dijous, 31 de maig del 2018

FARRENC, Louise (1804-1875) - Symphony No.2, Op.35 (1845)

Thomas Fearnley - Rider in a landscape
Obra de Thomas Fearnley (1802-1842), pintor noruec (1)


- Recordatori de Louise Farrenc -
En el dia de la celebració del seu 214è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Thomas Fearnley (Frederikshald, 27 de desembre de 1802 - München, 16 de gener de 1842) va ser un pintor noruec. Fill de Thomas Fearnley (1768-1834), un comerciant noruec d'ascendència anglesa, va començar els seus estudis a l'Escola d'Arts i Artesania de Cristiania, al costat del pintor Jacob Mathias Calmeyer. A partir del 1821, va entrar a la Reial Acadèmia Danesa d'Art per després traslladar-se a Estocolm, on va finalitzar la seva formació. Allà es va guanyar el suport del príncep Oscar, el qual li va pagar viatges d'estudis a Noruega, país on va fer amistat amb el pintor Johan Christian Dahl. El 1828 va viatjar per Alemanya on va rebre la influència dels pintors romàntics i des d'on va viatjar a Àustria, Suïssa i Itàlia. El 1838 va tornar a Noruega on va realitzar desenes d'obres de paisatges. El 1842, i en el transcurs d'un viatge a Munic, va morir a la ciutat alemanya el gener d'aquell any.



Parlem de Música...

Jeanne-Louise [Dumont] Farrenc (Paris, 31 de maig de 1804 - Paris, 15 de setembre de 1875) va ser una pianista, professora i compositora francesa. Provinent d'una família d'artistes, el seu germà Auguste Dumont i el seu pare Jacques-Edme Dumont van ser escultors. Des de ben petita va mostrar un talent innat per l'art i la música. Als 15 anys va rebre classes d'orquestració i composició amb Reicha al Conservatori de París. El 1821 es va casar amb Aristide Farrenc, de qui va adoptar el cognom, motivant una momentània interrupció en la seva formació musical. No obstant i pocs anys després, va reiniciar la seva formació amb Reicha. A partir del 1825 i fins el 1839 va publicar, si bé de forma intermitent, les seves primeres obres, la majoria d'elles per a piano. Va ser durant la dècada del 1840 que va començar a explorar la música per a orquestra component les tres simfonies del seu repertori (1841, 1845 i 1847) que si bé van ser representades en diverses ciutats, no les va arribar a publicar. Ara bé, la seva fama va emanar de la seva obra de cambra la qual va gaudir de contrastada reputació tant de la crítica com del públic parisenc. Els seus dos quintets de piano (1839, 1840) i els seus trios de piano van marcar un punt d'inflexió en la seva carrera convertint-se en habituals del repertori del seu temps. El 1861 i el 1869 va ser premiada amb el Chartier Prize per la seva contribució a la música de cambra. Paral·lelament, el 1842 va rebre el nomenament de professora de piano del conservatori, un càrrec que va mantenir fins el 1 de gener de 1873, l'any de la seva jubilació. Dos anys més tard, el setembre de 1875, va morir a París.

OBRA:

Instrumental:

Orch.:
Ov., op.23, 1834;
Ov., op.24, 1834;
Sym. no.1, c, op.32, 1841 [H, i/1];
Sym. no.2, D, op.35, 1845;
Sym. no.3, g, op.36, 1847 [H, i/3]

---

Chbr:
Variations concertantes sur un air suisse, pf, vn, op.20 (?1835–6);
Qnt, a, vn, va, vc, db, pf, op.30 (1842);
Qnt, E, vn, va, vc, db, pf, op.31 (?1844–51);
Pf Trio, E , op.33 (?1850–55);
Pf Trio, d, op.34 (?1850–55);
Vn Sonata, c, op.37 (?1850–55);
Nonet, E , op.38, 1849, Pn;
Vn Sonata, A, op.39 (?1850–55);
Sextet, c, fl, ob, cl, bn, hn, pf, op.40, 1851–2, Pn, also arr. str qt, db;
Trio, E , cl/vn, vc, pf, op.44 (1861);
Trio, e, fl/vn, vc, pf, op.45 (1862);
Vc Sonata, B , op.46 (1861); Str Qt, Pn

Piano:
Variations brillantes sur un theme d’Aristide Farrenc, op.2 (1825);
Grandes variations sur … Le premier pas, op.4 (1825);
Variations sur un air de la Cenerentola [Rossini], op.5 (?1829–30);
Variations sur … O ma tendre musette, op.6 (1828);
Air suisse varié, op.7 (1832);
3 rondos faciles, op.8 (1828);
Rondo brillant sur un theme du Pirate [Bellini], op.9 (1833);
Variations brillantes sur un thème du Colporteur [Onslow], op.10 (1828);
Rondo brillant sur des thèmes d’Eurianthe [Weber], op.11 (1833)
Variations sur une galopade favorite, op.12 (1833);
Rondo brillant sur une cavatine de Zelmire [Rossini], op.13 (1833);
Les italiennes: 3 cavatines … variées [Bellini, Carafa], op.14 (1835);
Variations brillantes sur la cavatina d’Anna Bolena de Donizetti ‘Nel veder la tua costanza’, op.15 (?1835);
Les allemandes: 2 mélodies … variées, op.16 (?1835–6);
Air russe varié, op.17 (?1835–6);
La sylphide, rondo valse sur un motif de Masini, op.18 (c1836);
Souvenir des Huguenots, fantaisie et variations, op.19 (c1837)
Les jours heureux: 4 rondinos, op.21 (c1837);
Variations sur un thème du Comte Gallenberg, op.25 (c1838), also arr. pf, str qt/orch;
30 études, op.26 (c1839);
Hymne russe varié, op.27 (c1839);
Variations sur un thème allemand, op.28 (c1839);
Variations sur un thème des Capuleti [Bellini], 4 hands, op.29 (c1839)
12 études brillantes, op.41 (1858);
20 études de moyenne difficulté, op.42 (1855);
Mélodie, op.43 (1858);
Scherzo, op.47 (1858);
Valse brillante, op.48 (?1859–63);
Nocturne, op.49 (?1859–63);
25 études faciles, op.50 (?1859–63);
2e valse brillante, op.51 (1864)

Editions:
Le trésor des pianistes (Paris, 1861–74) [xxiii vols.; vols.i–viii with A. Farrenc]; introduction pubd separately as Traité des abréviations (Paris, 1895)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Orchèstre de Bretagne; Stefan Sanderling
RECICLASSICAT: FARRENC, Louise (1804-1875)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: FARRENC, L. - Les 3 symphonies



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 30 de maig del 2018

MARCHAND, Jean-Noël (1666-1710) - Cantiques spirituels (1695)

