dissabte, 31 de desembre del 2011

PUNTO, Giovanni (1746-1803) - Horn Concertos

Obra de Jacob van Walscapelle, pintor holandès del segle XVII




Giovanni Punto (1746-1803) compositor i trompetista bohemi nascut a Zehucise a la República Txeca. De Bohèmia i els seus artistes n'he parlat sovint. És interessant conèixer i compartir obres d'autors orientals la influència dels quals es dilueix en l'espai mentre recorren la complexa geografia europea. Tot i això, Punto va ser una celebritat internacional als segles XVIII i XIX, sobretot pel seu extraordinari talent amb la trompa, instrument de vent prou conegut per a tots nosaltres. Els seus estudis els va iniciar amb el violí, tot i que ràpidament es va familiaritzar amb la trompa gràcies al seu pare, el qual era un serf (quasi esclau) del Compte Johann von Thun. Admirat per les dots amb la trompa del fill del seu servent, el va enviar a estudiar a Praga, Munich i, finalment, a Dresden. A Punto se'l coneix prou bé ens els ambients acadèmics musicals per ser el precursor-inventor de la tècnica "parada de la mà", una tècnica amb la qual introdueixes la mà a la campana de la trompa i en modifiques la sonoritat de les notes normals, modificant-ne el to amb un efecte realment sorprenent en la sonoritat resultant de l'instrument. 

És, sens dubte, un dels majors artistes de la història de la música per aquest instrument. Admirat, respectat i aclamat arreu d'Europa, es va guanyar l'admiració de tots els seus contemporanis, des de Mozart a Beethoven, amb el qual va tocar conjuntament una de les seves sonates de piano i trompa. En relació a aquesta interpretació conjunta amb Beethoven de l'any 1800, un dels crítics presents va escriure:

"Qui és aquest Beethoven? El seu nom no ens és conegut. Naturalment, a Punto tothom el coneix"

Com canviaria la cosa... evidentment, no podem comparar-los, cadascú va triar el seu camí, ara bé, Punto al seu temps va ser una de les majors celebritats bohèmies. I per a celebrar, acabar l'any 2011 i començar (esperem que mínimament bé) el nou any, m'agradaria recuperar aquests dos concerts per a trompa. El primer és el número 5 en la tonalitat de Fa major. El segon és el número 11 en la tonalitat de Mi major. Concerts clàssics, de tres moviments i de simpàtiques melodies. Acabant i amb independència de la circumstància en què individualment ens trobem... Bon Any 2012 que, segons alguns, el món s'acaba... si és així que com a mínim ho puguem fer amb bona música!

Els concerts ens els interpreten la The Academy of St Martin in the Fields sota la direcció a la trompa de Barry Tuckwell.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 30 de desembre del 2011

VON WARTENSEE, Franz Xaver Schnyder (1786-1868) - Symphony No.3 "Militar"

Obra d'Arnold Böcklin, pintor suís coetani de F.X.S. von Wartensee





Franz Xaver Schnyder von Wartensee (1786-1868) va ser un compositor suís nascut a Luzern. Poc sabem de la vida d'aquest artista. Realment, molt poc. Es parla que abans de dedicar-se a la música, va passar pel món de les finances, potser es va fer tant ric que no sabia que fer amb els diners i es va fer músic... elucubracions a banda, el senyor Wartensee va iniciar els seus estudis musicals l'any 1810, és a dir, amb 24 anys. Primer a Zurich i posteriorment a Viena, sota la supervisió del mestre de capella Johann Christoph Kienlen. La convulsa situació europea de l'època no va passar per alt per a Wartensee, el qual va formar part de la campanya militar de 1815 contra els francesos i la seva revolució. Sembla ser que no hi devia participar molt activament ja que en va tornar sa i estalvi i l'any 1817 es va establir, definitivament, a Frankfurt on treballaria, imaginem, en la composició d'algunes de les obres que avui coneixem; una òpera, oratoris, cantates i algunes obres instrumentals, com aquesta simfonia que recuperaré avui divendres i ja per anar acabant l'any. El seu estil és indeterminat, ni molt romàntic ni molt clàssic. Són melodies elegants, riques en contingut i clares en l'exposició allunyades, en certa forma, de les innovacions romàntiques més creatives si bé la seva música no es pot definir com a clàssica pròpiament. Es com diem moltes vegades, un artista perdut creativament entre el classicisme i el romanticisme, com molts d'aquells compositors que ja hem escoltat en aquest espai musical. I quina simfonia... la tercera de les quatre simfonies que va escriure. Llarga, molt a l'estil de Beethoven i amb el títol de simfonia militar potser per a recordar-se, a sí mateix, el seu passat militar contra els revolucionaris francesos. Fos com fos, és una gran obra orquestral que recentment he tingut el plaer d'escoltar per primera vegada i que val la pena compartir. Com dèiem, llarga i de quatre moviments:

1. Grave, allegro - 12:50
2. Andantino, marche, andantino - 13:15
3. Scherzo, allegro assai - 8:38
4. Finale, rondo allegro - 8:15

Ens l'interpreta la Württembergische Philharmonic Reutlingen sota la conducció de Christopher Fifield.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):



Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 29 de desembre del 2011

VON WINTER, Peter (1754-1825) - Sinfonia Concertante in B-Flat

Obra de Paul Jean Clays, pintor belga del segle XIX.




Peter von Winter (1754-1825) compositor i violinista alemany nascut a Mannheim, ciutat artística per definició del segle XVIII amb la més que famosa Escola de Mannheim. De Winter en coneixem poc de la seva vida. Operista de gran, va ser violinista virtuós des de ben petit, tocant a la prestigiosa orquestra de la Cort de la ciutat. Estudiant de Salieri en la seva estada a Viena. Ara bé, va ser a Munich on els seus registres interpretatius van canviar cap a la composició, essencialment, d'òperes i ballets. En aquesta ciutat obtindria el títol de mestre de capella, un càrrec professional molt prestigiós dins els ambients acadèmics musicals, el qual conservaria ja fins al final dels seus dies. Com bé dèiem, tot i ser violinista de professió, el seu gènere compositiu va ser la òpera, pel qual va escriure multitud d'obres. Ara bé, no només d'òperes viuen els mestres (que també si coneixem la història de la música), Von Winter també va cultivar altres gèneres, com per exemple la música instrumental, amb alguns concerts, pocs dels quals ens han arribat als nostres dies... malauradament. I es parla, fins i tot, de 26 misses... qui les pogués tenir. Bé, sigui com sigui, i tot i que fos un compositor d'òperes, vull recuperar una de les seves poques obres instrumentals. És una simfonia concertant, gènere de molt fàcil audició que combina diversos instruments solistes, en aquest cas violí, fagot, clarinet i trompa, i tot plegat, amb el conseqüent i efectiu acompanyament sonor de la orquestra. La simfonia concertant en Si bemoll per a violí, clarinet, trompa i fagot es divideix en els tres moviments característics clàssics ja que no deixa de ser una música netament i essencialment clàssica, però prou elegant per anar acabant l'any! I per aquest artista "d'una carrera colossal i dotat d'una força extraordinària" (Ludwig Spohr), dediquem l'entrada d'avui... que ja queda menys pel cap de setmana!

Ens l'interpreta la orquestra i solistes de la Kurpfälziches Kammerorchester sota la direcció de Jirí Malát.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 28 de desembre del 2011

HEINICHEN, Johann David (1683-1729) - Te Deum

L'agonia del jardí, obra de Giovanni di Pietro "Lo Spagna", pintor renaixentista italià del segle XVI




