FERRADINI, Antonio (c.1718-1779) - Sonate per il Clavicembalo

Obra de Jan van Huysum (1682-1749), pintor holandès (1)

---

Parlem de Pintura...

Jan van Huysum (Amsterdam, 15 d'abril de 1682 - Amsterdam, 8 de febrer de 1749) va ser un pintor holandès, el més distingit pintor de flors del seu temps, juntament amb Rachel Ruysch. Va assolir la fama arreu d'Europa, sent àmpliament imitat. Els colors i fons clars que va emprar, tot i el caràcter obert de les seves intricades composicions, es van convertir en trets distintius de la pintura floral holandesa del segle XVIII. De manera ocasional va pintar temes no relacionats amb les flors, com és el cas d'un autoretrat que es conserva al Ashmolean Museum d'Oxford. El seu pare, Justus el Vell (1659-1716), va ser pintor de flors i paisatges. Jan va tenir tres germans que també van ser pintors: Justus el Jove (c.1684-1707), Michiel (c.1700-1759) i Jacob (c.1687-c.1740), el qual va treballar a Anglaterra i va imitar l'estil de Jan. Va morir a Àmsterdam el febrer de 1749.

Font: En català: No disponible - En castellano: Jan van Huysum (1682-1749) - In english: Jan van Huysum (1682-1749) - Altres: Jan van Huysum (1682-1749)

---

Parlem de Música...

Antonio Ferradini (Napoli, c.1718 - Praha, 1779) va ser un compositor italià. Segons Fetis, va néixer a Nàpols el 1718 si bé la seva primera referència apareix el 1739, quan va publicar obra religiosa així com el seu oratori Giuseppe riconosciuto (Nàpols, 1745). Els anys 1751 i 1752 va publicar òperes per encàrrec de les ciutats de Lugo i Sinigaglia. Entre el 1757 i el 1760 va representar algunes de les seves obres a Itàlia i a Espanya. A Parma va estrenar, el 1757, Il Festino, la que seria la seva única òpera còmica. Segons Martin Gerber, va ser un brillant compositor tant de música religiosa com d'obra teatral. Els darrers anys va viure a Praga, ciutat on va morir el 1779 i a on el seu Stabat Mater fou interpretat els anys 1780 i 1781.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Opera seria unless otherwise stated:
Ermelinda, Lugo, Fair 1751
Ezio (P. Metastasio), Sinigaglia, 10 July 1752
Il re pastore (Metastasio), Madrid, Reale, 1756
Semiramide (Metastasio), Madrid, Reale, ?1756
Il festino (dg, C. Goldoni), Parma, Regio, carn. 1757
Solimano (G.A. Migliavacca), Florence, Pergola, carn. 1757
Ricimero (F. Silvani), Parma, carn. 1758, P-La
Antigono (Metastasio), Reggio, Fair 1758, La, S-Skma (excerpts)
Demofoonte (Metastasio), Milan, Regio Ducal, 26 Dec 1758, P-La
Didone (Metastasio), Lucca, aut. 1760, La

Music in:
Artaserse (pasticcio, Metastasio), Forlì, Pubblico, spr. 1752;
G. Latilla: L’opera in prova a all moda (dg, 3, G. Fiorini), Lodi, carn. 1752
Miscellaneous excerpts CZ-POa, D-Bsb, Dl, GB-LBl, I-MOe, PAc

Other:
Madrigals, 2 S, bc, I-PAc

Vocal religiosa:

Giuseppe riconosciuto (orat, Metastasio), Naples, 1745, ?D-Bsb, BS
Mass, 4vv, I-Fc* (dated Prague, 12 Sept 1775)
3 Ky-Gl, 2 in CZ-Pu (1 for S, A, SATB, orch), LIT
5 Cr, 2 in Pu, LIT (SATB, str), D-Bsb, DS (dated 1739)
Credidi, 4vv, 1739, Bsb, MÜs
Te Deum, 4vv, insts, 5 Nov 1773, Dl
Stabat mater, solo vv, orch, Bsb, I-Fc, PAc; vs, ed. L. Bettarini (Milan, 1969)
Gaude fideles turba, T, orch, CZ-LIT [?= Aria solennis, Pu]
Gaudete alatae mentes, A, orch, Pnm
Dextera Domini, 4vv, Pnm* (dated Prague, 29 March 1776)
Tenebrae factae sunt, pubd

Instrumental:

2 overtures, 1755, S-Skma; 1758, I-MAv;
sinfonia, D-Bsb
?Quartetto Armonioso, 3 vn, vc, Bsb;
Serenata Nocturna, 2 fl, b, MT
6 sonatas, hpd, Dl
12 duets for the Electress of Saxony, perf. 9 July 1769, Dl;
3 duets, 2 S, Dl;

Doubtful:
addl nos. in Leo: La finta frascatana (ob, G. Federico), Naples, 1750;
5 arias, I-Bc;
4 cants., Bc

Font: En català: Antonio Ferradini (c.1718-1779) - En castellano: No disponible - In english: Antonio Ferradini (c.1718-1779) - Altres: Antonio Ferradini (c.1718-1779)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

In performing the “Sei Sonate per il clavicembalo” by Antonio Ferradini, one must bear in mind that the composer adhered to the aesthetic of the Stile Galante, the 18th-century musical language which, through ever increasing sentimentality, “leads to the dissolution of a baroque unity, to the contrast of expression, [...] and lastly, to ‘graciousness’ as the final aim of composing”. All the sonatas feature passages of pathos, contrasting and repeated themes, and pre-romantic ideas exhibiting a ‘sensibility’ which emphasizes the passions of the soul. The favored ‘affects’ of Ferradini are delicacy, languor and tenderness, and the performer must make use of the rhythmic freedom of Tempo Rubato in order to portray them. Despite this, however, melancholy is not the only representative trait: Allegro movements con brio with elegantly flowing scales and arpeggios alternate with Adagios, and technical difficulties are inevitably proposed with grace and lightness.