Jean-Baptiste Martin - The Stables Viewed from the Château at Versailles (1688)
Obra de Jean-Baptiste Martin (1659-1735), pintor francès (1)


- Recordatori de Jean-Noël Marchand -
En el dia de la commemoració del seu 308è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Jean-Baptiste Martin (Paris, 1659 - Paris, 8 d'octubre de 1735) va ser un pintor, decorador i dissenyador francès. Es va formar en el taller fundat per Laurent de la Hyre abans d'entrar a treballar al servei de Sébastien Le Prestre de Vauban. Allà va entrar en contacte amb Adam Frans van der Meulen, amb qui també es va formar i de qui va rebre important influència en relació a la pintura de paisatges que posteriorment va desenvolupar. El 1690 va ser nomenat director de la fàbrica de Gobelins en substitució del seu mestre Van der Meulen. A l'entorn del 1700, i gràcies a l'èxit de les seves obres, es va convertir en pintor oficial de les batalles reials documentant, en aquest sentit, escenes de comteses diverses, com el Siege de Mons (1691) o el Siege de Namur (1692). Gràcies també al seu càrrec a Gobelins, desenes dels seus quadres es van convertir en tapissos. A partir del 1710 va rebre encàrrecs del duc de Lorena per a representar la vida de Carles V. Jean-Baptiste Marin va morir a París l'octubre de 1735.



Parlem de Música...

Jean-Noël Marchand (Paris, bap. 14 d'agost de 1666 - Paris, 31 de maig de 1710) va ser un compositor i organista francès. Fill de Jean Marchand (1636-1691), es va formar amb el seu pare abans d'acceptar el càrrec d'Ordinaire de la musique de la chambre du roi el 1686. El 1689, i addicionalment al seu càrrec, va ser nomenat organista de la Notre Dame de Versailles. Com a compositor, tot i no ser especialment prolífic, va ser autor dels motets In convertendo Dominus i Benedicite Deum coeli (1698). També va ser autor d'una sèrie de Quatre Cantiques spirituels de Jean Racine (Paris, 1695). El seu fill Jean-Noël Marchand II (1689-1756) va ser també compositor. Jean-Noël Marchand, casat el 1688 amb Marie-Marguerite Hotteterre (?-1689), va morir a París el maig de 1710.



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ensemble AlmasisIakovos Pappas (conductor)
AMAZON: MARCHAND, J.N. - Cantiques spirituels de Jean Racine
CPDL: No disponible
SPOTIFY: MARCHAND, J.N. - Cantiques spirituels de Jean Racine



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 29 de maig del 2018

D'ERLANGER, Frederic (1868-1943) - Concerto symphonique (1921)

Koloman Moser - Trauernde Frauen (c.1913)
Obra de Koloman Moser (1868-1918), pintor austríac (1)


- Recordatori de Frederic D'Erlanger -
En el dia de la celebració del seu 150è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Koloman Moser (Wien, 30 de març de 1868 -  Wien, 18 d'octubre de 1918) va ser un artista austríac. Es va formar a l'Acadèmia de Belles Arts i a l'Escola d'Arts Aplicades de Viena. Ràpidament, va començar a realitzar dissenys diversos, tan d'arquitectura, com de joieria, mobiliari o tapisseria els quals van marcar les pautes del seu particular estil. El 1903, i juntament amb Joseff Hoffmann, va fundar el Wiener Werkstätte, a través del qual van crear un moviment avantguardista i funcional, en contraposició a l'academicisme de l'època i en sintonia amb el moviment de la Secessió de Viena. A partir d'aleshores, va realitzar treballs de tota mena, des de vidrieres per a l'església de Sant Leopold de Viena, com ceràmiques, escultures, vaixella i desenes d'objectes diversos així com pintures en un estil clarament expressionista. El 1905 es va casar amb Editha «Ditha» Mautner von Markhof, en un any en què es va associar amb el grup de Gustav Klimt. Koloman Moser, jubilat després de 1907, va morir a Viena l'octubre de 1918.



Parlem de Música...

Baron Frédéric D'Erlanger (Paris, 29 de maig de 1868 - London, 23 d'abril de 1943) va ser un compositor francès. Nacionalitzat anglès a l'entorn del 1888, va estudiar a París amb Ehmant el qual va despertar el seu interés per l'òpera. El 1893 va estrenar Jehan de Saintré, la que seria la seva primera obra teatral. El 1897, i ja instal·lat a Anglaterra, va estrenar Inès Mendo amb el seudònim de Frédéric Régnal, obra que va mostrar influències directes d'autors com Massenet. Més tard, va explorar el verisme italià, estrenant l'òpera Tess a Nàpols. Tot i no ser un autor massa prolífic, va compondre en gèneres diversos amb obres com la seva Suite symphonique (1895), un concert de violí (1903), un concert simfònic per a piano (1921), una Messe de Requiem (1931) o el seu ballet Cendrillon (1940). Frédéric d'Erlanger, que també va treballar com a banquer, va morir a Londres l'abril de 1943.

Leslie MacDonald Gill (1884-1947) - London Theatreland (1915)
Leslie MacDonald Gill (1884-1947) - London Theatreland (1915) (2)

OBRA:

Vocal:

Operas:
Jehan de Saintré (2, J. and P. Barbier), Aix-les-Bains, 1 Aug 1893;
Inès Mendo (3, P. Decouroelle, A. Liorat, after Mérimée), Covent Garden, 10 July 1897;
Tess (4, L. Illica, after Hardy), Naples, S Carlo, 10 April 1906;
Noël (J. and P. Ferrier), Paris, Opéra-Comique, 28 Dec 1910

Choral:
Messe de Requiem, S, Mez, T, B, chorus, orch (1931);
The Lord's Prayer (1932)

Instrumental:

Orch:
Andante symphonique, vc, orch;
Suite symphonique, 1895;
Vn Conc., op.17 (1903);
Conc. symphonique, pf, orch (1921);
Sursum Corda! (1923);
Ballad, vc, orch (1926);
Midnight Rose, waltz (1934);
Les cent baisers, ballet, Covent Garden, 1935;
Cendrillon, ballet (1940)

---

Chbr:
Prelude, vn, pf, 1895;
Str Qt, 1900;
Pf Qnt, 1901;
Sonata, vn, pf (1910);
Poeme, vn, pf (1918);
Tarantelle, vn, pf, 1925
Songs, piano music.



Informació addicional... 

INTERPRETS: Victor Sangiorgio (piano); BBC Concert Orchestra; Johannes Wildner
AMAZON: DERLANGER-Orchestral works
CPDL: No disponible
SPOTIFY: DERLANGER-Orchestral works



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 28 de maig del 2018

MOZART, Leopold (1719-1787) - Symphonies & Concertos

Anonim - Vista de Salzburgo
Obra d'autor anònim (1)


- Recordatori de Johann Georg Leopold Mozart -
En el dia de la commemoració del seu 231è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

---



Parlem de Música...

