Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rolla A.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rolla A.. Mostrar tots els missatges

dilluns, 24 d’abril del 2023

ROLLA, Alessandro (1757-1841) - Divertimento à Violino con Grande Orchestra

Andrea Appiani (1754-1817) - Portrait of the musician Alessandro Rolla (1799)


Alessandro Rolla (1757-1841) - Divertimento à Violino con Grande Orchestra, BI 482
Performers: Bеttina Mussumеlli (violin); I Solisti Vеnеti; Claudio Scimonе (1934-2018, conductor)

---


Italian composer, violinist and viola player. He studied counterpoint in Milan with G.A. Fioroni, a pupil of Leonardo Leo. Having decided to devote himself to the viola, he performed a viola concerto of his own in the church of S Ambrogio at some time between 1772 and 1774, probably under the direction of G.B. Sammartini, and in 1778 he played the viola in the orchestra for the inauguration of the Regio Ducal Teatro alla Scala. In 1782, possibly thanks to Sarti, he was appointed first viola player in the Parma orchestra, becoming its leader and conductor in 1792. In 1802, on the death of the Duke of Parma, he was summoned by the impresario Ricci to conduct the La Scala orchestra, where he remained until 1833, directing operas by Mozart, Mayr, Paer, Rossini, Bellini, the young Donizetti and Mercadante. He also served as first violinist and conductor of the court orchestra of Viceroy Eugenio di Beauharnais from 1805, and from 1808 to 1835 he was first professor of violin and viola at the newly opened Milan Conservatory. Rolla's conducting style was described by some of his contemporaries: Spohr (1860-61) praised his ‘force and precision’, while Stendhal (1816) mentioned that Rolla lacked ‘brio in the virtuoso pieces’; similarly the journal I teatri (1828), having defined him as ‘supreme in controlling orchestras’, attributed to him ‘a certain predilection for the old style and old music’. It is safe to say that the widely praised string sound of the La Scala orchestra in the period of Bellini and Donizetti was the fruit of Rolla's school. Many young musicians who went on to become famous had connections with him: Paganini played for Rolla in 1795 and later gave concerts with him (many of them in 1813-14) and remained a close friend, and in 1832 Verdi consulted Rolla when looking for a private teacher in Milan. Continuing the northern Italian tradition of Sammartini and others, Rolla was very active in the field of instrumental music. In 1813 he performed excerpts from Beethoven's Prometheus music at La Scala and gave private performances of Beethoven's fourth, fifth and sixth symphonies in Milan, and in 1823 he gave the first public performance of a Beethoven symphony at La Scala. After retiring from the conservatory he began private performances of chamber music in his own home; here too he was a pioneer in his emphasis on Beethoven. One of those involved, from 1840 onwards, was the young Antonio Bazzini, later the leading Beethoven interpreter in Italy.

dimecres, 15 de setembre del 2021

ROLLA, Alessandro (1757-1841) - Concerto per corno di bassetto (c.1820)

Unbekannt - Einzug österreichischer Truppen in Mailand am 8. Mai 1814


Alessandro Rolla (1757-1841) - Concerto per corno di bassetto (c.1820), BI 528
Performers: Paul Meyer (corno di bassetto); I Solisti Veneti; Claudio Scimone (1934-2018, conductor) 

---


Italian composer, violinist and viola player. He studied counterpoint in Milan with G.A. Fioroni, a pupil of Leonardo Leo. Having decided to devote himself to the viola, he performed a viola concerto of his own in the church of S Ambrogio at some time between 1772 and 1774, probably under the direction of G.B. Sammartini, and in 1778 he played the viola in the orchestra for the inauguration of the Regio Ducal Teatro alla Scala. In 1782, possibly thanks to Sarti, he was appointed first viola player in the Parma orchestra, becoming its leader and conductor in 1792. In 1802, on the death of the Duke of Parma, he was summoned by the impresario Ricci to conduct the La Scala orchestra, where he remained until 1833, directing operas by Mozart, Mayr, Paer, Rossini, Bellini, the young Donizetti and Mercadante. He also served as first violinist and conductor of the court orchestra of Viceroy Eugenio di Beauharnais from 1805, and from 1808 to 1835 he was first professor of violin and viola at the newly opened Milan Conservatory. Rolla's conducting style was described by some of his contemporaries: Spohr (1860-61) praised his ‘force and precision’, while Stendhal (1816) mentioned that Rolla lacked ‘brio in the virtuoso pieces’; similarly the journal I teatri (1828), having defined him as ‘supreme in controlling orchestras’, attributed to him ‘a certain predilection for the old style and old music’. It is safe to say that the widely praised string sound of the La Scala orchestra in the period of Bellini and Donizetti was the fruit of Rolla's school. Many young musicians who went on to become famous had connections with him: Paganini played for Rolla in 1795 and later gave concerts with him (many of them in 1813-14) and remained a close friend, and in 1832 Verdi consulted Rolla when looking for a private teacher in Milan. Continuing the northern Italian tradition of Sammartini and others, Rolla was very active in the field of instrumental music. In 1813 he performed excerpts from Beethoven's Prometheus music at La Scala and gave private performances of Beethoven's fourth, fifth and sixth symphonies in Milan, and in 1823 he gave the first public performance of a Beethoven symphony at La Scala. After retiring from the conservatory he began private performances of chamber music in his own home; here too he was a pioneer in his emphasis on Beethoven. One of those involved, from 1840 onwards, was the young Antonio Bazzini, later the leading Beethoven interpreter in Italy.