TACTUS (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Silvia Rambaldi (harpsichord)
TACTUS: FERRADINI, A. - 6 Harpsichord Sonatas

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: FERRADINI, A. - 6 Harpsichord Sonatas



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

FORSTER, Kaspar (1616-1673) - Psaumes, Hymnes et Sonates

Obra de Bernardo Cavallino (1616-1656), pintor italià (1)

- Recordatori de Kaspar Förster -

En el dia de la celebració del seu 400è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Bernardo Cavallino (Nàpols, agost de 1616 - Nàpols, 1656) va ser un pintor italià. Les fonts antigues parlen que va ser deixeble de Stanzione. En tot cas, va demostrar des de molt aviat una fecunda capacitat d'assimilació cap a l'art que es feia o es coneixia contemporàniament a Nàpols, i va desenvolupar un estil molt personal que es va nodrir d'una gran varietat d'artistes. D'aquesta manera s'ha assenyalat el seu acostament a l'obra d'Artemisa Gentileschi, i el seu coneixement del colorisme flamenc, especialment de Van Dyck. Només una de les seves obres, Santa Cecília de Florència, es troba datada amb precisió del 1645, mentre que en vuit hi apareix la seva signatura. La seva abundant producció es va centrar fonamentalment en quadres petits, sobre llenç o bronze, en els que va saber expressar, a través d'una tècnica preciosista, el seu gran sentit de l'elegància i el refinament. Gran colorista, la seva gràcia i delicadesa no van tenir rival en la seva època. A més de l'obra religiosa, va representar en la seva pintura abundants motius literaris tant clàssics com moderns, que pressuposen una clientela culta de gustos ben definits. Segurament va morir a causa de la gran pesta que va assolar la ciutat de Nàpols el 1656.

Font: En català: Bernardo Cavallino (1616-1656) - En castellano: Bernardo Cavallino (1616-1656) - In english: Bernardo Cavallino (1616-1656) - Altres: Bernardo Cavallino (1616-1656)

---

Parlem de Música...

Kaspar Förster (Danzig [ara Gdańsk], bap. 28 de febrer de 1616 - Oliva [ara Oliwa], 2 de febrer de 1673) va ser un cantant i compositor alemany. Es va formar amb el seu pare, Kapellmeister de la Marienkirche de Danzig, abans d'estudiar composició amb Marco Scacchi, director musical de la cort polonesa a Varsovia. Entre el 1633 i el 1636 va viure a Roma on es va formar amb Carissimi abans de tornar, el 1637, a Danzig on va treballar com a cantant i director coral de la cort fins el 1652, any que va ser nomenat Kapellmeister del rei Frederic III de Dinamarca. El 1655 va tornar a Danzig on va assumir el càrrec vacant de la Marienkirche fins el 1657, any que va viatjar a Itàlia on va servir militarment a l'armada durant la Guerra Turca. El 1660 va viatjar a Roma on va col·laborar breument amb el seu antic mestre Carissimi. El 1661 va tornar a Dinamarca on va recuperar el seu càrrec de mestre de capella i a on hi va romandre fins el 1667. Des d'allà va viatjar a Oliva, ciutat on es va retirar i on va morir el febrer de 1673.

OBRA:

Vocal secular:

Cosi va chi serve donna, canzonetta, SSB, bc
Onda che presto, aria, SAB, bc
Silentio mortali, aria, SSB, bc
Sotto la luna, aria, ATB, 2 vn, bc
Der lobwürdige Cadmus (op, A.F. Werner), Copenhagen, 25 Sept 1663, lost

Vocal religiosa:

Dramatic biblical dialogues:
Ah peccatores graves, SSATTB, 2 vn, 2 va, bc
Congregantes Philistei [Dialogi Davidis cum Philisteo], SATB, 2 vn, va, bc, D-Bsb, S-Uu; ed. B. Przybyszewska-Jarmińska (Warsaw, 1995)
Et cum Jesus ingressus, ATB, bc
Quid faciam misera, SSB, 2 vn, bc; ed. Noske (1992)
Vanitas vanitatum [Dialogo de Divite et paupere Lazaro], STB, 2 vn, 2 va, bc; ed. in ŹHMP, xxxiv (1994)
Viri israelite [Dialogus de Judith et Holoferne], SATB, 2 vn, 2 va, bc; ed. B. Przybyszewska-Jarmińska (Kraków, 1997)

Other sacred vocal:
Ad arma fideles, SSB, [5 va], bc, D-Bsb, S-Uu;
Beatus vir, SAB, 2 vn, bc;
Benedicam Dominum, SAB, 2 vn, bc;
Celebramus te Jehova, SS, 2 vn, bc;
Confitebor tibi Domine, d, SATB, 2 vn, bc;
Confitebor tibi Domine, F, SATB, 2 vn, va, bc;
Confitebor tibi Domine, C, SSATTB, 7 insts, bc;
Credo quod redemptor, AT, 2 vn, bc
Domine Dominus noster, SSATB, 5 va, bc;
Dulcis amor Jesu, SS, 2 vn, bc;
Gentes redemptae, ATB, 2 vn, bc;
Intenderunt arcum, SAB, bc;
Inter bracchia Salvatoris mei, S, 4 va, bc;
In tribulationibus, SATB, [2 vn, 2 va], bc;
Jesu dulcis memoria, B, 2 vn, bc, D-Bsb, Dl, S-Uu, ed. F. Kessler, Danziger Kirchen-Musik (Neuhausen-Stuttgart, 1973)
Laetentur coeli, SSB, [2 vn], bc;
Lauda Jerusalem Dominum, SSATB, 2 vn, 2 va, vle, bc;
Laudate pueri Dominum, ATB, 2 vn, vle, bc;
O bone Jesu, SAB, 2 vn, [va], bc, D-Dl, S-Uu;
O dulcis Jesu, SS, bc;
O plausus orantes, ATB, 2 vn, bc;
O quam dulcis, SAT, 2 vn, vle, bc;
O vos omnes, SAB, 2 vn, b viol, bc
Peccavi super numerum, SATB, 2 vn, bc, D-Bsb, S-Uu;
Quanta fecisti Domine, SATB, 2 vn, b viol, bc;
Quid faciam misera, SSB, 2 va, bc;
Redemptor Deus, SS, 2 vn, bc;
Repleta est malis, ATB, 2 vn, bc, ed. B. Przybyszewska-Jarmińska (Warsaw, 1995);
Stillate rores, ATB, vn, bc;
Vulnerasti cor meum, SSB, bc

Instrumental:

6 sonatas a 3 (B , d, c, F, G, G), 2 vn, b viol/vle/bn, bc; 4 ed. in Berglund (1994), 1 ed. F. Kessler, Danziger Instrumentalmusik des 17. und 18. Jahrhunderts (Neuhausen-Stuttgart, 1979)
Sonata a 7, 2 cornettos, bn, 2 vn, va, vle, bc; ed. F. Kessler (Neuhausen-Stuttgart, 1979); ed. R.P. Block (London, 1979)
2 untexted 3-part canons in M. Scacchi, Xenia apollinea (1643), 213ff

