DYSON, George (1883-1964) - Church and Organ music

Obra d'Edmund Blair Leighton (1852-1922), pintor anglès (1)

- Recordatori de George Dyson -

En el dia de la commemoració del seu 52è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Edmund Blair Leighton (London, 21 de setembre de 1853 - London, 1 de setembre de 1922) va ser un pintor anglès. Es va formar inicialment amb el seu pare Charles Blair Leighton, un respectat pintor de retrats que va exhibir a la Royal Academy of Arts entre els anys 1843 i 1854. Edmund Blair Leighton va estudiar a la University College School, abans d'entrar a la Royal Academy. Va començar a pintar als 21 anys tot començant a exposar a la Royal Academy el 1878. Especialitzat en temàtica històrica i romàntica, el seu dibuix de realisme extrem i la seva artesania meticulosa el van ajudar a convertir-se també en un dels màxims representants del Prerafaelitisme. Tot i exposar durant més de 30 anys a les acadèmies britàniques, va ser un artista lliure desvinculat del món acadèmic. El 1885 es va casar i va tenir dos fills si bé no va deixar mai de pintar fins el dia de la seva mort el setembre de 1922 a Londres.

Font: En català: No disponible - En castellano: Edmund Blair Leighton (1852-1922) - In english: Edmund Blair Leighton (1852-1922) - Altres: Edmund Blair Leighton (1852-1922)

---

Parlem de Música...

George Dyson (Halifax, 28 de maig de 1883 - Winchester, 28 de setembre de 1964) va ser un organista i compositor anglès. Membre del Royal College of Organists des dels 16 anys, es va formar a partir del 1900 al Royal College of Music amb Stanford. Allà va obtenir la Beca Mendelssohn el 1904 que el va premiar amb un viatge a Itàlia. Allà va rebre formació de Sgambati i la protecció oficial de Clara Novello, la filla de Vincent Novello. Més tard va viatjar a Viena i Berlín, ciutat on va conèixer a Strauss. Van ser aquells els primers anys en la carrera de compositor de Dyson escrivint el seu Symphonic Poem "Siena" i el seu Evening Service in D (1907). El 1907 va tornar a Anglaterra on va rebre la recomenació pública d'Hubert Parry en el càrrec de director musical del Royal Naval College d'Osborne. Des d'allà va viatjar al Marlborough College el 1911 abans d'assolir la condició de professor del Royal College of Music el 1921. Aquell any també va ser nomenat director musical al Wellington College, establint-se, el 1924 i definitivament, a Winchester, ciutat on va consolidar la seva labor com a compositor. La dècada del 1930 es va convertir en associat del Three Choirs Festival pel qual va escriure nombrosa música. El 1938 va assolir el càrrec de director del Royal College of Music, el 1942 va ser condecorat amb l'ordre de cavaller i el 1952 es va retirar definitivament. En reconeixement, el 1953 va rebre el títol de Royal Victorian Order. Va morir a Winchester el setembre de 1964.

OBRA:

(selective list)

Vocal:

Choral with orch:
In Honour of the City (W. Dunbar), chorus, orch, 1928;
The Canterbury Pilgrims (G. Chaucer), S, T, Bar, chorus, orch, 1931;
St Paul’s Voyage to Melita (Bible: Acts), T, chorus, orch, 1933;
The Blacksmiths (anon., 14th-century), pf, chorus, orch, 1934;
Nebuchadnezzar (Bible: Daniel, Apocrypha), T, B, chorus, org, orch, 1935;
3 Songs of Praise, SATB/unison vv, str (1935);
3 Songs of Courage, 1935;
O Praise God in his Holiness (Ps cl), coronation anthem, SATB, orch/org, 1937;
Quo Vadis?: a Cycle of Poems, 2 pts, SATB soli, chorus, orch, 1939;
Motherland (W. Watson), SATB, orch, 1940;
4 Songs for Sailors, 1948;
Invocation to Science (W. Wordsworth), 1949;
3 Choral Hymns, SATB, str, 1951;
Confortare (Be Strong and of a Good Courage), coronation anthem, SATB, orch, 1953;
Sweet Thames Run Softly (E. Spenser), Bar, chorus, orch, 1954;
Agincourt (W. Shakespeare), chorus, orch, 1955;
Hierusalem (St Augustine), S, chorus, str qt, str, hp, org, 1956;
Let’s Go A-Maying (R. Herrick), SSA, str, 1957;
A Christmas Garland, Mez, SSA, str, 1959

Choral (SATB unless otherwise stated):
c50 works incl. Mag and Nunc in D, 1907;
TeD laudamus, 1914;
To Music, 1919;
Benedicite in D, 1923;
Jubilate, 1924;
Mag and Nunc in D, 1924;
TeD and Benedictus in C (1924);
Song on a May Morning (J. Milton), SA, ob, hp, 1933;
A Prayer for the King, 1937;
O Praise God in his Holiness, 1937;
The Rising Day, unison, 1938;
God Made Us All (J. Keble), 2-pt, 1939;
Vespers, 1939;
Mag and Nunc in F, 1945;
Song for a Festival (C.D. Lewis), B, SATB, 1951;
Live for Ever Glorious Lord (J. Austin), tr vv, SATB, 1952;
Ye Choir Above, unison, 1953;
I Will Worship (Ps lxxxviii), unison, 1954;
Ye That Do Your Master’s Will, 1954;
TeD and Benedictus in F (1955);
Benedicite in F, 1956;
3 Rustic Songs (Herrick), male vv, 2 pf, 1957;
A Spring Garden (Herrick), SA, hp, 1957;
Hail, Universal Lord (Milton), SATB, org, 1958;
Nocturne, 1960;
A Summer Day (A. Hume), suite, SA, pf, 1961;
The Canterbury Pilgrims, choral suite, SSAA, pf, 1964

Orch:
Children’s Suite (after W. de la Mare), 1920;
Prelude, Fantasy and Chaconne, vc/va, orch, 1936;
Sym., G, 1937 (1940);
Vn Conc., 1941;
At the Tabard Inn, ov., 1943;
Conc. da camera, 1949;
Conc. da chiesa, 1952;
Conc. leggiero, pf, str, 1953