Johann Georg Leopold Mozart (Augsburg, 14 de novembre de 1719 - Salzburg, 28 de maig de 1787) va ser un violinista, teòric i compositor alemany. Fill de Johann Georg Mozart, un enquadernador sense formació musical, es va formar a l'Augsburg Gymnasium (1727-1735) i al Lyceum adjacent a l'escola jesuïta de Sant Salvador (1735-1736) on habitualment va actuar en obres de teatre com a cantant i actor i on va començar a tocar l'orgue i el violí. El 1737 es va independitzar de la seva família i va viatjar tot sol a Salzburg on va entrar a la Universitat Benedictina per estudiar filosofia i jurisprudència. El 1738 es va matricular si bé l'any següent va ser expulsat per la seva conducta d'indiferència i per la poca assistència a classes. Poc després es va convertir en ajudant del músic Johann Baptist, comte de Thurn-Valsassina i Taxis i per a qui Leopold va dedicar el seu primer opus, la Sonate sei da chiesa e da camera op.1 (1740). A partir d'aquells anys, va començar a compondre amb certa regularitat motivant el seu nomenament com a violinista de l'orquestra de l'arquebisbe Leopold Anton Freiherr von Firmian. Paral·lelament, es va convertir en professor de violí dels nens del cor de la Catedral de Salzburg. El 1747 es va casar amb Anna Maria Pertl amb qui va tenir set fills dels quals només dos van sobreviure, Maria Anna ‘Nannerl’ Mozart i Wolfgang Amadeus Mozart.

Aquell mateix any va publicar un dels seus escrits teòrics més importants per títol Versuch einer gründlichen Violinschule. I si bé el naixement dels seus fills va condicionar la resta de la vida professional de Leopold, no va deixar de banda la seva labor com a professor, teòric i compositor. No obstant, des del 1756 i fins el 1766 és probable que Leopold col·laborés i participés activament en la composició de les obres del seu fill, ben aviat considerat un geni a Salzburg. Aquest fet va motivar en Leopold una nova funció, la de representar el seu fill, tant com a professor i educador com a l'hora d'organitzar concerts, viatges i trobades amb personalitats de tota mena i condició. A partir del 1778 Leopold es va veure sotmès a les desgràcies personals amb la mort de la seva dona a París aquell mateix any i mentre acompanyava a Wolfgang en una gira. Poc després va haver d'intercedir entre l'arquebisbe Colloredo de Salzburg i el seu fill degut a les nefastes relacions que mantenien. El 1781 Wolfgang va viatjar a viure a Viena si bé Leopold va seguir a Salzburg des d'on va mantenir correspondència sistemàtica amb el seu fill. I si bé la relació de pare i fill es va deteriorar, Leopold va visitar Viena el 1785 observant, amb dissimulat orgull, l'èxit absolut de Wolfgang. Després d'aquesta visita Leopold va tornar a Salzburg on va viure els anys restants de vida amb la seva filla, el seu marit Johann Baptist von Berchtold zu Sonnenberg i el seu net Leopold. El maig de 1787, i lluny de Wolfgang, Leopold va morir a Salzburg.

OBRA:

Vocal secular:

Lieder:
Bey dem Abschiede (Du dauerst mich) (J.C. Günther) and Die Rangordnung (Den Schönen, die mit holden Blicken), D-DÜk*;
Der Mensch seufzt stets in Kreuz und Weh, 1 Jan 1761, H-Bn*;
Die grossmütige Gelassenheit (Ich hab’ es längst gesagt) (Günther), k149, A-LIm*, ed. in W vii/1;
Die Zufriedenheit im niedrigen Stande (Ich trachte nicht nach solchen Dingen) (F.R.L. von Canitz), k151, LIm*, ed. in W vii/1;
Geheime Liebe (Was ich in Gedanken küsse) (Günther), k150, H-Bn*, ed. in W vii/1;
15 Lieder (C.F. Gellert), kaC8.32–46, possibly by L. Mozart (see Plath, C1971–2);
cadenzas for arias by J.C. Bach, k293e (see Plath, C1971–2)

Vocal religiosa:

Sacred cants. (orats), applausus, school dramas:
Christus begraben (I.A. Weiser), Salzburg, 1741, rev. 1755, music lost, libs A-Sub, ed. in S; Antiquitas personata, Salzburg, 1742, pr. scenario Su, ed. in S;
Christus verurteilt (Weiser), Salzburg, 1743, music lost, lib Su (1743), Sca (1749);
Der Mensch ein Gottesmörder (Weiser), by 1753, parts I-BZf (see Tagliavini, C1963; Münster, A1965);
Geistliches Schäfergedicht, oder Der gute Hirte (J.A. Schachtner), after 1754, music lost, lib A-Su;
Oratorium pro Quadragesima, score CH-BEl (see Eisen, C1987);
other Passion cants., lost, presumably incl. 2 extant arias ?11 April 1755, D-Bsb*, s4.18, ed. in S;
Weicht, zweifelnde Klagen, s4.19, A-Wgm*;
So straft Herodes die Verräter, s4.20, Wn*, ed. in S; Applausus, 1753, comp. for St Peter’s, lost (see Martin, A1913, p.355)

Masses:
Missa solemnis, C, s4.1, by 1753, parts A-Wgm, D-Ahk, Asa;
Missa solemnis, C, s4.2, before c1760, parts A-Ssp, D-Mbs, ed. R. Kubik (Neuhausen, 1981), frag. draft OF* = k115, ed. in W xxiv/28 and by W. Schulze (Stuttgart, 1983) (see Pfannhauser, C1971–2);
Missa, A, parts A-Sd;
Missa brevis, F, k116 and k6417B and kaA18–19, frags. D-Bsb*, F-Pn*, US-STu*, ed. in W xxiv/33 (see Plath, C1971–2);
San-Ag, C, s4.11, formerly D-Ahk, lost;
Missa 1ma Ssmae Trinitatis, C, s4.4, score, A-Sca, doubtful;
Mass, C, kaC1.08, parts Wn, CZ-Pnm, doubtful, numerous other sources attrib. W.A. Mozart, pubd as Duae missae, no.1 (Munich, n.d.) and as Mozart’s Masses 8 (London, n.d.), ? by F. Gleissner (see Köchel);
Missa solemnis, C, s4.3, kaC1.20, doubtful, ? by C. Vogel;
Gl-Cr-San, A, s4.5, spurious, by J.E. Eberlin;
Missa pastoritia, C, spurious, by B. Grueber (see Plath, C1966, C1974)