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Kaspar Förster (1616-1673) - Altres: Kaspar Förster (1616-1673)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Quan els aniversaris que sistemàticament anem recuperant es situen en un temps superior als 300 anys moltes de les notícies que ens arriben es comencen a desdibuixar fruit de la pròpia distància temporal que separa els compositors dels seus moderns admiradors. Per tant, i en analogia amb l'univers remot del qual a vegades en tenim coneixement gràcies a inesperades ajudes gravitacionals (veure lents gravitatòries), en música, i en una escala exclusivament humana, passa quelcom semblant. En el cas de Kaspar Förster l'ajuda va venir, com en moltes altres ocasions, en veu de Johann Mattheson (a qui podem escoltar aquí), un musicòleg de llibre i compositor, l'ull de qui té actualment un valor incalculable per a situar en context i conèixer, encara que sigui dèbilment, amb major precisió la història de músics i músiques de temps pretèrits. Per tant, hauré de fer referència a les paraules de Mattheson per tal que el dibuix d'un mestre en general desconegut com Förster, de qui per cert ja n'havia parlat avui fa 3 anys (escoltar aquí), sigui més contrastat, precís i consistent pels nostres sentits. Doncs bé, el que va destacar Mattheson va ser, precisament, la notable condició de cantant de Förster, capaç de cantar i tocar l'orgue al mateix temps i ho va fer de la manera següent:

"L'any 1667 el Kapellmeister Förster va arribar a Hamburg i va visitar el nostre Christoph Bernhard. Allà conjuntament van realitzar una peça en llatí de Förster per a veus ATB (alto, tenor i baix). Förster va portar l'alto, un castrat, des de Copenhaguen. Bernhard va cantar el tenor i Förster va cantar el baix, alhora que interpretava el baix continu al mateix temps. La seva veu sonava com un sub-baix suau i agradable [amb els peus al pedal de l'orgue] a dins de la sala (de concerts), però fora semblava com un trombó".

També, i segons Mattheson, Förster va compartir amistat amb Bernhard (a qui podem escoltar aquí) ja que fins i tot va interpretar el 1666 una sonata ‘in stylo phantastico’ a casa seva. En qualsevol cas, i sempre citant a Mattheson, Förster va ser un compositor principalment de música vocal religiosa la qual, i fent referència al nostre temps, és la que millor s'ha preservat de les inclemències meteòriques. Comprensible tenint en compte la seva condició de mestre de capella i avui, després de 400 pacients anys i per a celebrar-lo, seran algunes d'aquestes obres les protagonistes. Salms, himnes però també algunes de les seves sonates instrumentals formen part d'aquesta esplèndida edició, de luxe si fem cas del repartiment vocal i de l'ensemble musical. Un regal d'un autor en bona part oblidat però que al seu dia, innegablement, va rebre merescudes condecoracions musicals però també militars, fruit de la seva activa participació en una de les tantes guerres otomanes del seu temps. Musicalment Förster, tot i viure i treballar principalment a Danzig (avui Gdansk) i Copenhagen, va mostrar una clara i fidel influència italiana, amb recitatius i ariosos, evidentment condicionada pel seu mestre Carissimi (també podem escoltar aquí). En definitiva, a Förster l'hem, o si més no hauríem de fer l'esforç, de considerar-lo com una de les figures importants del complex entramat de compositors del nord d'Alemanya, sobretot pel seu paper en la transmissió de l'estil italià a geografies més septentrionals (una influència que pot fàcilment rastrejar-se en la música de Buxtehude). Per altra banda, en el Tractatus compositionis augmentatus de Bernhard, Förster és situat a l'alçada de Schütz i Kerll, un testimoni escrit que juntament amb el seu testimoni musical d'avui ens evidenciarà que celebrar-lo 400 anys després del seu naixement no era una possibilitat, sinó un deure innegociable. Gràcies Kaspar Förster!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Anne Magouët (soprano); Martial Pauliat (tenor); Paulin Bündgen (alto); Renaud Delaigue (basse); Les Traversées Baroques; Etienne Meyer (direction)
RECICLASSICAT: FORSTER, Kaspar (1616-1673)

AMAZON: FORSTER, K. - Sacred Music
IMSLP: Kaspar Förster (1616-1673)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: FORSTER, K. - Sacred Music



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

PETERSON-BERGER, Olof Wilhelm (1867-1942) - Symphony No.1 'Banéret'

Obra de Joaquim Sorolla i Bastida (1863-1923), pintor espanyol (1)

- Recordatori d'Olof Wilhelm Peterson-Berger -

En el dia de la celebració del seu 149è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Joaquim Sorolla i Bastida (València, 27 de febrer de 1863 - Cercedilla, 10 d'agost de 1923) va ser un pintor espanyol. Des de ben petit va demostrar, a l'Escola Normal Superior de la Província de València, la seva afició pel dibuix i la pintura, assistint a les tardes a les classes de dibuix de l'escultor Cayetano Capuz a l'Escola d'Artesans. Premiat en acabar aquests estudis preliminars, va ingressar el 1879 a la prestigiosa Escola de Belles Arts de Sant Carles. A més, va aprendre serralleria amb el seu oncle, José Piqueras Guillén, amb qui va viure després de perdre als seus pares el 1865. Més rellevant va ser el seu treball d'ajudant en l'estudi del distingit fotògraf Antonio García Pérez. Les seves visites a Madrid, entre 1881 i 1882, van fer que visités el Museu del Prado on va copiar quadres de Velázquez, Ribera i el Greco. Dos anys més tard, a l'Exposició Nacional de 1884 a Madrid, l'èxit de la seva interpretació realista i dramàtica del tema històric de El dos de maig, va motivar-lo a sol·licitar una beca per estudiar a l'Acadèmia Espanyola de Belles Arts a Roma. Per demostrar les seves habilitats a les autoritats valencianes, va incloure una altra pintura de tema històric, El grito de Palleter (Diputació Provincial, València). El gener del 1885, Sorolla va sortir cap a Roma. Allà va tenir l'oportunitat d'estudiar rodejat de pintors espanyols com José Benlliure, Emilio Sala i José Villegas. El 1887, per satisfer les condicions de la seva beca, va enviar a València El padre Jofré protegiendo a un loco (Diputació Provincial, València), una altra vegada d'obligatori tema històric. En acabar els seus anys a Roma, i després de pintar a Assís, va tornar a València el 1889, i l'any següent va traslladar la seva casa i estudi a Madrid. 

