Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Süssmayr F.X.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Süssmayr F.X.. Mostrar tots els missatges

divendres, 22 de juliol del 2016

SUSSMAYR, Franz Xaver (1766-1803) - Das Namensfest (1799)

Jens Juel - A Running Boy. Marcus Holst von Schmidten (1802)
Obra de Jens Juel (1745-1802), pintor danès (1)


- Recordatori de Franz Xaver Süssmayr -
En el dia de la celebració del seu 250è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jens Juel (Balslev, 12 de maig de 1745 - Copenhaguen, 27 de desembre de 1802) va ser un pintor danès, conegut sobretot pels seus retrats. Va néixer a la casa del seu oncle Johan Jørgensen, mestre d'escola a Balslev. Va mostrar interès per la pintura ben aviat i el van enviar com a aprenent amb el pintor Johann Michael Gehrman a Hamburg, on va treballar durant 5-6 anys, millorant de tal manera que es va crear una reputació com a retratista i paisatgista. Amb 20 anys va marxar a Copenhaguen, on va estudiar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de la ciutat. El 1767 va obtenir una medalla d'or menor i el 1771 la gran medalla d'or. El 1772 va viatjar per Europa. Primer va anar a Roma, on va passar quatre anys al costat d'altres artistes danesos, entre ells Abildgaard. Des de Roma es va traslladar a París i el 1777 a Ginebra, on va viure-hi dos anys a casa del seu amic Charles Bonnet i en companyia d'altres artistes danesos, incloent al gravador Johann Friderich Clemens. Allà es va fer un nom i va rebre nombrosos encàrrecs. El 1780 va tornar a Copenhaguen després d'una breu estada a Hamburg, on va conèixer al poeta F.G. Klopstock. De tornada a Copenhaguen, va treballar com a retratista per a la casa reial, la noblesa i les classes benestants. El 4 d'abril de 1782, va ser elegit per unanimitat membre de l'acadèmia per MandelbergWeidenhaupt i Abildgaard. Va ser director de l'acadèmia el 1795. Va morir a Copenhaguen el desembre de 1802.

Font: En català: No disponible En castellano: Jens Juel (1745-1802) In english: Jens Juel (1745-1802) - Altres: Jens Juel (1745-1802) 



Parlem de Música...

Franz Xaver Sussmayr (Schwanenstadt, 1766 - Viena, 17 de setembre de 1803) va ser un compositor austríac. Va estudiar música amb el seu pare, un professor i mestre d'un cor a Schwanenstadt. El 1779, va viatjar a l'escola del Monestir de Kremsmünster abans d'estudiar filosofia i dret a la Ritterakademie de la mateixa ciutat. Allà, va compaginar els seus estudis amb un servei com a cantant, violinista i organista a la catedral, on va estudiar composició amb el seu mestre de capella. A partir del 1785 va començar a compondre música, interpretada en el teatre del Monestir de Kremsmünster. A finals de la dècada del 1780 va viatjar a Viena, on va estudiar música i on va representar algunes de les seves obres a la Hofkapelle. Allà va conèixer a Mozart, amb qui va començar a estudiar composició entre els anys 1790 i 1791. Va treballar com a copista del seu mestre, el va ajudar en la composició de les parts recitatives de la La clemenza di Tito i va completar el Rèquiem inacabat de Mozart a petició de Constanze Mozart. El 1792, va començar a estudiar amb Salieri abans d'assolir el càrrec de clavicembalista i ajudant del Kapellmeister del Nationaltheater de Viena. El 1794 va rebre el nomenament com a mestre de capella de la National-Singspiel del Kärntnertortheater, un càrrec que va mantenir fins el setembre de 1803, l'any de la seva mort. El seu germà Joseph Süssmayr (1776-1830) va ser Kapellmeister de Schwanenstadt.

