divendres, 30 de novembre del 2018

LOEWE, Carl (1796-1869) - Die Auferweckung des Lazarus (1863)

Wilhelm Riefstahl - Procesja kapucynów na Forum Romanum (1879)
Obra de Wilhelm Riefstahl (1827-1888), pintor alemany (1)


- Recordatori de Johann Carl Gottfried Loewe -
En el dia de la celebració del seu 222è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Wilhelm Riefstahl (Neustrelitz, 15 d'agost de 1827 - München, 11 d'octubre de 1888) va ser un pintor alemany. El 1843 va entrar a l'Acadèmia de Belles Arts de Berlín, ciutat on també va estudiar amb el litògraf Gropius. Finalitzada la seva formació, va viatjar a Rügen on es va focalitzar en l'estudi i realització de vistes de paisatges. Més tard, va viatjar per Westfalia, Baviera i Suïssa on l'orografia dels Alps va despertar el seu interès per les vistes geològiques i d'alta muntanya. El 1869 va viatjar a Itàlia on va viure un temps a Roma abans de tornar a Karlsruhe, ciutat on va ser nomenat professor de l'escola d'art de la ciutat. Els darrers anys es va traslladar a Munich, ciutat on va morir l'octubre de 1888.



Parlem de Música...

Johann Carl Gottfried Loewe (Löbejün, 30 de novembre de 1796 - Kiel, 20 d'abril de 1869) va ser un cantant, director i compositor alemany. Fill del kantor Adam Loewe (?-1826), es va formar inicialment amb el seu pare abans d'entrar com a cantant d'un cor a Köthen i més tard a la Halle. Va ser allà on va conèixer i rebre suport de Madame de Stal qui el va presentar a Jerome Bonaparte, en aquell temps governador de Westfalia. Va ser aleshores quan va rebre una beca d'estudis ampliant la seva formació a la Universitat de Halle. El 1820 es va traslladar a Stettin on va assolir el seu primer càrrec d'organista i director musical d'una escola. També va ser en aquell temps quan es va iniciar en la composició de forma regular sent un dels seus primers treballs una versió d'Erlkönig (1824) de Goethe. El 1821 es va casar amb Julie von Jacob en un matrimoni molt breu degut a la mort de la seva esposa el 1823. Més tard, es va tornar a casar amb la cantant Auguste Lange, amb qui també va participar en diversos recitals. Durant els anys 1840 i 1850 va viure el seu zenit musical participant en diverses gires com a cantant i compositor. Al seu retorn a Alemanya, i després de 46 anys al servei musical de la ciutat de Stettin, es va traslladar a Kiel, ciutat on va viure la resta de la seva vida. Com a compositor, va gaudir d'extraordinària popularitat gràcies principalment a les seves cançons amb les quals es va guanyar el sobrenom del "Schubert del Nord d'Alemanya". No obstant, també va ser autor de cinc òperes, nombrosos oratoris, cantates i abundant obra instrumental. Carl Loewe va morir a Kiel l'abril de 1869.

Carl Loewe (2)



Informació addicional... 

dijous, 29 de novembre del 2018

MONTANARI, Antonio Maria (1676-1737) - Violin Concertos

Marco Ricci - A Landscape with Washerwomen and a Man Bathing on a River Near a Thatched Cottage
Obra de Marco Ricci (1676-1730), pintor italià (1)


- Recordatori d'Antonio Maria Montanari -
En el dia de la celebració del seu 342è aniversari de naixement

Thanks to my friend Tassos



Parlem de Pintura...

Marco Ricci (Belluno, 5 de juny de 1676 - Venezia, 21 de gener de 1730) va ser un gravador i pintor italià. Es va formar en el taller que el seu oncle Sebastiano Ricci tenia a Venècia. No obstant, i després de ser acusar d'assassinat, va haver de fugir de la ciutat. El 1700, i després d'uns anys a Split, va tornar a Venècia on ja alliberat dels seus càrrecs, va començar a treballar com a decorador teatral. En aquest sentit, va col·laborar amb Alessandro Magnasco l'estil de qui va influenciar-lo notablement. El 1708, i en companyia de Giovanni Antonio Pellegrini, va viatjar a Anglaterra per invitació de Charles Montagu, duc de Manchester. En el transcurs d'aquest viatge va fer parada formativa als Països Baixos on va rebre la influència dels pintors de paisatges flamencs i holandesos. A Londres, va treballar com a escenògraf per òperes i va realitzar decoracions al fresc per a la residència del duc de Manchester. Al seu retorn a Venècia, va col·laborar activament amb el seu oncle Sebastiano tot realitzant desenes de vistes urbanes i paisatges d'estil neoclàssic. Com a pintor, la seva obra va ser essencial per al desenvolupament del gènere del paisatge del segle XVIII a la ciutat de Venècia, i va influir sobre artistes com CanalettoMichele Giovanni MarieschiFrancesco GuardiGiuseppe Zaïs i Francesco Zuccarelli, entre molts altres. Marco Ricci va morir a Venècia el gener de 1730.