El 1892 va mostrar una nova preocupació en la seva temàtica interessant-se pels problemes socials al representar la trista escena de ¡Otra Margarita! (Washington University Gallery of Art, St. Louis), premiada amb medalla de primera classe a l'Exposició Nacional, i el 1893 a l'Exposició Internacional de Chicago. A poc a poc, Sorolla va abandonar els temes de nens desgraciats de Triste herencia (Col·lecció Bancaixa, València), que havia estat premiada a l'Exposició Universal de París del 1900 i en la Nacional de Madrid un any després. Animat per l'èxit aconseguit amb les seves resplendents imatges de la Mediterrània i estimulat pel seu amor a la llum i a la vida de les seves assolellades platges es va dedicar a pintar aquestes escenes, més alegres i agradables, que van ser les que li van proporcionar fama mundial. En la seva primera exposició individual, a les galeries George Petit de París el 1906, Sorolla també va fer patent les seves habilitats com a retratista. El 1908, el nord-americà Archer Milton Huntington va visitar l'exposició de Sorolla a la Galeria Grafton de Londres. L'any següent, Huntington el va convidar a exposar a la Hispanic Society of America el 1909 amb un èxit rotund. L'amistat i respecte mutu que es van professar va motivar l'encàrrec més important en la vida de l'artista: la pintura dels immensos llenços destinats a il·lustrar, a les parets de la Society, les regions d'Espanya. Sorolla va tenir l'oportunitat de presentar la seva Visión de España, una imatge de les terres i les gents del seu país contemplada a plena llum del sol. Intentant captar l'essència de cada regió, va viatjar per tot Espanya, bolcant en aquest projecte tota la seva energia i creativitat entre els anys 1911 i 1919. El 1921, mentre pintava un retrat al seu jardí, va patir el seu primer atac d'hemiplegia. Incapacitat des d'aleshores, va morir l'agost de 1923, sense veure exposada la seva gran Visión de España, que no seria instal·lada fins al mes de gener de 1926. 

Font: En català: Joaquim Sorolla i Bastida (1863-1923) - En castellano: Joaquim Sorolla i Bastida (1863-1923) - In english: Joaquim Sorolla i Bastida (1863-1923) - Altres: Joaquim Sorolla i Bastida (1863-1923)

---

Parlem de Música...

Olof Wilhelm Peterson-Berger (Ullånger, 27 de febrer de 1867 - Östersund, 3 de desembre de 1942) va ser un escriptor i compositor suec. Després d'estudiar a Umeå, va viatjar a Stockholm on va estudiar al conservatori de la ciutat entre els anys 1886 i 1889. Aquell mateix any va viatjar a Dresden con va estudiar amb Hermann Kretzschmar i el 1890 va tornar a Umeå on va ser professor de música i llengua. Poc després va tornar a Dresden on va ser professor entre els anys 1892 i 1894. El 1895 va viatjar novament a Suècia on va treballar com a crític musical fins el 1930. Paral·lelament va cultiva la seva carrera de compositor, conegut primer per les seves obres per a piano, especialment les seves Frösöblomster, i cançons (col·lecció Svensk lyrik), contribuint notablement en el moviment nacionalista suec. Les seves simfonies, considerades properes a les de Jean Sibelius, també van ser considerablement aclamades, així com algunes de les seves òperes. Va morir a Östersund el desembre de 1942.

OBRA;

Vocal secular:

Stage:
Ran, 1899–1900; Stockholm, 20 May 1903 [text pubd Stockholm, 1898]
Lyckan [The Happiness], 1903; Stockholm, 27 March 1903 [text pubd Stockholm, 1903]
Arnljot, 1907–9; Stockholm, 13 April 1910 [text pubd Stockholm, 1906, rev. 2/1910, 3/1956; Ger. trans. 2/1914]
Domedagsprofeterna, 1912–17; Stockholm, 21 Feb 1919 [text pubd Stockholm, 1912]
Adils och Elisiv, 1921–4; Stockholm, 27 Feb 1927 [text pubd Stockholm, 1919]

Choral:
Österländsk dansscen (Peterson-Berger), S, T, chorus, 2 pf, 1892;
5 dikter ur Arne (B. Björnson, trans. Peterson-Berger), 1891–3;
Hvile i skogen [At Rest in the Forest] (J.S.C. Welhaven), 1894;
6 sånger (E.J. Stagnelius, C. Snoilsky, Peterson-Berger, Swed. trad., M.Y. Lermontov, trans. Peterson-Berger), 1891–4; Album (J.P. Jacobsen, H. Nyblom, Welhaven, Björnson), 8 songs, op.11, 1890–94;
10 sånger (Peterson-Berger, P.D.A. Atterbom, J. Moe, Welhaven, E. van der Recke, Björnson, Nor. and Russ. trad., trans. Peterson-Berger), 1892–5;
Vårsång III [Spring Song III] (Peterson-Berger), 1895
Sveagaldrar (cant., Peterson-Berger), solo vv, chorus, pf/orch, 1897;
Dalmarsch (E.A. Karlfeldt), unison, pf and vn ad lib, 1902, arr. pf, 1906;
I Mora (Karlfeldt), unison chorus, pf, 1903;
Finsk idyll (J.L. Runeberg), 3 songs, Bar, 4 solo vv, male chorus, 1903;
Norrlandsminnen [Norrland Memories] (Peterson-Berger), unison/partsong, 1906;
Fjällvandrarsång [Mountain Wanderers’ Song] (G.W. Bratt), 1907;
Bröllopssång [Wedding Song] (K.E. Forsslund), T, Bar, chorus, org, 1909
Svensk frihetssång (after Bishop Thomas), unison, pf, 1910;
Sorgehymn vid August Strindbergs bår [Funeral Hymn at Strindberg’s Bier] (E.W. Hülphers), T, male vv, 1912;
Riddargossarnas sång [Song of the Knight Boys] (K.G. Ossiannilsson), unison, 1912;
De tysta sångerna [The Silent Songs] (Karlfeldt), T, male vv, 1914;
Aubade ur Domedagsprofeterna (Peterson-Berger), Bar, SSAATTBB, orch, 1916;
Norrbotten (cant., A. Carlgren), solo vv, chorus, pf/orch, 1921
Kantat vid Umeå stads 300-årsjubileum (Peterson-Berger), solo vv, chorus, vn, org, pf, military band/pf, 1922;
Kantat vid Kungliga Teaterns i Stockholm 150-årsjubileum (Peterson-Berger), solo vv, chorus, orch/pf, 1922, rev. 1935–6;
Irmelin (Jacobsen, trans. Peterson-Berger), mixed vv, 1927, arr. T, male vv (1934);
Aspåkerspolska (Karlfeldt), 1927;
När jag för mig själv i mörka skogen går [When I walk alone in the dark forest], 1927;
Som stjärnorna på himmelen [Like the Stars in the Firmament], 1927
Jungfrun under lind (Recke, trans. Peterson-Berger), 1927;
Brudsviten hälsar Elisiv [The Bridal Suite Greets Elisiv] [from opera] (Peterson-Berger) (1927);
Soluppgång [Sunrise] (cant., Peterson-Berger), S, B, 4 solo vv, boys’ chorus, chorus, orch/pf, 1929;
Jämtlandssången [Song of Jämtland] (Peterson-Berger), unison, pf, 1931;
Danslek ur Ran [Dance Game from Ran] (Peterson-Berger), chorus/(chorus, pf) (1931), arr. male chorus (1941);
Svensk medborgarsång [Swed. Civic Song] (Peterson-Berger, after Bishop Thomas), unison, orch, 1934;
En Stockholms-sång (J. Bergman), unison, 1935
Fansång [Banner Song] (Peterson-Berger), 1936;
Idrottssång (Peterson-Berger) (1937);
Kör ur Arnljot (Peterson-Berger), male vv (1944);
Anne Knutsdatter (C.P. Riis, after Nor. trad.) (1950);
Kan det tröste [May it console] (C. Winther) (1950);
Les compagnons de la Marjolaine (trad.) (1950);
Skogssång [Song in the Wood] (A.T. Gellerstedt) (1950);
Solefallssång [Sunset Song] (N. Rolfsen) (1950);
Stämning [Mood] (S. Elmblad) (1950);
Jämtlands sångarförbunds hembygdshälsning [The Jämtland Union of Singers’ Greeting from their Native Place], male vv (1953)