dissabte, 15 de setembre del 2018

ROLLA, Alessandro (1757-1841) - Sinfonias & Viola Concertino

Jean-Joseph-Xavier Bidauld - Grenoble (c.1790)
Obra de Jean-Joseph-Xavier Bidauld (1758-1846), pintor francès (1)


- Recordatori d'Alessandro Rolla -
En el dia de la commemoració del seu 177è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Jean-Joseph-Xavier Bidauld (Carpentras, 10 d'abril de 1758 - Montmorency, 20 d'octubre de 1846) va ser un pintor francès. Es va formar inicialment amb el seu germà gran Jean-Pierre-Xavier, a Lió. El 1783 va viatjar a París on va conèixer un marxant d'art que el va finançar i pagar viatges d'estudis a Itàlia, país on hi va viure durant cinc anys. El 1790 va tornar a París i el 1791 va exposar per primera vegada al Salo de París. El 1792 va començar a rebre encàrrecs oficials i anys després, el 1823, es va convertir en membre de l'Académie des Beaux-Arts. Finalment, el 1825 va ser condecorat amb la Legió d'Honor. Tanmateix, els nous models romàntics van fer decaure la seva obra formada principalment per vistes i paisatges clàssics. Els seus últims anys va ser criticat i va viure en la misèria tot i haver rebut en el seu dia l'admiració pública, entre altres, de Camille Corot. Jean-Joseph-Xavier Bidauld va morir a Montmorency l'octubre de 1846.



Parlem de Música...

Alessandro Rolla (Pavia, 22 d'abril de 1757 - Milano, 15 de setembre de 1841) va ser un violinista i compositor italià. Es va formar inicialment amb Conti i més endavant va ser mestre de Niccolò Paganini. Se'l va contractar com a primer violinista de l'Òpera Italiana de Viena, més tard va estudiar amb preferència la viola i va romandre diversos anys a Milà. El 1782 va ocupar la plaça de viola a solo i músic de cambra de la cort de Parma. Posteriorment, va ser director de l'orquestra i el 1802 va passar a desenvolupar les mateixes funcions a la La Scala de Milà. El 1805 es va convertir en el violinista del virrei Eugeni de Beauharnais i des de la fundació el 1808 del Conservatori de Milà en va ser professor de violí i viola. A partir del 1811 va ser també el director d'una Societat Cultural on s'interpretaven obres de música de cambra d'HaydnMozart i Beethoven, entre d'altres. També va freqüentar els salons de l'aristocràcia on va conèixer diversos artistes i poetes, interpretant i dedicant composicions per a tots ells. Com a compositor, tot i que Itàlia era dominada per la música d'òpera, va continuar escrivint música instrumental en la més pura de les tradicions clàssiques. Va escriure prop de 500 obres, des de composicions didàctiques a sonates, quartets, simfonies, concerts per a violí i, com a mínim, 13 concerts i altres obres per a viola i orquestra. També va ser significativa la seva contribució a la difusió de les obres de Beethoven a Itàlia. La seva fama va ser internacional i van ser diverses editorials les que van publicar les seves obres. Va ser un músic europeista que va adoptar els estils de les diferents escoles europees, si bé la seva preferència va ser l'Escola de Mannheim. El seu fill, Antonio Rolla, va ser també compositor. Alessandro Rolla va morir a Milà el setembre de 1841.