Lits:
Litaniae de venerabili, C, s4.6, 1 movt D-Bsb*, parts formerly Ahk, ed. in S;
Litaniae Lauretanae de BVM, E , s4.7–8, before c1760, A-Sca*, rev. parts Sd with ob solo by W.A. Mozart (see Eisen, C1991), ed. in NMA, X:28, Abt.3–5/i (1973);
Litaniae Lauretanae, F, s4.9, parts A-Sd;
Litaniae Lauretanae, G, s4.10, before c1760, parts Sd;
Litaniae de venerabili sacramento, D, 1762, Sd* (see Senn, C1971–2), ed. in NMA, X:28, Abt.3–5/i (1973); Litanei, D, formerly LA

Other church music:
Dixit Dominus, Mag, C, 1750s, parts D-Asa;
Miserere, F, s4.12, formerly Ahk, lost;
Tantum ergo, C, s4.16, before c1760, parts A-Sd, Ssp;
Veni Sancte Spiritus, C, s4.17, parts Ssp, KR, ed. in Kurthen C1921;
Offertorium de tempore et sub exposito venerabili (Convertentur sedentes), D, s4.13, before c1760, kaC3.09, parts Ssp, D-FW, ed. in W iii/23;
Offertorium de Ssmo Sacramento (Parasti mensam), A, s4.14, score A-Wgm, parts Sd, ed. in S;
Off SS Trinitate (Omnes hodie coelestium), D, by 1757, parts D-Asa, TIT, A-Wgm;
Off (Rorate caeli), B , parts HR-Zh; Off (Jubilate Domino), C, before c1760, parts D-Asa, A-KR;
Off (Beata es virgo Maria), C, parts SEI;
Sequenza (Veni Sancte Spiritus), GÖ*, doubtful;
Ad sacram Communionem (Confitemini domino), F, s4.15, before c1760, parts SsP;
Cantata pro Communione (Pulcherrimus mortalium), A, before c1760, parts D-Asa;
Cantata ad Communionem (Surgite mortui), C, by 1756, parts TIT;
Aria de BVM (Helle Sonn der dürstren Sterne), D, parts Asa;
Aria (Trauere, o verwaiste Seele), F, ?c1750, parts A-Sn;
Aria pro adventu (Christen auf), E , parts Sn;
Aria pro Adventu (Nur im Paradeis), D, parts Sn

Instrumental:

Symphonies:
C:
no.1, s3.1, parts D-Bsb;
no.2, ‘Sinfonia da camera’, s3.2, by c1760, parts HR, ed. in Diletto musicale, no.938 (Vienna, 1989); no.3, s lost work no.1, kaC11.01, 1st vn part Mbs, movt i ed. H. Engel, MJb 1951, 22–33;
no.4, parts CH-Zz (as ‘Partia’)

D:
no.1 ‘De gustibus non est disputandum’, s3.3, parts D-HR, ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, vii (New York, 1984);
no.2 ‘De gustibus non est disputandum’, s3.4, parts HR;
no.3 ‘Non è bello quello che è bello mà quello che piace’, s3.5, parts HR;
no.4, s3.6, parts HR;
no.5 ‘Sinfonia da camera’, s3.7, parts HR, ed. in S;
no.6, s3.8 by c1760, parts HR;
no.7, s3.9, parts HR;
no.8, s3.10, parts HR;
no.9, s3.11, by c1760, parts HR;
no.10, s3.12, parts HR;
no.11, s3.13 by 1751, parts HR;
no.12, s3.14 by 1761, parts CH-Zz, D-HR, Rtt;
no.13 ‘Non è bello quello che è bello mà quello che piace’, s3.15, parts HR, ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, vii (New York, 1984)
no.14, s3.16, k81/73l, ?1770, probably by W.A. Mozart (see Seiffert, C1908, pp.xxxviii ff, Köchel, 6/1964 and Eisen, C1986), parts A-Wgm (attrib. W.A. Mozart), ed. in W 24/4, NMA, IV:11/ii;
no.15, s3.17, by 1772, frag. parts A-Sca, D-HR, Rtt;
no.16, frag. parts HR;
no.17, s lost work no.2, by 1761, parts RUh;
no.18, s lost work no.3, by 1753, parts A-Sca, ed. in E;
no.19, s lost work no.4, by 1766, lost;
no.20, parts Ik;
no.21, parts Ik;
no.22, ? by 1753, definitely by 1760, parts D-Asa;
no.23 ‘Jagd Parthia’, by 1768, formerly A-LA, lost;
no.24, by 1768, frag. parts D-Asa;
no.25, by 1771, parts DO dated 1771;
no.26, parts Rtt, ed. in E

E:
no.1, by 1768, formerly A-LA, lost

F:
no.1, s3.18, by c1760, parts D-HR, ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, vii (New York, 1984) and in Diletto musicale, no.939 (Vienna, 1989);
no.2, s3.19, by 1751, parts HR, ed. in E;
no.3, s3.20, ? by 1753, definitely by 1760, parts Mbs, Asa, version with 2 hn, ed. W. Höckner (Hamburg, 1959);
no.4, s lost work no.5, by 1761, parts MÜu;
no.5, by 1760, parts Tl dated 1760;
no.6, ? by 1748, definitely by 1768, parts Asa, ed. in E

G [nos. 1–9]:
no.1, s3.21, parts D-HR;
no.2 ‘Sinfonia burlesca’, s3.22, parts Asa, HR, ed. in S;
no.3 ‘Sinfonia pastorale’, s3.23, kaC11.13, by 1753, parts Asa, BAR, HR, MS copies in score A-Wgm, D-Bsb, ed. K. Janetzky (Zürich, 1979);
no.4, s3.24, parts HR;
no.5, s3.25, by 1768, parts Asa, HR, ed. in E;
no.6, s3.26, parts HR;
no.7, s3.27, by c1760, parts HR, ed. in E;
no.8, s3.28, kaC11.09, by 1775, attrib. L. Mozart in Breitkopf catalogue suppl.X (1775), 3, but cf Köchel (6/1964), edn (Leipzig, 1841);
no.9 ‘Sinfonia da caccia’, s3.29, parts HR, A-Wgm, ed. in S

G [nos. 10–20]:
no.10, s lost work no.6, by 1761, lost;
no.11, s lost work no.7, by 1766, lost;
no.12, s lost work no.8, by 1766, lost;
no.13, s lost work no.9, by 1766, parts Marburg, Hessisches Landesarchiv;
no.14, by 1768, parts D-Asa;
no.15, by 1768, formerly A-LA, lost;
no.16, ?1767, definitely by 1769, parts D-Asa, ed. in NM, no.217 (1965), attrib. W.A. Mozart by Abert (C1964, also MJb 1964);
no.17, by 1753, parts A-Gd, ed. in Diletto musicale, no.293 (Vienna, 1970);
no.18, by 1753, parts Gd, ed. H.C.R. Landon (London, 1956);
nos.19–20, both by 1768, formerly LA, lost