Male-voice quartets:
En fjällfärd [A Mountain Journey] (Peterson-Berger), 1893;
Husarvisa [Hussar Song], 1894;
5 sånger (G. Fröding, A.V. Rydberg, Runeberg, Swed. trad.), 1895–6;
Guldfågel [Golden Bird] (Snoilsky), 1903;
Juninatt (Lermontov, trans. Peterson-Berger), 1903;
Killebukken [The Lamb] (Björnson), 1903;
I furuskogen [In the Pine Forest] (Nyblom, trans. Peterson-Berger), 1903;
Stämning [Mood] (Jacobsen, trans. Peterson-Berger), 1903;
Hyllning till Jämtland [Homage to Jämtland] (Peterson-Berger), 1910
Hembygdshälsning (Peterson-Berger), 1911, arr. unison chorus;
4 dikter (Karlfeldt), 1911–12;
Sommarkväll [Summer Evening] (Prince Wilhelm), 1912, arr. chorus; Asra (H. Heine, trans. Peterson-Berger), 1912;
Gillets skål [A Toast to the Guild] (J.W. Dumky), 1913;
Dalslands hembygdssång (T. Arne), 1916, arr. unison/partsong;
Jutta kommer till Folkungarna [Jutta Comes to Folkungarna] (V. von Heidenstam), 1922;
Kompankörer (Karlfeldt), 1924

Vocal orchestral:
Florez och Blanzeflor (O. Levertin), 1v, orch, 1898;
Älven till flickan [The River to the Girl] (Rydberg), 1v, orch, 1899;
Skogsrået [The Wood Spirit] (Rydberg), B-Bar, orch, 1899;
Gullebarns vaggsånger [The Cradle Songs of Darling Children] (V. von Heidenstam), Mez, orch, 1913;
Til Majdag (Jacobsen), 1v, orch, 1926;
Serenata (Nyblom), Mez/Bar, orch, 1932;
Det lysned i skoven [It dawned in the forest] (Moe), Mez/Bar, orch, 1934;
Höstsång [Autumn Song] (Heidenstam), 1v, orch, 1936
Orchestration of P. Heyse: Dyvekes sange (Drachmann), 1923

Songs:
all for 1v, pf
3 sånger (Jacobsen, Recke), 1887;
Aftonstämning [Evening Mood] (D. Fallström), 1888;
Och riddaren drog uti österland [And the knight went to the east] (A. Strindberg), 1892;
4 visor i folkton [4 Folk Ballads], op.5, 1892;
Jämtlandsminnen [Jämtland Memories] (Peterson-Berger), op.4, 1893;
Ur minnesångarna i Sverige (Atterbom), op.7, 1895;
2 orientalske sange (H. Drachmann), op.8, 1895;
3 sånger (Recke, trans. Peterson-Berger), op.10, 1895;
Ur en kärlekssaga [From a Love Story] (Peterson-Berger, after G. Walling), op.14, 1896
2 dikter (B. Mörner), 1896;
2 sånger (Moe, trans. Peterson-Berger, Nyblom), op.9, 1895–6;
Marits visor [Marit’s Songs] (Björnson), op.12, 1896;
Mor Britta [Old Britta] (F.A. Dahlgren), 1898;
5 Dichtungen (F. Nietzsche), 1901;
3 sånger ur Arnljot (Peterson-Berger), Bar, pf, 1909;
Vainos sånger ur Arnljot (Peterson-Berger), 1909;
4 Gedichte (Huch), 1910;
Svensk lyrik, serie I (Heidenstam, Levertin, Fröding, Rydberg), 6 vols., 1896–1913;
Frukttid (A. Österling), 1915;
2 orientaliska fantasier (H. Heine), 1923
Svensk lyrik, serie II (Karlfeldt), 7 vols., 1900–28;
Svensk lyrik, serie III (Strindberg, Österling, B. Bergman, Fröding), 6 vols., 1911–24;
3 andliga sånger av G***** [3 Sacred Songs of G*****], 1924;
2 romantiska visor (J.W. von Goethe, B. Bergman), 1932

Instrumental:

Orch.:
Orientalisk dans, 1890;
Majkarneval i Stockholm, ov., 1892–3;
Förspel till Sveagaldrar, ov., 1897;
Sym. no.1 ‘Baneret’ [The Banner], B , sketched 1889–90, composed 1903, rev. 1932–3;
I somras [Last Summer], suite, pf/orch, 1903;
Sym. no.2 ‘Sunnanfärd’ [The Journey to the South], E , 1910;
Sym. no.3 ‘Same-Ätnam’ [Lappland], f, 1913–15;
Romans, d, vn, pf/orch, 1915;
Koral och fuga ur Domedagsprofeterna, concert arr., 1915;
Earina [Spring], suite, 1917;
Italiana, suite, 1922;
Conc., f , vn, pf/orch, 1928;
Sym. no.4 ‘Holmia’ [Stockholm], A, 1929
Sym. no.5 ‘Solitudo’, b, 1932–3;
Törnrosasagan [The Tale of the Sleeping Beauty], suite, 1934 [based on Lyckan];
Ur Frösöblomster, suite, small orch, 1934
Orchestration of E. Grieg: Norwegian Dances, op.35, 1931
Arrs. by other hands of 47 pieces for orch, 65 for military band, 9 for 1v, military band