OBRA:

Vocal secular:

Opera:
Die Liebe für den König, oder Karl Stuart (Spl, 5, G. Stephanie the younger and B. Planck), Kremsmünster, Stift, 25 April 1785, A-KR
Die Liebe auf dem Lande, c1785 (Spl, 3, C.F. Weisse), Wgm
Die Drillinge (Spl, R. Bonin and Planck), Kremsmünster, Stift, 19 Feb 1786
Der Bürgermeister (Spl, F.A. Brühl and Planck), Kremsmünster, Stift, 6 Aug 1786, KR
Die gar zu strenge Kinderzucht (Spl, F.X. Jann and Planck), Kremsmünster, Stift, 4 Feb 1787
Nicht mehr als sechs Schüsseln (Spl, B. Wallner, after F.W. Grossmann), Kremsmünster, Stift, 10 June 1788
Die väterliche Rache (Spl, Jann and Planck), Kremsmünster, Stift, 1 July 1789
Der rauschige Hans, 1791 (Spl, M. Lindemayr), for Lambach, Stift, unperf.
Moses, oder Der Auszug aus Ägypten (grosse Oper, 2, ‘von einem Theaterfreund’), Vienna, Wieden, 4 May 1792, D-DS
Der Vogelsteller (ballet, Antonio Muzzarelli), Vienna, Burg, 8 Aug 1792
L'incanto superato (favola romanesca, 2, G. Bertati), Vienna, Burg, 8 July 1793, Prague, 1793, A-Wn, H-Bn* as Der besiegte Zauber, Prague, 1793
Piramo e Tisbe, c1793 (azione tragica, 2, M. Coltellini), inc., Bn (partly autograph)
Meister Schnaps, oder Er führt ihm's Mädchen selbst zu, ?1793 (Posse, 1), inc., A- Wn, H-Bn*
Il turco in Italia (Il musulmano in Napoli) (ob, 2, C. Mazzolà), Prague, Landesständisches, 12 Feb 1794, Bn*
Der Spiegel von Arkadien (heroisch-komische Oper, 2, E. Schikaneder), Vienna, Wieden, 14 Nov 1794, A-Wn (R1986 in GOB, xvii), CZ-BER (excerpts), D-HR, Mbs, H-Bn* vs (Vienna, 1795); rev. as Die neuen Arkadier (C.A. Vulpius), Weimar, Hof, 2 Feb 1796, D-Bsb, vs (Mannheim, n.d.; Brunswick, n.d.)
Idris und Zenide (heroisch-komische Oper, 2, J.G.C.L. Gieseke, after C.M. Wieland), Vienna, Wieden, 9 May 1795
Die edle Rache (komische Oper, 2, F.X. Huber), Vienna, Kärntnertor, 27 Aug 1795, A-Wn, D-Bsb, DO, H-Bn*
Die Freiwilligen (Gemälde der Zeit, 1, Stephanie), Vienna, Kärntnertor, 27 Sept 1796, A-Wn
Der Wildfang (komische Oper, 2, Huber, after H. von Kotzebue), Vienna, Kärntnertor, 4 Oct 1797, Wn, D-Bsb, Mbs, H-Bn*, US-Wc
Der Marktschreyer (Operette, 1, F.K. Lippert), Vienna, Kärntnertor, 6 July 1799, A-Wgm, D-DS, H-Bn*, US-Wc, vs (Offenbach, n.d.)
Solimann der Zweite, oder Die drei Sultaninnen (Die Liebe im Serail) (Spl, 2, Huber, after C.-S. Favart), Vienna, Kärntnertor, 1 Oct 1799, A-Wn, D-Bsb, Dlb, DS, Mbs, H-Bn*, US-Wc, vs (Bonn, n.d.; Vienna, n.d.)
Gülnare, oder Die persische Sklavin (Spl, 1, Lippert, after B.-J. Marsollier), Vienna, Kärntnertor, 5 July 1800, A-Wn, H-Bn*
Phasma, oder Die Erscheinung im Tempel der Verschwiegenheit (heroische Oper, 2), Vienna, Kärntnertor, 25 July 1801, A-Wn, D-DS, vs (Vienna, n.d.)
Das Hausgesinde, 1802 (Posse, 1), unperf., H-Bn*
Il noce di Benevento (Die Zauberschwestern) (ballet, S. Viganò), Vienna, Kärntnertor, 14 Jan 1802, I-Mc
L’imbarazzo degli amanti (farca, 1), unperf.
Gl’uccellatori (dg, after ?C. Goldoni), inc., A-Wgm, Wn, H-Bn*
Alcidoro e Dalisa, o sia Gli amanti in Tempe, 1 scene, Bn*
Various pieces in Die Liebe macht kurzen Prozess, oder Die Heirat auf gewisse Art (1798); sections of unidentified operas and items for insertion into operas by other composers in A-Wn, Wgm, H-Bn (some autograph) [for details see Lehner and Kecskeméti]

