Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Von Seyfried I.J.R.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Von Seyfried I.J.R.. Mostrar tots els missatges

diumenge, 28 d’agost del 2022

VON SEYFRIED, Ignaz Ritter (1776-1841) - Missa solemnis h-moll (1830)

Josef Kriehuber (1800-1876) - Ignaz Ritter Von Seyfried


Ignaz Ritter von Seyfried (1776-1841) - Missa solemnis h-moll (1830)
Performers: Justyna Stępień (soprano); Ewa Mikulska (contralto); Krzysztof Machowski (tenor); Krzysztof Matuszak (bass); Przemyśl Archdiocesan Choir Magnificat; Rzeszów University Choir; Artur Malawski Philharmonic Orchestra; Mieczysław Gniady (conductor)

---


Austrian composer, conductor, teacher and writer on music. His brother Joseph (1780-1849) was a prolific dramatist, librettist and writer. Ignaz von Seyfried is said to have studied keyboard with Mozart and Kozeluch, and composition with Albrechtsberger and Winter. He studied philosophy in Prague in 1792-93, intending to take up law, but he eventually devoted himself entirely to music. From 1797 he was a conductor in Schikaneder's Freihaus-Theater auf der Wiedon, furnishing it and later the Theater an der Wien with innumerable scores: the first, Der Friede, was given in May 1797, the last in 1827, the year after he resigned as Kapellmeister – though he continued to supply occasional works and arrangements for other theatres. It has been estimated that his music was heard on 1700 evenings in the Theater an der Wien alone. He was on friendly terms with Beethoven, whose Fidelio he conducted at its première in 1805, and his versatility won him a unique place in Vienna's musical life; however, almost none of his music is marked by real originality or distinction. Four of Seyfried's scores (including his setting of Schikaneder’s Der Wundermann am Rheinfall, 1799, about which Haydn wrote him a complimentary letter) were among the 12 most often performed works in the Freihaus-Theater; many of his operas and Singspiele for the Theater an der Wien also enjoyed frequent performance. He was highly regarded not least for his biblical music dramas, which include Saul (1810), Abraham (1817), Die Makabäer (1818) and Noah (1819). Among his numerous arrangements were Ahasverus, der nie Ruhende (1823) and Der hölzerne Säbel (1830), both based on melodies by Mozart, and Rochus Pumpernickel (1809), a pasticcio by Stegmayer for which the music was arranged by Seyfried and Jakob Haibel.

He also reorchestrated or composed numbers for many earlier works, including La clemenza di Tito, Zémire et Azor, and C.P.E. Bach's oratorio Die Israeliten in der Wüste (1817). Plays for which he wrote incidental music include Schiller's Die Räuber (1808) and Die Jungfrau von Orleans (1811), and Grillparzer's Die Ahnfrau (première, 1817). Himself the author of music for several parodies, his opera Idas und Marpissa (1807, text by Stegmayer) was parodied by Perinet and Tuczek under the same title in 1808, both works proving highly popular. He also wrote ballets, melodramas, cantatas, symphonies, songs, concertos, marches, pieces for wind instruments and, especially after his retirement from the post of musical director at the Theater an der Wien, a quantity of chamber and church music, including nearly 20 masses, countless smaller works and arrangements of sacred music (Palestrina, Pergolesi, Handel, Mozart, the Haydns and Cherubini). Among his many pupils, only the two later masters of the Viennese musical play and operetta are remembered: Karl Binder (to whom he left his musical collection) and Franz von Suppé. Connected with Seyfried's pedagogical activities was his publication of Albrechtsberger's Sämmtliche Schriften (1826), Preindl's Wiener Tonschule (1827) and Ludwig van Beethoven's Studien im Generalbasse, Contrapuncte und in der Compositions-Lehre (1832). A large number of Seyfried's works were published in Vienna, and some in Germany; he also contributed articles and reports to the Neue Zeitschrift für Musik, Allgemeine musikalische Zeitung, Cäcilia, and Schilling's Encyclopädie. His works, in manuscript and in print, are in the important libraries in Vienna.

diumenge, 6 de novembre del 2016

VON SEYFRIED, Ignaz Joseph Ritter (1776-1841) - Missa Solemnis (1830)

Anonymus - Ansicht von Stift Melk c.1835
Vista de l'Abadia de Melk (c.1835), obra d'autor anònim (1)



Parlem de Pintura...

---

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: No disponible



Parlem de Música...