Parlem de Música...

Antonio Maria Montanari (Modena, 29 de novembre de 1676 - Roma, 2 d'abril de 1737) va ser un violinista i compositor italià. Es desconeix la seva formació inicial sent la primera referència de 1692, any que va constar com a resident a Roma. Allà se'l va documentar com a violinista de l'orquestra del cardenal Ottoboni en un temps en què també va treballar al servei privat de la noblesa romana. El 1708 va ser un dels violinistes que va participar en la representació de l'òpera La Resurrezione d'Händel en el Palazzo Ruspoli. També a Roma va treballar al servei del cardenals Giovanni Paolo Colonna i Benedetto Pamphili i de l'Accademia del Disegno di San Luca. Com a compositor, va ser autor principalment de sonates i concerts per a violí. Com a professor, va destacar el seu alumne J.G. Pisendel. Antonio Maria Montanari va morir a Roma l'abril de 1737.

Joan Blaeu - Ducato di Modena, Regio et Carpi (1665)
Joan Blaeu (1596-1673) - Ducato di Modena, Regio et Carpi (1665) (2)

OBRA:

Instrumental:

1 sonata in Sonate a violino e violincello di vari autori (Bologna, c1695)
6 Suonate, vn solo, vc, bc, op.1 (Amsterdam, c1726) [attrib. Francesco Montanaro]
8 Concerti, 4 for vn solo, 4 for 2 vn with ripieno, op.1 (Amsterdam, c1730)
4 concs., 3 for vn solo, 1 for 2 vn, D-Dlb
Concerto, vn solo, 2 vn, va, bc, S-Skma
Sonata da camera, vn, bc, D-Dlb
Sonata a tre, GB-Mp
Trio sonata, 2 ob, b, S-Skma
2 works, vn solo, b, D-Dlb



Informació addicional... 

INTERPRETS: Johannes Pramsohler (violin); Ensemble Diderot
AMAZON: Montanari - Violin Concertos
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Montanari - Violin Concertos



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 28 de novembre del 2018

HAHN, Reynaldo (1874-1947) - Songs

Emile Claus - Vlaswieden in Vlaanderen (1887)
Obra d'Emile Claus (1849-1924), pintor belga (1)




Parlem de Pintura...

Emile Claus (Sint-Eloois-Vijve, 27 de setembre de 1849 - Astene, 14 de juny de 1924) va ser un pintor belga. Es va formar de ben petit a una acadèmia de Waremgem abans d'entrar, a partir del 1869, a l'Acadèmia de Belles Arts d'Anvers. A partir del 1882 va començar a exposar regularment, primer a Anvers i més tard al Saló de París on va ser guardonat amb una medalla d'or. El 1883 es va instal·lar a Astene, ciutat on va desenvolupar la seva carrera com a pintor. En aquest sentit, es va especialitzar en retrats i escenes de gènere. Gràcies al seu èxit, va establir contacte amb grans mestres de l'època com Auguste Rodin, Émile Zola, Cyriel Buysse i Emile Verhaeren. També des d'Astene va viatjar arreu del món exposant les seves obres. A partir de la dècada de 1890 va rebre la influència de Monet sent a partir d'aleshores quan es va iniciar en la tècnica del luminisme. El 1904 va fundar el grup Vie et Lumière en un temps de gran activitat artística. No obstant, la Primera Guerra Mundial el va obligar a fugir a Londres, ciutat on hi va viure fins el 1918. Al seu retorn a Bèlgica, el seu art s'havia devaluat considerablement tot i el gran èxit de la seva darrera exposició de l'any 1921. Emile Claus, considerat el precursor del luminisme belga, va morir a Astene el juny de 1924.



Parlem de Música...

Reynaldo Hahn (Caracas, 9 d'agost de 1874 - Paris, 28 de gener de 1947) va ser un pianista, director i compositor veneçolà. Fill de Carlos Hahn i Elena María Echenagucia, es va formar a París, ciutat on el 1884 va entrar en el conservatori. Allà va estudiar solfeig amb Granjany, piano amb Descombes, harmonía amb Dubois i Lavignac i composició amb Massenet. Ben aviat, va començar a compondre música amb la qual va rebre el seu primer reconeixement a partir del 1892. El 1909 va iniciar la seva carrera com a crític musical ocupant la plaça vacant del Journal de l'Université des Annales. A l'entorn del 1912 va reiniciar la seva activitat com a músic, especialment com a cantant, pianista i director d'orquestra especialitzat en la representació de les òperes de Mozart. El 1914 es va allistar com a voluntari en la Primera Guerra Mundial tornant a París el 1918. En aquell temps va treballar com a compositor però especialment com a director d'òperes dels festivals de París, Cannes i Salzburg. El 1934 va ser nomenat crític musical del diari Le Figaro de París i durant la Segona Guerra Mundial es va refugiar a Mònaco. El 1945 va tornar a París on va ser rebut amb els màxims honors sent nomenat membre numerari de l'Acadèmia de Belles Arts i director de l'Òpera de París. Reynaldo Hahn va morir a París el gener de 1947.