A:
no.1, s3.30, by 1766, parts D-Asa, ed. in E;
no.2, by 1751, inc. parts Mbs;
no.3, lost, listed in Karlsruhe catalogue (see Eisen, C1987)

B:
no.1, s lost work no.10, by 1753, parts D-Asa;
no.2, s lost work no.11, by 1761, formerly A-LA, lost;
no.3, s lost work no.12, by 1766, lost;
no.4, by 1768, formerly LA, lost;
no.5, by 1753, parts Gd, ed. in Diletto musicale, no.294 (Vienna, 1970);
no.6, kaC11.02, ? by 1756, definitely by 1768, formerly LA, also circulated in version with 2 ob, 2 hn, W viii/i (see Köchel, 6/1964, and Eisen, A1986);
no.7, formerly D-ZL, lost;
no.8, s1.12, by 1761, arr. kbd in Raccolta delle megliore sinfonie, iii (Leipzig, 1761)

2 syms., discovered by Riemann, see RiemannL11, 1218:
1 lost, 1 = D no.17;
3 pastoral syms., lost, described in letters of 15, 18 and 29 Dec 1755 to J.J. Lotter;
‘Post’ Sym., lost, see note in MS of G no.9, A-Wgm
W.A. Mozart: Sym. k45a, attrib. to Mozart by A.A Abert (C1964, also MJb 1964)

Serenades:
D, by 1762, parts A-SEI, movts iv and v = Tpt Conc. movts iv and v, trio of movt iii = Vn Sonata k6 trio of movt iii, ed. A. Weinmann (Zürich, 1977);
Serenade, Aug 1754, lost, mentioned in diary of Oddo Gutrath (see Klein, B1962, p.320);
2 serenades, lost, mentioned in letter of 10 April 1755 to J.J. Lotter

Divertimentos:
Divertimento militare, cioè Sinfonia, D, s3.31, parts D-HR, ed. in s;
Die musikalische Schlittenfahrt:
Divertimento, F, s1.11, 1755, parts A-Wgm (frag.), D-Mbs, Rtt [different work of same title by Wassmuth in Bsb (attrib. L. Mozart and Wassmuth), rev. in ZI (attrib. W.A. Mozart, numerous later edns as work of L. Mozart), cf Valentin, C1942–3, and Landon, C1956]

Partitas:
D, by 1765, s3.32, score GB-Lbl;
Die Bauernhochzeit, Divertimento, D, s3.33, 1755, score and parts D-Bsb, ed. in S and in Diletto musicale, no.259 (Vienna, 1972);
D, mentioned in Breitkopf catalogue V (1765), 13;
D, s lost work no.13, mentioned in Breitkopf Suppl.II (1767), 11;
D, by 1768, formerly A-LA, lost; 2 parthia, C, formerly A-LA, lost

Cassatio:
G, ?arr. L. Mozart from anon. ‘Berchtesgadener Musik’ (see Münster, C1969, and Gerlach, C1988), ed. in Diletto musicale, no.300 (Vienna, 1974) and in Denkmäler der Musik in Salzburg, ii (Munich, 1981)

Concs.:
Conc., 2 hn, E , s3.35, 3 Aug 1752, parts D-HR (partly autograph), ed. H. Pizka (Kirchhei, 1983);
Fl. Conc., G, before 24 Nov 1755, parts HR-Zh, ed. N. Delius (Milan, 1994);
Tpt Conc., D, s3.34, Aug 1762, D-Mbs*, ed. in S, in Organum, 3rd ser., xxix (Leipzig, 1930, 3/1960), in Concertino, no.98 (Mainz, 1967), cf Serenade, D;
Ob Conc., F, mentioned in Breitkopf catalogue III (1763), 29, lost;
Pf Conc., G, kaC15.02, only autograph sketches extant;
4 fl concs., lost, mentioned in letter of 24 Nov 1755 to J.J. Lotter (with incipits);
2 concs., 2 hn, D, mentioned in SI thematic catalogue, lost, also attrib. G.A. Reluzzi;
vn concs., lost, mentioned in Stockhausen, 1771

Dances:
12 menuetti fatti per le nozze del Signore Francesco Spangler, s3.36, 1754, frag. parts A-Sca, nos.9 and 10 = minuet and trio no. 17 in Nannerl Notenbuch;
[?Minuet], k64, ? by L. Mozart (see Plath, C1971–2)
‘Chinese’ and ‘Turkish’ music, by 1757, lost (see Marpung)

---

Chbr.:
With kbd/bc:
Sonate 6 per chiesa e da camera, 2 vn, b, s2:Trios 7–12, parts (Salzburg, 1740), ed. G. Steinschaden (Salzburg, 1991), no.2, ed. in S, no.4 ed. in Hausmusik, no.177 (Vienna, 1955);
3 trios, hpd obbl, vn, vc, s2:Trios 13–15, parts D-MMm, from former set of 6 works, nos.1, 3 and 6 lost, no.5 ed. in S

With winds:
Divertimento, G, fl, vn, b, parts A-SB, ed. (Winterthur, 1976);
Divertimento, D, fl, vn, b, mentioned in ST thematic catalogue, lost

Str:
6 divertimentos, by 1762, s2:Trios 1–6, parts D-Mbs, Parthia di Rane, C, by 1768, parts A-LA, ed. in Diletto musicale, no.578 (Vienna, 1975);
nos.1, 2, 4 ed. in S, 3 ed. in Organum, 3rd ser., xxx (Leipzig, 1930), no.1, ed. in Concertino, no.99 (Mainz, 1959);
Divertimento, G, vn, vc, vle, parts HR;
Divertimento, G, 2 vc, vle, parts HR

Vn duos:
16 in 1st edn of violin method (1756), ed. in Thesaurus musicus, vi (Budapest, 1959, 2/1965);
12 in Fr. edn of violin method (1770), s2:Solos, Duos, nos.3 and 7 from sonatas nos.4 and 2 of G.P. Telemann: 18 canons mélodieux, ou 6 sonates en duo (Paris, 1738), remainder probably by V. Roeser, ed. in HM, no.78 (Kassel, 1951, 2/1963)

