Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pachelbel J.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pachelbel J.. Mostrar tots els missatges

diumenge, 1 de setembre del 2024

PACHELBEL, Johann (1653-1706) - Christ lag in Todes Banden (c.1705)

Anthony van Dyck (1599-1641) - Virgin and Child with Music-Making Angels


Johann Pachelbel (1653-1706) - In Festo Paschatos. | Christ lag in Todes Banden. | â 10. | Soprano, Alto, Tenore, Basso | 2 Violini, 3 Viole, 1 Basson (c.1705)
Performers: Claire Leffiliatre (soprano); Hans Jörg Mammel (tenor); Choeur de Chambre de Namur & Les Agrémens; Jean Tubéry (conductor)

---


German organist and composer. He received his early education at the St. Lorenz school in Nuremberg and then entered the university at Altdorf in June 1669 but because of finances had to transfer to the Gymnasium Poeticum at Regensburg, where he qualified for a scholarship and was allowed to study music under Kaspar Prentz outside the normal curriculum. In 1673, he became deputy organist at Stefansdom in Vienna, where he possibly studied with Johann Caspar Kerll and doubtless learned much about Catholic liturgical music. He then moved to Eisenach in Thuringia, becoming organist on 4 May 1677. The next year, he left for Erfurt, possibly because the mourning for his patron’s brother, Prince Bernhard of Saxe-Jena, reduced musical activities. He began a 12-year residence at the Predigerkirche at Erfurt on 19 June 1678. On 25 October 1681 he married Barbara Gabler, but she and their son were carried off in a plague of September 1683. He then married Judith Trommert on 24 August 1684, and together they had five sons and two daughters. Wilhelm Hieronymus Pachelbel (1686-1764) became a well-known musician in Germany, and another son, Carl Theodorus Pachelbel (1690-1750), brought his father’s music to the American colonies. During this period, in Thuringia, he taught music to Johann Christoph Bach, who would later teach Johann Sebastian Bach. He took up a new post as organist at the Württemberg court in Stuttgart on 1 September 1690, but a French invasion forced him back to Thuringia, and he became the town organist for Gotha. He remained there, refusing one invitation to return to Stuttgart and another to move to Oxford, until the invitation from his home city of Nuremberg came shortly after the death of Sebalduskirche organist Georg Kaspar Wecker on 20 April 1695. Johann Pachelbel was a prolific composer of such renown in the late 17th-century musical life of central Germany that his home city, Nuremberg, waived the normal practice of inviting prominent candidates to be examined for its most important musical position organist of Sebalduskirche, and simply asked Pachelbel, then town organist at Gotha, to take the job. 

dimarts, 1 de setembre del 2015

PACHELBEL, Johann Christoph (1653-1706) - Hexachordum Apollinis (1699)

Jan Brueghel II - Dörfliche Szene am Ziehbrunnen (c.1625)
Obra de Jan Brueghel el Jove (1601-1678), pintor flamenc (1)



- Recordatori de Johann Christoph Pachelbel -
En el dia de la celebració del seu 362è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jan Brueghel el Jove (Antwerp, 13 de setembre de 1601 - Antwerp, 1 de setembre de 1678) va ser un pintor barroc flamenc, fill de Jan Brueghel el Vell i nét del famós i reconegut Pieter Brueghel el Vell. Va ser entrenat pel seu pare i va passar la seva carrera pintant obres d'estil i gènere semblants a les del seu progenitor. Juntament amb el seu germà Ambrosius, va produir paisatges, escenes al·legòriques i altres obres amb un característic i meticulós detall. Brueghel va ser un espavilat pintor que va copiar les obres del seu pare i les va vendre amb la signatura d'aquest. Va morir a Antwerp el setembre de 1678.




Parlem de Música...

