Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aubert J.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aubert J.. Mostrar tots els missatges

divendres, 29 de setembre del 2023

AUBERT, Jacques (1689-1753) - Concerto a quatre violons (1740)

Attribué à Louis-Michel Van Loo (1707-1771) - Portrait d'un violoniste (possibly Jacques Aubert)


Jacques Aubert (1689-1753) - Concerto (en mi mineur) a quatre violons, violoncello et basse-continue... IIe livre, gravé par De Gland..., oeuvre XXVI (1740)
Performers: Les Cyclοpеs ensemble

---


French violinist and composer. He was probably a son of Jean Aubert, a member of the 24 Violons du Roi until his death in 1710. He was a student of Jean Baptiste Senaillé. In 1717 he is known to have been working in the Théâtres de la Foire, as a violinist and dancing-master, and had composed at least five ballets and comedies. In 1719, the year in which he married Marie Louise Lecat and published his first book of violin sonatas, he was appointed to the service of Louis-Henri, Duke of Bourbon and Prince of Condé. In 1727 he succeeded Noël Converset in the 24 Violons du Roi, remaining a member until 1746, and in the next year he accepted a position with the Académie Royale de Musique and was named first violinist of the Opéra orchestra, with which he performed for the next 24 years. As a composer, his output includes ballet and dance music, opéras comiques, concertos, sonatas for violin and continuo and what he called ‘concerts de simphonie’. His son, the painter Louis Aubert Aubert (1720-c.1800), was also a violinist and composer. Another son, Jean-Louis Aubert (1731-1814) was a dramatist, poet and journalist, also known as the Abbé Aubert.

dilluns, 30 de setembre del 2013

AUBERT, Jacques (1689-1753) - Concertos a 4 Violons

Jean Baptiste Greuze - Broken Eggs (c.1756)
Obra de Jean-Baptiste Greuze (1725-1805), pintor francès.


- Recordatori de Jacques Aubert -
En el dia de la celebració del seu 324è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jean-Baptiste Greuze (1725, Tournus - 1805, París) va ser un pintor francès. Després de realitzar els seus primers estudis de pintura amb Charles Grandon a Lió, Greuze se'n va anar a París el 1750 i va entrar, com alumne de Natoire, a l'Acadèmia Reial. El 1755, el seu quadre Pare de família explicant la Bíblia als seus fills va obtenir un gran èxit. La seva popularitat es va confirmar amb altres quadres melodramàtics i Diderot el va elogiar per la moralitat de les seves imatges. La seva Setè-Sever retraient a Caracalla l'haver atemptat contra la seva vida (1769) li va permetre ingressar a l'Acadèmia el mateix any. Va pintar nombrosos retrats i va rebre algunes crítiques per les seves pintures llibertines. Va pintar, així mateix, diferents temes al·legòrics: L'Ofrena d'amor (1769), mitològics: Dana; o religiosos: Santa Maria l'Egípcia; però no van tenir repercussió alguna. La Revolució Francesa de 1789 va fer caure en l'oblit la pintura antiga i, per tant, les obres de Greuze van perdre presència, obligant-lo a viure de les seves classes docents. El retrat de Napoleó Bonaparte, que li van encarregar en els seus últims anys, no va evitar que morís en la misèria.




Parlem de Música...

Jacques Aubert (París, 30 de setembre de 1689 - Belleville, París, 19 de maig de 1753) va ser un compositor i violinista francès. Va ser alumne de Jean-Baptiste Senaillé. El seu primer treball va ser com a violinista al servei del príncep de Condé. Després formà part dels Vingt-quatre Violons du Roy. Fou violí primer a l'Òpera de París (del 1728 al 1752). Va escriure, a més de l'òpera La Reine des Péris (1725) i el ballet Fêtes champêtres et guerrières (1746), una gran quantitat de música per a instruments de corda, i també per a flauta i oboè. Amb Jean-Joseph Cassanea Mondonville i Jean-Marie Leclair, va adaptar el virtuosisme italià al geni francès.

El seu repertori vocal és extens tot i no tenir-ne, encara, referències editades al respecte.

- Arlequin gentilhomme malgré lui ou L'Amant supposé, opéra comique (1716 París)
- Arlequin Hulla ou La Femme répudiée, opéra comique (1716 París)
- Les Animaux raisonnables (Louis Fuzelier/Marc-Antoine LeGrand), opéra comique (1718 París)
- Diane (Antoine Danchet), divertissement (1721 Chantilly)
- Le Regiment de la calotte (Fuzelier/LeSage/d'Orneval), opéra comique (1721 París)
- La Fête royale, divertissement (1722 Chantilly)
- Le Ballett de Chantilly, Le Ballet des vingt-quatre heures (LeGrand), comédie (1722 Chantilly)
- La Reine des Péris (Fuzelier), comédie persane (1725 París)

Font: En català: Jacques Aubert (1689-1753) En castellano: Jacques Aubert (1689-1753) In english: Jacques Aubert (1689-1753) Altres: Jacques Aubert (1689-1753)



Parlem amb veu pròpia...

A Jacques Aubert, tot i escriure una bona mostra de música vocal, se'l coneix bàsicament per la seva sèrie d'obres concertants per a violí i per a oboè i flauta. Més enllà d'aquest escàs i desconegut repertori instrumental, el seu nom malviu en el no res tot i representar, amb dignitat, a la França virtuosa i rococó de principis del XVIII en clara sintonia amb el seu contemporani Leclair. Per tant, posarem les paraules en remull i centrarem els sentits en la seva música la qual s'expressarà en nom i en favor seu. Alhora, si l'hi sumem una interpretació impecable podrem gaudir, encara que sigui per un dia, d'aquest enigmàtic compositor francès. Pel que fa a les partitures recuperades, seran tres concerts que gustosament podreu ampliar en l'edició íntegra de Concerts a quatre violons un instrument, per cert, que fa referència al violí en una de les seves formes nominals franceses. Puresa barroca que serà el denominador comú en aquest dilluns de celebració d'un aniversari, el de Jacques Aubert!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Les Cyclopes
CPDL: No disponible.
Aubert : Concertos à quatre violons, Op. 17 & Op. 26

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!