diumenge, 20 de desembre del 2015

FRÖHLICH, Friedrich Theodor (1803-1836) - Christmas Mass (1828)

Ferdinand Georg Waldmüller - After School (1841)
Obra de Ferdinand Georg Waldmüller (1793-1865), pintor austríac (1)



- Bon Nadal i Feliç Any Nou -
(... viatjant per l'univers ...)



Parlem de Pintura...

Ferdinand Georg Waldmüller (Wien, 15 de gener de 1793 - Hinterbrühl, 23 d'agost de 1865) va ser un escriptor i pintor austríac i un representant destacat del moviment Biedermeier. Va estudiar durant poc temps a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena per ràpidament independitzar-se tot pintant retrats. El 1811, va obtenir un càrrec de docent per als fills del comte Gyulay, a Croàcia. Tres anys més tard, va tornar a Viena i va treballar el seu estil copiant les obres de grans mestres. Aviat es va interessar per la naturalesa i va començar a pintar paisatges. És en aquesta temàtica on va assolir la seva major originalitat. El seu sentit del color i bon coneixement de la natura, el van ajudar a aconseguir algunes pintures molt notables. El 1823 va fer un retrat de Ludwig van Beethoven que va servir de base a Lazarus Sichling per a realitzar el gravat més conegut del músic. Va estar treballant durant un temps com a professor de l'Acadèmia de Belles Arts de Viena, però sovint va mostrar divergències amb l'elit de Viena a causa de les seves crítiques sobre el sistema acadèmic de l'Acadèmia, ja que el seu interès era la naturalesa. Va ser autor d'un gran nombre de retrats així com de paisatges i pintures de gènere. Va dedicar temps a la literatura d'art tot escrivint obres de perfil pedagògic en aquest sentit. Va morir a Hinterbrühl l'agost de 1865.

Font: En català: No disponible En castellano: Ferdinand Georg Waldmüller (1793-1865) In english: Ferdinand Georg Waldmüller (1793-1865) - Altres: Ferdinand Georg Waldmüller (1793-1865)



Parlem de Música...

Friedrich Theodor Fröhlich (Brugg, 20 de febrer de 1803 - Aarau, 16 d'octubre de 1836) va ser un compositor suís. El 1823 va viatjar a Berlín on, tot i estudiar Dret, es va formar musicalment. El 1824 va tornar a Brugg on va rebre classes de composició per tornar a Berlín el 1826 on va estudiar amb C.F. Zelter i Bernhard Klein. Allà va fer amistat amb Felix Mendelssohn i amb el filòleg W.H. Wackernagel i va ser on també va publicar les seves primeres obres. El 1830 va viatjar a Aarau on va assolir un càrrec de professor musical de l'escola local. També va ser director de la Singakademie de la ciutat i va tenir un gran nombre d'alumnes. L'elevada diversitat de càrrecs que va tenir en aquell temps van acabar condicionant la seva labor com a compositor. Aquesta circumstància va ser determinant en la seva vida ja que la seva música no només va perdre presència escènica sinó que també va motivar crítiques per l'excessiva fidelitat al neoclassicisme. El seu repertori tot i no ser molt extens va romandre en general desconegut i poques vegades publicat. Deprimit i incomprès, es va acabar suïcidant l'octubre de 1836.

OBRA:

Printed works published in Berlin unless otherwise stated:

Vocal secular:

Duets:
Hausstandslieder, S, T, pf, 1835

For 1v, pf:
Wanderlieder (W. Müller), op.2 (1828);
8 deutsche Canzonetten, op.3 (1828);
Geistliche Gesänge, op.4 (1829);
9 deutsche Lieder (W.H. Wackernagel), op.5 (1829);
Geistliche Lieder (Novalis), op.6 (1829);
3 aargauische Volkslieder, op.7 (1829);
Lobgesang der Maria, op.9 (1829);
6 Lieder, A, pf, op.8 (Leipzig, 1830);
12 Lieder (J. Kerner), op.10 (1832);
Persische Lieder (F. Rückert), op.12 (1834);
others, unpubd

Vocal religiosa:

Choral with orch (all with solo vv):
Ps cxxxvii, 1827;
2 masses, 1828, 1835;
Totenfeier, 1829;
Passionskantate, 1831;
Jesus der Kinderfreund (cant.), 1834;
Ps i, 1836

Other choral (pf acc. unless stated):
Die Elfen, female vv, 1827;
Schweizerlieder, unacc. male vv, op.1 (Leipzig, 1827);
Weihnachtskantate, solo vv, chorus, 1830;
Grabgesang Heloisens, S, chorus, 1830;
Epiphanias, 3 male vv, 1830;
Gesang der Geister über den Wassern, 1831;
Meeresstille und glückliche Fahrt (J.W. von Goethe), 1831;
Litanei, unacc. chorus, 1832;
Das unser Vater, unacc. chorus, 1832;
Schifferreigung, 3 male vv, op.11 (?1833);
Preis der Liebe, 1834;
Lieder im Volkston, unacc. male vv, op.13 (1834);
several unpubd mass movts

Instrumental:

Orch:
2 syms., A, 1830, 1 lost;
3 ovs., zu Dyhrns Konradin, 1827, B , 1832, zu Passionsmusiken, 1835

Chbr:
numerous str qts, f, 1826, g, 1826, E, 1828, c, 1832;
Qnt, pf, 2 vn, 2 hn, 1833;
Pf Qt, unpubd;
2 sonatas, vn, pf;
Fantasia, vn, pf, 1832;
notturni, vn, pf;
2 sonatas, vc, pf