Chbr.:
Sonata no.1, e, op.1, vn, pf, 1887;
Bolero, Cantilena, vn, pf, 1888;
Melodi, F, vn, pf, 1889;
Preludium, 2 vn, 1889;
Berceuse, vc, pf, 1891;
Lyrisk sång, vn, pf, 1895;
Suite, op.15, vn, pf, 1896;
3 melodier ur Frösöblomster, vn, pf (1904);
Irmelin Rose, vn, pf (1909);
Serenad ur 4 danspoem, vn, pf (1909);
Sonata no.2, G, vn, pf, 1910;
Melodi, d, vn, pf, 1916;
En visa utan ord [A Song without Words], vn, pf, 1916;
5 sånger, vn, pf (1917) [from songs];
Danslek ur Ran [Dance Game from Ran], org/hmn (1922);
Vid Frösö kyrka, org/hmn (1923);
Gratulation ur Frösöblomster, vn, pf (1923);
Canzone, Melodia, vn, pf (1952);
Preludium, Intermezzo, 2 vn (1952)

Arrs.:
O. Bull: Saeterjentens söndag, vn, pf, 1891;
20 jämtpolskor [collected by S. Sahlin], 2 vn, 1902;
Jämtlandssången [trad. bridal melody], 2 vn (1932)

Piano:
En herrskapstrall [A Genteel Tune], 1883;
Valse burlesque, 1886; Canzonetta, 1888, arr. vn, pf (1925);
Valzerino, 1892;
Vikingabalk [Viking Code], pf/pf duet, 1893;
Brudmarsch [Bridal March], 1895;
Damernas album [Ladies’ Album], op.6, 1895;
Tonmålningar [Tone Pictures], op.13, 1896;
Frösöblomster, op.16, 1896;
6 låtar [6 Melodies], 1897;
Invention a 2 voci, 1897;
Glidande skyar [Gliding Skies], 1897;
Inledning till festspelet Sveagaldrar (1897);
Stjärngossarna [The Star Boys], 1897;
Norrländsk rapsodi, 1898;
4 danspoem, 1900, Serenad arr. vn, pf (1909);
Frösöblomster: ny samling [Frösö-Flowers: New Collection], 1900
I somras [Last Summer], 1903;
Ur sagospelet Lyckan (1903);
Scener och motiv ur Ran (1904);
Danslek ur Ran [Dance Game from Ran] (1906);
Dalmarsch (1906);
Kung Junis intåg, 1907;
Sånger [from songs], 2 vols. (1907, 1913);
Färdminnen [Travel Memories], 1908;
Ur Arnljot (1909); Böljebyvals (1909);
Frösöblomster III:
I Sommarhagen, 1914;
3 albumblad i dansform, 1917;
Earina [Spring], 1917;
Vallåt [Herding Melody], 1917;
Ur Domedagsprofeterna (1919);
September, 1920;
Italiana, 1922;
Ingrid och Ulf Tufvessons bröllop (1922) [from Ran];
3 nya dans-poem, 1914–23
Anakreontika I, 1922–3;
3 tondikter, 1924–6;
Solitudo, 1932;
På fjället i sol [On the Mountain in the Sunshine], 1932;
Anakreontika II, 1935;
Mirres menuett (1952)

Arrs.:
E. Sjögren: 10 romanser, 1896;
Svensk folkmusik, 2 vols., 1906

Literatura:

Essays on music in Dagens nyheter (1896–1936)
Svensk musikkultur (Stockholm, 1911)
Richard Wagner som kulturföreteelse (Stockholm, 1913; Ger. trans., 1917)
‘The Life Problem in Wagner’s Dramas’, MQ, ii (1916), 658–68
‘The Wagnerian Culture Synthesis’, MQ, vii (1921), 45–56
P. B.-recensioner (Stockholm, 1923) [selected criticism]
‘Beethoven aus Römischen Horizont’, Die Musik, xvii (1924–5), 416–23
Melodins mysterium (Stockholm, 1937)
Om musik, ed. T. Fredbärj (Stockholm, 1942)
Minnen, ed. T. Fredbärj (Uppsala, 1943)
Från utsiktstornet, ed. T. Fredbärj (Östersund, 1951)

Translations:
Richard Wagners skrifter i urval (Stockholm, 1901)
P. Quinault: Armida, 1907–8, unpubd
R. Wagner: Tristan och Isolde (Stockholm, 1908)
G. Keller: Romeo och Julia från byn (Stockholm, 1919)
Also trans. of works by Nietzsche 

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Olof Wilhelm Peterson-Berger (1867-1942) - Altres: Olof Wilhelm Peterson-Berger (1867-1942)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

The most successful of Peterson-Berger’s symphonies is the third, a work permeated by Scandinavian nature mysticism and drawing on the Sami jojkar music notated by Karl Tirén. The other symphonies are also more or less programmatic, and the Violin Concerto is a work of nature lyricism. Peterson-Berger’s lyrical gift appears to greatest advantage in the piano miniatures and songs, among which the Karlfeldt songs, highly varied in mood, hold a special position. While still at school he had directed and sung in choirs, and his early compositions include some notable choruses, often suggested by nature and outdoor life. His material progress was hindered by the many enemies he made through his criticism; he attacked showy virtuosity and dry academicism with satire, but also with profound conscientiousness. Although his attitudes became increasingly negative, particularly with regard to new music, his writing was marked by idealism and, by reason of its breadth and colour, it had an enormous influence on Swedish cultural life. A Peterson-Berger Society has been founded within the Royal Musical Academy, Stockholm.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

---

Maybe this is not the right place but; CPO has indeed made its own series with Peterson-Bergers symphonies. They were considered less than valuable before but should now be completely revalued. According to members of the Peterson-Berger society this recording is preferable. I remember the recording as a very happy occasion indeed with Leif Segerstam in excellent form. I think the critics have been overexaggarating the deficiencies of Peterson-Bergers symphonies. The first is a bold try indeed with exciting ideas and a most interesting fugue writing. His style is very easy to grasp. The second movement is based on an exquisite waltz melody, again Peterson-Berger is very easy to recognize. The trio is very much Mahler in Swedish style. The third movement would be a must for all lovers of Elgar heroism... The last symphony ends this CD. Here the composer is more inward and contemplating in style, a bit resigned in the end of a struggle for recognition. The third movement with its beautiful woodwind solos gives you the vision of Sweden at dusk during autumn. The leaves are falling and the dark is getting closer. But the last movement with its boisterous and jolly tarantella ideas concludes the symphony, and even Sibelius in the middle section!

