Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aufschnaiter B.A.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aufschnaiter B.A.. Mostrar tots els missatges

diumenge, 20 de juliol del 2025

AUFSCHNAITER, Benedikt Anton (1665-1742) - Missa Sancti Antonii (1712)

Bartolomeo Altomonte (1694-1783) - Virtue and Science triumphant over Vice


Benedikt Anton Aufschnaiter (1665-1742) - Missa Sancti Antonii aus 
'Alaudae V ad aram purpurati honoris Victimae sive Sacra V ... op. 6' (1712)
Performers: Nеuе lnnsbruckеr Hofkapеllе; Detlef Brаtschke (conductor)

---


Austrian composer. His main appointment was in Passau, where he succeeded Georg Muffat as court Kapellmeister in 1705. He spent his early years in Vienna, where he may have been a pupil of Johannes Ebner (a member of the well-known family of organ players and son of Wolfgang Ebner) whom he declared his model. Apparently he came into contact with members of the Viennese nobility, and he may have been employed at a court. In a letter of 1724 to Prince-Bishop Lamberg, while complaining about the quality of the violinists in Passau, Aufschnaiter claimed to have had in Vienna, where he spent many years, ‘16–18 excellent musicians’ at his disposal. His op.1 (of which no copy is extant) was dedicated to Count Ferdinand Ernst von Trautmannsdorf, who may have been his employer. In 1695 his op.2 appeared in Nuremberg with a dedication to Archduke Joseph (later Emperor Joseph I). Under the title Concors discordia it contains six orchestral suites which show Italian concerto grosso structure but also an apparent French influence; they probably followed the example of Georg Muffat. All that is known of op.3 is that it was dedicated to Emperor Leopold I; no copy is extant. Op.4 consists of eight church sonatas published under the title Dulcis fidium harmonia symphoniis ecclesiasticis concinnata, which appeared in 1703 and were dedicated to the four early fathers of the church and the four evangelists. These are orchestral sonatas for two solo violins (which have complicated double stops), two violins ad libitum, viola, violone and organ; they may have been inspired by Heinrich Biber’s works. From 1705, when he became Kapellmeister at Passau, Aufschnaiter was active as a composer of church music (although he was not officially appointed cathedral Kapellmeister as Muffat had been). His opp.5 and 8 comprise vespers for four voices, strings and continuo instruments (1709, 1728), his op.6 five masses (1712) and his op.7 offertories with two solo violas (1719). In all his church works Aufschnaiter favours a more traditional style similar to the Roman cantata style; there are fewer demanding violin passages and double stops than in his earlier works, and he prefers to please with melodic charm. In his theoretical writings he emphasizes the difference between church, chamber and theatre music.

dimecres, 21 de febrer del 2024

AUFSCHNAITER, Benedikt Anton (1665-1742) - Parthia Della Cortesia

Giuseppe Pinacci (1642-1718) - The troops of the Grand Duke Cosimo III in combat


Benedikt Anton Aufschnaiter (1665-1742) - Concerto ô Parthia, Della Cortesia â 9
Performers: Concerto Armonico; Bernhard Siеbеrеr (conductor)

