Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Zelter C.F.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Zelter C.F.. Mostrar tots els missatges

dilluns, 11 de desembre del 2023

ZELTER, Carl Friedrich (1758-1832) - Concerto per il Viola di Braccia (1779)

Thomas Hudson (1701-1779) - The Radcliffe Family (c.1742)


Carl Friedrich Zelter (1758-1832) - Concerto per il Viola di Braccia, 2 Violini, 2 Viole, 2 Corni e Basso (1779)
Performers: Georg Schmid (1907-1984, viola); Kammerorchester Des Saarländischen Rundfunks, Saarbrücken;
Karl Ristenpart (1900-1967, conductor)

---


German composer, conductor and teacher remembered primarily as a composer of lieder. The son of the mason George Zelter, he was brought up in the same trade, but his musical inclinations soon asserted themselves. He began training in piano and violin at 17, and from 1779 he was a part-time violinist in the Doebbelin Theater orchestra in Berlin. Also there he was a pupil of C.F.C. Fasch (1784-86). In 1786 he brought out a funeral cantata on the death of Frederick the Great. In 1791 he joined the Singverein (later Singakademie) conducted by Fasch, often acting as his deputy, and succeeding him in 1800. He was elected associate ("Assessor") of the Royal Academy of the Arts in Berlin in 1806, becoming a teacher in 1809. In 1807 he organized a Ripienschule for orchestra practice, and in 1809 he founded in Berlin the Liedertafel, a pioneer men's choral society that became famous; similar organizations were subsequently formed throughout Germany, and later in America. Zelter composed about 100 men's choruses for the Liedertafel. In 1822 he founded the Royal Institute for Church Music in Berlin, of which he was director until his death (the Institute was later reorganized as the Akademie fur Kirchen- und Schulmusik). His students, among others, included Mendelssohn, Meyerbeer, Loewe and Nicolai. Goethe greatly admired Zelter's musical settings of his poems, preferring them to Schubert's and Beethoven's; this predilection led to their friendship, which was reflected in a voluminous correspondence, 'Briefwechsel zwischen Goethe und Zelter' (ed. in 6 vols. by F.W. Riemer, Berlin, 1833-34; ed. in 3 vols. by L. Geiger, Leipzig, 1906; ed. in 4 vols. by M. Hecker, Leipzig, 1913; Eng. tr. by AD. Coleridge, London, 1887). His songs are historically important, since they form a link between old ballad types and the new art of the lied, which found its flowering in Schubert and Schumann. Zelter's settings of Goethe's 'König von Thule' and of 'Es ist ein Schuss gefallen' became extremely popular. He published a biography of C.F.C. Fasch (Berlin, 1801). Zelter's autobiography was first published under the title 'C.F. Zelter. Eine Lebensbeschreibung nach autobiographischen Manuscripten', ed. by W. Rintel, then as 'C.F. Zelter. Darstellungen seines Lebens' (Weimar, 1931).

dimecres, 15 de maig del 2019

ZELTER, Carl Friedrich (1758-1832) - Lieder

Friedrich Bury (1763-1823) - Portret ksiezniczki Augusty Von Hessen-Kassel
Obra de Friedrich Bury (1763-1823), pintor alemany (1


- Recordatori de Carl Friedrich Zelter -
En el dia de la commemoració del seu 187è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Friedrich (Fritz) Bury (Hanau, 12 de març de 1763 - Aachen, 18 de maig de 1823) va ser un pintor alemany. Fill de Jean Jacques Bury, es va formar inicialment amb el seu pare, en aquell temps professor de l'Acadèmia de Disseny d'Hanau. Més tard, va entrar a l'Acadèmia de Belles Arts de Dusseldorf on va estudiar amb Johann Heinrich Lips. El 1783, i fins el 1799, va viure a Itàlia on va estudiar els grans mestres i on va conèixer al pintor Johann Heinrich Wilhelm Tischbein, de qui també va rebre formació. Al seu retorn a Alemanya, va treballar a Dresden, Kassel i Weimar per finalment establir-se a Berlín, on va entrar com a membre de la Gesetzlose Gesellschaft zu Berlin. També a Berlín, va ser nomenat membre de l'Acadèmia d'Arts Prussiana i va participar en la majoria d'exposicions que s'hi van fer. Com a pintor, va destacar especialment pels seus retrats i escenes de caràcter històric. Friedrich Bury va morir a Aachen el maig de 1823.



Parlem de Música...