STERLING (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Kungliga Hovkapellet; Leif Segerstam (conductor)
STERLING: PETERSON-BERGER, W. - Symphonies No. 1 & 5

IMSLP: Olof Wilhelm Peterson-Berger (1867-1942)

CPDL: Olof Wilhelm Peterson-Berger (1867-1942)

SPOTIFY: PETERSON-BERGER, W. - Symphonies No. 1 & 5



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

SCHUBERT, Ferdinand Lukas (1794-1859) - Requiem (1828)

Obra de Wilhelm August Rieder (1796-1880), pintor austríac (1)

- Recordatori de Ferdinand Lukas Schubert -

En el dia de la commemoració del seu 157è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Wilhelm August Rieder (Oberdöbling, 30 d'octubre de 1796 - Wien, 8 de setembre de 1880) va ser un dibuixant i pintor austríac. Fill del compositor Ambros Rieder, es va formar en pintura a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena, ciutat on va fer amistat amb Franz Schubert. Conseqüentment, va ser un dels pintors que va fer més retrats del músic, fet que el va ajudar a fer-se més conegut dins els ambients artístics de Viena. També va ser autor de pintures religioses i de temàtica històrica. Va morir a Viena el setembre de 1880.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Wilhelm August Rieder (1796-1880) - Altres: Wilhelm August Rieder (1796-1880)

---

Parlem de Música...

Ferdinand Lukas Schubert (Wien, 18 d'octubre de 1794 - Wien, 26 de febrer de 1859) va ser un professor i compositor austríac. Germà del conegut Franz Schubert, es va formar inicialment amb el seu pare abans d'entrar, el 1808, a la Normalhauptschule de Viena. El 1810 va ser nomenat assistent de professor a l'orfenat d'un suburbi Alsergrund abans d'assolir la condició de professor oficial el 1816. El 1824 va ser nomenat mestre principal de la Normalhauptschule, on va ser admirat pel seu servei eficient i per la seva labor d'inspecció d'escoles. En reconeixement, el 1851 va ser nomenat director de la mateixa escola. Va ser també compositor, principalment d'obra religiosa, i fins i tot va ser nomenat organista i mestre del cor de l'escola Alt-Lerchenfeld. Va col·laborar amb el seu germà, en va preservar acuradament la seva obra i la va promocionar activament. Va ser autor d'un Rèquiem en memòria del seu germà Franz. Ferdinand Lukas va morir a Viena el febrer de 1859.

OBRA:

Vocal religiosa:

Filiae Regum;
Regina Coeli;
Requiem op. 9;
Messe F-Dur (1830), opus 10;
Salve Regina, opus 12;
Hirtenmesse, opus 13;
2 Masses;
Other sacred works;

Literatura:

Der kleine, fleißige Kopfrechner. Ein Geschenk für Kinder, welche das Rechnen nicht zu vergessen […] wünschen. Wien, gedruckt bey Georg Überreuter, 1829. (Faks.-Ausg. Wien 1976, Nachwort von Hansjörg Krug)
Der kleine Geograph. Wien 1833.
Kleiner Feldmesser, oder erster Unterricht in der Geometrie. 2. Aufl. Wien 1836.
Kurzgefaßte Darstellung des österr. Kaiserstaates. Zum Gebrauche für die Jugend. 5., verb. Aufl. des „kleinen Oesterreichers“. Wien 1853.

Font: En català: Ferdinand Lukas Schubert (1794-1859) - En castellano: No disponible - In english: Ferdinand Lukas Schubert (1794-1859) - Altres: Ferdinand Lukas Schubert (1794-1859)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

No dubto que tots els lectors d'aquest espai coneixen, sobradament, a Franz Schubert. Però la dinastia familiar fou extensa, de fet Franz va tenir 14 germans dels quals en van sobreviure 5. Un d'aquests, gran desconegut però en certa forma essencial a l'hora de preservar l'obra del seu benaurat germà, va ser Ferdinand Lukas Schubert. I curiosament, també va ser compositor, si bé considerat poc afortunat en aquest art motiu pel qual el seu repertori, quasi íntegrament religiós, ha estat sistemàticament obviat al llarg de la història. Excepcionalment, i en motiu d'un peculiar i breu Rèquiem que va compondre el 1828, avui tindrem la fortuna de poder-lo escoltar, estudiar i jutjar. Una partitura, interessant des de dues perspectives. Una la històrica, amb un rerefons inevitablement dramàtic ja que fou escrita en memòria de Franz Schubert, qui sorprenentment, va arribar a escoltar el rèquiem pocs dies abans de la seva mort. De fet, fou interpretat per primera vegada el 3 de novembre de 1828 i Franz va morir el 19 de novembre, per tant, va poder ser testimoni d'una música fúnebre i premonitòria del seu final. La segona perspectiva serà la relacionada pròpiament amb la música i el seu context. I deixeu-me fer l'incís, abans me n'oblidi, que el rèquiem serà introduït per una altra partitura, el Veni Sancte Spiritus. Ambdues per a solistes, cor i orquestra, representen l'escàs bagatge disponible musicalment parlant de Ferdinand. De clara correspondència clàssica, el rèquiem presenta una durada excessivament breu que redunda dramàticament en cadascun dels moviments. Tanmateix, presenta alguns detalls interessants, a banda de la impecable interpretació que probablement fa major justícia de la que mereixeria, com el parell d'homenatges que Ferdinand fa en aquest rèquiem a dos músics que Franz va admirar profundament. Un és Mozart, que ressonarà amb força en el Quam olim Abrahae, i l'altre Johann Michael Haydn en el Benedictus. Un rèquiem que Franz devia agrair pel fet de ser obra del seu germà, a qui estimava, i que amb una música plena de sentiment va càlidament ajudar-lo a les portes del seu adéu etern!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Bernadette Degelin (soprano); Lucienne van Deyck (alto); Zeger Vandersteene (tenor); Kurt Widmer (bass); Maastricht Kamerchor; Louis Devos (1926-2015, conductor) 
YOUTUBE: Ferdinand Schubert - Requiem

IMSLP: Ferdinand Lukas Schubert (1794-1859)