Johann David Heinichen (1683-1729) compositor alemany nascut a Krössuln. Tornem a visitar aquest artista barroc per a estudiar, novament, una de les seves obres sacres. Heinichen és un dels grans genis alemanys contemporanis al gran mestre J.S. Bach amb qui devia compartir "afició" per la música litúrgica... Bé, fos com fos, d'ell en parlàvem fa unes setmanes en relació amb una de les seves exuberants misses (Missa n.12). Redescobert artísticament aquests últims anys, Heinichen forma part del complex organigrama musical previ al classicisme del qual tants artistes en beurien posteriorment. L'escola alemanya es demostra i es consolida, a mesura que hi anem aprofundint, com una font de música brillant, exquisida i esplèndida. A banda dels ja coneguts Bach, Telemann i Handel, sorgeixen d'Alemanya noms com Homilius, Hasse o Kuhnau entre molts altres que donen fe de la gran potència musical que va ser Alemanya en contraposició a la més que coneguda escola italiana. Per a nosaltres, rivalitats reals o fictícies ens resulten emocionants si d'elles en naixien, en cadena, obres mestres com sembla ser que passava a finals del XVII i principis del XVIII. Entrant en matèria, la música d'avui és d'aquelles que val la pena escoltar diverses vegades i amb un cert volum ja que la contundència és marca de la casa de l'escola de Dresde ciutat que, amb noms com Heinichen, Zelenka o Hasse es mereix, com a mínim, una visita real o musical. Aquest Te Deum, motet litúrgic que tantes vegades hem tingut la sort d'escoltar en diverses formes i maneres (el de Hummel impressionant! i el de Zelenka...), és una obra no molt extensa però sí suficientment expressiva com per entendre'n prou bé el missatge que ens vol transmetre el gran geni a l'ombra del Bach magnànim. 

Ens l'interpreta la Dresdner Instrumental Concert sota la direcció de Peter Kopp i amb el Körnerscher Sing Verein.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

dimarts, 27 de desembre del 2011

ABEILLE, Johann Christian (1761-1838) - Grand concerto à 4 Mains, Op. 6

Adolf Menzel - Armor Chamber Fantasy (1866)
Obra d'Adolph von Menzel, pintor alemany (1)





Johann Christian Abeille (1761-1838) compositor i pianista alemany nascut a Bayreuth, població de Baviera a la vora del riu Main i ciutat prou coneguda a Alemanya perquè va ser on a viure Richard Wagner en els seus últims anys. Fet aquest apunt, Abeille va ser un compositor perdut de la immensitat de la història i del temps. Pianista i organista, va estudiar al servei del Duc Wurtemberg de la ciutat que el va veure néixer. Poca cosa  més podem aportar de la història vital d'aquest artista desconegut. La seva producció no fou molt extensa o molta d'ella es va perdre, extrem que no sabem. Va escriure òperes (dues), cantates i diversos concerts gràcies als quals se'l coneix mínimament. L'exemple el trobem en aquest Gran concert en Re major per a piano a quatre mans el qual presenta un estil clàssic refinat, d'aquells que particularment tant m'agraden, molt a l'estil dels Hummel, Field i tants compositors que, tot i viure de ple en l'època romàntica, romanien nostàlgics a l'ombra omnipresent i omnipotent del gran Mozart. Aquest n'és un bon exemple, clàssic en la forma i el contingut però amb una depuració instrumental i interpretativa, el converteixen en una excel·lent mostra de com el període d'entre segles, i com ja he comentat algunes vegades, fou un període extraordinàriament productiu en quantitat però sobretot en qualitat. De compositors perduts creativament entre allò clàssic consolidat i les noves tendències romàntiques en naixien obres brillants en tots els sentits... romàntiques o clàssiques? Totes dues sisplau!

De tres moviments característics:

1. Un poco adagio, vivace - 13:49
2. Andante grazioso - 7:05
3. Alla polacca con brio - 9:02

Ens l'interpreta la Georgia Philharmonic sota la batuta Izakadze Liana i amb Victoria Postnikova i Gennady Rozhdestvensky als pianos.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 26 de desembre del 2011

KALIVODA, Jan (1801-1866) - Oboe Concertino, Op.110

Edouard Manet - Basket of Fruit (c.1864)
Obra d'Édouard Manet, pintor francès (1)