Reynaldo Hahn (1898) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Fin d'amour (ballet-pantomime), 1892
L'île du rêve (idylle polynésienne, 3, A. Alexandre and G. Hartmann, after P. Loti), OC (Favart), 23 March 1898
La Carmélite (comédie musicale, 4, C. Mendès), OC (Favart), 16 Dec 1902
La pastorale de Noël (Christmas mystery, 3, La Tourasse and de Taurines), Arts, 23 Dec 1908
Le bal de Béatrice d'Este (ballet), 1909
La fête chez Thérèse (ballet, Mendès), Opéra, 1910
Le bois sacré (ballet-pantomime), 1912
Le dieu bleu (ballet, J. Cocteau, F. de Madrazo), Châtelet, 13 May 1912
Miousic (opérette, 3, P. Ferreir), Olympia, 22 March 1914 [incl. music by Saint-Saëns, Lecocq, Messager and others]
Nausicaa (oc, 3, R. Fauchois), Monte Carlo, Opéra, 10 April 1919
Fête triomphale (op, 3, St Georges de Bouhélier), Opéra, 14 July 1919
La colombe de Bouddha (conte lyrique, 1, Alexandre), Cannes, 21 March 1921
Ciboulette (opérette, 3, R. de Flers and F. de Croisset), Variétés, 7 April 1923
Mozart (comédie musicale, 3, S. Guitry), Edouard VII, 2 Dec 1925
Degas (spectacle de danses), 1925
La reine de Scheba (scène lyrique, 1, E. Fleg), Châtelet, 6 March 1926
Une revue (comédie musicale, 1, M. Donnay and H. Duvernois), Porte-St-Martin, 28 Oct 1926
Le temps d'aimer (comédie musicale, 3, P. Wolff, Duvernois and H. Delorme), Michodière, 7 Nov 1926
Brummell (opérette, 3, Rip and R. Dieudonné), Folies Wagram, 16 Jan 1931
Valses (ballet), 1932
O mon bel inconnu (comédie musicale, 3, Guitry), Bouffes-Parisiens, 5 Oct 1933
Malvina (opérette, Donnay and Duvernois), Gaîte-Lyrique, 23 March 1935
Le marchand de Venise (3, M. Zamacoïs, after W. Shakespeare), Opéra, 25 March 1935
Beaucoup de bruit pour rien (comédie musicale, 4, J. Sarment, after Shakespeare), Madeleine, March 1936
Aux bosquets d'Italie (ballet, A. Hermant), Opéra, 1937–8
Le oui des jeunes filles (op, Fauchois, after Moratin), orchd Büsser, OC (Favart), 21 June 1949

Incid music:
L'obstacle (A. Daudet), 1890;
Nocturne (M. Star), 1895;
Esther (J. Racine), 1898;
Dalila (O. Feuillet), 1899;
Les deux courtisanes (F. de Croisset), 1902;
Werther (Decourcelle and Grisafulli), 1902;
Angelo, tyran de Padoue (V. Hugo), 1905; Scarron (Mendès), 1905;
La vierge d'Avilla (Mendès), 1906;
Méduse (M. Magre), 1911;
L'homme à la rose (H. Bataille), 1919;
Andrea del Sarto (A. de Musset), 1920;
Manon, fille galante (Bataille and A. Flament), 1923;
Seigneur Polichinelle (Zamacoïs), 1925;
L'homme avec dix femmes (Zamacoïs), 1937

Film scores:
La dame aux camelias, 1934;
Sapho, 1934

Songs:
for solo voice and piano unless otherwise stated
Song cycles:
Chansons grises (P. Verlaine), 1887–90;
Rondels (C. d'Orléans, T. de Banville, Mendès), 1898–9;
Etudes latines (Leconte de Lisle), 1900;
Venezia (Venetian dialect, trans. M. Léna), 1901;
Les feuilles blessés (J. Moréas), 1901–6;
Chansons et madrigaux (d'Orléans, J.A. de Baïf, A. d'Aubigné, A. Boesset), 1907;
Amour sans ailes (M. Robinson), 1911;
5 petites chansons (R.L. Stevenson), 1915;
Chansons espagnoles (1947)