Kbd:
The Open Window, 8 pf pieces, op.12a;
6 Lyrics, pf, 1920;
Epigrams: 10 short pieces, op.9, pf, 1920;
Twilight: 4 preludes, op.14, pf, 1920;
My Birthday: 3 Little Pieces, pf, 1924;
Prelude and Ballet, pf, 1925;
Primrose Mount, pf, 1928;
Bach’s Birthday: 4 Fugal Sketches, pf, 1929;
Revelry in D, pf, 1938;
12 Easy Pieces, pf, 1952;
Prelude and Postlude, org, 1956;
Voluntary in D, org, 1958;
Variations on Old Psalm Tunes, org, 3 books, 1959–61;
Fantasia and Ground Bass, org, 1960

Chbr:
In Pixieland: 4 easy pieces, vn, pf 1918, reissued 1999 as Woodland Suite, also arr. str, wind ad lib;
3 Rhapsodies, str qt (1920);
Revery in D, vn, pf, 1924
Songs, educational music, easy vn pieces, children’s pf pieces

Principal publishers: Novello, Oxford, Stainer & Bell, Thames

Literatura:

The New Music (London, 1924, 2/1926)
The Progress of Music (London, 1932)
Fiddling while Rome Burns: a Musician’s Apology (London, 1954)
C. Palmer, ed.: Dyson’s Delight: an Anthology of Sir George Dyson’s Writing and Talks on Music (London, 1989) 

Font: En català: George Dyson (1883-1964) - En castellano: No disponible - In english: George Dyson (1883-1964) - Altres: George Dyson (1883-1964)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

The music of Sir George Dyson has enjoyed something of a renaissance in recent years; in the recording studios at least, if not in the concert hall. Credit for that must go, most of all, to Chandos and Richard Hickox for their estimable series of recordings of Dyson’s larger-scale works. I’ve been delighted to be able to hear for the first time fine works such as the Violin Concerto and Quo Vadis and not just because, like Dyson, I was born in Halifax in what was then the West Riding of Yorkshire. It’s much more than native Yorkshire pride. Dyson’s music is of great interest in its own right. The present CD was something of a pioneering release. It was first issued quite some time ago, long before the Chandos-led rediscovery of Dyson and was engineered by Bob Auger, in itself something of a guarantee of excellence. Auger produced a very satisfying sound, using the acoustic of the college chapel intelligently and atmospherically and integrating the organ well with the choir. The recital benefits not just from good engineering but from fine choral singing. There isn’t a listing of the choir but it sounds to me to be about two dozen strong. The top line is taken by sopranos, not trebles, and at least some of the altos are male. The sopranos and tenors produce a bright sound and the basses, while not heavy, give a solid enough foundation to the ensemble. The singers have clearly been well prepared by Owen Rees for their diction is excellent throughout, balance is always good. The choral tone is forward and clear and rhythms are consistently alert and precise. On top of all this Ian Coleman’s organ accompaniments are thoroughly musical and supportive. Coleman comes into his own in the five solos allotted to him. Four of these are by Dyson himself and it was a nice idea to include the slender tribute by Herbert Howells, an effective organ transcription (by whom?) of one of his clavichord pieces from the collection entitled Howells Clavichord. These organ pieces are nicely contrasted. In particular it’s good to hear the paired Prelude and Postlude together.

The former is a ruminative mood-setting piece while the latter would send any congregation out of the church with a spring in their collective step. As will be noted from the heading, most of the choral works come from the period towards the end of Dyson’s life and they do share for the most part something of a sense of the serenity of old age. Lines are long, harmonies full and satisfying. But I mustn’t give the impression that the music is complacent. The Te Deum, for example, is sturdy and confident, as is the organ piece, A Voluntary of Praise, which dates from the late 1950s. However, most of the music is lyrical in style and I especially enjoyed the flowing, delightful setting of the Benedicite. From the other end of Dyson’s career comes the ‘Mag’ and ‘Nunc’ of 1907. The Magnificat is a fine, four-square, robust setting while its companion is easeful and gentle. It’s rather remarkable that such quintessentially Anglican music should have been written in Dresden while the composer was studying in Germany. All the choral music sounds as if singers will derive great pleasure from the singing of it. It is understandingly written for the human voice and while it is far from bland or facile it does not place extreme demands on the choir. In short it was designed by a skilled and practical musician to be sung by good church choirs rather than to gather dust on the shelves because it made insensitive demands on singers. (As an aside I had a nostalgic moment listening to the final item, Valour. I remember singing this very piece at school and I haven’t heard it since. Dyson gives Bunyan’s words what the annotator rightly calls a “memorably masculine treatment”). I enjoyed this disc very much and strongly recommend it to anyone interested in the English choral tradition. The performances are first class and are well recorded. The notes are succinct but useful and full English texts are provided. And all at a bargain price. Perhaps George Dyson wasn’t a composer of the first rank but he was not an inconsiderable figure and his well-crafted, sincere and enjoyable music is well worth hearing.

John Quinn (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Ian Coleman (organ); Choir of St. Catherine’s College, Cambridge; Owen Rees
AMAZON: DYSON, G. - Church and Organ music

IMSLP: George Dyson (1883-1964)

CPDL: George Dyson (1883-1964)

SPOTIFY: DYSON, G. - Church and Organ music



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ESPOSITO, Michele (1855-1929) - Violin and Cello Sonatas

Obra d'Ilya Yefimovich Repin (1844-1930), pintor rus (1)

- Recordatori de Michele Esposito -

En el dia de la celebració del seu 161è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Ilya Yefimovich Repin [Илья́ Ефи́мович Ре́пин] (Txugúiev, 5 d'agost del 1844 - Kuokkala, 29 de setembre del 1930) va ser un pintor rus, considerat el pintor realista més important de la seva generació al seu país. Va rebre la seva primera formació com a ajudant d'un pintor d'icones, per en els seus anys de joventut passar a estudiar pintura a l'Acadèmia Imperial de les Arts de Sant Petersburg. Posteriorment, va viure a França, on va rebre la influència de l'impressionisme. En general, la seva obra va estar caracteritzada per una tècnica depurada, de dibuix precís i de color excel·lent i va desenvolupar una temàtica pròpia d'escenes quotidianes i de caràcter social en les quals va captar, amb tendresa commovedora, les misèries i injustícies de la pobresa. Aquesta forma de tractar la realitat del seu entorn el va convertir en un dels més destacats representants de la postura crítica al règim de la Rússia tsarista. Després de la Revolució, es va convertir en el model que hauria d'imitar la pintura del realisme crític de mitjans del segle XX no només en les obres de caràcter social, sinó també en el tractament que va concedir als temes històrics, així com als meditabunds retrats de compositors i escriptors russos. La seva obra més coneguda és Els sirgadors del Volga, realitzada el 1873 i conservada al Museu Estatal Rus de Sant Petersburg, en la qual la seva visió crítica i àcida el va portar a mostrar als barquers aparellats com a bèsties de càrrega. Amb aquesta pintura va assolir fama mundial. Va morir a Kuokkala el setembre de 1930.