---


Austrian composer. His main appointment was in Passau, where he succeeded Georg Muffat as court Kapellmeister in 1705. He spent his early years in Vienna, where he may have been a pupil of Johannes Ebner (a member of the well-known family of organ players and son of Wolfgang Ebner) whom he declared his model. Apparently he came into contact with members of the Viennese nobility, and he may have been employed at a court. In a letter of 1724 to Prince-Bishop Lamberg, while complaining about the quality of the violinists in Passau, Aufschnaiter claimed to have had in Vienna, where he spent many years, ‘16–18 excellent musicians’ at his disposal. His op.1 (of which no copy is extant) was dedicated to Count Ferdinand Ernst von Trautmannsdorf, who may have been his employer. In 1695 his op.2 appeared in Nuremberg with a dedication to Archduke Joseph (later Emperor Joseph I). Under the title Concors discordia it contains six orchestral suites which show Italian concerto grosso structure but also an apparent French influence; they probably followed the example of Georg Muffat. All that is known of op.3 is that it was dedicated to Emperor Leopold I; no copy is extant. Op.4 consists of eight church sonatas published under the title Dulcis fidium harmonia symphoniis ecclesiasticis concinnata, which appeared in 1703 and were dedicated to the four early fathers of the church and the four evangelists. These are orchestral sonatas for two solo violins (which have complicated double stops), two violins ad libitum, viola, violone and organ; they may have been inspired by Heinrich Biber’s works. From 1705, when he became Kapellmeister at Passau, Aufschnaiter was active as a composer of church music (although he was not officially appointed cathedral Kapellmeister as Muffat had been). His opp.5 and 8 comprise vespers for four voices, strings and continuo instruments (1709, 1728), his op.6 five masses (1712) and his op.7 offertories with two solo violas (1719). In all his church works Aufschnaiter favours a more traditional style similar to the Roman cantata style; there are fewer demanding violin passages and double stops than in his earlier works, and he prefers to please with melodic charm. In his theoretical writings he emphasizes the difference between church, chamber and theatre music.

diumenge, 21 de febrer del 2021

AUFSCHNAITER, Benedikt Anton (1665-1742) - Missa Sancti Francisci (1712)

Georg Braun (1541-1622) & Franz Hogenberg (1539-1590) - Passau


Benedikt Anton Aufschnaiter (1665-1742) - Missa Sancti Francisci (1712)
Performers: Neue Innsbrucker Hofkapelle; Detlef Bratschke (leitung)

---


Austrian composer. His main appointment was in Passau, where he succeeded Georg Muffat as court Kapellmeister in 1705. He spent his early years in Vienna, where he may have been a pupil of Johannes Ebner (a member of the well-known family of organ players and son of Wolfgang Ebner) whom he declared his model. Apparently he came into contact with members of the Viennese nobility, and he may have been employed at a court. In a letter of 1724 to Prince-Bishop Lamberg, while complaining about the quality of the violinists in Passau, Aufschnaiter claimed to have had in Vienna, where he spent many years, ‘16–18 excellent musicians’ at his disposal. His op.1 (of which no copy is extant) was dedicated to Count Ferdinand Ernst von Trautmannsdorf, who may have been his employer. In 1695 his op.2 appeared in Nuremberg with a dedication to Archduke Joseph (later Emperor Joseph I). Under the title Concors discordia it contains six orchestral suites which show Italian concerto grosso structure but also an apparent French influence; they probably followed the example of Georg Muffat. All that is known of op.3 is that it was dedicated to Emperor Leopold I; no copy is extant. Op.4 consists of eight church sonatas published under the title Dulcis fidium harmonia symphoniis ecclesiasticis concinnata, which appeared in 1703 and were dedicated to the four early fathers of the church and the four evangelists. These are orchestral sonatas for two solo violins (which have complicated double stops), two violins ad libitum, viola, violone and organ; they may have been inspired by Heinrich Biber’s works. From 1705, when he became Kapellmeister at Passau, Aufschnaiter was active as a composer of church music (although he was not officially appointed cathedral Kapellmeister as Muffat had been). His opp.5 and 8 comprise vespers for four voices, strings and continuo instruments (1709, 1728), his op.6 five masses (1712) and his op.7 offertories with two solo violas (1719). In all his church works Aufschnaiter favours a more traditional style similar to the Roman cantata style; there are fewer demanding violin passages and double stops than in his earlier works, and he prefers to please with melodic charm. In his theoretical writings he emphasizes the difference between church, chamber and theatre music.

dijous, 21 de febrer del 2019

AUFSCHNAITER, Benedikt Anton (1665-1742) - Orchesterwerke

Hans Bollongier - Stilleven met bloemen (1639)
Obra d'Hans Gillisz. Bollongier (c.1600-1645), pintor holandès (1)


- Recordatori de Benedikt Anton Aufschnaiter -
En el dia de la celebració del seu 354è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Hans Gillisz. Bollongier [Boulenger] (Haarlem, c.1600 - Haarlem, 1645) va ser un pintor holandès. Es desconeix la major part de la seva vida sent la primera referència de 1623, any que va entrar com a membre del Gremi de Sant Lluc d'Haarlem. Com a pintor, es creu va desenvolupar la totalitat de la seva carrera a Haarlem. En aquest sentit, es va especialitzar en natures mortes de flors i garlandes algunes de les quals van ser erròniament atribuïdes al seu germà i pintor Horatio Bollongier (1601-1675). Hans Gillisz. Bollongier, tot i gaudir d'una popularitat notable, va ser oblidat pocs anys després de la seva mort, esdevinguda a Haarlem el 1645.