Jan Kalivoda (1801-1866) compositor i violinista txec nascut a Praga. Amb només 10 anys va començar l'estudi del violí i de les arts teòriques al Conservatori de Praga. El seu debut en públic el va fer amb només 14 anys, per tant, ens trobem un artista innat que ràpidament va ser "adoptat" professionalment per la orquestra de l'òpera de Praga. Per aquest motiu, es va guanyar un lloc en la difícil escena europea dominada per a Schumann i Mendelssohn. Professionalment, Kalivoda va trobar fàcilment un mecenes, ni més ni menys que el Príncep Karl Egon II de la Cort dels Fürstenberg el qual li va donar feina des de l'any 1822 fins al 1865... 43 anys! Per ell i en ell, va compondre música de tot els estils coneguts, convertint-se en un dels compositors més prolífics del segle XIX. El seu repertori engloba simfonies, òperes, concerts, cantates, obres litúrgiques, lieders... Per tant, ens enfrontem a un compositor en majúscules que tot just comencem (com ja és costum en el bloc) a redescobrir. Segons els crítics i experts de l'època, Kalivoda representa l'eslavó perdut entre Beethoven i Schumann. I es parla que el seu peculiar estil anticiparà la posterior música de Dvorak i Wagner entre d'altres. El que si podem dir, que la seves obres són d''un gran virtuosisme tal com quedarà demostrat en aquest fantàstic concert per a oboè, instrument molt oblidat a l'època romàntica i que sembla recuperar la glòria perduda en aquesta obra sensacional i brillant.

Són tres moviments:

1. Allegro con fuoco - 5:49
2. Romanze adagio - 5:15
3. Vivace - 5:16

Ens l'interpreta la Berliner Sinfonie Orchestra sota la batuta de Claus Peter Flor i amb Burkhard Glaetzner a l'oboè.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

diumenge, 25 de desembre del 2011

CORRETTE, Michel (1707-1795) - Messe pour le temps de Noël (1788)

Ferdinand Theodor Hildebrandt - Weihnachtsabend (1840)
Obra del pintor Theodor Hildebrandt, pintor alemany (1)





Michel Corrette (1707-1795) compositor i organista francès nascut a Rouen. No en coneixem gaires detalls de la seva vida i obra. Pel que sabem, el seu pare també va ser, com ell, organista i compositor. La dita "de tal pare tal fill" sembla ser eminentment correcte en aquest cas. Bé, Corrette fou un artista francès principalment de ballets i divertiments. Tot i que també va escriure una llarga sèrie de concerts còmics, sonates per orgue, obres de cambra, cantates, oratoris i alguna missa, com aquesta que recuperem avui. La seva carrera la va fer, principalment, a París. Concretament en el càrrec d'organista del Col·legi de Jesuïtes de la ciutat, lloc que ocuparia des del 1730 fins al 1780, ni més ni menys que 50 anys! Abans de morir a l'edat de 87 anys va ocupar el càrrec d'organista del Duc d'Angulema. Com veiem, Corrette va poder gaudir, en viu i en directe, d'artistes com Händel, Bach, Vivaldi, Haydn, Mozart o Beethoven, entre moltíssims altres... es diu aviat! Doncs bé, l'efemèride d'avui és ideal per a recuperar una de les seves obres més desconegudes d'aquest artista francès. És una Missa de Nadal, ideal per il·lustrar la jornada d'avui. La peculiaritat d'aquesta grandiloqüent missa és que està escrita per a orgue, soprano i mezzosoprano. Fantàstica, dóna fe de la gran qualitat com a organista de Corrette en aquesta missa característica de l'escola d'orgue francesa. En essència, és prou contrastada i diferenciada de les grans misses clàssiques de molts dels contemporanis de Corrette.

Ens la interpreta Oliver Vernet a l'orgue, Anne Magouët soprano i Guillemette Laurens mezzosoprano.

Gaudiu i compartiu.... i Bon Nadal!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 24 de desembre del 2011

CORELLI, Arcangelo (1653-1713) - Concerto grosso No.8, Op.6

Jan Havicksz. Steen - Het vrolijke huisgezin (1668)
Obra de Jan Havicksz, pintor holandès del segle XVII