Font: En català: Ilya Yefimovich Repin (1844-1930) - En castellano: Ilya Yefimovich Repin (1844-1930) - In english: Ilya Yefimovich Repin (1844-1930) - Altres: Ilya Yefimovich Repin (1844-1930)

---

Parlem de Música...

Michele Esposito (Castellammare di Stabia, 29 de setembre de 1855 - Firenze, 19 de novembre de 1929) va ser un pianista, director, professor i compositor italià. Després de formar-se al piano amb Beniamino Cesi i composició amb Paolo Serrao al Conservatori de San Pietro a Majella de Nàpols, es va establir a París el 1878. El 1882 va viatjar a Dublin on va ajudar en la promoció de la vida musical d'Irlanda. Allà va ser professor de piano a la Royal Irish Academy of Music rebent, el 1905, el doctorat honorari del Trinity College de Dublin pels seus mèrits. Allà va realitzar nombrosos recitals sota el patrocini de la Royal Dublin Society i va fundar una petita orquestra simfònica. El 1899 va fundar també la Dublin Orchestral Society la qual va dirigir fins el 1914. Els darrers anys va seguir vivint a Irlanda fins el 1928 any què va tornar a Itàlia. Un any després va morir a Florència. El seu germà Eugene Esposito (1863-1950) va ser també compositor.

OBRA:

(selective list)

Vocal secular:

Dierdre (cant, T.W. Rolleston), vs (Dublin, 1897)
The Post-Bag (operetta, 1, A.P. Graves), vs (London, 1902)
The Tinker and the Fairy (op, D. Hyde), op.53, vs (London, 1910)
Roseen Dhu (Graves), Irish vocal suite, 1v, pf, op.49 (London, 1901)
Irish Melodies, 1v, pf, op.41 (Dublin, n.d.)

Instrumental:

Orch:
Irish Suite, op.55 (Dublin, 1915);
2 syms.;
2 pf concs.

Chbr.:
2 str qts:
D, op.33 (Leipzig, 1899);
c, op.60 (London, 1914)

Sonata, D, vc, pf, op.43 (Leipzig, 1899)
Rapsodia irlandese, vn, pf, op.54 (Milan, 1909)
My Irish Sketch Book, pf, op.71 (Dublin, ?1920)

Font: En català: Michele Esposito (1855-1929) - En castellano: No disponible - In english: Michele Esposito (1855-1929) - Altres: Michele Esposito (1855-1929)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Michele Esposito va néixer molt a prop de Nàpols, una ciutat italiana a la qual hem fet centenars de referències en aquest espai per raons òbvies. No obstant, poques d'elles ens situen en un temps proper al nostre i avui tampoc serà el cas perquè Esposito, tot i rebre formació al Conservatori de San Pietro a Majella, ràpidament va canviar d'aires per a situar-se primer a París i després a Irlanda, país on va viure i treballar la major part de la seva vida. Allà ràpidament es va fer un nom per la seva labor d'intèrpret però especialment per la seva tasca docent i divulgativa. Professor de piano a la Royal Irish Academy de Dublin i compositor, va escriure música en tot el ventall de gèneres existents, des de simfonies, concerts o òperes, destacant tanmateix el gènere de cambra amb el qual va ser àmpliament reconegut. Avui per tant serà convenient recuperar alguns exemples d'aquesta música de cambra que tant èxit l'hi va reportar. Obres com la Sonata No.1 en Sol major opus 32 per a violí i piano que va dedicar al seu professor de violí Guido Papini. Estrenada el 1893 a Dublin i publicada a Londres el mateix any, se'ns presenta amb tres moviments el primer dels quals, a mode d'obertura i amb indicació de tempo Moderato, enllaça amb el moviment central de la sonata, Lento con molto sentimento de perfil apassionat per finalitzar amb un Allegro vivace salvatge i amb temàtica hongaresa. I per no quedar-nos curts en la proposta musical del dia, escoltarem també la Sonata en Re major opus 43 per a violoncel i piano, estrenada el 1899 i condecorada per la London Society of Musicians. També de tres moviments, el perfil general emana potser de la tradició folklòrica irlandesa en una sonata de gran bellesa i que ens demostra que Esposito va ser especialment hàbil a l'hora de compondre obra de cambra. I tot plegat en so d'un compositor desconegut a qui evidentment celebrarem i donarem la benvinguda que sens dubte mereix!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: William Butt (cello); Mia Cooper (violin); Lance Coburn (piano)
PRESTOCLASSICAL: ESPOSITO, M. - Violin Sonatas Nos. 1-3 & Cello Sonata, Op. 43

IMSLP: Michele Esposito (1855-1929)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: ESPOSITO, M. - Violin Sonatas Nos. 1-3 & Cello Sonata, Op. 43



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

CAZZATI, Maurizio (1616-1678) - Sonatas, Motets & Cantatas

Obra de Gerbrand van den Eeckhout (1621-1674), pintor holandès (1)

- Recordatori de Maurizio Cazzati -

En el dia de la commemoració del seu 338è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Gerbrand van den Eeckhout (Amsterdam, 19 d'agost de 1621 - Amsterdam, 29 de setembre de 1674) va ser un pintor holandès. Fill de l'orfebre Jan Pietersz van den Eeckhout i de Grietje Claesdr, es va formar, possiblement entre els anys 1635 i 1641, amb el famós pintor Rembrandt van Rijn. Alhora, va cultivar una profunda amistat amb el mestre holandès amb qui va mantenir contacte al llarg de la seva vida. Hereu de l'estil del seu mestre però també de Pieter Lastman, va compaginar la feina de pintor amb la de pèrit i taxador de quadres. Les seves obres van exposar temàtica diversa destacant per la seva versatilitat. Va morir a Amsterdam el setembre de 1674.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Gerbrand van den Eeckhout (1621-1674) - Altres: Gerbrand van den Eeckhout (1621-1674)

---

Parlem de Música...