Alessandro Rolla (2)

OBRA:

Instrumental:

Orch.:
12 syms., 2 ed. in The Symphony 1720–1840, ser. A, vi (New York, 1982)

Vn, orch:
Conc., G (Paris, n.d.);
Conc., A (Paris, n.d.);
18 other concs., 1 conc., frag.;
variations, etc., some pubd;
Divertimento, 2 solo vn (Milan, 1828)

Va, orch:
Conc., E , op.3 (Offenbach, 1800), transcr. in TCMS, vi (1989);
Conc., F, op.4 (Offenbach, n.d.);
13 other concs., 1 ed. in MVSSP, xl (1970);
Concertino, E  (Milan, 1808);
divertimentos, variations, etc.

Other concs.:
1 for basset-hn, ed. F. Kneusslin (Adliswil, 1992);
1 for bn

Ballets:
Gli sponsali di Ciro con Cassandane, Novara, 1789;
Iserbeck e Zachinda, Parma, 1802;
Il turco generoso, Parma, 1802;
La locanda, Parma, 1802;
Elosia e Roberto, o Il conte d'Essex, Reggio Emilia, 1803;
Pizarro, ossia La conquista del Perù, Milan, 1807;
Abdul, Vienna, 1808, collab. A. Belloli;
Achille in Sciro, Vienna, 1808;
others

---

Chbr.:
Sextets:
Sérénate, E , 2 vn, 2 va, 2 hn, op.2 (Offenbach, 1795);
Divertimento, C, fl, vn, 2 va, vc, pf;
Sestetto, A, fl, cl, bn, 2 vn, va

Qnts:
D, 2 vn, 2 va, vc (Vienna, 1815);
Qnt, fl, vn, 2 va, vc;
Serenata, 2 vn, 2 va, vc

Str qts:
B , op.5 (Vienna, 1804);
A (Milan, 1806);
E  (Paris, 1808);
d, op.5, 1808–9;
G, op.5 (Paris, 1808–9);
3 Qts, op.2 (Paris, 1825);
2 others;
variations, etc.

Other qts:
Divertimento, A, 4 vn;
8 fl qts, 1 as op.2 no.2 (Vienna, 1822);
Divertimento, B , 2 vn, va, pf (Milan, n.d.)

Trios:
6 for vn, va, vc (Paris, n.d.);
3 for vn, va, vc (Milan, n.d.);
25 trattenimenti notturni, 2 vn, vc, 1 as op.2 (Vienna, 1802);
2 trios, 2 vn, vc;
Sonata, A;
Concerto a 3, E , Trio, B , va, vc, bn;
3 terzettini, 2 fl, va

Duos:
126 for 2 vn;
78 for vn, va, some pubd, 2 transcr. in TCMS, x (New York, 1990);
32 for 2 va, 1 transcr. in TCMS, x (New York, 1990);
3 for vn, vc (Bonn, n.d.);
16 for vn, gui;
4 for 2 gui;
1 for 2 mand, 1804;
12 for fl, vn;
10 for 2 cl

Other chbr:
3 sonatas, vn, pf, 1 pubd (Vienna, n.d.);
Sonata, vn, b;
4 sonatas, va, b, 2 as op.3 (Vienna, n.d.), 2 pubd (Paris, 1803–4);
2 sonatas, fl, pf;
Divertimento notturno, hp, vn, b;
3 pieces, pf, hp;
variations, etc.

Solo inst:
8 pieces, vn;
2 kbd sonatas

Pedagogical:
24 scale, vn (Milan, 1813);
12 intonazioni, vn, 1826;
12 intonazioni, vn, 1836;
Giro i tutti i toni relativi di terza maggiore, va, vn acc. (Milan, 1842);
2 intonazioni, va;
3 esercizi, va;
Giro dei 24 toni, 2 vn;
10 studii, vn, op.10;
6 solfeggi, 2 vn



Informació addicional... 

INTERPRETS: Simonide Braconi (viola); Orchestra da Camera 'Ferrucio Busoni'; Massimo Belli
RECICLASSICAT: ROLLA, Alessandro (1757-1841)
AMAZON: ROLLA, A. - Music for Viola and Ensemble 2 Sinfonias
CPDL: No disponible
SPOTIFY: ROLLA, A. - Music for Viola and Ensemble 2 Sinfonias



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 22 d’abril del 2014

ROLLA, Alessandro (1757-1841) - Violin Concerto in C (1796)

Guillaume Guillon Lethiere - Erminia and the Shepherds
Obra de Guillaume Guillon Lethière (1760-1832), pintor francès (1)