Pf 4 hands:
Fugues, 1832;
Ov., E , 1833;
Variations

Pf solo:
20 sonatas, A, 1831, 19 lost;
elegies;
fantasias;
variations

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Friedrich Theodor Fröhlich (1803-1836) - Altres: Friedrich Theodor Fröhlich (1803-1836)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Estimades amigues i amics, l'any finalitza i ho fa carregat d'incerteses que ens envolten però el que no canvia és el Nadal, festa espiritual per uns, pornografia i perversió capitalista per altres i per molts excusa per evaporar-se i gaudir d'un pertinent silenci. Aquest serà el cas d'aquest espai, després d'un any en què la música, com sempre, ha estat la verdadera i única protagonista. Si em demanessin un resum, no gosaria elevar al cel a un o altre músic ja que els exemples d'extraordinària bellesa han estat molts i recurrents. El benefici és la constant, inacabable diria, llista de noms que s'amplia sense fi ni horitzó condicionant-me, a mi mateix, a l'hora de visualitzar el final definitiu d'aquesta aventura, que obligadament arribarà. En tot cas, la corda és llarga i resistent i si la salut, els equilibris emocionals i la paciència m'ho permeten, seguiré donant guerra musical alguns anys més. La retòrica pròpia, com sempre prescindible, serà més sintètica i limitada a la ciència musical però no em cansaré de repetir que les meves paraules, en essència, són innecessàries ja que els tangibles que la música transmet són descaradament diferenciats per a cadascun de nosaltres. L'exemple d'avui, en veu d'un enigmàtic i desconegut compositor suís, així ens ho demostra. Una Missa de Nadal per a solistes, cor i orquestra i publicada el 1828 que Fröhlich va escriure amb la mirada clavada al moribund i agonitzant classicisme del seu temps. Una metodologia musical que personalment em fa perdre la consciència del plaer que em provoca però que de ben segur a molts de vosaltres avorreix. I és que la música té aquest poder, universal diria, de transmetre emocions i realitats divergents en tots nosaltres. Així ha estat aquest any 2015 que finalitza, amb quantitat d'efemèrides que incansablement he buscat per tal de celebrar o commemorar, encara que fos fugaçment i per un dia, a totes les ànimes que van donar el seu temps, o part d'aquest, a la música. Un art que no tant sols ens regala somriures i felicitat espontània sinó que ens permet dotar d'un sentit mínim la incomprensible, per sempre més, existència. Bon Nadal i Feliç Any Nou... ens veiem el 2016!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 19 de desembre del 2015

MACDOWELL, Edward Alexander (1860-1908) - Lancelot und Elaine (1886)

Eugene Louis Lami - Concert in the Gallerie des Guise at Chateau d’Eu (1844)
Obra d'Eugène Lami (1800-1890), pintor francès (1)



- Recordatori d'Edward Alexander MacDowell -
En el dia de la celebració del seu 155è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Eugène Louis Lami (París, 12 de gener de 1800 - París, 19 de desembre de 1890) va ser un litògraf i pintor francès. Va estudiar pintura amb Horace Vernet, qui el 1817 el va enviar a continuar la seva formació amb el pintor Baró Gros a l'Escola de Belles Arts, on també va conèixer a Théodore Géricault i on va aprendre aquarel·la del pintor romàntic anglès Richard Parkes Bonington. Bona part dels seus primers treballs van ser litografies, una tècnica que començava a ser explotada comercialment. Entre el 1819 i 1821, va produir moltes litografies sobre la cavalleria espanyola, així com sèries important per als uniformes de l'exèrcit francès. Les seves representacions de temes militars van despertar l'interès de la família reial. Louis-Philippe li va encarregar nombroses pintures de temes militars per al museu d'Història de França de Versalles. Més tard es va especialitzar en escenes de gènere i en la vida elegant de la cort i de la burgesia. Anys després va tornar a l'aquarel·la, tècnica que ja no abandonaria. Precisament, als 79 anys va fundar Societat d'Acuarel·listes Francesos. Va morir a París el desembre de 1890.

Font: En català: No disponible En castellano: Eugène Lami (1800-1890) In english: Eugène Lami (1800-1890) - Altres: Eugène Lami (1800-1890)



Parlem de Música...

Edward Mac Dowell (New York, 18 de desembre de 1860 - New York, 23 de gener de 1908) va ser un compositor estatunidenc, considerat un dels músics nord-americans més representatius del segle XIX. De família acomodada, va rebre les seves primeres classes de piano a Nova York, per a més tard perfeccionar el seu art al Conservatori de París i a Alemanya. Amb 21 anys es va convertir en professor de piano al Conservatori de Darmstadt, interpretant per Franz Liszt seu primer Concert per a Piano No.1 a Weimar. El 1886 va compondre el seu Concert per a Piano No.2 que va suposar el seu retorn triomfal als Estats Units dos anys després. La seva reputació va créixer ràpidament i ben aviat es va convertir en el compositor més famós del seu país. A partir d'aleshores va viure a Boston i més tard a Nova York, on va ser professor a la Universitat de Columbia. Va ser un dels fundadors de l'Acadèmia Nord-americana d'Arts i Lletres, transformant la seva casa d'estiu a Peterborough en una colònia per a artistes. Va morir a Nova York el gener de 1908.

OBRA:

Vocal secular:

Songs:
all for 1 voice and piano
Der Fichtenbaum (H. Heine), US-NYcu
Lieber Schatz (W. Osterwald), NYcu
11 Drei Lieder, 1881 (Leipzig, 1883): 1 Mein Liebchen, 2 Du liebst mich nicht (Heine), 3 Oben wo die Sterne (Heine)
12 Zwei Lieder, 1880–81 (Leipzig, 1883): 1 Nachtlied (E. Geibel), 2 Das Rosenband (F.G. Klopstock); Nachtlied orchd 1880, Wc
O mistress mine (W. Shakespeare), ?1884, Wc
26 From an Old Garden (M. Deland), 1886–7 (New York, 1887): 1 The Pansy, 2 The Myrtle, 3 The Clover, 4 The Yellow Daisy, 5 The Bluebell, 6 The Mignonette
33 Drei Lieder, 1887–8 (Breslau and New York, 1889): 1 Bitte (A Request) (J.C. Glücklich, trans. MacDowell), 2 Geistliches Wiegenlied (Cradle Hymn) (Lat. anon.), 3 Idylle (Idyll) (J.W. von Goethe, trans. MacDowell); nos.2 and 3 rev. ?1894, no.2 with Eng. text by S.T. Coleridge (New York, 1894)
34/2 If I had but two little wings, ?1887, MS lost, photocopies, MacDowell Colony and M.M. Lowens’s private collection
34 Two Songs (R. Burns), 1887 (Boston, 1889): 1 Menie, 2 My Jean; no.1 ed. in 1912, no.2 ed. in 1912
40 Six Love Songs (W.H. Gardner), 1890 (Boston, Leipzig and New York, 1890): 1 Sweet blue-eyed maid, 2 Sweetheart, tell me, 3 Thy beaming eyes, 4 For sweet love’s sake, 5 O lovely rose, 6 I ask but this; no.3 ed. in 1912, 1912, nos.1–2 in Hi
47 Eight Songs, 1893 (Leipzig and New York, 1893): 1 The robin sings in the apple-tree (MacDowell), 2 Midsummer Lullaby (after Goethe), 3 Folksong (W.D. Howells), 4 Confidence (MacDowell), 5 The west-wind croons in the cedar-trees (MacDowell), 6 In the Woods (after Goethe), 7 The Sea (Howells), 8 Through the Meadow (Howells); nos.1–8 in Hi
9 Two Old Songs, 1894 (New York, 1894): 1 Deserted (Burns), 2 Slumber Song (MacDowell); no.1 ed. in 19121, 19122
56 Four Songs (MacDowell), 1898 (New York, 1898): 1 Long ago, 2 The swan bent low to the lily, 3 A maid sings light, 4 As the gloaming shadows creep; no.2 ed. in 1912, no.3 ed. in 1912, nos.1–4 in Hi
58 Three Songs (MacDowell), 1899 (Boston, Leipzig and New York, 1899): 1 Constancy (New England AD 1899), 2 Sunrise, 3 Merry Maiden Spring; nos.1–3 in Hi
60 Three Songs (MacDowell), 1901 (Boston, Leipzig and New York, 1902): 1 Tyrant Love, 2 Fair Springtide, 3 To the Golden Rod; no.2 ed. in 1912, no.3 ed. in 1912, nos.1–3 in Hi

Partsongs:
unless otherwise stated, for male chorus in 4 parts and with piano accompaniment
27 Drei Lieder für vierstimmigen Männerchor, unacc., 1887 (Boston and Leipzig, 1890): 1 Oben wo die Sterne glühen (In the starry sky above us) (Heine, trans. MacDowell), 2 Schweizerlied (Springtime) (Goethe, trans. MacDowell), 3 Der Fischerknabe (The Fisherboy) (F. von Schiller, trans. MacDowell)
41 Two choruses, 1890 (Boston, Leipzig and New York, 1890): 1 Cradle Song (MacDowell, after P. Cornelius), 2 Dance of Gnomes (MacDowell)
43 Two Northern Songs (MacDowell), mixed chorus 4vv, 1890–91 (Boston, Leipzig and New York, 1891): 1 The Brook, 2 Slumber Song
44 Barcarole (F. von Bodenstedt, trans. MacDowell), mixed chorus 8vv, pf 4 hands, 1890 (Boston and Leipzig, 1892)
3 Two choruses (New York, 1897): 1 Love and Time (M. Farley), 1896, 2 The Rose and the Gardener (A. Dobson), 1897
52 Three choruses, 1896–7 (New York, 1897): 1 Hush, hush! (T. Moore), 2 From the Sea (MacDowell), 3 The Crusaders (MacDowell)
53 Two choruses (R. Burns), 1897 (New York, 1897): 1 Bonnie Ann, 2 The Collier Lassie
54 Two choruses (MacDowell) (New York, 1898): 1 A Ballad of Charles the Bold, 1897, 2 Midsummer Clouds, 1887
5 The Witch (MacDowell), 1897 (New York, 1898)
Two Songs from the Thirteenth Century (trans. MacDowell), 1897 (New York, 1897): 1 Winter wraps his grimmest spell (after N. von Reuenthal), 2 As the gloaming shadows creep (after Frauenlob)
6 War Song (MacDowell), 1898 (New York, 1898)
College Songs for Male Voices, 1900–01 (Boston and New York, 1901): 1 Columbia’s Sons (E. Keppler), unison male vv, 2 We love thee well, Manhattanland (MacDowell), 3 Columbia! O alma mater (MacDowell), 4 Sturdy and Strong (MacDowell), 5 O wise old alma mater (MacDowell), 6 At Parting (MacDowell), unacc.
Two College Songs (MacDowell), female chorus 4vv, ?1901–2 (Boston and New York, 1907): 1 Alma mater, 2 At Parting [rev. of College Songs for Male Voices, nos.3 and 6]
Summer Wind (R. Hovey), female chorus 4vv, ?1902 (Boston and New York, 1902)

Instrumental:

Orch.:
reductions for piano(s) by the composer
op.
15 Piano Concerto no.1, a, 1882, 2 pf (Leipzig, Brussels and New York, 1884), fs (Leipzig and New York, 1911); movts 2 and 3, New York, 30 March 1885, complete, Boston, 3 April 1888
22 Hamlet, Ophelia, sym. poems, 1884–5 (Breslau and New York, 1885), pf 4 hands (Breslau and New York, 1885);
Ophelia, New York, 4 Nov 1886, complete, Wiesbaden, 26 Dec 1886
23 Piano Concerto no.2, d, 1884–6, 2 pf (Leipzig and Brussels, 1890), fs (Leipzig and New York, 1907); New York, 5 March 1889
25 Lancelot und Elaine, sym. poem after A. Tennyson, 1886 (Breslau and New York, 1888), pf 4 hands (Breslau and New York, 1888); Boston, 10 Jan 1890
29 Lamia, sym. poem after J. Keats, 1887 (Boston, Leipzig and New York, 1908), pf 4 hands (Boston, Leipzig and New York, 1908); ?Boston, 23 Oct 1908
30 Die Sarazenen, Die schöne Aldâ, 2 frags. after The Song of Roland, 1886–90 (Leipzig and New York, 1891), pf 4 hands (Leipzig and New York, 1891); Boston, 5 Nov 1891
35 Romanze, vc, orch, 1887 (Breslau and New York, 1888), vc, pf (Breslau and New York, 1888); Darmstadt, 1887/8
42 Suite, a, 1888–91 (Boston and Leipzig, 1891), pf 4 hands (Boston and Leipzig, 1883), no.3 added 1893 (Boston, 1893): 1 In einem verwünschten Walde (In a Haunted Forest), 2 Sommer-Idylle (Summer Idyll), 3 Im Oktober (In October), 4 Gesang der Hirtin (The Shepherdess’s Song), arr. pf (1906, 1908), 5 Waldgeister (Forest Spirits); Worcester, MA, 24 Sept 1891, complete, Boston, 25 Oct 1895
48 Suite no.2 ‘Indian’, e, 1891–5 (Leipzig and New York, 1897): 1 Legend, 2 Love Song, 3 In War-time, 4 Dirge, 5 Village Festival; New York, 23 Jan 1896