Other secular:
Lieb und Freundschaft geben uns ein grosses Gut, 4vv, A-HE, KR, Wn;
Die Freundschaft und die Liebe, canon 3vv;
Erlaubt mir gnäd'ge schöne Damen, B, orch, H-Bn*;
Lasst uns unsres Lebens freuen, B, orch, Bn*;
Ger. and Fr. lieder, D-DGs, Hs, GB-Lbl*, H-Bn

Doubtful:
List und Zufall (komische Oper, 2, M. Stegmayer), Vienna, An der Wien, 11 Jan 1806

Vocal religiosa:

Masses:
C, 4vv, orch, A-KR (2 copies) (Vienna, ?1810);
D, 4vv, orch, HE, KR, Wa, CZ-Pu;
B , 4vv, orch, A-Waf;
1 mass in D-LEt;
German requiem, G, 4vv, org, 1 Feb 1786, A-KR;
German requiem, B , 4vv, orch KR

Other sacred:
1 vesper, KR;
Te Deum, 12 Aug 1792, KR;
Ave verum, 1792, H-Bn*;
3 grads, incl. Miserere mei Domine H-P;
6 offs, incl. Angelus Domini descendit, A-KR, Ave Maria, 1785, KR, Exsultate justi, canon, WIL;
Lauda Sion, KR, WIL;
Tantum ergo, D, VOR, SK-Mms;
Tantum ergo, C, A-KR, WIL;
2 Predictlieder, KR; Alleluia, H-Bn;
other works, A-KR, H-Bn

Cants.:
Feyer Lied zum Geburtstag … Franz II, 5/12 Feb 1794, Prague, Teynkirche, Bn*;
Cantata per la nascita della … archiduchessa Carolina (G. Arrivabene), Vienna, 13 Dec 1795, A-KR, H-Bn(partly*), as O ihr glücklichen Ufer der Krems, Kremsmünster, 24 June 1796;
Der Retter in Gefahr (J.L. Rautenstrauch), Vienna, 19 Sept 1796, A-SEI, Wn, D-Rtt, H-Bn*, NL-DHgm;
Kantate für die Ankunft des Erzherzogs Karl, 1796;
Böhmens Erretter, 1796;
Das Namensfest (J.B. Bergopzoomer), 20 Nov 1799, H-Bn*, ed. I. Kecskeméti (Budapest, 1965);
Der Kampf für den Frieden (Rautenstrauch), Vienna, 23 Dec 1800, Bn*;
Lob des Ofnerweines (Süssmayr), B solo, str qt, Vienna, 20 Oct 1802, A-KR*;
Cant. (Huber), 3vv, chorus, H-Bn*;
Auf dem Lande hat das Leben, 2 solo vv, chorus, orch, Bn*;
Bürger lasst uns Waffen nehmen, 8 solo vv, chorus, orch, Bn;
O sing im Purpurkleide, 3vv, chorus, orch, Bn;
Zeila, 2vv, chorus, obbl hns Bn;
single works, ? from cants., Bn*

Instrumental:

Orch:
syms., A-KR, Wgm, D-MÜs (frag.), 3 in H-Bn;
Synfonia turchesa, C, A-KR, H-Bn;
Pf conc., C, Bn (2 movts);
cl conc., D, GB-Lbl (2 frags.);
Ov., H-Bn*, ed. I. Kecskeméti (Budapest, 1965);
divertimentos, 4 in A-KR;
cassations;
c80 dances, orch and kbd, Wn, H-Bn*, US-BEm;
marches, D-Bsb, H-Bn

Chbr:
Qnt, fl, ob, vn, va, vc, A-KR, Wgm;
Qnt, ob, eng hn, vn, vc, gui, KR;
4 str trios, KR;
Serenade, 1797, fl, va, hn;
March, 2 fl, H-Bn*;
fl duet, A-HE