Mélodies:
Rêverie (Hugo), 1888:
Si mes vers avaient des ailes (Hugo), 1888;
Mai (F. Coppée), 1889;
Aubade espagnol (Daudet), 1890;
Paysage (A. Theuriet), 1890;
Dernier voeu (de Banville), 1891;
Infidélité (T. Gautier), 1891;
La nuit (de Banville), 1891;
Offrande (Verlaine), 1891;
Trois jours de vendange (Daudet), 1891;
D'une prison (Verlaine), 1892;
Fêtes galantes (Verlaine), 1892;
Séraphine (H. Heine), 1892;
L'énamourée (de Banville) (1892);
Seule (Gautier) (1892);
Cimetière de campagne (G. Vicaire), 1893;
L'incrédule (Verlaine), 1893;
Nocturne (J. Lahor), 1893;
Les cygnes (A. Renaud), 1893–4;
Fleur fanée (L. Dierx) (1894);
A Phidylé (Leconte de Lisle), B, 6 S, 4 T, pf 4 hands, 1895;
Cantique (Racine), 1v/women's chorus, pf (1896);
Naguère, au temps des églantines (Mendès), 1896;
Théone (J. Moréas) (1897);
La délaissée (Mme Blanchechotte) (1898);
Le souvenir d'avoir chanté (Mendès) (1898);
Le marchand des marrons (P. Collin), 1899;
Le printemps (de Banville) (1899);
Quand je fus pris au pavillon (d'Orléans) (1899)
La chère blessure (Blanchechotte) (1900);
Quand la nuit n'est pas étoilée (Hugo) (1900);
J'ai caché dans la rose en pleurs (A. Silvestre) (1903);
O fons Bandusiae (Horace), ?1905;
Au pays musulman (H. de Régnier), 1906;
Les fontaines (de Régnier) (1910);
A une étoile (de Musset), ?1911;
Avoir des ailes de colombe (Robinson, trans. Duclaux) (1911);
Chanson au bord de la fontaine (M. Magre) (1912);
Le rossignol des lilas (L. Dauphin) (1913);
A Chloris (T. de Viau) (1916);
Le plus beau présent (Magre) (1917);
Puisque j'ai mis ma lèvre (Hugo) (1917);
Ma jeunesse (H. Vacaresco) (1918);
A nos morts ignorées (L. Hennevé) (1918);
Dans la nuit (J. Moréas) (1921);
La douce paix (G. de Saix) (1921);
Fumée (Moréas) (1921);
Sur l'eau (Sully-Prudhomme) (1921);
Au rossignol (de Saix) (1955);
L'amitié (1955);
Chanson (1955);
Je me souviens (de Saix) (1955);
La nymphe et la source (1955);
Sous l'oranger (1955);
Ta main (1955);
La vie est belle (1955);
Dans l'été

Choral:
Prométhée triomphant (P. Reboux), solo vv, chorus, orch, 1908;
Le pauvre d'Assise (orat, Rivollet), c1918–33

Instrumental:

Orch:
Nuit d'amour bergamasque, sym. poem, 1893;
Marine, chbr orch, 1898;
Vn Conc., 1927;
Pf Conc., 1931;
Conc., 5 insts, orch, 1942;
Conc. provençal, fl, cl, bn, hn, str, 1945;
Vc Conc. ‘Révision et cadence de Ferdinand Pollain’ (Paris, 1955), unfinished;
Suite honogroise, vn, pf, perc, str

---

Chbr:
Pf Trio, f, 1896;
Romance, A, vn, pf, 1901;
Sarabande, thème variée, cl, pf, 1903;
Variations chantantes, vc, pf, 1905;
Nocturne, vn, pf, 1906;
Danse pour une déesse, fl, pf, 1913;
Pf Qnt, 1921;
Sonata C, vn, pf, 1926;
Divertissement pour une fête de nuit, str qt, 1931;
Eglogue, wind trio, 1936;
Soliloque et forlane, va, pf, 1937;
Str Qt, a, 1939;
Romance, fl, va, vc;
2 préludes, org

Pf:
Une abeille, 1889;
Suite concertante, 1889;
Hippomène et Atalante, 1890;
Les impressions, 1890;
Scherzo lent, 1891;
Notturno alla italiana, 1891;
Variations sur un thème de Charles Levadé, pf 4 hands, 1892;
3 préludes sur des airs populaires irlandaises, pf 4 hands, 1895;
Portraits de peintres, 1896;
Premières valses, 1897;
Le rossignol éperdu, 1902–10;
Berceuses, pf 4 hands, 1904;
Variations puériles sur une mélodie de Carl Reinecke, 1905;
Bacchante, 1905;
Les jeunes lauriers, 1915;
Pour vercer un convalescent, 1915;
Le ruban dénoué, 1915;
2 études, 1927;
other pieces

Literatura:

Du chant (Paris, 1920, 2/1957; Eng. trans., 1990, as On Singers and Singing)
La grande Sarah (Paris, 1930; Eng. trans., 1932, as Sarah Bernhardt)
Journal d'un musicien (Paris, 1933)
L'oreille au guet (Paris, 1937)
Thèmes variés (Paris, 1946)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Susan Graham (mezzo-soprano); Roger Vignoles (piano) 
AMAZON: Hahn - The Songs
SPOTIFY: Hahn - The Songs