Piano:
for 2 hands unless otherwise stated
Improvisations (Rêverie), 1876, MS op.1, US-Wc
8 chansons fugitives, 1876, MS op.2, Wc
Petits morceaux, 1876, MS op.3, Wc
3 petits morceaux, 1876, MS op.4, Wc, also as op.5, NYp
Suite de 5 morceaux, 1876: 1 Barcarolle, MS op.5, Wc; 2 La petite glaneuse, 3 Dans la nuit, 4 Le réveille matin, 5 Cauchemar, lost
10 Erste moderne Suite, e, 1880–81 (Leipzig, 1883), rev. 1904–5 (Leipzig and New York, 1906): 1 Praeludium, rev. 1904 (Leipzig and New York, 1904), 2 Presto, 3 Andantino und Allegretto, 4 Intermezzo, 5 Rhapsodie, 6 Fuge
13 Prélude et fugue, d, 1881 (Leipzig, 1883)
14 Zweite moderne Suite, a, 1882 (Leipzig, 1883): 1 Praeludium, 2 Fugato, 3 Rhapsodie, 4 Scherzino, 5 Marsch, 6 Phantasie-Tanz
16 Serenade, 1882 (Leipzig, 1883)
17 Zwei Fantasiestücke, 1883 (Breslau and New York, 1884): 1 Erzählung, 2 Hexentanz
18 Zwei Stücke, 1884 (Breslau and New York, 1884): 1 Barcarolle, 2 Humoreske
19 Wald Idyllen, 1884 (Leipzig, 1884): 1 Waldesstille, 2 Spiel der Nymphen, 3 Träumerei, 4 Driaden-Tanz
20 Drei Poesien, 4 hands, 1885 (Breslau and New York, 1886): 1 Nachts am Meere, 2 Erzählung aus der Ritterzeit, 3 Ballade
21 Mondbilder nach H.C. Andersen’s Bilderbuch ohne Bilder, 4 hands, 1885 (Breslau and New York, 1886): 1 Das Hindumädchen, 2 Storchgeschichte, 3 In Tyrol, 4 Der Schwan, 5 Bärenbesuch
24 Vier Stücke, 1886 (Breslau and New York, 1887): 1 Humoreske, 2 Marsch, 3 Wiegenlied, 4 Czardas; no.1 ed. in A
28 Idyllen, 1887 (Breslau and New York, 1887), rev. as Six Idyls after Goethe, 1901 (Boston and New York, 1901): 1 Ich ging im Walde (In the Woods), 2 Unter des grünen blühender Kraft (Siesta), 3 Füllest wieder Busch und Thal (To the Moonlight), 4 Leichte silberwolken Schweben (Silver Clouds), 5 Bei dem Glanz der Abendröthe (Flute Idyl), 6 Ein Blumenglöckchen (The Bluebell); nos.1 and 3 ed. in A
31 Sechs Gedichte nach Heinrich Heine, 1887 (Breslau and New York, 1887), rev. as Six Poems after Heine, 1901 (Boston and New York, 1901): 1 Wir sassen am Fischerhause (From a Fisherman’s Hut), 2 Fern an schottischer Felsenküste (Scotch Poem), 3 Mein Kind, wir waren Kinder (From Long Ago), 4 Wir führen allein im Dunkeln (The Postwaggon), 5 König ist der Hirtenknabe (The Shepherd Boy), 6 Der Tod, das ist die kühle Nacht (Monologue); no.2, in 1906, ed. in A
32 Vier kleine Poesien, 1887 (Leipzig and New York, 1888): 1 Der Adler (The Eagle) [after Tennyson], 2 Das Bächlein (The Brook) [after Bulwer-Lytton], 3 Mondschein (Moonshine), [after D.G. Rossetti], 4 Winter [after P.B. Shelley]; nos.1 and 3 ed. in A
36 Etude de concert, 1887 (Boston, 1889)
37 Les orientales, 3 morceaux after V. Hugo, 1887–8 (Boston and Leipzig, 1889): 1 Clair de lune, 2 Dans le hamac, 3 Danse andalouse; no.3 1908, ed. in W
38 Marionetten, 1888 (Breslau and New York, 1888); rev. as Marionettes, 1901 (Boston and New York, 1901) [nos.1 and 8 added 1901]: 1 Prologue, 2 Soubrette, 3 Liebhaber (Lover), 4 Bube (Villain), 5 Liebhaberin (Lady-Love), 6 Clown, 7 Hexe (Witch), 8 Epilogue; nos.1 and 8 in 1908, nos.2, 4 and 6 ed. in A
39 12 Etüden, 1889–90 (Boston and Leipzig, 1890): 1 Jagdlied (Hunting Song), 2 Alla tarantella, 3 Romanze (Romance), 4 Arabeske (Arabesque), 5 Waldfahrt (In the Forest), 6 Gnomentanz (Dance of the Gnomes), 7 Idylle (Idyl), 8 Schattentanz (Shadow Dance), 9 Intermezzo, 10 Melodie (Melody), 11 Scherzino, 12 Ungarisch (Hungarian); nos.2 and 10 in 1906, 1908, nos.2 and 12 ed. in A
45 Sonata tragica, g, 1891–2 (Leipzig and New York, 1893)
46 Zwölf Virtuosen-Etüden, 1893–4 (Leipzig and New York, 1894): 1 Novelette, 2 Moto perpetuo, 3 Wilde Jagd, 4 Improvisation, 5 Elfentanz, 6 Valse triste, 7 Burleske, 8 Bluette, 9 Träumerei, 10 Märzwind, 11 Impromptu, 12 Polonaise; nos.1, 4 and 10 ed. in A
49 Air et rigaudon, ?1894 (Boston, 1894); Rigaudon ed. in A
50 Sonata eroica, g, 1894–5 (Leipzig and New York, 1895)
51 Woodland Sketches, 1896 (New York, 1896): 1 To a Wild Rose, 2 Willo’ the Wisp, 3 At an Old Trysting-Place, 4 In Autumn, 5 From an Indian Lodge, 6 To a Water-Lily, 7 From Uncle Remus [after J.C. Harris], 8 A Deserted Farm, 9 By a Meadow Brook, 10 Told at Sunset; nos.5 and 8 in 1906, no.8 in 1908, no.1 transcr. 1v, pf in 19121, 19122, nos.1, 4 and 7–9 ed. in W, nos.1, 5–7 ed. in A, nos. 1–10 in Hii
1 Amourette, 1896 (New York, 1896); in 1906
2 In Lilting Rhythm, 1896 (New York, 1897)
55 Sea Pieces, 1896–8 (New York, 1898): 1 To the Sea, 2 From a Wandering Iceberg, 3 A.D. MDCXX, 4 Starlight, 5 Song, 6 From the Depths, 7 Nautilus, 8 In Mid-Ocean; no.5, as Sea Song in 1906, no.5 in 1908, nos.3 and 5 ed. in W, nos.2, 4, and 5 ed. in A, nos.1–8 in Hii
4 Forgotten Fairy Tales, 1897 (New York, 1897): 1 Sung Outside the Prince’s Door, 2 Of a Tailor and a Bear, 3 Beauty in the Rose-garden, 4 From Dwarfland; no.1 ed. in A
7 Six Fancies, 1898 (New York, 1898): 1 A Tin Soldier’s Love, 2 To a Humming Bird, 3 Summer Song, 4 Across Fields, 5 Bluette, 6 An Elfin Round; no.2 in 1906, no.1 ed. in A
57 Sonata no.3 ‘Norse’, d, 1898–9 (Boston, Leipzig and New York, 1900)
59 Sonata no.4 ‘Keltic’, e, 1900 (Boston, Leipzig and New York, 1901)
61 Fireside Tales, 1901–2 (Boston, Leipzig and New York, 1902): 1 An Old Love Story, 2 Of Br’er Rabbit [after J.C. Harris], 3 From a German Forest, 4 Of Salamanders, 5 A Haunted House, 6 By Smouldering Embers; no.6 in 1906, no.1 in 1908, nos.1, 4 and 6 ed. in W, no.2 ed. in A, nos. 1–6 in Hii
62 New England Idyls, 1901–2 (Boston, Leipzig and New York, 1902): 1 An Old Garden, 2 Mid-Summer, 3 Mid-Winter, 4 With Sweet Lavender, 5 In Deep Woods, 6 Indian Idyl, 7 To an Old White Pine, 8 From Puritan Days, 9 From a Log Cabin, 10 The Joy of Autumn; no.9 in 1908, nos.1, 4, 6, 8 and 9 ed. in W, nos.7 and 9 ed. in A, nos.1–10 in Hii

Other works:
Suite, vn, pf, ?1877, Wc
Cadenza for Mozart: Conc., d, k466, 1st movt, pf, ?1882, Wc
Technical Exercises, Pt 1, pf, 1893–4 (Leipzig and New York, 1894)
Technical Exercises, Pt 2, pf, 1893–5 (Leipzig and New York, 1895)

Editions, arrangements:
Orch:
J. Raff: Romeo und Juliet Ov., Macbeth Ov., 1890–91 (Boston, 1891) [also arr. 2 pf]

Pf:
kbd pieces by J.S. Bach [6], 1890 (Boston and Leipzig, 1890);
H. Huber, Handel-Lavignac, M. van Westerhout, 1894 (New York, 1894);
Glinka-Balakirev, F. Liszt, M. Moszkowski [2], G. Pierné [2], H. Reinhold, N.V. Shcherbachov, J. Ten Brink, van Westerhout, N.A. Rimsky-Korsakov, G. Martucci, P. Geisler, T. Dubois, C. Cui, 1894–5 (New York, 1895);
Liszt, Geisler [2], Alkan, P. Lacombe, F. Couperin, Pierné, 1896 (New York, 1896);
G.B. Grazioli, 1899 (Boston, Leipzig and New York, 1900);
J.B. Loeillet, J.-P. Rameau [2], J. Mattheson, Couperin, C.F. Graun, 1899–1900 (Boston, Leipzig and New York, 1900);
Couperin, 1900 (Boston, Leipzig and New York, 1900);
Loeillet, 1902 (Boston, Leipzig and New York, 1902)