Arcangelo Corelli (1653-1713) compositor i violinista italià nascut a Fusignano. De familiars rics, va créixer en un context aristocràtic potent que l'hi va facilitar l'aprenentatge del violí des de ben petit. Amb 13 anys iniciaria els seus viatges musicals d'aprenentatge, primer a Bologna i després a Roma on la seva creativitat artística viuria una veritable ebullició com a violinista. Tant és així, que l'any 1700 es va convertir en el primer violinista i director de concerts del Palau de la Cancilleria de Roma. L'any 1706 entraria en contacte amb Domenico Scarlatti, a través de l'Acadèmia d'Arcàdia, acadèmia molt distingida de l'època. Corelli va gaudir de fama i glòria al seu temps, cosa que al seu temps no era fàcil d'assolir. Amb el sobrenom del Príncep dels Músics, feia gires arreu d'Europa interpretant els seus concerts. Certes anècdotes acompanyen la fama del seu caràcter afable i respectuós, com la d'interrompre suaument un concert de violí per a no molestar la conversa dels comensals. Fos com fos, Corelli va escriure moltes obres d'estil barroc tardorenc refinat. Obres de cambra, principalment sonates, concerto grosso i altres obres instrumentals. Entre elles, aquest concerto grosso en la tonalitat de Sol Op.6 amb el sobrenom de concert de Nadal i escrit l'any 1690. I com que ve Nadal i matarem el gall, escoltarem aquesta bonica obra barroca concertant tant característica de l'època.

Ens l'interpreta The English Concert sota la direcció de Trevor Pinnock.

Gaudiu i compartiu i demà Missa... de Nadal!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 23 de desembre del 2011

DE PADILLA, Juan Gutiérrez (1590-1664) - Maitines de Navidad (1652)

Fugida a Egipte, obra de Bartolomé Esteban Murillo, pintor espanyol coetani de J.G. De Padilla




Juan Gutiérrez de Padilla (1590-1664) compositor i organista espanyol nascut a Málaga. Artista espanyol, va emigrar ben aviat al "Nou Món" per a integrar-se a la comunitat espanyola de Mèxic entorn dels anys 1620-22. La seva vida musical, no obstant, la va iniciar com a cantor a la Catedral de Málaga. Sembla ser que la seva aspiració infructuosa d'accedir al càrrec de mestre de capella de la Catedral de Málaga van tenir alguna cosa a veure amb la seva posterior emigració a terres americanes. Fos com fos, De Padilla, es va establir a Puebla, on va aconseguir el càrrec d'adjunt al mestre de capella que en aquell temps estava ocupat pel mestre Gaspar Fernández el qual sol·licitava un ajudant, ben pagat per cert, es parla entorn els 500 pesos d'aquell temps, molts diners realment. A més a més, a la mort del Sr. Fernández, ocuparia l'any 1629, i definitivament, el càrrec anhelat de mestre de capella, encara que fos ben lluny de la seva estimada Málaga natal. La seva obra era exclusivament religiosa. Hem d'entendre que ens situem en un context històric de l'Espanya del XVII, on la religió ho impregnava absolutament tot. Per tant, el seu recull musical es compon de música religiosa polifònica, misses, salms i gran quantitat de villancets com els d'avui, dedicats a multitud de celebracions religioses, entre elles al Nadal. Per entendre bé com funcionaven les coses en aquell temps, quedi constància del fet que De Padilla tenia una fàbrica d'instruments que hi treballaven, amb absoluta normalitat moral i social de l'època, esclaus negres, fet molt comú a la Nova Espanya. Per sort, en alguns aspectes la humanitat ha sabut evolucionar correctament. Doncs bé, a dos dies, pròpiament, de l'efemèride nadalenca, m'agradaria fer una viatge temporal de 359 anys per a situar-nos al Mèxic Barroc, on De Padilla componia una sèrie de "Maitines" de Nadal que, en essència, no es diferencien gaire dels villancets nadalencs que es canten arreu. En recupero tres:

1. En la Gloria de un Portalillo - 3:44
2. Ensaladilla. Al Establo más dichoso - 9:29
3. Niño hermoso de Belén - 5:42

Ens els interpreten la Angelicum de Puebla sota la direcció de Benjamin Juárez Echenique.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 22 de desembre del 2011

PEZ, Johann Christoph (1664-1716) - Concerto Pastorale

Christian Wilhelm Ernst Dietrich - The Holy Family
Obra de Christian Wilhelm Ernst Dietrich, pintor alemany (1)