Maurizio Cazzati (Luzzara, 1 de març de 1616 - Mantova, 28 de setembre de 1678) va ser un organista i compositor italià. Després de ser ordenat sacerdot, Cazzati va iniciar la seva activitat com a mestre de capella d'esglésies de Mantua, Bozzolo, Ferrara i Bergamo el 1641. A Bergamo va treballar en estreta col·laboració amb Giovanni Legrenzi abans de ser nomenat, el 1657, mestre de capella de la Catedral de San Petronio de Bolonya, ciutat on va desenvolupar una carrera brillant, especialment en relació a la música instrumental i a la forma sonata da chiesa. També va ser precursor de les primeres sonates per a trompeta i corda, antecedents en qualsevol cas de la forma concert. Va publicar gran quantitat de música de tots els gèneres, sent la instrumental la més popular fins el punt de trobar-ne referències a diferents països europeus, entre ells, Anglaterra. No obstant, no va tenir una vida fàcil i les relacions amb els seus col·legues van ser desiguals. Fins i tot, tot i la seva excel·lent acadèmia, no va rebre invitació formal de l'Academia Filharmonica, fundada el 1666. Els darrers anys va renunciar a San Petronio per viatjar a la veïna Mantua, on va ser mestre de capella de la cort del duc Carles III Gonzaga i músic de cambra de la duquessa Anna Isabella Gonzaga. Va destacar com a docent amb nombrosos alumnes, entre ells, Giovanni Battista Vitali. Va morir a Mantua el 1678.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
lost, all cited in Gaspari
I gridi di Cerere, Ferrara, 1652;
Il carnevale esigliato, Ferrara, 1652;
Ercole effeminato, Bergamo, 1654;
Le gare de’ fiumi, Bologna, 1658;
Le gare d’Amore e di Marte, Bologna, 1662

op.
11 Arie, Cantate, 1v, libro primo (Venice, 1649)
20 Cantate morali, e spirituali, 1v (Bologna, 1659/R)
26 Madrigali, e canzonette per camera, 2–3vv, some with vn (Bologna, 1661)
27 Canzonette per camera, 1v (Bologna, 1661; 7 R1985 in ICSC, viii)
41 Arie e cantate, 1v (Bologna, 1666; 8 R1985 in ICSC, viii)
43 Il quarto libro delle canzonette, 1v (Bologna, 1667; 7 R1985 in ICSC, viii)
46 Il quinto libro delle canzonette, 1v, vn (Bologna, 1668; 8 R1985 in ICSC, viii)
49 Diporti spirituali per camera e per oratorii, 1–4vv (Bologna, 1668)
61 Dialoghi amorosi da camera, 2–3vv, lost
66 Duetti per camera (Bologna, 1677; 3 R1985 in ICSC, viii)

Vocal religiosa:

Oratorios:
lost, cited in Gaspari unless otherwise stated
Espressione in versi d’alcuni fatti di S Giuseppe, Bologna, 1659; cited in Martini: Indice
Caino condannato (Savaro di Mileto), Bologna, 1664
Celeste aiuto a chi ben fa non manca (Savaro di Mileto), Bologna, 1664
Il diluvio, Bologna, 1664
Il zelante difeso (Savaro di Mileto), Bologna, 1664
Il transito di S Giuseppe (G.B. Pellicani), Bologna, 1665
Il Sisara (Savaro di Mileto), Bologna, 1667
La Giuditta, Bologna, 1668
La psiche deificata (Savaro di Mileto), Bologna, 1668
La vittoria di S Filippo Neri (G. Desiderio), Bologna, 1669
S Maria Maddalena a sepolcro di Cristo, Bologna, n.d.; cited in Martini: Indice

Others:
op.
1 Salmi e messa, 5vv, 2 vn (Venice, 1641)
3 Le concertate lodi della chiesa militante, 2–4vv, bc (Milan, 1647)
5 Il primo libro de motetti, 1v (Venice, 1647)
6 Il secondo libro de motetti, 1v (Venice, 1648/R1988 in SMSC, vi)
7 Compieta e letanie, 4vv (Venice, 1647)
9 Messa e salmi e letanie, 3vv, bc (Venice, 1648)
10 Motetti, 2vv (Venice, 1648)
12 Motetti, 2–4vv (Venice, 1650)
13 Il terzo libro de motetti, 1v (Venice, 1651/R1988 in SMSC, vi)
14 Messa e salmi, 3–4vv, insts (Venice, 1653); mass ed. in SCISM, vi (1996)
16 Motetti e hymni, 1v (Venice, 1655; 2/1658 with 2 vn, bn ad lib)
17 Messa e salmi, 5vv (Venice, 1655)
19 Antifone, letanie, e Te Deum, 8vv (Venice, 1658)
21 Salmi per tutto l’anno, 8vv (Bologna, 1660)
23 Tributo di sagri concerti, a 2–4 (Bologna, 1660)
24 Messa, e salmi, A, T, B, vns, ripieno (Bologna, 1660); mass excerpts ed. in Klenz, 272
25 Il quarto libro de motetti, 1v (Bologna, 1661/R1988 in SMSC, vi)
28 Messe brevi, 8vv, con una concertata a 4 (Bologna, 1662); 1 missa brevis ed. in SCISM, vii (1996)
29 Hinni per tutto l’anno, 1v, vns ad lib (Bologna, 1662)
31 Messe e salmi per li defonti, 5vv (Bologna, 1663)
32 Antifone, e letanie concertate a 2–5 (Bologna, 1663)
33 Salmi da capella per tutto l’anno, 4vv, some with vn (Bologna, 1663)
34 Sacri concerti di motetti, 2vv (Bologna, 1664)
36 Messa e salmi, 5vv, 4 insts (Bologna, 1665)
37 Messa, e salmi, 4vv, 2 vn (Bologna, 1666)
38 Salmi per le domeniche, 8vv (Bologna, 1666)
39 Il quinto libro de motetti, 1v (Bologna, 1666/R1988 in SMSC, viii)
40 Compieta concertata, 2–4vv, vns (Bologna, 1666)
42 Le 4 antifone annuali della BVM poste in musica (Bologna, 1667)
44 Sacre Lamentationi della Settimana Santa (Bologna, 1668)
45 Benedictus, Miserere e Tantum ergo, 4vv, 2 vn (Bologna, 1668)
47 Sacri concerti, a 2–5, some with vns (Bologna, 1668)
48 Messa, salmi, e litanie, 3vv (Bologna, 1668)
51 Motetti, 1v, 2 vn (Antwerp, 1676)
52 Motetti, 8vv, bc (Bologna, 1669)
53 Salmi di terza con le 3 sequenze correnti dell’anno (Bologna, 1669)
54 Salmi brevi da capella, 8vv, bc, vle/theorbo (Bologna, 1669)
56 Messa a capella, Magnificat, 4vv (Bologna, 1670)
57 Hinni sacri per tutto l’anno, 4vv, bc (Bologna, 1670)
58 Salmi brevi, 4vv, 2 vn (Bologna, 1671)
59 L’armonia sacra dell’antifone, 1v, libro primo (Mantua, 1672)
60 Antifone a voce sola, lost
62 Introduzioni diverse a voce sola per Messe e Salmi, lost
63 Il sesto libro delli motetti, 1v (Mantua, 1676/R1988 in SMSC, vii)
64 Il settimo libro dei motetti a voce sola in contralto, lost
65 Motetti, 1v, libro ottavo (Bologna, 1678); 3 ed. in Cantio sacra, xix, 1v, 1x (Cologne, 1964-71/R1988 in SMSC, vii)