Chorus, 4 male vv:
partsongs by S. Moniuszko, A.P. Borodin, N.A. Sokolov, N.A.M. Filke, G. Ingraham, C. Beines, Rimsky-Korsakov, F. von Holstein, 1897 (New York, 1897);
Sokolov, J.V. von Wöss, M. Arnold, 1897–8 (New York, 1898)

Literatura:

Composer versus Student’, Boston Musical Herald, xiii (1892), 47
Music at Columbia’, Columbia University Bulletin, no.15 (1896), 13
W.J. Baltzell, ed.: Critical and Historical Essays: Lectures Delivered at Columbia University (Boston, 1912/R1969 with introduction by I. Lowens

Font: En català: Edward Alexander Macdowell (1860-1908) En castellano: Edward Alexander Macdowell (1860-1908) In english: Edward Alexander Macdowell (1860-1908) - Altres: Edward Alexander Macdowell (1860-1908)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

That MacDowell was drawn to the symphonic poem is not surprising, given that his stay in Germany brought him into contact with two of the genre's great exponents, Raff and Liszt. His first endeavour, Hamlet, Ophelia op.22 (1884–5), was conceived as two separate works on Shakespearean characters: op.22 was to include Hamlet, Benedick and Othello, and op.23 Ophelia, Beatrice and Desdemona. Drafts of the discarded movements (as well as of Falstaff) are in the Library of Congress. In 1886 MacDowell turned to Tennyson's Idylls of the King as the literary background for his Lancelot und Elaine; he was to return to this source in his ‘Eroica’ Sonata of 1894–5. The third symphonic poem, Lamia (1887–8), is based on Keats. The fourth (1886–90), consisting of Die Sarazenen and Die schöne Aldâ, on the Song of Roland; MacDowell intended these two surviving pieces as the middle movements of a symphony on the epic. Ophelia and Die Sarazenen are one-dimensional character sketches. But in Hamlet and Aldâ MacDowell's approach was like Liszt's in his Hamlet: a character's inner conflicts are brought to life by dramatic juxtaposition of diatonic and chromatic materials. In Lamia MacDowell adopts a different Lisztian technique to convey various aspects of the character's emotional constitution – thematic transformation – and changes of musical character represent a direct response to the detailed programme printed in the score. In Lancelot und Elaine some events are blatantly depicted, and MacDowell, perhaps hesitant about this, withheld the programme when he published the work.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 18 de desembre del 2015

WESLEY, Charles (1707-1788) - The Hymn Makers

William Marlow - View View of Saint Peter, Rome (c.1783)
Obra de William Marlow (1740-1813), pintor anglès (1)



- Recordatori de Charles Wesley -
En el dia de la celebració del seu 308è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

William Marlow (London, 1740 - Twickenham, 14 de gener de 1813) va ser un pintor anglès, especialitzat en paisatges i marines. Es va formar amb Samuel Scott i possiblement també amb Richard Wilson. Els seus primers paisatges van ser principalment vistes topogràfiques, amb quadres de cases de camp, però després d'un viatge per Europa entre els anys 1765 i 1768 va decidir plasmar els seus records dels països que havia visitat com França i Itàlia. El 1788 va viatjar a Twickenham, on hi va viure la resta de la seva vida, tot i que des d'allà va anar exhibint, regularment, a la Royal Academy fins el 1796. Va morir a Twickenham el gener de 1813.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: William Marlow (1740-1813) - Altres: William Marlow (1740-1813)



Parlem de Música...

Charles Wesley (Epworth, 19 de desembre de 1707 - London, 29 de març de 1788) va ser un compositor i un reformador anglès, fundador, amb el seu germà John Wesley, del moviment metodista. Alhora, va ser un dels més coneguts i prolífics compositors d'himnes de la història del protestantisme. Va ser educat a la Westminster School de Londres i després al Christ Church College d'Oxford, on el seu germà gran també hi havia estudiat i a on hi va organitzar els "metodistes d'Oxford", un grup de companys d'estudis que es reunien des del 1727 per experimentar les seves creences cristianes en la vida quotidiana. El calvinista George Whitefield també en va formar part activa d'aquest grup. Charles va seguir al seu pare i al seu germà com a clergue a l'Església d'Anglaterra, graduant-se el 1735. Aquest mateix any, va partir cap a la colònia americana de Geòrgia, com a secretari del governador James Oglethorpe (fundador de la colònia) però va haver de tornar a Anglaterra un any més tard per problemes de salut. Malgrat la seva fraternal proximitat, Charles i el seu germà John no sempre estaven d'acord, ni tan sols pel que fa a les conviccions que els feien participar tan activament en el que en aquell moment ja es coneixia com a "revifalla metodista". En particular, Charles sempre es va oposar tenaçment al fet que el moviment s'apartés de l'Església d'Anglaterra.

El 1749, va contraure matrimoni amb Sarah Gwynne, filla de Marmaduke Gwynne, un ric hisendat gal·lès que s'havia convertit al metodisme amb les predicacions d'Howell Harri. Ella va acompanyar als germans Wesley en els seus viatges evangelistes per tota Gran Bretanya, fins que Charles va deixar de viatjar el 1765, després de servir durant 18 anys com a evangelista, per establir-se a la ciutat de Bristol. Charles i Sarah van tenir vuit fills, encara que només tres van sobreviure a la primera infància, incloent a Samuel Wesley, organista i compositor. La majoria dels himnes de Charles Wesley van tenir el seu origen en alguna experiència personal, per exemple, "Mil veus per celebrar" (1739) va commemorar la seva gratitud a Déu en ocasió del primer aniversari del seu "nou naixement". Va escriure himnes per a gairebé tots els dies especials del Calendari cristià, uns altres van ser inspirats mentre recorria els camps britànics camí d'alguna església, o els va compondre específicament per animar algun predicador local o per mantenir el seu propi entusiasme durant les seves esgotadores gires de predicació. En total, Charles va escriure prop de 6000 himnes, molts d'ells vigents actualment a les esglésies evangèliques de parla castellana. Va morir a Londres el març de 1788.