Parlem de Música...

Benedikt Anton Aufschnaiter (Kitzbühel, bap. 21 de febrer de 1665 - Passau, 24 de gener de 1742) va ser un compositor austríac. Poca informació és té abans del seu nomenament a Passau, on va succeir a Georg Muffat com a Kapellmeister de la Cort el 1705. Es creu que va passar els seus primers anys a Viena, on podria haver estat alumne de Johannes Ebner, fill de l'organista Wolfgang Ebner. Pel que sembla, posteriorment va entrar en contacte amb membres de la noblesa vienesa, al servei de qui devia treballar. El 1695 va publicar a Nuremberg el seu Op.2 amb una dedicatòria a l'Arxiduc Joseph, més tard l'emperador Josep I. Amb el títol de Concors discordia, conté sis suites orquestrals que mostren una estructura propera al concerto grosso italià, tot i que també una marcada influència francesa en sintonia amb alguns exemples de Georg Muffat. El seu Op.3, actualment perdut, el va dedicar a l'emperador Leopold I. L'Op. 4 van ser 8 sonates d'església amb el nom de Dulcis fidium harmonia symphoniis ecclesiasticis concinnata, publicades el 1703. A partir del 1705, fruit del càrrec de mestre de capella, es va dedicar de ple a la composició de música religiosa. Va escriure misses, ofertoris, vespres i nombrosos motets, himnes i obres menors. Benedikt Anton Aufschnaiter va morir a Passau el gener de 1742.

Ludwig Andreas von Khevenhüller (1683-1744) - Plan der Hochfürstlichen und Bischofflichen Residentz Stadt Passau (2)

OBRA:

Vocal religiosa:

Concors discordia, 2 vn, 2 va, vc, op.2 (Nuremberg, 1695)
Dulcis fidium harmonia symphoniis ecclesiasticis concinnata, 2 vn solo, 2 vn, va, vle, org, op.4 (Augsburg, 1703)
Memnon sacer ab oriente animatus, seu Vesperae solemnissimae, 4vv, str, 2 bc, op.5 (Augsburg, 1709)
Alaudae V ad aram purpurati honoris victimae sive Sacra V [5 masses], 4vv, vn, 2 va, 3 tpt, 3 trbn, ?org, op.6 (n.p., 1712)
Aquila clangens, exaltata supra domum Domini, sive 12 offertoria, 4vv, 2 vn, 2 va solo, 2 bc, 2 trbn ad lib, op.7 (Passau, 1719)
Cymbalum Davidis vespertinum seu Vesperae pro festivitatibus, 4vv, 2 vn, 2 va, 2 bc, op.8 (Passau, 1728), 2 with 2 tpt and 2 ob ad lib
Miserere pro tempore quadragesimae, op.9, c1724, unpubd, ?lost
Opp.1 and 3 lost
6 Miserere, A-KR [4 also in D-OB], ?orig. intended as part of op.9
Numerous other works, incl. masses, requiems, responses for Holy Week, grads/offs, A-KR, D-Bsb, Dkh, Mf, OB, Po, Rp, S-Uu
Praeludien, Fugen à 4, formerly A-GÖ, lost

Literatura:

Regulae compositionis fundamentales Musurgiae (MS, D-Po)
Anweisung oder Fundamentalregeln um eine gute Musik zu componieren (MS, D-Po) 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Concerto Armonico Budapest
RECICLASSICAT: AUFSCHNAITER, Benedikt Anton (1665-1742)
IMSLP: Benedikt Anton Aufschnaiter (1665-1742)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

diumenge, 22 de febrer del 2015

AUFSCHNAITER, Benedikt Anton (1665-1742) - Vesperae solemnissimae (1709)

