KRAUS, Joseph Martin (1756-1792) - Symphonies

Obra de Bernardo Bellotto (1721-1780), pintor italià (1)

- Recordatori de Joseph Martin Kraus -

En el dia de la celebració del seu 260è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Bernardo Bellotto, o "Canaletto el jove" (Venezia, 30 de gener de 1721 - Warszawa, 17 d'octubre de 1780) va ser un pintor i gravador vedutista italià. Nebot de Canaletto, Bellotto va començar la seva formació artística als 15 anys al taller del seu oncle Giovanni Antonio Canal i no només va adoptar la seva especialitat, la pintura de veduta, sinó també el seu estil i fins i tot el nom Canaletto. Com el seu oncle, va viure a Venècia fins al 1742, data en què es va traslladar a Roma i potser també a la Toscana. Va treballar en diferents llocs d'Itàlia, a Llombardia i a Torí abans de viatjar a Anglaterra el 1746. Un any després va ser rebut a Dresden per l'aleshores Príncep Elector Frederic August II el Fort, que va mostrar un viu interès per la seva obra. A Viena va treballar per a María Teresa I i l'aristocràcia austríaca, passant per Munich, i retornant el 1762 a Dresden, on després de perdre el seu lloc a la cort, va treballar com a professor de perspectiva a l'acadèmia fundada el 1764. Bellotto no es va establir definitivament fins el 1768, any en què va ser nomenat pintor de la cort d'Estanislau II Poniatowski a Varsòvia. L'estreta col·laboració entre oncle i nebot fan difícil la delimitació entre les obres de joventut d'un i les de maduresa de l'altre. Les obres personals Bellotto es va diferenciar de les de Canaletto per un cromatisme més fred, per un predomini del clarobscur i per una realista precisió topogràfica. Les seves obres principals, com les 14 vedute de Dresden i la Vista de Varsòvia, van mostrar una qualitat semblant a les del seu oncle. Les seves vistes de capitals europees van constituir, per la seva precisió i fidelitat a l'original, una important font històrica, fins el punt que es van utilitzar per a la reconstrucció d'edificis històrics de Dresden i Varsòvia que havien patit danys durant la Segona Guerra Mundial. Va morir a Vàrsovia l'octubre de 1780.

Font: En català: Bernardo Bellotto (1721-1780) - En castellano: Bernardo Bellotto (1721-1780) - In english: Bernardo Bellotto (1721-1780) - Altres: Bernardo Bellotto (1721-1780) 

---

Parlem de Música...