Font: En català: No disponible En castellano: Charles Wesley (1707-1788) In english: Charles Wesley (1707-1788) Altres: Charles Wesley (1707-1788) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

He de reconèixer, parlant estrictament en primera persona, un sentiment irrefrenable d'atracció pels himnes corals amb acompanyament d'orgue. I a tal efecte, en aquest espai ja n'he fet referència en diverses ocasions amb autors tant variats com el mateix Charles Wesley, Isaac Watts o Fanny Crosby així com molts altres de qui encara n'hem de parlar. Mentrestant, recuperarem un dels més coneguts i alhora més productius amb un himnari que, segons algunes fonts, estaria format per més de 8000 himnes, centenars d'ells ben vius a dia d'avui en nombroses esglésies protestants. Wesley, germà del fundador de l'església metodista John Wesley, va contribuir a l'expansió i colonització evangèlica d'aquesta variant singular del protestantisme. I la manera més efectiva i intel·ligent de fer-ho, segons el seu criteri, fou escrivint poètica d'exaltació de la fe pròpia i aliena amb temàtica recurrent i previsible i amb títols com 'Amor diví', 'Alegra't, el Senyor és el Rei' o 'L'heroi arriba' i milers d'altres noms de tota mena i condició. Musicalment, la llibertat a l'hora d'interpretar-los ens permet escoltar des d'interpretacions més o menys clàssiques, com la d'avui on a mode de suport vocal hi ressonarà el timbre de la trompeta, passant per altres més fidels al temps i context que es van escriure i fins i tot interpretacions netament modernes, desfigurades de tota condició temporal o històrica prèvia. En general, de perfil tècnic baix, són adequades pel cant popular ja que són clarament assequibles per a totes les veus i evidentment es presenten amb melodies atraients i festives. En definitiva, un pertinent missatge diví de metodologia fàcil per tal que (el seu) Déu arribi a tothom, fins i tot als que més en reneguen!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 17 de desembre del 2015

JAQUES-DALCROZE, Émile (1865-1950) - Violin Concerto No.1 (1902)

Giovanni Giacometti - Bühende wiesen bei maloja (Valle fiorita)
Obra de Giovanni Giacometti (1868-1933), pintor suís (1)



- Recordatori d'Émile Jaques-Dalcroze -
En el marc de la celebració del seu 150è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Giovanni Giacometti (Borgonovo di Stampa, 7 de març de 1868 - Glion, 25 de juny de 1933) va ser un pintor suís, pare d'Alberto Giacometti, Fill d'Alberto i Caterina Ottilia Santi, des de petit va mostrar bones aptituds per al dibuix. És per això que el 1886, amb 18 anys, va decidir traslladar-se a Munich per a iniciar els seus estudis a l'Escola d'Arts Decoratives. És allà on va conèixer a qui seria el seu gran amic, el pintor fauvista Cuno Amiet. Posteriorment, i després de conèixer l'impressionisme, va viatjar a França, on va continuar la seva formació a l'Acadèmia Julian per dos anys. El 1891, va tornar a Stampa si bé les seves inquietuds el van motivar a iniciar nous viatges. Va visitar Itàlia si bé els seus primers èxits no van arribar fins el 1900, quan va exposar a Zuric amb Amiet i Holder, sent aquesta la seva etapa de major plenitud, tant en el camp personal com en l'artístic. Entre el 1901 i el 1912 va participar en la Kunstausstellung de Munich i en la Kunstlerhaus de Zurich, així com en una exposició dels pintors del grup Die Brücke a Dresden. En aquests anys va tenir com a deixebles, entre altres, al pintor argentí Raúl Mazza. Després de la Primera Guerra Mundial la seva carrera artística va decaure, morint en l'oblit el juny de 1933.




Parlem de Música...

Émile Jaques-Dalcroze (Wien, 6 de juliol de 1865 - Genève, 1 de juliol de 1950) va ser un pedagog i un compositor suís. Va estudiar música al Conservatori de Ginebra on va rebre, a més, un premi en música i poesia. Poc després va viatjar a París, on va estudiar amb Fauré, Delibes i Lussy, i a Viena on va estudiar amb Bruckner i Fuchs. El 1892 es va convertir en professor d'harmonia del Conservatori de Ginebra on va reemplaçar el mètode tradicional per una nova metodologia més moderna i complexa i enfocada amb la idea de la connexió del ritme amb els moviments corporals. Per aquest motiu va ser reconegut oficialment el 1905 per l'Associació de Músics de Suïssa. El 1910 va rebre una invitació de Wolf Dohrn per fundar una escola de música propera a Dresden. El 1914 va tornar a Suïssa on va fundar l'Institut Jaques-Dalcroze a Ginebra. Va seguir treballant a la ciutat suïssa la resta de la seva vida morint el juliol de 1950.