Font: En català: Franz Xaver Sussmayr (1766-1803) En castellano: Franz Xaver Sussmayr (1766-1803) In english: Franz Xaver Sussmayr (1766-1803) - Altres: Franz Xaver Sussmayr (1766-1803) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Als nostres dies a Franz Xaver Süssmayr el coneixem, quasi en exclusiva, pel fet de ser el primer en finalitzar el Rèquiem de Mozart ja que en efecte no va ser l'únic a l'hora d'intentar completar la complexa partitura de Mozart. Aquesta circumstància i més enllà del seu temps ha condicionat en bona part la percepció que en tenim situant-lo, sovint i de forma generalitzada, en una categoria de compositor secundari. No obstant, Sussmayr no va ser un músic menyspreat i molt menys ignorat a Viena, la ciutat on va desenvolupar la seva curta carrera. Allà va estrenar diverses òperes, algunes d'elles amb gran èxit, misses (escoltar-ne una aquí), dos rèquiems (escoltar-ne un aquí), cantates i abundant obra instrumental. I aquí haurem de tornar a l'afirmació de l'inici perquè en base a aquesta, el seu extens repertori ha quedat apaivagat o en gran part directament ignorat. Per tant, tot i la diversitat i extensió del seu opus, avui dia resulta notablement difícil poder dimensionar el seu treball més enllà de fugaces i anecdòtiques aparicions. Una d'aquestes té a veure amb una cantata prou original per nom Das Namensfest per a solistes i cor de nens i orquestra i estrenada a Viena el 20 de novembre de 1799. Encarregada pels nebots d'un tal Baró Lang per a celebrar el dia del seu Sant, l'obra s'estructura en una obertura simfònica, en cors i en àries, en un estil operístic proper a Haydn i Cimarosa i amb passatges de notable dificultat tenint en compte l'edat dels cantants. Tanmateix, l'obra no pretén, en cap cas, grans elucubracions de retòrica i contingut, i conseqüentment Süssmayr ens regala un preciós divertimento ideal per a nens i nenes... i per cantar-lo alegrement en les nostres escoles, esglésies o places perquè la música, al cap i a la fi i a totes les edats, és vida!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Budapest Symphony; Hungarian Radio Children's Chorus; Laszlo Csányi (conductor)
RECICLASSICAT: SUSSMAYR, Franz Xaver (1766-1803)
AMAZON: Children Music
IMSLP: Franz Xaver Sussmayr (1766-1803)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Children Music



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

diumenge, 29 de març del 2015

SUSSMAYR, Franz Xaver (1766-1803) - Missa Solemnis in D

Vladimir Lukich Borovikovsky - S. Giovanni (1804-1809)
Obra de Vladímir Borovikovski (1757-1825), pintor ucraïnès (1)




Parlem de Pintura...

Vladímir Lukich Borovikovski (Влади́мир Луки́ч Боровико́вский) (Mýrhorod, 24 de juliol de 1757 - Sant Petersburg, 6 d'abril de 1825) va ser un pintor ucraïnès especialitzat en l'art del retrat. El seu pare, Luka Borovik, va ser un cosac ucraïnès i pintor d'icones aficionat. D'acord amb la tradició familiar, va servir amb els seus tres germans en el regiment de Myrhorod, però Vladímir es va retirar aviat, després d'aconseguir el rang de porúchik i va dedicar la seva vida a l'art, en bona mesura pintant icones per a les esglésies locals. Borovikovski potser hagués passat la resta de la seva vida com un pintor aficionat en un poble provincial de no ser per un esdeveniment inesperat. El seu amic Vasili Kapnist estava preparant un allotjament per a l'emperadriu Caterina II de Rússia a Kremenchuk durant el seu viatge cap a la recentment conquerida Crimea. Kapnist li va encarregar a Borovikovski dues pintures al·legòriques per a l'habitació de l'Emperadriu. Aquesta en va quedar encantada per la qual cosa va demanar al pintor que es mudés a Sant Petersburg. A partir del setembre de 1788, Borovikovski va viure a Sant Petersburg on va canviar el seu cognom del cosac "Borovik" a "Borovikovski", que sonava més aristocràtic. Durant aquests primers anys a Sant Petersburg, va viure a la casa del poeta, arquitecte, músic i crític de l'art Nikolai Lvov, les idees del qual van influire en el seu art. Va estudiar amb Dmitri Levitski i després amb el pintor austríac Johann Baptist Lampi. El 1795 va ser nomenat academicista i va esdevenir un retratista popular, creant 500 retrats durant la seva vida, 400 dels quals han perdurat fins al present segle. Tenia el seu propi estudi, i sovint confiava als seus assistents pintar les parts menys importants dels seus retrats. Entre les persones que van posar per als seus retrats hi havien membres de la família imperial, cortesans, generals, molts aristòcrates i figures dels mitjans artístics i literaris russos. Molts dels seus retrats tenen un estil íntim. Borovikovski mai va ensenyar a l'Acadèmia Imperial de les Arts, però els seus pupils vivien a casa seva. Entre ells cal destacar a Alekséi Venetsiánov i a Bugaievski-Blagodarny, l'autor de l'únic retrat de Vladímir Borovikovski preservat fins als nostres dies. Després del 1819, Borovikovski es va convertir en maçó. A partir d'aleshores es va dedicar a pintar icones, incloent el iconòstasis de l'església del cementiri Smolenski i les icones de la Catedral de Kazan de Sant Petersburg. Va morir el 6 abril 1825 sobtadament i va ser enterrat al cementiri Smolenski de Sant Petersburg.