Vn solo:
Caprice, in Fr. edn of violin method (1770), s2:Solos, Duos

Solo keyboard:
Sonata, F, s1.1 (Nuremberg, 1759), ed. in S;
Sonata, B , s1.2 (Nuremberg, 1760), ed. in S;
Sonata, C, s1.3, by 1759 (Nuremberg, 1760), ed. in S;
Tempo di menuetto, 1 Jan 1761, H-Bn*;
Minuet and Trio, by 1756, and Trio, by 1762, A-Sm (Nannerl Notenbuch, no.17 = Hochzeitsmenuette s3.36 no.9–10 and Nannerl Notenbuch, no.48 = arr. of trio of movt iii of Serenade, D), ed. in NMA, IX:27/i; other unattrib. minuets in Nannerl Notenbuch, by Leopold;
Fugue and Andante, CH-E, MS, c1801;
Der Morgen und der Abend (for Salzburg Hornwerk), s1.4–10, ?1754 (Augsburg, 1759), ed. in Dankmäler der Musik in Salzburg, i (Munich, 1977);
[Polonoise], Arietto and Scherzo, D-Gms, facs. in Staehelin, C1989;
Variations, lost, ? never finished (see letter of 14 Nov 1772)

Pedagogical:
Nannerl Notenbuch, 1759-c1763, A-Sm, ed. in NMA, IX:27/i [incl. works by L. Mozart and others]; Notenbuch, seinem Sohn Wolfgang Amadeus … geschenkt, 1762, spurious (see Plath, A1971–2)
Arrs. and transcrs. of other composers’ works; sketches, drafts, frags.; figured bass exercises

Literatura:

Versuch einer gründlichen Violinschule (Augsburg, 1756/R, 2/1769-70, enlarged 3/1787/R, 4/1800; Dutch trans., 1766/R; Fr. trans., 1770; numerous other unauthorized reprintings and edns; Eng. trans., 1939 [?1948], 2/1951) [see also vn duos above]
[presumed author:] ‘Nachtricht von dem gegenwärtigen Zustande der Musik Sr. Hochfürstl. Gnaden des Erzbischoffs zu Salzburg im Jahre 1757’, in F.W. Marpurg: Historisch-kritische Beyträge zur Aufnahme der Musik, iii (Berlin, 1757/R), 185-98; Eng. trans. in N. Saslaw: Mozart’s Symphonies (Oxford, 1989), 50–57
Various letters, notebooks etc., ed. in Mozart: Briefe und Aufzeichnungen, ed. W. Bauer, O.E. Deutsch and J. Eibl (Kassel, 1962-75); see also bibliography.



Informació addicional... 

INTERPRETS: Bayerische KammerphilharmonieReinhard Goebel (conductor)
SPOTIFY: L. Mozart: Orchestral Works



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

diumenge, 27 de maig del 2018

PHINOT, Dominique (c.1510-c.1556) - Missa ‘Quam pulchra es’ (1544)

Hans Holbein II - Noli Me Tangere (c.1527)
Obra d'Hans Holbein II (c.1497-1543), pintor alemany (1)




Parlem de Pintura...

Hans Holbein II (Augsburg, c.1497 - Londres, 1543) va ser un pintor alemany, un dels més grans mestres del retrat de la història de l'art. Va néixer a Augsburg on des de molt petit va estudiar pintura amb el seu pare, Hans Holbein, reconegut artista dins la potent tradició flamenca, i notable pels seus retrats. El 1515 es va instal·lar a Basilea, on va treballar com il·lustrador de llibres, realitzant xilografies per a les portades de diverses obres i una sèrie d'esbossos en tinta per L'elogi de la bogeria d'Erasme de Rotterdam. El 1518, durant un viatge a Itàlia, va descobrir les obres dels pintors Andrea Mantegna i Leonardo da Vinci. L'impacte d'aquests i altres artistes sobre l'obra d'Holbein es pot observar en el modelatge i la composició renaixentistes d'un dels seus primers retrats, Erasme de Rotterdam (1523), en el seu famós Crist mort, en La Passió i en el retaule La Verge del burgmestre Meyer, tots ells realitzats entre els anys 1519 i 1526. En aquestes obres s'aprecia una solidesa en el dibuix i una riquesa cromàtica característiques de les obres dels mestres del nord d'Itàlia. En les seves obres religioses, va unir aquesta riquesa de detalls i colors amb la dignitat i la severitat en la caracterització pròpies de temes religiosos. Entre els anys 1523 i 1526 va augmentar la seva reputació com a il·lustrador gràcies a una sèrie de 51 dibuixos sobre el tema al·legòric medieval de la dansa macabra i per una sèrie de gravats en planxa de fusta per a la traducció alemanya de la bíblia de Martí Luter. No obstant això, l'austeritat preconitzada per la Reforma es va anar apoderant de la societat suïssa i va disminuir el mecenatge artístic de manera que, malgrat el seu prestigi, Holbein es va veure obligat a marxar a Anglaterra a la recerca de nous encàrrecs. El 1526 es va traslladar a Londres amb cartes de presentació escrites per Erasme, llavors al seu amic i protector, per a importants personatges de l'època als quals hauria de retratar i entre els quals va destacar Tomás Moro

El 1528 va tornar a Basilea, on se li va encarregar l'ampliació d'una obra anterior, Justícia (1521-1522), amb la qual havia decorat la sala del consell de l'ajuntament. L'ampliació d'aquesta sèrie de frescs reflecteix el seu continu creixement com a artista, les noves composicions, menys bigarrades que les ja existents, aconsegueixen un impacte de major dramatisme que les anteriors. Malauradament no es conserva intacte cap dels molts grans frescs que va realitzar en aquest ajuntament, a Anglaterra i a Alemanya. S'ha de jutjar la seva bellesa partint dels esbossos i de les còpies que artistes posteriors van fer dels seus frescs. El 1532 va tornar a Anglaterra, on va començar la seva carrera com a mestre retratista. El seu retrat de l'estadista Thomas Cromwell li va rebre l'aplaudiment dels cercles reals i, cap el 1536, va ser nomenat pintor de tall d'Enric VIII. Entre les seves obres més significatives hi ha els retrats d'Enric VIII d'Anglaterra (c.1535) i de la seva esposa Juana Seymour, aquest últim destruït pel foc el 1698, així com els de molts personatges de la cort, entre els quals s'inclouen gran part de les esposes d'Enric VIII i el seu fill Eduard (més tard Eduard VI). Els esbossos preliminars d'aquestes pintures, en les quals combinava guix i tinta amb altres mitjans, es compten entre les seves obres més preuades. La fama d'Holbein està basada en els seus retrats realistes de persones i grups. L'atenció que prestava a detalls de la pell, els cabells, les vestidures i l'ornamentació, així com el talent per representar amb exactitud cadascuna de les diferents textures, no disminuïen ni anaven en detriment de les característiques essencials i de la dignitat dels seus retratats. També va realitzar miniatures i va contribuir al gran art renaixentista de la pintura sobre vidre amb nombrosos dibuixos. Hans Holbein II va morir de pesta a Londres el 1543.