OBRA:

Vocal secular:

Dramatic:
Riquet à la houppe (operetta, R. Yve-Plessis) (1883);
Par les bois, op.6 (P. Monnier) (1888);
La veillée (suite lyrique, J. Thoiry) (1893);
Janie (idylle musicale, 3, P. Godet, after G. de Peyrebrune) (1894);
Printemps (kermesse, E. Jaques-Dalcroze) (1895);
Sancho Pança (comédie lyrique, 4, Yve-Plessis) (1896);
Le jeu du feuillu (poème printanier, Jaques-Dalcroze) (1900);
Festival vaudois (Jaques-Dalcroze) (1903);
Le bonhomme jadis (opéra comique, Franc-Nohain, after H. Murger) (1905)
Les jumeaux de Bergame (opéra comique, 2, M. Léna, after Florian) (1908);
Fête de juin (spectacle patriotique, 4, D. Baud-Bovy, A. Malche) (1914);
Les belles vacances (cant., P. Girard) (1920);
La fête de la jeunesse et de la joie (J. Chenevière, Girard) (1923);
Les premiers souvenirs (poème en images, Chenevière) (1924);
Le petit roi qui pleure (féerie enfantine, 3, Jaques-Dalcroze) (1932);
Le savetier et le financier (saynète, M. Grange) (1933);
Le joli jeu des saisons (revue, Jaques-Dalcroze) (1934);
Ces bonnes dames (saynète enfantine, Grange) (1935)
Many unpubd works

Instrumental:

Orch:
Nocturne, op.49, vn, orch;
Vn Conc. no.1, op.50 (1902);
Poème (Vn Conc. no.2) (1911)

Chbr:
Str Qt, e (1899);
Novellettes et Caprices, pf, vn, vc (1920);
Rythmes de danse, vn, str qt or pf (1922)
Many other works incl. extracts and arrs. from dramatic pieces, choral works, c600 songs incl. action songs, chbr, inst and pf music

Literatura:

Le coeur chante: sensations d'un musicien (Geneva, 1900)
La réforme de l'enseignement musical à l'école’, Congrès de l'enseignement musical: Soleure 1905
Méthode Jaques-Dalcroze, pt i: Gymnastique rythmique (Paris, 1906; suppl., La respiration et l'innervation musculaire planches anatomiques, 1906); replaced by La rythmique (Lausanne, 1916–17; Eng. trans., 1920); pt ii: Etude de la portée musicale (Paris, 1907); pt iii: Les gammes et les tonalités, le phrasé et les nuances (Paris, 1906–7); pt vi: Exercices de plastique animée (Paris, 1917) [pts iv–v unpubd]
ed. P. Boepple: Der Rhythmus als Erziehungsmittel für das Leben und die Kunst: sechs Vorträge zur Begründung seiner Methode der rhythmischen Gymnastik (Basle, 1907)
Introduction à l'étude de l'harmonie (Geneva, n.d.)
La rythme, la musique et l'éducation (Paris and Lausanne, 1920, 2/1965; Eng. trans., 1921/R, 2/1967)
ed. C. Cox: Eurhythmics, Art and Education (London, 1930/R) [essays written 1922–5; trans. by F. Rothwell]
Solfège rythmique vocal (Lausanne, 1925; Eng. trans., 1994)
Métrique et rythmique (Paris, 1937–8)
La jolie musique (Le Locle, 1939)
Souvenirs: notes et critiques (Neuchâtel, 1942)
La musique et nous: notes sur notre double vie (Geneva, 1945/R)
Notes bariolées (Geneva, 1948) 

Font: En català: Émile Jaques-Dalcroze (1865-1950) En castellano: Émile Jaques-Dalcroze (1865-1950) In english: Émile Jaques-Dalcroze (1865-1950) - Altres: Émile Jaques-Dalcroze (1865-1950)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

The method itself, originally intended to develop the sense of rhythm in music students, provides a general training in music theory, improvisation and rhythmic movement and is also used in the education of children, inasmuch as it quickens mental responsiveness and the powers of self-expression. An important element of the method is Jaques-Dalcroze's theory of arrhythmia, in which a conscious and unconscious bodily sense is brought into play, with the feet making automatic patterns while the arms and the voice respond to improvised music. After this training to obtain the pupil's rapid physical reaction to changing rhythms, which are supplied by the teacher improvising at the piano, whole musical compositions are translated into a language of bodily movement. Bach's fugues, Gluck's Orfeo and other works have in this way been given plastic expression by the Jaques-Dalcroze schools, and the principles underlying the method have been applied in varying degrees to theatrical and operatic productions. Among many distinguished students who evolved his method further are the composer Frank Martin, the dancer Mary Wigman, and Elfriede Feudel, Juan Llongueras and Mimi Scheiblauer, who adapted it to both general and special education purposes. Besides having written books, pamphlets and articles in periodicals about his method, Jaques-Dalcroze wrote a large number of musical compositions, some in popular folk style, some for teaching purposes. (A complete catalogue of his works has been published by the Institut Jaques-Dalcroze, Geneva, 1995–9.) Although his compositions are rarely played today, his significance for the field of musical education has remained, with over 30 institutes worldwide offering a professional education in the tradition of his method.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

---

The restoration of Jaques-Dalcroze’s compositional fortunes continues. Sterling 1057-2 contained some wry orchestral music and as with this Guild disc, it was Moscow forces that paraded them, the same orchestra as here in fact, though Sterling employed Adriano to conduct. Jaques-Dalcroze is best known now for his invention of eurhythmics. But as a musical theoretician Jaques-Dalcroze was also a well received composer of the time – his songs were popular, and he wrote widely. He was also chummy with many leading soloists. In the case of his violin music for example, Ysaÿe premiered the Nocturne in June 1900. Henri Marteau did the honours for the Concerto in C minor which was first heard in 1900. The composer was thirty-six, and writes with mellifluous, if old-fashioned charm. The work is decently structured, buttressed by some columnar orchestral passages, but let down by a first movement fugal section of feebly orthodox, academic windbaggery. There is, otherwise, genial non-virtuoso and slightly meandering progress in which the soloist is more a colouristic agent than a striving propagandist for novelty or melodic distinction. There is chorale solemnity in the central movement, then flowing lyricism; attractive though not especially distinctive. The slightly pomposo pealing motif that starts the finale carries strong late Romantic charges, and then a floridly exciting waltz section enters. This is all nicely pointed though undeniably episodic. It takes the concerto dangerously near ballet music waters, a genre at which he was clearly adept. If this suggests a distillation of the concerto ethos I wouldn’t disagree. It ignores the Brahms-Tchaikovsky axis wholly.

Jonathan Woolf (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!