CPDL: Ferdinand Lukas Schubert (1794-1859)

SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

LACHNER, Ignaz (1807-1895) - Concertino, Op. 43

Obra de Pierre-Auguste Renoir (1841-1919), pintor francès (1)

- Recordatori d'Ignaz Lachner -

En el dia de la commemoració del seu 121è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Pierre-Auguste Renoir (Llemotges, 25 de febrer de 1841 - Cagnes, 3 de desembre de 1919) va ser un pintor francès i un dels més cèlebres impressionistes. Fill d'un sastre que va traslladar la seva família a París, va treballar com a decorador en una fàbrica de porcellanes. Amb 17 anys va començar a copiar pintures sobre ventalls, pantalles de làmpades i persianes. Poc després va ser admès a l'Acadèmia de Belles Arts de París i el 1862 es va matricular a l'acadèmia del pintor suís Charles Gabriel Gleyre, on va coincidir amb els pintors Frederic Bazille, Claude Monet i Alfred Sisley. En l'obra d'aquell primer període va poder observar la influència dels primers pintors impressionista com Monet, especialment en el tractament de la llum, i d'Eugène Delacroix en el tractament del color. El 1864 va exposar per primera vegada a París, però no va ser veritablement reconegut fins el 1874, en la primera exposició de pintors de la nova escola impressionista. Per exemple, de 1876 va ser El ball del Moulin de la Galette (Museu d'Orsay, París), una de les obres més famoses de l'impressionisme. També va realitzar notables retrats com els de Madame Charpentier i els seus nens (1878, Museu Metropolità, Nova York) i Jeanne Samary (1879, Museu del Louvre, París). El 1883 va aconseguir una gran reputació amb l'exposició individual celebrada a la galeria Durand-Ruel de París. Entre els anys 1884 i 1887 va realitzar unes sèries d'estudis de grup de figures nues conegudes com Les grans banyistes (Museu d'Art, Filadèlfia). En els seus últims 20 anys va patir artritis i va continuar treballant amb un pinzell lligat al braç. El seu fill Jean Renoir es va fer famós com a cineasta internacional. Pierre-Auguste Renoir va morir el desembre de 1919 a Cagnes.

Font: En català: Pierre-Auguste Renoir (1841-1919) - En castellano: Pierre-Auguste Renoir (1841-1919) - In english: Pierre-Auguste Renoir (1841-1919) - Altres: Pierre-Auguste Renoir (1841-1919) 

---

Parlem de Música...

Ignaz Lachner (Rain am Lech, 11 de setembre de 1807 - Hannover, 24 de febrer de 1895) va ser un director i compositor alemany. Germà de l'organista Theodor Lachner, es va formar inicialment a Augsburg i Munich abans de viatjar a Viena on va estudiar amb el seu germà Franz Lachner, en aquell temps organista a una església luterana de la ciutat austríaca. El 1828 va assolir el càrrec d'assistent del Kapellmeister de la Wiener Hofoper. Poc després va viatjar a Suttgart on va assolir el càrrec de director musical de la cort, càrrec que va mantenir durant 5 anys. El 1836 va viatjar a Munich on va ser, novament, assistent de mestre de capella a partir del 1842. El 1853 va rebre una petició d'Hamburg per accedir al càrrec de mestre de capella oficial del teatre de la ciutat. El 1858 va viatjar a Stockholm on també va ser nomenat Kapellmeister. A partir del 1861 i fins a la seva jubilació el 1875, va ser director d'orquestra a Frankfurt. Com a compositor va escriure nombrosa música vocal per al teatre i obra de cambra. Va morir a Hannover el febrer de 1895.

OBRA:

(selective list)

Vocal secular:

Stage:
Der Geisterturm (op), Stuttgart, 1837
Die Regenbrüder (op, E. Mörike and H. Kurz), Stuttgart, 1839
Loreley (op), Munich, Hofoper, 1846, vs (Heidelberg, c1846)
Alpenszenen (all performed Munich, Hofoper, c1850): ’s letzti Fensterln (J.G. Seidel and W. von Kobell);
Drei Jahrln nach’m letzten Fensterln (Seidl);
Die beiden Freier;
Der Freiherr als Wildschütz; Der Ju-Schroa

Vocal religiosa:

Deutsche Vesper, chorus, orch, org; songs, 1v, pf

Instrumental:

Concertino;
7 str qts [2 for 3 vn, va; 1 for 4 vn];
6 pf trios;
3 sonatinas, 2/3 vn;
Sonata, vn, pf
7 pf sonatas;
Sonata, pf 4 hands;
Kindersinfonie, pf,
9 children’s insts

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Ignaz Lachner (1807-1895) - Altres: Ignaz Lachner (1807-1895)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

This CD gathers together a group of rarely heard concertante pieces for various combinations of wind instruments by four composers of the 18th and 19th centuries, Franz Danzi, Agostino Belloli, Louis Emmanuel Jadin, and Ignaz Lachner. The soloists, Egils Sefers (clarinet), Niels Anders Vedsten Larsen (bassoon) and David Palmquist (horn), are all members of the Danish Wind Quintet “Clarion”. The Sinfonietta Riga is conducted by Claus Efland. Apart from the Danzi work, all these concertante works are receiving their first recordings. The concertanate works on this collection are Belloli’s Concerto for clarinet, horn and orchestra, Danzi’s Concertino for clarinet, bassoon and orchestra B flat major op. 475, Lachner’s Concertino for horn, bassoon and orchestra op. 43, and Jadin’s Symphonie Concertante for clarinet, horn, bassoon and orchestra. All these pieces are heard in their premiere recordings, with the exception of Danzi’s Concertino. Danish-born conductor Claus Efland is one of the most widely-respected and versatile conductors of his generation. Born in 1974, he later moved to London, where he studied conducting with John Carewe and Neil Thomson at the Royal College of Music. His studies were further consolidated by a period of work with the Staatskapelle Dresden where he acted as assistant to Sir Colin Davis. Claus Efland has received numerous awards for his conducting including the Theodore Stier Prize and the prestigious Scandinavian Leonie Sonning Award. In 2004 he was a prizewinner at the Donatella Flick Competition in London. He was appointed Music Director of the Bardi Symphony Orchestra in 2008.

PRESTOCLASSICAL (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Egils Sefers (clarinet); Niels Anders Vedsten Larsen (bassoon); David Palmquist (horn); Sinfonietta Riga; Claus Efland
AMAZON: Concertante Virtuosic Wind Concertos

IMSLP: Ignaz Lachner (1807-1895)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Concertante Virtuosic Wind Concertos



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!