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 27 de novembre del 2018

SCHRECK, Gustav (1849-1918) - Sonatas Opp.9 & 13

Ramon Casas - Plein air (c.1890)
Obra de Ramon Casas (1866-1932), pintor català (1)


- Recordatori de Gustav Schreck -
En el marc de la commemoració del seu 100è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 4 de gener de 1866 - Barcelona, 29 de febrer de 1932) va ser un dibuixant i pintor català. Va començar a estudiar amb Joan Vicens a la Llotja de les Arts i més tard, el 1881, es va convertir en el dibuixant i il·lustrador de la revista Avenç on va treballar com a corresponsal a París, mentre estudiava a l'acadèmia de Carolus-Duran juntament amb Eugène Carriére i Pierre Puvis de Chavannes. Allà va participar al Saló des Champs Elysées (1883) per traslladar-se després a Barcelona. Com a contertulià del cafè Els Quatre Gats va tenir l'oportunitat de fer amistat amb el milionari americà William Deering, que es va convertir en el seu mecenes i li va encarregar obres d'art. Impermeable a les avantguardes, el seu estil es va consolidar en el post-impressionisme. Excel·lent retratista, va realitzar obres com La gitanaLa manola, entre d'altres, així com una sèrie de retrats al carbó d'importants intel·lectuals de l'època; músics com PedrellAlbéniz o Granados, escriptors com Unamuno o Azorín, pintors com Zuloaga o Sorolla. També va expressar, amb els seus pinzells, l'anonimat d'interiors de cafès o de la vida al carrer, amb tota l'espontaneïtat que emanen tant l'entorn com els seus personatges. El seu estil va mostrar la influència de ManetWhistler o Degas pels colors suaus i els contorns difuminats que el faran evolucionar fins a un tipus de pintura més colorista i de marcat caràcter realista on es representa en obres com Cap d'un bandoler o La càrrega (1902). Casas va ser, així mateix, un dels màxims representants del Modernisme català. També va ser conegut pels cartells de prestigioses firmes comercials i de profunda sensibilitat i convicció artística com Codorniu o Anís del mono, entre altres. Ramon Casas va morir a Barcelona el febrer de 1932.



Parlem de Música...

Gustav Ernst Schreck (Zeulenroda, 8 de setembre de 1849 - Leipzig, 22 de gener de 1918) va ser un compositor i professor alemany. A partir del 1863, i fins el 1867, va estudiar al Lehrerseminar de Greiz, ciutat on ben aviat va començar a treballar com a professor. Més tard, va viatjar a Leipzig on va ampliar la seva formació musical al conservatori. Finalitzada la formació acadèmica, es va traslladar a Wyborg on va accedir a un càrrec docent al Deutschen Gymnasium. El 1887 va ser nomenat professor de teoria i composició en el Conservatori de Leipzig, ciutat on el 1893 va ser nomenat kantor de la Thomaskirche, en substitució de Wilhelm Rust, i en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida. El 1900 va ser un dels membres fundadors de la Nova Societat Bach. Com a compositor, va destacar especialment pels seus oratoris King Fjalar i Christ, the Risen One. Gustav Schreck va morir a Leipzig el gener de 1918.

Gustav Schreck (2)

OBRA:

Vocal religiosa:

Oratorios:
King Fjalar
Christ, the Risen One
Other church music

Other:
Psalm 13, Lord, O Lord, how long!
I. Lament. How long, O Lord? Will you forget me forever?
II. Appeal. Give light to my eyes
III. Confidence. But I trusted
Psalm 23, The Lord is my shepherd for alto solo and seven voice choir
Lord have mercy on me. To words from Psalm 25 for solo voices and four-part choir
Turn us, God of our salvation (Psalm 85, verses 5-8) for solo quartet and four-part choir.
How should I receive you. Advent Motet
God with us. In the name of God we go for four to five-part choir
The day decreases. For seven-part choir

Instrumental:

Sonata op.9 for bassoon and piano
Sonata op.13 for oboe and piano



Informació addicional... 

INTERPRETS: Kristin Wolfe Jensen (bassoon); Joanne McNab (oboe); Vivienne Spy (piano)
IMSLP: Gustav Schreck (1849-1918)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 26 de novembre del 2018