Carl Friedrich Zelter (Berlin, 11 de desembre de 1758 - Berlin, 15 de maig de 1832) va ser un professor, director i compositor alemany. Vinculat familiarment a la francmaçoneria, es va formar inicialment amb el seu pare. A l'entorn del 1775 es va iniciar en violí fent el seu debut a l'orquestra del Döbbelinsches Theater de Berlín el 1779. A partir del 1784 va rebre formació de Carl Friedrich Fasch i el 1791 es va unir al Singverein sota la direcció del seu mestre Fasch, a qui precisament va substituir en el càrrec el 1800. El 1806 va entrar com a membre associat de l'Acadèmia de Belles Arts de Berlin, institució en la qual va treballar com a professor a partir del 1809. Precisament aquell any, va ser el fundador de la societat coral masculina Liedertafel. Va ser aleshores quan es va especialitzar, com a compositor, en la creació de desenes d'obres corals per a veus masculines. El 1822 va ser el fundador del Königliches Musik-Institut Berlin del qual en va ser professor i director la resta de la seva vida. Va ser precisament allà on van destacar molts dels seus alumnes com Mendelssohn, Meyerbeer, Loewe i Nicolai. També al llarg de la seva vida va col·laborar musicalment amb Goethe. Carl Friedrich Zelter va morir a Berlin el maig de 1832.

Carl Friedrich Zelter (2)

OBRA:

Vocal secular:

Cant.:
La Medea (Sanseverino), ?1782, lost;
Serafina, o du, den meine Seele liebt (C.M. Wieland), S solo, orch, 1783, frag. Bsb;
Warum ist euer Blick so tief gesenkt? (J.D. Sander or K.W. Ramler), solo vv, chorus, orch, Berlin, 25 Oct 1786 [on death of Frederick the Great and accession of Friedrich Wilhelm II], lost;
Dir, die du Heil und Segen: Auf den Geburtstag einer geliebten Mutter (C.F. Nicolai), 1v, chorus, orch, 1793, Bsb*;
Der Fromme geht dahin (Ribbeck), 4 solo vv, chorus, orch, 1806, ?lost;
Die Gunst des Augenblicks (F. von Schiller), 4 solo vv, chorus, pf, orch (Berlin, ?1806), ed. in NM, xcii (1932);
Johanna Sebus (Goethe), Bar, chorus, insts, 1810, D-WRgs*, arr. for 1v, chorus, pf (Leipzig, ?1810), ed. in NM, xci (1932)

Other choral:
Ode an die Freude (F. von Schiller), chorus, pf (Berlin, 1793);
Hymnus an die Sonne: In Flammen nahet Gott (Tiedge), 1v, double choir, pf, 1808, Bsb;
Quis sit desiderio (Horace: OdesI), 4 solo vv, chorus, c1820, autograph MS in Cincinnati Art Museum;
Hymnus in solemnia academiae: Felix ad est, solo v, chorus, 1825, lost;
Das Gastmahl (Goethe), solo vv, chorus (Berlin, 1832);
Divis orte bonis optime prussiae, chorus, lost

Opera, scenas etc.:
Das Orakel (op, C.F. Gellert), c1778, frag., lost;
O Dio, se in questo istante (scena and aria, P. Metastasio), 1781, D-Bsb;
Misero me! ah! che veggo! (scena and aria, Metastasio), 1783, lost;
Barbaro, che a tuoi nodi (scena and aria, Metastasio), S solo, insts, Bsb;
Dove sei mia bella Nice, Bsb; Le tendre coeur de la bergère, Bsb;
Vieni, audace nemico (scena and aria, Metastasio), lost