Johann Pachelbel (Nuremberg, 1 de setembre de 1653 - Nuremberg, 3 de març de 1706) va ser un compositor, organista i professor alemany i un dels músics més importants de la generació anterior a J.S. Bach. Va rebre la primera formació musical de Georg Caspar Wecker, organista de la Sebalduskirche, i d'Heinrich Schwemmer, un músic que més tard es convertia en el cantor de la mateixa església. Johann Mattheson, una de les fonts més importants d'informació sobre la vida de Pachelbel, esmenta en la seva obra Grundlage einer Ehrenpforte (Hamburg, 1740) que Pachelbel de jove va demostrar unes habilitats musicals i acadèmiques excepcionals. Va estudiar a escoles de primària de Nuremberg i va entrar a la Universitat d'Altdorf el 1669. Durant la seva estada en aquesta ciutat, va compaginar les classes amb les seves activitats com a organista a la Lorenzkirche. Per completar els seus estudis, va aconseguir una beca al Gymnasium Poeticum de Ratisbona. Les autoritats escolars de Ratisbona, impressionades per les qualificacions acadèmiques de Pachelbel i el seu nivell musical, li van permetre estudiar música amb Kaspar Prentz, un alumne de Johann Kaspar Kerll, músic alemany influenciat pel compositor italià Carissimi.

El 1674, potser orientat per Prentz, va viatjar a Viena on va assolir el càrrec d'organista suplent a la Catedral de Sant Esteve. Allà va entrar en contacte amb Johann Kaspar Kerll de qui, probablement, va rebre classes. Va viure a Viena durant cinc anys, i allà va absorbir la música dels compositors catòlics del sud d'Alemanya i d'Itàlia, els estils del qual contrastaven amb la tradició musical luterana, molt més estricta en les formes i els continguts. El 1677 va ser nomenat organista de la cort ducal a Eisenach, on va conèixer la família Bach i a on va compartir amistat amb Johann Ambrosius Bach, el pare de J.S. Bach. Allà hi va romandre un any abans de marxar camí d'Erfurt. El juny de 1678, Pachelbel va ser contractat com a organista de la Predigerkirche a Erfurt, succeint a Johann Bach, el fill gran dels Bach. Allà precisament es va convertir en el padrí de la filla de Johann Ambrosius, Johanna Juditha, i va ser el mestre de Johann Christoph Bach. Va viure a Erfurt durant dotze anys ciutat on va consolidar la seva reputació com un dels principals organistes d'Alemanya. Els seus preludis coral serien les obres més representatives del període d'Erfurt.

El 15 d'agost del 1690 Pachelbel va deixar el seu càrrec d'Erfurt amb el reconeixement dels seus serveis per tal de millorar la seva posició professional. Poc després, l'1 de setembre, va aconseguir el càrrec de músic i organista a la cort de Württemberg a Stuttgart, sota el patronatge de la duquessa Magdalena Sibylla. Per desgràcia l'any 1692 es va veure obligat a fugir a causa d'una invasió francesa. Pocs mesos més tard va tornar a la seva regió natal, Turíngia, on el 8 de novembre del 1692 va ser nomenat organista de la ciutat de Gotha. Aquí va publicar la seva primera i única obra de música litúrgica, Acht Chorale zum Praeambulieren (1693). Durant la seva estada de tres anys a Gotha, Pachelbel va rebre ofertes de feina de diverses ciutats. Una d'elles va ser quan Georg Caspar Wecker, l'antic professor de Pachelbel i organista de la Sebalduskirche de Nuremberg, va morir el 20 d'abril del 1695. Les autoritats de la ciutat van voler que un famós fill de la ciutat com Pachelbel fos el seu successor i l'hi van enviar una invitació oficial ocupant el càrrec durant l'estiu del 1695. En la seva darrera etapa va veure publicades la Musikalische Ergötzung, una selecció de música de cambra i, principalment, els Hexachordum Apollinis (Nuremberg, 1699), un conjunt de sis àries amb variacions per a teclat, que va dedicar a Dieterich Buxtehude. Va morir a Nuremberg el març de 1706.

OBRA:

Veure llistat d'obres de Johann Pachelbel.

Font: En català: Johann Christoph Pachelbel (1653-1706) En castellano: Johann Christoph Pachelbel (1653-1706) In english: Johann Christoph Pachelbel (1653-1706) - Altres: Johann Christoph Pachelbel (1653-1706)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