Parlem de Música...

Dominique [Dominico] Phinot [Finot, Finotto] (c.1510 - Lyon?, c.1556) va ser un compositor flamenc. Es desconeix gran part de la seva vida sent la única font fiable de la seva biografia la documentada per Girolamo Cardano. Segons Cardano, a l'entorn del 1544 va rebre la proposta del duc Guidobaldo II d'Urbino per treballar com a cantor de la catedral de la ciutat, lloc on també se'l va documentar treballant al cort d'Urbino entre els anys 1545 i 1555. També en aquell període es creu va tenir algun tipus de connexió amb la ciutat de Lió en un fet documentat en les descripcions i dedicatòries dels quatre volums de motets i cançons publicats a Lió per Godefroy i Marcellin Beringen (c.1500-1556) els anys 1547 i 1548. En aquest sentit, i com a compositor, va ser notablement prolífic tot i la seva curta carrera amb desenes d'obres, tant sacres com seculars. Els darrers anys de la seva vida, i segons com es documenta en l'obra Theonoston de Cardano, Phinot va ser condemnat a mort per pràctiques homosexuals probablement a Lió en una data indeterminada a l'entorn del 1556.

Georg Braun & Frans Hogenberg - Urbino. Sulmo (Sulmona) (1588)
Georg Braun (1541-1622) & Frans Hogenberg (1535-1590) - Urbino. Sulmo (Sulmona) (1588) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Chansons:
for 4 voices unless otherwise stated: all ed. in H iii
Premier livre contenant trente et sept chansons (Lyons, 1548)
Second livre contenant vingt et six chansons (Lyons, 1548)
Adieu, Loyse, 8vv;
Amour et mort ont faict leur assemblée;
Belle ne suis (response to Plus doulcement);
Bouche de satin cramoysi (Forcadel);
Catin, ma gentille brunette (C. Fontaine);
Catin veult que souvent la voye (Fontaine);
Ce corps tant droit; Comme en beauté
Dame Margot;
D'estre amoureux n'ay plus intention (C. Marot);
De ton amour;
Doy-je espérer;
En chascun lieu (M. d'Amboise);
En feu ardant (Bembo/J. Martin);
Frèrot un jour;
Ha mes amys (Amboise);
Hault le boys, m'amye Margot, 12vv (canonic);
Ingrate suis (response to Quand je te voy);
Je l'hay perdu bien meschamment (Fontaine)
Laissez cela, disoit une nonette;
Las, pourquoy donc (Marot);
L'eau qui distille (Bembo/Martin);
Le coeur et l'oeil;
Le concours discordant (canonic);
L'esprit vouloit (M. Scève);
Lynote (Marot);
Madame ayant l'arc d'Amour (Scève);
Maugré Saturne;
Moins dure ou plus (M. de Saint-Gelais) (response to Si vous voulez);
Mort et amour un soir se racontrèrent
Navré m'avez (Fontaine);
On dira ce que l'on vouldra (Marot);
‘Ostez la main, ma mère nous regarde’;
Paovre de joye (Scève);
Par ce propos;
Par toy je vis (Fontaine);
Par un trait d'or (Forcadel), 8vv;
Petite fleur;
Plorez, mes yeulx, plorez à chauldes larmes;
Plus doulcement;
Possible n'est d'estre amoureux (Forcadel);
Pour bien aymer;
Pour ton amour j'ay souffert tant d'ennuis (Marot);
Puisque mon coeur est vers toy malvenu;
Puisqu'il vous plaist (J. Peletier Du Mans);
Pyrrhus, le Roy d'Epire
Quand je pense au martire (Bembo/Martin);
Quand je te voy;
Qu'est-ce qu'amour (G. de la Perrière), 8vv;
Quinconques soit qui en vertu travaille (Forcadel) (canonic);
Si je la tien;
Si je mourois;
Si j'en dy bien (Saint-Gelais);
Si la beauté, qui vous rend si aymable (Saint-Gelais);
Si le mien coeur, 5vv (canonic, response to Trop loing de moy);
Si le regard (?Saint-Gelais);
Si par aymer et souffrir (Marot);
Si vous voulez moins dure devenir (Saint-Gelais)
Ta beauté me donne espérance (Fontaine);
Taisez-vous donq (response to Laissez cela);
Tous les malheurs (Peletier Du Mans);
Trop loing de moy, 5vv (canonic);
Un gros prieur (Marot);
Une nonain de l'abbesse;
Une fillette à son vicaire alla;
Vivons, m'amye, 8vv

Madrigals:
S'in veder voi madonna, 6vv, 1541
Simili a questi smisurati monti (Sannazaro), 8vv, 1561

Vocal religiosa:

Missa ‘Quam pulchra es’, 4vv, 1544 (on Lupi's motet)
Missa ‘Si bona suscepimus’, 4vv, 1544 (on Sermisy's motet)
Pleni sunt coeli, 2vv, 1543
Magnificat [1st tone], 4vv (Venice, 1554)
Magnificat [4th tone], 4vv (Venice, 1555)
Magnificat [8th tone], 4vv (Venice, 1555)