- Recordatori d'Alessandro Rolla -
En el dia de la celebració del seu 257è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Guillaume Guillon-Lethiere (Sainte-Anne (Guadalupe), 10 de gener de 1760 - París, 22 d'abril de 1832) va ser un pintor francès. Deixeble de Deschamps a Ruan i de Doyen a París, va passar algun temps a Roma, on va ser el director de l'Acadèmia Francesa de pintura. Al seu retorn a París, va ser nomenat membre i professor de Acadèmia de Belles Arts de la capital francesa. Va destacar en el camp paisatgístic clàssic així com en el tractament de fets històrics. El seu estil va ser el neoclàssic durant tota la seva obra. Algunes de les seves pintures principals són: Juno Brut fent ajusticiar als seus fills, Tractat de Leoben i Lucas i Dido sorpresos per una tempesta. El 1818 va ser condecorat amb la Legió d'Honor. Entre els seus nombrosos alumnes cal destacar a Louis Boulanger i Eugène Devéria.

Font: En català: No disponible En castellano: Guillaume Guillon Lethière (1760-1832) In english: Guillaume Guillon Lethière (1760-1832) - Altres: Guillaume Guillon Lethière (1760-1832)



Parlem de Música...

Alessandro Rolla (Pavia, 22 d'abril de 1757 - Milà, 15 de setembre de 1841) va ser un violinista i compositor italià. Va ser alumne de Conti i més endavant va ser mestre de Niccolò Paganini. Se'l va contractar com a primer violinista de l'Òpera Italiana de Viena, més tard va estudiar amb preferència la viola i va romandre diversos anys a Milà. El 1782 fou cridat a desenvolupar la plaça de viola a solo i músic de cambra de la cort de Parma. Posteriorment, va ser director de l'orquestra i el 1802 va passar a desenvolupar les mateixes funcions la La Scala de Milà. El 1805 es va convertir en el violinista del virrei Eugeni de Beauharnais i des de la fundació el 1808 del Conservatori de Milà en va ser professor de violí i viola. A partir del 1811 va ser també el director d'una Societat Cultural on s'interpretaven obres de música de cambra d'Haydn, Mozart i Beethoven, entre d'altres. També va freqüentar els salons de l'aristocràcia on va conèixer diversos artistes i poetes, interpretant i dedicant composicions per a tots ells. Va publicar nombrós material didàctic i acadèmic per aquests dos instruments. Va morir a Milà el setembre de 1841. Com a compositor, tot i que Itàlia era dominada per la música d'òpera, Rolla va continuar escrivint música instrumental en la més pura de les tradicions clàssiques. Va escriure prop de 500 obres, des de composicions didàctiques a sonates, quartets, simfonies, concerts per a violí i, com a mínim, 13 concerts i altres obres per a viola i orquestra. També va ser significativa la seva contribució a la difusió de les obres de Beethoven a Itàlia i la seva familiaritat amb aquest i amb altres compositors d'altres escoles s'evidencia en la totalitat de les seves nombroses composicions. La seva fama va ser internacional i van ser diverses editorials les que van publicar les seves obres. Va ser un músic europeista que va adoptar els estils de les diferents escoles europees, però en preferència per l'Escola de Mannheim. El seu fill, Antonio Rolla (1798-1837), va ser també compositor tot i que amb menor fama que el seu pare.




Parlem amb veu pròpia...

Alessandro Rolla va ser un compositor italià certament reconegut tant per la seva abundant labor acadèmica com a professor de violí i viola a Milà com per la seva interessant i nombrosa obra formada, principalment, per música instrumental en la més característica de les formes clàssiques. Proper a l'estètica de Mannheim, la seva música és mou sota aquest esquema però explorant camins de virtuosisme especialment en els concerts i concretament en la instrumentació solista. L'exemple, aquest Concert en Do Major per a violí i orquestra de cordes, dos oboès i dues trompes. Escrit i publicat a Parma el 1796, la influència de l'estil clàssic vienès i, per extensió, dels concerts de Carl Stamitz (per citar un dels més clars exponents de Mannheim), és evident. Amb una obertura Allegro en sonata clàssica, es presenten dos temàtiques diferenciades i amb la predilecció de Rolla pel segon dels temes. El violí s'introdueix de forma lenta però decidida a mostrar-nos l'esplendor virtuós del seu recorregut concertant. El segon moviment, sensiblement més breu que el primer, crea un ambient més tranquil caracteritzat per un pianissimo. L'últim moviment Rondeau, proper a la forma francesa concertant, retorna a l'elegància festiva i alegre. Simple i dolç, potser els adjectius que millor defineixen a Alessandro Rolla!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Rolla: Violin Concerto in C Major - Adagio per l'amico Cavinatti - Sinfonia in D Major

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!