La figura de Pachelbel, si més no en el meu cas, ha passat d'una quasi clandestinitat a ser un dels màxims referents del Barroc a un nivell que per mèrits propis i per cronologia situaria a un esglaó molt proper al de Bach. Tota música que vaig descobrint i amb el temps escoltant no fa sinó ratificar la descomunal qualitat d'un mestre avui dia imprescindible i feliçment consolidat. En aquest espai d'exemples en podrem escoltar en múltiples ocasions (Johann Pachelbel) i avui novament i en motiu de celebrar el seu aniversari, tornarem a il·luminar-nos i a emocionar-nos amb la seva música. Concretament, ens centrarem en la seva extensa producció per a orgue de la qual l'edició d'avui recupera dues xacones, que escoltarem en nom de la Chaconne en Re major, i el seu famós Hexachordum Apollinis de 1699. Recordem que aquest recull per a orgue consta de sis àries cada una d'elles amb el seu corresponent tema i variacions. Considerada la més brillant en la forma de variacions de Pachelbel, escoltarem l'Aria Prima en Re minor i l'Aria Sexta en Fa menor 'Aria Sebaldina' (en honor a l'església de St Sebaldus de Nuremberg, on va ser organista durant 11 anys). I si bé Pachelbel no va pensar estrictament aquesta sèrie de composicions únicament per a orgue, el cert és que amb un excel·lent intèrpret com és el cas, la qualitat i la bellesa són insuperables!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 10 d’abril del 2015

PACHELBEL, Johann Christoph (1653-1706) - Was Gott tut, das ist wohlgetan

Francisco de Zurbarán - Maria Bambina (c.1632)
Obra de Francisco de Zurbarán (1598-1664), pintor espanyol.




Parlem de Pintura...

Francisco de Zurbarán (Fuente de Cantos, 7 de novembre de 1598 - Madrid, 27 d'agost de 1664) va ser un pintor espanyol. Fill d'un comerciant basc establert i casat a Extremadura, va entrar com a aprenent al taller sevillà de Pedro Díaz Villanueva, pintor d'imatges piadoses, fins que el 1617 (ja casat) es va traslladar a Llerena, on hi va viure durant més de deu anys realitzant treballs per a diversos convents d'Extremadura i Sevilla. El 1629 va acceptar una invitació provinent de Sevilla ciutat en la qual hi va viure els següents trenta anys. Entre el 1634 i el 1635 va abandonar Sevilla per primera vegada per desplaçar-se a Madrid amb l'encàrrec de pintar la sèrie mitològica de Els treballs d'Hèrcules i dos quadres de batalles per al Palau del Buen Retiro. La dècada de 1640 va ser la més fructífera de la seva obra, realitzant diverses pintures per al monarca Felip IV. En la següent, en canvi, es va iniciar el seu declivi ja que no va rebre tants encàrrecs com en èpoques anteriors, possiblement per la forta competència de Murillo, si bé va continuar pintant diverses obres. Com a pintor, va rebre la influència en els seus inicis de Caravaggio, si bé el seu estil va anar evolucionant per a aproximar-se als mestres manieristes italians. Les seves representacions es van allunyar del realisme de Velázquez i les seves composicions es van caracteritzar pel modelatge aconseguit amb el clarobscur de tons més àcids. El seu estil, adscrit al corrent tenebrista per l'ús que va fer dels contrastos de llum i ombres, es va caracteritzar bàsicament per la senzillesa compositiva, el realisme, el rigor en la concepció, exquisidesa i tendresa en els detalls, les formes àmplies i plenitud en els volums, monumentalitat en les figures i apassionament en els rostres, tremendament realistes. El seu fill, Juan de Zurbarán, també va ser pintor. El 1658 va viatjar per segona vegada a Madrid on s'hi va instal·lar, definitivament i amb greus dificultats econòmiques, fins a la seva mort, esdevinguda l'agost de 1664.




Parlem de Música...

