Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bach W.F.E.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bach W.F.E.. Mostrar tots els missatges

diumenge, 26 de maig del 2024

BACH, Wilhelm Friedrich Ernst (1759-1845) - Westphalens Freude (1791)

Heinrich Friedrich Füger (1751-1818) - Orpheus holt Eurydike aus der Unterwelt


Wilhelm Friedrich Ernst Bach (1759-1845) - Westphalens Freude, ihren vielgeliebten König Friedrich Wilhelm bey sich zu sehen, eine Cantate in Musik gesetzt und in Minden vor Sr. Majestät dem Könige aufgeführt,
auch in einem Clavierauszug gebracht (1791)
Performers: Ingrid Schmithüsen (soprano); Regina Kabis (soprano); Veronika Winter (soprano); Claudia Schubert (alto); Howard Crook (tenor); Klaus Mertens (bass); Das Kleine Konzert; Hermann Max (conductor)

---


German composer. Son of Johann Christoph Friedrich Bach (1732-1795) and grandson of Johann Sebastian Bach (1685-1750), he grew up at the court of Schaumberg-Lippe, where he was instructed by his father and Christian Friedrich Geyer, the local cantor. In 1782 he and his father paid a visit to his uncle, Johann Christian Bach, in London, where he stayed until 1784. Following travels through the Netherlands and France, he arrived in Minden, where he functioned as music director of the city (although there was no formal title or post). Following successful performances of cantatas for the Prussian royal family, he was appointed as Kapellmeister to the dowager queen Elisabeth Christine in 1789, further being keyboard tutor to the Prussian royal family of Friedrich Wilhelm III until 1811, when he was pensioned. He was still alive in 1843 and attended the unveiling of the Bach memorial in Leipzig. Like his father, he was fully versed in the styles of music of the later 18th century, though it is difficult to trace a stylistic development due to much of his music being lost. His sextet contains parts of considerable virtuosity for horns, and his symphonies show a good sense of thematic contrast. He is perhaps best noted, however, for his sense of humor. The piano piece for six hands, Das Dreyblatt, for example, requires a large male teacher seated between two smaller female pupils with his part being simultaneously the highest and lowest in the work; another example is the “concerto buffo” for bass voice, fortepiano, and toy instruments. His works include a Stabat mater, five secular cantatas, a ballet-pantomime (of 43 movements), three odes, 23 Lieder, seven symphonies, three piano concertos (and one for two pianos and orchestra), nine violin sonatas, six piano trios, seven larger chamber works for various instrumental combinations, 13 keyboard sonatas, and a host of small keyboard works.

divendres, 27 de maig del 2022

BACH, Wilhelm Friedrich Ernst (1759-1845) - Sestetto concertante Es-Dur

Eduard Magnus (1799-1872) - Wilhelm Friedrich Ernst Bach


Wilhelm Friedrich Ernst Bach (1759-1845) - Sestetto concertante Es-Dur (c.1800)
Performers: Boston University Ensemble