Instrumental:

op.
2 Canzoni, 2 vn, vle, bc, e nel fine un Confitebor ed un Laetatus, 5vv (Venice, 1642)
4 Corenti e balletti, a 3–4 (Antwerp, 1651)
8 Il secondo libro delle sonate, a 1–4 (Venice, 1648); no.1, ‘La Vertua’, ed. in Klenz, 261; ed. R. Armstrong (thesis, California State U., Long Beach, 1984)
15 Correnti e balletti alla francese e all’itagliana a 5 con alcune sonate, a 5–8 (Venice, 1654)
18 Suonate, 2 vn, bc, org (Bologna, 1656); excerpt no.12, ‘La Strozzi’, ed. A. Heuss, SIMG, iv (1902–3), 476; no.9, ‘La Martinenga’, ed. in HM, xxxiv (1949); no.7, ‘La Rosella’, ed. in Klenz, 268
22 Trattenimento per camera d’arie, correnti, e balletti, 2 vn, vle (Bologna, 1660)
30 Correnti, e balletti per sonare, spinet/lute/theorbo (Bologna, 1662)
35 Sonate, a 2–5, some with tpt (Bologna, 1665); nos.1 and 7 ed. in Klenz, 276, 285; nos.10–12 ed. E. Tarr, Musica rara italiana (London, 1961), nos.1507–9
50 Varii, e diversi capricci per camera e per chiesa, 1–3 insts (Bologna, 1669)
55 Sonate a 2 istromenti, vn, vle (Bologna, 1670); no.1, ‘La Pellicana’, ed. in HAM (1966), ii, no.219
18 works in F-Pn MS Rés. Vm7 673 (Rost Codex)

Literatura:

Risposta alle oppositioni fatte dal Signor Giulio Cesare Arresti nella lettera al lettore posta nell’opera sua musicale (Bologna, 1663) [incl. the Poscritto] 

Font: En català: Maurizio Cazzati (1616-1678) - En castellano: Maurizio Cazzati (1616-1678) - In english: Maurizio Cazzati (1616-1678) - Altres: Maurizio Cazzati (1616-1678) 

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Un dels aniversaris més destacats d'aquest any és, sens dubte, el de Maurizio Cazzati, un compositor italià defenestrat durant generacions abans que alguns estudis recents i exhaustius de la seva obra ens mostressin un autor sensiblement més interessant del que a priori podria semblar. Nascut a la petita població de Luzzara, va treballar de forma incandescent i itinerant en ciutats del seu entorn abans d'establir-se a Bolonya, un dels centres musicals més importants d'Itàlia. Allà va exposar els seus arguments i recursos tot publicant abundant obra religiosa, teatral i instrumental sent, en aquest darrer gènere, el precursor en diverses formes, com en les sonates de violí o en les sonates de trompeta. En qualsevol cas, l'aiguabarreig de sabors musicals d'avui, en què també hi explorarem algunes d'aquestes sonates, destaca per les seves cantates i motets religiosos repertori que Cazzati va desenvolupar, obligat, durant el seu càrrec de mestre de capella a San Petronio de Bolonya. Obres variades en les formes fruit de la transcendència del text litúrgic al qual fan referència on, per exemple, van brillar les partitures per a solistes i continuo, per a cors concertants, per a un o més cors o fins i tot en estil spezzati propi de l'escola veneciana. En termes generals, el seu corpus musical es va caracteritzar per la senzillesa encantadora, les harmonies conservadores, les melodies suaus i de tant en tant algun passatge virtuós. 400 anys després, si Cazzati escoltés la interpretació que fan de les seves obres potser cauria de cul, alegrement satisfet perquè la seva música és d'una bellesa naturalment intemporal!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Ensemble Céladon; Paulin Bündgen
RECICLASSICAT: CAZZATI, Mauritio (1616-1678)
AMAZON: CAZZATI, M. - Absalone

IMSLP: Maurizio Cazzati (1616-1678)

CPDL: Maurizio Cazzati (1616-1678)

SPOTIFY: CAZZATI, M. - Absalone



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

POTTER, Philip Cipriani Hambly (1792-1871) - Symphony No. 8 (1828)

Obra de Thomas Sidney Cooper (1803-1902), pintor anglès (1)