Johann Pachelbel (Nuremberg, 1 de setembre de 1653 - Nuremberg, 3 de març de 1706) va ser un compositor, organista i professor alemany i un dels músics més importants de la generació anterior a J.S. Bach. Va rebre la primera formació musical de Georg Caspar Wecker, organista de la Sebalduskirche, i d'Heinrich Schwemmer, un músic que més tard es convertia en el cantor de la mateixa església. Johann Mattheson, una de les fonts més importants d'informació sobre la vida de Pachelbel, esmenta en la seva obra Grundlage einer Ehrenpforte (Hamburg, 1740) que Pachelbel de jove va demostrar unes habilitats musicals i acadèmiques excepcionals. Va estudiar a escoles de primària de Nuremberg i va entrar a la Universitat d'Altdorf el 1669. Durant la seva estada en aquesta ciutat, va compaginar les classes amb les seves activitats com a organista a la Lorenzkirche. Per completar els seus estudis, va aconseguir una beca al Gymnasium Poeticum de Ratisbona. Les autoritats escolars de Ratisbona, impressionades per les qualificacions acadèmiques de Pachelbel i el seu nivell musical, li van permetre estudiar música amb Kaspar Prentz, un alumne de Johann Kaspar Kerll, músic alemany influenciat pel compositor italià Carissimi. El 1674, potser orientat per Prentz, va viatjar a Viena on va assolir el càrrec d'organista suplent a la Catedral de Sant Esteve. Allà va entrar en contacte amb Johann Kaspar Kerll de qui, probablement, va rebre classes. Va viure a Viena durant cinc anys, i allà va absorbir la música dels compositors catòlics del sud d'Alemanya i d'Itàlia, els estils del qual contrastaven amb la tradició musical luterana, molt més estricta en les formes i els continguts. El 1677 va ser nomenat organista de la cort ducal a Eisenach, on va conèixer la família Bach i a on va compartir amistat amb Johann Ambrosius Bach, el pare de J.S. Bach.

Allà hi va romandre un any abans de marxar camí d'Erfurt. El juny de 1678, Pachelbel va ser contractat com a organista de la Predigerkirche a Erfurt, succeint a Johann Bach, el fill gran dels Bach. Allà precisament es va convertir en el padrí de la filla de Johann Ambrosius, Johanna Juditha, i va ser el mestre de Johann Christoph Bach. Va viure a Erfurt durant dotze anys ciutat on va consolidar la seva reputació com un dels principals organistes d'Alemanya. Els seus preludis coral serien les obres més representatives del període d'Erfurt. El 15 d'agost del 1690 Pachelbel va deixar el seu càrrec d'Erfurt amb el reconeixement dels seus serveis per tal de millorar la seva posició professional. Poc després, l'1 de setembre, va aconseguir el càrrec de músic i organista a la cort de Württemberg a Stuttgart, sota el patronatge de la duquessa Magdalena Sibylla. Per desgràcia l'any 1692 es va veure obligat a fugir a causa d'una invasió francesa. Pocs mesos més tard va tornar a la seva regió natal, Turíngia, on el 8 de novembre del 1692 va ser nomenat organista de la ciutat de Gotha. Aquí va publicar la seva primera i única obra de música litúrgica, Acht Chorale zum Praeambulieren (1693). Durant la seva estada de tres anys a Gotha, Pachelbel va rebre ofertes de feina de diverses ciutats. Una d'elles va ser quan Georg Caspar Wecker, l'antic professor de Pachelbel i organista de la Sebalduskirche de Nuremberg, va morir el 20 d'abril del 1695. Les autoritats de la ciutat van voler que un famós fill de la ciutat com Pachelbel fos el seu successor i l'hi van enviar una invitació oficial ocupant el càrrec durant l'estiu del 1695. En la seva darrera etapa va veure publicades la Musikalische Ergötzung, una selecció de música de cambra i, principalment, els Hexachordum Apollinis (Nuremberg, 1699), un conjunt de sis àries amb variacions per a teclat, que va dedicar a Dieterich Buxtehude. Va morir a Nuremberg el març de 1706.

OBRA:

Veure llistat d'obres de Johann Pachelbel.

Font: En català: Johann Christoph Pachelbel (1653-1706) En castellano: Johann Christoph Pachelbel (1653-1706) In english: Johann Christoph Pachelbel (1653-1706) - Altres: Johann Christoph Pachelbel (1653-1706)



Parlem amb veu pròpia...

Vacances!

