GROSSI DA VIADANA, Lodovico (c.1560-1627) - Missa pro defunctis

Obra de Bernardo Cavallino (1616-1656), pintor italià (1)

- Recordatori de Lodovico Grossi da Viadana -

En el dia de la commemoració del seu 388è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Bernardo Cavallino (Nàpols, agost de 1616 - Nàpols, 1656) va ser un pintor italià. Les fonts antigues parlen que va ser deixeble de Stanzione. En tot cas, va demostrar des de molt aviat una fecunda capacitat d'assimilació cap a l'art que es feia o es coneixia contemporàniament a Nàpols, i va desenvolupar un estil molt personal que es va nodrir d'una gran varietat d'artistes. D'aquesta manera s'ha assenyalat el seu acostament a l'obra d'Artemisa Gentileschi, i el seu coneixement del colorisme flamenc, especialment de Van Dyck. Només una de les seves obres, Santa Cecília de Florència, es troba datada amb precisió del 1645, mentre que en vuit hi apareix la seva signatura. La seva abundant producció es va centrar fonamentalment en quadres petits, sobre llenç o bronze, en els que va saber expressar, a través d'una tècnica preciosista, el seu gran sentit de l'elegància i el refinament. Gran colorista, la seva gràcia i delicadesa no van tenir rival en la seva època. A més de l'obra religiosa, va representar en la seva pintura abundants motius literaris tant clàssics com moderns, que pressuposen una clientela culta de gustos ben definits. Segurament va morir a causa de la gran pesta que va assolar la ciutat de Nàpols el 1656.

Font: En català: Bernardo Cavallino (1616-1656) - En castellano: Bernardo Cavallino (1616-1656) - In english: Bernardo Cavallino (1616-1656) - Altres: Bernardo Cavallino (1616-1656)

---

Parlem de Música...

Lodovico Grossi da Viadana (Viadana, c.1560 - Gualtieri, 2 de maig de 1627) va ser un compositor italià famós per haver estat el primer en introduir el baix continuo com a acompanyament de la música d'església. D'acord amb un document de finals del segle XVIII, va ser un membre de la família Grossi i va rebre el cognom de Viadana quan va entrar a l'ordre dels Franciscans dels Minori osservanti en alguna data anterior al 1588. Es creu que va ser deixeble de Costanzo Porta tot i que no existeix confirmació oficial. Va ser mestre de capella de la Catedral de Mantova des del gener de 1594 fins el 1597. A finals del segle XVI va viatjar a Padova i després a Roma. El 1602 va ser mestre de capella del convent de San Luca de Cremona, el 1608-09 de la Catedral de la Concordia i els anys 1610-12 de la Catedral de Fano. El 1614 va rebre el nomenament de diffinitor, és a dir, el responsable de la seva ordre religiosa apartant-se de les seves obligacions musicals fins el 1617. Disputes posteriors amb membres de la seva congregació el van obligar a abandonar Viadana. Es va establir al convent de San Andrea de Gualtieri, on va morir el maig de 1627.

OBRA:

Vocal secular:

Canzonette, libro primo, 4vv (1590), 1 repr with Eng. text in 1597
Canzonette, libro primo, 3vv (1594); ed. G. Vecchi (Milan, 1965)
Sinfonie musicali, a 8, bc (org), op.18 (1610); ed. in IIM, xxi (1993)
Further works, 158820, 15987
3 pieces, org, A-Wm

Vocal religiosa:

Vespertina omnium solemnitatum psalmodia, 5vv (1588, repr with bc, 1609)
Missa defunctorum, 3vv, bc (org) (1592)
Falsi bordoni, 5vv (1596); 11, ed. in Musica divina, iii–iv (Regensburg, 1859–63/R)
Missarum liber primus, 4vv (1596, repr with bc, 1612); 1, ed. in Repertorium musicae sacrae, v (Regensburg, 1889/R); Missa Sine nomine, ed. A. Bank (Amsterdam, 1950)
Motecta, 8vv, op.10 (1597)
Completorium romanum, liber primus, 8vv (1597)
Officium defunctorum, 4vv, op.11 (1600); mass ed. in Musica divina, xix (Regensburg, 1966)
100 concerti ecclesiastici, 1–4vv, bc, op.12 (1602), some ed. in Monumenti musicali mantovani, i (Kassel, 1964)
Psalmi omnes ad Vesperas, liber secondus, 5vv, bc (org), op.13 (1604)
Officium ac Missa defunctorum, 5vv, op.15 (1604)
Letanie, 3–8, 12vv, bc (org), op.14 (1605)
Completorium romanum, liber secondus, 8vv, bc (org), op.16 (1606)
Concerti ecclesiastici, libro secondo, 1–4vv, bc, op.17 (1607) [contains 1 Missa dominicalis, 1v, bc; ed. in Musica divina, x (Regensburg, 1954, 2/1964)]
Salmi a 4 voci pari con 2 Magnificat, bc (org), op.20 (1608)
Completorium romanum, liber primus, 4vv, bc (org), op.21 (1609)
Lamentationes, 4vv, op.22 (1609)
Responsoria ad lamentationes, liber primus, 4vv, op.23 (1609); 9, ed. Musica divina, iv (Regensburg, 1863/R)
Il terzo libro de’ concerti ecclesiastici, 2–4vv, bc, op.24 (1609); pubd jointly with opp.12 and 17 (Frankfurt, 16136)
Salmi campagnoli con li sicut erat, 4, 8vv, bc (org), opp.25, 26 (1612)
Salmi per cantare e concertare, 4 choirs, bc, op.27 (1612)
Falsi bordoni con i sicut erat, 4, 8vv, bc (org), op.28 (Rome, 1612)
100 concerti, 1v, op.30 (Venice, 1614)
24 Credo a canto fermo (1619)
Further works, 1598, 1599, 1600, 1611, 1612, 1613, 1618, 1619, 1621, 1622, 1623, 1626, 1627, 1627, 1628, 1629, 1629

Font: En català: Lodovico Grossi da Viadana (c.1560-1627) - En castellano: Lodovico Grossi da Viadana (c.1560-1627) - In english: Lodovico Grossi da Viadana (c.1560-1627) - Altres: Lodovico Grossi da Viadana (c.1560-1627)

---

Parlem amb veu pròpia...

L'obra de Viadana que ha sobreviscut al lent però implacable pas del temps ha estat, majoritàriament, la seva obra vocal religiosa. Durant els primers anys, va conrear un estil a capella propi de la seva època. A partir del seu opus 12 va afegir el continuo d'orgue establint i consolidant el continuo com a recurs complementari per l'acompanyament vocal a l'església. De fet, el seu Concerti ecclesiastici op.12 (1602) va ser la primera publicació de la història, per cronologia, en incloure de forma sistemàtica el baix continuo en la música vocal religiosa. La idea de Viadana a l'hora de desenvolupar-lo fou el de substituir les veus en cas d'absència de les mateixes per tal de no distorsionar el conjunt de l'obra en cas de manca de suficients cantants, cosa probable al seu temps. Viadana, així mateix, va ser també àmpliament conegut pel seu progressisme musical, és a dir, per incloure elements innovadors i certament originals en les seves partitures. El testimoni, evident i sorprenent, serà aquesta Missa pro defunctis de 1604 en què s'alterna el cant pla del gregorià amb l'exuberant dimensió de la polifonia on instrumentació com les cornetes, els fagots i els trombons dupliquen les línies vocals d'una forma animada i original. Alhora, el joc de contrastos que s'estableix en el conjunt de l'obra però especialment en el Dies irae, entre el ritme, el so i el text no només ens permet no caure en la simple contemplació, i desconnexió, sinó que ens motiva amb vehemència a descobrir cada compàs d'aquest meravellós rèquiem. Hipnotitzant és la paraula i personalment Viadana ha resultat ser un dels grans descobriments d'aquest 2015!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Cappella Musicale di Viadana; Consortium Vocale Oslo; G. Battista Columbro
TACTUS: Viadana - Missa pro defunctis

IMSLP: Lodovico Grossi da Viadana (c.1560-1627)

CPDL: Lodovico Grossi da Viadana (c.1560-1627)

SPOTIFY: Viadana - Missa pro defunctis

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!