Girolamo Macchietti - Pala Lioni (c.1562)



- Recordatori de Benedikt Anton Aufschnaiter -
En el dia de la celebració del seu 350è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Girolamo di Francesco di Mariotto Macchietti (Firenze, 22 de febrer de 1535 - Firenze, 3 de gener de 1592) va ser un pintor italià manierista actiu a Florència. Va ser alumne de Michele di Ridolfo del Ghirlandaio. Entre els anys 1556 i 1562, va treballar com a assistent de Giorgio Vasari en la decoració del Palazzo Vecchio, on va treballar amb Mirabello Cavalori. Després de passar dos anys a Roma per completar la seva formació el 1563 va retornar a Florència, on es va convertir en membre de l'acabada de crear Acadèmia de Belles Arts de Florència. Sota els auspicis de la mencionada institució va col·laborar, el 1564, al costat del seu amic Mirabello Cavalori en les grisalles per al cadafal del funeral de Michelangelo Buonarroti a San Lorenzo, Llorenç de Mèdici rep Michelangelo, obra perduda. Ben aviat va assolir notable prestigi gràcies a obres que van decorar algunes de les més grans esglésies florentines com Adoració dels Reis Mags a la basílica de San Lorenzo o el Martiri de Sant Llorenç a Santa Maria Novella. Per al següent gran projecte de l'Acadèmia, el casament del futur gran duc Francesc I de Mèdici amb Joana d'Àustria (1565), Macchietti va contribuir amb una pintura monocroma amb el tema de la Fundació del monestir de Monte Oliveto Maggiore, actualment perduda, per a l'Arc de la Religió, estructura efímera construïda per a l'ocasió. Va participar en la decoració, també dirigida per Vasari, de l'estudi de Francesc I amb dos llenços, un relatiu a Jàson i Medea (1570) i l'altre sobre Banys de Pozzuoli (1572). El 1577, va completar una Glòria di Sant Llorenç per a la Collegiata di Sant'Andrea d'Empoli. Sembla ser que en aquestes dates va perdre el favor dels Mèdici, i va haver d'anar-se'n al sud d'Itàlia, on va romandre-hi fins el 1585. Posteriorment, va tornar a viatjar a Roma i es va traslladar a Espanya, on va viure durant dos anys (1587-1589). No hi ha obres registrades a partir d'aquests viatges. En un moment previ al 1592 va tornar a Florència, ciutat on va morir el gener d'aquell any.




Parlem de Música...

Benedikt Anton Aufschnaiter (Kitzbühel, bap. 21 de febrer de 1665 - Passau, 24 de gener de 1742) va ser un compositor austríac. Poca informació és té abans del seu nomenament a Passau, on va succeir a Georg Muffat com a Kapellmeister de la Cort el 1705. Es creu que va passar els seus primers anys a Viena, on podria haver estat alumne de Johannes Ebner, fill de l'organista Wolfgang Ebner. Pel que sembla, posteriorment va entrar en contacte amb membres de la noblesa vienesa, al servei de qui devia treballar. El 1695 va publicar a Nuremberg el seu Op.2 amb una dedicatòria a l'Arxiduc Joseph, més tard l'emperador Josep I. Amb el títol de Concors discordia, conté sis suites orquestrals que mostren una estructura propera al concerto grosso italià, tot i que també una marcada influència francesa en sintonia amb alguns exemples de Georg Muffat. El seu Op.3, actualment perdut, el va dedicar a l'emperador Leopold I. L'Op. 4 van ser 8 sonates d'església amb el nom de Dulcis fidium harmonia symphoniis ecclesiasticis concinnata, publicades el 1703. A partir del 1705, fruit del càrrec de mestre de capella, es va dedicar de ple a la composició de música religiosa. Va escriure misses, ofertoris, vespres i nombrosos motets, himnes i obres menors. Va morir a Passau el gener de 1742.