El tercer centenario del fallecimiento de Johann Pachelbel (1653-1706) transcurrió en un silencio casi absoluto, sin que apareciera ninguna biografía "definitiva" y sin magnos proyectos de grabación de sus obras, como ha suscitado este año el de su contemporáneo Buxtehude. Se perdió, sin duda, una buena ocasión de divulgar su obra y su significación histórica. Pero, afortunadamente y aunque casi con cuentagotas, siguen llegando a nuestras manos novedades con la música de este compositor que fue uno de los grandes en la Alemania del último cuarto del siglo XVII, que supo conciliar las técnicas y tradiciones luteranas y católicas y que tuvo una influencia nada desdeñable en la formación de J.S. Bach. Hoy, un año después del centenario, es el sello RICERCAR el que, recuperando su emblemática serie Historia de la música barroca alemana, nos obsequia en su apartado vocal con un notable disco pachelbeliano. Se centra en dos de los géneros que componen lo esencial de su música vocal: el motete polifónico (con dos de los once de su autoría conservados) y la cantata (con tres soberbios ejemplos). Ejemplos de madurez compositiva, aquéllos combinan sabiamente la escritura homo y polifónica. Las cantatas, por su parte, constituyen -por sus dimensiones, por su estructura en varias secciones, por el papel que desempeñan solistas vocales, coro e instrumentos- un eslabón clave en el proceso de evolución del género hacia el modelo que inmortalizó el cantor de Leipzig. Y completando el disco, tres hermosas piezas recuerdan al Pachelbel organista y sus distintas fases estilísticas. Son el Coro de cámara de namur y el conjunto instrumental Les Agrémens, bajo la impecable dirección de Jean Tubéry, quienes asumen la interpretación, sobria, equilibrada, estilísticamente perfecta, destilando musicalidad por los cuatro costados. Una indudable referencia en la, por desgracia, no abundante discografía de Pachelbel. 

Mariano Acero Ruilópez, La Quinta de Mahler.

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...
Pachelbel - Christ lag in Todesbanden

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 9 de març del 2013

PACHELBEL, Johann Christoph (1653-1706) - Christus der ist mein Leben

Christian Wilhelm Ernst Dietrich - Gebirgslandschaft mit einem Flusslauf und Figuren


- En record del 307è aniversari del decés de Johann Christoph Pachelbel -



Johann Christoph Pachelbel (1653-1706) compositor i organista alemany nascut a Nuremberg. A mesura que vaig ensumant amb deteniment la música de l'alemany professor i amic del pare de Johann Sebastian Bach, observo amb alegria i amb passió l'enorme qualitat d'un repertori que, se'ns dubte, va influir decisivament en la posterior i antològica literatura del gran mestre Bach. Perquè si hem de buscar-li uns antecedents al Sant Grial de la música només cal seguir l'estela de Pachelbel de qui, en aquest esplèndid dissabte de març, se'n commemora l'aniversari de la seva mort. Per tant, i com tants altres autors, el cas de Pachelbel és tant potent que podríem parlar-ne durant mesos ja que si bé tots coneixem per devoció, obligació i fins i tot per avorriment el seu majestuós Canon, el cert és que el treball intens de recerca que aquests darrers anys s'està fent de la seva descomunal obra ens ha obert una nova dimensió, de les il·limitades, de l'univers musical. Uns treballs en què l'orgue n'és el principal protagonista, conseqüentment i per respecte a la seva trajectòria en aquest sentit, avui parlar-ne en relació a l'instrument eclesiàstic és un deure indispensable. I ja que les referències vitals de Pachelbel el situen a l'Alemanya luterana i a la Viena catòlica és possible que el seu estil, tot i ser una qüestió de detall al nostre temps, evolucionés en funció d'una o altra situació geogràfica en què es trobés. De fet, la seva música religiosa cavalca immaculadament vers aquests dos mons. La música d'orgue en temps de Pachelbel, tot i ser instrumental, tenia un marcat ús religiós segons la categoria en què aquesta s'organitzava. Per exemple, les Corals, les fugues del Magnificat i d'altres, formaven part, obligadament, de l'ofici religiós. Avui, tot i que recuperarem música de clavecí realment poc interpretada en el cas de Pachelbel, sota l'etiqueta de Suites per a clavicèmbal i d'un marcat estil barroc, ens centrarem en la seva obra organística. D'entrada, el seu Christus der ist mein Leben en forma de Coral i 12 partites en Sol major de l'any 1683, en clara forma d'introducció coral i de successives variacions en la forma de partites, per tal de finalitzar, de nou, amb una coral. Presenta un equilibri tonal i una melodia suau que captiva des del primer compàs. La següent partida de Pachelbel serà la preciosa Ciacona en Re major que, pel seu caràcter i esperit sant no requereix més presentacions formals. L'última de les partitures serà el seu Alle Menschen müssen sterben, també en forma de Coral i 8 partites en Re majorSi fem una ullada a la història d'aquest espai, observarem com Pachelbel ja ha estat el protagonista en diverses ocasions. No és casualitat que sigui així ja que, tot i viure anys i panys de la glòria o de la misèria d'una de les seves partitures universals, va ser un dels més grans mestres del segle XVII alemanys de qui més qui menys, tota una generació posterior va haver d'estudiar si volia fer-se un nom en el competitiu ambient musical europeu. Avui, en record i en memòria de la seva música l'hi donarem, tots plegats, les gràcies perquè no hi ha dubte que s'ho mereix amb totes les exclamacions possibles!