---


German keyboard player and composer, son of Johann Christoph Friedrich Bach (1732-1795). He was baptized on 27 May, with Count Wilhelm von Schaumburg-Lippe standing godfather. W.F.E. Bach was musically educated by his father and Christian Friedrich Geyer, Kantor of the Stadtkirche, Bückeburg. In 1778 he went with his father to London and remained there in the care of his uncle Johann Christian Bach, making a name for himself as a pianist and keyboard teacher. He appeared at one of the Bach-Abel concerts in Hanover Square as early as 6 December 1778, playing a sonata of his own, and his first keyboard and chamber works were published by leading English firms. Some time after the death of his uncle on 1 January 1782, W.F.E. Bach returned to Germany. His route took him through Paris and the Netherlands, where he met the publisher J.J. Hummel in Amsterdam, and then to north Germany, where he gave concerts in Oldenburg and elsewhere. According to his own account, he stayed for some time with his uncle C.P.E. Bach in Hamburg before settling in 1784 in Minden, near Bückeburg. He seems to have given himself the title of Musikdirektor, since there is no evidence that such a post actually existed. His position, however, allowed him to perform dramatic works and cantatas (probably including compositions by his father). He received particular encouragement from the Kammerpräsident Franz Wilhelm Traugott von Breitenbauch (1739-96), whose daughter Antoinette (b 1766) was probably his pupil. Cantatas in celebration of the royal house of Prussia, performed in 1786 and 1788, secured for Bach a post in Berlin, where he arrived at the end of March or beginning of April 1789. There he succeeded Christian Kalkbrenner (1755-1806) as Kapellmeister to the widowed Queen Elisabeth Christine and he also taught keyboard to Queen Friederike. From 1798 at the latest he was employed as teacher ‘to the reigning Queen [Luise] and all the brothers and sisters of the King [Friedrich Wilhelm III]’, as he put it in a letter to W.C. Müller on 14 May 1830. Bach’s salary in Berlin was a modest one, and in a letter of 15 October 1809 to the privy councillor and Oberpräsident von Altenstein, now lost, he dwelt on his poverty-stricken situation. It was improved only by a pension of 300 thaler thought to have been granted by Prince Heinrich in 1811 after the death of Queen Luise. Thereupon Bach, who had previously played an active part in Berlin concerts as a keyboard virtuoso and violinist, retired from public life. In 1843 he was present at the ceremonial unveiling of the J.S. Bach monument in Leipzig. He was twice married and had four children. He was survived by his second wife and an unmarried daughter from each marriage, one of them a good soprano and the other an alto.

divendres, 20 de juliol del 2012

BACH, Wilhelm Friedrich Ernst (1759-1845) - Cantata "Vater unser"

Peter Paul Rubens - The Judgement of Paris
El judici de París, obra de Peter Paul Rubens, pintor flamenc del segle XVII



Wilhelm Friedrich Ernst Bach (1759-1845) compositor i pianista alemany nascut a Bückeburg. Nou anys més tard de la desconsolada mort del gran mestre de la música Johann Sebastian Bach naixeria el que seria l'últim dels cognoms Bach vinculats a la més extraordinària família artística de la història. Wilhelm, de qui n'havia tingut l'enorme plaer de parlar-ne en relació amb una bellíssima cantata "Westphalens Freude, Kantate auf die Rückkunft des Königs", va ser compositor, cantant i pianista a la vegada intercalant períodes compositius amb moments d'interpretació amb una reputació més que consolidada. I si bé, tot i haver de recorre Europa amb la responsabilitat i la llosa del què significa i del què significava en aquell temps el cognom Bach, el cert és que ho assumiria amb la més absoluta de les normalitats tot i ser ell un dels Bach menys representats actualment. I per mi resulta absolutament incomprensible tenint en compte les poquíssimes partitures de les quals he tingut el gratificant privilegi d'escoltar. No només la cantata que en el seu dia recuperava sinó els exemples d'avui en seran prou eloqüents. Alhora, tenint coneixement que en el seu repertori hi trobarem a banda de simfonies i cantates, fins a quatre concerts de piano i un d'ells a sis mans, em pregunto com es possible que encara no s'hagin editat. Ara bé, que la seva longevitat no ens confongui ja que la majoria de la seva obra l'hauríem de situar de ple en el classicisme ja que fou escrita, principalment, abans de 1810. Imaginem a la manera de Rossini que, cansat de tanta història i potser histèria musical, decidís penjar la batuta, el piano i la veu i dedicar-se a viure. Pura elucubració sense ciència ni fonament però observant el seu silenci més enllà de 1815 hem de pensar en una jubilació anticipada que en qualsevol cas es justifica de bona manera.