Joseph Martin Kraus (Miltenberg am Main, 20 de juny de 1756 - Stockholm, 15 de desembre de 1792) va ser un compositor alemany, actiu principalment a Suècia. Es va formar inicialment a Buchen im Odenwald i posteriorment a Mannheim. El 1773 va entrar a la Universitat de Mainz on va estudiar Filosofia, el 1774 a la d’Erfurt on va estudiar Dret i finalment el 1776 a la de Gottingen on va estudiar Jurisprudència. En aquell temps va publicar una col·lecció de poemes per nom Versuch von Schäfersgedichte (Mainz, 1773), el drama Tolon (Frankfurt, 1776) i un nombre indeterminat de música religiosa, inclosos els oratoris Die Geburt Jesu i Der Tod Jesu. El 1778 va rebre la proposta per part de Carl Stridsberg d’acompanyar-lo a Estocolm per tal de provar fortuna a la cort de Gustav III. Els primers anys a Suècia van ser difícils fins el 1781, l’any en què va ser admès a la Reial Acadèmia Sueca de Música. Poc després, l’èxit de la seva òpera Proserpin va facilitar el seu accés com a assistent del mestre de capella de l’Òpera Reial. Va iniciar en aquell temps una gira per Europa entrant en contacte amb Joseph Haydn, Salieri i Gluck. A Itàlia va realitzar curoses descripcions dels seus teatres i a Londres va ser el responsable de la Segona Commemoració d’Händel. A finals del 1786 va tornar a Suècia on el 1787 va ser nomenat administrador de la Reial Acadèmia de Música. Un any després va succeir a Uttini com a mestre de capella de la Cort Reial. Convertit en una figura de referència, les seves obres teatrals van despertar l’interès del públic suec. Van ser aquells els millors anys de Kraus qui va compartir estreta amistat amb el famós poeta i cantant Carl Michael Bellman, amb qui va fundar la Diktarkretsen, un cercle musical i literari. No obstant i poc després de la mort de Gustav III, Kraus va morir de tuberculosis el desembre de 1792.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Azire, 1778 (Spl, 3, C. Stridsberg), unperf., only autograph frags. extant
Proserpin (Op, 1, J.H. Kellgren, after Gustavus III and P. Quinault), Ulriksdal Castle, 1 June 1781, S-St
Aeneas i Cartago, eller Dido och Aeneas, 1782–91 (lyric tragedy, prol., 5, Kellgren after Gustavus III and J.-J. le Franc de Pompignan: Didon), Royal Opera, 18 Nov 1799, A-Wn, S-Skma, St; 2 ovs., ed. W. Lebermann (Wiesbaden, 1956)
Le bon seigneur, 1784–6 (oc, 1)
Oedip, 1785 (lyric tragedy, 3), 1 act completed, lost
Zélia, ou L’origine de la félicité (melodrama, 1, J. d’Invilliers), Paris, 1786, lost
Fintbergs bröllop [Fintberg’s Marriage] (comedy with song, 2, C.G. von Holthusen), Munkbro, 7 Jan 1788
Fricorpsen, eller Dalkarlarne [The Free Corps, or Men from Dalacarlia] (comedy with song, 1, D. Björn), Bollhuset, 1 Nov 1788, lost
Fiskarena [The Fishers] (pantomine-ballet, choreog. A. Bournonville), Stockholm, Royal Opera, 9 March 1789, St
Soliman II, or The Three Sultanas] (drama with music, 3, divertissement, J.G. Oxenstierna, after C.S. Favart), Royal Dramatic, 22 Sept 1789, St, Skma
Marknaden [The Market Place] (Spl, 1, Björn), Munkbro, 8 Oct 1792, lost

Entr’actes and ballet for Amphitryon (tragedy, Molière), Paris, 1784;
2 ballet movts for Gluck: Armide, Stockholm, 24 Jan 1787, St;
1 aria for Visittimman [The Visiting Hour] (comic play, after Poisinet: Le cercle), in Musikaliskt tidsfördrif (1789);
1 aria for Mexikanska systrarna [The Mexican Sisters] (play with songs, Sparrschöld), Stockholm, Bollhuset, 13 Oct 1789, in Musikaliskt tidsfördrif (1790);
music in Födelsedagen [The Birthday] (comedy with song, 1, Gustavus III and Björn), Royal Opera, 20 Nov 1790, lost;
music in Äfventyraren, eller Resan till månens ö [The Adventures, or The Journey to the Isle of the Moon] (Spl, 2, J. Lannerstierna), 1791, St;
9 choruses for Oedipe (tragedy, 3, G.G. Alderbeth), Stockholm, 10 March 1792;
2 arias, 2 trios, qt for Le bon seigneur (comic play with music);
incid music for Olympie (tragedy, Kellgren);
2 pantomines, 1768–72

Secular, orch acc.:
Cant. for the king’s birthday (C.C. Gröning), 4vv, 1782;
Den frid et menlöst hjerta njuter [An Innocent Heart Enjoys Peace] (cant.), 1782, Skma;
Begravningskantat for Gustavus III (C.G. Leopold), 4 solo vv, 4vv, 1792, vs (Stockholm, 1792), ed. in MMS, ix (1979);
Chorus, 3 solo vv, 4 vv, from Prol for birthday of Duke Carl of Södermanland, Stockholm, 7 Oct 1791;
4 small cants. (P. Metastasio);
20 concert arias and duets, incl. Son Pietosa (Leipzig, 1797) and Ma tu tremi (Stockholm, 1883), pubd as Plus de crainte, vs (Paris, c1900)