A la interpretació els organistes Maurizio Salerno i Edoardo Bellotti i el clavecinista Joseph Payne (1941-2008).

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)


Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 18 de juliol del 2012

PACHELBEL, Johann Christoph (1653-1706) - Ingressus in G major

Titian and workshop - The Vendramin Family
La família Vendramin, obra de Ticià, pintor italià del segle XVI





Johann Christoph Pachelbel (1653-1706) compositor i organista alemany nascut a Nuremberg. Revisitem a un Pachelbel del qual n'he parlat ja un parell de vegades en relació amb dos dels seus principals gèneres, la música per orgue i la litúrgia sagrada. Gran amic de Bach i gran influent de la seva obra, representa una de les tantes transicions del primer barroc caracteritzat per Monteverdi i el barroc total de Bach o Telemann. Ell va néixer en una família sense antecedents musicals per tant ni el seu pare, comerciant de vins, ni la seva mare, l'instruirien en aquest art. El neguit i la curiositat per la música imaginem aflorarien de forma espontània o circumstancial i hauria de ser educat teòricament pels mestres organistes d'algunes esglésies locals. La vida de Pachelbel, tot i haver-nos de remuntar a mitjans del segle XVII, està relativament ben documentada i va estar dedicada, de ple, a l'orgue, a la diversitat de registres dels quals pot presumir tal instrument i els quals van resultar un bon incentiu de cara al desenvolupament d'un Pachelbel intèrpret i compositor. I és així perquè en aquell temps, la figura de l'instrumentista estava relacionada íntimament amb la persona que escrivia la música ja que, majoritàriament, eren la mateixa persona. A diferència potser de la nostra època en què és difícil trobar un intèrpret i compositor alhora, durant els segles XVI o XVII era la norma obligada de tot artista mínimament reputat. Feta aquesta anotació, de Pachelbel recuperaré un compendi d'obres intercalades de forma, crec, interessant i summament representativa del repertori de l'alemany. La principal, tot i que podria ser qualsevol d'elles, l'he situada en el motet sacre Ingressus en Sol major. Una obra per a cor i acompanyament d'orquestra amb la petició expressa del compositor d'afegir-hi el fagot. Aquesta obra, conjuntament amb el Magnificat en Do menor, es circumscriu a les vespres tant típiques de l'ofici catòlic i tant recurrents a l'hora de fer-ne transcripcions musicals. Ara bé, acompanyades, ambdues, per tres partitures instrumentals per orgue, instrument estendard de Pachelbel. Una tocata en Fa major, unes variacions de la coral Christus der ist mei i una preciosa Ciacona. Un dimecres intempestiu de juliol on la calor, novament, vol ser l'absoluta i estricta protagonista. Tot i el nostre disgust evident que aquesta intromissió canicular meteorològica ens provoca, amenitzem-ho amb la música d'un autor que, més enllà del seu famosíssim Canon, va deixar una multitud d'obres extraordinàries per a la història i per al plaer d'insignificants éssers com nosaltres!

A la interpretació The King's Singers amb el conjunt Charivari Agréable i la direcció de Kah-Ming Ng.