BEOBIDE DE GOIBURU, José Maria (1882-1967) - Obras para Órgano

Fernando Álvarez de Sotomayor - Los abuelos


- Recordatori de José Maria Beobide de Goiburu -
En el dia de la celebració del seu 136è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Fernando Álvarez de Sotomayor y Zaragoza (Ferrol, 25 de setembre de 1875 - Madrid, 17 de març de 1960) va ser un pintor espanyol. Va començar la seva formació al taller de Manuel Domínguez, amb qui va col·laborar en la decoració de l'escala i un despatx del Ministeri d'Agricultura de Madrid. El 1899 va obtenir una pensió per ampliar els seus estudis a l'Acadèmia Espanyola de Roma. Posteriorment, va viatjar a Holanda on va descobrir la pintura de Frans Hals, autor que va influenciar la seva obra. El 1908 es va traslladar a Santiago de Xile, on va impartir classes de color i composició a l'Escola de Belles Arts, institució de la qual en va ser director el 1911 i on va formar una important generació de pintors. El 1918 va tornar a Espanya on va ser nomenat subdirector del Museu del Prado, museu on va ser director tres o quatre anys després en un càrrec que va preservar fins l'adveniment de la República i que recuperaria una vegada finalitzada la Guerra Civil. En les Exposicions Nacionals de Belles Arts va ser guardonat amb una segona medalla el 1904, una primera medalla el 1906 i una condecoració en l'edició de 1912. A l'Exposició Internacional de Lieja de 1905 va ser premiat amb una tercera medalla i amb el màxim guardó en les de Barcelona de 1907, la de Munic de 1909 i la de Buenos Aires de 1910. Com a pintor, va ser considerat un dels millors retratistes de l'època, rebent encàrrecs de la reialesa i de famílies aristòcrates, financeres i intel·lectuals. Fernando Álvarez de Sotomayor va morir a Madrid el març de 1960.



Parlem de Música...

José Maria Beobide de Goiburu (Zumaia, 25 de novembre de 1882 - Burgos, 1 de març de 1967) va ser un organista i compositor espanyol. Va iniciar els seus estudis musicals a la seva vila natal amb Antonio Trueba, organista de la parròquia, els va continuar a Pamplona amb Samaniego i a Madrid, al conservatori, amb Llanos, Grajal y Fontanilla. Als 18 anys va viatjar amb els jesuïtes a l'Equador on va treballar com a professor al Col·legi de Quito. Nomenat pel govern equatorià, de 1902 a 1906 va exercir en una classe al Conservatori Nacional de Música de Quito. No obstant, la seva difícil adaptació al clima de la ciutat va motivar el seu trasllat a Nova York on va rebre la proposta d'ocupar la plaça d'organista de la Catedral de Filadèlfia en un lloc que va rebutjar pel fet de ser una església protestant. Al seu retorn a Espanya, va treballar com a professor del col·legi Salesià de Barakaldo i seguidament en el Real Colegio de Alfonso XII de El Escorial. A Burgos, on va contreure matrimoni, va exercir d'organista i mestre de capella del Col·legi de la Mercè. El 1930 va guanyar una càtedra de música de la Escuela Normal del Magisterio de Pamplona i el 1940 va ingressar al claustre de l'Acadèmia de Música Pamplonesa la qual va ser transformada, el 1957, en el Conservatorio "Pablo Sarasate", on va ser nomenat sotsdirector. Com a compositor, va destacar especialment per la seva música religiosa amb la qual va obtenir un primer premi en un concurs de la Biblioteca Sacro-Musical. José Maria Beobide de Goiburu va morir a Burgos el març de 1967.



Informació addicional... 

INTERPRETS: Esteban Elizondo Iriarte (organ)
AMAZON: BEOBIDE, J.M. - Organ Works
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: BEOBIDE, J.M. - Organ Works



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

diumenge, 25 de novembre del 2018

ZACH, Jan (1713-1773) - Requiem (c.1769)

Jan ten Compe - View of Cleves and View of The Hague from the Northwest
Obra de Jan ten Compe (1713-1761), pintor holandès (1)


- Recordatori de Jan Zach -
En el dia de la celebració del seu 305è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jan ten Compe (Amsterdam, 14 de febrer de 1713 - Amsterdam, 11 de novembre de 1761) va ser un pintor holandès, especialitzat en paisatges i vistes urbanes. Segons Jan van Gool, el seu biògraf, va ser seguidor de Jan van der Heyden i Gerrit Berckheyde. Alumne de Dirck Dalens III, la seva obra va ser habitualment sota demanda de patrons i aristòcrates com l'alcalde Rendorp d'Amsterdam i Mr. De Groot de la Haia. Ten Compe es va centrar en temàtica paisatgística rebent gran acceptació al seu temps. Va treballar també com a professor amb alumnes, entre altres, com Geerit Toorenburgh. Va morir a Àmsterdam el novembre de 1761.



Parlem de Música...

Jan Zach (Čelákovice, bap. 26 de novembre de 1713 - Ellwangen, 24 de maig de 1773) va ser un organista i compositor bohemi. Es desconeix la seva vida i formació inicials fins el 1724, any que es va traslladar a Praga on va iniciar la seva carrera com a violinista de les esglésies de St Gallus i St Martin. En aquesta darrera, va assolir el càrrec d'organista i a partir del 1737 va assolir el mateix càrrec a l'església de Merciful Brethren i a la capella minorita de Santa Ann. Segons Dlabač, va ser alumne de Černohorský en orgue i composició a Praga. El 1737 va postular, sense èxit, en el càrrec d'organista de la Catedral de Sant Guiu fet que va motivar el seu posterior viatge a Alemanya on va assolir una posició de Kapellmeister a la cort del príncep elector de Mainz. A partir del 1746 va viatjar a Itàlia i el 1747 va tornar a Bohèmia si bé va continuar en el seu càrrec a Mainz fins el 1750, any que va ser suspès en el seu càrrec per la seva "actitud excèntrica". Finalment, el 1756 va dimitir i va decidir viatjar per Alemanya a la cerca de noves oportunitats. El 1767 i el 1771 va visitar Itàlia on va treballar com a intèrpret, professor i venent còpies de les seves obres. En aquell temps va visitar regularment el Monestir de Stams on hi va treballar i representar diverses de les seves obres religioses. També va visitar Munich on va ser professor d'una escola jesuïta. El 1773 va començar a treballar a la cort de Wallerstein si bé poc temps després, i durant una visita a Ellwangen, va morir sobtadament.