OBRA:

Vocal religiosa:

Concors discordia, 2 vn, 2 va, vc, op.2 (Nuremberg, 1695)
Dulcis fidium harmonia symphoniis ecclesiasticis concinnata, 2 vn solo, 2 vn, va, vle, org, op.4 (Augsburg, 1703)
Memnon sacer ab oriente animatus, seu Vesperae solemnissimae, 4vv, str, 2 bc, op.5 (Augsburg, 1709)
Alaudae V ad aram purpurati honoris victimae sive Sacra V [5 masses], 4vv, vn, 2 va, 3 tpt, 3 trbn, ?org, op.6 (n.p., 1712)
Aquila clangens, exaltata supra domum Domini, sive 12 offertoria, 4vv, 2 vn, 2 va solo, 2 bc, 2 trbn ad lib, op.7 (Passau, 1719)
Cymbalum Davidis vespertinum seu Vesperae pro festivitatibus, 4vv, 2 vn, 2 va, 2 bc, op.8 (Passau, 1728), 2 with 2 tpt and 2 ob ad lib
Miserere pro tempore quadragesimae, op.9, c1724, unpubd, ?lost
Opp.1 and 3 lost
6 Miserere, A-KR [4 also in D-OB], ?orig. intended as part of op.9
Numerous other works, incl. masses, requiems, responses for Holy Week, grads/offs, A-KR, D-Bsb, Dkh, Mf, OB, Po, Rp, S-Uu
Praeludien, Fugen à 4, formerly A-GÖ, lost

Literatura:

Regulae compositionis fundamentales Musurgiae (MS, D-Po)
Anweisung oder Fundamentalregeln um eine gute Musik zu componieren (MS, D-Po) 

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Benedikt Anton Aufschnaiter (1665-1742) - Altres: Benedikt Anton Aufschnaiter (1665-1742)



Parlem amb veu pròpia...

És la primera vegada que parlo d'Aufschnaiter, un compositor austríac coetani directe en el temps i en l'espai de Johann Fux, el gran mestre austríac que va influir en la generació de compositors clàssics austríacs posteriors. En el cas d'Aufschnaiter, la seva història és menys coneguda. I si bé ja són quasi 4 els anys de vida d'aquest espai, no n'havia parlat per una raó ja que la meva obsessió, en el seu cas, era fer-ho en nom d'alguna partitura religiosa ja que intuïa que aquesta seria certament interessant de donar a conèixer. L'experiència és un grau, i la modèstia també, però en aquest cas crec haver tingut la 'santa' paciència necessària per haver esperat tot aquest temps abans de parlar-ne i fer-ho, curiosament, el dia de la celebració del seu 350è aniversari i amb la música que tant temps havia desitjat. Música religiosa, en una gravació en directe fenomenal (que dedueixo que properament serà editada en CD), que recupera les seves Vesperae solemnissimae op. 5 publicades a Augsburg el 1709. Del recull de vespres, escoltarem les tres més breus, és a dir i per ordre, el Beatus Vir, el Laudate pueri Dominum i el Laudate Dominum. Aufschnaiter va ser, en termes generals, un compositor del seu temps, arcaic en les formes i fidel al barroc del contrapunt, el seu estil s'aproxima per inèrcia al de la veïna escola romana. A diferència no obstant de l'austeritat d'aquesta, Aufschnaiter introdueix el valor afegit d'una orquestració considerablement generosa que accentua, magistralment, la solemnitat de la paraula sagrada introduint el bell llenguatge instrumental. Veritablement, el dia que vaig descobrir aquesta gravació qualitativament tant bona i que podeu visualitzar aquí, em vaig sentir afortunat i feliç. En relació a la seva obra religiosa, existeixen dues edicions més amb el seu Rèquiem, dues misses (Missa Sancti Francisci, 1712 i Missa Sancti Antonii, 1712) i obra sacra menor. Per tant, de ben segur que en tornarem a parlar, mentrestant, felicitem-lo amb il·lusió i vehemència!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...
Benedikt Anton Aufschnaiter (1665-1742)

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!