Secular, pf acc.:
7 small cants., 1–4vv (Bellman), incl. Elegie, in Musikaliskt tidsfördrif (1793), Fiskarstugan [The Little Fishing Hut] (Stockholm, 1794), ed. (Stockholm, 1964);
56 Lieder in Dan., Dutch, Fr., Ger., It., Swed., incl. 20 airs et chansons (Leipzig, 1797/R), Atis och Camilla (G.P. Creutz), in Musikaliskt tidsfördrif (1793), Se källen, se bålen [See the Spring, See the Grove], zither acc., in Musikaliskt tidsfördrif (1794), Ynglingarne, pubd as Meerstrum, AMZ, iii/3 (1801), ed. in Engländer (1943);
Die Mutter bei der Wiege (Die Nase), attrib. Mozart, Cäcilia, xxv (1846);

Other works:
Canons: Meine Mutter hat Gänse (M. Claudius), 4vv;
Sumus hic sedentes (Carmen biblicum), canon and choruses, 4vv;
Amici r’in tavola (S. Maffei), canon and choruses, 4vv

Vocal religiosa:

Der Tod Jesus (orat, J.M. Kraus), 1776, ed. B. van Boer (Madison, 1987);
Die Geburt Jesu (orat, Kraus), lost;
Kom din herdestaff att bära [Come Bear your Shepherd’s Crook] (cant., C.M. Bellman), D, 1790, St;
Fracto demum sacramento, motet, D, 1776;
Stella coeli, motet, C, 1783, A-Wn;
2 sacred arias, 1776;
Mot en alsväldig magt [Towards an Almighty Power], aria, E , 1782, S-Skma;
Förkunnom högt [Proclaim on High], contrafactum motet on lost Kraus original, C, Sk;
Miserere, c/F, 1774, D-Bsb;
Requiem, d, 1775; TeD, D, 1776;
TeD finale, g/E , 1785–7, S-Skma;
other miscellaneous and lost works

Instrumental:

Syms.:
6, F, C, C, c , E , D (Riksdagssymfoni), 1775–89, ed. in The Symphony 1720–1840, ser. F, ii (New York, 1982);
c, 1783, (Leipzig, 1797), ed. W. Lebermann (Wiesbaden, 1956), ed. in MMS, ii (1960);
Symphonie funèbre (Stockholm, 1792), ed. Lebermann (Wiesbaden, 1957), ed. in MMS, ix (1979); D, 1782–3 (Paris, c1787–8), ed. Lebermann (Wiesbaden, 1956);
e, attrib. G. Cambini (Paris, 1787);
F, attrib. Cambini (Paris, 1787);
Sinfonia con fugato per la chiesa, 1789, ed. Lebermann (Wiesbaden, 1957–8);
Ov. per la chiesa, d, 1789–90, S-Skma, St;
Sinfonia buffa, F, 1769–72;
A, 1769–72; 6, 1776, lost;
other syms., 1769–75, 1784–6, lost

Other orch:
Vn Conc., C, 1777, rev. 1783, ed. Lebermann (Wiesbaden, 1959);
Conc., 2 vn, 1769–72, lost;
Fl Conc., 1777, lost;
2 symphonies concertantes, 1777, lost;
Riksdagsmarsch, rev. march from Mozart, Idomeneo (1.ii), D, Skma, L, St;
Contradances, lost

