Parlem de Pintura...
Paul Sandby (
Nottingham, 1731 -
Londres, 9 de novembre de 1809) va ser un cartògraf i pintor de paisatges anglès que, juntament amb el seu germà gran
Thomas, va esdevenir un dels membres fundadors de la
Reial Acadèmia d'Arts de Londres el 1768. Nascut a Nottingham, Sandby es va iniciar com a dibuixant topògraf a Londres durant la dècada del 1740. El 1747 un encàrrec a Escòcia el va orientar a l'aquarel·la ja que va documentar, amb precisió i detall, el paisatge de la nòrdica regió. Ràpidament, va demostrar el seu talent. El 1752, juntament amb el seu germà Thomas, van realitzar una sèrie de dibuixos i aquarel·les de les hisendes reals de
Windsor (on actualment s'hi conserva una col·lecció de més de 500 obres dels germans Sandby). Les seves habilitats van ser àmpliament reconegudes pels seus col·legues anglesos, entre ells,
Thomas Gainsborough. El 1768 va ser nomenat professor de dibuix a la
Reial Acadèmia Militar de Woolwich càrrec que va mantenir fins a l'any 1799. Durant aquells anys no va deixar de viatjar per les diferents regions angleses, entre elles, el
País de Gal·les. El resultat, nombrosos gravats i aquarel·les dels seus paisatges. Va morir a Londres el novembre de 1809 i en el seu obituari s'hi podia llegir: "
el pare de l'aquarel·la paisatgística moderna".
Parlem de Música...
Stephen Paxton (bap.
Durham, 27 de desembre de 1734 -
Londres, 18 d'agost de 1787) va ser un violoncel·lista i compositor anglès del segle XVIII. Se'l recorda, juntament amb el seu germà
William Paxton (1737-1781), per a la composició de nombroses peces per a violoncel i sobretot pels seus nombrosos
glees. A causa dels mètodes d'atribució imprecisos de l'època, les obres dels dos germans sovint es confonen o es barregen. Paxton va guanyar alguns premis a Londres per les obres
How Sweet, How Fresh (1779),
Round the Hapless (1781),
Ye Muses Inspire Me (1783) i
Blest Pow'r Here See (1784).
Parlem amb veu pròpia...
De vegades és fa difícil creure que, en la plenitud del primer quart de segle XXI, romanguin encara tants i tants descobriments pendents, tantes partitures per recuperar i tants compositors oblidats. L'edició del dia d'avui n'és un bon exemple. Sobtadament, et topes amb un àlbum per etiqueta "Stephen Paxton" del segle XVIII i ràpidament et preguntes qui va ser i què va fer. Doncs bé, per sort nostre, actualment l'edat d'or de la música no té límits. Paxton, un autor clàssic anglès, situat a Londres i que va treballar en comunió i en sintonia amb el seu germà William, va deixar un llegat d'obres per a violoncel interessants de conèixer i divulgar. Entrant en matèria observarem, d'entrada, que aquesta edició se'ns presenta amb 4 sonates i un concert. D'aquestes obres, en recuperarem dues. La primera d'elles, la
Sonata No. 6 en Re major opus 4 per a violoncel i baix continuo. Un continuo format, curiosament, per un altre violoncel i un clavecí. Escrita en la forma sonata clàssica, amb tres moviments, és un bon exemple del refinament anglès del XVIII. Treballs no excessivament exigents en la execució i que s'aproximen més al
divertimento popular que al virtuosisme acadèmic. Contrast descarat en relació amb el
Concert en Sol major per a violoncel i orquestra i de quatre moviments. Divergència de sensacions amb aquesta obra, no tant per la partitura pròpiament ni per l'instrument solista, sinó més aviat per la interpretació de l'acompanyament orquestral. A les antípodes del refinament i la precisió de les sonates, amb errors d'entonació i equilibri que distorsionen la bona idea concertant de Paxton. Una rèmora en una edició impecable, especialment, pel conjunt de les quatre sonates, d'interpretació excel·lent. Continuem descobrint més i més actors musicals. Paxton, en nom de Stephen i
William, és un cognom relativament popular a l'Anglaterra del segle XVIII i especialment per l'interès que les seves obres amb el violoncel van suscitar en aquell temps. Els famosos
glees, una forma musical anglesa, vocal i sovint sense acompanyament instrumental, van dur a la fama als Paxton que, tanmateix, malviuen en la insignificança a la nostra era. Afortunadament, edicions com aquesta ens ajudaran a situar en context a dos germans anglesos que feliçment es van guanyar la vida, i les garrofes, amb la música!
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