Font: En català: No disponible En castellano: Vladímir Borovikovski (1757-1825) In english: Vladímir Borovikovski (1757-1825) - Altres: Vladímir Borovikovski (1757-1825)



Parlem de Música...

Franz Xaver Sussmayr (Schwanenstadt, 1766 - Viena, 17 de setembre de 1803) va ser un compositor austríac. Va estudiar música amb el seu pare, un professor i mestre d'un cor a Schwanenstadt. El 1779, va viatjar a l'escola del Monestir de Kremsmünster abans d'estudiar filosofia i dret a la Ritterakademie de la mateixa ciutat. Allà, va compaginar els seus estudis amb un servei com a cantant, violinista i organista a la Catedral, on va estudiar composició amb el seu mestre de capella. A partir del 1785 va començar a compondre música, interpretada en el teatre del Monestir de Kremsmünster. A finals de la dècada del 1780 va viatjar a Viena, on va estudiar música i on va representar algunes de les seves obres a la Hofkapelle. Allà va conèixer a Mozart, amb qui va començar a estudiar composició entre els anys 1790 i 1791. Va treballar com a copista del seu mestre, el va ajudar en la composició de les parts recitatives de la La clemenza di Tito i va completar el Rèquiem inacabat de Mozart a petició de Constanze Mozart. El 1792, va començar a estudiar amb Salieri abans d'assolir el càrrec de clavicembalista i ajudant del Kapellmeister del Nationaltheater de Viena. El 1794 va rebre el nomenament com a mestre de capella de la National-Singspiel del Kärntnertortheater, un càrrec que va mantenir fins el setembre de 1803, l'any de la seva mort. El seu germà Joseph Süssmayr (1776-1830) va ser Kapellmeister de Schwanenstadt.

OBRA:

Vocal secular:

Opera:
Die Liebe für den König, oder Karl Stuart (Spl, 5, G. Stephanie the younger and B. Planck), Kremsmünster, Stift, 25 April 1785, A-KR
Die Liebe auf dem Lande, c1785 (Spl, 3, C.F. Weisse), Wgm
Die Drillinge (Spl, R. Bonin and Planck), Kremsmünster, Stift, 19 Feb 1786
Der Bürgermeister (Spl, F.A. Brühl and Planck), Kremsmünster, Stift, 6 Aug 1786, KR
Die gar zu strenge Kinderzucht (Spl, F.X. Jann and Planck), Kremsmünster, Stift, 4 Feb 1787
Nicht mehr als sechs Schüsseln (Spl, B. Wallner, after F.W. Grossmann), Kremsmünster, Stift, 10 June 1788
Die väterliche Rache (Spl, Jann and Planck), Kremsmünster, Stift, 1 July 1789
Der rauschige Hans, 1791 (Spl, M. Lindemayr), for Lambach, Stift, unperf.
Moses, oder Der Auszug aus Ägypten (grosse Oper, 2, ‘von einem Theaterfreund’), Vienna, Wieden, 4 May 1792, D-DS
Der Vogelsteller (ballet, Antonio Muzzarelli), Vienna, Burg, 8 Aug 1792
L'incanto superato (favola romanesca, 2, G. Bertati), Vienna, Burg, 8 July 1793, Prague, 1793, A-Wn, H-Bn* as Der besiegte Zauber, Prague, 1793
Piramo e Tisbe, c1793 (azione tragica, 2, M. Coltellini), inc., Bn (partly autograph)
Meister Schnaps, oder Er führt ihm's Mädchen selbst zu, ?1793 (Posse, 1), inc., A- Wn, H-Bn*
Il turco in Italia (Il musulmano in Napoli) (ob, 2, C. Mazzolà), Prague, Landesständisches, 12 Feb 1794, Bn*
Der Spiegel von Arkadien (heroisch-komische Oper, 2, E. Schikaneder), Vienna, Wieden, 14 Nov 1794, A-Wn (R1986 in GOB, xvii), CZ-BER (excerpts), D-HR, Mbs, H-Bn* vs (Vienna, 1795); rev. as Die neuen Arkadier (C.A. Vulpius), Weimar, Hof, 2 Feb 1796, D-Bsb, vs (Mannheim, n.d.; Brunswick, n.d.)
Idris und Zenide (heroisch-komische Oper, 2, J.G.C.L. Gieseke, after C.M. Wieland), Vienna, Wieden, 9 May 1795
Die edle Rache (komische Oper, 2, F.X. Huber), Vienna, Kärntnertor, 27 Aug 1795, A-Wn, D-Bsb, DO, H-Bn*
Die Freiwilligen (Gemälde der Zeit, 1, Stephanie), Vienna, Kärntnertor, 27 Sept 1796, A-Wn
Der Wildfang (komische Oper, 2, Huber, after H. von Kotzebue), Vienna, Kärntnertor, 4 Oct 1797, Wn, D-Bsb, Mbs, H-Bn*, US-Wc
Der Marktschreyer (Operette, 1, F.K. Lippert), Vienna, Kärntnertor, 6 July 1799, A-Wgm, D-DS, H-Bn*, US-Wc, vs (Offenbach, n.d.)
Solimann der Zweite, oder Die drei Sultaninnen (Die Liebe im Serail) (Spl, 2, Huber, after C.-S. Favart), Vienna, Kärntnertor, 1 Oct 1799, A-Wn, D-Bsb, Dlb, DS, Mbs, H-Bn*, US-Wc, vs (Bonn, n.d.; Vienna, n.d.)
Gülnare, oder Die persische Sklavin (Spl, 1, Lippert, after B.-J. Marsollier), Vienna, Kärntnertor, 5 July 1800, A-Wn, H-Bn*
Phasma, oder Die Erscheinung im Tempel der Verschwiegenheit (heroische Oper, 2), Vienna, Kärntnertor, 25 July 1801, A-Wn, D-DS, vs (Vienna, n.d.)
Das Hausgesinde, 1802 (Posse, 1), unperf., H-Bn*
Il noce di Benevento (Die Zauberschwestern) (ballet, S. Viganò), Vienna, Kärntnertor, 14 Jan 1802, I-Mc
L’imbarazzo degli amanti (farca, 1), unperf.
Gl’uccellatori (dg, after ?C. Goldoni), inc., A-Wgm, Wn, H-Bn*
Alcidoro e Dalisa, o sia Gli amanti in Tempe, 1 scene, Bn*
Various pieces in Die Liebe macht kurzen Prozess, oder Die Heirat auf gewisse Art (1798); sections of unidentified operas and items for insertion into operas by other composers in A-Wn, Wgm, H-Bn (some autograph) [for details see Lehner and Kecskeméti]

Other secular:
Lieb und Freundschaft geben uns ein grosses Gut, 4vv, A-HE, KR, Wn;
Die Freundschaft und die Liebe, canon 3vv;
Erlaubt mir gnäd'ge schöne Damen, B, orch, H-Bn*;
Lasst uns unsres Lebens freuen, B, orch, Bn*;
Ger. and Fr. lieder, D-DGs, Hs, GB-Lbl*, H-Bn

Doubtful:
List und Zufall (komische Oper, 2, M. Stegmayer), Vienna, An der Wien, 11 Jan 1806

Vocal religiosa:

Masses:
C, 4vv, orch, A-KR (2 copies) (Vienna, ?1810);
D, 4vv, orch, HE, KR, Wa, CZ-Pu;
B , 4vv, orch, A-Waf;
1 mass in D-LEt;
German requiem, G, 4vv, org, 1 Feb 1786, A-KR;
German requiem, B , 4vv, orch KR

Other sacred:
1 vesper, KR;
Te Deum, 12 Aug 1792, KR;
Ave verum, 1792, H-Bn*;
3 grads, incl. Miserere mei Domine H-P;
6 offs, incl. Angelus Domini descendit, A-KR, Ave Maria, 1785, KR, Exsultate justi, canon, WIL;
Lauda Sion, KR, WIL;
Tantum ergo, D, VOR, SK-Mms;
Tantum ergo, C, A-KR, WIL;
2 Predictlieder, KR; Alleluia, H-Bn;
other works, A-KR, H-Bn