Johann Christoph Pez (1664-1716) compositor alemany nascut a Munich. No coneixem quasi bé la vida d'aquest artista bavarès. Sabem que de ben jove es va involucrar a l'església de Sant Pere de Munich, primer com a vigilant i després com a director del Cor. Amb només 24 anys va ser designat músic de la Cort del Príncep Maximilian II Emanuel de Baviera. Aquesta estada amb el príncep fou prou productiva per a J.C. Pez, ja que li va facilitar els seus viatges musicals, entre ells a Roma, on estudiaria amb un autèntic líder italià de l'època, el "signore" Arcangelo Corelli. De fet, tenia seriosos dubtes a l'hora de triar una obra per avui, ja que tant Pez, com Corelli, van escriure composicions instrumentals per el període d'Advent i Nadal. Fos com fos, he decidit triar Pez, potser perquè el seu cognom em resultava certament còmic, amb tots els meus honorables respectes per aquest artista alemany. La seva música no és còmica o si més no ho sembla. No obstant, si és afable i pròpia del Barroc estilístic on la forma "concerto grosso" és la dominant, també en la d'aquest concert pastoral d'avui. Pez va viure, essencialment, a Alemanya, entre Munich, Bonn i Stuttgart, ciutat on hi trobaria la mort, desenvolupant càrrecs per a prínceps i arquebisbes en la forma nominal de "Kapellmeister" o Mestre de Capella. Objectivament, no s'han editat gaires de les seves obres, sovint les trobem en amalgames de recopilacions de concerts de diversos autors. No sabem ni coneixem si al seu temps fou molt o poc apreciat, deduïm que pels seus mecenes i protectors ho devia ser. La seva música presenta un estil, com deia, molt concertant barroc, de fet, si diguéssim que pertany a Corelli ens ho creuríem a cegues. Sense ànim de desmerèixer aquest concert nadalenc i en honor i glòria a Johann Christoph Pez, he recuperat aquesta petita obra pastoral ideal per harmonitzar el dia d'avui. Com dèiem, un concert típicament barroc dividit en set moviments:

1. Adagio - 2:33
2. Aria Presto - 1:19
3. Aria grave - 2:29
4. Aria pastorale presto, adagio - 2:11
5. Minuet, trio, minuet - 2:35
6. Passacaglia - 5:49
7. Aria - 1:23

Ens l'interpreta Il Giardino Armonico sota la direcció de Giovanni Antonini.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 21 de desembre del 2011

HOMILIUS, Gottfried August (1714-1785) - Weinachtsoratorium (1777)

Le Nain Brothers - The Adoration of the Shepherds
Obra dels germans Le Nain, pintors francesos.



Gottfried August Homilius (1714-1785) compositor i organista alemany nascut a Rosenthal. D'Homilius en parlàvem fa uns mesos en relació amb una de les seves extraordinàries cantates (Gott Fähret auf mit Jauchzen). De la seva vida en parlava aleshores i com dèiem va viure a l'entorn de la figura del gran mestre Bach, del qual aprengué moltes de les seves virtuts tot afegint-hi les innovacions preclàssiques de l'època, donant com a resultat el conjunt d'obres sacres d'aquest geni alemany amagat del XVIII i que actualment estem redescobrint... gràcies a Déu! I per entendre bé la figura d'aquest artista a l'ombra de l'omnipresent Johann Sebastian Bach, del qual en fem multitud de referències en aquest bloc tot i que encara no té ni una miserable entrada (espero corregir aquest greuge imperdonable molt aviat). I per anar fent boca a l'entorn d'Homilius, recomano alegrement la lectura de l'article del nostre amic José Luís al seu bloc sota el títol "Homilius: Algo más que el predicador de Bach (según dicen)"... d'obligada lectura per entendre amenament un Homilius que també va escriure, com no podia ser d'una altra forma, obres per a les festivitats nadalenques. Dit i fet, un oratori de Nadal, ni més ni menys. Poca cosa podré dir la veritat, l'anàlisi tècnic de la seva música ho deixo pels experts, jo només sóc un oient afortunat de poder tenir al meu abast aquests tresors. Que parli la música que sap com fer-ho. Aquesta és una primera gravació mundial d'aquesta obra extraordinària.

Ens l'interpreta la Virtuosi Saxionae amb la Sächsisches Vocalensemble i tots plegats sota la direcció de Ludwig Güttler.

Gaudiu i compartiu... val la pena!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!