Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Avondano P.A.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Avondano P.A.. Mostrar tots els missatges

dilluns, 15 d’abril del 2024

AVONDANO, Pedro António (1714-1782) - Sonata em Do Maior

Unknown artist (18th Century) - Portrait of a girl in blue at cembalo


Pedro António Avondano (1714-1782) - Sonata em Do Maior
Performers: Rosana Lanzеlοttе (harpsichord)

---


Portuguese composer and violinist. The son of a Genoese-born violinist, he probably received his earliest musical education from his father and later probably also studied under Domenico Scarlatti. Much of the information concerning his education and training is unknown due to the destruction of documents in the 1755 Lisbon earthquake, but it is known that he was commissioned by the theatre in Macerata, Italy, to compose an opera, Berenice, in 1742. By 1764 he was appointed as principal violinist of the Royal Chamber, a post he held until his death. During this time, he wrote a substantial number of dances for the court, as well as a popular opera, 'Il mondo della luna', and a pair of oratorios in 1770, 'Il voto di Jefte' and 'Adamo ed Eva'. He also composed a large number of sacred works, including Masses, a Te Deum, Psalms, and other smaller works, in addition to keyboard sonatas and two symphonies. Other members of the Avondano family, all active in the Real Câmara, include his brother António José Avondano (c.1715-1783) and his son Joaquim Pedro Avondano (c.1760-1804), João Francisco Avondano (1713-1794), Joaquim António Avondano (?-1828) and João Baptista Andre Avondano (fl. 1769-1801), who published a set of Quattro sonate e due duetti for two cellos (c.1784) and was a pupil of Jean Pierre Duport.

dimarts, 16 d’abril del 2019

AVONDANO, Pedro Antonio (1714-1782) - Cravo Sonatas

Claude-Joseph Vernet - The four times of day 'Morning' (1757)
Obra de Claude Joseph Vernet (1714-1789), pintor francès (1) 


- Recordatori de Pedro Antonio Avondano -
En el dia de la celebració del seu 305è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Claude Joseph Vernet (Avinyó, 14 d'agost de 1714 - Paris, 3 de desembre de 1789) va ser un pintor francès. Va néixer en el si d'una família d'artistes, fill d'Antoine, un pròsper artesà i decorador, i al seu torn pare de dos escultors, Louis-François i Joseph. Vernet va rebre probablement les seves primeres lliçons del seu pare, qui el va enviar aviat al taller del mestre més destacat d'Avinyó, Philippe Sauvan, pintor de retaules i escenes mitològiques. Més tard, va treballar amb Jacques Viali, pintor de paisatges i marines, gèneres en els quals es va especialitzar immediatament. El 1732 va viatjar amb una pensió concedida pel marquès de Caumont a Itàlia, on va realitzar dibuixos de monuments i escultures de l'Antiguitat pel seu mecenes. La seva formació va rebre supervisió primer de l'Acadèmia de França a Roma i després per part del pintor de marines Adrien Manglard. Gràcies a l'incipient turisme del Grand Tour, Vernet va aconseguir aviat una notable reputació internacional de paisatgista i pintor de marines. Els seus motius més venuts van ser les vistes pintoresques de la campanya romana, les vedute topogràfiques dels monuments romans i sobretot els paisatges i marines, en els quals queda de manifest la influència de la tècnica pictòrica holandesa del segle XVII i de l'obra de Claude Lorraine i Salvator Rosa. Els ingredients artístics elaborats per Vernet suggereixen una certa atmosfera de pre-romanticisme i corresponen a l'estètica del sublim, un tòpic molt de moda en el debat teòric del moment, sobretot al seu retorn a França. Allà Lluís XV li va encomanar la sèrie de vistes sobre els Ports de França, barreja de descripció topogràfica i artística amb tints idealitzats. Vernet, per a complir aquest encàrrec, va viatjar durant la dècada del 1750 al llarg de la costa mediterrània i dels ports situats al nord del país. Va realitzar, només, quinze llenços d'una bellesa extraordinària, reconeguda per Denis Diderot en els seus comentaris dels Salons, on Vernet els va exposar anualment. El 1765 es va instal·lar a la capital gala, on va continuar representant els mateixos temes que a Itàlia. El 1778 va emprendre un viatge als Alps suïssos, sumant-se a l'interès il·lustrat sorgit des de mitjans de segle, per estudiar, pintar i reconèixer la bellesa dels fenòmens geològics. Claude Joseph Vernet va morir a París el desembre de 1789.



Parlem de Música...

Pedro António Avondano (Lisboa, bap. 16 d'abril de 1714 - Lisboa, 1782) va ser un compositor portuguès. Fill de Pietro Giorgio Avondano i germà d'António José Avondano (c.1715-1783), es va formar inicialment amb el seu pare, violinista i compositor al servei de la capella reial portuguesa. Ben aviat, va entrar com a violinista al servei de la mateixa capella on treballava el seu pare en la qual, i de forma progressiva, hi van entrar altres membres de la seva família. Allà es va iniciar en la composició, especialment de minuets i ballets que sovint acompanyaven les representacions teatrals. El 1755, i després del terratrèmol que va destruir Lisboa, va formar part de la reorganitizació de la Germandat de Santa Cecilia en la qual hi formaven part la majoria de músics de la ciutat. Com a compositor, també va ser autor de música teatral, religiosa i instrumental. El 1767 va ser condecorat amb la creu de l'Ordem de Cristo. Els seus fills Joaquim Pedro Avondano (?-1804), João Francisco Avondano (?-1794) i João Baptista André Avondano també van ser músics. Pedro António Avondano va morir a Lisboa el 1782.

OBRA:

Vocal secular:

Le difese d’amore (cant.), Lisbon, 1764, only lib extant
Il mondo della luna (dg, 3, C. Goldoni), Lisbon, Salvaterra, carn. 1765, P-La

Arias for Lisbon productions:
Perez: Dido, 1765, Bsb;
Majo: Antigono, 1772, P-Ln;
Galuppi: Il filosofo di campagna, B-Bc

Vocal religiosa:

Il voto di Jefte (dramma sacro, 2, G. Tonioli), Lisbon, 1771, only lib extant
Adamo ed Eva (dramma sacro, 2), Lisbon, Ajuda, 19 March 1772, only lib extant
Gioas, re di Giuda (orat, P. Metastasio), D-Bsb (pt 1 only)
La morte d’Abel (orat, Metastasio), Bsb
Die Aufopferung Isaacs (orat, after Metastasio), SWl

Other:
Magnificat, 4 vv, 2 vn, 2 hn, vc, org;
Psalms cxxi and cxlvii, 4 vv, 2 vn, 2 hn, bc;
Ladainha lauretana, 4 vv, 2 vn, org;
Tantum ergo, 4 vv, 2 vn, org: P-EVc (see Alegria)

Instrumental:

A Collection of [6] Lisbon Minuets, 2 vn/fl, b (London, 1766)
A Second Sett of 22 Lisbon Minuets, 2 vn, b (London, c1770)
Eighteen entire new Lisbon Minuets, 2 vn, b (London, c1770)
A Favourite Lesson, hpd (London, 1770)
2 syms., B-Bc;
3 vc concs., D-Bsb;
other inst works in F-Pn;
? 2 sonatas, vc, b, D-Bsb



Informació addicional... 

INTERPRETS: Rosana Lanzelotte (cembalo)
AMAZON: AVONDANO - Sonatas
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!