Cants.:
Feyer Lied zum Geburtstag … Franz II, 5/12 Feb 1794, Prague, Teynkirche, Bn*;
Cantata per la nascita della … archiduchessa Carolina (G. Arrivabene), Vienna, 13 Dec 1795, A-KR, H-Bn(partly*), as O ihr glücklichen Ufer der Krems, Kremsmünster, 24 June 1796;
Der Retter in Gefahr (J.L. Rautenstrauch), Vienna, 19 Sept 1796, A-SEI, Wn, D-Rtt, H-Bn*, NL-DHgm;
Kantate für die Ankunft des Erzherzogs Karl, 1796;
Böhmens Erretter, 1796;
Das Namensfest (J.B. Bergopzoomer), 20 Nov 1799, H-Bn*, ed. I. Kecskeméti (Budapest, 1965);
Der Kampf für den Frieden (Rautenstrauch), Vienna, 23 Dec 1800, Bn*;
Lob des Ofnerweines (Süssmayr), B solo, str qt, Vienna, 20 Oct 1802, A-KR*;
Cant. (Huber), 3vv, chorus, H-Bn*;
Auf dem Lande hat das Leben, 2 solo vv, chorus, orch, Bn*;
Bürger lasst uns Waffen nehmen, 8 solo vv, chorus, orch, Bn;
O sing im Purpurkleide, 3vv, chorus, orch, Bn;
Zeila, 2vv, chorus, obbl hns Bn;
single works, ? from cants., Bn*

Instrumental:

Orch:
syms., A-KR, Wgm, D-MÜs (frag.), 3 in H-Bn;
Synfonia turchesa, C, A-KR, H-Bn;
Pf conc., C, Bn (2 movts);
cl conc., D, GB-Lbl (2 frags.);
Ov., H-Bn*, ed. I. Kecskeméti (Budapest, 1965);
divertimentos, 4 in A-KR;
cassations;
c80 dances, orch and kbd, Wn, H-Bn*, US-BEm;
marches, D-Bsb, H-Bn

Chbr:
Qnt, fl, ob, vn, va, vc, A-KR, Wgm;
Qnt, ob, eng hn, vn, vc, gui, KR;
4 str trios, KR;
Serenade, 1797, fl, va, hn;
March, 2 fl, H-Bn*;
fl duet, A-HE

Font: En català: Franz Xaver Sussmayr (1766-1803) En castellano: Franz Xaver Sussmayr (1766-1803) In english: Franz Xaver Sussmayr (1766-1803) - Altres: Franz Xaver Sussmayr (1766-1803)



Parlem amb veu pròpia...

En sintonia amb molts contemporanis de parla alemanya, Süssmayr va treballar en tota la diversitat de gèneres de l'època, comprensible tenint en compte els diferents càrrecs que va desenvolupar al llarg d'una sòlida i constant carrera. I a diferència del que molts de nosaltres puguem imaginar i fins i tot afirmar, Süssmayr va rebre bones crítiques i va gaudir de notable ressò tot i la voraç competència musical d'aleshores a Viena. El seu repertori, no enganya, i mostra una considerable producció d'òperes, sent les més populars Der Spiegel von Arkadien (1794) i Eipeldauer Briefe (1794). Fins i tot aquesta darrera va provocar una queixa del mateix Süssmayr el dia que casualment va descobrir com es venien còpies de la partitura sense el seu permís. L'èxit de Süssmayr queda demostrat, també, per les variacions de Beethoven (piano, woo76, 1799) d'un dels temes musicals de Solimann der Zweite (1799) o pel tema d'un ballet arranjat per Paganini en el seu Le streghe op.8. No oblidarem tampoc la seva música religiosa la qual es va interpretar amb regularitat a Àustria fins a mitjans del segle XIX i fins i tot avui dia és possible escoltar alguna de les seves misses en terres austríaques. Misses com la d'avui recuperada d'una interpretació en viu i en directe a càrrec del prestigiós director Riccardo Muti. De fet, aquesta Missa Solemne en Re major per a solistes, cor i orquestra no la trobarem editada encara i la gravació que en el seu dia existia a Internet ja ha desaparegut. Per tant, com a relíquia d'un compositor sovint maltractat per haver-se atrevit a finalitzar un Rèquiem que no li corresponia, l'haurem de considerar i situar en la categoria de preuat tresor. La tonalitat de Re major és considerada pels entesos com la 'tonalitat de la glòria', definició adient per la marcada solemnitat i grandiloqüència continguda d'aquesta partitura de Süssmayr. Tot i que la interpretació aparenta ser bona, el cert és que la qualitat de l'enregistrament no ho és tant. Conseqüentment, el resultat se'n resen dramàticament tot i que no definitivament. Amb això vull dir que les restriccions, evidents, permeten fer-se una idea de la complexitat, recursos i formalitats d'una gran missa d'un autor a qui avui només recordem per la seva vinculació amb Mozart. Pel seu bé, potser seria hora de mirar-nos-el frontalment i deixar que la seva música s'expressi fruit del seu caràcter i no del record del seu mestre!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 13 d’abril del 2012

