ROVETTA, Giovanni (1596-1668) - Messa e salmi concertati (1639)

Obra de Michael Sweerts (1618-1664), pintor flamenc (1)

- Recordatori de Giovanni Rovetta -

En el dia de la commemoració del seu 350è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Michael Sweerts (Brussel, 29 de setembre de 1618 - Goa [गोआ वेल्हा], 1664) va ser un pintor flamenc. Es coneix poc sobre la seva activitat artística fins al seu trasllat a Roma, on va exercir com a pintor entre els anys 1646 i 1656. Allà va entrar a l'Accademia di San Luca com aggregato, assistent no oficial. En aquest període, va seguir la moda d'altres artistes nòrdics, molts d'ells a Roma, i va pintar escenes ambientades en els carrers de la ciutat. El 1655 va tornar a Brussel·les, on un any més tard va publicar la sèrie de gravats Diversae fàcies, amb fins didàctics i per a ser utilitzats pels seus alumnes com a exemples. Allà va obrir una escola de dibuix i va aparèixer registrat, el 1657, en el gremi de pintors. La seva presència a Amsterdam està documentada el 1660 amb un grup de missioners, des d'on es va embarcar cap a Palestina per després viatjar més enllà de Pèrsia. No obstant, el seu caràcter i la seva manca de disciplina van ser les causes per les quals va haver d'abandonar la missió. Com a pintor, la seva obra, en la qual van destacar unes tonalitats platejades especials, es va diferenciar de la resta dels nòrdics que van treballar a Itàlia per l'ús que va fer del color, aplicat en equilibrats jocs harmònics als quals va donar cert lirisme. En general, va ser considerat com un dels pintors més singulars de l'escola flamenca del segle XVII. Els darrers anys es va traslladar d'Isfahan a Goa, a la costa oest de l'Índia on, segons els arxius de la Société donis Missions étrangères, hi va morir el 1664.

---

Parlem de Música...

Giovanni Rovetta (Venezia?, 1596 - Venezia, 23 d'octubre de 1668) va ser un cantant i compositor italià. Es creu va rebre formació com a cantant del cor de la basílica de San Marco, lloc on el seu pare Giacomo Rovetta va treballar com a violinista fins el 1641. A partir del 1614, va constar com a instrumentista al servei de la capella musical de San Marco, lloc on hi va treballar la resta de la seva vida. El 1617 va postular, sense èxit, pel càrrec de capo dei concerti i el desembre de 1623 va ser admès com a cantant del cor. El 22 de novembre de 1627, i en substitució d'Alessandro Grandi, va ser nomenat assistent de Monteverdi, en aquell temps mestre de capella de la basílica. Precisament, i després de la mort d'aquest el 1643, va ser nomenat mestre de capella en un càrrec que va preservar fins el 1668. Durant aquells anys, va mostrar gran activitat musical tant a Venècia com al seu entorn treballant al servei de l'Ospedale dei Derelitti i de l'Ospedale dei Mendicanti, entre altres llocs. El 1638 va ser l'encarregat d'organitzar el programa musical en motiu de la celebració del naixement de Lluís XIV. Paral·lelament a la seva carrera musical, va treballar com a sacerdot a San Fantino i a la Congregazione di San Silvestro. Giovanni Rovetta va morir a Venècia l'octubre de 1668.

Franz Hogenberg (1535-1590) & Georg Braun (1541-1622) - Venetos (1597) (2)

OBRA:
published in Venice except some anthologies, unless otherwise stated

Vocal secular:

Madrigali concertati, 2–6vv, 2 vn, con un dialogo … et una cantata, 1v, libro primo, op.2 (1629)
Madrigali concertati, 2–3, 5–6, 8vv, 2 vn, et … una cantata, 4vv, libro secondo, op.6 (1640)
Madrigali concertati, 2–4vv, libro terzo, op.9 (1645)
Madrigals in GB-Ob
Ercole in Lidia (op.), Venice, Novissimo, 1645, music lost

Vocal religiosa:

Salmi concertati, 5–6vv, et altri con violini, con motetti, 2–3vv, et alcune canzoni per sonar, 3–4vv, bc, op.1 (1626)
Motetti concertati, 2–5vv, con le Litanie della madonna, et una messa concertata a voci pari, op.3 (1635); duets repr. as Bicinia sacra (Antwerp, 1648); remainder repr. as Gemma musicalis (Antwerp, 1649)
Messa e salmi concertati, 5–8vv, 2 vn, op.4 (1639)
Motetti concertati, 2–3vv, con le Letanie della madonna, 4vv, op.5 (1639, 2/(Antwerp) 1640)
Salmi, 3–4vv, aggiontovi un Laudate pueri, 2vv, et Laudate Dominum, 1v, et un Kyrie, Gloria et Credo, 3vv; tutto concertato con 2 vn, op.7 (1642)
Salmi, 8vv, op.8 (1644)
Motetti concertati, 2–3vv, libro terzo, op.10 [incl. Salve Regina, 1v, 5 viols, bc] (1647, 2/(Antwerp) 1648 as Manipulus e messe musicus)
Motetti, 2–4vv, libro quarto, op. 11 (1650, 2/(Antwerp) 1653 as Novi concentus sacrae philomelae)
Delli salmi, 8vv … alla breve secondo l’uso della Serenissima capella ducale di S Marco, op.12 (1662)
Sacred works, some reprinted from earlier collections, in 1620, 1624, 1625, 1641, 1641, 1642, 1646, 1646, 1649, 1649, 1653, 1656, 1659, 1668, 1669
Various sacred works including a Passion in D-DS, Dl, Kl, LEst, Mbs, I-Vnm, Vsm, PL-WRu, S-Uu, Wisentheid, library of Grafen von Schönborn