De fet, costa imaginar un personatge amb el privilegi de viure de ple la irrupció de Mozart, Haydn, Beethoven, Schubert i Mendelssohn, a qui agrairia l'esforç en la recuperació i l'enorme devoció pel seu avi Sebastian Bach. Doncs bé, la música del dia la iniciarem amb una sonata per a piano a sis mans marca de la casa amb el títol de Das Dreyblatt i escrita, per l'estil i la forma, en una data desconeguda però situada, probablement, en un període de maduresa de l'autor i ben entrat el segle XIX. Una divertida forma d'iniciar-se al primer i segon plat del dia. La simfonia en Do escrita a finals del XVIII i estructurada en quatre moviments. Quasi concertant en el primer moviment per la presència protagonista de l'oboè i dels instruments de vent, és un exemple "classiquisim" del més petit dels Bach. Fins i tot, el final allegro amb una certa aroma "alla turca" tant típica, per altra banda, en aquell temps. Bona al·legoria del classicisme per anticipar-nos a la preciosa cantata "Vater unser" (Lord our Father) on el cant coral s'entrellaça perfectament amb les veus solistes del tenor i del baix en un diàleg operístic quasi mozartià. Estupenda música de camí al penúltim cap de setmana de juliol efemèride que, per molts, és sinònim de la proximitat inexorable de les vacances. Observant en perspectiva deu ni do la quantitat de música recuperada en aquest espai de multitud de noms, colors i paisatges. No obstant, el més gratificant de tot plegat és que en volum quantitatiu representa una molt petita mostra del que la música ha disposat en un temps i en un espai on l'art n'era l'absolut protagonista. Honor i glòria al més petit dels Bach!

A la interpretació de la sonata de piano el Baynov Piano Ensemble.

La simfonia i la cantata interpretada per Das Kleine Konzert amb el cor i solistes de la Rheinische Kantorei sota la batuta de l'immens Hermann Max.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 14 de desembre del 2011

BACH, Wilhelm Friedrich Ernst (1759-1845) - Cantata 'Westphalens Freude' (1788)

Veronese - Allegory of love Happy union
Obra de Paolo Veronese, pintor italià



Wilhelm Friedrich Ernst Bach (1759-1845) compositor, pianista alemany i nét del gran mestre J.S. Bach. W.F.E. Bach, malauradament, posa punt i final a la generació familiar més important de la història de la música. Fill de Johann Christoph Friedrih Bach, va néixer a Bückeburg, coordenada de la Baixa Saxònia, al Nord d'Alemanya. De ben petit va rebre les primeres lliçons del seu pare i posteriorment del seu tiet, el Bach londinenc, J.C. Bach. Reconegut pianista, va destacar com a brillant intèrpret en gires arreu d'Europa tot i que avui dia és pràcticament desconegut, tot i el cognom patern. Fos com fos, certament va viure una vida extraordinàriament longeva tenint en compte les limitacions sanitàries i medicinals inherents a l'època. De fet, va viure de ple, tant el classicisme com el romanticisme. Tot i aquesta llarga temporalitat (en termes humans), no va compondre gaires obres, si més no, que se'n tingui constància. Tot i així de les que va compondre, entre elles 10 cantates, 4 concerts de piano, 2 simfonies, entre altres, poques o molt poques s'interpreten o s'editen a dia d'avui. No obstant i gràcies al segell CPO, tenim la sort de poder gaudir d'una gravació de tres de les seves cantates, de les quals en recupero una per al dia d'avui. I per fer més amè aquest retorn d'unes petites vacances i observant el panorama que ens espera a tots aquells que formem part de la funció pública, siguem funcionaris o no, que la música ens alegri l'esperit i ens doni ànim front la "desil·lustració" i la privatització mundial (o millor dir-ne Món S.A.) en favor dels mercats, finances, agències de ràting i tots aquells conceptes abstractes que desgraciadament i per interès d'uns pocs tant ens afecten a la majoria... La música, sort en tenim que encara no la privatitzen del tot, i sort en tenim encara de poder gaudir d'obres com la d'avui. Són un alè d'esperança enfront l'edat fosca que s'aproxima... ja ho diuen, quan la superstició torna, la humanitat s'enfonsa. Com dèiem, la música i que sigui ella la protagonista. Una cantata brillant d'aquest Bach tardà i que sembla dir-nos adéu per sempre, ara bé, ho fa amb una obra preciosista, clàssica i musicalment exquisida. Coi, deixem-nos de romanços i que parli la música!

Ens la interpreta la Das Kleine Konzert sota la direcció d'Hermann Max i amb la Rheinische Kantorei.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):


Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!