Lieder:
12 Lieder am Klavier zu singen (Berlin and Leipzig, 1796/R), 2 ed. in B, 4 ed. in L;
12 Lieder am Clavier zu singen (Berlin, 1801/R), 3 ed. in L;
Sammlung [12] kleiner Balladen und Lieder (Hamburg, before 1803/R), 1 ed. in J, 2 ed. in L;
Zelter’s [48] sämmtliche Lieder, Balladen und Romanzen, i–iv (Berlin, 1810–13, 2/1816/R), 12 ed. in B, 7 ed. in J, 18 ed. in L, selection ed. in NM, lx (1930);
[12] Ausgewählte Lieder, Romanzen und Balladen (Leipzig and Berlin, ?1813);
Neue Liedersammlung (12 lieder) (Zürich and Berlin, 1821/R), 1 ed. in B, 2 ed. in J, 5 ed. in L;
6 deutsche Lieder, B solo, pf (Berlin, 1826/R);
6 deutsche Lieder, A solo, pf (Berlin, 1827/R), 2 ed. in L;
6 Gesänge für Männerstimmen (Berlin, ?1828);
[10] Tafel-Lieder für [4] Männerstimmen, v, vii (Berlin, c1830);
10 Lieder für Männerstimmen, i–ii (Berlin, before 1833);
7 in Musen-Almanach, ed. F. von Schiller (Tübingen, 1797);
4 in Musen-Almanach, ed. Schiller (Tübingen, 1798);
5 in Musenalmanach, ed. J.H. Voss (Neu-Strelitz, 1800), 1 ed. in L;
Liedertafel Gesänge, 6 vols., D-Bsb;
further lieder in Bsb, DEl, DÜk, HVs, WRgs, A-Wn, 17 ed. in L;
for lists of individual lieder, see Lederbur, Kruse, and Barr

Vocal religiosa:

Orat.:
Die Auferstehung und Himmelfahrt Jesu (orat, K.W. Ramler), 4 solo vv, chorus, orch, 1807, pt i D-Bsb* (chorus and insts only)

Other:
Hallelujah, lobet den Herrn (Ps cl), 4vv, orch, 1782 [for ded. of new organ at Georgenkirche, Berlin], Bsb;
Averte faciem, motet, double choir, bc, 1791, ?lost;
TeD, solo vv, double choir, 1801, lost;
Requiem … für Fasch, 4 solo vv, chorus, 1802, perf. 3 Aug 1803, lost;
Der Mensch lebt und bestehet (M. Claudius), motet, double choir, bc, 1803, MS lost, edn (Rodenkirchen, 1960);
Wer spannt den Bogen (Friedrich Leopold Graf zu Stolberg-Stolberg), motet, double choir, 1803, Bsb;
Quando corpus, 1806 [on death of Juliane Zelter], lost;
Den Menschen treibt ein ewig Streben, 4 solo vv, chorus, org, 1811 (Berlin, n.d.) [on death of Prince Louis of Prussia], lost;
Der Mensch geht eine dunkle Strasse (C.A. Tiedge), 4vv, org, 1811 (Berlin, 1821);
Gl, 4vv, pf, 1817, Bsb*;
Kirchenmusik zur Reformationsfest, 4vv, orch, org, 1817, lost;
Tenebrae factae sunt, 4 solo vv, chorus, 1818 (Leipzig, n.d.), edn (Boston, 1987);
Ein kurzes Requiem, 4vv, 1823 [arr. of G.O. Pitoni: Dies irae], lost;
Gl, 4vv, 1824, ?lost;
Liturgische Chöre für die Berliner Agende, 1829, Bsb;
Beatus vir, 4vv, insts, A-Wn;
Ecce benedicite Domino (Ps cxxxiv), 3vv, ?lost;
Have anima pia, 6vv, lost;
Gl, 6vv, ?lost;
12 chorales, solo vv, chorus, D-Bsb;
for further chorales, undated and lost works, see Lederbur and Kruse

Instrumental:

Orch:
Va Conc., 1779, B-Bc, ed. R. Jauch (Leipzig, n.d.)

---

Kbd:
Variations … sur la composition chantée à Berlin de la romance du Mariage de Figaro, hpd, ?op.1 (Berlin, ?1786);
8 variazioni d’un rondo, hpd/pf, op.2 (Berlin ?1786);
Tanz und Opfergesang aus der Oper Axur oder Tarar von Salieri mit … Veränderungen, pf, op.4 (Berlin, 1792);
La malade, pièce caractéristique, pf (Berlin, 1792);
Sonata, c, hpd, ?op.3, 1793, D-Bsb;
Canzonetta con variazioni, 2 hpd, WRgs;
individual works in anthologies, incl. Clavier-Magazin (Berlin, 1787), Kleine Clavier- und Singstücke (Berlin, 1794)

Literatura:

Karl Friedrich Christian Fasch (Berlin, 1801/R)
Practische, Gesang Lehre (MS, 1812, D-Bsb)
2 und 3 Cursus der Compositionslehre (MS, 1824, Bsb)
Gesang-Übungen (MS, 1825, Bsb)
ed. J.-W. Schottländer: C.F. Zelter: Darstellung seines Lebens (Weimar, 1931/R) 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Andrea Folan (soprano); Tom Beghin (fortepiano)
RECICLASSICAT: ZELTER, Carl Friedrich (1758-1832)
AMAZON: Des Mädchens Klage
SPOTIFY: Des Mädchens Klage