Chbr:
Qnt, D, fl, str qt, op.7, 1783 (Paris, c1799), ed. Lebermann (Wiesbaden, 1959), ed. A. Hoffmann (Wolfenbüttel, 1961);
6 quatuours concertants (Berlin, 1784), ed. Hoffmann (Wolfenbüttel, 1961);
2 qts, HÄ, before 1778;
Qt, C, 1782, Skma, ed. Hoffmann (Wolfenbüttel, 1961);
Pf trio, D, 1788, Skma, ed. Lebermann (Wiesbaden, 1959);
5 sonatas, vn, pf;
sonata, D, fl, va, 1778, ed. in NM, lxxvi (1931), ed. H.-J. Kraus (Frankfurt, 1981)

Pf solo:
Due sonate per il Forte Piano (Stockholm, 1788);
Sonata for Countess Ingelheim, lost; Rondo, F (n.p., n.d.);
Svenska dans, C;
2 Scherzenminuetten, C, c;
Allegro, D, pf, vn, acc., Skma
Larghetto, G;
Tema con variazioni (Scherzo), C, in Musikaliskt tidsfördrif (1793), also pubd as Minuetto con XII variazioni, pf, vn acc. (London, 1791), attrib. I. Pleyel, also as Sonatina with 12 Variations (London, c1805), attrib. J. Haydn

Org:
6 preludes, Skma

Font: En català: No disponible - En castellano: Joseph Martin Kraus (1756-1792) - In english: Joseph Martin Kraus (1756-1792) - Altres: Joseph Martin Kraus (1756-1792) 

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Fa pocs dies, al parlar de Mendelssohn, feia referència a alguns dels compositors que tot i viure poc temps, van deixar un llegat immortal. Incaut de mi, no vaig esmentar a un dels més grans del segle XVIII, l’alemany Joseph Martin Kraus, mort de tuberculosi als 36 anys però amb un repertori a l’abast, únicament, dels genis. No obstant, tot i ser contemporani de ple de Mozart, el seu nom va quedar injustament encapsulat pels mestres a qui avui ràpidament identifiquem. Kraus, alemany de naixement però suec per obligació, va ser un dels primers ideòlegs, musicalment parlant, del famós Sturm und Drang, principi pre-romàntic per definició i elevat a la seva màxima dimensió per Goethe. Doncs bé, Kraus va procurar adaptar aquest moviment la definició del qual era, en termes generals, la del retorn a la natura, en cap cas des d’una perspectiva hippie, sinó en un sentit d’autenticitat, de prioritzar el sentiment per damunt de l’acadèmia, en definitiva, de naturalitat. En música el canvi, especialment a nivell simfònic, té a veure amb la tonalitat, sovint materialitzada en claus menors que alhora servien al compositor per mostrar un caràcter més apassionat i un ritme més intens sense diluir, en cap cas, les bones maneres clàssiques. Per tant va ser potser una estètica més subtil que evident però explorada, sens dubte, per autors com Kraus però també per Mozart i Haydn. De les dues simfonies que escoltarem, una d’elles, la Simfonia en Do sostingut menor fa gala, pertinentment, d’aquest principi pre-romàntic i que Kraus va compondre a l'entorn de 1780. I pel que fa a l’edició que avui ens ocupa, citaré a Joseph Haydn quan va afirmar en relació amb una de les tantes simfonies que Kraus va escriure a Viena: ‘La simfonia que va compondre, especialment per mi, s’haurà de considerar com una obra mestra pels segles dels segles. Creieu-me, hi ha poca gent capaç d’escriure una simfonia com aquesta.’ Efectivament, per molts i potser també per nosaltres, arribarà el dia de reconèixer-ho, Kraus va ser un dels millors compositors, entre altres, de simfonies. Escoltant aquesta esplèndida edició, de dalt a baix i de dreta a esquerra, només puc aplaudir i ratificar la pertinent afirmació d’Haydn... Felicitats Joseph Martin Kraus!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Capella Savaria; Nicholas McGegan (conductor)
RECICLASSICAT: KRAUS, Joseph Martin (1756-1792)
AMAZON: KRAUS, J.M. - Symphonies & Violin Concerto

IMSLP: Joseph Martin Kraus (1756-1792)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: KRAUS, J.M. - Symphonies & Violin Concerto



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!