SÜSSMAYR, Franz Xaver (1766-1803) - Deutsches Requiem

Obra de Carl Heinrich Bloch, pintor danès del XIX.





Franz Xaver Süssmayr (1766-1803) compositor i clarinetista austríac nascut a Schwanenstadt. Sussmayr, cognom que associem a un Rèquiem, el de Mozart aquell que el geni, en un últim sospir d'esma, pautaria al seu fidel pupil per tal que finalitzés una obra que el propi Mozart, i amb raó, preveia que escrivia per a sí mateix. Doncs sí, Süssmayr és un d'aquells autors que més o menys tothom coneix per haver assumit el monumental repte d'acabar de compondre una obra d'un geni irrepetible. Süssmayr, fill de sagristà (segons l'Enciclopèdia Catalana, clergue, religiós o laic que té cura d'una sagristia, de les coses necessàries per al culte cristià i de l'endreçament d'una església), va viure una existència íntimament lligada a Mozart des del moment que amb 22 anys s'establiria definitivament a Viena com a alumne, juntament amb Joseph Eybler, de Mozart. Tanta va ser la relació entre ambdós, que fins i tot era Süssmayr qui escrivia els recitatius de la òpera La Clemenza di Tito l'any 1791, any de la mort del geni compositor fet pel qual al seu temps era més conegut per aquells recitatius que per la finalització del Rèquiem KV.626. Ara bé, Süssmayr de qui es parla que com a compositor fou irregular i prescindible, a banda, evidentment de l'obra mozartiana, va escriure gran quantitat de música, sobretot obres de cambra i cantates, moltes d'elles per a cors de veus blanques de caràcter amable. En la seva producció també trobarem misses, simfonies i concerts, entre ells, el seu concert de clarinet, una de les obres més conegudes del Sussmayr independent de Mozart.

Avui tot i ser divendres, tot i gaudir d'un dia de primavera esplèndid i tot i tenir una sensació d'alegria fruit de la proximitat del cap de setmana, parlaré d'un rèquiem, una missa mortuòria. Tanmateix, parlar d'un rèquiem de producció pròpia de Sussmayr i tenint en compte la trajectòria i el caràcter de les seves composicions, és probable que faci que no ens trobem davant d'una obra pròpiament trista i fosca com per exemple els monumentals i tètrics rèquiems romàntics. En aquest cas, ens trobarem una senzilla peça coral, sense més ambició que la d'entretenir i rendir homenatge pòstum a qui ho demanés però fent-ho agradablement i de forma breu ja que és una obra curta i paradoxalment, si deixem de banda la motivació final de l'obra i el títol de la mateixa, en gaudirem com si fos una innocent cantata. Això últim, probablement, és el que hauríem de retreure a Süssmayr, la no identificació de les seves obres amb allò que realment vol exposar. Aquest fet, juntament amb l'estigma que suposa per un autor "ser aquell que va acabar el rèquiem de Mozart" amb la devaluació inherent d'aquesta afirmació fa que trobar obres editades d'aquest artista austríac sigui realment complicat. Sigui com sigui, tot i el menyspreu de la seva música, recuperaré el seu Deutsches Requiem SmWV 104 una petita obra coral, que amb la bona interpretació que se'n fa d'ella, ens ajudarà a conèixer a un Süssmayr desconegut.

La interpretació a càrrec del cor i la orquestra de la St. Olaf Choir sota la supervisió d'Anton Armstrong.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

BIOGRAFIA: Franz Xaver Süssmayr (Schwanenstadt, 1766 - Viena, 17 de setembre de 1803)
ALLMUSIC: St Olaf Choir – Mozart: Requiem & Süssmayr: Requiem
IMSLP: Franz Xaver Sussmayr (1766-1803)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: St Olaf Choir – Mozart: Requiem & Süssmayr: Requiem

St Olaf Choir – Mozart: Requiem & Süssmayr: Requiem

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!