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Galilei Consort; Benjamin Chenier (conductor)
RECICLASSICAT: ROVETTA, Giovanni (1596-1668)
AMAZON: ROVETTA - Messe pour la naissance de Louis XIV

IMSLP: Giovanni Rovetta (1596-1668)

CPDL: Giovanni Rovetta (1596-1668)

SPOTIFY: ROVETTA - Messe pour la naissance de Louis XIV



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ROVETTA, Giovanni (1596-1668) - Venetian Solemn Vespers for the Birth of Louis XIV

Obra de Colijn de Coter (1440-1522), pintor holandès.

---

Giovanni Rovetta (1596-1668) compositor italià nascut probablement a Venècia. Submergim-nos en el laberint de canals de la preciosa ciutat italiana i busquem en les profunditats del segle XVII per a georeferenciar-ne un nom, el de l'italià Giovanni Rovetta. Allà, tot i la incertesa biogràfica a l'entorn del seu univers, va viure i va desenvolupar una carrera musicalment lligada a la d'un dels més grans compositors i mestres de tots els temps, el cremonès Monteverdi. En nom d'aquest, i un parell d'esglaons més avall, Rovetta va conviure plàcidament al seu costat com a segon mestre de capella de la Basílica de Sant Marc durant el regnat musical de Monteverdi. A la mort d'aquest el 1643, assumiria, fins a l'últim dels seus dies, el càrrec musical principal de la catedral. No resultarà extravagant entendre el per què Rovetta segueix un clar paral·lelisme estètic i formal amb la música del seu inseparable mestre. Però bé, mirant pel forat del temps, observarem la primera anotació a l'entorn seu com a instrumentista, imaginem que amb el violí, en un llunyà 7 de desembre de 1614 a Sant Marco, la pista més ferma per deduir, tot i que amb un marge d'error considerable, la seva procedència veneciana. Amb independència d'aquesta, en aquell temps era un instrumentista "freelance" que es guanyava la vida com podia. Tanmateix i ràpidament, va prosperar professionalment fins a assolir l'any 1627, com dèiem, el lloc de secretari del mestre de capella oficial és a dir, i en el cas que ens ocupa, el d'acompanyar a Monteverdi en les seves obligacions diàries. Entre aquestes figuraven les que directament ens enllacen amb la música protagonista del dia d'avui. Precisament, aquesta va consistir en organitzar la celebració, solemne, del naixement de Lluís XIV l'any 1638. Aquell esdeveniment va ser una oportunitat d'or per un Rovetta a l'ombra permanent d'un Monteverdi de fama internacional. I com fàcilment podrem comprovar auditivament, Rovetta no va decebre, ans el contrari, va sorprendre a una audiència que probablement va creure que aquell treball era més propi del mestre i no tant de l'actor secundari. Per tant, avui delectarem els nostres sentits amb la sèrie de Vespres catòlics que va compondre per aquella important festivitat. El recopilatori de salms, característics de les vespres, estan musicalment pensats per a solistes, cor i orquestra. Estil concertant, ritornellos i alternació de cors i solistes són els arguments d'un Rovetta tant familiaritzat amb aquella metodologia que la va saber aplicar magistralment a les seves obres. Particularment, em captiva des del primer compàs el sensacional Lauda Jerusalem, un dels salms més elegants retòricament parlant i que, talment com el de Vivaldi, em té enamorat des de la primera audició. En el cas del de Rovetta, possiblement és el més "modern" de tot el seu recull de vespres i el que vertebra, definitivament, la brillant arquitectura vocal d'un repertori, sorprenentment, atapeït de misses les quals, de moment, estan a l'espera d'edició. Tant de bo, i més d'hora que tard, el seu nom pugui gaudir del renéixer d'un llanguit immerescut. I si no ha de ser per obra i gràcia del seu cognom que, com a mínim, la recuperació es faci efectiva en nom del Monteverdi de sempre, aquell amb qui ho va compartir quasi tot!

A la interpretació, el conjunt vocal i instrumental Cantus Cölln sota la direcció de Konrad Junghänel.

Gaudiu i compartiu!

---

Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

BIOGRAFIA: Giovanni Rovetta (1596 - 1668)

DISCOGS: Rovetta: Vespro Solenne, Etc /Konrad Junghänel, Cantus Cölln

IMSLP: Giovanni Rovetta (1596-1668)

CPDL: Giovanni Rovetta (1596-1668)

SPOTIFY: Cantus Cölln – Rovetta: Vespro solenne

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!