- Recordatori de Josef Anton Sehling -
En el dia de la celebració del seu 305è aniversari de naixement
Parlem de Pintura...
Antoine Coypel (
Paris, 11 d'abril de 1661 - París, 7 de gener de 1722) va ser un pintor francès. Membre d'una família d'artistes, va ser fill de
Noël Coypel, amb qui es va formar. Amb només 11 anys va acompanyar al seu pare quan aquest va ser nomenat director de l'Acadèmia Francesa a Roma, donant ben aviat mostres del seu geni amb la pintura i rebent les lloances de
Gianlorenzo Bernini. Va passar tres anys a Roma i un més al nord d'Itàlia, estudiant la pintura de
Correggio i dels mestres venecians, abans de tornar a França el 1676. L'encreuament de les influències rebudes a Itàlia amb l'academicisme imperant a França, és a dir l'estil classicista de
Nicolas Poussin, va fer de Coypel un pintor eclèctic, encara que sempre amb una certa tendència al colorisme, com s'adverteix en
Lluís XIV descansant després de la pau de Nimega, composició al·legòrica típica de l'època i presentada el 1681 amb motiu de la seva acceptació a la
Reial Acadèmia de Pintura i Escultura de París. Aquesta inclinació vers el colorisme el va portar, durant la dècada de 1690, a aproximar-se a l'obra de
Rubens, de la qual el
Demòcrit (1692,
Museu del Louvre) és, en opinió d'
Anthony Blunt, poc més que un «pastitx». Protegit del
Gran Delfí i del seu fill el duc de Chartres, el 1700 va intervenir en la decoració del Castell de Meudon amb una sèrie de panells dedicats a la història de
Cupido i Psique. Amb el mateix estil ampul·lós i teatral però donant l'esquena a Rubens per acostar-se al barroc romà de
Baciccio, va pintar el 1708 el sostre de la
Capella del Palau de Versalles, la més plenament barroca de les decoracions franceses de l'època, juntament amb la del desaparegut
Palais Royal que ell mateix va executar per encàrrec del duc
Felip d'Orleans entre 1701 i 1718, amb escenes de la història d'
Enees. A Espanya, el
Museu del Prado conserva una monumental i colorista
Susana acusada davant el tribunal, molt representativa del seu estil i considerada una de les seves obres més importants. Coypel va morir a París el gener de 1722.
Parlem de Música...
Josef Anton Sehling (
Toužim, 7 de gener de 1710 -
Praga, 19 de setembre de 1756) va ser un compositor bohemi. Després d'estudiar música a Praga i Viena, va ser nomenat mestre del cor a dues esglésies de Praga així com músic de la cort i compositor del
Comte Morzin. Va compaginar la labor docent i creativa amb la interpretativa, com a violinista, a la
Catedral de Sant Guiu de Praga. El 1737 va provar fortuna, sense èxit, en l'accés al càrrec de mestre de capella i en l'obtenció del lloc de primer violinista. Ambdós fracassos no van impedir que assolís el càrrec d'ajudant de Jan František Novák (actiu entre 1737-1758) a la direcció del cor catedralici. El seu gran èxit com a compositor va ser el seu drama musical
Judith, interpretat durant la coronació de
Maria Teresa, Reina de Bohèmia i emperadriu consort del
Sacre Imperi Romanogermànic. Va seguir treballar com a compositor fins el setembre de 1756, l'any de la seva mort.
OBRA:
Vocal religiosa:
in CZ-Pak (see Podlaha), Pnm, Bm and smaller collections (see Kouba)
c20 masses and mass sections
c50 motets and offs
c15 solo arias
3 Lat. pastorellas
3 vespers
2 lits
Lost works:
Filius prodigus, Easter orat, St Benedict church, Hradcany, 1739;
Firma in Deum fiducia … in Judith … exhibita, school drama, Prague Jesuit college, 1743;
Constantinus Magnus in signo crucis de Maxentio victor, school drama, Prague Jesuit college, 1750;
Constantinus parenti suo vitae melioris author et parens, school drama, Prague Jesuit college, 1751
Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Josef Anton Sehling (1710-1756)
Parlem amb veu pròpia...
Bohèmia, un territori musicalment ric i pròsper, es va diferenciar de la veïna i propera Àustria, per la constant devoció religiosa. Aquesta fou de tal magnitud, intensitat i freqüència, que la majoria dels compositors que van fer vida en aquell espai van haver d'assumir l'obligació d'escriure tanta música en aquest gènere com poguessin. I en aquest sentit, una de les festivitats religioses que major interès va suscitar va ser el Nadal i la seva celebració.
Ryba,
Brixi i centenars d'autors a qui avui dia encara no coneixem, van explorar la litúrgia d'una forma peculiar impregnant-la d'entrada de l'acadèmia europea, especialment italiana i en veu de l'
Escola Napolitana, però també en veu de la propera Viena o de l'antiga
Escola Veneciana. Alhora, van sumar-hi els ritmes i la tradició musical popular bohèmia amb les melodies tants pròpies i singulars d'aquells bells i desconeguts paratges. Josef Anton Sehling va ser un dels representants previs a la irrupció de grans mestres com Brixi o Ryba. Ancorat en el barroc més tardà, Sehling va procurar refinar el seu coneixement amb els seus estudis a Viena abans de tornar a Praga on va treballar a la monumental
Catedral de Sant Guiu i on va compondre la majoria de les partitures d'aquesta extraordinària edició. Obres com el
Motetto per la Nativita di Nostro Signore 'Deponite metum', la
Pastorella 'Eja, surgite pastores' o l'
Offertorium de Sanctis Tribus Regis 'Ecce magi veniunt', en forma d'àries o duets amb acompanyament instrumental. La complexitat vocal, en harmonia amb les melodies nadalenques, ens regalen passatges de gran bellesa i ens obren la porta a un autor gustosament adormit fins fa quatre dies. L'espectre de colors i de matisos de la música de Sehling és, sens dubte, la prova fefaent de l'espectacle musical de la Bohèmia més clàssica!
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