Ansicht von Ellwangen an der Jagst (1818) (2)

OBRA:

Vocal religiosa:

29 masses, K B1–16, GS B1–11, 14–15;
4 masses, CZ-Pnm;
3 requiems, K B17–18, GS B12;
miscellaneous mass movts, incl. K B32–3, GS B13 [Cr of K B7];
other movts, Pnm;
8 offs, K B20–21, GS B 16–20, 41;
2 offs, G, D, Pnm;
4 motets, K B22–3, GS B34–5
6 arias, K B35, GS B24, 25, 31, 36, 39;
2 arias, E , F, Pnm;
Beatus vir, K B25;
Cant., GS B40;
4 Corpus Christi hymns, GS B29;
Christmas hymn, GS B28;
2 hymns, Pnm;
Komm Heiliger Geist, GS B23;
Litaniae Lauretanae, GS B26;
Mag, D, Pnm;
2 Miserere, GS B37–8;
Nisi Dominus, Pnm;
Pastorale [duet, S, A], GS B32;
Responsoria post Lamentationes, GS B30;
2 Salve regina, K B24, GS B27;
2 Salve regina, d, g, Pnm;
Stabat mater, K B19;
13 Tantum ergo, K B34;
2 Te Deum, GS B21–2;
Te Deum, D, Pnm;
7 vespers, K B26–31, GS B33;
2 vespers, C, D, Pnm;
4 musicae navales, opp.1–4, 1737–40, lost

Instrumental:

Sinfonias and partitas:
3 sinfonias a 3, 2 vn, bc, K C1–2, GS C12 [2 ed. in HM, cxlv (1956)];
6 sinfonias a 4, 2 vn, va, bc, K C3–5, 14, 19, ed. in MAB, xliii (1960, 2/1989), GS C10;
Ov. a 4, C, CZ-Bu (microfilm);
19 sinfonias, str, ww, K C6–12, 13 [ed. A. Gottron as ‘Sonate für Kammerorchester’, Kurmainzer Kammermusik (Würzburg, 1926)], 15–17, 20–22, GS C1–4, 11;
5 partitas, str, ww, GS C5–9, Parthia, D, 2 ob, 2 hn, 2 bn, Pnm

Concs., etc.:
Sinfonia, hpd solo, 2 vn, va, bc, K C18;
Conc., hpd, orch (Nuremberg, 1766), GS C13;
5 concs., hpd, orch, incl. Conc., C [ed. W. Höckner (Leipzig, 1949)], K C26, GS C14–16, 17 [ed. in NM, clxv (1947)];
Conc., fl, orch, K C23 [ed. in DCHP, cxvi (1958), 2nd, 3rd movts only], K C24–5, GS C19–21;
Conc., ob, orch, GS C22 [ed. in MVH, xxii (1969, 2/1980)];
Conc., vc, orch, GS C18

Sonatas:
Sei sonate, hpd, vn/fl (Paris, 1767);
2 trio sonatas, 2 vn, bc, GS C23–4;
Trio Sonata, D, 2 vn, bc [ed. in MAB, ix (1951, 2/1979)]

Hpd:
Partita, C, GS, C25;
Sonata, A, in Oeuvres mêlées, v/6 (Nuremberg, 1759), GS C26;
Capriccio, c, GS C27; 2 movts, A [no title, 1 identical with GS C26], GS C28

Org:
3 preludes, c, D, A , K A1–3 [ed. O. Schmid, Ausgewählte Orgelwerke altböhmischer Meister, i (Berlin, c1900); K A1 also ed. in MAB, xii (1953, 3/1973)];
2 fugues, c, a, K A4–5 [ed. O. Schmid, Ausgewählte Orgelwerke altböhmischer Meister, i (Berlin, c1900); K A4 also ed. in MAB, xii (1953, 3/1973); K A5 also ed. M. Šlechta, Organistae bohemici (Prague, 1970)];
Fugue, g, GS A1 [ed. R. Quoika, Orgelwerke altböhmischer Meister, iii (Leipzig and Wiesbaden, 1948)]