Motets:
for 5 voices unless otherwise stated
Liber primus mutetarum quinque vocum (Lyons, 1547) [=H i]
Liber secundus mutetarum sex, septem et octo vocum (Lyons, 1548) [=H iv]
Liber secundus mutetarum quinque vocum (Pesaro, 1554) [=H ii]
Ad Dominum cum tribularer, H i;
Angustiae mihi sunt undique, 4vv, 1549;
Apparens christus, H i;
Ascendo ad patrem meum, H i;
Aspice Domini, 1543;
Auribus percipe Domine, H i;
Ave Maria gratia plena, H ii;
Ave virgo gloriosa, 1543;
Beata es virgo Maria, H i;
Beati omnes qui timent Dominum, H ii
Caecus sedebat secus viam, 1543;
Cerne meos ergo gemitus, 6vv, H iv;
Cives apostolorum et domestici Dei, H ii;
Clare sanctorum senatus apostolorum, H ii;
Concede nobis Domine, H ii;
Congregatae sunt gentes, 1543;
Descendit angelus Domini, H ii;
Descendit de caelis, H ii;
Deus in nomine tuo, 1543;
Dixit Jesus discipulis suis, H ii;
Domine nonne bonum semen seminasti, H i;
Domine non secundum peccata nostra, H ii
Ecce ego mitto vos, 6vv, H iv;
Ecce sacerdos magnus, 10vv, H ii;
Ecce tu pulcher es, H ii;
Ego sum panis vitae, 1549;
Ego sum qui sum, H i;
Emitte Domine sapientiam, H i;
Exaudiat te Dominus, 6vv, H iv;
Exaudi Domine deprecationem meam, 6vv, H iv;
Exsurge, quare obdormis, 1538;
Fundata est domus Domini, H i;
Gabriel angelus locutus est, H i
Hic est dies praeclarus, H ii;
Hoc est praeceptum meum, H i;
Homo quidam fecit cenam, H ii;
Homo quidam fecit cenam, 5vv, 1541;
Iam non dicam vos servos, 8vv, H iv;
Illuminare Hierusalem, 1549;
Illuxit nobis dies, 1543;
Incipit oratio Hieremiae, 8vv, H iv;
Inclina Domine aurem tuam, H ii;
In craticula te Deum, 6vv, H iv;
In illo tempore dixit Jesus, H ii;
Iste sanctus pro lege Dei sui, H ii;
Istorum est enim regnum caelorum, H i
Laetatus sum, H ii;
Martinus Abrahae sinu laetus, H ii;
Memor fui nocte nominis tui, 3vv, 1549;
Missus est Gabriel angelus, H i;
Ne derelinquas me, Domine, 1538;
Non turbetur cor vestrum, 1543;
Non turbetur cor vestrum, H i;
O altitudo divitiarum, 4vv, 1538;
O martyr egregie doctor veritatis, H i;
O quam gloriosum est regnum, H i;
O sacrum convivium, 8vv, H iv;
Osculetur me osculo oris sui, 4vv, 1538;
Osculetur me osculo oris sui, H i
Pacem meam do vobis, H i;
Panis quem ego dabo, 1553;
Pater manifestavi nomen tuum, H i;
Pater noster, H ii;
Pater peccavi in caelum, 1538;
Prolongati sunt dies mei, H i;
Quae est ista, 6vv, H iv;
Quam pulchri sunt gressus tui, H i;
Regina caeli laetare, H i;
Repleti sunt omnes spiritu sancto, H i
Salve regina misericordiae, H ii;
Sancta trinitas unus deus, 7vv, H ii;
Sancta trinitas unus deus, 8vv, H iv;
Sanctorum omnium gaudia inclyta, 7vv, H iv;
Si bona suscepimus, H i;
Sit nomen Domini benedictum, 6vv, H iv;
Spiritus meus attenuabitur, 1538;
Stella ista sicut flamma, 6vv, H iv;
Stetit angelus ad sepulchrum Domini, H ii;
Surge propera amica mea, 6vv, H iv;
Sustinuimus pacem, 6vv, H iv
Tanto tempore vobiscum sum, 4vv, 1549;
Tanto tempore vobiscum sum, H i;
Tanto tempore vobiscum sum, 8vv, H iv;
Te gloriosus apostolorum chorus, H i;
Tua est potentia, H i;
Usque modo non petistis quicquam, H i;
Usque quo Domine oblivisceris me, H i;
Valde honorandus est, 4vv, 1549;
Veni sponsa Christi, H ii;
Videns dominus flentes, 1543;
Vidi speciosam, 4vv, 1549;
Vidi turbam magnam, H ii;
Virga Jesse floruit, 4vv, 1539;
Virgo parens, 7vv, H iv;
Zachee festinans descende, H ii

Psalms:
I sacri et santi salmi de David profeta, 4vv (Venice, 1554) [1554]
Beatus vir [2nd tone], 1554;
Beatus vir [3rd tone], 1554;
Confitebor tibi Domine [2nd tone], 1554;
Confitebor tibi Domine [3rd tone], 1554;
Dixit Dominus [1st tone], 1554;
Dixit Dominus [1st tone], 1554;
Donec ponam inimicos tuos [1st tone], 4vv, 1550
Labores manuum tuarum [4th tone], 4vv, 1550;
Laetatus sum [1st tone], 1554;
Lauda, Hierusalem, Dominum [3rd tone], 1554;
Laudate Dominum omnes gentes [2nd tone], 1554;
Laudate Dominum omnes gentes [5th tone], 1554;
Laudate pueri Dominum [4th tone], 1554;
Laudate pueri Dominum [8th tone], 1554;
Nisi Dominus aedificaverit [8th tone], 1554;



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ensemble Scandicus; Jérémie Couleau; A Sei Voci; Jean Louis Comoretto
AMAZON: PHINOT, D. - Messe & Motets
SPOTIFY: PHINOT, D. - Messe & Motets



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 26 de maig del 2018

KELWAY, Joseph (c.1702-1782) - Six Sonatas (c.1764)

Jonathan Richardson - Garton Orme at the Spinet
Obra de Jonathan Richardson (1667-1745), pintor anglès (1)




Parlem de Pintura...

Jonathan Richardson (London, 12 de gener de 1667 - London, 28 de maig de 1745) va ser un pintor anglès. Es va formar amb John Riley, autor qui va conviure i amb qui va aprendre especialment pintura de retrats. També durant la seva etapa formativa va rebre classes de literatura, art amb què es va fer especialment conegut gràcies al seu assaig An Essay on the Theory of Painting (1715). Més tard, i en col·laboració amb el seu fill Jonathan Richardson II (1694-1771), va publicar l'obra An Account of Some of the Statues, Bas-Reliefs, Drawings, and Pictures in Italy (1722) en què va incloure desenes de dibuixos i gravats del seu viatge a Itàlia. També en col·laboració amb el seu fill, va publicar l'obra Explanatory Notes and Remarks on Milton's Paradise Lost (1734). Com a pintor, va ser considerat com un dels més destacats de la seva època juntament amb Charles Jervas i Michael Dahl. Com a professor, van destacar els seus alumnes Thomas Hudson i George Knapton. Jonathan Richardson va morir a Londres el maig de 1745.



Parlem de Música...

Joseph Kelway (Chichester?, c.1702 - London, 1782) va ser un organista i compositor anglès. Es va formar com aprenent d'un mestre de dansa a Bath i posteriorment amb Chilcot i Geminiani. El 1730 va assolir el càrrec d'organista de l'església de St Michael Cornhill de Londres i el 1736, i després de la mort de John Weldon, va ser nomenat organista a St Martin-in-the-Fields, lloc on algunes fonts van documentar que Händel i Burney n'eren espectadors habituals. També a l'entorn del 1740 es va fer un nom com a professor i clavecinista sent tutor, entre altres, de la futura reina Charlotte. Com a compositor, va ser autor d'una col·lecció de Six Sonatas (c.1764) les quals van rebre el comentari crític de Burney: ‘the most crude, aukward, and unpleasant pieces of the kind that have ever been engraved’. El seu germà Thomas Kelway va ser també organista i compositor. Joseph Kelway va morir a Londres el 1782.

John Senex - New Map of England (1721)
John Senex (c.1678-1740) - New Map of England (1721) (2)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Fernando de Luca (cembalo)
IMSLP: Joseph Kelway (c.1702-1782)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!