Ignaz Joseph Ritter von Seyfried (Wien, 15 d'agost de 1776 - Wien, 27 d'agost de 1841) va ser un professor, director i compositor austríac. Es creu que es va formar inicialment amb Mozart i J.A. Kozeluh a Viena per posteriorment estudiar amb Albrechtsberger i Von Winter. Entre els anys 1792 i 1793 va estudiar Filosofia a Praga si bé va finalment renunciar-hi en favor de la música. A partir del 1797 va treballar com a director en el Theater an der Wien on també hi va participar musicalment amb nombroses partitures des dels anys 1797 i fins el 1827. Tant conegut era el seu nom que la seva música es va representar en més de 1700 ocasions a Viena si bé mai va ser considerat com a un compositor especialment dotat i creatiu. Va compartir amistat amb Beethoven i va dirigir l'estrena de Fidelio el 1805. Com a compositor va ser notablement prolífic amb ballets, òperes, cantates, simfonies, cançons, concerts, marxes, peces per a instruments de vent i, sobretot després del seu retir del càrrec de director musical al Theater an der Wien, una gran quantitat de música de cambra i d'església, incloent una vintena de misses. També va realitzar nombrosos arranjaments d'autors diversos del seu temps però també més antics com Händel, Pergolesi o Palestrina. Com a professor va tenir molts alumnes entre els quals van destacar Karl Binder i Franz von Suppé. El seu germà Joseph von Seyfried (1780-1849) va ser llibretista i escriptor. Ignaz Joseph Ritter va viure la major part de la seva vida a Viena, ciutat on va morir l'agost de 1841.

Font: En català: Ignaz Joseph Ritter von Seyfried (1776-1841) En castellano: Ignaz Joseph Ritter von Seyfried (1776-1841) In english: Ignaz Joseph Ritter von Seyfried (1776-1841) - Altres: Ignaz Joseph Ritter von Seyfried (1776-1841)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

L'estudi de l'univers Mozart ha obviat sovint el reguitzell d'alumnes que es van formar sota la seva tutela. I això es deu, potser, al fet que Mozart no va mostrar especial vocació per la docència, més aviat si va veure econòmicament obligat, motiu pel qual no ha estat històricament reconegut per aquest fet, circumstancial, però també important per entendre i contextualitzar la seva vida, especialment la de la seva darrera etapa a Viena. Precisament, en aquesta ciutat hi va néixer Ignaz Joseph Ritter von Seyfried, un músic que fins a dia d'avui ha viscut plàcidament, per desgràcia nostra, en l'anonimat però que a Viena va esdevenir tant famós, que Beethoven el va seleccionar com a director en l'estrena de la seva òpera Fidelio el 1805. Doncs bé, Von Seyfried es va formar musicalment amb Mozart a l'entorn del 1785 per després estudiar amb altres mestres de renom com Albrechtsberger i Von Winter. El seu ràpid ascens social motivat també pel seu càrrec directiu al Theater an der Wien va facilitar el seu contacte amb la "crème de la crème" vienesa de la qual Beethoven en va ser l'il·lustre més destacat. Un compositor que evidentment va impactar a Von Seyfried i que posteriorment va intentar emular, sense èxit, en algunes de les seves obres. No obstant, tot i no gaudir del talent i la creativitat de l'alemany, el cert és que Von Seyfried va ser una de les figures musicals més importants de la Viena d'entre segles sent el seu nom, i el seu opus, habitual en les sales de concerts.

La paradoxa absurda s'ha produït al nostre temps ja que en prou feines n'existeixen referències tot i aquesta fama que el va precedir en vida i que va tenir un reflex creatiu en desenes d'obres de tota mena i condició com simfonies, òperes, oratoris, misses i abundant obra de cambra molta de la qual es preserva, en perfectes condicions i a dia d'avui, a Viena. Curiosament, la monumental Missa Solemnis en si menor per a solistes, cor i orquestra i escrita l'any 1830, es va localitzar casualment en un àtic de la ciutat polonesa de Lublin i en un estat realment precari que va obligar a una heroïcitat per a recuperar-la en la seva totalitat. Feliçment, el fruit d'aquest esforç el podrem gaudir en so d'una missa que el compositor va escriure amb l'ajuda del seu fill Leopold von Seyfried (1806-1888), qui en aquell temps treballava a l'Abadia Benedictina de Melk i a on precisament aquesta missa es va estrenar el 1831. Una obra, per altra banda, d'esperit clàssic en tota la seva concepció, propera i fidel als cànons de l'escola vienesa de finals del XVIII però que la tonalitat en si menor la converteix en una obra per moments més dramàtica però de solemnitat cerimonial i que fa justícia, i de quina manera, al seu creador. Oportunitat immillorable, sens dubte, per a descobrir i presentar en escena un gran mestre, director i compositor austríac!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Justyna Stępień (soprano); Ewa Mikulska (contralto); Krzysztof Machowski (tenor); Krzysztof Matuszak (bass); Przemyśl Archdiocesan Choir Magnificat; Rzeszów University Choir; Artur Malawski Philharmonic Orchestra; Mieczysław Gniady (conductor)
PRESTOCLASSICAL: VON SEYFRIED, I.R. - Missa Solemnis
SPOTIFY: VON SEYFRIED, I.R. - Missa Solemnis



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!