- Recordatori de Philip Cipriani Hambly Potter -

En el dia de la commemoració del seu 145è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Thomas Sidney Cooper RA (Canterbury, 26 de setembre de 1803 - London, 7 de febrer de 1902) va ser un pintor anglès. Si bé de ben petit va mostrar interès per l'art, no va ser fins que el 1823 que va entrar a estudiar a la Reial Acadèmia d'Arts de Londres. Més tard es va traslladar a Brussel·les on va rebre un càrrec de professor el 1829. Allà va conèixer diversos pintors, entre ells, l'artista belga Verboeckhoven especialitzat en temàtica animal. A través d'ell va començar a pintar escenes amb animals i paisatges rebent la influència, també, de l'escola holandesa de pintura del segle XVII. El 1831 va tornar a Londres on hi va exhibir per primera vegada el 1833. Allà va rebre el suport dels pintors Abraham Cooper i de Sir Thomas Lawrence. A partir del 1870 va rebre nombrosos encàrrecs convertint-se en un dels artistes més destacats del període victorià. A partir del 1890 la seva fama va començar a declinar si bé aquells anys Sidney Cooper ja era un ancià de 90 anys, morint a Londres el febrer de 1902. 

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Thomas Sidney Cooper (1803-1902) - Altres: Thomas Sidney Cooper (1803-1902)

---

Parlem de Música...

Philip Cipriani Hambly Potter (London, 3 d'octubre de 1792 - London, 26 de setembre de 1871) va ser un pianista, professor i compositor anglès. Fill de Richard Huddleston Potter i nebot polític del pintor Giovanni Baptista Cipriani, bon amic de Johann Christian Bach i CF Abel, es va formar amb el seu pare, també pianista i compositor, i amb Thomas Attwood. Es va seguir formant amb William Crotch, amb qui també va treballar el 1808-09, i especialment amb Joseph Wölfl de qui va afirmar que havia estat el seu millor mestre. Un cop graduat es va convertir en membre de la Philharmonic Society el 1815. Va debutar precisament en aquella societat el 1816 amb el seu Sextet Op.11. Els seus primers anys, tot i la consolidada fama de pianista, van ser irregulars. El seu poc èxit com a compositor a Anglaterra el va motivar a viatjar a Europa entusiasmat per conèixer a Beethoven. Es va instal·lar a Viena el 1817 i mitjançant alguns contactes va poder contactar amb Beethoven. Aquest, en una carta a Ries del 5 de maig de 1818 afirmava el següent: "Botter [sic] m'ha visitat un parell de vegades, sembla ser un bon company i té talent per a la composició ". Precisament el geni alemany va promocionar Potter en el cercle d'Aloys Förster. El 1819 va tornar a Anglaterra animat pel nou coneixement adquirit. Ràpidament es va fer un nom a l'escena del seu país i va actuar com a solista en nombrosos concerts, especialment amb obres de Mozart i Beethoven. El seu virtuosisme amb el piano va ser motiu d'admiració i fins i tot anys més tard es va convertir en director de concerts de la Societat Filharmònica de Londres. El 1822 es va convertir en professor titular de piano de l'Acadèmia de Música. El 1827 va ser nomenat director de pràctiques d'orquestra i el 1832 va substituir a Crotch en el càrrec de director, lloc que va mantenir fins el 1859. Tota la seva vida va gaudir de fama i admiració i va ser molt estimat pel públic anglès. El seu perfeccionisme el van convertir en un imprescindible del repertori anglès. La seva etapa com a compositor va ser relativament curta en el temps, del 1816 al 1837. Obres orquestrals, entre elles 9 simfonies i 3 concerts de piano, obres de cambra i una poca mostra vocal són el testimoni de la seva producció. Va morir a Londres el setembre de 1871.

OBRA:

Vocal secular:

When evening draws her curtain round, 1v, pf (c1817);
No More, canzonet, 1v, pf, in Harmonicon, iii (1825), 21;
Medora e Corrado (G. Rossetti), cant., solo vv, chorus, orch, 1830, Lam;
Wer unter eines Mädchens Hand, B, small orch, 1847, lost except for pp.1–3

Instrumental:

Orch.:
9 syms.:
no.1, g, 1819, rev. 1826;
B , 1821, rev. 1839, Lam;
no.6, c, 1826;
no.7, F, 1826;
no.8, E , 1828, rev. 1846, Lam;
no.10, g, 1832, ed. in Musica Britannica, ?lxxvii (forthcoming), arr. fl, 2 vn, 2 va, vc, db (1836), arr. pf 4 hands (1832, Lam);
no.2, D, 1833; c, 1834;
no.4, D, 1834, arr. pf 4 hands as op.29 (c1851)

For pf, orch:
Introduction and Rondo, ‘alla militaire’, 1827;
Bravura Variations, on a theme by Rossini, 1829;
Ricercata, ‘on a favorite French theme’, 1830, op.24 (1835);
at least 3 concs., d (no.2), 1832, E , 1833, E, 1835

Others:
Ov., e, 1815, rev. 1848;
Duo concertant, pf, vn, orch, op.14 (Bonn, ?1827);
Concertante, on ‘Les folies d'Espagne’, vn, vc, db, pf, orch, 1829;
Ov. ‘Antony and Cleopatra’, 1835;
Ov. ‘Cymbeline’, 1836;
Ov. ‘The Tempest’, 1837;
March, 1854, Lsm

Chbr.:
3 Grand Trios, no.1 E , cl, bn, pf, arr. pf trio;
nos.2 and 3, D, B;
pf trio, op.12 (Bonn, c1824);
Sonata di bravura, hn, pf, arr. bn, vc, pf, op.13 (Bonn, c1824);
Sextet, fl, str qt, pf, op.11 (Bonn, ?1827);
Sextet, E , fl, cl, va, vc, db, pf, 1836;
Str Qt, G, Lam