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 11 de desembre del 2013

ZELTER, Carl Friedrich (1758-1832) - Goethe Lieder

Johann Heinrich Wilhelm Tischbein - Goethe in the Roman Campagna (c.1787)


- Recordatori de Carl Friedrich Zelter -
En el dia de la celebració del seu 255è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Johann Heinrich Wilhelm Tischbein, també conegut com Goethe-Tischbein, és a dir, Tischbein de Goethe (Haina, 15 de febrer de 1751 - Eutin, 26 de febrer de 1829) va ser un pintor i gravador alemany. Els gèneres conreats per Tischbein de Goethe van ser el retrat, el paisatge i els quadres d'història. També va realitzar gravats i dibuixos sobre l'Antiguitat clàssica. Pertanyia a la família de pintors Tischbein. Va ser alumne dels seus oncles, primer de Johann Heinrich a Kassel, pintor que es dedicava al retrat cortesà, i després de Johann Jakob a Hamburg i Holanda. En aquest últim país va estudiar la pintura del segle XVII i a Suïssa on va entrar en contacte amb el moviment del Sturm und Drang. L'any 1777 va marxar a Berlín i a Bremen, on va treballar com a retratista. Com molts dels seus col·legues contemporanis, Tischbein va viure a Roma durant alguns anys. El 1779 va obtenir una beca d'estudis per anar a Itàlia, el que li va permetre passar per Munich i Nuremberg, on va poder estudiar les obres d'Albrecht Dürer, de les quals va copiar els Apòstols. Durant aquesta primera estada a Roma (1779-1781) el seu estil va canviar del rococó al neoclassicisme. Va pintar paisatges, escenes històriques i bodegons. A Zuric, gràcies a Lavater , va entrar en contacte amb Goethe. D'aquests anys són les teles, ambdues conservades al Goethe Nationalmuseum de Weimar, Götz i Weislingen i la Vista de Sant Gotardo, sent aquesta última una de les primeres interpretacions romàntiques del paisatge suís. La seva segona estada a Roma, gràcies a una segona beca d'estudis, va durar setze anys (1783-1799). 

A Itàlia es va adherir al moviment neoclàssic canviant, fins i tot, les iconografies, si bé al començament va seguir tractant temes inspirats en la història nacional alemanya, aviat passarà a temes de l'antiguitat clàssica, seguint l'exemple de Jacques-Louis David. Deu el seu sobrenom de Goethe-Tischbein al seu celebèrrim quadre de l'escriptor que es conserva a Frankfurt del Main. Va aprofundir en la seva amistat amb Johann Wolfgang von Goethe el 1786, acompanyant-lo a Nàpols el 1787. Més tard, Goethe va relatar aquest viatge en la seva Italienische Reise (Viatge italià). D'aquest mateix any és la seva obra més famosa, un retrat de Goethe com a viatger al camp romana (actualment a l'Institut Städel, Frankfurt del Main). L'escriptor apareix en un posat meditabunda i solemne sobre el fons de Appia antica, entre restes d'escultures, ruïnes d'aqüeductes i al lluny el perfil dels Castelli, no un simple retrat-souvenir, sinó veritablement un record del Grand Tour emprès per Goethe, més la consagració del Grand Tour com un ritu irrenunciable i iniciàtic per a tota una generació d'amics de l'antic. El mateix any va ser a Nàpols com a director de l'Acadèmia local. De 1789 és el Retrat de la Comtessa Ana Amalia de Sajonia Weimar a la tomba de la sacerdotessa Mamia a Pompeia, actualment conservat a Weimar. La tela representa la comtessa de perfil, que es destaca contra les runes del sepulcre de la sacerdotessa Mamia, amb mirada absorta i trastornada, amb un bastó i el barret a la mà, atributs d'un pelegrinatge solitari i iniciàtic. El 1791 va preparar la publicació de les incisions de gots antics de William Hamilton. Amb la presa francesa de Nàpols va tornar, el 1800, a Alemanya, primer a Hamburg, on va preparar els gravats per a Homer segons els antics (1801-1804). Des del 1808, Tischbein va ser pintor de la cort d'Oldenburg a Alemanya septentrional, a Eutin, ciutat on va morir.




Parlem de Música...

