Akademie St. Blasius; Fr. Martin Anderl OCist. (orgel); Karlheinz Siessl (conductor)
TIROLER: Musica Sacra Tirolensis
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!