Piano:
3 Waltzes in German Style (1816);
Recueil de valzers (1816);
Trio, pf 5 hands (?1816);
Andante ‘La placidità’ (Bonn, 1817);
Sonata, C, op.1 (1818);
Variations, on Mozart's ‘Fin ch'han dal vino’, op.2 (Leipzig, 1818) [pubd without op.no. (1816)];
Sonata, D, op.3 (Leipzig, 1818);
Sonata, e, op.4 (Leipzig, 1818);
Polonaise (Vienna, 1818);
Rondeau (Leipzig, 1818);
Thirteen Variations, on ‘Bekränzt mit Laub’ (Bonn, c1818);
Rondeau brillant [no.1] (Vienna, ?1818);
Fantasia, March and Trio (Vienna, ?1820);
Grand duo, pf 4 hands, op.6 (Vienna, ?1821);
Fantasia, on ‘Chi dice mal d'amore’ (c1822);
Mes rêveries (c1823);
Le départ de Vienne, in Harmonicon, ii (1824), 81;
Pezzi di bravura, op.15 (Bonn, c1824);
Andante and Allegretto ‘Il compiacente’, op.16 (?c1824);
The Parade, military divertimento, op.17 (?c1824);
Impromptu, on the Scottish air ‘Auld Robin Gray’, op.8 (1825);
‘Enigma’ Variations, op.5 (c1825);
3 Toccatas, op.9 (Leipzig, ?1825) [no.1 pubd without op.no. (?1816);
no.2 pubd without op.no. (Leipzig, 1818)];
Studies in All the Major and Minor Keys, op.19 (1826);
Introduction and Rondo giocoso, op.20 (?1826);
Introduction and Variations, with coda and cadenza (Leipzig, ?1826);
Allegro di bravura ‘Il vispo e la fuggita’ (before 1827);
Rondeau brillant no.2, op.21 (1827);
Fugue, E, 3 pf, 1827, Lam;
Fantasia and Fugue, 2 pf, c, 1818, op.27, Lam (?Bonn, c1830);
54 Impromptus, op.22 (1832);
Celebrated Octave Lesson (1834–48);
Introduction and Variations, on ‘Alice Gray’ (before 1837);
Impromptu, B , 1841;
Trois amusements, op.28 (?1848–51);
Impromptu, D, in J. Benedict:Select Practice for the Piano Forte (?1850);
Introduction and Rondoletto, op.23 (?1851);
Impromptu, G/g, ?1852, Lam;
Eine Grille, 1868, Lam, facs. in RAM Club Magazine, no.1 (1900);
Rondo scherzando ‘Il sollievo’ (n.d.)
Transcrs., arrs. and edns of works by Mozart, Dragonetti, Beethoven and others

Literatura:

- ‘Companion to the Orchestra’, Musical World, iii (1836), 97–101; iv (1836–7), 1, 177–81; v (1837), 129–33
- ‘Recollections of Beethoven, with Remarks on his Style’, Musical World, i (1836), 101–6; repr. in MT, x (1861), 150–57

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Philip Cipriani Hambly Potter (1792-1871) - Altres: Philip Cipriani Hambly Potter (1792-1871) 

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Our notions of what an early romantic symphony ought to be are so strongly coloured by Beethoven that one is tempted to criticize Cipriani Potter simply because he is different. It is, I fear, broadly true that the symphonic tradition, as we have come to know it, has its roots in the practices of Beethoven, and Haydn before him, so historically there is a certain correctness in regarding music like Potter's as a mere tributary. But it is on the evidence of this record, a rich and exciting one. Potter (1792–1871), born into a family of musicians, studied under Attwood, Woelfl Forster and others, met Beethoven (who acknowledged his ''talent for composition''), was a virtuoso pianist reputed for his playing of Mozart and Beethoven, was admired as a conductor, and taught at the Royal Academy of Music, where he was Principal for 27 years. He wrote much piano I music, a handful of chamber works, and some ten symphonies; but he more or less gave up composing in 1837, partly because of professional pressures but also because he was, it seems, so aware of the superior gifts of others that he lost confidence in his own. That is sad, because his abilities, on the evidence of this record (and of some of the piano and chamber works I have looked at in the past but never heard played), are quite out of the ordinary. Potter had a keen and sensitive ear for orchestral colour and an ingenious and poetic feeling for harmony. Looked at from a strictly Beethovenian perspective, one might say that these were his undoing. He does not, as it were, keep his eye on the symphonic ball, and see it carefully through rather he lets himself be drawn off into fanciful realms, as regards both tone colour and key. Several movements here begin with the same kind of pattern: an idea announced by one group (strings or woodwind), a response quite different in character from the other, then a return to the first group and a speedy, perhaps quite distant modulation. I find this appealing, very often, as both fresh and delightful, but his disinclination to consolidate his key structure is also a shade disorientating, and it results in a less purposeful handling of sonata form than any of the Viennese symphonists, not excepting Schubert.

The answer, of course, is to sit back and enjoy it. I am sure most readers will relish much that Potter has to offer. In the E flat Symphony, there is the handling of the fanfare-like figure that runs through the work, the subtle key shifts in its first movement, which has a highly original and luxuriant climax, the imaginative chromaticisms of this symphony's Andante con moto, music of much tenderness and warmth; and the rhetorical force of its finale (whose interesting second subject begins in quite a classical manner, then embarks on an excursion through a variety of keys). The G minor work has many sombre and sturdy ideas notably a powerful ending to the first movement, a very beguiling trio (predominantly for strings) to the scherzo (which has much crisply playful woodwind writing) and the slightly folksy second subject of the finale, which also has an uncommonly ingenious development. There is a lot of contrapuntal writing, with fugal and canonic passages; and there is also some graceful solo writing for cello and violin in the slow movement of the G minor work. This symphony dates from 1832 Wagner conducted it when he was in London in 1855. The E flat work is from 1828 but the slow movement here comes from Potter's 1846 revision. I warmly recommend this disc to anyone with a dash of musical curiosity about them. It may not be great music, but it is very attractive and rewarding, and the playing of the Milton Keynes Chamber Orchestra, an ensemble I have not come across before, is admirable—they respond splendidly to the rhythmic vitality and the sharp ear for colour, and the command of the music's often unexpected shapes, shown by the conductor, Hilary Davan Wetton. The recorded balance possibly slightly favours the wind, but so does Potter's orchestration; and the trombones, which lend a characteristic rasp to his orchestration in the tuttis, come through splendidly.'