Karl Friedrich Zelter (Berlín, 11 de desembre de 1758 - 15 de maig de 1832) fou un compositor alemany del temps del Classicisme. Començà a treballar com a paleta, igual que son pare, però ben aviat se sentí atret per la música. Estudià amb Carl Friedrich Fasch, sota la direcció del qual va compondre diverses obres per a piano, entre les quals figura una cançó dedicada a la mort de Frederic el Gran (1791). Quan el seu mestre Fasch morí, Zelter passà a dirigir la Singakademie, on exercí una gran influència en l'art del cant coral i en la interpretació de Johann Sebastian Bach, la qual serví de model a Felix Mendelssohn. En aquesta escola tingué com a alumnes els compositors Eduard Grell (1800-1886), Richter (1805-1876), August Wilhelm Bach (1796-1869), Johann Joachim Wachsmann (1787-1853) i l'esmentat Mendelssohn, etc...

Carl Friedrich Zelter
Retrat de Carl Friedrich Zelter de la Muller Collection (2)

Després de crear una Escola d'Orquestra el 1808, al cap d'un any funda la primera Liedertafel, el primer orfeó de veus d'homes. Com a compositor, la seva fama la deu als nombrosos lieder que va escriure, la majoria dels quals es convertiren en cançons populars. Aquestes foren molt elogiades per Goethe, amb qui va mantenir una profunda amistat. El seu estil el situa com a músic en la segona escola del lied berlinès, motiu pel qual se'l pot considerar el successor de Franz Schubert. A més dels seus famosos lieder, va escriure nombrosos cants corals, cantates, balades i romanços. Zelter fou l'autor d'una biografia de Carl Friedrich Fasch, publicada per primera vegada el 1801 per J.F. Unger, a Berlín. El violinista Daniel Hope (1974-) és descendent directe de Zelter.



Parlem amb veu pròpia...

Goethe va escriure centenars de poemes, però a diferència del que passava amb els seus llibrets, no tenia intenció, en un principi, que algú els hi posés música. Tot i això i com molt bé sabem, grans compositors com Schubert, Beethoven i Mendelssohn van decidir posar-hi veu i música. Tanmateix, Goethe només va simpatitzar amb les cançons del seu estimat amic Carl Friedrich Zelter. Aquest fill de paleta que també va treballar a l'obra, va començar a estudiar música d'amagat i va arribar a ser un dels compositors de més èxit a Alemanya amb els seus lieder. En essència, va ser l'iniciador del lied alemany, que Schubert perfeccionaria després, en vida del propi Zelter. Zelter va establir una estreta amistat amb Johann Wolfgang von Goethe i les seves obres van incloure arranjaments de poemes de l'escriptor. Durant la seva carrera, va compondre prop de 200 lieder, així com cantates, un concert per a viola i música per a piano. Si bé Goethe desconfiava de tot "excés sonor" Zelter només va pretendre, i en veu pròpia, "buscar la melodia que es va representar el propi poeta en escriure els versos". Per aquest motiu, el poeta es va sentir realment còmode amb els arranjaments musicals que Zelter va realitzar dels seus poemes. Aquesta estreta relació, que va néixer d'una banda de la passió poètica de Goethe i de l'altra de la passió musical de Zelter, es va aprofundir i es va ampliar gràcies a la freqüent correspondència entre ambdós artistes. De fet, la primera carta de Zelter a Goethe és del 11 d'agost de 1799. Aquest l'hi explica que es sent honrat per comptar amb l'aprovació de qui considera un dels seus "déus domèstics". Amb aquesta carta comença una relació epistolar entre poeta i músic, amb més de 870 cartes que se succeiran fins a la mort de tots dos. En conseqüència, el recull del Goethe lieder que avui recuperarem de Zelter, autor probablement desconegut a Catalunya però àmpliament reconegut a Alemanya, són fidels al context històric i a l'estreta relació que va existir entre Goethe i el músic. Ara bé, Goethe desitjava que Zelter, a banda de posar-hi música, atorgués al poema un esperit propi, una nova vida i una nova història que fes del poema una sorpresa pel propi poeta que en el seu dia el va escriure. En paraules del mateix Goethe, Zelter "contamina" amb la seva personalitat els poemes i els "deforma" musicalment fins el punt de sorprendre'l i fascinar-lo per la nova dimensió que assoleixen els seus versos. El diàleg entre ambdós, en un llenguatge abstracte i metafísic i essencialment artístic, no tan sols representa una fita musical i poètica en sí mateixa sinó que possiblement representa una de les màximes culminacions de la cultura i de la història del romanticisme!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!