Les obres d'orgue interpretades per Antoine Bouchard a qui agraïm la seva integral dedicada a Pachelbel.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 4 de maig del 2012

PACHELBEL, Johann Christoph (1653-1706) - Magnificat

Santa Verònica amb el vel, obra de Mattia Preti, pintor italià coetani de J.C. Pachelbel





Johann Christoph Pachelbel (1653-1706) compositor i organista alemany nascut a Nuremberg. Retrobem-nos amb la majestuositat barroca de la mà de Pachelbel, un autor del qual ja n'havia parlat sintèticament en relació amb un parell de composicions per orgue, instrument amb el qual va fer carrera a finals del segle XVII. Divendres, i com ja acostuma a ser tradició en aquest espai, recuperarem música sacra de signatura alemanya. Pachelbel, sens dubte, va ser un dels principals referents del seu bon amic Johann Sebastian Bach al qual influiria, de forma determinant, al llarg de la seva vida. Avui parlarem del seu magnificat en Do major escrit en una data indeterminada que situarem entre els anys 1695 i 1706. Històricament, en aquell temps, Pachelbel entraria a treballar com a organista de Nuremberg, prèvia invitació de les autoritats locals de la ciutat, plenes de glòria, joia i satisfacció pel fet que un il·lustre compositor com ell acceptés el càrrec. Content devia quedar un Pachelbel que en agraïment a la seva ciutat de naixement, ocuparia la càtedra d'organista fins els seus últims sospirs. Seria, així mateix, en aquelles dates i en plena efervescència creativa, quan Pachelbel escriuria una sèrie de vespres que s'acostumen a interpretar com a salms en l'ofici catòlic. En música, en coneixem gran varietat de versions d'autors de totes les èpoques. El magnificat és pròpiament un himne cristià atribuït a la Verge Maria i representa la joia de Maria per l'encarnació de Jesús. I tot i que el text original el trobarem en grec, la versió més interpretada i universalment coneguda és en llatí. En qualsevol cas, sigui en llatí, grec o alemany, amb música, veu i cor és sempre molt més agraït. I el d'avui no en serà una excepció. Cor, solistes i una petita orquestra de corda, amb fagot, trompetes i timbala. I de propina, el seu internacionalment conegut Canon en Re amb l'acompanyament d'una Gigue en la seva versió original per a tres violins i baix continu. 

A la interpretació del magnificat de capvespre la Cologne Musica Fiata amb el cor i solistes de La Capella Ducale sota la batuta impecable de Roland Wilson.

El Canon més famós de la història interpretat per la London Baroque.

Gaudiu i compartiu!



Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 25 de novembre del 2011

PACHELBEL, Johann (1653-1703) - Aria sebaldina & Ciacona

Hans Holbein der Jüngere - Der Kaufmann Georg Gisze (1532)
Obra de Hans Holbein el Jove, pintor alemany (1)




Johann Pachelbel (1653-1703) compositor i organista alemany nascut a Nuremberg. La seva vida i obra està íntimament lligada a un instrument, l'orgue, pel qual era àmpliament reconegut arreu. De fet, seva és una de les obres mes conegudes i interpretades per aquest instrument, el seu Cànon en Re. Biogràficament, la vida de Pachelbel es prou coneguda gràcies a l'admiració que Johann Mattheson, compositor alemany del segle XVIII, sentia per aquest gran mestre barroc del XVII. La vida de Pachelbel transcorre entre diverses ciutats de parla alemanya, entre elles Viena, Eisenach, Erfurt i Stuttgart. És a Eisenach, i tot i fer-hi vida un curt període de temps, on coneix als Bach, concretament al pare del gran mestre. L'amistat els uniria ja per sempre i Pachelbel es convertiria en mestre de Johann Christoph Bach. En aquest moment, la seva carrera ja està plenament consolidada. Ara bé, és en el seu viatge a Erfurt on la seva producció musical com a organista i compositor és més creativa i abundant, tot escrivint múltiples obres per a teclat, ja fos orgue o clavicèmbal. Doncs bé, aprofitant que és divendres i fa molt bon dia, m'agradaria recuperar dues de les seves obres d'orgue representatives del seu caràcter i estil. Una és una Ciacona en Fa menor i l'altre és una Aria sebaldina en Fa menor. De gran bellesa, ens traslladaran en el temps i l'espai de l'Europa barroca de la mà d'un dels grans mestres de la història de la música europea del segle XVII.

Ens les interpreta a l'orgue Jacob Werner.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

BIOGRAFIA: Johann Pachelbel (Nuremberg, 1 de setembre de 1653 - 3 de març de 1706)
RECICLASSICAT: PACHELBEL, Johann (1653-1703)
AMAZON: Organ Works / Jacob, Werner
IMSLP: Johann Pachelbel (1653-1703)
CPDL: Johann Pachelbel (1653-1703)
SPOTIFY: Werner Jacob – Pachelbel - Organ Works



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!