Stanley Sadie (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Milton Keynes Chamber Orchestra; Hilary Davan Wetton (conductor)
AMAZON: POTTER, C. - Symphonies

IMSLP: Philip Cipriani Hambly Potter (1792-1871)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: POTTER, C. - Symphonies



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ALMQVIST, Carl Jonas Love (1793-1866) - Dreams and Fantasies

Obra de Carl Peter Mazer (1807-1884), pintor suec (1)

- Recordatori de Carl Jonas Love Almqvist -

En el dia de la commemoració del seu 150è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Carl Peter Mazer (Stockholm, 9 de març de 1807 - Napoli, 18 de gener de 1884) va ser un pintor suec. Es va formar com a pintor a l'Acadèmia d'Arts d'Estocolm on va estudiar amb Gustav Erik Hasselgren. El 1825 es va traslladar a París on va estudiar al taller d'Antoine-Jean Gros convertint-se en el seu assistent. Va ser allà que es va iniciar en la pintura de retrats i de temàtica històrica especialment de la Revolució de 1830. El 1833 va viatjar a Itàlia abans de tornar a Suècia el 1835, on va exposar alguns dels seus retrats a l'Acadèmia de Belles Arts. El 1837 va viatjar a Finlàndia i entre els anys 1838 i 1854 va viure a Rússia on la seva obra va gaudir de notable èxit. Allà va treballar també com a fotògraf, feina en la que va treballar intensament al seu retorn a Estocolm el 1854. El 1876 es va traslladar novament a París abans d'instal·lar-se definitivament a Nàpols el 1878, ciutat on va morir el gener de 1884.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Carl Peter Mazer (1807-1884)

---

Parlem de Música...

Carl Jonas Love Almqvist (Stockholm, 28 de novembre de 1793 - Bremen, 26 de setembre de 1866) va ser un escriptor, periodista i compositor suec. Educat pel seu avi, degut a la mort de la seva mare, el 1815 es va graduar a la Universitat d'Uppsala per ràpidament convertir-se en funcionari i en company del poeta romàntic E.J. Stagnelius. Amb ell va entrar en contacte amb la poesia alemanya d'autors com Goethe, Tieck, Hoffmann i Schlegel però també amb la cultura nòrdica antiga materialitzada per la societat "l'Aliança de Mannheim" de la que en va ser membre a partir del 1816. A partir d'aleshores es va dedicar de ple a la literatura abandonant el neo-romanticisme per centrar-se en el realisme. El 1829 es va convertir en director de la Nya Elementar-skolan d'Estocolm. Els seus escrits van incloure gèneres com la poesia i la filosofia, especialment durant la seva etapa de joventut, però també relats, obres didàctiques i formatives i també novel·les com per exemple Törnrosens Bok (1832-1842). A mesura que el temps passava els seus escrits es van tornar més polítics i socials amb reivindicacions del sufragi universal, l'emancipació de la dona i de la unió lliure sense matrimoni. Aquestes proclames van incendiar les relacions que tenia amb l'església la qual el va obligar a l'excomunió. Com a compositor va ser autodidacta, bàsicament amateur i només va publicar cançons i música per a piano. El 1851 va ser injustament acusat d'assassinat i va haver de fugir del país. Va viure als EUA i després a Alemanya. Va ser a la ciutat de Bremen, on va morir el setembre de 1866.

OBRA:

Vocal secular:

3, 4vv: Namnsdags-Quäde in Samlaren, 1924;
Songes nos.10, 15–16, 19, 22, 23, T-i, i (1839);
Songes, nos.4–8, 10–13, 19, 21, 22, 28, 29, 33, 35, 37, 40, 42, 45, 47, T-i, ii (1849);
Songes, nos.15, 20, S-Sm
2vv: 1 song in T-i, i (1839);
Songes, nos.2, 3, 9, 17, 23, 49, T-i, ii (1849)
1v: Tintomaras sång, T-d, iv (1834);
1 song in T-i, i;
Songes, nos.1, 14–16, 20, 24–7, 30, 32, 34, 36, 38, 41, 43, 44, 46, 48, T-i, ii (1849)
1v, pf: Songes, nos.18, 31, 50, T-i, ii (1849)
Songes, nos.39, 50, T-i, ii (1849);
Baldvins Riddare, in Teater och Musik, i (1876);
other works, S-Skma

Instrumental:

Andante grazioso, E , str qt, S-Sm;
Håtuna Saga, kantele, T-i, ii (1849);
Niakuns polska, hp, T-i, ii (1849);
Sigtuna Saga, hp, T-i, ii (1849)
Pf solo: [26] Fria Fantasier (1847–9) [excerpts in T-i, i (1839)];

Font: En català: No disponible - En castellano: Carl Jonas Love Almqvist (1793-1866) - In english: Carl Jonas Love Almqvist (1793-1866) - Altres: Carl Jonas Love Almqvist (1793-1866) 

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Almqvist was a master of various literary styles and was well versed in a wide variety of subjects, including music. In his Monografi (1844–5), principally a reply in the moral controversy, he developed his view on musical matters (Om poesi i sak till åtskillnad ifrån poesi i ord), describing how the beauty of ‘Melody’ had to give way to the counterpoint of Bach and was defeated by ‘Harmony’. As a composer he was self-taught; he struggled against the enthusiasm for virtuosos and ‘the empire of instrumental music’ and upheld the right of genius to shape its own rules. The collection of 26 piano pieces, Fria Fantasier (‘Free fantasies’, 1847–9), was criticized, perhaps justly, for being too plain. Some of these pieces, however, are unique for their period, being naive in a folklike manner, as are his masterpieces, the unaccompanied songs to his own texts, Songes (‘Dreams’), which were composed c1830 and intended to be used in tableaux vivants. They bear witness to his profoundly original musical gifts.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Solveig Faringer (soprano); Ingvar Kjellson (narrator); Gunilla von Bahr (flute); Robert von Bahr (percussion); Alm Nils Ersson (violin); Kerstin Åberg (piano); Lidingö Kammarkör
RECICLASSICAT: ALMQVIST, Carl Jonas Love (1793-1866)
AMAZON: ALMQVIST, C.J.L. - Dreams and Fantasies

IMSLP: No disponible

CPDL: Carl Jonas Love Almqvist (1793-1866)

SPOTIFY: ALMQVIST, C.J.L. - Dreams and Fantasies



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!