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ingrid Kertesi (soprano); Bernhard Landauer (alt); Johannes Chum (tenor); Wolf Matthias Friedrich (bass); Reinhard Meyer (bass); Collegium Vocale Innsbruck; Kammerorchester Bratislava; Bernhard Sieberer
RECICLASSICAT: ZACH, Jan (1713-1773)
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 24 de novembre del 2018

SCHNEIDER, Friedrich (1786-1853) - Klaviertrio Op.38 (1816)

Louis Asher - Jenny Lind (1845)
Obra de Julius Ludwig Asher (1804-1878), pintor alemany (1)


- Recordatori de Friedrich Schneider -
En el dia de la commemoració del seu 165è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Julius Ludwig [Louis] Asher (Hamburg, 26 de juny de 1804 - Hamburg, 7 de març de 1878) va ser un pintor alemany. Es va formar amb Gerdt Hardorf i Leo Lehmann abans de viatjar, el 1821, a Dresden, ciutat on va ampliar la seva formació. Poc després, es va traslladar a Düsseldorf on va entrar a l'estudi de Peter von Cornelius i on es va associar amb l'Escola de Pintura de Düsseldorf. Allà va conèixer a Wilhelm von Kaulbach, amb qui va col·laborar i compartir amistat al llarg de la seva vida. El 1825 es va traslladar a Munich on va treballar en els frescs de la Glyptothek i des d'on el 1827 va tornar a Hamburg. El 1832 va viatjar a Itàlia on hi va viure fins el 1835. Com a pintor, va realitzar obra diversa però principalment retrats i escenes històriques. Julius Ludwig Asher va morir a Hamburg el març de 1878.



Parlem de Música...

(Johann Christian) Friedrich Schneider (Alt-Waltersdorf, 3 de gener de 1786 - Dessau, 23 de novembre de 1853) va ser un professor i compositor alemany. Fill de Johann Gottlob Schneider (1753-1840) i germà dels organistes i compositors Johann Gottlob Schneider i Johann Gottlob Schneider II (1797-1856), es va formar inicialment amb el seu pare. El 1798 va entrar al Gymnasium de Zittau on va estudiar música, amb Schönfelder i Unger, i on es va iniciar en la composició. A partir del 1804 va començar a publicar les seves primeres obres i el 1805 va entrar a la Universitat de Leipzig per ampliar la seva formació acadèmica. El 1806 va assolir el seu primer càrrec com a professor de cant de la Ratsfreischule. El 1807 va ser nomenat organista de la Universitätskirche, el 1810 director de la companyia d'òpera Secondaschen, el 1812 organista de la Thomaskirche, el 1816 director de la Singakademie i el 1817 director musical del teatre municipal de Leipzig. El 1820 va ser nomenat Hofkapellmeister de la cort d'Anhalt-Dessau en el transcurs del qual va crear una acadèmia de cant, una societat coral i una escola de música. Va ser allà on entre els anys 1820 i 1851 va dirigir un centenar de festivals de música en els quals també va estrenar algunes de les seves obres. Pels mèrits assolits va ser condecorat amb els doctorats honorífics de les universitats de la Halle i Leipzig. Com a compositor, va ser notablement prolífic si bé no va rebre el mateix reconeixement que havia assolit per la seva labor com a docent i director. El seu fill Theodor Schneider va ser violoncel·lista i director. Friedrich Schneider va morir a Dessau el novembre de 1853.

Wilhelm Ernst August Schlieben (1781-1839) - Anhalt Dessau und Kothen. Herzogth (1825) (2)

OBRA:

Vocal:

Orats:
Die Höllenfahrt des Messias, 1810;
Das Weltgericht (A. Apel), 1819;
Totenfeier, 1821;
Die Sündflut (E. von Groote), 1823;
Das verlorene Paradies (L. de Marées), 1824;
Jesu Geburt, 1825;
Pharao (A. Brüggemann), 1828;
Christus das Kind, 1828–9;
Gideon (Brüggemann), 1829;
Absalon (Brüggemann), 1831;
Das befreite Jerusalem, 1835;
Salomonis Tempelbau, 1836;
Bonifazius, 1837;
Christus der Erlöser, 1838;
Gethsemane und Golgotha (W. Schubert), 1838

Other vocal:
7 ops, 1 inc.;
14 masses, 5 a cappella;
Gl settings;
TeD;
25 cants.;
5 hymns;
13 ps settings;
c50 partsongs, mixed chorus;
c400 partsongs, male vv;
c200 songs, 1v, pf

Instrumental:

23 syms., 20 ovs., 7 pf concs., other smaller orch works;
10 str qts, 3 pf qts, 4 pf trios, 4 sonatas, vn, pf; 4 sonatas, fl, pf;
Sonata, vc, pf;
Sonata, 2 pf;
6 sonatas, Polonaise, pf 4 hands;
35 sonatas, various smaller works, pf solo



Informació addicional... 

INTERPRETS: TrioSono
AMAZON: Piano Trios
SPOTIFY: Piano Trios



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!